estimaire, -aira [~ -airitz] n : persona qu'estima (qu'evalua) quicòm.

estimar (v. tr. e intr.) : determinar lo prètz, la valor de quicòm ; aver una bona opinion de çò que val q.q. o quicòm ; aimar ; jutjar ; evaluar ; èsser del dire que...

Estimar mièlhs : estimar mai / preferir. (v. TdF jos ‘estima’)

estimar (s') : se jutjar.

estimar mai (s') v pron (Lagarde) : aimar mai / preferir.

M'estimi mai èsser occitan que non pas francés.

estimason nf (Alibert) : accion d'estimar ; temps de l'estimason.

estimat, -ada : presat, -ada / apreciat, -ada.

estimatiu, -iva (R. III, 218) : qu'es una estimason.

Un devís estimatiu.

estimator nm : « estimateur » (Fettuciari). (v. estimador 2)

estimborlat [veire destimborlat, cf Ubaud Dicort],-ada adj : destimborlat, -ada / caluc, -uga.

estimossal nm / estimossada nf : còp de ponh ; carpan.

estimossar (v. tr.) : mandar un còp de ponh.

« estimossiar » : v. çaisus.

estimulacion : accion o resulta d'estimular.

estimulador nm, cf Ubaud Dicort, -airitz  : qu'estimula, « stimulateur » (Sèrras-Ess.),.

Estimulador cardiac se ditz en anglès « pace maker »

estimulaire, -aira adj, cf Ubaud Dicort : « stimulant, -e » (Sèrras-Ess.) (v. estimulant 1)

estimulant 1, -a adj, cf Ubaud Dicort : « stimulant, -e » (Laus)

estimulant 2 nm, cf Ubaud Dicort : « stimulant » TdF

estimular (v. tr.) : acometre (butar q.q. a far quicòm ; agulhonar (s.p. e s.f.) ; activar (t. a.)

estimulat, -ada : t. a. çaisús.

estimulator nm : « stimulateur » (Fettuciari). (v estimulador nm)

estimulator cardiac nm : « pacemaker » (Laus, Basic). (v. jos estimulador)

estimulus nm, cf Ubaud Dicort : « stimulus » (Rapin)

« estindilhar» e derivats : v. estendre e estendilhar, cf Ubaud Dicort.

estindola nf, cf Ubaud Dicort : « étincelle, flammèche, v. beluga » (v. TdF)

estindolejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, scintiller ; faire froid, par allusion à la fraîcheur des nuits étoilées » TdF

estingòri nm : embarràs ; obstacle.

estinhassada nf, cf Ubaud Dicort : « prise aux cheveux, peignée, rixe » TdF

estinhassar (v. tr.) : peltirar (tirar lo pel de q.q.)

estinhassar (s') : se peltirar (se tirar lo pel)

Quand èrem dròlles, nos teniam estinhassats.

estipendi nm, cf Ubaud Dicort : « solde, paye (vieux), v. paga, sòlda » (v. TdF)

estipendiar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, stipendier » (Laus)

estipi nm, cf Ubaud Dicort : « (bot.) stipe » (Laus)

estipula nf, cf Ubaud Dicort : « (bot.) stipule » (Laus)

estipulacion nf, cf Ubaud Dicort : « (dr.) stipulation » (Laus)

estipular (v. tr.) : enonciar una condicion.

estipulat, -ada : convengut, -uda.

estir nm : contraccion dels nèrvis o dels muscles.

estira nf : « tension, extension » : tortura d'una persona condemnada a la question ; airal (endrech) que i se fasiá aquela estira ; còp de colar ; escorreguda. (v. TdF)

estirable, -bla : que pòt èsser estirat, -ada.

Lo caochoc es bravament estirable.

estirada : tirada (seguida longa) ; escorreguda longa.

Una estirada de camin.

estiradís 1 nm : accion de rebalar sus la nèu lo cadavre d'una bèstia per endralhar lo lop cap a una trapa.

estiradís 2, -issa (que se pòt estirar) adj, cf Ubaud Dicort :  « étirable » (Per Noste)

estirador, -doira adj : longanha (m. e f.) ; que s'esperlonga.

Un curat estirador : un curat longanha.

Una situacion estiradoira.

estiraire 1, -aira [~ -airitz] n : persona qu'alisa lo linge.

estiraire 2 nm, cf Ubaud Dicort : « drap sur lequel on repasse ; établi de repasseuse, v. lisador 1 » (v. TdF)

estiralh : accion d'estirar los braces per manca de sòm ; accion d'estirar espasmodicament braces e cambas abans morir / accion de far las espèrras.

Es a far los estirals : es a far las espèrras.

estiralhar (s') : estirar los braces per manca de sòm ; s'estirar pel sòl o pel lièch.

estirament : traccion ; accion d'alisar lo linge.

estiranhar 1 (v. tr.) (Alibert ; abs. Dicort) : tiralhar (t.a.)

estiranhar 2 : v. esteriganhar, cf Ubaud Dicort. (v. TdF jos ‘estaragna’) :

estirapal nm : jòc que consistís a se desrabar un baston.

estirapel nm, cf Ubaud Dicort : « gribouillette » (Rapin)

estirar (v. tr.) : sometre quicòm o q.q. a l'accion de doas fòrças contràrias ; tibar ; espandir ; alongar ; alisar lo linge ; torturar.

Estiravan los dets, los braces... d'un condemnat.

estirar (s') : espandir cambas e braces ; grandir.

estirassar (v. tr.) : doblet de tirassar.

estirat, -ada : espandit, -ida pel sòl ; grand, -a.

estiratge : accion o resulta d'estirar o de s'estirar.

estira vièlha [estiravièlha, cf Ubaud Dicort] nm (plt.) : (Viburnum tinus), « viorne, arbrisseau » TdF ‘estiro-vièio’

estirax nm, cf Ubaud Dicort : « (bot.) styrax » (Per Noste). (v. alibofièr)

estirejar (v. tr.) : estirar / alisar de farda (linge menut)

estirèn nm, cf Ubaud Dicort : « (chim.) styrène » (Per Noste)

estireta : esfòrç per s'estirar ; escorreguda pichona ; braçada de nada.

estirgonhal nm (abs. Dicort) : torsion (R. V, 382) ; tiralhament. (v. estrigonhada)

 

 

estirgonhar (Alibert) [veire estrigonhar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : doblet de tiralhar.

estirgossal nm (abs. Dicort) : tiralhament. (v. estrigossada)

estirgossar (Alibert) [veire estrigossar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : agulhonar (s.f.) ; tiranhar / tiralhar.

estirossal nm (abs. Dicort) : tiralhament. (v. estrigossada)

estirossar  (Alibert) [veire estrigossar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : doblet d'estirgonhar.

estisar (v. tr.) : empusar (animar, activar) lo fuòc.

estisonar (v. tr.) : entusar (sarrar los tusons) per activar lo fuòc.

estiu : una de las quatre sasons de l'annada (prima, estiu, davalada, ivèrn)

estiva 1 (celièr) nf  (v. Ubaud Dicort e TdF ‘estivo 1’) : v. estiba.

estiva 2 : temporada de pascatge a la montanha del 25 de mai al 13 d'octobre ; vaca estivada a la montanha ; feda del pastre qu'aqueste fa pàisser amb las fedas de son patron pendent l'estivada.

estivada nf / estival 1 nm (Alibert ; abs. Dicort) : temporada d'estiu ; residéncia d'estiu ; trabalh de l'estiu ; paga pel trabalh de l'estiu ; fèsta d'estiu ; caloradas de l'estiu.

estivadièr nm, cf Ubaud Dicort : v. estivador. (v. TdF jos ‘estivadou’)

estivador nm, -a : obrièr per la temporada d'estiu ; segaire / meissonièr ; proprietari de tropèls que passan l'estivada a la montanha,  « celui qui afferme une montagne et y nourrit des vaches pendant la belle saison » (v. TdF jos ‘estivadou’)

estivaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : v. estivadièr, estivador (v. TdF jos ‘estivadou’) ; « estivant, -e » (Per Noste)

estival 1 nm : v. estivada.

estival 2, -a / estivenc, -a adj : d'estiu ; relatiu, -iva a l'estiu.

estival 3 nm : « botte, chaussure » (L. 177). (v. estivals)

estivalar (v. tr.) : « étriller, donner des coups d’étrivières »  ; bargar lo cambe, lo bresar (Alibert).

estivalat, -ada adj : bargat / bresat (cambe)

estivalet nm (v. estival 3) : bòtas, botinas « botte, bottine » TdF.  

estivalha : granas de cogorlas o de melons.

estivals (m. pl.) (v. Ubaud Dicort) : bòtas [v. estival 3] grandas per la caça o la pesca dins los estanhs ; « bas d’étoffe ou de sparte » (Alibert).

estivandièr, -ièira n (abs. Dicort) : v. estivadièr, estivaire (v. TdF jos ‘estivadou’) ; persona que prend sas vacanças d'estiu.

Los estivandièrs son arribats : los vilandreses ...

estivar 1 (dispausar) v (v. Ubaud Dicort e TdF ‘’estiva 2’) : v. estibar.

estivar (s’) v pron : « se presser, se cogner, s’entasser » (v. TdF jos ‘estiva 2’)

estivar 2 (v. intr. e tr.) : èsser en estiu ; passar l'estiu ; far passar l'estiu en montanha als tropèls ; culhir las viandas de l'estiu ; se pausar (en parlant de la tèrra) pendent l'estiu ; passar l'estiu endacòm mai.

Estivar lo bestial boïn sus Aubrac.

estivar (s') : s'abilhar d'estiu.

estivàs nm, cf Ubaud Dicort : « long été, mauvais été » TdF

estivatge 1 nm (v. estivar 1) : « étiage, décuvaison, v. vinatge ; arrangement,  arrimage, v. arrimatge » (v. TdF jos ‘estivage’ e v. Alibert)

estivatge 2 nm : temporada d'estiu ; trabalhs de l'estiu ; paga pel pascatge d'estiu dels tropèls.

estivenc, -a adj : relatiu, -iva a l'estiu.

Nostra Dama estivenca : lo 15 d'agost.

estivenca nf, cf Ubaud Dicort : « escargot d’été, qu’on mange en été » TdF

estivet nm : estiu dels environs de Sant Miquèl (29 de setembre)

Estivet de Sant Miquèl, de Sant Martin, l’été de la saint Michel, de la saint Martin. (v. TdF)

« estobesir » : v. estabosir.

estòbi nm, cf Ubaud Dicort : « vagues longues et hautes après une tempête, houle » TdF

estobla nf : v. estolha.

estoblada nf, cf Ubaud Dicort : v. estolhada. (v. TdF jos ‘estoublado’)

estoblar v, cf Ubaud Dicort : v. estolhar. (v. TdF jos ‘estoubla’)

estoblatge nm, cf Ubaud Dicort : « droit de paisson dans les chaumes » TdF

estoblon nm, cf Ubaud Dicort : « chaume, éteule, partie de la tige des blés qui reste dans le champ après la moisson » TdF

estòc 1 nm (Laus, Rapin) (de l'angl. stock)  : resèrva (quantitat de merça en botiga)

estòc 2 nm : instrument per fixar una pèça que l'òm trabalha ; espasa longa e estrecha que l'òm ne pòt tustar pas que de la poncha.

estocada : còp d'estòc o de cima d'espasa.

estòcaficada nf, cf Ubaud Dicort : « ragoût de stockfisch » TdF ‘estoco-ficado’

estòcafich [estòcafic ~ estòfi, cf Ubaud Dicort] nm (de l'anglés stock-fish) : peis tressecat (en general) ; mena de merlussa tressecada e non salada (Gadus morrhua) ; « personne extrêmement maigre » TdF ‘estoco-fi’

Estofinada d'estòcafich. v. estofinada.

estocar (v. tr.) (de l'angl. stock) : far de resèrvas en botiga.

estocet nm, v. Ubaud Dicort Errata web : « petit étau » TdF. (v. estòc )

estodonhar (v. tr.) : desbrancar un arbre complètament.

estòfa nf  (v. Ubaud Dicort e L. 177) : tota mena de teissut o d'abilhament ; envergadura.

Joan Bodon aviá l'estòfa d'un Prèmi Nobèl.

estofacoquin nm, cf Ubaud Dicort : « haricot, en style familier » (v. TdF ‘estoufo-couquin’)

estofacrestian nm, cf Ubaud Dicort : « aliment bourratif » (Lèbre) ; « gâteau mal levé » (Carrasco)

estofada nf, cf Ubaud Dicort : v. estofat.

estofadet nm / estofadeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite étuvée, v. estofinada » (v. TdF jos ‘estoufadeto’)

estofadís, -issa adj : « (fam.) indigeste » (Sèrras-Ess.)

estofadoira : recipient (pòt, ola, caçairòla...) per far còire quicòm a l'estofat. v. estofar.

estofadoira de pression : v. confidor - glotona.

estofador nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : « étouffoir, boîte de métal dont on se sert pour éteindre les charbons en les privant d’air ; pièce chaude et sans air » ; airal tròp ensolelhat que l'òm i estofa. (Azaïs)

estofaire, -aira (~ -airitz) adj e n,  cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui étouffe » TdF

estofalum nm, cf Ubaud Dicort : « rabat-joie » (v. Fettuciari)