estrambordar (v. tr.) : transportar de jòia. (v. TdF)

estrambordar (s') v pron (v. Alibert) : quitar lo bòrd.

estrambordat, -ada : gaujós, -osa o admiratiu, -iva que jamai.

Foguèri pas estrambordat, que i m'embestièri.

estrame nm : v. estram.

estramièr nm, cf Ubaud Dicort : « drap dans lequel on ramasse le fourrage » TdF

estramòni (f.) (Laus ; abs. Dicort) (plt.) : (Datura stramonium)

estrange 1, -ja adj [veire estranh, cf Ubaud Dicort] : estranh,-a / estonant,-a ; barbar, -a ; curiós, -osa.

Estrange (estrange 2) (subs. m.) (abs. Dicort) : un país autre que lo teu, « pays étranger » (Brun Glossari Oc-Fr).

M'agrada d'anar a l'Estrange.

Ven de l’estrange, il vient de l’étranger. (v. TdF)

estrangieiralha nf sing (pej.) : los estrangièrs en general.

estrangièr, -ièira adj e n : persona d'un país autre que lo teu.

estrangir (v. tr.) : mal aculhir ; malmenar / rudejar ; fòrabandir.

estrangir (s') v pron : « se considérer comme étranger » s'alunhar de son país ; anar a l'Estrange. (v. TdF jos ‘estrangi’)

estrangla bèlamaire nm (TdF ; abs. Dicort) : mena de peis (Scomber trachurus)

estrangla bèstias [estranglabèstias] nm (plt.) : (Glyceria fluitans)

estranglacats 1 nm : mena de jòc provençal. (v. TdF ‘estranglo-cat’)

estrangla cats [estranglacats 2] nm : mena de peis (Gasteosteus aculeatus)

estrangla cavals [estranglachavals,  cf Ubaud Dicort] nm (plt.) : (Bromus asper) ; (B. arvensis) ; (B. sterilis)

estrangla chins [estranglachins] nm (plt.) : bramavaca (Colchicum autumnale) ; (Cynanchum Monspeliacum)

estranglada : accion o resulta d'estrangolar o de s'estranglar.

estranglador [ ~ estrangolador] nm : passatge bravament estrech ; « coupe-gorge ; peine amère, dépit concentré » (v. TdF jos ‘estrangladou’).

estrangladura [~ estrangoladura] nf : estranglada / estrangolada « liure, cordage servant à lier les pièces de bois que l’on adapte à un mât pour le fortifier » (v. TdF jos ‘estrangladuro’).

estranglaira nf / estranguil nm (plt.) : (Hordeum murinum) ; (H. maritimum) ; tortoira : (Cuscuta monogyna)

estranglaire [ ~ estrangolaire], -aira [~ -airitz] adj e n : escanaire, -a.

estrangla lops [estranglalop, cf Ubaud Dicort] nm (plt.) : (Aconitum lycoctonum) ; (Paris quadrifolia)

estrangla mairastra [estranglamairastra] nm (plt.) : (Bromus sterilis) ; (B. pratensis)

estranglament (v. TdF) [ ~ estrangolament, cf Ubaud Dicort] nm : airal escanat (estrech)

estranglar [ ~ estrangolar] (v. Ubaud Dicort e Alibert) (los 2, R. III, 482) (v. tr.)  : estrangolar, « étrangler, suffoquer, v. escanar ; resserrer, étrécir ; engouer, v. estofegar » (v. TdF jos ‘estrangla’).

estranglar (s') : s'estrangolar, « s’engouer » (v. TdF jos ‘estrangla’).

estranglasauma nm, cf Ubaud Dicort : « poire d’étranguillon » TdF ‘estranglo-saumo’

estrangliva nf (abs. Dicort) : mena de pera aspra. (v. estrangoliva)

estranglon nm : crop / malautiá de la laringe (gargamèla) caracterizada per un tossir rauc e per una produccion de falsas membranas qu'ofegan lo malaut.

estranglós, -osa (abs. Dicort ; v. p. 152) : qu'estrangla / qu'estrangola / qu'escana ; cobés quant a l'argent. (v. estrangolós)

estrangolador nm : airal perilhós. (v. estranglador)

estrangoladura nf : v. estrangladura.

estrangolaire, -aira (~ -airitz) adj e n : v. estranglaire.

estrangolament [~ estranglament (v. Ubaud Dicort e Fettuciari)] nm : accion o resulta d'estrangolar.

estrangolar (v. tr.) (R. VI, 266) : escanar (comprimir las quèrbas del còl entrò que mòrt s'ensèga) (v. estranglar)

estrangolar (s') : s'ofegar ; s'escanar ; venir fòrt estrech.

estrangoliva nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « poire d’étranguillon, v. perús » TdF jos ‘estranglivo’

estrangolon (d’-) loc adv, cf Ubaud Dicort : « en s’étranglant » TdF

estrangolós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « qui étrangle, très âpre au goût » TdF

Pera estrangolosa, poire qui étrangle, v. estrangoliva. (v. TdF)

estranguil nm : v. estranglaira.

estrangulacion nf, cf Ubaud Dicort : « strangulation, v. estranglada » (v. TdF)

estranh 1, -a adj : estonant,-a / curiós,-osa ; extraordinari,-ària ; « étranger, ère, exotique, barbare ». (v. TdF jos ‘estrange’)

estranh 2, -a n, cf Ubaud Dicort : « étranger, ère »  (v. estrange 2)  (v. TdF jos ‘estrange’)

estranhament 1 nm, cf Ubaud Dicort : « éloignement » (l. 178, Sèrras-Ess.)

estranhament 2 adv, cf Ubaud Dicort : « étrangement » (Sèrras-Ess.) (v. estranjament)

estranhar / estranjar [veire estranhar, cf Ubaud Dicort] / estrangir (v. tr.) : fòrabandir ; alunhar ; exilar ; malmenar. (v. TdF jos ‘estrangi’ e ‘estragna’)

estranhar / estranjar [veire estranhar] / estrangir (s') v pron : s'alunhar ; s'expatriar ; se considerar coma estrangièr ; s'estonar.

estranhesa nf, cf Ubaud Dicort : « étrangeté, bizarrerie » (Laus)

Aver estranhesa, être farouche. (L. 178)

estranissar v, cf Ubaud Dicort : v. esternudar. (v. TdF jos ‘esternuda’)

estranjament [veire estranhament, cf Ubaud Dicort] adv : d'un biais estranh / estrange.

estransi nm, cf Ubaud Dicort : « transe, chagrin, inquiétude, appréhension, crainte, v. ànsia » (v. TdF)

estransidura : tristum ; preocupacion.

estransilhar v, cf Ubaud Dicort : v tr « corriger ; battre » (Alibert), « battre (un enfant) pour le corriger » (.v. Azaïs jos ‘estansilha’).

 

 

estransinadura nf / estransina (abs. Dicort e TdF) :languiment / languina ; trabalh abenant.

estransinar (v. tr.) : crebar (q.q. o una bèstia) de trabalh.

estransinar (s') v pron : se rosegar ; languir a mòrt ; bramar (se plorar) a fimple de votz. (v. TdF jos ‘estransina’)

estransir (v. tr.) : angoissar / amodar l'angoissa (opression)

estransir (s') : viure dins l'angoissa ; languir dins l'espèra.

estransulhar (abs. Dicort) (v. tr.) : far conflar los uèlhs ; fatigar la vista ; desrevelhar en subresòm. (v. estrasulhar)

estrantalar (s') : se galaminar / s'espompir ; s'estirar pel sòl o pel lièch.

estrapada : suplici que consistissiá a laissar tombar de naut un condemnat estacat a una còrda que davalava pas fins al sòl. (v. TdF)

estrapontin nm, cf Ubaud Dicort : « strapontin, lit de matelot ; mauvais lit » TdF ; « siège garni, que l’on met sur le devant des carrosses coupés, et aux portières dans les grands carosses » (Honnorat) ; « strapontin (sèti plegadís) » (Basic)

estrapontinada nf, cf Ubaud Dicort : « tour de bateleur, fredaine, v. bofonada » (v. TdF)

Estrasborg : capitala d'Alsàcia.

estrass (< alem.) nm, cf Ubaud Dicort : « strass » (Sèrras-Ess.)

estrasulhar (v. Ubaud Dicort e Alibert) / estrasolhar (abs. Dicort) (v. tr.) : far conflar los uèlhs ; fatigar la vista ; desrevelhar en subresòm.

estrat nm, cf Ubaud Dicort : « strate » (Rapin) ; « (géol.) couche » Basic)

Estrat geologic (Ubaud Dicort), couche géologique.

estratagèma nm : artifici per enganar l'enemic o q.q. mai.

estratèg : persona capabla quant a l'estrategia.

estrategia : art de concebre e de dirigir de grands movements militars ; plan elaborat per obténer quicòm.

estrategic, -a : relatiu, -iva a l'estrategia ; relatiu, -iva a un airal que sa situacion geografica es capitala.

estrategicament : d'un biais estrategic.

ESTRATI- : forma prefixada del latin stratum (sisa)

estratificacion : accion o resulta d'estratificar o de s'estratificar.

estratificar (v. tr.) : dispausar en sisas superpausadas.

estratificar (s') : se dispausar en sisas superpausadas.

estratifòrme, -ma : dispausat, -ada en sisas.

estratigrafia : sciéncia qu'estúdia las ròcas estratificadas.

estratigrafic, -a : relatiu, -iva a l'estratigrafia.

estratir (v. tr.) : remandar sa femna ; deseretar un mainatge ; desonorar sa familha ; privar de suènhs e d'aliments.

ESTRATO- : forma prefixada del latin stratum (sisa)

estratocracia : forma de governament que los militars i mestrejan tot.

estratocumulus nm : sisas superpausadas de cumuluses. v. cumulus.

estratosfèra : sisa d'atmosfèra de la Tèrra que va de 12 000 a 50 000 mètres d'auçada, al dessús de la toposfèra.

estratosferic, -a : relatiu, -iva a l'estratosfèra.

estratotipe  : espessor de sisas retenguda per definir una unitat estratigrafica o un limit estratigrafic.

estratura nf, cf Ubaud Dicort : « t. de mépris, petit homme, criquet » (v. TdF)

estratus nm (lat.) : nivol bassa, unifòrma, orizontala, bravament espandida, que tòca pas tèrra.

estraucar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, engouer, étouffer par des morceaux avalés trop gros, v. engavachar » (v. TdF). « estraucar » e derivats : v. enganaussar  (abs. Dicort) - engalhostar.

estraulada nf, cf Ubaud Dicort : « extravagance » (v. TdF)

estraulat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « toqué, évaporé, ée » (v. TdF)

estrava : partida avant de la quilha d'un naviri.

estravacar (v. intr.) (Alibert) : desaparéisser.

« estravagar » : v. extravagar.

estravejar (v. tr.) : laissar pèrdre ; degalhar.

estraviadura [veire extraviadura] nf : accion de se descaminar (t. a.)

estraviar [veire extraviar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : descaminar ; pervertir ; pèrdre ; dissipar.

Foguèt estraviat per un companh emmalit.

estraviar [veire extraviar] (s') v pron : se descaminar ; se pervertir ; se dissipar ; se pèrdre.

S'estravièt dins la selva.

estraviatge [veire extraviatge] nm : gorrinatge.

èstre 1 nm (Alibert) : « être, ce qui est, existence, manière d’être, état naturel [v. èsser 2] ; chose ou personne dont on ne peut ou ne veut pas dire le nom » (TdF), daquòs.

L’Èstre suprèm.

Quin èstre que siás !

Aquò’s pas a son èstre, cela n’est pas à sa place.

(v. TdF)

Fai-me passar aquel èstre : ... aquel daquòs.

Demòra a èstre : demòra a daquòs.

èstre 2 / èsser (v. aux.) : existir ; v. auxillar.

Soi ieu (e non pas es ieu).

Aquò's pas res.

M'es de fèr : m'es penible.

Es de mal far.

Es de bon comprene.

Es pas de creire.

Soi estat malaut.

Es estada malauta.

Me soi estat demandat se...

S'es estada demandada se...

Me soi estropiat.

S'es estropiada.

Me soi copat lo det.

S'es copada lo det. (occ.)

èstre a / èsser a loc v : « être en train de » (Laus)

Soi a trabalhar.

èstre de / èsser de loc v : « être à » (v. TdF jos ‘èstre 1’)

Soi de plànher.

èstre per / èsser per loc v : « être sur le point de » (Laus)

Es pas per morir : garirà.

« estrebelh » : v. estervelh.

estrebessas nf pl, cf Ubaud Dicort : « trépied » (Lagarde)

estrecesir v, cf Ubaud Dicort : v. estrechir. (v. TdF jos ‘estrechi’)