estacador, -doira adj : que pòt o que deu èsser estacat, -ada.

Òme estacador : òme fòl a èsser estacat.

Fil estacador, fil à lier. (Alibert)

estacadura : estat de q.q. de tròp estacat ; avarécia ; tenacitat.

estacaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona qu'estaca.

estacament : afeccion ; avarécia.

estacant, -a : afectiu, -iva ; atrasent, -a ; interessant, -a.

estacar (v. tr.) : ligar (li 'ar).

estacar (s') : se prene d'afeccion per ; se ligar.

estacareda nf : plançon d'olius, « v. olivaireda » (v. TdF ‘estacaredo’).

estacat, -ada : sarrat, -ada / avar, -a.

estacatge nm, cf Ubaud Dicort : « action d’attacher, lieu où l’on attache, point d’attache » TdF ‘estacage’

estachin nm, cf Ubaud Dicort : « sorte de jeu de carte, qu’on appelle en plaisantant ‘piquet des cordonniers’ » » TdF

estacion : pausa / arrèst ; punt d'arrèst ; airal per i passar una temporada mai o mens longa ; caduna de las catòrze pausas del camin de crotz de Jèsus ; biais de se téner suls pès.

Estacion de metrò, de camin de fèrre.

Estacion termala.

Estacion d'espòrts d'ivèrn.

L'estacion depès es penibla per d'unas personas.

estacionament : accion o resulta d'estacionar.

estacionar (v. intr.) : s'arrestar endacòm un moment.

estacionari, -ària adj : estantís, -issa (que bolèga pas)

estacon nm, cf Ubaud Dicort : (v. estac)

estadal nm / estadau (abs. Dicort) : paquet de ciris, « paquet de bougie filée, v. candelon 1 » (v. TdF ‘estadau’) ; anciana mesura de longor.

estadi nm : anciana mesura de longor de 185 m. ; airal public per d'exercicis atletics o per practicar un espòrt ; cadun dels periòds del desvolopament d'unas plantas, d'unes animals, d'unas malautiás.

estadir (v. tr.) : alassar / fatigar.

estadir (s') : s'alassar / se fatigar.

estadís, -issa adj e nm : estantís, -issa [v. estantís) / estacionari, -ària ; que dormís (aiga) ; esventat, -ada ; resclaufit, -ida; rance, -ça ; agre, -a ; servat, -ada tròp de temps ; inchalhent -a ; faisandat, -ada.

Aquela aiga estadissa m'agrada pas gaire.

Avèm un temps estadís.

Sentir l’estadís : avoir une odeur de relent. (v. TdF)

estadissar (v. intr.) : rancejar (venir rance ; sentir a rance)

estadistic, -a adj : v. estatistic.

estadistica nf : v. estatistica, v. Ubaud Dicort Errata web.

estadisticament adv : v. estatisticament.

estadistician, -a : v. estatistician.

estador nm, cf Ubaud Dicort : « estadou, double scie qui sert à former les dents des peignes » TdF

estafa nf, cf Ubaud Dicort : « pourboire ; rétribution que tirent les souteneurs de mauvais lieux ou les agents de police » (v. TdF)

Tirar l’estafa, recevoir un pourboire, comme les valets qui tiennent l’étrier. (v. TdF)

estafanari nm : tafanari / cuol / patèrlas / patèrnas.

« estafar »v : v. esfatar.

estafeta nf : cavalièr que portava los messatges ; agent de transmission.

estafièira nf : comaire rusada ; marrida femna.

estafièr nm : vailet armat ; garda del còrs ; « homme rusé et cupide, mauvais sujet ; complice » (v. TdF).

ESTAFIL- : forma prefixada del grèc stafyle (luseta ; grun)

estafilada nf, cf Ubaud Dicort : « coup d’étrivière ; estafilade, grande blessure, v. cotelada » (v. TdF)

estafilaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « fouetteur, euse, qui frappe promptement, v. foetaire » (v. TdF)

estafilar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, fouetter, v. foetar » (v. TdF)

estafilin nm, cf Ubaud Dicort : « (zool.) staphylin » (Per Noste)

estafiliti (f.) : inflamacion de la luseta.

ESTAFILO- : v. ESTAFIL-

estafilocòc : mena de micròbi.

estafilococcia : infeccion per estafilocòcs.

estafilotomia : seccion cirurgicala de la luseta.

estafinhar (v. tr.) : desdenhar / lefinhar (far culèfas de)

estafinhós, -osa adj : desdenhós, -osa / lefinhós, -osa.

estafisàgria nf, cf Ubaud Dicort : « staphysaigre, plante, v. èrba dels pesolhs » (v. TdF)

estagi nm : periòd de formacion o de perfeccionament. (# estatge)

estagiari, -ària adj e n : persona que fa un estagi.

estagnacion : estat de çò qu'estagna.

estagnar (v. intr.) : rajar pas ; bolegar pas.

estaire, -aira [~ -airitz] adj e n : desobrat, -ada ; aquesat, -ada / mut, -uda.

estajan [? ~ estatjant], -a n (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘estajan’) : logatari, -ària ; abitador, -a (persona que viu, qu'abita dins un airal)

estajanariá [? ~ estatjantariá] nf (v. Ubaud Dicort e TdF ‘estajanarié’) : casal de païsan paure.

estajar (v. tr. e intr.) (abs. Dicort) : demorar / abitar. (v. estatjar)

estala : sèti de canonge dins una catedrala ; compartiment de caval entremièg dos corondats.

estalabordir v, cf Ubaud Dicort : v. estabordir. (v. TdF jos ‘estabouri’)

estalabordit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : v. estabordit. (v. TdF jos ‘estabouri’)

estalacmita nf : concrecion que se fa al sòl d'una cauna.

estalactita nf : concrecion que se fa a la vòuta d'una cauna.

estalaire, -aira [~ -airitz] n (v. Ubaud Dicort e TdF) : persona qu'estala t. a. çaijós (estalar 2).

estalament nm, cf Ubaud Dicort : « étalement » (Fettuciari)

estalar 1 [veire installar, cf Ubaud Dicort] ( (v. tr.) : installar ;

estalar (s') [veire installar (s’)] v pron : s'installar ;

estalar 2 (v. tr.) :  desplegar / etalar / espandir.

estalar (s’) v pron : se desplegar / s'etalar / s'espandir.

estalatge nm : banca / taulièr, « montre, v. desplega ; parure, ajustement, v. belòria » (v. TdF).

 

 

estalatgista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « étalagiste » (Sèrras-Ess.)

estalausir (v. tr.) : passir / marcir / blasir / rafir.

estalausir (s') : se passir / se marcir / se blasir / se rafir.

estalausit, -ida : passit, -ida / marcit, -idat / blasit, -ida / rafit, -ida.

estalhantada nf, cf Ubaud Dicort : « coup de ciseaux, v. talhada » (v. TdF)

estalhantar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, couper avec des ciseaux » TdF. (v. estalhants)

estalhants (m. pl.) : cisèls braves de talhaire d'estòfas. (v. talhants)

estalhar (abs. Dicort e TdF) : doblet de talhar.

« estaliranha » : v. telaranha – rantèla e v. esteriganha, cf Ubaud Dicort.

estaloirar (v. tr.) (Alibert ; abs. Dicort) : espandir bravament.

estaloirar (s') v pron (v. Ubaud Dicort e TdF) : s'espandir bravament, inchalhentament.

estalpairar [ ~ estalpieirar] v, cf Ubaud Dicort : doblet de talpairar. v. talpairar (abs. Dicort).

« estalpeirar » : v. talpairar (v. çai sus).

estalpieirar [ ~ estalpairar], cf Ubaud Dicort (v. tr. e intr.) : tuar las talpas ; desbarrassar un camp de las talpas.

estalpinar v, cf Ubaud Dicort : « étaupiner » (Palay ‘estaupià’). (v. estalpieirar)

estalvi nm / estalviament nm : accion d'estalviar ; çò estalviat.

Estalvi d'argent, de temps, de pena...

estalviaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona qu'estàlvia.

estalviament nm : v.  estalvi.

estalviar (v. tr.) : esparnhar ; despensar pas ; se passar de ; « jeûner, souffrir, se passer d’une chose forcément, v. endurar » (v. TdF ‘estaubia 1’).

Estalviar la set, souffrir la soif. (v. TdF)

estalviar (s') v pron : se despensar pas ; « se priver du nécessaire » (v. TdF jos ‘estaubia 1’).

estam 1 [ ~ estanh 1] nm : mena de metal ;

estam 2 nm (R. III, 200 - L. 175) : lana cardada ; estòfa de lana ; cadena de teisseire. (v. estamenha 2)

estam 3 (organ mascle d’una flor) nm, cf Ubaud Dicort : « (bot.) étamine » (Rapin)

estamador : aplech per estamar.

estamadura nf, cf Ubaud Dicort : « étamure » TdF

estamaire nm, -aira : persona que son trabalh es d'estamar.

estamar [ ~ estanhar 1 v, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : recobrir un metal d'una pellicula d'estam.

estamatge : accion o resulta d'estamar.

estambòt [ / estambòrd] nm, cf Ubaud Dicort : ròda de popa (mar.) (v. TdF jos ‘estambord’)

estamenha 1 nf  (forma atestada en Roergue) : organ sexual mascle dels vegetals a flor. (v. estam 3)

estamenha 2 nf (R. III, 200 - L. 175) : « étamine, étoffe de laine, tissu très clair ; pièce d’étoffe tricotée pour passer le lait, passoire, filtre ; drap de toile pour ramasser le fourrage ; fromental, plante » (v. TdF jos ‘estamino’). (v. estamina 1) ;

estamenhada nf, cf Ubaud Dicort : « contenu d’une étamine ; contenu d’un drap » TdF jos ‘estaminado’

estamenhaire nm, cf Ubaud Dicort : « étaminier, fabricant  d’étamine » TdF ‘estaminaire’

estament : estat / situacion.

estamièr, -ièira : topinièr, -ièira que trabalha l'estam.

estamina 1 [veire estamenha 2 nf, cf Ubaud Dicort] : estòfa de lana bravament leugièira ; estòfa de coton per far de cortinas ; sedaç / tamís / colador [v. estam 2] ;

estamina 2 [ francisme, veire estam 3, cf Ubaud Dicort] : estamenha 1.

estaminada (abs. Dicort) : un plen sedaç / un plen tamís. (v. estamenhada)

estaminal, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (bot.) staminal, -e » (Laus)

estaminat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « (bot.) staminé, -e » (Per Noste)

estamineta nf, cf Ubaud Dicort : « étamine » (L. 175). (v. estamenha 2)

estaminièr (Alibert ; abs. Dicort), -ièira n : persona que fa d'estamina. (v. estamenhaire)

estaminifèr, -a : dotat, -ada d'estaminas 2.

estamós nm (plt.) : mena de lavanda (Lavandula spica) (v. TdF ‘estamous’)

estampa nf : mòtle d'acièr per estampar en relèu d'images sus de metal o sus de fust ; aplech per estampar ; image estampat amb una placa de coire o de fust engravada (v. xilografia, en fin de letra X) ; mena / sòrta. (v. TdF) ; « tapageur, mauvais garnement » (Azaïs)

estampadoira nf : aplech per estampar, « imprimante » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 157).

estampador nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : airal que i s'estampa.

estampadura : emprenta ; marca ; forma.

estampaire, -aira [~ -airitz] : persona qu'estampa, qu'imprimís.

estampanal : rosta / tanada / tabassada / tustassada.

estampar (v. tr.) : far d'estampas ; imprimir ; « gaufrer ; étamper ; faire les trous d’un fer à cheval » (Alibert)

Estampar de libres es lo trabalh d'un estampaire.

estampariá : airal que i s'estampa, que i s'imprimís.

estampatge : accion d'estampar, d'imprimir.

estampèl nm : propaus ; parladissa ; revòuge (bruch grand) ; drapèu ; tablèu.

Téner estampèl : téner lenga a q.q.

Far estampèl : cridar tan fòrt coma autrú.

Far d'estampèl : far de bruch.

estampèla (en -) loc adv : en desòrdre / forra-borra.

estampelaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui fait du vacarme, faiseur d’embarras » TdF

estampida : mena de poesia dels trobadors. (v. TdF)

estampilha : sagèl que la signatura de q.q. i es engravada.