|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
esporlar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v intr, payer le droit d’espòrla » (v. R. III, 188) esporlar 2 (non preconizat Dicort) : v. espoterlar - espotar. esporlatge nm, cf Ubaud Dicort :
« droit d’espòrla » (L. 173) ESPORO- : forma prefixada del grèc spòròs (semença) esporocarp (m.) : receptacle d'esporangis. esporocist (m.) : estadi de la formacion de las espòras. esporofil (m.) : organ que presenta d'esporangis. esporofit (m.) : planta que se reprodutz per d'espòras. esporofitic, -a : relatiu, -iva als esporofits. esporogèn, -a : generator, -tritz d'espòras. esporogenic, -a : que produtz d'espòras. esporogòni nm, cf Ubaud Dicort : « sporogone » (Rapin) esporozoaris (m. pl.) : familha de protozoaris parasits. espòrt : exercici corporal que i se far pròva d'adreça, de fòrça e de soplesa. esportin nm : cabàs per i cachar las olivas. (v. escortin) esportiu, -iva (subs. e adj.) : persona que fa d'espòrt ; relatiu, -iva a l'espòrt. esportivament : d'un biais esportiu. esportivitat nf : qualitat de çò esportiu. esportula nf, cf Ubaud Dicort :
« sportule » (Rapin) esporulacion nf, cf Ubaud Dicort :
« (bot., mycol.) sporulation » (Per
Noste, Rapin) espós, esposa n : persona maridada amb una autra. esposada : nòvia maridada. esposadís, -issa adj, cf Ubaud Dicort : « Anèl
esposadís, bague d’alliance » (L. 173) esposador : aplech per vojar l'aiga d'una embarcacion. esposaire 1 nm : òme que se pren una femna en maridatge, « (fam.) épouseur (syn. : pretendent) » (v. Laus). esposaire 2, -aira [~ -airitz] adj e n, cf Ubaud Dicort :
« épouseur, euse, v. maridaire »
TdF esposalhas nf pl / esposament nm : maridatge. esposar 1 (v. tr.) : se prene un espós o una esposa ; esposar (s') : se maridar ; esposar 2 (v. tr.) : agotar / tarir / assecar / tressecar. esposar (s’) : s'agotar / se tarir / s'assecar. esposarèl, -a adj : nupcial, -a. (v. TdF) (v. esposiu) esposc : mescla de civada, d'òrdi, de segal... semenada per far pastura pel bestial ; èrsa de mar escumanta ; ramada (pluèja passadissa) ; asagada ; repesc / regiscle. esposcachin nm, cf Ubaud Dicort :
« (qui éclabousse les chiens) variété de
raisin blanc qui foire sous les doigts, v. esfoirachin » (v.TdF ‘espousco-chin’) esposcada : ramada / pissada ; regiscladissa ; tanada ; aspersion ; bordescada / badinada ; caprici. esposcador : panièr per brandir l'ensalada. esposcadura nf : t. a. d'esposcada, (Alibert) ; « éclaboussure, v. gisclada » (v. TdF). esposcaire 1 nm : gisclet de dròlle per lançar d'aiga (seringa de sambuc) aspersor ; òme embufat. esposcaire 2,
-aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui éclabousse, qui asperge,
qui saupoudre » TdF esposcament nm, cf Ubaud Dicort :
« éclaboussement, rejaillissement, v. esposc, salivada » (v. TdF) esposcar (v. tr. e intr.) : aspergir ; repescar
/ regisclar ; refrescar ; agotar ; espolsetar ; brandir ; salpicar. esposcar (s') : s'enrabiar / s'embufar (se metre en colèra) esposcasalada
nm, cf Ubaud Dicort :
« panier à jour dans lequel on secoue la salade,
égouttoir, v. esposcador ; homme de rien, personne
maladroite, femme de mauvaise vie »
TdF jos ‘espousso-ensalado’ esposeta nf, cf Ubaud Dicort :
« jeune épouse, petite épouse » TdF esposiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort :
« relatif aux époux, conjugal, nuptial, ale » (v. TdF) esposivol, -a adj / esposívol adj
m. e f. (v. –ÍVOL) (v. Ubaud Dicort e
Alibert) : nupcial, -a. (v. esposarèl) esposqueta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite seringue, clifoire, v. gisclet » TdF « espossar » : v. espolsar 2. espòt nm (de l'angl. spot taca luminosa de projector) : « spot » (Rapin) Un espòt publicitari. espotar (v. tr.) : bercar (copar l'embocadura d'un vas, d'un pòt...) espotar (s') : se bercar. espotassar : augmentatiu d'espotar (v. espoterlar). espotassar (s') : augmentatiu de s'espotar. espotat, -ada : espoterlat / despoterlat / bercat, -ada. espotenciar (v. tr.) : estropiar un arbre, lo mal podar ; destrantalhar una maquina. espoterlar / espotassar (v. tr.) / esporlar (non preconizat Dicort) : espotar. (v. Alibert) espoterlar / espotassar (s') v pron / esporlar (s') (non preconizat Dicort) : s'espotar. espoterlat, -a adj : sens pòts. espoterlet, -a adj : sens pòts, « qui n’a pas de
lèvres »
(Alibert) espotida nf : macada / macadura ; « tape, chiquenaude » TdF ; accion d'espotir. espotidura nf, cf Ubaud Dicort p. 152 : çò espotit « mise
en pâte, écrasement, meurtrissure » TdF espotilhament nm, cf Ubaud Dicort :
« mise en compote, écrasement » TdF espotilhar (v. tr.) : doblet expressiu d'espotir. (v. TdF jos ‘espoutiha’) espotilhar (s') : doblet expressiu de s'espotir. espotiment : resulta d'espotir o de s'espotir. espotir (v. tr.) : esquichar ; escroissir / escruissir ; escrapochinar ; englandar ; esclafar. espotir (s') : s'escroissir ; s'escrapochinar ; s'esclafar. espotissent, -a : que maca, qu'escroissís / qu'espotís. espotit 1, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « écrasé,
broyé, ruiné, ée » TdF jos ‘espouti’ espotit 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« meurtrissure ; tape, chiquenaude » (v. TdF jos ‘espoutido’) espotnic (abs. Dicort) (del rus spoutnik) : satellit artificial rus. espotrigar - s'espotrigar (non preconizats Dicort) : doblets d'espotir - s'espotir. (v. espotilhar) « espoutir » : v. espotir. « espoutrar » : v. espoldrar. « espoutrinhar » : v. espotir. |
|
esprandin nm (v. Alibert) : sopar (repais del ser) esprandinar (v. intr. e subst. m) (v. Alibert) : sopar ; lo sopar. « esprantinar » : v. çaisús. esprelha [esprèlha] nf (plt.) : coa de rat (Equisetum pratense) esprémer (abs. Dicort) : v. espremir. espremeson nf, cf Ubaud Dicort : v. expremeson. espremida nf, cf Ubaud Dicort :
« expression, pression »
TdF Espremida
de man, serrement de main. (v. TdF) espremir / esprémer
(abs. Dicort) (v.
tr.) : quichar quicòm per ne far sortir lo chuc ;
abodrir la tèrra ; embrenicar ; afinar lo lin o lo cambe. (# exprimir) espremir (s’) v pron / esprémer (s') (abs. Dicort) : s'abodrir ; s'embrenicar ; assajar de primejar
(de s'aplicar) « se comprimer, faire
effort pour vomir » TdF ‘s’espremi’. (# exprimir (s’)) « esprès » e derivats : v. exprès. esprimar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, ameublir la terre,
émietter, v. aprimar ;
espader le lin, sérancer le chanvre, v. espasar »
(v. TdF) esprimas nf pl (< esprimar) : « espade, séran, outil pour affiner le lin ou le chanvre, v. espasador » (v. TdF jos ‘esprimo’). « esprimas » : v. exprimas (abs. Dicort). espringon (abs. Dicort) : esperenca / esperlenca (nos coladís per trapar d'aucelons). v. esperenc. esprint (< angl.) nm, cf Ubaud Dicort :
« sprint » (Rapin) esprintar v, cf Ubaud Dicort :
v intr, « sprinter »
(Sèrras-Ess.) esprintaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « sprinter » (Rapin),
« sprinteur, -euse »
(v. Per Noste) espròc : estarengla ; estèla pichonèla ; ascla pichonèla. esprocada : nafrada facha per un espròc. espròva : eveniment penible per q.q. ; trabalh donat a un examèn per tala o tala matèria ; accion d'esprovar ; çò que servís per esprovar ; tèxt imprimit tal que sortís de la composicion e que l'autor o un corrector an de corregir abans de lo tornar a l'estampaire ; t. tecn. de fotografia. esprovaire, -aira [~ airitz] n : persona que met a l'espròva. esprovar (v. tr.) : sometre q.q. o quicòm a l'experiéncia per saber sa valor. esprovar (s') : assajar / far un assag (temptativa) espudir (v. tr.) : orrir / aborrir / asirar / enirar (prene en gripa) ; repugnar (R. IV, 669) (v. repugnar 1) ; reprovar ; repudiar. espumós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « spumeux, -euse » (Laus) ; « (pour un vin)
mousseux » (Basic, Per Noste) espumositat nf, cf Ubaud Dicort :
« spumosité » (Per Noste) espunta (non preconizat Dicort) : v. esponcha. espuntar v (non preconizat Dicort) : v. esponchar. espuracion nf, cf Ubaud Dicort :
« épuration » (Sèrras-Ess., Basic) espurar (v. tr.) : netejar / far venir blos. espurar (s') : se netejar / venir blos. espurat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« pur, ure, sans mélange » TdF jos ‘espura 2’ espurga nf, cf Ubaud Dicort :
« nerprun, arbrisseau »
TdF espurgada nf, cf Ubaud Dicort :
« éclaircie que l’on fait dans un bois trop
épais, v. esclargida ; évacuation de bile,
explosion de colère ou de pleurs » (v. TdF) espurgaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui,
celle qui épure ; correcteur » TdF espurgament
nm, cf Ubaud Dicort : « purgation, épuration, nettoiement, v. netejatge » (v. TdF) espurgar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, purger, épurer, purifier ; nettoyer,
monder, cribler ; mondifier, déterger ; vider ;
émonder un arbre » TdF. « espurgar » (R.
IV, 672) e derivats : v.
expurg- espurgar (s’) v pron : « se purger, se nettoyer, se vider ;
dire tout ce qu’on a sur le cœur » TdF jos
‘espurga’ espurgatòri nm, cf Ubaud Dicort : « purgatoire, v. purgatòri ;
couvet, chaufferette » (v. TdF) espurgum nm sing, cf Ubaud Dicort :
« ce qui purge, fruits mal mûrs » TdF esquadra nf : ensemble de naviris de guèrra comandats per un amiral. esquadrilha : ensemble d'avions de guèrra. esquadron : caduna de las partidas d'un regiment de cavalariá. esquadronar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, t.
d’art militaire,
escadronner » TdF ‘escadrouna’ esqüal [ ~ esqual] nm : mena de verdon. esquama ~
esqüama (sab.) nf, cf Ubaud Dicort :
« squame » (Laus). (v. escama 2) esquamifèr
~ esqüamifèr, -a adj,
cf Ubaud Dicort : « (biol.)
squamifère » (Per Noste) esquamós
~ esqüamós, -osa adj,
cf Ubaud Dicort : « (méd.,
bot.) squameux, -euse » (Laus) esquamula
~ esqüamula nf,
cf Ubaud Dicort : « (zool.)
squamule » (Per Noste) esquartairament nm, cf Ubaud Dicort : « écartèlement, sorte de
supplice » TdF ‘escarteiramen’ esquartairar (v. tr.) : dividir en quatre quartièrs ; far de tròces. esquartairar (s’) v pron : « se fendre en quatre, voler en
éclats ; prendre un écart » (v. TdF jos ‘escarteira’) esquartairat, -ada : dividit, -ida en 4 quartièrs ; atrocelat,-ada. esquatrar (v. intr.) : partir dels quatre pès / s'enfugir. esquelèt : ossamenta / carcassa de l'òme o d'un vertebrat. esqueletic, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« squelettique » (Rapin) « esquelha » : v. esquilha. esquèma nm : escapol / esbòç (linhas essencialas) (t. a.) esquematic, -a : relatiu, iva a un esquèma. esquematicament : d'un biais esquematic. esquematisme nm, cf Ubaud Dicort :
« schématisme » (Rapin) esquematizacion nf, cf Ubaud Dicort :
« schématisation » (Rapin) esquematizar (v. tr.) : simplificar sistematicament. esquèr [veire esquèrre, cf Ubaud Dicort], -èrra: ; maladrech, -a ; dificil, -a ; extravagant, -a
; estranh, -a ; de mal far ; de mal escalar ; que ven a revèrs. esquerda nf, cf Ubaud Dicort :
« écharde » (Carrasco). (v. estarengla) esquerdar
(s’) v pron,
cf Ubaud Dicort : « Me soi
esquerdat, je me suis enfoncé une écharde » (Carrasco). (v. estarenglar (s’)) esquerilh : cavilha del pè. esquerlar (v. tr.) : asclar / fendasclar / fendre. esquèrlhe, -lha : polit, -ida (pres ironicament) È ben ! Sèm
esquèrlhes ! esquèrn ~
esquièrn nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « moquerie, médisance, raillerie, plaisanterie ;
mépris, avanie, affront, blasphème » (Honnorat
‘esquern’). (v. escarni) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||
|
|
|
|
|