estrech 1,-a / estreit,-a [veire estrech, cf Ubaud Dicort] adj : pas plan ample, -a ; sarrat,-ada ; rigid, -a / estricte, -a / rigorós, -osa.

Aquela rauba es tròp estrecha.

Camin estrech.

Es tròp estrech per l'educacion de sos dròlles.

estrech 2 nm, cf Ubaud Dicort : « chemin resserré, lieu étroit, détroit, défilé ; travail, machine pour ferrer les boeufs » TdF ‘estré 2’

estrechament / estreitament [veire estrechament] adv : d'un biais estrech.

estrechan, -a adj e n : estrissan, -a (angulós, -osa) (t. a.), « angleux, euse, en parlant des noix ; avare, chiche » TdF

estrechanariá nf, cf Ubaud Dicort : « étroitesse d’esprit, lésinerie » TdF

estrechesa / estreitesa [veire estrechesa] nf : estrechor / estreitor.

estrechet, -eta adj, cf Ubaud Dicort : « un peu étroit, assez étroit, oite » TdF

estrechida nf, cf Ubaud Dicort : « partie étrécie ; défaut de largeur, étrécissemet ; rançonnement » TdF

estrechiment : accion o resulta d'estrechir o de s'estrechir.

estrechir / estreitir [veire estrechir] (v. tr. e intr.) : far pus cort ; retirar (venir pus cort)

Un vestit lavat estrechís : ... retira.

estrechon 1, -a adj, cf Ubaud Dicort : « un peu étroit, assez étroite » TdF ‘estrecchoun 2’

estrechon 2 nm, cf Ubaud Dicort : « petit détroit, petit défilé, lieu étroit, cul-de-sac ; noix angleuse ; avare, cuistre » TdF

estrechonar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, tirer avec la pointe d’un couteau les quartiers d’une noix angleuse » TdF

estrechor nf / estrechura nf, cf Ubaud Dicort : « étroitesse, étrécissement » TdF jos ‘estrechour’

estrefach, -a adj, cf Ubaud Dicort : « fait, exécuté n’importe comment » TdF jos ‘estrefaire’

estrefaire : v. estrefar.

estrefalida : estrevirada / estòrsa.

estrefalir (s') : s'estrevirar / se far una estòrsa.

estrefar / estrefaire (v. tr. ) : far, « exécuter (dans un sens indéfini, sans exprimer le mot propre) » (Alibert) ; « remuer, mettre en mouvemen ; mâchurer, obscurcir » (v. TdF ‘estrefaire’).

estrefar / estrefaire (s') : ne far tròp.

estrega : cachavièlha (somi marrit)

estreitir (non preconizat Dicort) : v. estrechir.

estrelha nf : v. estrilha.

estrelhada nf, cf Ubaud Dicort : v. estrilhada.

estrelhaire, -aira (~ -airitz) adj e n : v. estrilhaire.

estrelhal nm, cf Ubaud Dicort : v. estrelhada. (v. TdF jos ‘estrihado’)

estrelhar v : v. estrilhar.

estrelhar (s’) v pron : v. estrilhar (s’)

estrelhatge nm : v. estrilhatge.

estrelir (v. tr.) : ateunhar / ateunhir (far venir pus tèunhe)

estrelir (s') : venir magre, -a coma una bicicleta.

estrelit, -ida : malautís, -issa ; magre, -a.

Estrelit coma una letra : magre que magre.

estrem (bot) nm , cf Ubaud Dicort (L. 178) :v. extrèm 1.

« estrèm » e derivats : v. extrèm e derivats-

estremada nf : çò que l'òm estrèma « ... en une fois ». (v. TdF)

estremaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona qu'estrèma o que s'estrèma.

estremal nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : v. extremal.

estremalha nf (TdF ‘estremaio’ ; abs. Dicort)  : amagatal / escondalha / rescondon.

estremar (v. tr.) : reclamar / claure o sarrar endacòm ; amagar / rescondre ; reculhir ; embarrar ; metre a l'abric ; estujar ; recaptar.

Estrèma tos afars, que rebalan pertot !

estremar (s') : se retirar dins son ostal ; s'embarrar ; s'amagar ; se recaptar ; s'estujar.

La lèbre s'anèt estremar dins un bartàs.

Lo riquet s'estremèt dins sa tuta.

estrematge : accion o resulta d'estremar o de s'estremar.

estreméisser (s') [veire estrementir (s’) v pron, cf Ubaud Dicort] : s'estrementir.

estrementida : tremolament / commocion (R. IV, 278).

Estrementida sexuala : amor de pèl / gausiment sexual.

estrementiment : tremolament / commocion.

estrementir / estremesir / estreméisser [veire estrementir] (v. tr.) : far tremolar ; escomòure ; far estavanir.

estrementir / estremesir / estreméisser [veire estrementir] (s') v pron : tremolar ; s'escomòure ; s'estavanir.

S'estrementiguèt quand aprenguèt la novèla.

estremolir (v. intr.) : tresfolir / tressalir ; s'estrementir.

« estremoncion » e derivats : v. ex-

estremordit, -ida adj (Alibert ; abs. Dicort) : estabordit, -ida ; espaventat, -ada.

estrena nf : gratificacion ; present ; « premier usage d’une chose ; souhait de bonne année » TdF

Las estrenas del primièr de l'an.

estrenada nf, cf Ubaud Dicort : « action d’étrenner ; frottée, réprimande » (v. TdF)

estrenaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui étrenne » TdF

estrenar (v. tr.) : balhar una gratificacion / gratificar ; se cargar un vestit o far quicòm pel pus primièr còp. (v. TdF)

estrench,-a / estrent,-a (veire estrench) / estrengut,-uda (abs. Dicort) (p.p d'estrénher) : « étreint, einte, resserré, ée » TdF jos ‘estregne’

estrencha : abraçada ; accion d'estrénher (t. a.)

estrengir v, cf Ubaud Dicort : v. estrénher. (v. TdF jos ‘estregne’)

« estrengla » : v. estarengla.

estrenhar v, cf Ubaud Dicort : v. estrénher. (v. TdF jos ‘estregne’)

estrenhedoira : aplech de tonelièr.

estrenhement : accion o resulta d'estrénher o de s'estrénher.

estrénher [ / destrénher] / estrénger [veire estrénher, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : abraçar (sarrar entre braces) ; tocar la man a q.q. ; caucar la vendémia ; estrechir.

estrénher (s') [ / destrénher (se)] / estrénger [veire estrénher] (s') v pron : s'abraçar ; se tocar la man ; estalviar / esparnhar (despensar mens) ; retirar (s'estrechir / venir pus cort)

estrepa nf, cf Ubaud Dicort : « effort, coup de collier » TdF

 

 

estrepada nf, cf Ubaud Dicort : « ce qu’on foule ou ce qu’on gratte en une fois, piétinement » (v. TdF)

estrepadís nm, cf Ubaud Dicort : « terre piétinée, remuée avec les pieds, grattée par les poules » TdF

estrepaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui piétine, qui gratte la terre avec ses pieds » TdF

estrepar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, piétiner, gratter la terre avec les pieds » TdF

« estrepar » 2 v : v. esterpar.

estrepeta nf, cf Ubaud Dicort : « convulsion de l’agonie » TdF

Faire las estrepetas, être à l’agonie. (v. TdF)

ESTREPTO- : forma prefixada del grèc streptòs (tortilhat)

estreptobacil (m.) : mena de micròbi mai o mens tortilhat.

estreptobacilòsi (f.) : mena d'infeccion amodada per d'estreptobacils.

estreptocòc : nom de diferentas bacterias.

estreptococcemia : septicemia amodada per d'estreptocòcs.

estreptococcia : infeccion amodada per d'estreptocòcs.

estreptomicèt nm, cf Ubaud Dicort : « (microbiol.) streptomycète »

estreptomicina : antibiotic antibacterian fòrt poderós.

estrès nm (Basic ; abs. Dicort) (de stress, angl. de defugir) per iperastenia : ensemble de perturbacions organicas, psicologicas, amodadas per d'agents agressius variats : freg, trabalh, malautiá, emocion, commocion cirurgicala...

estresaurar (abs. Dicort e Alibert) (v. tr.) : embaurar / far paur.

estresaurar (s') v pron (v. Ubaud Dicort e Alibert)  : s'embaurar / prene paur.

estressar v (angl.) (Basic ; abs. Dicort) : commocionar (perturbar bravament del punt de vista psicologic)

estrevelir (s') : doblet de se trevelir.

estrevirar (non preconizat Dicort) : doblet de tresvirar. v. tresvirar.

estrevirar (s') [veire tresvirar (se)] v pron, cf Ubaud Dicort : s'estrefalir (se far una estòrsa) (v. TdF ‘s’estravira’)

estria nf, cf Ubaud Dicort : « strie » (Rapin)

estriar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, strier » (Laus)

estribar (non preconizat Dicort) (v. tr.) : metre lo pè a l'estriu. v. estriu. (v. estrivar)

estribièira : correja de l'estriu. (v. estrivièira)

estribòt (R. III, 231) : quatren satiric utilizat pels trobadors.

estric : cotèl de fust per aplanar o tapar.

estricada : escorreguda (longor de camin)

estricar (s') : anar vitament (R. V, 558) ; s'afanar ; rasclar ; lissar ; alongar ; frelhar ; rasar.

estricnina nf, cf Ubaud Dicort : « strychnine » (Rapin)

estrictament : d'un biais estricte.

estricte, -ta adj : estrech, -a / rigid, -a / rigorós, -osa.

estridaire, -aira : persona qu'escampilha lo fems.

estridar (v. tr.) : esturrassar (bresar las motas) ; bresar e escampilhar lo fems.

* estridéncia : qualitat de çò estrident. (v. R. III, 231 : ‘estridor’)

* estrident, -a : qu'a un son agut e aspre.

* estridentament  : d'un biais estrident.

estridor nf (R. III, 231) (abs. Dicort) : bruch estrident.

estridulacion nf, cf Ubaud Dicort : « stridulation » (Per Noste)

estrif : esquinçadura.

estrifar (v. tr.) : esquinçar ; estripar ; eissartar una tèrra.

estrifar (s') : s'esquinçar ; s'estripar.

estrigonhada nf, cf Ubaud Dicort : « forte secousse, tiraillement » TdF

estrigonhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, fausser, tordre pour arracher, secouer, tirailler, houspiller » TdF. « estrigonhar » : v. estirgonhar (non preconizat Dicort).

estrigòs nm, cf Ubaud Dicort : v. trigòs. (v. TdF jos ‘trigos’)

estrigossada nf, cf Ubaud Dicort : « bagarre où l’on se tiraille, rixe, rossée, forte secousse » (v. TdF)

estrigossaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui houspille, qui tiraille, qui secoue » TdF

estrigossar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, houspiller, tirailler, secouer » TdF. « estrigossar » : v. estirgossar (non preconizat Dicort).

estrilha [veire estrelha, cf Ubaud Dicort] nf : aplech per estrilhar un ase, un caval.

estrilhada [veire estrelhada] nf : rosta / tanada / tabassada / tustassada.

estrilhaire [veire estrelhaire], -aira [~ -airitz] adj e n : persona qu'estrilha.

estrilhar [veire estrelhar] (v. tr.) : penchenar un ase, un caval ; batre / tanar / tabassar / tustassar ; far pagar tròp ; curlir (far cuf al jòc)

Se faguèt estrilhar per son paire.

Lo governament nos a plan estrilhats !

estrilhar [veire estrelhar] (s') v pron : se batre / se tabassar / se tanar.

estrilhatge [veire estrelhatge] nm : accion o resulta d'estrelhar o de s'estrelhar.

estring nm (l.p.) (Basic ; abs. Dicort) (de l'angl. string (cordilh)) : amagasèxe que laissa totas nudas las gautas del cuol.

estringa nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : v. estringla.

estringadura : estat de çò estringat. t. a. çaijós.

estringar (v. tr.) : vestir estrech ; ensarrar dins un vestit ; adornar.

estringar (s') : se vestir estrech ; s'ensarrar dins un vestit ; s'adornar.

estringat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « étriqué, ée ; délié, ée, svelte ; paré, ajusté, ée » TdF jos ‘estringa’

estringla [veire estringa, cf Ubaud Dicort] nf : cordèla per far téner las bragas (calças)

estringlar (v. tr.) , cf Ubaud Dicort : escorgar, espelar o desrucar en correjadas,  « enlever par lames » TdF.

estringlar (s') v pron : s'espelar, se desrucar, se desagregar en correjadas, « se diviser en lames, se feuilleter, s’exfolier » TdF jos ‘estringla’.

estrip nm, cf Ubaud Dicort : « déchirure, accroc » .(Lexic M. Roqueta)

estripada nf : airal esventrat ; esquinçadura.

estripadura nf, cf Ubaud Dicort : v. estripal. (v. TdF jos ‘estripado’)

estripaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : (v. estripar) ; « (patron, -ne qui exploite ses ouvriers) exploiteur, euse » (Per Noste)

estripal nm : esquinçadura.

estripalhar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : (v. estripar (s’) e tripalha)