esterrussar [esturrassar / esterrassar (v. Ubaud Dicort p. 152 e p. 586)] (v. tr.) : assucar (tustar sus la suca e far pèrdre coneissença) ; terrassar (far tombar)

esterrussar (s') [esturrassar / esterrassar (s’) (v. çai sus)] v pron : se macar en tombant ; s'assucar.

estèrs, -a adj : blos, -a / pur, -a (en parlant de causas secas e solidas) (v. TdF)

estervelh / estorvilh [veire estervelh, cf Ubaud Dicort] nm : vent folet / ventaròla / revolumada ; joguina de drollets (notz curada e traucada verticalament e orizontalament, broqueta que fa axe vertical amb quatre braces en crotz espintats planièrs sus la cima de l'axe, fial (fil) estacat al mièg de la broqueta e que sortís pel trauc orizontal. Lo drollet enrotla lo fial sus la broqueta, tira subran, puèi dona d'ample per que lo fial desenrotlat se torne enrotlar automaticament en fasent virar los quatre braces de la crotz).

Viu, viva coma un estervelh.

estervelhada : còp de vent folet ; revolumada.

estervelhar (v. tr.) : escarabilhar (desrevelhar) (s. f.)

estervelhet nm, cf Ubaud Dicort : « petit tourbillon » TdF

estesa f (v. Ubaud Dicort e Alibert) (arc.) : garbas espandidas per èsser batudas al flagèl.

estesar : « v tr, accabler de coups » (Carrasco)

estesenar (v. tr. arc.) (v. Ubaud Dicort e TdF) : tustassar, « accabler de coups, dans l’Aude, v. arrenar » (v. TdF)  ; tustar al flagèl.

-ESTESIA : forma sufixada del grèc aisthesis (sensibilitat) v. anestesia - radiestesia.

estesia : sensibilitat ; percepcion ; sensacion.

ESTESIO- : forma prefixada del grèc aisthesis (sensibilitat)

estesiogèn, -a : que modifica la sensabilitat en l'amplificant.

estesiologia : estudi de la sensibilitat, de las sensacions en general.

estesiomètre : instrument per mesurar la sensibilitat tactila.

estesiometria : accion de mesurar la sensibilitat tactila.

estèta adj e n (m. e f.) : persona que met çò bèl al dessús de tot.

estetic, -a : relatiu, -iva al sentit de çò bèl.

estetica nf : sentit de çò bèl ; qualitat de çò agradiu de véser.

esteticament : d'un biais estetic.

estetician, -a : especialista (m. e f.) d'estetica.

estetisme : comportament (L. 87) dels estètas.

estetizacion nf, cf Ubaud Dicort : « esthétisation » (v. çai jos)

estetizar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, esthétiser » (Per Noste)

ESTETO- : forma prefixada del grèc stethòs (peitrina)

estetoscòpi (m.) : instrument per escotar lo pitral dels malauts.

estetoscopia : accion d'escotar amb un estetoscòpi.

estèu nm, cf Ubaud Dicort : « récif, écueil » (v. TdF)

esteunir (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « s’exténuer, s’atténuer, s’amincir, maigrir » TdF

esteva (arc.) : margue de l'araire.

estève (m.) : mena de còca o de galeta per la Sant Estève ; palhassa (òme maladrech, flandrolhàs e malabilhadàs) (v. TdF)

Estève - Estevena - Esteveneta : prenoms.

Sant Estève : pus primièr martir de la fe.

Planh de sant Estève : pus primièr tèxt occitan legit o cantat dins totas las glèisas de totas las Gàllias, abans l'evangèli del 26 de desembre. v. Planh e Epistòlas farcidas (après farcit)

estevena : femna piotassa.

estevenon nm, cf Ubaud Dicort : « ancienne monnaie provençale ; espèce de gâteau pour les enfants » TdF

estiba [estiva 1, cf Ubaud Dicort] nf : chai / celièr pel vin e per l'òli ; fustalha (recipients per colar los liquids) ; cargament d'una nau ; arrimatge de la carga d'una nau ; saurra (lèst) per equilibrar lo cargament d'una nau ; fons de cala ; bonda de fust per la fustalha.

estibar [estivar 1 (v. Ubaud Dicort e TdF ‘estiva 2’)] (v. tr.) : colar lo vin ; lo transvasar ; arrimar ; apilar lo cargament d'una nau ; l'arrengar coma cal.

estibar (s') [estivar (s’) 1] : s'apilar / s'amolonar.

estibatge [estivatge 1] nm : accion o resulta d'estibar. t. a. çaisús.

estiblada : tibadura ; usura del linge ; escorreguda longa ; lassièira (fatiga) ; tanada / rosta / tabassada.

estiblador / estiblaire 1 nm (t. tecn.) : estanhador de filaira (tròç de cuèr o d'estòfa per aparar las mans d'una filaira) ; paumèla de cordièr. (v. TdF jos ‘estibladou’)

estiblaire 2, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui détire, qui ébauche le chanvre » TdF

estiblar (v. tr.) : estirar e espandir lo linge ; brandir una escanha (madaissa) per le desenrambolhar e la desvolzar pus aisidament ; bresar lo cambe, lo fialbastar e lo penchenar ; blasir (usar) lo linge ; estrilhar / tustassar / tanar / tabassar.

estiblar (s') : se tibar ; s'esperforçar ; s'usar.

estiblassada : tustassada / tabassada / rosta / tanada.

estiblassar (v. tr.) : estrilhar / tustassar / tabassar.

estiblet nm, cf Ubaud Dicort : « ceinture » TdF

estic nm, cf Ubaud Dicort : « caoutchouc » TdF.  (v. cauchó)

« estida » : v. sentida.

estifla : emplastre / sofla / carpan.

estiflada nf / estiflal nm : còp de siblet. (v. TdF jos ‘estiflado’)

estiflaire, -aira adj e n : persona qu'estifla.

estiflal nm : v. estiflada.

estiflar (v. intr. e tr.) : siblar / fiular (far un son musical en expirant per la boca en cuol de galina, o deslargar un son agut que jamai, amb dos dets dins la boca)

 

 

estifle nm / estiflau (Alibert ; abs. Dicort) : siblet ; fiuladís ; fiuladissa.

estiflejaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui qui sifflote, qui aime siffloter » TdF

estiflejar (v. tr. e intr.) : téner estiflat, « siffloter » TdF.

estiflet / estiflòl nm : siblet ; fiuladís ; fiuladissa.

estifleta nf, cf Ubaud Dicort : « petit sifflet » TdF

estiflòl nm : v. estiflet.

estigacion nf, cf Ubaud Dicort : « instigation, sollicitation ; recherche que l’on fait des mœurs ou de la conduite de quelqu’un pour le perdre ; intention, vue, v. estigança » (v. TdF).  (v. instigacion)

estigador nm, cf Ubaud Dicort : « instigateur, v. empuraire » TdF.  (v. instigator)

estigança nf, cf Ubaud Dicort : « instigation, sollicitation, instance, suggestion ; motif, mobile ; intention, vue, fin, dessein, but ; façon de faire, dextérité, tournure » (v. TdF)

estigançar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, arranger d’une certaine façon, agencer » TdF

estigant, -a n, cf Ubaud Dicort : « instigateur, v. estigador » (v. TdF)

estigar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, instiguer, exciter, pousser, irriter, v. empurar ; rechercher la vie ou la conduite de quelqu’un, dans l’intention de le perdre ; attenter à la vie ; faire taire, imposer silence » (v. TdF). « estigar » e derivats : v. instigar.

estigma nm, cf Ubaud Dicort : (part superiora del pistil), cf Ubaud Dicort.

ESTIGMAT- : forma prefixada del grèc stigmà, -atòs (marca)

estigmata (m.) : marca infamanta facha amb un fèrre calfat a blanc ; marca indelebila laissada per d'unas malautiás ; marca mistica de la passion de Nòstre Sénher ; cadun dels orificis respiratòris de l'abdomèn dels insèctes ; partida terminala del pistil de las flors [v. estigma].

Los estigmatas de l'alcoolisme, de la sifilis...

estigmatic, -a : relatiu, -iva a l'estigmata ; natura d'un sistèma optic que balha d'un punt un image precís.

estigmatisme : qualitat d'un sistèma optic estigmatic.

estigmatizacion : accion o resulta d'estigmatizar (t. a.)

estigmatizar (v. tr.) : marcar q.q. amb un fèrre roge ; blaimar aicisèm (bravament / fòrça / quicòm)

estil : aplech d'autres còps per escriure sus de tauletas enceradas ; biais d'exprimar sa pensada en lengatge oral o escrich ; biais de far, caracteristic d'un escrivan, d'un pòble, d'una epòca, d'una escòla... ; prolongament filifòrme de l'ovari d'una planta.

estilar (v. tr.) : domdar / ensenhar / formar.   (# estillar)

Aquel caval es estat de bon estilar.

estilet : ponhal de la lama triangulara.

estiletar (v. tr.) : ferir (tustar ; nafrar) amb un estilet.

« estilha » : v. estelha.

estilhador nm (v. R. V, 278 ‘estilhar’) (abs. Dicort) : alambic. (v. estillador)

estilhar (v. tr.) (R. V, 278) (abs. Dicort) : destilhar ; gotejar (tombar glop per glop) (v. estillar)

estilisme nm, cf Ubaud Dicort : « stylisme » (Rapin)

estilista n (m. e f.) : dessenhaire, -a de mòda (veituras, vestits, mòbles... ; mèstre, -a en estil (t. a.)

estilistic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « stylistique » (Rapin)

estilistica nf : estudi del biais d'escriure.

estilita nm : monge que sa cèla èra en cima d'una colomna.

estilizacion nf, cf Ubaud Dicort : « stylisation » (Rapin)

estilizar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, styliser » (Per Noste, Basic)

estillacion nf, cf Ubaud Dicort : « stillation » (Rapin)

estillador nm, cf Ubaud Dicort : v. distillador. (v. TdF jos ‘destiladou’)

estillar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, distiller, v. distillar, plus usité ; égoutter, tarir » (v. TdF jos ‘estila’). (# estilar)

ESTILO- : forma prefixada del grèc stylòs (colomna)

estilò [estilo, cf Ubaud Dicort] nm: apocòpa d'estilograf.

estilobat nm, cf Ubaud Dicort : « (archit.) stylobate » (Rapin)

estiloglòs : muscle que va de l'apofisi estiloïda de l'os temporal al bòrd lateral de la lenga.

estilograf : instrument per escriure.

estilografic, -a adj : « stylographique » (Laus)

Tinta estilografica.

estiloïde, -da : en forma d'estilet.

Apofisi estiloïda de l'òs temporal.

estima (R. III, 218) : bona opinion de la valor de q.q. o de quicòm ; estimacion.

estima (a l'-) (loc. adv.) : per aproximacion.

Crompar un vedèl a l'estima : a l'uèlh (sens lo pesar)

Navigar a l'estima.

estimablament : d'un biais estimable.

estimable, -bla : digne, -a d'estima.

estimacion (R. III, 218) / estimada (v. estimada) : evaluacion.

estimada nf, cf Ubaud Dicort : « ce qu’on estime en une fois, vacation d’expert » TdF

estimador 1 -doira adj : que pòt èsser estimat, -ada ; de bon estimar. (v. TdF jos ‘estimadou’)

estimador 2 nm (L. 177), -airitz : persona qu'estima quicòm, « estimateur, priseur, appréciateur, v. presaire » TdF. (v. estimaire)