|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
estudiar (v. tr.) : s'aplicar a aprene
quicòm per l'estudi ; aprene quicòm per còr ; examinar
atentivament ; far sos estudis. Estudiar de capelan. Estudiar d'informatician. Estudiar de professor. Estudiar los astres. estudiar (s') v pron : « s’étudier », soscar, « s’appliquer à » (v. TdF jos ‘estudia’). Non
s’estúdia qu’a faire de coquinariás, il ne s’ingénie qu’à faire des
friponneries. (v. TdF) estudieta nf, cf Ubaud Dicort :
(v. estudi) estudiò [estúdio] nm : talhièr d'artista ; sala de television o de fotografia ; sala de repeticion de dança ; cambron amb cosina pichona e sala de banh. estudiós, -osa : adonat, -ada a l'estudi estudiosament : d'un biais estudiós. estudis (m. pl.) : exercicis escolars progressius (t. a.) « estudornar » : v. esternudar. estuèira nf (Alibert) : mala de jonc (nata de jonc, e non mala) (v. Ubaud Dicort Errata web). (v. estòri) estufèrgue, -ga adj e n (v. Laus) : estupid, -a. estuferlar (v. tr.) : tustar sus la tufa (suca, cap) ; assucar ; espotir ; estofar / estofegar. estuferlat, -ada : t. a. çaisús. estufet : mena de crustacèu (Ostra rosacea) « estuflar » : v. estiflar. estufleta (a l’-) loc adv, cf Ubaud Dicort : « Uòu a
l’estufleta, œuf frit avec sa glaire » (v. TdF jos ‘estifleto’) estuflonejar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr et intr, siffloter » TdF
jos ‘estifleja’ estug / estuit [veire estug, cf Ubaud Dicort] nm : aplech de fust, de lana, de tèla, de cuèr, de plastic... per recaptar quicòm ; gaina (t. a.) ; ala anteriora d'unes insèctes ; vagina / bufèc (sèxe de femna) Estug de lunetas. Estug de cigarros. estuget nm, cf Ubaud Dicort :
« petit étui ; cachette » TdF estujador, -doira adj : que deu èsser estujat, -ada. estujar (v. tr.) : sarrar / estremar / recaptar / amagar. estujar (s') : se reclamar / s'embarrar / s'estremar. estun nm : gotejament ; aiga de suèlha / pissanha. estunir / estunhar (v. tr. e intr.) : estorrar / estorrir ; far estorrar l'aiga de suènha (la pissanha) ; assecar ; voidar. estup, -a adj
(Alibert) : bravament estabosit, -ida (estonat, -ada) (v. estupit) estupar (v. tr.) : atudar lo fuòc. estupefaccion nf (Laus ; abs. Dicort) : admiracion qu'amòda l'estupor. (v. estabosiment) Son estupefaccion foguèt prigonda. estupefar (v. tr.) (abs. Dicort) : estabosir /
estabordir (estonar) bravament, « v. estabosir plus usité » (v. TdF): estupefasent 1 nm (abs. Dicort) : narcotic, « stupéfiant » (Rapin). estupefasent 2, -a adj (Laus ; abs. Dicort) : qu'amòda l'estupefaccion. estupid [ ~ estupide], -da adj : nèci, nècia. estupidament
adv, cf Ubaud Dicort :
« stupidement » (Rapin) estupiditat nf, cf Ubaud Dicort :
« stupidité » TdF jos ‘estupideta’ estupit, -ida : estabordit, -ida (bravament espantat, -ada) estuple, -pla adj e n, cf Ubaud Dicort : « hextuple » (= sextuple) estupor nf : estabosiment grand, capable, de còps, d'engordir las fonccions intellectualas. estupre nm, cf Ubaud Dicort :
« stupre » (Rapin) estúria : mena de filat de pesca. esturion nm / esturjon (R. III, 235) (abs. Dicort) : mena de peis que sos uòus donan lo caviar. (Acipenser sturio) esturlufar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort :
« se hérisser » (v. çai jos). (v. eriçar
(s')) esturlufat, -ada adj (v. Ubaud Dicort e TdF) : eriçat, -ada / espelofit, -ida. esturmelar (v. tr.) (abs. Dicort e TdF) : copar las garras d'un animal maselat. esturmelar (s') (abs. Dicort) : se copar las garras. S'esturmelèt en sautant de tròp naut. « esturment » : v. instrument. « esturminar » : v. estorminar. esturrador nm, cf Ubaud Dicort :
(v. esturrar e esturrassadoira) esturrar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, émotter »
(Per Noste) ; « au fig.
assommer » (Palay) esturrassa nf, cf Ubaud Dicort :
(v.
esturrar e estarrussa) esturrassada nf : « action
d’émotter, d’assommer » (Palay) esturrassadoira
nf (abs. Dicort) : « émotteuse » (Laus) esturrassaire nm, cf Ubaud Dicort :
« outil pour émotter, herse, en Rouergue » TdF jos ‘estarrissadou’ esturrassar [ / esterrassar] (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘esterrassa’) : bresar las motas de tèrra, « briser les mottes (se fait à la maça, seulement au jardin) ; briser les mottes à la herse ou à l’aide d’un outil manuel (masse, houe, fourche, rateau) » (Carrasco) ; « assommer, terrasser » (Laus) ; degalhar son ben. estussir ~
estossir v, cf Ubaud Dicort :
v. estossir. estustar (v. tr.) : tustar / tustassar /
tabassar. estustassat, -ada : estabordit,-ida / espantat,-ada. esvacar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr et intr, couper çà et là
les parties les plus mûres d’un champ de blé, faire des
trouées » TdF esvaliment, nm, cf Ubaud Dicort :
« disparition, anéantissement » TdF esvalir (v. tr.) : far desaparéisser / escampilhar. esvalir (s') : desaparéisser / s'escampilhar. esvanar (s') : s'escampilhar / desaparéisser / s'avalir « s’éventer, en parlant du vin » TdF. esvanesida nf / esvanesiment nm : estavaniment. esvanesir (s') v pron : v. esvanir (s’) esvanida nf / esvaniment nm, cf Ubaud Dicort :
« évanouissement » (v. TdF ‘esvanido’ e ‘esvanimen
’) esvanir / esvanesir (s') v pron : doblets de s'esvanar « s’évanouir ; se dissiper, disparaître » TdF. esvaporable, -bla adj, cf Ubaud Dicort :
v. evaporable. esvaporacion nf, cf Ubaud Dicort :
v. evaporacion. « esvaporar » (esvaporar v) e derivats : v. evaporar. esvarajada nf, cf Ubaud Dicort :
« dispersion, panique, épouvante » TdF esvarajar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, disperser par la peur,
épouvanter » TdF esvarajar (s’) v
pron :
« se disperser, se débander par l’effet d’une
panique ; se dit surtout des poules effrayées qui ne savent plus
où elles vont » (v. TdF jos ‘esvaraja’) |
|
esvarar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr et intr, égarer ; échouer,
en parlant d’une affaire ou d’un mariage conclu » TdF esvarar (s’) v
pron :
« s’égarer, v. estraviar (s’) »
(v. TdF
jos ‘esvara’) esvari nm, cf Ubaud Dicort :
« écart, espace »
TdF esvariada nf, cf Ubaud Dicort :
« égarement, oubli, absence de mémoire » TdF esvariar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, égarer, fourvoyer ; désorienter,
étourdir » TdF esvariar (s’) v
pron : se
perdre ; perdre le fil de son discours, dire ce qu’il fallait
taire, s’oublier » TdF jos
‘esvaria’ esvartar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, détourner » TdF esvartar (s’) v
pron :
« se dissiper ; se distraire, s’amuser ;
s’éloigner, s’évader, prendre la fuite » TdF jos ‘esvarta’ esvedelada nf, cf Ubaud Dicort :
« pose indécente et nonchalante, étendue du corps
couché » TdF esvedelar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort :
« s’étendre comme un veau » TdF esvedilhat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« déchiré, ée » (v.
Alibert) esvelh nm, cf Ubaud Dicort :
« éveil ; insomnie » TdF ‘esvèi’ esvelhar v (v. Ubaud Dicort) :
« v tr, éveiller,
réveiller » TdF
‘esviha’.
(v. desvelhar) esvelhar (s’) v pron :
« s’éveiller, v. espertar
(s’) » (v. TdF jos ‘esviha’) « esvèlt » adj (fr. que
ven de l'italian svelto) : v. espèlte. esvenar (v. tr.) (abs. Dicort) : desrabar d'unas venas varicosas. esvenatge (abs. Dicort) : accion d'esvenar. esventada : còp d'aire sus las espatlas, sus la cara... esventador nm, cf Ubaud Dicort :
« coup d’air au visage, à l’épaule,
etc., v. marfondement » (v.
TdF) esventadura : orifici (R. IV, 386) per donar d'aire. esventament : ventilacion. esventar (v. tr.) : escampilhar dins lo vent ; ventar ; divulgar (R. V, 566). Esventar un secret. esventar (s') : s'escampilhar dins le vent ; se ventar ; se prene un corrent d'aire ; se divulgar ; prene mal ; prene l'aire / perir. Se cal pas esventar quand òm a de fèbre. esventat, -ada : t. a. çaisús. esventracion nf (abs. Dicort) : ernia amb sortida de totes los budèls, « éventration » (Rapin). (v.. esventrada) esventrada nf, cf Ubaud Dicort :
« partie éventrée, incision ; action d’éventrer » TdF esventraire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui,
celle qui éventre » TdF
esventrar (v. tr.) : obrir lo ventre a un animal. (v. enventrar) Esventrar un paquet,
ouvrir un ballot. (v. TdF) esventrar (s') : s'esbosenar / canhar / vedelar. esventrat, -ada : t. a. çaisús. esverdurar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, cueillir trop vert » TdF -ET / -ÈL : diminutius occitans. Grandet, -a. Polidonèl, -a. eta 1 nf,
cf Ubaud Dicort : « &,
signe que l’on employait autrefois pour représenter la
conjonction ‘et’ » TdF ‘eto 1’ eta ! 2 interj, cf Ubaud Dicort :
« sans doute, en effet, oui-da, oui vraiment » TdF ‘eto 2’ èta nf/nm : letra grèga, cf Ubaud Dicort,
« êta », Η-η. etambutòl : antibiotic sintetic. etan : idrocarbur saturat. etanal : aldeïd derivat de l'etanòl. etanoïd : acid acetic. etanòl : alcoòl etilic. etapa : v. estapa. -ETAT : forma sufixada del latin -tas que marca una qualitat. v. franquetat - onestetat - pauretat. et caetera (lat.) [et cetèra (etc.)] loc adv, cf Ubaud Dicort
: etc. (e tot lo demai / e tot çò autre). (etc. se pòt tanben marcar per tres punts,
mas pas per « eca »)
etèr 1 nm : espandi celèst ; etèr 2 nm : liquid volatil utilizat coma dissolvent, antiseptic o anestesic. Respirar de vapors d'etèr. eterenc, -a
adj, cf Ubaud Dicort :
« t. littéraire, éthéré,
ée, v. aerenc, celestial » (v. TdF) eterificacion : accion o resulta d'eterificar. eterificar (v. tr.) : mudar un alcoòl o un fenòl en etèr. eterisme : ensemble de fenomèns patologics amodats per l'accion de l'etèr. eterizacion : anestesia. eterizar (v. tr.) : sometre a l'accion de l'etèr. eternal, -a / etèrn [etèrne], -na adj, cf Ubaud Dicort : qu'a pas de començament ni de fin ; qu'a pas de fin. Salut eternal. Vida eternala. eternala nf (plt.) : (Helichrysum bitterense) ; (Xeranthemum) eternalament adv : perpetualament. etèrnament adv, cf Ubaud Dicort : v. eternalament. (v. TdF jos ‘eternelamen’) etèrne, -na adj :
v. eternal. eternitat nf : la vida etèrna ; temporada longa. Fa una eternitat que nos èrem pas vistes. eternizacion nf, cf Ubaud Dicort :
« éternisation » (Sèrras-Ess.) eternizar (v. tr.) : far durar quicòm un brave brieu. eternizar (s') : demorar una brave brieu endacòm ; s'esperlongar bravament. Plan sovent, çò provisòri s'eterniza. ETERO- : forma prefixada del grèc heteròs
(anormal ; opausat a). (La tièira dels mots formats amb « etero- » es
tròp abondosa per èsser porgida integralament ; aicí
donc çò pus essencial) : eteroaglutinina : aglutinina amodada dins lo sang d'un animal per injeccion de sang d'un animal de mena diferenta. eteroanticòrs : anticòrs amodat per un organisme de mercé un antigèn d'una autra mena animala. eteroatòm : atòm diferent dels autras dina una tièira d'atòms identics. eterocarp, -a : que balha de frucha de mai d'una mena. eterocefal, -a : qu'a las flors masculinas e femininas en
bòrdas separadas. eterocentric,
-a adj, cf Ubaud Dicort :
« (psychol.) hétérocentrique » eterocerca
adj (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « (zool.)
hétérocerque » (Rapin) eterocicle
nm : (quimia)
« hétérocycle » (v.
Ubaud Dicc. scient. p. 366) eterociclic,
-a adj : (quimia)
« hétérocyclique » (v.
Ubaud Dicc. scient. p. 366) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||
|
|
|
|
|