estrambordar (v. tr.) : transportar de jòia. (v. TdF)

estrambordar (s') v pron (v. Alibert) : quitar lo bòrd.

estrambordat, -ada : gaujós, -osa o admiratiu, -iva que jamai.

Foguèri pas estrambordat, que i m'embestièri.

estrame nm : v. estram.

estramièr nm, cf Ubaud Dicort : « drap dans lequel on ramasse le fourrage » TdF

estramòni (f.) [nm , cf Ubaud Dicort 2022] (plt.) : (Datura stramonium)

estrange 1, -ja adj [veire estranh -a, cf Ubaud Dicort] : estranh,-a / estonant,-a ; barbar, -a ; curiós, -osa.

Estrange (estrange 2) (subs. m.) (abs. Dicort) : un país autre que lo teu, « pays étranger » (Brun Glossari Oc-Fr).

M'agrada d'anar a l'Estrange.

Ven de l’estrange, il vient de l’étranger. (v. TdF)

estrangieiralha nf sing (pej.) : los estrangièrs en general.

estrangièr, -ièira adj e n : persona d'un país autre que lo teu.

estrangir (v. tr.) : mal aculhir ; malmenar / rudejar ; fòrabandir.

estrangir (s') v pron : « se considérer comme étranger » s'alunhar de son país ; anar a l'Estrange. (v. TdF jos ‘estrangi’)

estrangla bèlamaire nm (TdF ; abs. Dicort) : mena de peis (Scomber trachurus)

estrangla bèstias [estranglabèstias] nm (plt.) : (Glyceria fluitans)

estranglacats 1 nm : mena de jòc provençal. (v. TdF estranglo-cat’)

estrangla cats [estranglacats 2] nm : mena de peis (Gasteosteus aculeatus)

estrangla cavals [estranglachavals,  cf Ubaud Dicort] nm (plt.) : (Bromus asper) ; (B. arvensis) ; (B. sterilis)

estrangla chins [estranglachins] nm (plt.) : bramavaca (Colchicum autumnale) ; (Cynanchum Monspeliacum)

estranglada : accion o resulta d'estrangolar o de s'estranglar.

estranglador [ ~ estrangolador] nm : passatge bravament estrech ; « coupe-gorge ; peine amère, dépit concentré » (v. TdF jos ‘estrangladou’).

estrangladura [~ estrangoladura] nf : estranglada / estrangolada « liure, cordage servant à lier les pièces de bois que l’on adapte à un mât pour le fortifier » (v. TdF jos ‘estrangladuro’).

estranglaira nf / estranguil nm (plt.) : (Hordeum murinum) ; (H. maritimum) ; tortoira : (Cuscuta monogyna)

estranglaire [ ~ estrangolaire], -aira [~ -airitz] adj e n, cf Ubaud Dicort : escanaire, -a.

estrangla lops [estranglalop, cf Ubaud Dicort] nm (plt.) : (Aconitum lycoctonum) ; (Paris quadrifolia)

estrangla mairastra [estranglamairastra] nm (plt.) : (Bromus sterilis) ; (B. pratensis)

estranglament (v. TdF) [ ~ estrangolament, cf Ubaud Dicort] nm : airal escanat (estrech)

estranglar [ ~ estrangolar] (v. Ubaud Dicort e Alibert) (los 2, R. III, 482) (v. tr.)  : estrangolar, « étrangler, suffoquer, v. escanar ; resserrer, étrécir ; engouer, v. estofegar » (v. TdF jos ‘estrangla’).

estranglar (s') : s'estrangolar, « s’engouer » (v. TdF jos ‘estrangla’).

estranglasauma nm, cf Ubaud Dicort : « poire d’étranguillon » TdF estranglo-saumo

estrangliva nf (abs. Dicort) : mena de pera aspra. (v. estrangoliva)

estranglon nm : crop / malautiá de la laringe (gargamèla) caracterizada per un tossir rauc e per una produccion de falsas membranas qu'ofegan lo malaut.

estranglós, -osa (abs. Dicort ; v. p. 152) : qu'estrangla / qu'estrangola / qu'escana ; cobés quant a l'argent. (v. estrangolós)

estrangolador nm : airal perilhós. (v. estranglador)

estrangoladura nf : v. estrangladura.

estrangolaire, -aira (~ -airitz) adj e n : v. estranglaire.

estrangolament [~ estranglament (v. Ubaud Dicort e Fettuciari)] nm : accion o resulta d'estrangolar.

estrangolar (v. tr.) (R. VI, 266) : escanar (comprimir las quèrbas del còl entrò que mòrt s'ensèga) (v. estranglar)

estrangolar (s') : s'ofegar ; s'escanar ; venir fòrt estrech.

estrangoliva nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « poire d’étranguillon, v. perús » TdF jos ‘estranglivo’

estrangolon (d’-) loc adv, cf Ubaud Dicort : « en s’étranglant » TdF

estrangolós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « qui étrangle, très âpre au goût » TdF

Pera estrangolosa, poire qui étrangle, v. estrangoliva. (v. TdF)

estranguil nm : v. estranglaira.

estrangulacion nf, cf Ubaud Dicort : « strangulation, v. estranglada » (v. TdF)

estranh 1, -a adj : estonant,-a / curiós,-osa ; extraordinari,-ària ; « étranger, ère, exotique, barbare ». (v. TdF jos ‘estrange’)

estranh 2, -a n, cf Ubaud Dicort : « étranger, ère »  (v. estrange 2)  (v. TdF jos ‘estrange’)

estranhament 1 nm, cf Ubaud Dicort : « éloignement » (l. 178, Sèrras-Ess.)

estranhament 2 adv, cf Ubaud Dicort : « étrangement » (Sèrras-Ess.) (v. estranjament)

estranhar / estranjar [veire estranhar, cf Ubaud Dicort] / estrangir (v. tr.) : fòrabandir ; alunhar ; exilar ; malmenar. (v. TdF jos ‘estrangi’ e ‘estragna’)

estranhar / estranjar [veire estranhar] / estrangir (s') v pron : s'alunhar ; s'expatriar ; se considerar coma estrangièr ; s'estonar.

estranhesa nf, cf Ubaud Dicort : « étrangeté, bizarrerie » (Laus)

Aver estranhesa, être farouche. (L. 178)

estranissar v, cf Ubaud Dicort : v. esternudar. (v. TdF jos ‘esternuda’)

estranjament [veire estranhament, cf Ubaud Dicort] adv : d'un biais estranh / estrange.

estransi nm, cf Ubaud Dicort : « transe, chagrin, inquiétude, appréhension, crainte, v. ànsia » (v. TdF)

estransidura : tristum ; preocupacion.

estransilhar v, cf Ubaud Dicort : v tr « corriger ; battre » (Alibert), « battre (un enfant) pour le corriger » (v. Azaïs josestansilha).

estransinadura nf / estransina (abs. Dicort e TdF) :languiment / languina ; trabalh abenant.

estransinar (v. tr.) : crebar (q.q. o una bèstia) de trabalh.

estransinar (s') v pron : se rosegar ; languir a mòrt ; bramar (se plorar) a fimple de votz. (v. TdF jos ‘estransina’)

 

estransir (v. tr.) : angoissar / amodar l'angoissa (opression)

estransir (s') : viure dins l'angoissa ; languir dins l'espèra.

estransulhar (abs. Dicort) (v. tr.) : far conflar los uèlhs ; fatigar la vista ; desrevelhar en subresòm. (v. estrasulhar)

estrantalar (s') : se galaminar / s'espompir ; s'estirar pel sòl o pel lièch.

estrapada : suplici que consistissiá a laissar tombar de naut un condemnat estacat a una còrda que davalava pas fins al sòl. (v. TdF)

estrapontin nm, cf Ubaud Dicort : « strapontin, lit de matelot ; mauvais lit » TdF ; « siège garni, que l’on met sur le devant des carrosses coupés, et aux portières dans les grands carosses » (Honnorat) ; « strapontin (sèti plegadís) » (Basic)

estrapontinada nf, cf Ubaud Dicort : « tour de bateleur, fredaine, v. bofonada » (v. TdF)

Estrasborg : capitala d'Alsàcia.

estrass (< alem.) nm, cf Ubaud Dicort : « strass » (Sèrras-Ess.)

estrasulhar (v. Ubaud Dicort e Alibert) / estrasolhar (abs. Dicort) (v. tr.) : far conflar los uèlhs ; fatigar la vista ; desrevelhar en subresòm.

estrat nm, cf Ubaud Dicort : « strate » (Rapin) ; « (géol.) couche » Basic)

Estrat geologic (Ubaud Dicort), couche géologique.

estratagèma nm : artifici per enganar l'enemic o q.q. mai.

estratèg : persona capabla quant a l'estrategia.

estrategia : art de concebre e de dirigir de grands movements militars ; plan elaborat per obténer quicòm.

estrategic, -a : relatiu, -iva a l'estrategia ; relatiu, -iva a un airal que sa situacion geografica es capitala.

estrategicament : d'un biais estrategic.

ESTRATI- : forma prefixada del latin stratum (sisa)

estratificacion : accion o resulta d'estratificar o de s'estratificar.

estratificar (v. tr.) : dispausar en sisas superpausadas.

estratificar (s') : se dispausar en sisas superpausadas.

estratifòrme, -ma : dispausat, -ada en sisas.

estratigrafia : sciéncia qu'estúdia las ròcas estratificadas.

estratigrafic, -a : relatiu, -iva a l'estratigrafia.

estratir (v. tr.) : remandar sa femna ; deseretar un mainatge ; desonorar sa familha ; privar de suènhs e d'aliments.

ESTRATO- : forma prefixada del latin stratum (sisa)

estratocracia : forma de governament que los militars i mestrejan tot.

estratocumulus nm : sisas superpausadas de cumuluses. v. cumulus.

estratosfèra : sisa d'atmosfèra de la Tèrra que va de 12 000 a 50 000 mètres d'auçada, al dessús de la toposfèra.

estratosferic, -a : relatiu, -iva a l'estratosfèra.

estratotipe  : espessor de sisas retenguda per definir una unitat estratigrafica o un limit estratigrafic.

estratura nf, cf Ubaud Dicort : « t. de mépris, petit homme, criquet » (v. TdF)

estratus nm (lat.) : nivol bassa, unifòrma, orizontala, bravament espandida, que tòca pas tèrra.

estraucar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, engouer, étouffer par des morceaux avalés trop gros, v. engavachar » (v. TdF). « estraucar » e derivats : v. enganaussar  (abs. Dicort) - engalhostar.

estraulada nf, cf Ubaud Dicort : « extravagance » (v. TdF)

estraulat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « toqué, évaporé, ée » (v. TdF)

estrava : partida avant de la quilha d'un naviri.

estravacar (v. intr.) (Alibert) : desaparéisser.

« estravagar » v : v. extravagar.

estravejar (v. tr.) : laissar pèrdre ; degalhar.

estraviadura [veire extraviadura] nf : accion de se descaminar (t. a.)

estraviar [veire extraviar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : descaminar ; pervertir ; pèrdre ; dissipar.

Foguèt estraviat per un companh emmalit.

estraviar [veire extraviar] (s') v pron : se descaminar ; se pervertir ; se dissipar ; se pèrdre.

S'estravièt dins la selva.

estraviatge [veire extraviatge] nm : gorrinatge.

èstre 1 nm (Alibert) : « être, ce qui est, existence, manière d’être, état naturel [v. èsser 2] ; chose ou personne dont on ne peut ou ne veut pas dire le nom » (TdF), daquòs.

L’Èstre suprèm.

Quin èstre que siás !

Aquò’s pas a son èstre, cela n’est pas à sa place.

(v. TdF)

Fai-me passar aquel èstre : ... aquel daquòs.

Demòra a èstre : demòra a daquòs.

èstre 2 / èsser (v. aux.) : existir ; v. auxillar.

Soi ieu (e non pas es ieu).

Aquò's pas res.

M'es de fèr : m'es penible.

Es de mal far.

Es de bon comprene.

Es pas de creire.

Soi estat malaut.

Es estada malauta.

Me soi estat demandat se...

Soi estat anat a la fièira : m'arribèt d'anar.

S'es estada demandada se...

Me soi estropiat.

S'es estropiada.

Me soi copat lo det.

S'es copada lo det. (occ.)

èstre a / èsser a loc v : « être en train de » (Laus)

Soi a trabalhar.

èstre de / èsser de loc v : « être à » (v. TdF jos ‘èstre 1’)

Soi de plànher.

èstre per / èsser per loc v : « être sur le point de » (Laus)

Es pas per morir : garirà.

« estrebelh » : v. estervelh.

estrebessas nf pl, cf Ubaud Dicort : « trépied » (Lagarde)

estrecesir v, cf Ubaud Dicort : v. estrechir. (v. TdF jos ‘estrechi’)