|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
estimaire, -aira [~ -airitz] n : persona qu'estima (qu'evalua) quicòm. estimar (v. tr. e intr.) : determinar lo prètz, la valor de quicòm ; aver una bona opinion de çò que val q.q. o quicòm ; aimar ; jutjar ; evaluar ; èsser del dire que... Estimar mièlhs : estimar mai / preferir. (v. TdF jos ‘estima’) estimar (s') : se jutjar. estimar mai (s') v pron (Lagarde) : aimar mai / preferir. M'estimi mai èsser occitan que non pas francés. estimason nf (Alibert) : accion d'estimar ; temps de l'estimason. estimat, -ada : presat, -ada / apreciat, -ada. estimatiu, -iva (R. III, 218) : qu'es una estimason. Un devís estimatiu. estimator nm :
« estimateur » (Fettuciari). (v. estimador
2) estimborlat [veire destimborlat, cf Ubaud Dicort],-ada adj : destimborlat, -ada / caluc, -uga. estimossal nm / estimossada nf : còp de ponh ; carpan. estimossar (v. tr.) : mandar un còp de ponh. « estimossiar » : v. çaisus. estimulacion : accion o resulta d'estimular. estimulador nm, cf Ubaud Dicort, -airitz :
qu'estimula, « stimulateur » (Sèrras-Ess.),. Estimulador cardiac se ditz en anglès « pace maker » estimulaire,
-aira adj, cf Ubaud Dicort :
« stimulant, -e » (Sèrras-Ess.)
(v. estimulant 1) estimulant
1, -a adj,
cf Ubaud Dicort : « stimulant,
-e » (Laus) estimulant
2 nm, cf Ubaud Dicort :
« stimulant » TdF estimular (v. tr.) : acometre (butar q.q. a
far quicòm ; agulhonar (s.p. e s.f.) ; activar (t. a.) estimulat, -ada : t. a. çaisús. estimulator
nm : « stimulateur » (Fettuciari). (v estimulador nm) estimulator
cardiac nm :
« pacemaker » (Laus, Basic). (v. jos estimulador) estimulus nm, cf Ubaud Dicort :
« stimulus » (Rapin) « estindilhar» e derivats : v. estendre e estendilhar, cf Ubaud Dicort. estindola nf, cf Ubaud Dicort :
« étincelle, flammèche, v. beluga » (v. TdF) estindolejar
v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, scintiller ; faire froid, par
allusion à la fraîcheur des nuits
étoilées » TdF estingòri nm : embarràs ; obstacle. estinhassada nf, cf Ubaud Dicort :
« prise aux cheveux, peignée, rixe » TdF estinhassar (v. tr.) : peltirar (tirar lo pel de q.q.) estinhassar (s') : se peltirar (se tirar lo pel) Quand èrem dròlles, nos teniam estinhassats. estipendi nm, cf Ubaud Dicort :
« solde, paye (vieux), v. paga, sòlda » (v. TdF) estipendiar
v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, stipendier » (Laus) estipi nm, cf Ubaud Dicort :
« (bot.) stipe »
(Laus) estipula nf, cf Ubaud Dicort : « (bot.)
stipule » (Laus) estipulacion nf, cf Ubaud Dicort : « (dr.) stipulation » (Laus) estipular (v. tr.) : enonciar una condicion. estipulat, -ada : convengut, -uda. estir nm : contraccion dels nèrvis o dels muscles. estira nf : « tension, extension » : tortura d'una persona condemnada a la question ; airal (endrech) que i se fasiá aquela estira ; còp de colar ; escorreguda. (v. TdF) estirable, -bla : que pòt èsser estirat, -ada. Lo caochoc es bravament estirable. estirada : tirada (seguida longa) ; escorreguda longa. Una estirada de camin. estiradís 1 nm : accion de rebalar sus la nèu lo cadavre d'una bèstia per endralhar lo lop cap a una trapa. estiradís 2, -issa (que se
pòt estirar) adj, cf Ubaud Dicort : « étirable »
(Per
Noste) estirador, -doira adj : longanha (m. e f.) ; que s'esperlonga. Un curat estirador : un curat longanha. Una situacion estiradoira. estiraire 1, -aira [~ -airitz] n : persona qu'alisa lo linge. estiraire 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« drap sur lequel on repasse ; établi de repasseuse,
v. lisador 1 » (v. TdF) estiralh : accion d'estirar los braces per manca de sòm ; accion d'estirar espasmodicament braces e cambas abans morir / accion de far las espèrras. Es a far los estirals : es a far las espèrras. estiralhar (s') : estirar los braces per manca de sòm ; s'estirar pel sòl o pel lièch. estirament : traccion ; accion d'alisar lo linge. estiranhar 1 (v. tr.) (Alibert ; abs. Dicort)
: tiralhar (t.a.) estiranhar
2 v : v. esteriganhar, cf Ubaud Dicort. (v. TdF jos ‘estaragna’) : estirapal nm : jòc que
consistís a se desrabar un baston. estirapel nm, cf Ubaud Dicort :
« gribouillette » (Rapin) estirar (v. tr.) : sometre quicòm o q.q. a l'accion de doas fòrças contràrias ; tibar ; espandir ; alongar ; alisar lo linge ; torturar. Estiravan los dets, los braces... d'un condemnat. estirar (s') : espandir cambas e braces ; grandir. estirassar (v. tr.) : doblet de tirassar. estirat, -ada : espandit, -ida pel sòl ; grand, -a. estiratge : accion o resulta d'estirar o de s'estirar. estira vièlha [estiravièlha, cf Ubaud Dicort] nm (plt.) : (Viburnum tinus), « viorne, arbrisseau » TdF ‘estiro-vièio’ estirax nm, cf Ubaud Dicort :
« (bot.) styrax »
(Per Noste). (v. alibofièr) estirejar (v. tr.) : estirar / alisar de farda (linge menut) estirèn nm, cf Ubaud Dicort :
« (chim.) styrène » (Per Noste) estireta : esfòrç per s'estirar ; escorreguda pichona ; braçada de nada. estirgonhal nm (abs. Dicort) : torsion (R.
V, 382) ; tiralhament. (v. estrigonhada) |
|
estirgonhar (Alibert) [veire estrigonhar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : doblet de tiralhar. estirgossal nm (abs. Dicort) : tiralhament. (v.
estrigossada) estirgossar (Alibert) [veire estrigossar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : agulhonar (s.f.) ; tiranhar / tiralhar. estirossal nm (abs. Dicort) : tiralhament. (v. estrigossada) estirossar (Alibert) [veire estrigossar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : doblet d'estirgonhar. estisar (v. tr.) : empusar (animar, activar) lo fuòc. estisonar (v. tr.) : entusar (sarrar los tusons) per activar lo fuòc. estiu : una de las quatre sasons de l'annada (prima, estiu, davalada, ivèrn) estiva 1 (celièr) nf (v. Ubaud Dicort e TdF ‘estivo
1’) : v. estiba. estiva 2 : temporada de pascatge a la montanha del 25 de mai al 13 d'octobre ; vaca estivada a la montanha ; feda del pastre qu'aqueste fa pàisser amb las fedas de son patron pendent l'estivada. estivada nf / estival 1 nm (Alibert ; abs. Dicort) : temporada d'estiu ; residéncia d'estiu ; trabalh de l'estiu ; paga pel trabalh de l'estiu ; fèsta d'estiu ; caloradas de l'estiu. estivadièr nm, cf Ubaud Dicort : v. estivador.
(v. TdF jos ‘estivadou’) estivador nm, -a : obrièr per la temporada d'estiu ; segaire / meissonièr ; proprietari de tropèls que passan l'estivada a la montanha, « celui qui afferme une montagne et y nourrit des vaches pendant la belle saison » (v. TdF jos ‘estivadou’) estivaire,
-aira n, cf Ubaud Dicort : v. estivadièr, estivador (v. TdF jos
‘estivadou’) ; « estivant,
-e » (Per
Noste) estival
1 nm : v. estivada. estival 2, -a / estivenc, -a adj : d'estiu ; relatiu, -iva a l'estiu. estival 3 nm : « botte,
chaussure » (L. 177). (v. estivals) estivalar (v. tr.) : « étriller, donner des coups d’étrivières » ; bargar lo cambe, lo bresar (Alibert). estivalat, -ada adj : bargat / bresat (cambe) estivalet nm (v. estival 3) : bòtas, botinas « botte, bottine » TdF. estivalha : granas de cogorlas o de melons. estivals (m. pl.) (v.
Ubaud Dicort) : bòtas
[v. estival 3]
grandas per la caça o la pesca dins los estanhs ; « bas d’étoffe ou de
sparte » (Alibert). estivandièr, -ièira n (abs. Dicort) : v. estivadièr,
estivaire (v. TdF jos ‘estivadou’) ; persona
que prend sas vacanças d'estiu. Los estivandièrs son arribats : los vilandreses ... estivar 1 (dispausar) v (v. Ubaud Dicort e TdF ‘’estiva 2’) : v. estibar. estivar (s’) v pron : « se presser, se cogner, s’entasser » (v. TdF jos ‘estiva 2’) estivar 2 (v. intr. e tr.) : èsser en estiu ; passar l'estiu ; far passar l'estiu en montanha als tropèls ; culhir las viandas de l'estiu ; se pausar (en parlant de la tèrra) pendent l'estiu ; passar l'estiu endacòm mai. Estivar lo bestial boïn sus Aubrac. estivar (s') : s'abilhar d'estiu. estivàs nm, cf Ubaud Dicort :
« long été, mauvais été » TdF estivatge 1 nm (v. estivar
1) : « étiage,
décuvaison, v. vinatge ;
arrangement, arrimage, v. arrimatge » (v. TdF jos ‘estivage’ e v.
Alibert) estivatge 2 nm : temporada d'estiu ; trabalhs de l'estiu ; paga pel pascatge d'estiu dels tropèls. estivenc, -a adj : relatiu, -iva a l'estiu. Nostra Dama estivenca : lo 15 d'agost. estivenca nf, cf Ubaud Dicort :
« escargot d’été, qu’on mange en
été » TdF estivet nm : estiu dels environs de Sant Miquèl (29 de setembre) Estivet de
Sant Miquèl, de Sant Martin,
l’été de la saint Michel, de la saint Martin. (v. TdF) « estobesir » : v. estabosir. estòbi nm, cf Ubaud Dicort :
« vagues longues et hautes après une tempête,
houle » TdF estobla nf : v. estolha. estoblada nf, cf Ubaud Dicort :
v. estolhada. (v. TdF jos
‘estoublado’) estoblar v, cf Ubaud Dicort :
v. estolhar. (v. TdF jos ‘estoubla’) estoblatge nm, cf Ubaud Dicort :
« droit de paisson dans les chaumes » TdF estoblon nm, cf Ubaud Dicort :
« chaume, éteule, partie de la tige des blés qui
reste dans le champ après la moisson » TdF estòc 1 nm
(Laus, Rapin) (de l'angl. stock)
: resèrva
(quantitat de merça en botiga) estòc 2 nm : instrument per fixar una pèça que l'òm trabalha ; espasa longa e estrecha que l'òm ne pòt tustar pas que de la poncha. estocada : còp d'estòc o de cima d'espasa. estòcaficada nf, cf Ubaud Dicort : « ragoût de
stockfisch » TdF ‘estoco-ficado’ estòcafich [estòcafic ~ estòfi, cf Ubaud Dicort] nm (de l'anglés stock-fish) : peis tressecat (en general) ; mena de merlussa tressecada e non salada (Gadus morrhua) ; « personne extrêmement maigre » TdF ‘estoco-fi’ Estofinada d'estòcafich. v. estofinada. estocar (v. tr.) (de l'angl. stock) : far de resèrvas en botiga. estocet nm, v. Ubaud Dicort Errata web :
« petit étau » TdF. (v. estòc ) estodonhar (v. tr.) : desbrancar un arbre complètament. estòfa nf (v. Ubaud Dicort e L. 177) : tota mena de teissut o d'abilhament ; envergadura. Joan Bodon aviá l'estòfa d'un Prèmi Nobèl. estofacoquin nm, cf Ubaud Dicort :
« haricot, en style familier » (v. TdF ‘estoufo-couquin’) estofacrestian nm, cf Ubaud Dicort :
« aliment bourratif » (Lèbre) ; « gâteau mal levé » (Carrasco) estofada nf, cf Ubaud Dicort : v. estofat. estofadet nm / estofadeta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite étuvée, v. estofinada » (v. TdF jos ‘estoufadeto’) estofadís, -issa adj :
« (fam.) indigeste » (Sèrras-Ess.) estofadoira : recipient (pòt, ola, caçairòla...) per far còire quicòm a l'estofat. v. estofar. estofadoira de pression : v. confidor - glotona. estofador nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : « étouffoir, boîte de métal dont on se sert pour éteindre les charbons en les privant d’air ; pièce chaude et sans air » ; airal tròp ensolelhat que l'òm i estofa. (Azaïs) estofaire,
-aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui
étouffe » TdF estofalum nm, cf Ubaud Dicort :
« rabat-joie » (v. Fettuciari) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|