estatuir [ ~ estatuïr] (v. tr.) : establir ; ordenar ; reglar.

estatura nf : auçada d'una persona  (v. TdF) ; son envergadura.

estatut nm : « statut » (Rapin) ; çò qu'es estat estatuit ; çò que fa fòrça de lei. (v. estatuts)

estatuts nm pl : (acte fondador d’una associacion), cf Ubaud Dicort.

Los estatuts d'una societat.

estatutari, -ària : confòrme, -a als estatuts.

estatutàriament : conformament als estatuts.

estaudèl nm : nom de diferentas causas que servisson de supòrt, « chevalet ; tréteau ; échafaud ; banc à quatre pieds » (v. Alibert e Azaïs).

Estaudèl de banca (de taulièr).

Estaudèl de pintor.

estaudèla nf, cf Ubaud Dicort : « étagère, v. estatgièira » (v. TdF suppl)

estaudet nm  : v. estaudèl (v. TdF jos ‘estaudet’)  ; pèça de garric que quicha la frucha dins un truèlh, « pièce de bois de chêne, traversée par la vis d’un pressoir de vendange et surmontée de l’écrou, au moyen de laquelle la pression s’opère sur le marc placé dans la maie » (Azaïs).

estaudinar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, se détacher (en parlant de la suie dans la cheminée quand il pleut) » (Carrasco)

estaupieirar (non preconizat Dicort) (v. tr.) : v. estalpieirar.

estaurant, -a : embaumant, -a / redolent, -a / nolent, -a.

estaurar (v. tr.) : embaumar / embalsemar / perfumar.

estaurar (s') : s'embaumar / s'embalsemar / se perfumar.

estaussar (v. tr.) : bresar las motas.

estautiá nf : desaguici (coquinariá) ; falorditge.

estauvi e derivats (non preconizats Dicort) : v. estalvi.

estavanida nf / estavaniment nm : accion de s'estavanir.

estavanir (v. intr. e tr.) : assucar (far pèrdre coneissença d'un brave còp sul cap) ; afalhocar.

Cal estavanir un lapin abans de lo sangnar.

Estavaniguèt de paur.

estavanir (s') : pèrdre coneissença.

S'estavaniguèt quand vegèt que lo sang rajava.

estavèl nm, cf Ubaud Dicort : v. estervelh. (v. TdF ‘estavèl’)

estavilhon nm, cf Ubaud Dicort : « étavillon, morceau de peau coupée pour un gand » (Vayssier ‘estobillóun’)

estavilhonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, doler les étavillons, les amincir avant de couper les doigts » (Vayssier)

este, esta pr e adj dem, cf Ubaud Dicort (arc.) : aqueste, -a.

ESTEAR- : forma prefixada del grèc stear (graissa)

estearat nm : sal o estèr de l'acid estearic.

estearic, -a : relatiu, -iva a l'estearina.

estearina : substància que se tròba dins d'unes animals o vegetals graissoses.

Amb d'estearina se fan de candelas (L. 62). 

ESTEAT- : forma prefixada del grèc stear, steatòs (graissa)

esteatita : varietat de talc d'unas ròcas metamorficas.

ESTEATO- : forma prefixada de stear, steatòs (graissa)

esteatocit (m.) : cellula constituenta del teissut adipós.

esteatòma (m.) : lópia (tumor graissosa benigna)

esteatomeria : depaus graissós considerable sus la fàcia extèrna de las cuèissas o de las ancas.

esteatonecròsi (f.) : necròsi del teissut adipós.

esteatopigia : ipertrofia graissosa de las gautas del cuol.

esteatorrèa : eliminacion considerabla de matèrias grassas per las matèrias fecalas.

esteatòsi (f.) : envasiment de las cellulas d'un teissut per de granulacions graissosas.

estebesir (v. tr.) : far venir tebés (ni caud ni freg)

estebesir (s') : venir tebés.

estèc : ancian jòc de cartas ; biais de far / metòde ; adreça / abiletat / abilesa ; aplech de fust que los terralhièrs se'n servisson per modelar ; postelha / postilha.

estèca nf, cf Ubaud Dicort : « attelle, outil dont se servent les potiers de terre » TdF

« estefinhar » : v. estafinhar.

esteganografia : criptografia.

esteganografic, -a : criptografic, -a.

estèl nm : v. estela 1 ~ estèla, cf Ubaud Dicort, « plus usités » (v. TdF)

estela 1 nf (classic) / « estèla » (l.p.) (estèla 1 nf (modèrne), cf Ubaud Dicort  / estel (v. estèl) : planeta ; taca blanca sul front d'un caval ; rotonda en forma d'estela ;

Estela d'argent (plt.) : (Leontopodium alpinum)

Estela de camp (plt.) : (Nigella Damascena)

Estela de la coa longa (l.p.) : cometa.

Estela de cinemà : actor celèbre, actritz celèbra.

Estela de fuòc : beluga.

Estela fugaça : meteorit.

Estela del pastre, del ser, del matin : Vènus.

Estela polara : estela que marca la direccion del nòrd.

estela / estèla d’aiga nf, cf Ubaud Dicort : « (Callitriche verna) (Lin.) plante » (TdF ‘estello-d’aigo’)

estela [ / estèla] de mar nf, cf Ubaud Dicort : mena de peis (Squallus stellaris), « étoile-de-mer, astérie » (TdF ‘estello-de-mar’)

Estela - Esteleta : prenoms.

estela 2 nf, cf Ubaud Dicort : « stèle » (Laus).

Estela discoïdala. (v. jos estèla 4)

 

 

 

estèla 1 (astre) nf (modèrne), cf Ubaud Dicort : v. jos estela 1.

estèla 2 (degot) nf, cf Ubaud Dicort : gota, « goutte de pluie ; goutte d’huile ou de graisse qui nage dans un bouillon » TdF

estèla 3 / astèla nf (v. Alibert) : ascla (esclat de fust, bèl o pichonèl) ; bròca ; esclapa (esclat de fust) ; estarengla ; pangon (cavilha de fèrre o de fust) ; arescle per braç fracturat ;

Las estèlas revèrtan lo soc : tal paire tal filh.

estèla 4 (monument funerari) nf (abs. Dicort) : v. estela 2. 

Estèla discoïdala [v. discoïdal] (monument monolitic qu'es una pèira plantada, longaruda, del cap arredondit en forma de disc simbol del solelh, amb o sens inscripcion, o una marca de limit, o un senhal, o encara, plan pus tard, una mena de crotz de camin, de cementèri)

estelam / estelum nm sing : las estelas en general ; totas las estelas.

estelament nm, cf Ubaud Dicort : « apparition des étoiles » (Brun Glossari Oc-Fr)

estelar 1 (v. tr. e intr.) : asclar (far d'estèlas, far d'asclas) ; tustassar amb una esclapa ; aplechar una fractura amb dos arescles per la redusir.

estelar (s') : se fendilhar ; se fendasclar ; s'espetar ; se bresar ; s'estarenglar ;

estelar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, couvrir d’étoiles ; être étoilé » TdF ‘estela 1’ (# estellar)

Estèla, la nuit est étoilée. (v. TdF)

estelar (s') v pron : se cobrir d'estelas (cèl) ; « tomber à foison, en parlant des châtaignes ». (v. TdF jos ‘estela 1’)

estelaranha (abs. Dicort) : desformacion de telaranha.

estelaranhar (v. tr.) : enlevar las telaranhas. (v. destelaranhar)

estelat 1 -ada adj, cf Ubaud Dicort : « éclaté, éclissé, ée, serré avec des éclisses ; droit, raide » TdF jos ‘estela 2’

estelat 2, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « étoilé, constellé, ée, semé d’étoiles » TdF ‘jos ‘estela 1’ ; « (cheval) qui porte une étoile blanche au front » (L. 176)

estelatge nm, cf Ubaud Dicort : « firmament étoilé (syn. : astram) » (Brun Glossari Oc-Fr)

estelejant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « étincelant, rayonnant, ante » TdF

estelejar (v. tr. e intr.) : beluguejar ; miralhejar ; lugrejar ; lusir ; se clavelar d'estelas.

Lo cèl esteleja, signe que deman farà bèl temps.

esteleta 1 nf : estèla (3) pichona ;

esteleta 2 nf : estela (1) pichona ; asterisc : * ; lenga d'aucèl (plt.) : (Stellaria Holostea)

estelha 1 (abs. Dicort) : gota de pluèja ; gota de grais o d'òli sus un bolhon (v. estèla 2) ;

estelha 2 (Alibert) [veire estèla 3, cf Ubaud Dicort] nf : rusca de la camba de cambe ; çò lenhós dins lo cambe ; estarengla.

estelha d'aiga (abs. Dicort) (plt.) : (Callitriche verna). (v. estela / estèla d’aiga)

estelha de mar (abs. Dicort) : quin que siá dels equinodèrms en forma d'estela. (v. estela / estèla de mar)

estelhada nf / estelhadura (Alibert ; abs. Dicort) : estarengla (festuc engulhat jos la pèl)

estelhar (v. impers.) : far de gotas (començar de plòure)

estelhar (s') : trapar una estarengla.

estelhonar (v. tr.) : bargar lo cambe ; desruscar los arbres.

estelhons nm pl : brisadís de cambe bargat (bresat)

estelhós, -osa adj : lenhós, -osa, « filandreux, euse, coriace, v. telhós ; hérissé d’esquilles ou d’échardes, en parlant du bois refendu » (v. TdF ‘estihous’).

estelhut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : v. estelhós. (v. TdF jos ‘estihous’)

estelicòta : goteta (gota pichonèla)

« estelinga » e derivats : v. estarengla.

estellar, -a adj, cf Ubaud Dicort : « stellaire » (Laus)

estellionat nm, cf Ubaud Dicort : « (dr.) stellionat » (Rapin, TdF ‘esteliounat’)

estelon 1 nm : estela 1 pichona ;

estelon 2 nm : estèla 3 pichona.

estelonar (v. tr.) (v. Alibert ; abs. Dicort) : destacar per estelons o estarenglas.

estelonar (s') v pron (v. Alibert ; abs. Dicort) : se destacar per estelons o estarenglas.

estelós, -osa : eriçat, -ada d'estarenglas.

estelum nm sing : v. estelam.

estemplar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, assommer par un coup donné sur la tempe, v. ensucar » (v. TdF)

estenalhada nf : çò agafat amb d'estenalhas ;  « bourrèlement » (Per Noste).

estenalhadís nm, cf Ubaud Dicort : (v. estenalhar)

estenalhar (v. tr.) : agafar amb d'estenalhas ; « torturer » . (v. TdF ‘estenaia’)

estenalhas (f.pl.) : instrument per agafar quicòm. (v. tenalhas)

estench, -a adj, cf Ubaud Dicort : « éteint, einte ; engoué, suffoqué, ée, oppressé par la douleur ou la fatigue » TdF jos ‘estegne’

esténcia : espandida ; domeni.

estendal : tremalh per la pesca.

estendalha : quantitat brava de causas espandidas ; brave espandi d'aiga.

estendard nm (v. Ubaud Dicort e L. 176) : bandièira ; espandida brava ; espandida de banca de mercadièr. (v. TdF).

estendatge : airal que l'òm i espandís ; çò espandit.

estendedor : secador / secadoira / solelhador ; instrument d'estampaire.

estendeire, -eira [~ -eiritz] adj e n : persona qu'espandís quicòm.

estendilh nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : gota / esclaca / chic.

estendilhar (v. tr. e intr.) : estirar ; alongar ; espandir ; gotejar (tombar glop per glop)

estendilhar (s') : s'espatarrar (s'estirar pel sòl, braces e cambas escartats)

estendilhièr nm : punt que l'aiga d'una teulada i tomba ; « gouttes du bord d’un toit sans chéneaux ; voix d’eau d’un toit » (Alibert).