esquistament : d'un biais requist.

ESQUISTO- : forma prefixada del grèc skhistòs (fendasclable)

esquistoïde, -da : que revèrta d'esquist.

esquistós, -osa : de la natura de l'esquist.

esquistòsi (f.) : afeccion pulmonara amodada per la respiracion de posca de lausa.

esquistositat nf : estat de quicòm en sisas, coma la lausa.

esquitar 1 (v. tr. e intr.) : resquitar (gisclar ; regisclar / repescar) / esposcar.

esquitar 2 (s') v pron : pagar ; se liberar ; tornar ganhar çò perdut.

esquitat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « quitte, qui ne doit rien » (Alibert)

esquiu, -iva adj  (v. Ubaud Dicort e Alibert) (R. III, 191) : escalabrós, -osa / abrupte, -a ; fèr, -a ; freg, -ja (pas amistós) ; ostil, -a ; dificil, -a.

esquiva : trauc fach dins l'enbàs d'una fustalha ; bonda per aquel trauc.

En esquiva : de galís.

esquivable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « évitable » L. 174)

esquivança : accion d'esquivar, d'eludir, de fugir ; resisténcia ; refús ; *aversion (v. L. p. 36 a avers)

esquivar (v. tr.) : evitar ; defugir ; eludir ; lisar (s.f.)

esquivar (s') : s'esquifar / fugir ; se tirar de pels passes.

ESQUIZO- : forma prefixada del grèc skhizein (partir / dividir / fendasclar)

esquizocarp (m.) : frucha indeïscenta pluricarpelara que, un còp madura, se partís en monocarps.

esquizocèla (-cèle nf, v. idrocèle) (f.) : caduna de las cavitats del còrs que conten de sang.

esquizofasia : dissociacion grèva del lengatge.

esquizofrèn, -a adj e n : persona que patís d'esquizofrenia.

esquizofrenia : malautiá mentala caracterizada per la pèrdia d'unitat de la personalitat.

esquizofrenic, -a : relatiu, -iva a l'esquizofrenia.

esquizogamia : tip de reproduccion asexuala.

esquizogenèsi (f.) : mòde de multiplicacion per fragmentacion.

esquizogenic, -a : relatiu, -iva a l'esquizogenèsi.

esquizogonia : tip de reproduccion asexuala.

esquizografia : perturbacion del lengatge escrich.

esquizoïde, -da adj e n : natura d'un estat mental o d'una persona al limit de çò normal.

esquizoïdia : tip de constitucion mentala que pòt amodar l'esquizofrenia.

esquizomania : forma ateunida de l'esquizofrenia.

esquizomicèt (m.) : bacteria.

esquizotimia : qualitat de q.q. que balha fòrça importància a la vida interiora, çò que sembla lo destacar de las realitats dels cadajorns.

esquizotimic, -a : relatiu, -iva a l'esquizotimia.

ess- : v. tanben eis-, ens-

èssa 1 (f.) [ ~ èsse nm] : nom de la letra S ; trajectòria en forma de S.

Lo plural dels noms en « -s » se fa en « -es ». [v. jos plural 1]

èssa 2 (f.) [ ~ èsse nm] : cavilha en S per fusòl (ais, aissèl, aissòl) ; aplech de fabre per sarrar las brancas de las tenalhas ; anèla dobla de brabant.

essar (v. intr.) : far d'èssas per montar pus aisidament per un cropal.

« essença » (fr. l.p.) : v. gasolina.

èsse nm : v. èssa 1 e 2.

esséncia nf (R.VI, 263) : çò que fa lo fons de l'èsser o de quicòm mai (natura / çò permanent e invariable) ; concentrat (substància volatila tracha d'una planta per distillacion) ; resumit ; mena d'arbre.

Per esséncia, l'arma de l'òme es immortala.

D'esséncia de ròsa, de lavanda, de violeta...

L'esséncia de sa pensada es dins aquel libre.

Las esséncias rosinosas (resinosas)

essencial, -a : relatiu, -iva a l'esséncia ; çò pus important.

essencialament : d'un biais essencial ; per natura.

Essencialament, lo còrs de l'òme es mortal.

essencialisme nm, cf Ubaud Dicort : « essentialisme » (Rapin)

« essens - essent » : v. ensems.

èsser 1 / èstre (v. aux.) : existir ; se trobar endacòm. v. èstre.

èsser 2 (m.) : existéncia ; biais d'existir. (v. TdF ‘èsse’)

essiagat, -ada : espelinsat, -ada / espelhandrat, -ada.

essilagat [veire encigalat, cf Ubaud Dicort], -ada adj : enlusernat, -ada / esbleugit, -ida.

« essinge » : v. descinge.

 

 

 « essinjar » (essinjar v) : v. descinjar.

essiolar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, étouper la bonde d’une futaille qu’on veut remplir » TdF jos ‘usseta’

« essiolar » 2 / « eissilhar » : v. eissalar 1.

« essirar » : v. ecirar e eissirar, cf Ubaud Dicort Errata web.

essun nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : substància graissosa susada per la pèl del moton. (v. surge)

èst nm e adj inv: orient / levant.

estabat [stabat, cf Ubaud Dicort] nm : pròsa que se cantèt tre las originas de la Glèisa per onorar la dolor de la Santa Verge al pè de la crotz. v. Stabat mater, p. 930 e 940 (fin de letra P)

estabilhon nm (Alibert ; abs. Dicort) : tròç de pèl talhat per fa un gant.

estabilhonar (v. tr.) (Alibert ; abs. Dicort) : ateunir un estabilhon abans de talhar los dets del gant.

« estabiliment » (arc.) : v. establiment.

estabilitat nf (R. III, 205) : equilibri.

estabilizacion : accion o resulta de stabilizar o de se stabilizar.

estabilizador 1, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « stabilisateur, -trice » (Laus)

estabilizador 2 nm, cf Ubaud Dicort : « stabilisateur » (Rapin)

estabilizar (v. tr.) : afermir (far venir estable, -a (R. III, 204))

estabilizar (s') : s'afermir (venir estable, -a (R. III, 204)).

establa nf, cf Ubaud Dicort :  v. estable 1. (v. TdF jos ‘estable 1’)

establada : contengut d'un estable ; bestial d'un estable; personas que fan una velhada dins un estable ; fems d'un estable.

establaire, -aira [~ -airitz] n : persona que lòtja lo bestial.

establament : d'un biais estable.

establar (v. tr.) : metre lo bestial a l'estable.

establar (s') : se claure dins un estable amb lo bestial.

establariá : los estables d'una abitarèla o d'una bòria.

establàs nm, cf Ubaud Dicort : « grande étable, grande écurie » TdF

establat nm, cf Ubaud Dicort : « habitation dans laquelle on s’enferme au temps des neiges avec les troupeaux » TdF

establatge : accion o resulta d'establar o de s'establar.

estable 1 (subs. m.) : airal per lotjar de bestial. (v. TdF ‘estable 1’ : « Les Gascons disent aussi establa »)

estable 2, -bla (adj.) (R. III, 204) : en equilibri. (De notar qu'a la debuta la forma « stable » existissiá tanben (R. VI, 507))

establet nm, cf Ubaud Dicort : « petite étable, petite écurie ; loge à cochons » TdF jos ‘establoun’

establida : ancian drech senhoral (v. TdF) ; establiment ; demòra.

establiment : bastissa ; demòra ; accion d'establir o de s'establir.

establir (v. tr.) : fondar d'un biais estable ; instituir ; fixar ; decretar ; ordenar ; plaçar ; cabir (maridar)

establir (s') : se fixar dins un airal ; se maridar.

establit, -ida : cabit, -ida (maridat, -ada)

Totas sas filhas son establidas.

establon nm, cf Ubaud Dicort : v. establet.

estaboisson nm : manat de pelhas o de palha per fregar (fretar) o per far tap. (v. taboisson)

estaboissonar (v. tr.) : tapar o fregar. (v. taboissonar)

Estaboissonar un caval.

estabordiment : accion o resulta d'estabordir.

estabordir / estabornir [veire estabordir, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : estordir ; assucar (far pèrdre lo sentit, d'un brave còp sul cap) ; estabosir v. çaijós.

estabosiment : accion o resulta d'estabosir.

estabosir (v. tr.) : estonar aicisèm (bravament) ; assucar.

estabosir (s') : s'estonar bravament.

estabulacion : accion de manténer lo bestial dins un estable.

estabulacion liura : accion de manténer pas lo bestial dins un estable.

estac 1 nm, cf Ubaud Dicort : « pieu » (v. Alibert estac 1)

estac 2 nm : ligam ; correjon de sabata. (v. Alibert estac 2)

estaca 1 nf : « pieu ; palis », encencha de pals ; plant d'oliu (v. Alibert estaca 1) ;.

estaca 2 nf, cf Ubaud Dicort : pal e còrda per estacar lo bestial, « attache, lien, v. estac 2, liam ; affection, amitié, v. amistat » (v. TdF jos ‘estaco’).

estacada 1 nf : restanca (peirada / levada facha amb de braves pals [v. estac 1] (v. TdF ‘estacado 1’) ;

estacada 2 nf : mena de lavanda (Lavandula Stoechas) (v. TdF ‘estacado 2’)

estacada 3 nf : « étable à vaches ; endroit où l’on attache les vaches » (v. Alibert estacada 2)

estacadisa nf, cf Ubaud Dicort : « attachement » (Carrasco)