|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
estampilhar (v. tr.) : marcar amb una estampilha. estampilhatge : accion o resulta d'estampilhar. estampin nm, cf Ubaud Dicort :
« smille, outil de maçon et de carrier, v. escoda » (v. TdF) estampir (v. tr.) : ressonar / ressondir ; resclantir ; « limer une scie en rejetant les dents alternativement de chaque côté » TdF. estampon nm, cf Ubaud Dicort :
« étampe inférieure qui sert de moule pour certains
dessins » TdF estanc 1, -a (adj.) : que laissa pas passar l'aiga, « combugé, ée » ; moquet, -a ; arredut, -uda / abenat, -ada. (v. TdF ‘estanc 2’) Soi estanc : ne pòdi pas mai. estanc 2 (subs. m.) : arrèst
; barratge ; pilar de fust ; pal. (# estanh 2) estanca nf : « arrêt, barrage, écluse, mare, vivier, réservoir » ; tròç de fust dins la mag, per empachar la pasta de s'espandir ; pièja / espicon (pal, forcat, pilar... espintat en tèrra o sus un supòrt per empachar quicòm de tombar) (v. TdF e Alibert). estança 1 (abs. Dicort)
: estatge ; cambra ; pòrt pichon ; calanca ; situacion ; posicion ;
estacion de pesca (v. estància)
; estança 2 nf, cf Ubaud Dicort : estròfa : « Aquel jorn, sabi que
vendrà, e benlèu dins qualques
annadas. Escotatz-me plan, camaradas : aquel jorn, sabi que vendrà » J.B. estancada : massa d'aiga ; barratge ; pesquièr ; enclusa ; paret de sosten ; terren sostengut per una paret. estancadoira nf, cf Ubaud Dicort :
« branloire de la vanne d’un moulin,
lançoir » TdF estancament nm, cf Ubaud Dicort :
« étanchement » (Rapin) estancar (v. tr.) (R. V, 299) : arrestar / far obstacle a ; de mercé l'estança, empachar la pasta de s'espandir dins la mag ; espiconar un arbre ; tampar la vaca (pala) d'un molin d'aiga ; atudar la set. Estancar lo molin : l'arrestar. Estancar lo sang : l'arrestar. Estancar los plors : quitar de plorar. Estancar la set : atudar la set. estancaset (abs. Dicort e TdF)
(m.) : abeurador pel bestial ; airal que i se pòt beure un còp.
(v. estanquet) estanci (abs. Dicort) : doblet d'estança (apartament). (v. estància) estància nf, cf Ubaud Dicort :
« étage, appartement ; chambre, cabinet ; petit
port le long de la côte, crique où les bateaux vont se
réfugier pendant le mauvais temps, v. calanca ; situation,
position, poste, quartier » (v. TdF jos ‘estanci’) estancon nm (v. Ubaud Dicort e L. 175) : « étançon » TdF (v. estanca ; e v. estançon) estançon nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : estanca / estant / estantòl (v. estanca), « étançon » (Honnorat). estançonament nm, cf Ubaud Dicort :
« étançonnement » (Laus) estançonar (v. tr.) : espiconar / apiejar. estand nm,
cf Ubaud Dicort : « stand » (Laus) Estand de tir, stand de tir. (Laus) estandard 1 (adj. inv.) : confòrme a la nòrma, al modèl pus corrent. estandard 2 nm : (nòrma) , cf
Ubaud Dicort, « standard » (Fettuciari) estandard 3 (dispositiu telefonic) nm, cf Ubaud Dicort : « standard » (Rapin). estandard 4 nm (R. III, 201) (abs. Dicort) :
bandièira ; banca / talhièr. (v. estendard) estandardista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort (v. estandard 3) : « standardiste » (Rapin) estandardizacion : accion o resulta d'estandardizar. estandardizar (v. tr.) : conformar quicòm a una nòrma. estandardizar (s') : se conformar a una nòrma / se normalizar. estanh 1 ~
estam (metal) nm, cf Ubaud Dicort : v. estam 1 estanh 2 nm : massa d'aiga dins una depression de terren. Estanh : vilòta de Roergue (Occitània) estanha nf / estanhador nm (arc.) : instrument manual de filaira (tròç de cuèr o d'estòfa per aparar las mans d'una filaira) estanhada : vaissèla d'estam. estanhadoira nf, cf Ubaud Dicort :
v. estanha. (v. TdF jos ‘estagnadou’) estanhal : airal umid. estanhar 1 (v. tr.) (R. III, 201) : estamar [v.
estamar] ; estanhar 2 (v. intr.) : gapir ; estanhar 3 (v. tr.) : « ratatiner »,
tressecar (v. Alibert) ; estanhar (s’) v pron : se tressecar. estanhar 4 (v. tr.) (abs. Dicort) : far conflar una barrica ;
« étancher, v. estancar »
; assadolar (v. TdF
‘estagna 3’). estanhar (s') v pron : « s’imbiber ; se soûler, v. empegar (s’) » (v. TdF jos ‘estagna 3’) estanhàs nm, cf Ubaud Dicort : « grand étang,
étang croupi » TdF estanhasauma nm, cf Ubaud Dicort :
« (qui soûle les ânesses) variété
de raisin blanc, cultivée en Roussillon, v. agibit 2 » (v. TdF) estanheta nf, cf Ubaud Dicort :
« vase de cuivre étamé ou de fer-blanc où
l’on conserve les huiles » TdF estanhièira nf, cf Ubaud Dicort : « dressoir » (v. Lagarde) estanhièr nm, cf Ubaud Dicort : « potier d’étain [v. estamièr] ; dressoir où
l’on étalait la vaisselle d’étain, v. vaisselièr ;
égouttoir » (v. TdF) estanhocar (v. tr.) : enlevar los tanòcs d'un polet. estanhòl : estanh pichon. estanholet nm, cf Ubaud Dicort :
(v. estanhòl) estanhon 1 nm : recipient metallic, « vase de cuivre étamé ou de fer-blanc, dans lequel on expédie les essences de fleurs ou les huiles » TdF ; estanhon 2 nm : estanhador de filaira. estanidas nf pl, cf Ubaud Dicort :
« age de la charrue » (Carrasco). (v. plec) « estanilhar » / « estenilhar » : v. estendilhar. Estanislau : prenom. estanisson nm (plt.) : (Lampsana communis) estannic, -a adj : (quimia)
« stannique » (v. Ubaud Dicc. scient.
p. 412) estannifèr, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« stannifère » (Rapin) estannós, -osa adj :
(quimia) « stanneux, euse » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 412) estanqueïtat nf, cf Ubaud Dicort :
« étanchéité » (Rapin) estanquet (abs. Dicort) (m.) : doblet popular d'estanca-set « halte » (Sèrras-Ess.), « lieu habituel de halte, en Gascogne, v. arrestador » (v. TdF) (v. Palay jos ‘estanguét’). estanqueta (a l’-) loc adv (Sèrras-Ess.) : « en observation,
au guet, à l’affût, en Gascogne, v. espèra » (v. TdF) estanquièr : persona que s'ocupa dels cavals dins un estable. estant 1 / estantòl nm : « étai » (Alibert). v. estanca. estant
2 : part pres de estar, cf Ubaud Dicort. estant (d’aquí -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « à partir de là, depuis cet
endroit-là » (Laus) estant que (conj. de subord.) : del moment que / vist que. estanta nf, cf Ubaud Dicort :
« étai » (Bessou Brès 166). (v. estant
1) estantar (v. tr.) / estantinar (abs. Dicort) : espiconar / apiejar. estantiat, -ada adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : arredut, -uda de lassièira / abenat, -ada. estantís [veire estadís, cf Ubaud Dicort], -issa adj e nm : estadís, -issa / estacionari, -ària ; que gapís / que chorra / que bolèga pas / qu'estanha ; que sentís a resclaufit ; rance, -ça ; inchalhent, -a / indolent, -a. Aiga estantissa. Cambra estantissa. Òme estantís. |
|
estantòl nm :
v. estant 1. estapa nf, cf Ubaud Dicort : « étape ; ration » (v. TdF) ; airal que los soldats i s'arrèstan per la nuèch ; distància de caminar abans d'arribar a l'estapa ; periòde que s'acaba dins la realizacion d'un trabalh, d'una activitat. estapeta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite étape, v. pauseta » (v. TdF) estapièr nm, cf Ubaud Dicort : « étapier, celui qui
fournit l’étape [v. estapa] » TdF. estaquet nm, cf Ubaud Dicort :
« bout de fil qui relie les pièces d’un
filet » TdF suppl estaqueta nf : bendeleta / veta d'estòfa, « lisière avec laquelle on soutient un enfant » TdF. Estaqui / Estachi (los 2,
abs. Dicort) : prenom. (e non pas « Eustache ») (v. Eustaqui) estar 1 (persona celèbra) (< angl.) nf, v. Ubaud Dicort Errata web : « star » (Basic) estar 2 (v. intr. arc.) : èsser ; s'endevenir / se capitar ; convenir ; plegar de... ; s'atardivar ; se passar de... ; mancar de... Està a Rodés : viu a Rodés. Està-te de fumar : arrèsta-te de fumar ! Està tròp : tarda tròp. Està suau : cala-te ! Estatz
suaus ! taisez-vous. (v. Ubaud Dicort e TdF jos
‘esta’) Estar en justícia : recórrer a la justícia. Cal pas estar d'aprene : se cal pas arrestar d'aprene. Laissa-me estar : laissa-me tranquil ! Lo negre t'està plan : lo negre te va plan. Està coma un estront sus un genèst. Pòt estar que : pòt arribar que. Totjorn està que... : çò segur, es que... Soi estat anat a la fièira : m'arribèt d'anar ... estar (s') : se téner ; s'absténer / plegar de ; se'n téner a. estarda nf, cf Ubaud Dicort / austarda
(v. austarda) : mena
d'aucèl (Otis tetrax) estardon nm, cf Ubaud Dicort :
« outardeau, petit de l’outarde » TdF estardòssa nf, cf Ubaud Dicort : « t. d’architecture,
extrados » TdF estarèl nm, cf Ubaud Dicort :
« pièce qu’on met au talon d’un bas pour le
renforcer, v. talonièira » (v. TdF) estarengla : festuc que s'engulha jos la pèl. estarenglada : fissadura d'estarengla. estarenglar (s') : se trapar una estarengla. Pèdescauça sus aquel ponde, t'estarenglaràs ! De caminar pèdescauç me soi estat estarenglat. estarenglat, -ada : que s'es trapat, -ada una estarengla. estariá nf, cf Ubaud Dicort :
« t. de commerce, starie, délai accordé par
la charte-partie à l’expéditeur ou au destinataire de la
cargaison pour la mettre à bord ou la débarquer » TdF suppl « estariganhar » e derivats : v. estelaranhar e esteriganhar, cf Ubaud Dicort. estarir (s') : se tarir / s'agotar. estarit, -ida : tarit, -ida. estarizacion nf, cf Ubaud Dicort :
« starisation [v. estar 1] » (Per Noste) estarleta nf, cf Ubaud Dicort :
« starlette » (Per Noste, Basic) estarrussa nf, cf Ubaud Dicort :
« émottoir, batte pour casser les mottes de
terre » TdF estarrussar [veire esturrassar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : doblet d'esterrassar ; assucar. estarrussar [veire esturrassar] (s') v pron
: s'assucar. S'estarrussèt de tombar d'un arbre. estar-suau nm, v.
Ubaud Dicort : « immobilité,
silence » TdF estartalissar (v. tr.) : desrevelhar / desendormir
(s.f.) estàrter nm, cf Ubaud Dicort : « starter » (Laus, Basic). « estartèr » (angl.) : v. amodaire. estartir (s') : s'estirar sus un banc. « estarviar » (rotacisme) : v. estalviar. estasaire nm, -aira : persona qu'avalora (qu'estima) quicòm. estasar (v. tr.) : avalorar (pagelar / estimar / apreciar) en general. « estasi » 1 e derivats : v. extasi. estasi 2 (en medecina) nf , cf Ubaud Dicort : « stase » (Rapin) estat : condicion (biais d'èsser a un moment donat) ; profession ; lista / inventari ; division territoriala ; govèrn / ensemble de las institucions que nos govèrnan ; nacion. Soi pas en estat d'entreprene un tal prètzfach. Es en estat d'arrestacion. Es menusièr de son estat. Far un estat de las despensas e de las recèptas. estatal adj, cf Ubaud Dicort :
« étatique » (Laus, Basic) estatge nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘estage’) (R. III, 205) / estatja (v. estatja) : apartament / residéncia / demòra ; enart ; laissa (e non pas « estagèira » (fr.) (# estagi) estatgièira nf, cf Ubaud Dicort : « étagère, v. escalàs ;
échafaud de maçon, v. estatge ; tablette, v. laissa » (v. TdF ‘estagièro’) estatgièr nm, cf Ubaud Dicort : « vassal soumis à la
résidence (vieux) ; locataire, v. estajant » (v. TdF ‘estagié’) estatic 1, -a adj (abs. Dicort) : relatiu, -iva a l'Estat (v. estatal) ; estatic 2, -a adj : en estat de repaus o d'equilibri. estatica nf : (fisica)
« statique » (v. Ubaud Dicc. scient.
p. 289). (v. estatic 2) estaticament adv, cf Ubaud Dicort :
« statiquement » (Rapin) estatisme : gestion dirècta de l'Estat dins lo domeni economic. estatista (m. e f.) : relatiu, -iva a l'estatisme ; adèpte, -a de l'estatisme. estatistic (de l'al. Statistik) [ ~ estadistic (v. Ubaud Dicort Errata web e Dicc. scient. p. 130, n. 1)], -a adj : relatiu, -iva a l'estatistica. estatistica (de l'al. Statistik) [ ~ estadistica] nf : metòde matematic basat sul calcul de las probabilitats. estatisticament [ ~ estadisticament] adv : d'un biais estatistic. estatistician [ ~ estadistician], -a n : especialista (m. e f.) de las estatisticas. estatizacion : nacionalizacion encara pus anormala. estatizar (v. tr.) : far administrar per l'Estat. estatja (f.) , cf Ubaud Dicort : « tablette d’une étagère ; résidence » ; plan d'apartament ; enart de maçon (v. TdF jos ‘estajo’). estatjament nm, cf Ubaud Dicort :
« étagement » (Fettuciari, Per Noste) estatjant, -a adj e n : v. estajan. estatjantariá nf :
v. estajanariá. estatjar (v. tr. e intr.) : « loger, v. lotjar 1 e 2 » ; far d'estatjas per bastir o perbocar un ostal. (v. TdF jos ‘estaja’) estatjon nm, cf Ubaud Dicort :
« petit étage » TdF ‘estajoun’ estat-major nm, cf Ubaud Dicort :
« état-major » (v. Rapin) ESTATO- : forma prefixada del grèc estatòs (estable) (adj.) estatocist : organ d'equilibri d'unes invertebrats aqüatics. estator (m.) : partida fixa d'un motor o d'un generator electric. estatsunidenc, -a adj, v. Ubaud Dicort Errata web : dels Estats
Units. estatua nf (R. III, 212) : representacion en relèu dins lo fust, la pèira, lo metal... d'una persona o d'un animal. estatuari, -ària adj e n : relatiu a las estatuas ; persona que fa d'estatuas ; art de far d'estatuas. estatueta : estatua pichona. estatuficar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, statufier » (Sèrras-Ess.) estatuidor ~ estatuïdor, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « à fixer, à
ordonner » (L. 176) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|