estofament : resulta d'estofar o de s'estofar.

estofant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « étouffant, ante, v. vaborant » (v. TdF)

estofar 1 (v. tr.) : ofegar ; escanar ; escaudar los manhans ; far còire quicòm (legums o carn) a fuòc doç dins una aisina (recipient) plan tapada per empachar l'evaporacion.

estofar (s') v pron : èsser sufocat, -ada ; pèrdre l'alen.

S’estofava del rire, il étouffait de rire. (v. TdF jos ‘estoufa’)

estofar 2 (v. tr.) , cf Ubaud Dicort : donar mai d'estòfa a quicòm.

Estofar un expausat tròp estequit.

estofarassa nf, cf Ubaud Dicort : « touffeur insupportable, v. caumassa » (v. TdF jos ‘toufourasso’)

estofarèl, -a adj, cf Ubaud Dicort : « un peu étouffant, ante » (v. estofar 1)

estofassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse étoffe, vilaine étoffe » TdF

estofat nm / estofada nf : carn cuècha a l'estofat v. estofar 1

estofatge nm / estofegament (abs. Dicort) : accion d'estofar (t. a. çaisús) ; « action d’échauder les cocons des vers à soie » TdF ‘estoufage’.

estofegar (v. tr. e intr.) : frequentatiu d'estofar 1, « engouer, suffoquer, étouffer ; tousser comme un poitrinaire » TdF.

estofegar (s') v pron : frequentatiu de s'estofar, « s’engouer, s’étouffer » TdF jos ‘estofega’.

estofet nm : un manjar cosinat a l'estofat.

estofeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite étoffe, légère étoffe » TdF

estòfi ~ estòcafic nm, cf Ubaud Dicort : v. estòcafich.

estofinada : ragost (fricòt) d'estòcafich.

estofinar (v. tr.) : « priver d’air, asphyxier » ; plan tapar / calafatar (R. II, 288) (v. TdF).

estofinar (s’) v pron : « se calfeutrer, v. estopinar (s’) » TdF jos ‘estoufina’

estoïc, -a adj e n : relatiu, -iva a l'estoïcisme ; persona indiferenta a las passions, al plaser, a la dolor ; persona que sap endurar los malurs amb coratge.

estoïcament : d'un biais estoïc.

estoïcian, -a adj e n : disciple, -a de Zenon, « stoïcien, -enne » (Laus).

estoïcisme : doctrina de Zenon que fa consistir lo bonaür a seguir la sola rason, a proscriure tota passion, a mespresar la dolor.

estoire nm (Laus ; abs. Dicort) : espet / bruch / explosion ; bruch de còp de foet.

estòla : ornament sacrat que lo prèire se carga al còl per celebrar la messa o administrar un sacrament

estolha / estobla : rastolh (espandi dels rasigòts de cerealum que demòran pel camp après la sèga) (v. TdF jos ‘estoublo’)

estolhada : degalh d'un tropèl dins un cerealum en èrba. (v. TdF jos ‘estoublado’)

Estipulèron que l'estolhada seriá reglada a l'estima.

estolhar (v. intr.) : s'escapar dins un cerealum en èrba ; far una copa dins un bòsc.

estolomiar (v. intr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : espelir / s'espandir (flor) ; s'estirar pel sòl a son aise.

estolon nm : gèt (L. 206) de planta serpatejaire capable de racinar per far una planta novèla.

estolonifèr, -a : que fa d'estolons.

Lo majofièr es estolonifèr.

estolonifòrme, -ma (abs. Dicort) : en forma d'estolon.

estomac : partida de l'aparelh digestiu en forma de sac que los aliments i son digerits.

Aver fais d'estomac : aver quicòm sus l'estomac.

estomacal, -a : relatiu, -iva a l'estomac.

Digestion estomacala.

estomacàs nm, cf Ubaud Dicort : « large estomac » TdF

estomagada : dolor d'estomac ; còrcachal (sarrament de còr)

estomagadura nf, cf Ubaud Dicort : « douleur ou pesanteur d’estomac » TdF suppl

estomagal : dolor d'estomac ; còrcachal ; estonament.

estomagar (v. tr.) : tustar q.q. a l'estomac ; arrestar la digestion ; còrcachar (sarrar lo còr) ; afligir ; estonar bravament.

estomagar (s') : trapar fais d'estomac ; aver un soslèu (esclat de vòmit) ; s'estonar bravament (s'escandalizar)

estomagat, -ada : t. a. çaisús, « estomaqué, qui a le cœur serré, pâmé, ée » TdF jos ‘estoumaga’.

estomagon nm, cf Ubaud Dicort : « petit estomac, estomac débile » TdF

estomagós, -osa adj : portat -ada a aver lo soslèu (esclat de vòmit) ; impacient, -a ; iraissós, -osa (R. III, 574).

estomaguet / estomaquet nm, cf Ubaud Dicort : « petit estomac » ; tomata (Solanum Lycopersicum) (v. TdF jos ‘estoumaguet’)

estomaquic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « stomachique, qui appartient à l’estomac ou qui est propre aux maladies de l’estomac » (Honnorat)

ESTOMAT- : forma prefixada del grèc stòma, -atòs (boca)

estomat nm, cf Ubaud Dicort : « (bot.) stomate » (Rapin)

estomatic, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva a l'estomac. (v. estomaquic)

estomatiti (f.) : inflamacion de la mucosa bucala.

ESTOMATO- : forma prefixada del grèc stòma, -atòs (boca)

estomatodinia : dolor de la cavitat bucala.

estomatològ, -a : especialista (m. e f.) d'estomatologia.

estomatologia : estudi e tractament de las afeccions bucalas e del sistèma dentari.

estomatologic, -a : relatiu, -iva a l'estomatologia.

estomatoplastia : restauracion cirurgicala de la boca.

estomatopòde : crustacèu de la familha dels estomatopòdes.

estomatorragia : emorragia bucala.

estomatoscòpi (m.) : instrument per l'examèn de la boca.

estomatoscopia : examèn de la boca amb un estomatoscòpi.

estomiar (v. intr.) : perpensar / soscar ; bolegar pas.

estompa nf, cf Ubaud Dicort (v. estompar) : « estompe » TdF

estompar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, t. de dessin, estomper » TdF

estompatge nm (v. estompar) : « estompage » (Per Noste)

 

 

estona nf, cf Ubaud Dicort : « moment, instant » (v. Alibert)

estonablament : d'un biais estonant.

estonable, -bla : que pòt estonar.

estonada nf / estonament (v. estonament): suspresa.

estonal nm, cf Ubaud Dicort : v. estona. (v. Alibert)

estonament nm, cf Ubaud Dicort : « étonnement, surprise, ébranlement, secousse, admiration, v. suspresa ; chose qui impressionne, phénomène, v. espectacle » (v. TdF)

estonant, -a : susprenent, -a.

estonar (v. tr.) : susprene.

estonar (s') : èsser susprés.

estonat, -ada : susprés, -esa.

estondejar (v. intr.) : bolir a grand bolh.

estonèira nf (Alibert ;  abs. Dicort) : filat de pesca.

estoneta nf, cf Ubaud Dicort (v. estona) : « petit moment » (Sèrras-Ess.)

estòp (< angl.) nm, cf Ubaud Dicort : « stop » (Rapin)

estopa : çò que se dessepara del lin o del cambe quand òm los penchena.

estopada : manat d'estopa per tapar quicòm ; estopa embeguda de glària d'uòu amb d'alun o de sulfat de coire per garir una macadura.

Estopada de jolverd : cataplasma de jolverd.

estopaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « (couture, route) stoppeur, -euse » (Laus). (v. estopar 1)

estopal : blòc de fust per far un esclòp.

estopar 1 v, cf Ubaud Dicort : « stopper » (Basic) ;  « v tr, (couture) stopper » (Laus)

estopar 2 (v. tr.) : tapar amb d'estopa.

estopàs / estopat 1 nm  (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘estoupas’) : tèla d'estopa bravament grossièira ;  : « fibrine du sang » TdF.

estopat 2, -ada adj : tapat, -ada amb d'estopa. (v. TdF jos ‘estoupa’) ; que revèrta d'estopa (v. estopós 2).

estopatge : accion o resulta d'estopar.

estopeta : estopa pichona.

estopièr nm / estopièira nf : borrona (tèla / tela) per carrejar fen o palha)

estopilha : meca pichonèla d'estopa.

estopilhar (v. tr.) : metre una estopilha a un canon o una mina.

estopilhon : estopilha pichona.

estopin : tampon d'estopa per borrar la podra ; manat de palha, de fen, de fems... mandat sus q.q. ; bocin gròs ; bofin (brava bocada)

estopinada nf, cf Ubaud Dicort : « ce qu’on empiffre en une fois, bâfrerie, gueuleton ; jet de projectiles mous » TdF

estopinaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui mange goûlument, qui lance des projectiles » TdF

estopinar (v. tr. e intr.) : borrar (t. a.) ; calafatar (R. II, 288) ; embucar (s.p. e s. f.), « manger goulûment » ; getar sus q.q. de causas mòlas, « … des projectiles, tels que trognons, fumier, etc. » (v. TdF).

estopinar (s') v pron : s'envolopar dins un vestit (v. TdF jos ‘estoupina’) ; s'embucar (manjar bravament e golardament) (v. Alibert).

estopinàs, -assa n, cf Ubaud Dicort : « grand étourdi, lourdaud, ignorant, ante » TdF

estopir (v. tr.) : escarpir (esquinçar menut menut) ; esturrassar (bresar las motas) ; destòrcer un fial (fil), una còrda, un cordlh.

estopir (s') : se vironar (fial de marrida qualitat).

estopon nm, cf Ubaud Dicort : « poignée d’étoupe, flocon d’étoupe, bouchon, morceau qu’on ne peut avaler ; nouet, linge dans lequel on noue de la cendre de brous d’amandes et que l’on met dans la marmite pour faire cuire les pois chiches ; bouchon d’une outre, bonde de tonneau » TdF

estoponós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : v. estopós. (v. TdF jos ‘estoupous’)

estopós 1, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « abondant en étoupe, filandreux, coriace ; pesant, ante, lourd, lourdaud, en parlant d’une personne obtuse » TdF ‘estoupous’

estopós 2, -osa / estopat, -ada adj (v. Alibert) : que revèrta d'estopa.

estoput, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « cotonneux, filandreux, euse, en parlant des fruits ou des racines » TdF ; « (phrase, discours) filandreux, -euse » (Per Noste)

estor [veire astor, cf Ubaud Dicort] nm : astor (aucèl de rapina) (Astur palumbarius) ; (Accipiter gentilis)

estòr nm (Laus, Basic ; abs. Dicort) : panèl de lamèlas de fust o de matèria plastica espintat sus un axe orizontal e que s'enrotla o se desenrotla davant una fenèstra. (v. estòri)

estorar : v. estorrar, cf Ubaud Dicort

estorax nm, cf Ubaud Dicort : « storax, résine qui découle de l’aliboufier » TdF ‘estouras’. (v. estirax)

estorbar (v. tr.) : estordir ; assucar (far pèrdre coneissença d'un brave còp sus la suca) ; tuar.

Val mai estorbar un lapin abans de lo sangnar.

estorbe nm : borrolís / borrolici / confusion.

estorcelhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, dériver l’eau d’un canal, v. desviar » (v. TdF ‘estourseia’)

estòrcer (v. tr.) : quichar (cachar / sarrar) quicòm per lo secar ; tòrcer una articulacion. 

Estòrcer lo linge banhat.

estòrcer (s') : s'estrefalir (se far una estòrsa)

S'estòrcer una cavilha.

Me soi estòrsa la man.

estorçuda nf, cf Ubaud Dicort : « torsion, entorse, v. estòrsa ; contorsion, tranchée, douleur d’entrailles, v. ramada » (v. TdF jos ‘estourseduro’)

estorçut, -uda (< estòrcer) part pass e adj, cf Ubaud Dicort : « tordu, ue, foulé, ée » TdF jos ‘estorse’

estordariá : falordisa.

estordidament adv : a l'estordida.

estordiment nm : accion o resulta d'estordir o de s'estordir.

estordir (v. tr.) : estabordir / assucar / estorbar v. pus naut.

estordir (s') : se divertir per oblidar quicòm ; se far illusion.

estordison nf : estabordiment / rodament de cap / vertige.

estordissent, -a adj, cf Ubaud Dicort : « étourdissant, ante, v. ensucant » (v. TdF)

estordit, -ida : estabordit,-ida / assucat,-ada ; dins la luna ; persona que fa las causas sens reflexion.