esquèrra (subs. f.) : lo costat opausat al costat drech.

A esquèrra, à gauche. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘esquerre’)

esquèrre, -èrra adj, cf Ubaud Dicort : « gauche, en Languedoc et Gascogne ; difficile, bizarre, étrange, ridicule, v. fèr (de -) ; ardu, ue, abrupte, v. escarpe 2 » (v.TdF ‘esquèrre’)

La man esquèrra, la main gauche. (v. Ubaud Dicort e TdF)

A man esquèrra, à gauche. (v. Ubaud Dicort e Lagarde)

Camin esquèrre, chemin difficile. (v. TdF)

esquerrenc, -a adj / esquerrièr, -ièira (v. esquerrièr) : que ven a revèrs, « étrange, choquant, maladroit » (Alibert)

esquerretat nf, cf Ubaud Dicort : « obliquité, défaut de droiture » (Palay) ; « humeur récalcitrante » (L. 173)

esquerrièr, -ièira adj : « gaucher, ère, qui ne vient pas bien à main, étrange, difficile » TdF

Es esquerrièira, elle est gauchère. (v. Ubaud Dicort e TdF)

Un camin esquerrièr, un chemin difficile. (v. Laus). (v. esquèrre)

esquerrisme nm, cf Ubaud Dicort : « gauchisme » (Laus)

esquerrista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « gauchiste » (Laus)

esquerròt nm, -a : persona qu'utiliza mai que mai la man esquèrra.

esquí : caduna de las doas latas de fust (o d'una autra matèria) estacadas als pès per lisar sus la nèu.

esquiaire, -aira : persona que lisa sus la nèu amb d'esquís.

esquiar (v. intr.) : lisar sus la nèu amb un parelh d'esquís.

« esquiç » 1 - « esquiçar » e derivats : v. esquinç - esquinçar.

esquiç 2 (de mal -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « de mauvaise grâce, par dépit » (v. TdF jos ‘esquis’)

esquich : accion de sarrar, de quichar, de cachar (de preissar / de comprimir), de tustar.

esquichabarbans nm, cf Ubaud Dicort : « (qui écache les poux) le pouce, à Nice » TdF ‘esquicho-barban’.  (v. esquichapesolhs)

esquichabonheta / esquichafiga [esquichabonhetas / esquichafigas, cf Ubaud Dicort] (m. e f.) : avar, -a que jamai.

esquichada nf : resulta d'un esquich (tanada / rosta / tabassada) ; « épreuve, secousse, malheur, perte » (v. TdF)

esquichadàs, -assa adj e n, cf Ubaud Dicort : « très comprimé, ée ; gros dévot » TdF suppl. (v. esquichat)

esquichadura : resulta d'un esquich (macada / macadura)

esquicha-empassa / esquichamòl nm, cf Ubaud Dicort : « blanc-manger, aliment mou en général qu’on peut avaler sans mâcher » TdF jos ‘esquicho-empasso’

esquichafigas : v. jos esquichabonhetas.

esquicha grapaud [esquichagrapauds, cf Ubaud Dicort] nm : « crapaud volant, oiseau, v. chauchagrapaud » TdF, « engoulevent » (Alibert) ; tartarassa / busa (mena d'aucèl de rapina)

esquichaire, -aira [~ -airitz] adj e n : « celui, celle qui presse, qui serre » ; persona qu'oprimís los autres. (v. TdF)

esquichalevam (abs. Dicort) (m. e f.) : esquichabonheta / esquichafiga « terme injurieux, dans le vers suivant [...] » (v. TdF ‘esquicho-levame’).

esquicha-l'òli nm : jòc de dròlles que consistís a se butar los uns los autres per forçar q.q. a pèrdre sa plaça.

esquichameleta n, cf Ubaud Dicort : « (qui mange du fretin) vétilleur, avare, ladre, v. cagaprim » (v. TdF ‘esquicho-meleto’)

esquichament : opression (R. IV, 624) ; constipacion.

esquichamòl nm, cf Ubaud Dicort : v. esquicha-empassa.

esquichanas [esquichanàs] nm : mena de lunetas que pinçan lo nas.

esquichanchòia (m. e f.) : q.q. de sarrat a prestar pas lo mascle a la lapina del vesin.

esquichapatac nm (v. patac 2) : « pince-maille, chiche » TdF ‘esquicho-pata’.

esquichapaures n, cf Ubaud Dicort : (v. esquichaire)

esquichapesolhs (abs. Dicort) : lo majòfre (det gròs de la man). (v. poce, cròcapesolhs)

esquichapet / esquichasardas [esquichasarda] (m. e f.) : cagaprim / cagasec / cagasarrat (m. e f.) (avar, -a que jamai)

esquichar (v. tr.) : sarrar / cachar / quichar / comprimir.

esquichar (s') : se sarrar / se cachar / se quichar ; se forçar ; s'esperforçar ; s'acoconar ; s'aflaquir.

S'esquichar per cagar : forçar per cagar.

S'esquichar per rire : rire per fòrça.

esquichasarda : v. esquichapet.

esquichat, -ada adj e n, cf Ubaud Dicort : « pressé, serré, comprimé, courbé, ée ; renforcé, outré, ée, en parlant d’une personne dévote ; aux abois » TdF jos ‘esquicha’

esquichon nm, cf Ubaud Dicort : « petite pression, pinçon ; pelote de cire brute dont on exprime le miel en le pressant entre les mains » (v. TdF) (v. esquichons)

esquichons nm pl (v. çai sus) : boletas de bresca que lo mèl n'es estat esquichat.

esquichons (a bèls -) loc adv, cf Ubaud Dicort : a dich de forçar ; « en poussant » (Alibert).

esquichum nm : chuc de çò esquichat.

« esquielar » : v. quilar.

esquièr : esca per trapar de peissum o d'aucelum.

« esquierlar » : v. esquerlar.

esquièrn / esquèrn nm : escarni / trufariá. (v. esquèrn)

esquif nm, cf Ubaud Dicort : « (bateau de compétition) skiff » (Laus) ; « esquif » (Rapin)

« esquifar » e derivats : v. esquivar.

esquila [ ~ esquilla ? (v. Ubaud Dicort p. 103, e  v. TdF)] nf : clarina / cimbol / cimbola / cimbolet / ariòla / sonal / sonalha.

Esquila de marre.

Esquila de brau.

Esquila de muòl.

esquilada [ ~ esquillada ? (v. esquila)] nf : sonariá d'esquila.

esquilar 1 [ ~ esquillar ? (v. esquila)] (v. intr. e tr.) : brandir una esquila ; sonar ; « résonner ; mettre une clochette au cou d’un animal » (v. TdF ‘esquila’) ; cridar d'una votz aguda [v. esquilar (s’) 2)].

esquilar (s’) 2 (cridar) v pron, cf Ubaud Dicort :  « glapir comme les petits chiens, forcer sa voix en chantant » (v. TdF jos ‘esquiela’)

esquilassada nf, cf Ubaud Dicort : « cri perçant, crierie aiguë » TdF ‘esquielassado’ ; « grand cri de joie » (Calvino).

esquilassar, cf Ubaud Dicort (v. intr. (Alibert, Calvino)) [v pron (v. Honnorat, TdF ‘esquielassa’)] : cridar d'una votz aguda ; cridar a fimple de cap ; se desgargamelar ; « pousser de forts cris de joie » (Calvino).

esquilat, -ada adj (v. esquilar 1) : « qui porte une sonnaille au cou » (Bessou Brès p. 166)

esquileta [~ esquilleta ? (v. esquila)] nf : esquila pichona.

esquilha 1 nf (plt.) : « scille » (Scilla maritima (Lin)), « plante, v. ceba marina » (v. TdF ‘esquiho 2’)

esquilha 2 nf, cf Ubaud Dicort : « esquille ; écharde, éclat de bois » TdF ‘esquiho 1’

esquilhada : lisada ; fugida.

 

 

esquilhaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona qu'esquiva, que fugís, qu'eludís, « qui tâche de ne pas payer son écot, qui ne rend pas les honnêtetés qu’il reçues, ladre ». (v. TdF ‘esquihaire’)

esquilhar (v. tr. e intr.) : lisar / lenegar (R. IV, 45) ; fugir ; escapar ; eludir ; esquivar (R. III, 192).

esquilhar (s') : s'esquivar ; s'enfugir / s'escapar.

esquilheta : lisada. (v. TdF ‘esquiheto’)

esquilhièira nf : « terrain qui a glissé », airal que l'òm i pòt lisar. (v. TdF ‘esquihiero’)

esquilhòt nm, cf Ubaud Dicort : (v. esquilha 2 e esquilòt 1)

esquilla nf e derivats : v. jos esquila.

esquilon [ ~ esquillon ? (v. esquila)] nm : cascavèl / cimbol ; « fruit de la jusquiame » (v. TdF ‘esquiloun’). (v. esquilons)

esquilonar [~ esquillonar ? (v. esquila)] (v. tr.) : metre una esquila a un animal.

Cal esquilonar tot bestial emmalit (meissant)

esquilons (nm  pl. d’esquilon) (plt.)  : (Hyoscyamus albus) ; (H. niger) (v. jusquiam)

esquilòt 1, -a n (abs. Dicort) : estarengla / esclapeta / esteleta / estelon. (v. esquilhòt)

esquilòt 2, -a adj (abs. Dicort) : « vide (en parlant des noix) » (v. Alibert)

esquimal n (abs. Dicort) : persona de las tèrras articas d'America del nòrd e de Groenland ; mena de glacet ; « (los 2 :) esquimau » (Rapin). (v. esquimaud)

esquimaud, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « esquimau, esquimaude » (Sèrras-Ess.) (v. esquimal). [Basic : esquimau mf]

esquina : partida del còrs opausada a la peitrina e al ventre ; acrin de montanha ; mitan d'una pèça d'estòfa. (v. TdF)

Las esquinas, le dos, les reins, l’échine, l’épine dorsale. (v. TdF jos ‘esquino’ e v. Fettuciari)

Tombar d'esquinas : tombar enrè.

esquinada 1 nf : nom generic de tot un fum de crustacèus, « crabe ». (v. TdF ‘esquinado 2’)

esquinada 2 nf : arrenament / amalugatge / espalancament ; rosta / tabassada / tustassada.

esquinador : cotelàs per despeçar las vertèbras de l'esquina.

esquinal : esquinassa (esquina gròssa) ; cropa de montanha ; lana de per l'esquina de las fedas.

esquinància nf (R. III, 191 - L. 174) : angina.

esquinar (v. tr.) : tustar sus l'esquina ; rompre l'esquina / desrenar ; afrabar ; arroïnar ; despeçar.

esquinar (s') : plegar jol pes ; se desrenar / se desplaissar ; se crebar de trabalh ; s'arroïnar a far quicòm ; se sacrificar.

esquinaregat, -ada (abs. Dicort) : gras, -grassa coma feda esquinaregada (que lo rastèl de son esquina es enfonzat dins la graissa en lòc de far salhida)

esquinaromput, -uda (abs. Dicort) : desrenat, -ada d'aver tròp trabalhat.

esquinassa nf, cf Ubaud Dicort : « gros dos, large dos, dos énorme » TdF

esquinassada : arrenament d'a fons.

esquinassar (v. tr.) : arrenar d'a fons.

esquinassar (s') : s'arrenar d'a fons.

esquinatge : lassièira (fatiga) granda ; tustassada.

esquinç / esquiç [veire esquinç, cf Ubaud Dicort] nm : solucion de continuitat dins una estòfa, « déchirure » (Alibert)

De mal esquinç : de mal esquinçar. (v. esquiç 2 (de mal -))

esquinçada : esquinç ; secossa ; esfòrç ; ernia.

esquinçadura : esquinç / acròc ; ernia.

esquinçaire,-aira adj e n : que ten esquinçadas las causas.

esquinçal nm : v. esquinçada.

esquinçament nm, cf Ubaud Dicort : « déchirement » TdF ‘esquinsamen’

esquinçant, -a : que s'esquinça aisidament ; qu'esquinça las aurelhas (bruch)

La musica esquinçanta de las discotècas.

esquinçar (v. tr.) : estripar ; fiusar.

esquinçar (s') : s'estripar ; se fiusar.

esquinçat, -ada : estripat, -ada ; fiusat, -ada.

A esquinçada sa rauba a d'aram crancut.

esquineta 1 nf : esquina pichona ;

Far esquineta : far prodèl per escalar endacòm, « faire la courte échelle, prêter le dos à quelqu’un, le soutenir, le protéger » (v. TdF).

Nadar d’esquineta, nager sur le dos, à la renverse, v. reverseta. (v. TdF)

esquineta 2 nf (abs. TdF e Alibert) : acròc dins la pèl... (v. esquinç)

S'es facha una esquineta a la man drecha.

esquinon nm, cf Ubaud Dicort : (v. esquina)

esquinta nf, cf Ubaud Dicort : « pan d’un habit ou d’une robe, v. panèl 2 » (v. TdF)

esquintament : accion o resulta d'alassar o de s'alassar.

esquintar (v. tr.) : alassar bravament ; abenar.

esquintar (s') : s'alassar bravament ; s'abenar.

« esquinzar » : v. esquinçar.

« esquipar » e derivats : v. equipar.

esquipòt : gresièr ; pelhòc que i se sarrava l'argent d'estalvi ; fortuna ; argent estalviat (esparnhat)

esquirau : bofiga / bofiòla (bulla d'aire)

esquiròl / esquiròu [veire esquiròl, cf Ubaud Dicort] nm : mamifèr rosegaire (Sciarus vulgaris)

esquirolet nm, cf Ubaud Dicort : « petit écureuil » TdF

esquironèl nm, cf Ubaud Dicort  : faucilh (martinet negre) ; moisset. (v. TdF jos ‘esquirounèu’)

esquirrada nf, cf Ubaud Dicort : « déchirure, balafre » TdF ‘esquirado’

esquirradura nf, cf Ubaud Dicort : (v. esquirrar, esquirrada)

esquirrar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : estripar / esquinçar.

esquirrar (s') : s'estripar / s'esquinçar.

esquirre nm, cf Ubaud Dicort : « squirre, tumeur dure » (v. TdF)

esquirrós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « squirreux, euse » TdF

esquisma (Basic) [ / scisma, cf Ubaud Dicort] (m.) : division / separacion dins una granda religion. (v. scisma)

esquismatic [ / scismatic], -a (adj. e subs.) : relatiu,-iva a un esquisma ; persona que fa o que seguís un esquisma. (v. scismatic)

esquissa nf, cf Ubaud Dicort : « esquisse » TdF ‘esquisso 2’

esquissar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, t. de dessin, esquisser » TdF. (v. esbossar)

esquist 1 nm : nom generic de ròcas metamorficas en sisas que se pòdon aisidament separar. (v sistre 2)

La lausa es un esquist : una ròca esquistosa.

esquist 2, -a adj : requist (deliciós, -osa ; recercat, -ada)