|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
estòri (m.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : nata de jonc ; « store d’une voiture, v. telièira » ; embarràs ; piòt / nèci / pèc (v. TdF) ; « store [v. estòr] » (Lagarde). estorli adj e n, cf Ubaud Dicort :
« stupide, imbécile, incapable » TdF «
estorlòg» : v. astrològ. estorlufat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« hérissé, ée » (v.
Carrasco) estorminar (v. tr. e intr.) : somiar (s.f.) ; soscar
/ perpensar. estornabós : girboleta (campairòl) (Boletus
edulis) estornal nm : mòla d'agusar, « meule rotative » (Brun Glossari Oc-Fr). estornar (v. intr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert)
: doblet de tornar. estornèl nm : mena
d'aucèl (Sturnus vulgaris) ; « jeune homme
inconsidéré » TdF ‘estounèu’ estornèl d'Espanha [ / estornèl roge] nm, cf Ubaud Dicort : (Sturnus roseus) « martin roselin, oiseau » TdF jos ‘estounèu-d’Espagno’ estornelar (v. tr.) : copar çò a l'entorn de quicòm. estornic 1 nm : nogalhon (mitat de l'endedins de la nose) estornic 2 nm, cf Ubaud Dicort :
v. esternut. (v. TdF jos ‘esternut’) estornicar 1 (v. tr.) : desnogalhar las noses ; desrabar quicòm en curant a son entorn. estornicar 2 v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, éternuer » TdF jos
‘esternuda’. « estornicar » / « estornidar » :
v. esternudar. estorniga (plt.) : (Arnica montana) estorrada nf / estorrida : fumigacion (v. Alibert e TdF ‘estourado’) ; accion o resulta d'estorrar o de s'estorrar [v. estorrida]. estorrador nm : panièr per estorrar l'ensalada. (v. TdF ‘estouradou’) estorrar / estorrir (v. Alibert [mas v. TdF ‘estourra’ jos ‘estoura’]) (v. tr.) : estòrcer (enlevar çò pus gròs d'un liquid que banha quicòm) ; espremir ; eissaurar (far secar) voidar ; agotar / tarir ; eissagar lo fons d'una nau. Estorrar la bugada. Estorrar l'ensalada. Estorrar son veire. Estorrar una barca. estorrar / estorrir (s') v pron (v. Alibert) : s'eissaurar (secar) ; se tarir. estorratge nm, cf Ubaud Dicort :
« égouttage » (Laus) estorrelhada ( ~ estorrolhada) nf : aire tressecat e calent, « air de feu, v. regalida » (v. TdF ‘estourouiado’). estorrelhar ~ estorrolhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr,
étaler devant le feu, sécher au feu, étendre
nonchalamment » TdF jos ‘estourouia’ estorrelhar (s') [ ~ estorrolhar (s’)] v pron : s'espatarrar al solelh o davant lo fuòc ; se
secar davant lo fuòc. (v. torrelhar (se)) La nòstra menina rança s'estorrelhava sovent. estorrida nf / estorriment (v. estorriment) : « épreinte » ; pression / cachada / sarrada / sarral. (v. TdF ‘estourrido’) estorridor : recipient per far estorrar lo formatge
fresc ; airal per far estorrar quicom de banhat. estorriment nm, cf Ubaud Dicort : « action de
sécher, d’égoutter, épuisement, v. agot ; épreinte, v. espremeson » (v. TdF) estorrinar (v. tr.) : augmentatiu d'estorrir, « épreindre, exprimer, dessécher, v. estorrir plus
usité » (v. TdF).
estorrinar (s') (abs. TdF) : augmentatiu de s'estorrir. estorrir v : v. estorrar. (v. Alibert [mas v. TdF ‘estourri’]) Lo solelh a plan estorrida la tèrra. estorrir (s') : v. s'estorrar. estorrisses / estorrís (abs. Dicort) nm pl (v. TdF) : jaunissa. estorrolhada nf, cf Ubaud Dicort :
v. estorrelhada. estorrolhar v : doblet d’estorrelhar. estorrum : esquichum (liquid que raja de quicòm de quichat) ; liquid que raja tot sol d'endacòm (t. a.) L'estorrum dels estables s'escapava per la carrièira. estòrs, -a (< estòrcer) part pass e adj, cf Ubaud Dicort : « tordu, ue,
foulé, ée » TdF jos ‘estorse’ Cavilha estòrsa. estòrsa nf (R. V, 385) / estorsedura (abs. Dicort ; v. estorçuda) : estrafalida (estorsion d'articulacion) Me soi facha una estòrsa al pè
drech. [v. entòrsa] (s.f.) Far una estòrsa a la vertat. estorselhar (v. tr.)
(abs. Dicort) : desvirar l'aiga
d'un besal, d'un canal. (v. estorcelhar) estorseta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite entorse » TdF estorsèu (TdF ;
abs. Dicort) : aplech per desvirar l'aiga. (v estorselhar) estorsion (R. V, 385)
(abs. Dicort) :
estrafalida / estòrsa « extorsion,
arrachement » TdF. (v. extorsion) « estorvilh » : v. estervelh. estoscaire : fauçon / podàs (aplech per replumar un tèrme) estoscar (v. tr.) : replumar un tèrme. estosin nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : condensacion sus las parets d'un apartament. estosinar (abs. Dicort
e TdF) (v. intr.) : vinar ; gotejar (rajar glop per glop). (v. estosinejar) estosinejar (v. intr.) , cf Ubaud Dicort : téner estosinat. (frequ. d'estosinar), « couler goute à goutte, dégoutter » TdF estossegar (v. intr.) : tossir sovent / téner tossit. estossir [ ~ estussir] (v. intr. e tr.) : esternudar ; « rendre en éternuant » (v. TdF ‘estoussi’). estra- : v. tanben extra- èstra
1 nf, cf Ubaud Dicort :
v. fenèstra. (v. TdF ‘èstro 1’) èstra 2 nf (v. Ubaud Dicort) :
« mot servant à désigner une femme dont on ignore le
nom [v. èstre 1] » TdF ‘èstro
2’. estrabisme : irregularitat (R. V, 66) de la vision. estrabomètre : aparelh per mesurar l'estrabisme. estrabotomia : tractament cirurgical de l'estrabisme. estrabrasar (v. tr.) : brasar / soudar. estrabucar (v. intr.)
(abs. Dicort) : trabucar
(trucar contra quicòm e far un contrapàs) (v. estrabuncar) estrabuncar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, faire un faux pas, trébucher » (Alibert). « estrabuncar » : v. çaisús. estraç : acròc ; esquinçadura ; degalh ; descai ; rafatum (t. a.) ; pelha ; ravina ; rafatalha / estrós ; cadavre d'animal. |
|
estraç
de mercat (a -) loc adv, cf
Ubaud Dicort : « à vil prix »
TdF ‘estras’ estraçabiaça nm, cf Ubaud Dicort : « maladroit, gâcheur » TdF ‘estrasso-biasso’ estraçada : desbosigada / eissart. estraçador : pic ; bigòs ; marra / bicat. estraçadura : esquinçadura ; causa degalhada. estraçaire, -aira [~ airitz] adj e n : persona qu'esquinça, qu'espelha ; persona que vend quicòm per pas res de tot ; pelhaire. estraçalençòls nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui reste longtemps au
lit, paresseux, v. gastalençòls » (v. TdF ‘estrasso-linçòu’) estraçament nm : accion o resulta d'estraçar quicòm, « déchirement, v. esquinç » (v. TdF). estraçapan nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui gâte le
pain, qui n’est bon qu’à manger,
fainéant » TdF ‘estrasso-pan’ estraçaparaulas nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui gaspille les
paroles, diseur de riens, qui parle toujours sans rien dire, v. barjaire » TdF ‘estrasso-paraulo’ estraçar (v. tr.) : esquinçar ; degalhar ; laissar pèrdre ; desbosigar / eissartar ; far perir ; escampar. estraçar (s') : s'esquinçar ; se degalhar / se gastar / se pèrdre ; se maridar al dejós de sa condicion. estraçariá : pelhas ; rafatalha / rafatum. estraçatge nm, cf Ubaud Dicort : « gaspillage » (Lexic
M. Roqueta) estracejar (v. tr.) : frequentatiu d'estraçar. estraceta nf, cf Ubaud Dicort :
« variété de merluche, de qualité
médiocre » (v. TdF ‘estrasseto’) estrach / estrait [los 2, veire extrach, cf Ubaud Dicort] nm : quicòm tirat de quicòm mai. estracha [extracha, cf Ubaud Dicort] nf : saut grand ; saquejadís (secossa) ; estrencha. estracilha nf (abs. Dicort e TdF) : estraç en general / rafatum. Estracilha de poma : cascalh de poma. estraçon nm, cf Ubaud Dicort : « petit chiffon, petite
loque » TdF ‘estrassoun’ estraçum (abs. Dicort e TdF) : rafatum (tot çò estraçat en general) estrada nf (R. III, 224) : calada romana, « grande route, chemin pavé, voie romaine (vieux), v. camin, rota ; petite élévation sur le plancher d’une chambre » (v. TdF) « estrade » (Alibert). Fòrça noms d'airals se sonan L'Estrada. estradalh nm / estradalhièira nf : traça / pista, « traînée » TdF ‘estradal’ e ‘estradalhèiro’. estradalhar (v. tr. e intr.) : gastar / degalhar / far perir ; « divaguer, extravaguer » TdF. estradalhièira nf :
v. estradalh. estradièr 1, -ièira adj : relatiu, -iva a una estrada (a un camin) Raubaire estradièr, voleur de grand chemin. (v. TdF) estradièr 2 nm, cf Ubaud Dicort : « voleur de grand
chemin » (L. 178) estradòt nm, cf Ubaud Dicort : « t. de droit, biens
paraphernaux » TdF estrafaciar (v. tr.) : descarar / desfigurar ; desformar ; far quicòm tot de travèrs. estrafaciar (s') : se descarar / se caravirar. « estrafalir » e derivats : v. estrefalir.. estrafegar (v. tr.) : entrepachar / desajudar ; embarrassar ; mal abilhar. La nena estrafegava sa maire dins son trabalh. Es totjorn estrafegat ni mai un espavental. estrafegar (s') : s'embarrassar ; se mal abilhar. estrafoisson (m.) : ultracuidant / oltracuidant (v. R. II, 431) estragon (plt.) : (Artemisia dragunculus) « estraire » e derivats : v. ex- estralh nm : tombadas de polalha (patas, alas, còr, fetge, gresièr) « abatis causé par un orage » (v. TdF jos ‘estrai’) ; degalh ; rafatalha / rafatum ; traça / vestigi ; embarràs / obstacle ; palhat (litièira) : Del fen ratat (passit pels rats) las vacas ne fan estralh. Faire
estralh, faire litière,
gâter. (v. TdF) Metre a l’estralh, mettre au rebut. (v. TdF) estralhabrasa (subs. e adj. m. e f.) : faseire, -a d'embarrasses ; destorbaire, -a. estralhadura : accion o resulta d'estralhar o de s'... estralhar 1 (v. tr.) : degalhar / gastar / far perir ; tralhar (somsir / pompir èrbas e cerealum) ; crivelar ; desseparar bren e farina ; escampilhar (t. a.) Las fedas an estralhada tota la civada. estralhar 2 (v. intr.) : pistar (v. TdF ‘estraia 2’) ; rodar (v. Alibert). estralhar (s') v pron : s'escampilhar ; se pervertir ; se pèrdre ; deperir d'èsser estat estralhat. estralhat, -ada : t. a. çaisús, « gâté, fripé, dispersé,
ée ; épars, arse ; égaré,
ée » TdF jos ‘estraia 1’. estralunat [extralunat], -ada adj : lunatic, -a (R. IV, 106) / trucaluna. La Basília es totjorn estada un pauc estralunada. estralusida [extralusida] nf : lusor passadissa. estralusir (abs. Dicort) : treslusir d'un biais passadís. estram [ / estrame] nm, cf Ubaud Dicort (del lat. stramen) : palhat (litièira) ; pastura. estramaç nm, v. Ubaud Dicort Errata web :
« lourde chute, coup de maladroit qu’on se donne en
tombant » TdF ‘estramas’ estramaçar v, v. Ubaud Dicort Errata web :
« v tr et intr, jeter par terre violemment,
renverser, terrasser ; traîner » TdF ‘estramassa’ La rauba li
estramaça per tèrra. (v. TdF) estramaçar (s’) v pron : « se jeter par terre, tomber de tout son long et
lourdement, frapper rudement contre terre » TdF jos ‘estramassa’ estramaçon nm, v. Ubaud Dicort Errata web :
« chute, coup violent ; estramaçon, espèce
d’épée ; t. du
jeu de trois-sept, stramason » TdF ‘estramassoun estramb, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« écarté, estropié, ée (vieux), v. estropiat » (v. TdF) estrambòrd : grand transpòrt de jòia ; exaltacion ; passion ; extasi / deliri. (v. TdF) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||
|
|
|
|
|