estudiar (v. tr.) : s'aplicar a aprene quicòm per l'estudi ; aprene quicòm per còr ; examinar atentivament ; far sos estudis.

Estudiar de capelan.

Estudiar d'informatician.

Estudiar de professor.

Estudiar los astres.

estudiar (s') v pron : « s’étudier », soscar, « s’appliquer à » (v. TdF jos ‘estudia’).

Non s’estúdia qu’a faire de coquinariás, il ne s’ingénie qu’à faire des friponneries. (v. TdF)

estudieta nf, cf Ubaud Dicort : (v. estudi)

estudiò [estúdio] nm : talhièr d'artista ; sala de television o de fotografia ; sala de repeticion de dança ; cambron amb cosina pichona e sala de banh.

estudiós, -osa : adonat, -ada a l'estudi

estudiosament : d'un biais estudiós.

estudis (m. pl.) : exercicis escolars progressius (t. a.)

« estudornar » : v. esternudar.

estuèira nf (Alibert) : mala de jonc (nata de jonc, e non mala) (v. Ubaud Dicort Errata web). (v. estòri)

estufèrgue, -ga adj e n  (v. Laus) : estupid, -a.

estuferlar (v. tr.) : tustar sus la tufa (suca, cap) ; assucar ; espotir ; estofar / estofegar.

estuferlat, -ada : t. a. çaisús.

estufet : mena de crustacèu (Ostra rosacea)

« estuflar » : v. estiflar.

estufleta (a l’-) loc adv, cf Ubaud Dicort : « Uòu a l’estufleta, œuf frit avec sa glaire » (v. TdF jos ‘estifleto’)

estuflonejar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, siffloter » TdF jos ‘estifleja’

estug / estuit [veire estug, cf Ubaud Dicort] nm : aplech de fust, de lana, de tèla, de cuèr, de plastic... per recaptar quicòm ; gaina (t. a.) ; ala anteriora d'unes insèctes ; vagina / bufèc (sèxe de femna)

Estug de lunetas.

Estug de cigarros.

estuget nm, cf Ubaud Dicort : « petit étui ; cachette » TdF

estujador, -doira adj : que deu èsser estujat, -ada.

estujar (v. tr.) : sarrar / estremar / recaptar / amagar.

estujar (s') : se reclamar / s'embarrar / s'estremar.

estun nm : gotejament ; aiga de suèlha / pissanha.

estunir / estunhar (v. tr. e intr.) : estorrar / estorrir ; far estorrar l'aiga de suènha (la pissanha) ; assecar ; voidar.

estup, -a adj (Alibert) : bravament estabosit, -ida (estonat, -ada) (v. estupit)

estupar (v. tr.) : atudar lo fuòc.

estupefaccion nf (Laus ; abs. Dicort) : admiracion qu'amòda l'estupor. (v. estabosiment)

Son estupefaccion foguèt prigonda.

estupefar (v. tr.) (abs. Dicort) : estabosir / estabordir (estonar) bravament, « v. estabosir plus usité » (v. TdF):

estupefasent 1 nm (abs. Dicort) : narcotic, « stupéfiant » (Rapin).

estupefasent 2, -a adj (Laus ; abs. Dicort) : qu'amòda l'estupefaccion.

estupid [ ~ estupide], -da adj : nèci, nècia.

estupidament adv, cf Ubaud Dicort : « stupidement » (Rapin)

estupiditat nf, cf Ubaud Dicort : « stupidité » TdF jos ‘estupideta’

estupit, -ida : estabordit, -ida (bravament espantat, -ada)

estuple, -pla adj e n, cf Ubaud Dicort :  « hextuple » (=  sextuple)

estupor nf : estabosiment grand, capable, de còps, d'engordir las fonccions intellectualas.

estupre nm, cf Ubaud Dicort : « stupre » (Rapin)

estúria : mena de filat de pesca.

esturion nm / esturjon (R. III, 235) (abs. Dicort) : mena de peis que sos uòus donan lo caviar. (Acipenser sturio)

esturlufar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se hérisser » (v. çai jos). (v. eriçar (s'))

esturlufat, -ada adj (v. Ubaud Dicort e TdF) : eriçat, -ada / espelofit, -ida.

esturmelar (v. tr.) (abs. Dicort e TdF) : copar las garras d'un animal maselat.

esturmelar (s') (abs. Dicort) : se copar las garras.

S'esturmelèt en sautant de tròp naut.

« esturment » : v. instrument.

« esturminar » : v. estorminar.

esturrador nm, cf Ubaud Dicort : (v. esturrar e esturrassadoira)

esturrar v, cf Ubaud Dicort :  « v tr, émotter » (Per Noste) ; « au fig. assommer » (Palay)

esturrassa nf, cf Ubaud Dicort : (v. esturrar e estarrussa)

esturrassada nf : « action d’émotter, d’assommer » (Palay)

esturrassadoira nf (abs. Dicort: « émotteuse » (Laus)

esturrassaire nm, cf Ubaud Dicort : « outil pour émotter, herse, en Rouergue » TdF jos ‘estarrissadou’

esturrassar [ / esterrassar] (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘esterrassa’) : bresar las motas de tèrra, « briser les mottes (se fait à la maça, seulement au jardin) ; briser les mottes à la herse ou à l’aide d’un outil manuel (masse, houe, fourche, rateau) » (Carrasco) ; « assommer, terrasser » (Laus) ; degalhar son ben.

estussir ~ estossir v, cf Ubaud Dicort : v. estossir.

estustar (v. tr.) : tustar / tustassar / tabassar.

estustassat, -ada : estabordit,-ida / espantat,-ada.

esvacar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, couper çà et là les parties les plus mûres d’un champ de blé, faire des trouées » TdF

esvaliment, nm, cf Ubaud Dicort : « disparition, anéantissement » TdF

esvalir (v. tr.) : far desaparéisser / escampilhar.

esvalir (s') : desaparéisser / s'escampilhar.

esvanar (s') : s'escampilhar / desaparéisser / s'avalir « s’éventer, en parlant du vin » TdF.

esvanesida nf / esvanesiment nm : estavaniment.

esvanesir (s') v pron : v. esvanir (s’)

esvanida nf / esvaniment nm, cf Ubaud Dicort : « évanouissement » (v. TdF ‘esvanido’ e ‘esvanimen ’)

esvanir / esvanesir (s') v pron : doblets de s'esvanar « s’évanouir ; se dissiper, disparaître » TdF.

esvaporable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : v. evaporable.

esvaporacion nf, cf Ubaud Dicort : v. evaporacion.

« esvaporar » (esvaporar v) e derivats : v. evaporar.

esvarajada nf, cf Ubaud Dicort : « dispersion, panique, épouvante » TdF

esvarajar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, disperser par la peur, épouvanter » TdF

esvarajar (s’) v pron : « se disperser, se débander par l’effet d’une panique ; se dit surtout des poules effrayées qui ne savent plus où elles vont » (v. TdF jos ‘esvaraja’)

 

 

esvarar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, égarer ; échouer, en parlant d’une affaire ou d’un mariage conclu » TdF

esvarar (s’) v pron : « s’égarer, v. estraviar (s’) » (v. TdF jos ‘esvara’)

esvari nm, cf Ubaud Dicort : « écart, espace » TdF

esvariada nf, cf Ubaud Dicort : « égarement, oubli, absence de mémoire » TdF

esvariar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, égarer, fourvoyer ; désorienter, étourdir » TdF

esvariar (s’) v pron : se perdre ; perdre le fil de son discours, dire ce qu’il fallait taire, s’oublier » TdF jos ‘esvaria’

esvartar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, détourner » TdF

esvartar (s’) v pron : « se dissiper ; se distraire, s’amuser ; s’éloigner, s’évader, prendre la fuite » TdF jos ‘esvarta’

esvedelada nf, cf Ubaud Dicort : « pose indécente et nonchalante, étendue du corps couché » TdF

esvedelar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « s’étendre comme un veau » TdF

esvedilhat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « déchiré, ée » (v. Alibert)

esvelh nm, cf Ubaud Dicort : « éveil ; insomnie » TdF ‘esvèi’

esvelhar v (v. Ubaud Dicort) : « v tr, éveiller, réveiller » TdF ‘esviha’. (v. desvelhar)

esvelhar (s’) v pron : « s’éveiller, v. espertar (s’) » (v. TdF jos ‘esviha’)

« esvèlt » adj (fr. que ven de l'italian svelto) :  v. espèlte.

esvenar (v. tr.) (abs. Dicort) : desrabar d'unas venas varicosas.

esvenatge (abs. Dicort) : accion d'esvenar.

esventada : còp d'aire sus las espatlas, sus la cara...

esventador nm, cf Ubaud Dicort : « coup d’air au visage, à l’épaule, etc., v. marfondement » (v. TdF)

esventadura : orifici (R. IV, 386) per donar d'aire.

esventament : ventilacion.

esventar (v. tr.) : escampilhar dins lo vent ; ventar ; divulgar (R. V, 566).

Esventar un secret.

esventar (s') : s'escampilhar dins le vent ; se ventar ; se prene un corrent d'aire ; se divulgar ; prene mal ; prene l'aire / perir.

Se cal pas esventar quand òm a de fèbre.

esventat, -ada : t. a. çaisús.

esventracion nf (abs. Dicort) : ernia amb sortida de totes los budèls, « éventration » (Rapin). (v.. esventrada)

esventrada nf, cf Ubaud Dicort : « partie éventrée, incision ; action d’éventrer » TdF

esventraire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui éventre » TdF

esventrar (v. tr.) : obrir lo ventre a un animal. (v. enventrar)

Esventrar un paquet, ouvrir un ballot. (v. TdF)

esventrar (s') : s'esbosenar / canhar / vedelar.

esventrat, -ada : t. a. çaisús.

esverdurar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, cueillir trop vert » TdF

-ET / -ÈL : diminutius occitans. Grandet, -a. Polidonèl, -a.

eta 1 nf,  cf Ubaud Dicort : « &, signe que l’on employait autrefois pour représenter la conjonction ‘et’ » TdF ‘eto 1’

eta ! 2 interj, cf Ubaud Dicort : « sans doute, en effet, oui-da, oui vraiment » TdF ‘eto 2’

èta nf/nm : letra grèga, cf Ubaud Dicort, « êta », Η-η.

etambutòl : antibiotic sintetic.

etan : idrocarbur saturat.

etanal : aldeïd derivat de l'etanòl.

etanoïd : acid acetic.

etanòl : alcoòl etilic.

etapa : v. estapa.

-ETAT : forma sufixada del latin -tas que marca una qualitat.  v. franquetat - onestetat - pauretat.

et caetera (lat.) [et cetèra (etc.)] loc adv, cf Ubaud Dicort  : etc. (e tot lo demai / e tot çò autre). (etc. se pòt tanben marcar per tres punts, mas pas per « eca »)

etèr 1 nm : espandi celèst ;

etèr 2 nm : liquid volatil utilizat coma dissolvent, antiseptic o anestesic.

Respirar de vapors d'etèr.

eterenc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « t. littéraire, éthéré, ée, v. aerenc, celestial » (v. TdF)

eterificacion : accion o resulta d'eterificar.

eterificar (v. tr.) : mudar un alcoòl o un fenòl en etèr.

eterisme : ensemble de fenomèns patologics amodats per l'accion de l'etèr.

eterizacion : anestesia.

eterizar (v. tr.) : sometre a l'accion de l'etèr.

eternal, -a / etèrn [etèrne], -na adj, cf Ubaud Dicort : qu'a pas de començament ni de fin ; qu'a pas de fin.

Salut eternal.

Vida eternala.

eternala nf (plt.) : (Helichrysum bitterense) ; (Xeranthemum)

eternalament adv : perpetualament.

etèrnament adv, cf Ubaud Dicort : v. eternalament. (v. TdF jos ‘eternelamen’)

etèrne, -na adj : v. eternal.

eternitat nf : la vida etèrna ; temporada longa.

Fa una eternitat que nos èrem pas vistes.

eternizacion nf, cf Ubaud Dicort : « éternisation » (Sèrras-Ess.)

eternizar (v. tr.) : far durar quicòm un brave brieu.

eternizar (s') : demorar una brave brieu endacòm ; s'esperlongar bravament.

Plan sovent, çò provisòri s'eterniza.

ETERO- : forma prefixada del grèc heteròs (anormal ; opausat a).

(La tièira dels mots formats amb « etero- » es tròp abondosa per èsser porgida integralament ; aicí donc çò pus essencial) :

eteroaglutinina : aglutinina amodada dins lo sang d'un animal per injeccion de sang d'un animal de mena diferenta.

eteroanticòrs : anticòrs amodat per un organisme de mercé un antigèn d'una autra mena animala.

eteroatòm : atòm diferent dels autras dina una tièira d'atòms identics.

eterocarp, -a : que balha de frucha de mai d'una mena.

eterocefal, -a : qu'a las flors masculinas e femininas en bòrdas separadas.

eterocentric, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (psychol.) hétérocentrique »

eterocerca adj (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « (zool.) hétérocerque » (Rapin)

eterocicle nm : (quimia) « hétérocycle » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 366)

eterociclic, -a adj : (quimia) « hétérocyclique » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 366)