estòri (m.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : nata de jonc ; « store d’une voiture, v. telièira » ; embarràs ; piòt / nèci / pèc (v. TdF) ; « store [v. estòr] » (Lagarde).

estorli adj e n, cf Ubaud Dicort : « stupide, imbécile, incapable » TdF

« estorlòg» : v. astrològ.

estorlufat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « hérissé, ée » (v. Carrasco)

estorminar (v. tr. e intr.) : somiar (s.f.) ; soscar / perpensar.

estornabós : girboleta (campairòl) (Boletus edulis)

estornal nm : mòla d'agusar, « meule rotative » (Brun Glossari Oc-Fr).

estornar (v. intr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : doblet de tornar.

estornèl nm : mena d'aucèl (Sturnus vulgaris) ; « jeune homme inconsidéré » TdF ‘estounèu’

estornèl d'Espanha [ / estornèl roge] nm, cf Ubaud Dicort : (Sturnus roseus) « martin roselin, oiseau » TdF jos ‘estounèu-d’Espagno’

estornelar (v. tr.) : copar çò a l'entorn de quicòm.

estornic 1 nm : nogalhon (mitat de l'endedins de la nose)

estornic 2 nm, cf Ubaud Dicort : v. esternut. (v. TdF jos ‘esternut)

estornicar 1 (v. tr.) : desnogalhar las noses ; desrabar quicòm en curant a son entorn.

estornicar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v intr, éternuer » TdF jos ‘esternuda’. « estornicar » / « estornidar » : v. esternudar.

estorniga (plt.) : (Arnica montana)

estorrada nf / estorrida : fumigacion (v. Alibert e TdF ‘estourado’) ; accion o resulta d'estorrar o de s'estorrar [v. estorrida].

estorrador nm : panièr per estorrar l'ensalada. (v. TdF ‘estouradou’)

estorrar / estorrir (v. Alibert [mas v. TdF ‘estourra’ jos ‘estoura’]) (v. tr.) : estòrcer (enlevar çò pus gròs d'un liquid que banha quicòm) ; espremir ; eissaurar (far secar) voidar ; agotar / tarir ; eissagar lo fons d'una nau.

Estorrar la bugada.

Estorrar l'ensalada.

Estorrar son veire.

Estorrar una barca.

estorrar / estorrir (s') v pron (v. Alibert) : s'eissaurar (secar) ; se tarir.

estorratge nm, cf Ubaud Dicort : « égouttage » (Laus)

estorrelhada ( ~ estorrolhada) nf : aire tressecat e calent, « air de feu, v. regalida » (v. TdF ‘estourouiado’).

estorrelhar ~ estorrolhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, étaler devant le feu, sécher au feu, étendre nonchalamment » TdF jos ‘estourouia’

estorrelhar (s') [ ~ estorrolhar (s’)] v pron : s'espatarrar al solelh o davant lo fuòc ; se secar davant lo fuòc. (v. torrelhar (se))

La nòstra menina rança s'estorrelhava sovent.

estorrida nf / estorriment (v. estorriment) : « épreinte » ; pression / cachada / sarrada / sarral. (v. TdF ‘estourrido’)

estorridor : recipient per far estorrar lo formatge fresc ; airal per far estorrar quicom de banhat.

estorriment nm, cf Ubaud Dicort : « action de sécher, d’égoutter, épuisement, v. agot ; épreinte, v. espremeson » (v. TdF)

estorrinar (v. tr.) : augmentatiu d'estorrir, « épreindre, exprimer, dessécher, v. estorrir plus usité » (v. TdF).

estorrinar (s') (abs. TdF) : augmentatiu de s'estorrir.

estorrir v : v. estorrar. (v. Alibert [mas v. TdF ‘estourri’])

Lo solelh a plan estorrida la tèrra.

estorrir (s') : v. s'estorrar.

estorrisses / estorrís (abs. Dicort) nm pl (v. TdF) : jaunissa.

estorrolhada nf, cf Ubaud Dicort : v.  estorrelhada.

estorrolhar v : doblet d’estorrelhar.

estorrum : esquichum (liquid que raja de quicòm de quichat) ; liquid que raja tot sol d'endacòm (t. a.)

L'estorrum dels estables s'escapava per la carrièira.

estòrs, -a (<  estòrcer) part pass e adj, cf Ubaud Dicort : « tordu, ue, foulé, ée » TdF jos ‘estorse’

Cavilha estòrsa.

estòrsa nf (R. V, 385) / estorsedura (abs. Dicort ; v. estorçuda) : estrafalida (estorsion d'articulacion)

Me soi facha una estòrsa al pè drech. [v. entòrsa]

(s.f.) Far una estòrsa a la vertat.

estorselhar (v. tr.) (abs. Dicort) : desvirar l'aiga d'un besal, d'un canal. (v. estorcelhar)

estorseta nf, cf Ubaud Dicort : « petite entorse » TdF

estorsèu (TdF ; abs. Dicort) : aplech per desvirar l'aiga. (v estorselhar)

estorsion (R. V, 385) (abs. Dicort) : estrafalida / estòrsa « extorsion, arrachement » TdF. (v. extorsion)

« estorvilh » : v. estervelh.

estoscaire : fauçon / podàs (aplech per replumar un tèrme)

estoscar (v. tr.) : replumar un tèrme.

estosin nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : condensacion sus las parets d'un apartament.

estosinar (abs. Dicort e TdF) (v. intr.) : vinar ; gotejar (rajar glop per glop). (v. estosinejar)

estosinejar (v. intr.) , cf Ubaud Dicort : téner estosinat. (frequ. d'estosinar), « couler goute à goutte, dégoutter » TdF

estossegar (v. intr.) : tossir sovent / téner tossit.

estossir [ ~ estussir] (v. intr. e tr.) : esternudar ; « rendre en éternuant » (v. TdF ‘estoussi’).

estra- : v. tanben extra-

èstra 1 nf, cf Ubaud Dicort : v. fenèstra. (v. TdF ‘èstro 1’)

èstra 2 nf (v. Ubaud Dicort) : « mot servant à désigner une femme dont on ignore le nom [v. èstre 1] » TdF ‘èstro 2’.

estrabisme : irregularitat (R. V, 66) de la vision.

estrabomètre : aparelh per mesurar l'estrabisme.

estrabotomia : tractament cirurgical de l'estrabisme.

estrabrasar (v. tr.) : brasar / soudar.

estrabucar (v. intr.) (abs. Dicort) : trabucar (trucar contra quicòm e far un contrapàs) (v. estrabuncar)

estrabuncar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, faire un faux pas, trébucher » (Alibert). « estrabuncar » : v. çaisús.

estraç : acròc ; esquinçadura ; degalh ; descai ; rafatum (t. a.) ; pelha ; ravina ; rafatalha / estrós ; cadavre d'animal.

 

 

estraç de mercat (a -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « à vil prix » TdF ‘estras’

estraçabiaça nm, cf Ubaud Dicort : « maladroit, gâcheur » TdF ‘estrasso-biasso’

estraçada : desbosigada / eissart.

estraçador : pic ; bigòs ; marra / bicat.

estraçadura : esquinçadura ; causa degalhada.

estraçaire, -aira [~ airitz] adj e n : persona qu'esquinça, qu'espelha ; persona que vend quicòm per pas res de tot ; pelhaire.

estraçalençòls nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui reste longtemps au lit, paresseux, v. gastalençòls » (v. TdF ‘estrasso-linçòu’)

estraçament nm : accion o resulta d'estraçar quicòm, « déchirement, v. esquinç » (v. TdF).

estraçapan nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui gâte le pain, qui n’est bon qu’à manger, fainéant » TdF ‘estrasso-pan’

estraçaparaulas nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui gaspille les paroles, diseur de riens, qui parle toujours sans rien dire, v. barjaire » TdF ‘estrasso-paraulo’

estraçar (v. tr.) : esquinçar ; degalhar ; laissar pèrdre ; desbosigar / eissartar ; far perir ; escampar.

estraçar (s') : s'esquinçar ; se degalhar / se gastar / se pèrdre ; se maridar al dejós de sa condicion.

estraçariá : pelhas ; rafatalha / rafatum.

estraçatge nm, cf Ubaud Dicort : « gaspillage » (Lexic M. Roqueta)

estracejar (v. tr.) : frequentatiu d'estraçar.

estraceta nf, cf Ubaud Dicort : « variété de merluche, de qualité médiocre » (v. TdF ‘estrasseto’)

estrach / estrait [los 2, veire extrach, cf Ubaud Dicort] nm : quicòm tirat de quicòm mai.

estracha [extracha, cf Ubaud Dicort] nf : saut grand ; saquejadís (secossa) ; estrencha.

estracilha nf (abs. Dicort e TdF) :  estraç en general / rafatum.

Estracilha de poma : cascalh de poma.

estraçon nm, cf Ubaud Dicort : « petit chiffon, petite loque » TdF ‘estrassoun’

estraçum (abs. Dicort e TdF) : rafatum (tot çò estraçat en general)

estrada nf (R. III, 224) : calada romana, « grande route, chemin pavé, voie romaine (vieux), v. camin, rota ; petite élévation sur le plancher d’une chambre » (v. TdF) « estrade » (Alibert).

Fòrça noms d'airals se sonan L'Estrada.

estradalh nm / estradalhièira nf : traça / pista, « traînée » TdF ‘estradal’ e ‘estradalhèiro’.

estradalhar (v. tr. e intr.) : gastar / degalhar / far perir ; « divaguer, extravaguer » TdF.

estradalhièira nf : v. estradalh.

estradièr 1, -ièira adj : relatiu, -iva a una estrada (a un camin)

Raubaire estradièr, voleur de grand chemin. (v. TdF)

estradièr 2 nm, cf Ubaud Dicort : « voleur de grand chemin » (L. 178)

estradòt nm, cf Ubaud Dicort : « t. de droit, biens paraphernaux » TdF

estrafaciar (v. tr.) : descarar / desfigurar ; desformar ; far quicòm tot de travèrs.

estrafaciar (s') : se descarar / se caravirar.

« estrafalir » e derivats : v. estrefalir..

estrafegar (v. tr.) : entrepachar / desajudar ; embarrassar ; mal abilhar.

La nena estrafegava sa maire dins son trabalh.

Es totjorn estrafegat ni mai un espavental.

estrafegar (s') : s'embarrassar ; se mal abilhar.

estrafoisson (m.) : ultracuidant / oltracuidant (v. R. II, 431)

estragon (plt.) : (Artemisia dragunculus)

« estraire » e derivats : v. ex-

estralh nm : tombadas de polalha (patas, alas, còr, fetge, gresièr) « abatis causé par un orage » (v. TdF jos ‘estrai’) ; degalh ; rafatalha / rafatum ; traça / vestigi ; embarràs / obstacle ; palhat (litièira) :

Del fen ratat (passit pels rats) las vacas ne fan estralh.

Faire estralh, faire litière, gâter. (v. TdF)

Metre a l’estralh, mettre au rebut. (v. TdF)

estralhabrasa (subs. e adj. m. e f.) : faseire, -a d'embarrasses ; destorbaire, -a.

estralhadura : accion o resulta d'estralhar o de s'...

estralhar 1 (v. tr.) : degalhar / gastar / far perir ; tralhar (somsir / pompir èrbas e cerealum) ; crivelar ; desseparar bren e farina ; escampilhar (t. a.)

Las fedas an estralhada tota la civada.

estralhar 2 (v. intr.) : pistar (v. TdF ‘estraia 2’) ; rodar (v. Alibert).

estralhar (s') v pron : s'escampilhar ; se pervertir ; se pèrdre ; deperir d'èsser estat estralhat.

estralhat, -ada : t. a. çaisús, « gâté, fripé, dispersé, ée ; épars, arse ; égaré, ée » TdF jos ‘estraia 1’.

estralunat [extralunat], -ada adj : lunatic, -a (R. IV, 106) / trucaluna.

La Basília es totjorn estada un pauc estralunada.

estralusida [extralusida] nf : lusor passadissa.

estralusir (abs. Dicort) : treslusir d'un biais passadís.

estram [ / estrame] nm, cf Ubaud Dicort (del lat. stramen)   : palhat (litièira) ; pastura.

estramaç nm, v. Ubaud Dicort Errata web : « lourde chute, coup de maladroit qu’on se donne en tombant » TdF ‘estramas’

estramaçar v, v. Ubaud Dicort Errata web : « v tr et intr, jeter par terre violemment, renverser, terrasser ; traîner » TdF ‘estramassa’

La rauba li estramaça per tèrra. (v. TdF)

estramaçar (s’) v pron : « se jeter par terre, tomber de tout son long et lourdement, frapper rudement contre terre » TdF jos ‘estramassa’

estramaçon nm, v. Ubaud Dicort Errata web : « chute, coup violent ; estramaçon, espèce d’épée ; t. du jeu de trois-sept, stramason » TdF ‘estramassoun

estramb, -a adj, cf Ubaud Dicort : « écarté, estropié, ée (vieux), v. estropiat » (v. TdF)

estrambòrd : grand transpòrt de jòia ; exaltacion ; passion ; extasi / deliri. (v. TdF)