|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
estendre (v. tr.) : espandir ; alongar ; estirar pel sòl ; desvolopar ; fenejar (espandir o bolegar çò dalhat) estendre (s') : s'espandir ; s'alongar ; s'estirar pel sòl. estenduda : espandi ; espandida. estendut, -uda (< estendre) part pass e adj, cf Ubaud Dicort :
« étendu, ue » TdF jos ‘estèndre’ estenguir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, éteindre une dette, se libérer, v. pagar ; effacer, v. escafar » (v. TdF). « estenguir » : v. extingüir (abs. Dicort). estenhement : anequeliment ; escantiment. Estenhement de votz : extincion de votz. esténher / esténger [veire esténher, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : atudar ; estofar ; escanar ; engalhostar ; ofegar / sufocar ; enibir (interdire) (v. TdF ‘estegne’) ESTENO- : forma prefixada del grèc stenòs (estrech) estenocardia : esquinància (angina) de peitrina. estenocefalia : estrechesa de la clòsca. estenodactilò (m. e f.) [v. dactilò] : apocòpa d'estenodactilograf, -a. estenodactilograf, -a : persona qu'a l'art d'escriure amb de signes abreujaires convencionals. estenodactilografia nf, cf Ubaud Dicort :
« sténodactylographie » (Rapin) estenograf, -a n, cf Ubaud Dicort :
« sténographe » (Laus) estenografia : art d'escriure amb de signes abreujaires convencionals. Un esclau inventèt l'estenografia. v. tironian. estenografiar : escriure en caractèrs estenografics. estenografic, -a : relatiu, -iva a l'estenografia. v. tironian. estenograficament : d'un biais estenografic. estenosat, -ada (abs. Dicort) : anormalament estrech, -a. estenòsi (f.) : estrechiment d'un canal o d'un organ natural. Estenòsi del pilòr. estenotipe : maquina per transcriure un tèxt a la velocitat de la paraula. estenotipia : art d'escriure amb un estenotipe. estenotipista (m. e f.) : persona capabla d'escriure amb un estenotipe. estentòr nm, cf Ubaud Dicort : « (homme à la voix
forte) stentor » (v. Per Noste) Una votz d’estentòr, une voix de stentor. (Laus) estepa nf :
« pieu, poteau » (Laus) ; canaula
(colar de fust per menar una bèstia a la fièira) (v. Alibert) estèpa : vasta plana inculta o esterila de las regions tropicalas o de climat continental semi-arid. estepat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« raide comme un pieu [v. estepa] » (Laus). estepic, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« steppique [v. estèpa] » (Laus) estepon nm, cf Ubaud Dicort :
(v. estepa) estequidura : estat de magror. estequir (s') : se crebar de trabalh ; magrir ; se tressecar. estequit, -ida : magre,-a coma un pic ; descarnat, -ada ; enculit / tressecat (gran) Estèr : prenom. estèr : còrs que resulta de l'accion d'un acid
carboxilat sus un alcoòl, amb eleminacion d'aiga. (# estère) esteradiant ~ estereoradiant nm, cf Ubaud Dicort : (tecnologia)
« stéradian » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 290) esterasa : enzim qu'amòda l'idrolisi dels estèrs dels acids mineals o organics. estercorari 1, -ària adj, cf Ubaud Dicort :
« stercoraire » (Rapin) estercorari 2 nm, cf Ubaud Dicort : « (ornith.)
stercoraire » (Rapin) estère nm, cf Ubaud Dicort : « stère, mesure
métrique » (v. TdF). (# estèr) ESTEREO- : forma prefixada del grèc stereòs (solid ; espacial) estereobat nm, cf Ubaud Dicort :
« (archit.) stéréobate » (Rapin) estereocromia : metòde (m.) de fixacion suls las parets de pinturas a l'aiga per una solucion de silicat de potassi. estereocromic, -a : relatiu, -iva a l'estereocromia. estereofonia : tecnica d'enregistrament elaborat. estereofonic, -a : relatiu, -iva a l'estereofonia. estereofotografia nf, cf Ubaud Dicort :
« stéréophotographie » (Rapin) estereografia : art de representar los solids per projeccion sus un plan. estereografic, -a : relatiu, -iva a l'estereografia. estereograma nm, cf Ubaud Dicort :
« stéréogramme » (Per
Noste) estereomètre : instrument per mesurar los solids. estereometria : metòde (m.) per mesurar los solids. estereoquimia nf, cf Ubaud Dicort :
« stéréochimie » (Rapin) estereoradiant nm : v. esteradiant. estereoradiografia nf, cf Ubaud Dicort : « (méd.)
stétéoradiographie »
(Per Noste) estereoscòpi nm : instrument d'optica per la vision de relèu. estereoscopia : vision de relèu, de mercé un estereoscòpi. estereoscopic, -a : relatiu, iva a l'estereoscopia. estereotipar (v. tr.) : far l'estereotipe d'una composicion tipografica ; imprimir amb d'estereotipes. estereotipat, -ada : obtengut, -uda per estereotipia ; de la natura d'un estereotipe ; convencional, banal. Sorire estereotipat. Conversa estereotipada.
estereotipe : placa de metal tipografica ; opinion tota facha, formula banala. Un discors politic es sovent claufit d'estereotipes. estereotipia : metòde (m.) de reproduccion de formas, de tèxtes, de clichats fotografics ; repeticion patologica que consistís a tornar far de contunh los meteisses gèstes, los meteisses comportaments (L. 87). estereotomia nf, cf Ubaud Dicort :
(archit., technol.) « stéréotomie » (Rapin) estereotomic, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« stéréotomique » (v.
çai sus) estèri (m.) (abs. Dicort) : mètre cubic (unitat de mesura per
la lenha) (v. estère) |
|
esteric, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« stérique » (Per Noste) esterid(e) nm, cf Ubaud Dicort :
« (bioch.) stéride » (Per Noste) esterificacion : accion d'un acid carboxilic sus un alcoòl e que resulta en estèr. esterificar (v. tr.) : transformar en estèr. esterigal : airal esteril (improductiu) esteriganha nf, cf Ubaud Dicort :
« toile d’araignée ; nuage errant dans le ciel » (v. TdF jos ‘estaragno’). (v. telaranha) esteriganhada nf, cf Ubaud Dicort :
« les toiles d’araignée qu’on ôte en une
fois ; toile d’araignée » TdF jos ‘estaragnado’ esteriganhadoira nf, cf Ubaud Dicort : « houssoir » TdF jos ‘estaragnadouiro’. (v. destelaranhador) esteriganhaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui,
celle qui enlève les toiles d’araignée » TdF jos ‘estaragnaire’ esteriganhar
v, cf Ubaud Dicort : « v tr, ôter les
toiles d’araignée » TdF jos
‘estaragna’. (v. destelaranhar) esteril, -a : que pòrta pas frucha (t. a.) esterilet (m.) : dispositiu contraceptiu femenin. esterilhar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « étendre les bras
par besoin de dormir ;
s’allonger » TdF jos ‘estiraia’ esterilitat nf (R. III, 216) : estat de
çò esteril. esterilizacion : accion o resulta d'esterilizar. esterilizador 1 (m.) , cf Ubaud Dicort : aparelh d'esterilizar. esterilizador 2, -airitz adj (abs. Dicort) : qu'esteriliza. (v. esterilizant) Pilula estirilizairitz. esterilizant,
-a adj, cf Ubaud Dicort :
« stérilisant, ante » (Laus) esterilizar (v. tr.) : far venir esteril,-a o improductiu,-iva ; privar del poder de reproduccion ; destruir las marridas bacterias e los autres microorganismes que se tròban endacòm. Esterilizar lo lach. esterilizator nm :
« stérilisateur » (Per Noste). (v. esterilizador
1) estèrle 1, -la adj : « brillant, luisant,
ante, v. corós ;
souple, habile, adroit, honnête, v. adrech » ;
esteril, -a;
« v. esteril, turc, plus usités » (v. TdF) ; estèrle 2, -la n : jovent,
joventa pas encara maridat, -ada ; domaisèl (arc.),
domaisèla ; « galant,
amant, ante, poursuivant, prétendue ; galopin, homme de petite taille » TdF esterlejar (v. tr.) : far venir esteril / desmasclar ; « déjouer, v. desjogar » (v. TdF). esterlet nm, cf Ubaud Dicort :
« jeune garçon »
TdF estèrlhe (Vayssier),
-lha [veire estèrle 2, cf
Ubaud Dicort] / estèrle, -la (v. estèrle
2) : persona
cortacuèissa. esterlin 1 nm (R.
III, 216) (arc.) : moneda escocesa qu'aviá cors en
Euròpa als sègles dotzen e tretzen ; « sterling, livre streling, monnaie anglaise » (v.
TdF). esterlin 2, -a adj (Alibert) : « grand, excessif,
énorme » (v. TdF jos ‘esterlin’) « esterlizar » : v. esterilizar. esterlucat, -ada : que los uèlhs li fan quatre / qu'a la berluga ; tocat, -ada de la coeta de l'anhèla. estèrna nf, cf Ubaud Dicort :
« (ornith.) sterne » (Laus) esternal, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« sternal, -e [v.
esternum] » (Laus). esternir (v. tr.) : terrassar (far tombar) / estirar pel sòl / espandir ; apalhar (cambiar lo palhat del bestial) esternit, -ida : terrassat, -ada ; apalhat, -ada. ESTERNO- : forma prefixada del grèc sternòn
(sternum) esternoclavicular, -a : relatiu, -iva al sternum
(lat.) e a la clavicula. esternocostal, -a : relatiu, -iva al sternum (lat.)
e a las costèlas. esternopag (m.) : monstre doble del còrs
doble, fàcia contra fàcia e que se ten del tròç dins
de l'embonilh (boton mèstre) entrò al sternum (lat.) esternotomia : seccion cirurgicala del sternum
(lat.) esternudaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona qu'esternuda sovent. esternudal nm, cf Ubaud Dicort :
v. esternut. (v. TdF jos ‘esternut’) esternudament : bruch que se fa quand òm esternuda. esternudar (v. intr.) : far pel nas una explosion d'aire involontària e espasmodica, a causa d'una irritacion de las mucosas nasalas. esternudàs nm, cf Ubaud Dicort : « grand
éternuement » TdF esternudatge : accion d'esternudar. esternudatòri, -a adj e nm (v. Ubaud Dicort e TdF : « sternutatoire » (Fettuciari) esternudet nm, cf Ubaud Dicort :
« petit éternuement » TdF esternum (l.p.) : v. sternum. esternut nm :
esternudament. v. esternudament. esternutatòri, -òria (abs. Dicort)
: que fa esternudar. (v. esternudatòri)
Lo pèbre es esternutatòri. esteroïd [esteroïde (v. Ubaud Dicort)], -da (adj. e subs. m.) : « stéroïde » (Per Noste) ; còrs derivat del nucli esteròl. Las ormonas genitalas son esteroïdas. -ESTEROL : forma sufixada del grèc stereòs (solid) v. colesteròl. esteròl : substància organica de mantun cicle d'atòms de carbona e d'una fonccion alcoòl. esterpa nf, cf Ubaud Dicort :
« pioche qui sert à essarter les ronces et les buissons,
outil qui forme hache d’un côté et houe de
l’autre » TdF esterpaira nf, cf Ubaud Dicort :
« charrue défonceuse » (Alibert) esterpar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, extirper ; essarter, défricher ; éparpiller, répandre » (v. TdF). « esterpar » e derivats : v. extirpar. esterrassar [ / esturrassar (v. jos ‘esterrissar)] (v. tr.) : rossegar / carrassar ; « dissiper son bien » ; capvirar, « terrasser, renverser un adversaire » (v. TdF jos ‘esterrassa’). esterrassar (s') [ / esturrassar (s’)] v pron : se capvirar « , se renverser l’un l’autre en se battant » TdF jos ‘esterrassa. esterrenal : tèrra inculta cobèrta de pèiras e de grava. esterrissada (abs. Dicort): rossegada. (v. jos esterrissar e esturrassada) esterrissar [esterrassar / esturrassar (v. Ubaud Dicort p. 152 e p. 586)] (v. tr.) : esterrassar / gratar la tèrra ;
terrassar. esterrolhar (s') v pron (v. Alibert) : s'alimenar (se rebalar per tèrra) |
|
|
|
|
|
|