|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
estrech 1,-a / estreit,-a [veire estrech, cf Ubaud Dicort] adj : pas plan ample, -a ; sarrat,-ada ; rigid, -a / estricte, -a / rigorós, -osa. Aquela rauba es tròp estrecha. Camin estrech. Es tròp estrech per l'educacion de sos dròlles. estrech 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« chemin resserré, lieu étroit, détroit,
défilé ; travail, machine pour ferrer les
boeufs » TdF ‘estré
2’ estrechament / estreitament [veire estrechament] adv : d'un biais estrech. estrechan, -a adj e n : estrissan, -a
(angulós, -osa) (t. a.),
« angleux, euse, en parlant des noix ; avare,
chiche » TdF estrechanariá nf, cf Ubaud Dicort : « étroitesse d’esprit,
lésinerie » TdF estrechesa / estreitesa [veire estrechesa] nf : estrechor / estreitor. estrechet,
-eta adj, cf Ubaud Dicort :
« un peu étroit, assez étroit, oite » TdF estrechida nf, cf Ubaud Dicort :
« partie étrécie ; défaut de largeur,
étrécissemet ; rançonnement » TdF estrechiment : accion o resulta d'estrechir o de s'estrechir. estrechir / estreitir [veire estrechir] (v. tr. e intr.) : far pus cort ; retirar (venir pus cort) Un vestit lavat estrechís : ... retira. estrechon 1, -a adj, cf Ubaud Dicort : « un peu étroit, assez
étroite » TdF ‘estrecchoun 2’ estrechon 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« petit détroit, petit défilé, lieu
étroit, cul-de-sac ; noix angleuse ; avare,
cuistre » TdF estrechonar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, tirer avec la pointe d’un couteau les
quartiers d’une noix angleuse » TdF estrechor nf / estrechura nf, cf Ubaud Dicort :
« étroitesse, étrécissement » TdF jos ‘estrechour’ estrefach, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« fait, exécuté n’importe comment » TdF jos ‘estrefaire’ estrefaire v : v. estrefar. estrefalida : estrevirada / estòrsa. estrefalir (s') : s'estrevirar / se far una estòrsa. estrefar / estrefaire (v. tr. ) : far,
« exécuter (dans un sens indéfini, sans exprimer le
mot propre) » (Alibert) ; « remuer, mettre en mouvemen ;
mâchurer, obscurcir » (v. TdF
‘estrefaire’). estrefar / estrefaire (s') : ne far tròp. estrega : cachavièlha (somi marrit) estreitir (non preconizat Dicort) : v. estrechir. estrelha nf : v. estrilha. estrelhada nf, cf Ubaud Dicort :
v. estrilhada. estrelhaire, -aira (~ -airitz) adj e n : v. estrilhaire. estrelhal nm, cf Ubaud Dicort :
v. estrelhada. (v. TdF jos ‘estrihado’) estrelhar v : v. estrilhar. estrelhar (s’) v pron :
v. estrilhar (s’) estrelhatge
nm : v. estrilhatge. estrelir (v. tr.) : ateunhar / ateunhir (far venir pus tèunhe) estrelir (s') : venir magre, -a coma una bicicleta. estrelit, -ida : malautís, -issa ; magre, -a. Estrelit coma una letra : magre que magre. estrem (bot) nm , cf Ubaud Dicort (L. 178) :v. extrèm 1. « estrèm » e derivats : v. extrèm e derivats- estremada nf : çò que l'òm estrèma « ... en une fois ». (v. TdF) estremaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona qu'estrèma o que s'estrèma. estremal nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : v. extremal. estremalha nf (TdF ‘estremaio’ ; abs. Dicort) : amagatal / escondalha / rescondon. estremar (v. tr.) : reclamar / claure o sarrar endacòm ; amagar / rescondre ; reculhir ; embarrar ; metre a l'abric ; estujar ; recaptar. Estrèma tos afars, que rebalan pertot ! estremar (s') : se retirar dins son ostal ; s'embarrar ; s'amagar ; se recaptar ; s'estujar. La lèbre s'anèt estremar dins un bartàs. Lo riquet s'estremèt dins sa tuta. estrematge : accion o resulta d'estremar o de s'estremar. estreméisser (s') [veire estrementir (s’) v pron, cf Ubaud Dicort] : s'estrementir. estrementida : tremolament / commocion (R. IV, 278). Estrementida sexuala : amor de pèl / gausiment sexual. estrementiment : tremolament / commocion. estrementir / estremesir / estreméisser [veire estrementir] (v. tr.) : far tremolar ; escomòure ; far estavanir. estrementir / estremesir / estreméisser [veire estrementir] (s') v pron : tremolar ; s'escomòure ; s'estavanir. S'estrementiguèt quand aprenguèt la novèla. estremolir (v. intr.) : tresfolir / tressalir ; s'estrementir. « estremoncion » e derivats : v. ex- estremordit, -ida adj (Alibert ; abs. Dicort) : estabordit, -ida ; espaventat, -ada. estrena nf : gratificacion ; present ; « premier usage d’une chose ; souhait de bonne année » TdF Las estrenas del primièr de l'an. estrenada nf, cf Ubaud Dicort :
« action d’étrenner ; frottée,
réprimande » (v. TdF) estrenaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort :
« celui, celle qui étrenne » TdF estrenar (v. tr.) : balhar una gratificacion / gratificar ; se
cargar un vestit o far quicòm pel pus primièr còp. (v. TdF) estrench,-a / estrent,-a (veire estrench)
/ estrengut,-uda (abs. Dicort) (p.p
d'estrénher) :
« étreint, einte, resserré, ée » TdF jos ‘estregne’ estrencha : abraçada ; accion d'estrénher (t. a.) estrengir v, cf Ubaud Dicort :
v. estrénher. (v. TdF jos
‘estregne’) « estrengla » : v. estarengla. estrenhar v, cf Ubaud Dicort :
v. estrénher. (v. TdF jos
‘estregne’) estrenhedoira : aplech de tonelièr. estrenhement : accion o resulta d'estrénher o de s'estrénher. estrénher [ / destrénher] / estrénger [veire estrénher, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : abraçar (sarrar entre braces) ; tocar la man a q.q. ; caucar la vendémia ; estrechir. estrénher (s') [ / destrénher (se)] / estrénger [veire estrénher] (s') v pron : s'abraçar ; se tocar la man ; estalviar / esparnhar (despensar mens) ; retirar (s'estrechir / venir pus cort) estrepa nf, cf Ubaud Dicort :
« effort, coup de collier » TdF |
|
estrepada nf, cf Ubaud Dicort :
« ce qu’on foule ou ce qu’on gratte en une fois,
piétinement » (v. TdF) estrepadís nm, cf Ubaud Dicort :
« terre piétinée, remuée avec les pieds,
grattée par les poules » TdF estrepaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort :
« celui, celle qui piétine, qui gratte la terre avec ses
pieds » TdF estrepar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, piétiner, gratter la terre avec les
pieds » TdF « estrepar » 2 v : v. esterpar. estrepeta nf, cf Ubaud Dicort :
« convulsion de l’agonie » TdF Faire las estrepetas, être à l’agonie. (v. TdF) ESTREPTO- : forma prefixada del grèc streptòs (tortilhat) estreptobacil (m.) : mena de micròbi mai o mens tortilhat. estreptobacilòsi (f.) : mena d'infeccion amodada per d'estreptobacils. estreptocòc : nom de diferentas bacterias. estreptococcemia : septicemia amodada per d'estreptocòcs. estreptococcia : infeccion amodada per d'estreptocòcs. estreptomicèt nm, cf Ubaud Dicort : « (microbiol.)
streptomycète » estreptomicina : antibiotic antibacterian fòrt
poderós. estrès nm (Basic ; abs. Dicort) (de stress, angl. de defugir) per iperastenia : ensemble de perturbacions organicas, psicologicas, amodadas per d'agents agressius variats : freg, trabalh, malautiá, emocion, commocion cirurgicala... estresaurar (abs. Dicort e Alibert) (v. tr.) : embaurar / far paur. estresaurar (s') v pron (v. Ubaud Dicort e Alibert) : s'embaurar / prene paur. estressar v (angl.) (Basic ; abs. Dicort) : commocionar (perturbar bravament del punt de vista psicologic) estrevelir (s') : doblet de se trevelir. estrevirar (non preconizat Dicort) : doblet de tresvirar. v. tresvirar. estrevirar (s') [veire tresvirar (se)] v pron, cf Ubaud Dicort : s'estrefalir (se far una estòrsa) (v. TdF ‘s’estravira’) estria nf, cf Ubaud Dicort :
« strie » (Rapin) estriar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, strier » (Laus) estribar (non preconizat Dicort) (v. tr.) : metre
lo pè a l'estriu. v. estriu. (v. estrivar) estribièira :
correja de l'estriu. (v. estrivièira) estribòt (R.
III, 231) : quatren satiric utilizat pels trobadors. estric : cotèl de fust per
aplanar o tapar. estricada : escorreguda (longor de camin) estricar (s') : anar vitament (R. V, 558) ; s'afanar ; rasclar ; lissar ; alongar ; frelhar ; rasar. estricnina nf, cf Ubaud Dicort :
« strychnine » (Rapin) estrictament : d'un biais estricte. estricte, -ta adj : estrech, -a / rigid, -a / rigorós, -osa. estridaire, -aira : persona qu'escampilha lo fems. estridar (v. tr.) : esturrassar (bresar las motas) ; bresar e escampilhar lo fems. * estridéncia : qualitat de çò estrident. (v. R. III, 231 : ‘estridor’) * estrident, -a : qu'a un son agut e aspre. * estridentament : d'un biais estrident. estridor nf (R. III, 231) (abs. Dicort) : bruch estrident. estridulacion nf, cf Ubaud Dicort :
« stridulation » (Per Noste) estrif : esquinçadura. estrifar (v. tr.) : esquinçar ; estripar ; eissartar una tèrra. estrifar (s') : s'esquinçar ; s'estripar. estrigonhada nf, cf Ubaud Dicort :
« forte secousse, tiraillement » TdF estrigonhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, fausser, tordre pour arracher, secouer, tirailler, houspiller » TdF. « estrigonhar » : v. estirgonhar (non preconizat Dicort). estrigòs nm, cf Ubaud Dicort :
v. trigòs. (v. TdF jos ‘trigos’) estrigossada nf, cf Ubaud Dicort :
« bagarre où l’on se tiraille, rixe, rossée,
forte secousse » (v. TdF) estrigossaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort :
« celui, celle qui houspille, qui tiraille, qui
secoue » TdF estrigossar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, houspiller, tirailler, secouer » TdF. « estrigossar » : v. estirgossar (non preconizat Dicort). estrilha [veire estrelha, cf Ubaud Dicort] nf : aplech per estrilhar un ase, un caval. estrilhada [veire estrelhada] nf : rosta / tanada / tabassada / tustassada. estrilhaire [veire estrelhaire], -aira [~ -airitz] adj e n : persona qu'estrilha. estrilhar [veire estrelhar] (v. tr.) : penchenar un ase, un caval ; batre / tanar / tabassar / tustassar ; far pagar tròp ; curlir (far cuf al jòc) Se faguèt estrilhar per son paire. Lo governament nos a plan estrilhats ! estrilhar [veire estrelhar] (s') v pron : se batre / se tabassar / se tanar. estrilhatge [veire estrelhatge] nm : accion o resulta d'estrelhar o de s'estrelhar. estring nm (l.p.) (Basic ; abs. Dicort) (de l'angl. string (cordilh)) : amagasèxe que laissa totas nudas las gautas del cuol. estringa nf (v. Ubaud Dicort e TdF) :
v. estringla. estringadura : estat de çò estringat. t. a. çaijós. estringar (v. tr.) : vestir estrech ; ensarrar dins un vestit ; adornar. estringar (s') : se vestir estrech ; s'ensarrar dins un vestit ; s'adornar. estringat,
-ada adj, cf Ubaud Dicort : « étriqué,
ée ; délié, ée, svelte ; paré,
ajusté, ée » TdF jos ‘estringa’ estringla [veire estringa, cf Ubaud Dicort] nf : cordèla
per far téner las bragas (calças) estringlar (v. tr.) , cf Ubaud Dicort : escorgar, espelar o desrucar en correjadas, « enlever par lames » TdF. estringlar (s') v pron : s'espelar, se desrucar, se desagregar en correjadas, « se diviser en lames, se feuilleter, s’exfolier » TdF jos ‘estringla’. estrip nm, cf Ubaud Dicort :
« déchirure, accroc » .(Lexic M. Roqueta) estripada nf : airal esventrat ; esquinçadura. estripadura nf, cf Ubaud Dicort :
v. estripal. (v. TdF jos ‘estripado’) estripaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : (v. estripar) ; « (patron, -ne
qui exploite ses ouvriers) exploiteur, euse » (Per
Noste) estripal nm : esquinçadura. estripalhar
(s’) v pron,
cf Ubaud Dicort : (v. estripar
(s’) e tripalha) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||
|
|
|
|
|