|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
estofament : resulta d'estofar o de s'estofar. estofant,
-a adj, cf Ubaud Dicort :
« étouffant, ante, v. vaborant » (v. TdF) estofar 1 (v. tr.) : ofegar ; escanar ; escaudar los manhans ; far còire
quicòm (legums o carn) a fuòc doç dins una aisina
(recipient) plan tapada per empachar l'evaporacion. estofar (s') v pron : èsser sufocat, -ada ; pèrdre l'alen. S’estofava
del rire, il étouffait de rire.
(v. TdF jos ‘estoufa’) estofar 2 (v. tr.) , cf Ubaud Dicort : donar mai d'estòfa a quicòm. Estofar un expausat tròp estequit. estofarassa nf, cf Ubaud Dicort :
« touffeur insupportable, v. caumassa » (v. TdF jos ‘toufourasso’) estofarèl, -a adj, cf Ubaud Dicort : « un peu étouffant,
ante » (v. estofar
1) estofassa nf, cf Ubaud Dicort :
« grosse étoffe, vilaine étoffe » TdF estofat nm / estofada nf : carn cuècha a l'estofat v. estofar 1 estofatge nm / estofegament (abs. Dicort) : accion d'estofar (t. a. çaisús) ; « action d’échauder les cocons des vers à soie » TdF ‘estoufage’. estofegar (v. tr. e intr.) : frequentatiu d'estofar 1, « engouer, suffoquer, étouffer ; tousser comme un poitrinaire » TdF. estofegar (s') v pron : frequentatiu de s'estofar, « s’engouer, s’étouffer » TdF jos ‘estofega’. estofet nm : un manjar cosinat a l'estofat. estofeta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite étoffe, légère
étoffe » TdF estòfi ~ estòcafic nm, cf Ubaud Dicort : v. estòcafich. estofinada : ragost (fricòt) d'estòcafich. estofinar (v. tr.) : « priver d’air, asphyxier » ; plan tapar / calafatar (R. II, 288) (v. TdF). estofinar (s’) v pron : « se calfeutrer, v. estopinar (s’) » TdF jos
‘estoufina’ estoïc, -a adj e n : relatiu, -iva a l'estoïcisme ; persona indiferenta a las passions, al plaser, a la dolor ; persona que sap endurar los malurs amb coratge. estoïcament : d'un biais estoïc. estoïcian, -a adj e n : disciple, -a de Zenon, « stoïcien, -enne » (Laus). estoïcisme : doctrina de Zenon que fa consistir lo bonaür a seguir la sola rason, a proscriure tota passion, a mespresar la dolor. estoire nm (Laus ; abs. Dicort) : espet / bruch / explosion ; bruch de còp de foet. estòla : ornament sacrat que lo prèire se carga al còl per celebrar la messa o administrar un sacrament estolha / estobla : rastolh (espandi dels rasigòts de cerealum que demòran pel camp après la sèga) (v. TdF jos ‘estoublo’) estolhada : degalh d'un tropèl dins un cerealum en èrba. (v. TdF jos ‘estoublado’) Estipulèron que l'estolhada seriá reglada a l'estima. estolhar (v. intr.) : s'escapar dins un cerealum en èrba ; far una copa dins un bòsc. estolomiar (v. intr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : espelir / s'espandir (flor) ; s'estirar pel sòl a son aise. estolon nm : gèt (L. 206) de planta serpatejaire capable de racinar per far una planta novèla. estolonifèr, -a : que fa d'estolons. Lo majofièr es estolonifèr. estolonifòrme, -ma (abs. Dicort) : en forma d'estolon. estomac : partida de l'aparelh digestiu en forma de sac que los aliments i son digerits. Aver fais d'estomac : aver quicòm sus l'estomac. estomacal, -a : relatiu, -iva a l'estomac. Digestion estomacala. estomacàs nm, cf Ubaud Dicort : « large estomac » TdF estomagada : dolor d'estomac ; còrcachal (sarrament de còr) estomagadura nf, cf Ubaud Dicort :
« douleur ou pesanteur d’estomac » TdF suppl estomagal : dolor d'estomac ; còrcachal ; estonament. estomagar (v. tr.) : tustar q.q. a l'estomac ; arrestar la digestion ; còrcachar (sarrar lo còr) ; afligir ; estonar bravament. estomagar (s') : trapar fais d'estomac ; aver un soslèu (esclat de vòmit) ; s'estonar bravament (s'escandalizar) estomagat, -ada : t. a. çaisús, « estomaqué, qui a le cœur serré, pâmé, ée » TdF jos ‘estoumaga’. estomagon nm, cf Ubaud Dicort :
« petit estomac, estomac débile » TdF estomagós, -osa adj : portat -ada a aver lo soslèu (esclat de vòmit) ; impacient, -a ; iraissós, -osa (R. III, 574). estomaguet / estomaquet nm, cf Ubaud Dicort : « petit
estomac » ; tomata (Solanum Lycopersicum) (v. TdF jos ‘estoumaguet’) estomaquic, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« stomachique, qui appartient à l’estomac ou qui est
propre aux maladies de l’estomac » (Honnorat) ESTOMAT- : forma prefixada del grèc stòma, -atòs (boca) estomat nm, cf Ubaud Dicort :
« (bot.) stomate » (Rapin) estomatic, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva a
l'estomac. (v. estomaquic) estomatiti (f.) : inflamacion de la mucosa bucala. ESTOMATO- : forma prefixada del grèc
stòma, -atòs (boca) estomatodinia : dolor de la cavitat bucala. estomatològ, -a : especialista (m. e f.) d'estomatologia. estomatologia : estudi e tractament de las afeccions bucalas e del
sistèma dentari. estomatologic, -a : relatiu, -iva a l'estomatologia. estomatoplastia : restauracion cirurgicala de la boca. estomatopòde : crustacèu de la familha dels estomatopòdes. estomatorragia : emorragia bucala. estomatoscòpi (m.) : instrument per l'examèn de la boca. estomatoscopia : examèn de la boca amb un estomatoscòpi. estomiar (v. intr.) : perpensar / soscar ; bolegar pas. estompa nf, cf Ubaud Dicort (v. estompar) :
« estompe » TdF estompar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, t. de dessin, estomper » TdF estompatge nm (v. estompar) :
« estompage » (Per Noste) |
|
estona nf, cf Ubaud Dicort :
« moment, instant » (v. Alibert) estonablament : d'un biais estonant. estonable, -bla : que pòt estonar. estonada nf / estonament (v. estonament): suspresa. estonal nm, cf Ubaud Dicort :
v. estona. (v. Alibert) estonament nm, cf Ubaud Dicort :
« étonnement, surprise, ébranlement, secousse,
admiration, v. suspresa ;
chose qui impressionne, phénomène, v. espectacle » (v. TdF) estonant, -a : susprenent, -a. estonar (v. tr.) : susprene. estonar (s') : èsser susprés. estonat, -ada : susprés, -esa. estondejar (v. intr.) : bolir a grand bolh. estonèira nf (Alibert ; abs. Dicort) : filat de
pesca. estoneta nf, cf Ubaud Dicort (v. estona) : « petit
moment » (Sèrras-Ess.) estòp (< angl.) nm, cf Ubaud Dicort : « stop » (Rapin) estopa : çò que se dessepara del lin o del cambe quand òm los penchena. estopada : manat d'estopa per tapar quicòm ; estopa embeguda de glària d'uòu amb d'alun o de sulfat de coire per garir una macadura. Estopada de jolverd : cataplasma de jolverd. estopaire, -aira n, cf Ubaud Dicort :
« (couture, route) stoppeur, -euse » (Laus).
(v. estopar 1) estopal : blòc de fust per far un
esclòp. estopar 1 v, cf Ubaud Dicort :
« stopper » (Basic) ; « v tr, (couture) stopper » (Laus) estopar 2 (v. tr.) : tapar amb d'estopa. estopàs / estopat 1 nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘estoupas’) : tèla
d'estopa bravament grossièira ; : « fibrine du sang » TdF. estopat 2, -ada adj : tapat, -ada amb d'estopa. (v. TdF jos ‘estoupa’) ; que revèrta
d'estopa (v. estopós 2). estopatge : accion o resulta d'estopar. estopeta : estopa pichona. estopièr nm / estopièira nf : borrona (tèla / tela) per carrejar fen
o palha) estopilha : meca pichonèla d'estopa. estopilhar (v. tr.) : metre una estopilha a un
canon o una mina. estopilhon : estopilha pichona. estopin : tampon d'estopa per borrar la podra ;
manat de palha, de fen, de fems... mandat sus q.q. ; bocin gròs ;
bofin (brava bocada) estopinada nf, cf Ubaud Dicort :
« ce qu’on empiffre en une fois, bâfrerie,
gueuleton ; jet de projectiles mous » TdF estopinaire,
-aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui mange goûlument, qui
lance des projectiles » TdF estopinar (v. tr. e intr.)
: borrar (t. a.) ; calafatar (R. II, 288) ; embucar (s.p. e s. f.), « manger goulûment » ; getar sus q.q. de causas
mòlas, « …
des projectiles, tels que trognons, fumier, etc. » (v. TdF). estopinar (s') v pron : s'envolopar dins un vestit (v. TdF jos ‘estoupina’) ; s'embucar (manjar bravament e golardament) (v. Alibert). estopinàs, -assa n, cf Ubaud Dicort : « grand étourdi,
lourdaud, ignorant, ante » TdF estopir (v. tr.) : escarpir (esquinçar menut menut) ; esturrassar (bresar las motas) ; destòrcer un fial (fil), una còrda, un cordlh. estopir (s') : se vironar (fial de marrida qualitat). estopon nm, cf Ubaud Dicort :
« poignée d’étoupe, flocon
d’étoupe, bouchon, morceau qu’on ne peut avaler ;
nouet, linge dans lequel on noue de la cendre de brous d’amandes et que
l’on met dans la marmite pour faire cuire les pois chiches ;
bouchon d’une outre, bonde de tonneau » TdF estoponós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : v. estopós. (v. TdF jos ‘estoupous’) estopós 1, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « abondant en étoupe, filandreux,
coriace ; pesant, ante, lourd, lourdaud, en parlant d’une personne
obtuse » TdF ‘estoupous’ estopós 2, -osa / estopat, -ada adj (v. Alibert) : que revèrta d'estopa. estoput, -uda adj, cf Ubaud Dicort :
« cotonneux, filandreux, euse, en parlant des fruits ou des
racines » TdF ; « (phrase,
discours) filandreux, -euse » (Per Noste) estor [veire astor, cf Ubaud Dicort] nm : astor (aucèl de rapina) (Astur palumbarius) ; (Accipiter gentilis) estòr nm (Laus, Basic ; abs. Dicort) : panèl
de lamèlas de fust o de matèria plastica espintat sus un axe
orizontal e que s'enrotla o se desenrotla davant una fenèstra. (v. estòri) estorar v :
v. estorrar, cf Ubaud
Dicort estorax nm, cf Ubaud Dicort :
« storax, résine qui découle de
l’aliboufier » TdF ‘estouras’. (v. estirax) estorbar (v. tr.) : estordir ; assucar (far pèrdre coneissença d'un brave còp sus la suca) ; tuar. Val mai estorbar un lapin abans de lo sangnar. estorbe nm : borrolís / borrolici / confusion. estorcelhar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, dériver l’eau d’un canal, v. desviar » (v. TdF ‘estourseia’) estòrcer (v. tr.) : quichar (cachar / sarrar) quicòm
per lo secar ; tòrcer una articulacion. Estòrcer lo linge banhat. estòrcer (s') : s'estrefalir (se far una estòrsa) S'estòrcer una cavilha. Me soi estòrsa la man. estorçuda nf, cf Ubaud Dicort : « torsion, entorse, v. estòrsa ;
contorsion, tranchée, douleur d’entrailles, v. ramada » (v. TdF jos ‘estourseduro’) estorçut, -uda (< estòrcer) part pass e adj, cf Ubaud Dicort : « tordu, ue,
foulé, ée » TdF jos ‘estorse’ estordariá : falordisa. estordidament adv : a l'estordida. estordiment nm : accion o resulta d'estordir o de s'estordir. estordir (v. tr.) : estabordir / assucar / estorbar v. pus naut. estordir (s') : se divertir per oblidar quicòm ; se far illusion. estordison nf : estabordiment / rodament de cap / vertige. estordissent,
-a adj, cf Ubaud Dicort :
« étourdissant, ante, v. ensucant » (v. TdF) estordit, -ida : estabordit,-ida / assucat,-ada ; dins la luna ; persona que fa las causas sens reflexion. |
|
|
|
|
|
|