|
||||
|
|
|
|
|
|
estacador, -doira adj : que pòt o que deu èsser estacat, -ada. Òme estacador : òme fòl a èsser estacat. Fil estacador, fil à lier. (Alibert) estacadura nf : estat de q.q. de tròp estacat « à ses intérêts, aux biens de ce monde » ; avarécia ; tenacitat. (v. TdF) estacaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona qu'estaca. estacament : afeccion ; avarécia. estacant, -a : afectiu, -iva ; atrasent, -a ; interessant, -a. estacar (v. tr.) : ligar (li 'ar). estacar (s') : se prene d'afeccion per ; se ligar. estacareda nf : plançon d'olius, « v. olivaireda » (v. TdF ‘estacaredo’). estacat, -ada : sarrat, -ada / avar, -a. estacatge nm, cf Ubaud Dicort : « action d’attacher, lieu où l’on attache, point d’attache » TdF ‘estacage’ estachin nm, cf Ubaud Dicort : « sorte de jeu de carte, qu’on appelle en plaisantant ‘piquet des cordonniers’ » » TdF estacion : pausa / arrèst ; punt d'arrèst ; airal per i passar una temporada mai o mens longa ; caduna de las catòrze pausas del camin de crotz de Jèsus ; biais de se téner suls pès. Estacion de metrò, de camin de fèrre. Estacion termala. Estacion d'espòrts d'ivèrn. L'estacion depès es penibla per d'unas personas. estacionament : accion o resulta d'estacionar. estacionar (v. intr.) : s'arrestar endacòm un moment. estacionari, -ària adj : estantís, -issa (que bolèga pas) estacon nm, cf Ubaud Dicort : (v. estac) estadal nm / estadau (abs. Dicort) : paquet de ciris, « paquet de bougie filée, v. candelon 1 » (v. TdF ‘estadau’) ; anciana mesura de longor. estadi nm : anciana mesura de longor de 185 m. ; airal public per d'exercicis atletics o per practicar un espòrt ; cadun dels periòds del desvolopament d'unas plantas, d'unes animals, d'unas malautiás. estadir (v. tr.) : alassar / fatigar. estadir (s') : s'alassar / se fatigar. estadís, -issa adj e nm : estantís, -issa [v. estantís] / estacionari, -ària ; que dormís (aiga) ; esventat, -ada ; resclaufit, -ida; rance, -ça ; agre, -a ; servat, -ada tròp de temps ; inchalhent -a ; faisandat, -ada. Aquela aiga estadissa m'agrada pas gaire. Avèm un temps estadís. Sentir l’estadís : avoir une odeur de relent. (v. TdF) estadissar (v. intr.) : rancejar (venir rance ; sentir a rance) estadistic, -a adj : v. estatistic. estadistica nf : v. estatistica, v. Ubaud Dicort Errata web. estadisticament adv : v. estatisticament. estadistician, -a n : v. estatistician. estador nm, cf Ubaud Dicort : « estadou, double scie qui sert à former les dents des peignes » TdF estafa nf, cf Ubaud Dicort : « pourboire ; rétribution que tirent les souteneurs de mauvais lieux ou les agents de police » (v. TdF) Tirar l’estafa, recevoir un pourboire, comme les valets qui tiennent l’étrier. (v. TdF) estafanari nm : tafanari / cuol / patèrlas / patèrnas. « estafar » v : v. esfatar. estafeta nf : cavalièr que portava los messatges ; agent de transmission. estafièira nf : comaire rusada ; marrida femna. estafièr nm : vailet armat ; garda del còrs ; « homme rusé et cupide, mauvais sujet ; complice » (v. TdF). ESTAFIL- : forma prefixada del grèc stafyle (luseta ; grun) estafilada nf, cf Ubaud Dicort : « coup d’étrivière ; estafilade, grande blessure, v. cotelada » (v. TdF) estafilaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « fouetteur, euse, qui frappe promptement, v. foetaire » (v. TdF) estafilar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, fouetter, v. foetar » (v. TdF) estafilin nm, cf Ubaud Dicort : « (zool.) staphylin » (Per Noste) estafiliti (f.) : inflamacion de la luseta. ESTAFILO- : v. ESTAFIL- estafilocòc : mena de micròbi. estafilococcia : infeccion per estafilocòcs. estafilotomia : seccion cirurgicala de la luseta. estafinhar (v. tr.) : desdenhar / lefinhar (far culèfas de) estafinhós, -osa adj : desdenhós, -osa / lefinhós, -osa. estafisàgria nf, cf Ubaud Dicort : « staphysaigre, plante, v. èrba dels pesolhs » (v. TdF) estagi nm : periòd de formacion o de perfeccionament. (# estatge) estagiari, -ària adj e n : persona que fa un estagi. estagnacion : estat de çò qu'estagna. estagnar (v. intr.) : rajar pas ; bolegar pas. estaire, -aira [~ -airitz] adj e n : desobrat, -ada ; aquesat, -ada / mut, -uda. estajan [? ~ estatjant], -a n (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘estajan’) : logatari, -ària ; abitador, -a (persona que viu, qu'abita dins un airal) estajanariá [? ~ estatjantariá] nf (v. Ubaud Dicort e TdF ‘estajanarié’) : casal de païsan paure. estajar (v. tr. e intr.) (abs. Dicort) : demorar / abitar. (v. estatjar) estala : sèti de canonge dins una catedrala ; compartiment de caval entremièg dos corondats. estalabordir v, cf Ubaud Dicort : v. estabordir. (v. TdF jos ‘estabouri’) estalabordit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : v. estabordit. (v. TdF jos ‘estabouri’) estalacmita nf : concrecion que se fa al sòl d'una cauna. estalactita nf : concrecion que se fa a la vòuta d'una cauna. estalaire, -aira [~ -airitz] n (v. Ubaud Dicort e TdF) : persona qu'estala t. a. çaijós (estalar 2). estalament nm, cf Ubaud Dicort : « étalement » (Fettuciari) estalar 1 [veire installar, cf Ubaud Dicort] ( (v. tr.) : installar ; estalar (s') [veire installar (s’)] v pron : s'installar ; estalar 2 (v. tr.) : desplegar / etalar / espandir.
|
|
estalar (s’) v pron : se desplegar / s'etalar / s'espandir. estalatge nm : banca / taulièr, « montre, v. desplega ; parure, ajustement, v. belòria » (v. TdF). estalatgista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « étalagiste » (Sèrras-Ess.) estalausir (v. tr.) : passir / marcir / blasir / rafir. estalausir (s') : se passir / se marcir / se blasir / se rafir. estalausit, -ida : passit, -ida / marcit, -idat / blasit, -ida / rafit, -ida. estalhantada nf, cf Ubaud Dicort : « coup de ciseaux, v. talhada » (v. TdF) estalhantar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, couper avec des ciseaux » TdF. (v. estalhants) estalhants (m. pl.) : cisèls braves de talhaire d'estòfas. (v. talhants) estalhar (abs. Dicort e TdF) : doblet de talhar. « estaliranha » : v. telaranha – rantèla e v. esteriganha, cf Ubaud Dicort. estaloirar (v. tr.) (Alibert ; abs. Dicort) : espandir bravament. estaloirar (s') v pron (v. Ubaud Dicort e TdF) : s'espandir bravament, inchalhentament. estalpairar v : doblet de talpairar. v. talpairar (abs. Dicort) e estalpieirar, cf Ubaud Dicort. « estalpeirar » v : v. talpairar (v. çai sus). estalpieirar [ ~ estalpairar], cf Ubaud Dicort (v. tr. e intr.) : tuar las talpas ; desbarrassar un camp de las talpas. estalpinar v, cf Ubaud Dicort : « étaupiner » (Palay ‘estaupià’). (v. estalpieirar) estalvi nm / estalviament nm : accion d'estalviar ; çò estalviat. Estalvi d'argent, de temps, de pena... estalviaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona qu'estàlvia. estalviament nm : v. estalvi. estalviar (v. tr.) : esparnhar ; despensar pas ; se passar de ; « jeûner, souffrir, se passer d’une chose forcément, v. endurar » (v. TdF ‘estaubia 1’). Estalviar la set, souffrir la soif. (v. TdF) estalviar (s') v pron : se despensar pas ; « se priver du nécessaire » (v. TdF jos ‘estaubia 1’). estam 1 [ ~ estanh 1] nm : mena de metal ; estam 2 nm (R. III, 200 - L. 175) : lana cardada ; estòfa de lana ; cadena de teisseire. (v. estamenha 2) estam 3 (organ mascle d’una flor) nm, cf Ubaud Dicort : « (bot.) étamine » (Rapin) estamador : aplech per estamar. estamadura nf, cf Ubaud Dicort : « étamure » TdF estamaire nm, -aira : persona que son trabalh es d'estamar. estamar [ ~ estanhar 1 v, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : recobrir un metal d'una pellicula d'estam. estamatge : accion o resulta d'estamar. estambòt [ / estambòrd] nm, cf Ubaud Dicort : ròda de popa (mar.) (v. TdF jos ‘estambord’) estamenha 1 nf (forma atestada en Roergue) : organ sexual mascle dels vegetals a flor. (v. estam 3) estamenha 2 nf (R. III, 200 - L. 175) : « étamine, étoffe de laine, tissu très clair ; pièce d’étoffe tricotée pour passer le lait, passoire, filtre ; drap de toile pour ramasser le fourrage ; fromental, plante » (v. TdF jos ‘estamino’). (v. estamina 1) estamenhada nf, cf Ubaud Dicort : « contenu d’une étamine ; contenu d’un drap » TdF jos ‘estaminado’ estamenhaire nm, cf Ubaud Dicort : « étaminier, fabricant d’étamine » TdF ‘estaminaire’ estament : estat / situacion. estamièr, -ièira : topinièr, -ièira que trabalha l'estam. estamina 1 [veire estamenha 2 nf, cf Ubaud Dicort] : estòfa de lana bravament leugièira ; estòfa de coton per far de cortinas ; sedaç / tamís / colador [v. estam 2] ; estamina 2 [ francisme, veire estam 3, cf Ubaud Dicort] : estamenha 1. estaminada (abs. Dicort) : un plen sedaç / un plen tamís. (v. estamenhada) estaminal, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (bot.) staminal, -e » (Laus) estaminat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « (bot.) staminé, -e » (Per Noste) estamineta nf, cf Ubaud Dicort : « étamine » (L. 175). (v. estamenha 2) estaminièr (Alibert ; abs. Dicort), -ièira n : persona que fa d'estamina. (v. estamenhaire) estaminifèr, -a : dotat, -ada d'estaminas 2. estamós nm (plt.) : mena de lavanda (Lavandula spica) (v. TdF ‘estamous’) estampa nf : mòtle d'acièr per estampar en relèu d'images sus de metal o sus de fust ; aplech per estampar ; image estampat amb una placa de coire o de fust engravada (v. xilografia, en fin de letra X) ; mena / sòrta. (v. TdF) ; « tapageur, mauvais garnement » (Azaïs) estampadoira nf : aplech per estampar, « imprimante » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 157). estampador nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : airal que i s'estampa. estampadura : emprenta ; marca ; forma. estampaire, -aira [~ -airitz] : persona qu'estampa, qu'imprimís. estampanal : rosta / tanada / tabassada / tustassada. estampar (v. tr.) : far d'estampas ; imprimir ; « gaufrer ; étamper ; faire les trous d’un fer à cheval » (Alibert) Estampar de libres es lo trabalh d'un estampaire. estampariá : airal que i s'estampa, que i s'imprimís. estampatge : accion d'estampar, d'imprimir. estampèl nm : propaus ; parladissa ; revòuge (bruch grand) ; drapèu ; tablèu. Téner estampèl : téner lenga a q.q. Far estampèl : cridar tan fòrt coma autrú. Far d'estampèl : far de bruch. estampèla (en -) loc adv : en desòrdre / forra-borra. estampelaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui fait du vacarme, faiseur d’embarras » TdF estampida : mena de poesia dels trobadors. (v. TdF) estampilha : sagèl que la signatura de q.q. i es engravada. |
|
|
|
|
|
|