esporlar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v intr, payer le droit d’espòrla » (v. R. III, 188)

esporlar 2 (non preconizat Dicort) : v. espoterlar - espotar.

esporlatge nm, cf Ubaud Dicort : « droit d’espòrla » (L. 173)

ESPORO- : forma prefixada del grèc spòròs (semença)

esporocarp (m.) : receptacle d'esporangis.

esporocist (m.) : estadi de la formacion de las espòras.

esporofil (m.) : organ que presenta d'esporangis.

esporofit (m.) : planta que se reprodutz per d'espòras.

esporofitic, -a : relatiu, -iva als esporofits.

esporogèn, -a : generator, -tritz d'espòras.

esporogenic, -a : que produtz d'espòras.

esporogòni nm, cf Ubaud Dicort : « sporogone » (Rapin)

esporozoaris (m. pl.) : familha de protozoaris parasits.

espòrt : exercici corporal que i se far pròva d'adreça, de fòrça e de soplesa.

esportin nm : cabàs per i cachar las olivas. (v. escortin)

esportiu, -iva (subs. e adj.) : persona que fa d'espòrt ; relatiu, -iva a l'espòrt.

esportivament : d'un biais esportiu.

esportivitat nf : qualitat de çò esportiu.

esportula nf, cf Ubaud Dicort : « sportule » (Rapin)

esporulacion nf, cf Ubaud Dicort : « (bot., mycol.) sporulation » (Per Noste, Rapin)

espós, esposa n : persona maridada amb una autra.

esposada : nòvia maridada.

esposadís, -issa adj, cf Ubaud Dicort : « Anèl esposadís, bague d’alliance » (L. 173)

esposador : aplech per vojar l'aiga d'una embarcacion.

esposaire 1 nm : òme que se pren una femna en maridatge, « (fam.) épouseur (syn. : pretendent) » (v. Laus).

esposaire 2, -aira [~ -airitz] adj e n, cf Ubaud Dicort : « épouseur, euse, v. maridaire » TdF

esposalhas nf pl / esposament nm : maridatge.

esposar 1 (v. tr.) : se prene un espós o una esposa ;

esposar (s') : se maridar ;

esposar 2 (v. tr.) :  agotar / tarir / assecar / tressecar.

esposar (s’) : s'agotar / se tarir / s'assecar.

esposarèl, -a adj : nupcial, -a. (v. TdF) (v. esposiu)

esposc : mescla de civada, d'òrdi, de segal... semenada per far pastura pel bestial ; èrsa de mar escumanta ; ramada (pluèja passadissa) ; asagada ; repesc / regiscle.

esposcachin nm, cf Ubaud Dicort : « (qui éclabousse les chiens) variété de raisin blanc qui foire sous les doigts, v. esfoirachin » (v.TdF ‘espousco-chin’)

esposcada : ramada / pissada ; regiscladissa ; tanada ; aspersion ; bordescada / badinada ; caprici.

esposcador : panièr per brandir l'ensalada.

esposcadura nf : t. a. d'esposcada, (Alibert) ;  « éclaboussure, v. gisclada » (v. TdF).

esposcaire 1 nm : gisclet de dròlle per lançar d'aiga (seringa de sambuc) aspersor ; òme embufat.

esposcaire 2, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui éclabousse, qui asperge, qui saupoudre » TdF

esposcament nm, cf Ubaud Dicort : « éclaboussement, rejaillissement, v. esposc, salivada » (v. TdF)

esposcar (v. tr. e intr.) : aspergir ; repescar / regisclar ; refrescar ; agotar ; espolsetar ; brandir ; salpicar.

esposcar (s') : s'enrabiar / s'embufar (se metre en colèra)

esposcasalada nm, cf Ubaud Dicort : « panier à jour dans lequel on secoue la salade, égouttoir, v. esposcador ; homme de rien, personne maladroite, femme de mauvaise vie » TdF jos ‘espousso-ensalado’

esposeta nf, cf Ubaud Dicort : « jeune épouse, petite épouse » TdF

esposiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « relatif aux époux, conjugal, nuptial, ale » (v. TdF)

esposivol, -a adj / esposívol adj m. e f. (v. –ÍVOL) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : nupcial, -a. (v. esposarèl)

esposqueta nf, cf Ubaud Dicort : « petite seringue, clifoire, v. gisclet » TdF

« espossar » : v. espolsar 2.

espòt nm (de l'angl. spot taca luminosa de projector) : « spot » (Rapin)

Un espòt publicitari.

espotar (v. tr.) : bercar (copar l'embocadura d'un vas, d'un pòt...)

espotar (s') : se bercar.

espotassar : augmentatiu d'espotar (v. espoterlar).

espotassar (s') : augmentatiu de s'espotar.

espotat, -ada : espoterlat / despoterlat / bercat, -ada.

espotenciar (v. tr.) : estropiar un arbre, lo mal podar ; destrantalhar una maquina.

espoterlar / espotassar (v. tr.) / esporlar (non preconizat Dicort) : espotar. (v. Alibert)

espoterlar / espotassar (s') v pron / esporlar (s') (non preconizat Dicort) : s'espotar.

espoterlat, -a adj : sens pòts.

espoterlet, -a adj : sens pòts, « qui n’a pas de lèvres » (Alibert)

espotida nf : macada / macadura ; « tape, chiquenaude » TdF ; accion d'espotir.

espotidura nf, cf Ubaud Dicort p. 152 : çò espotit « mise en pâte, écrasement, meurtrissure » TdF

espotilhament nm, cf Ubaud Dicort : « mise en compote, écrasement » TdF

espotilhar (v. tr.) : doblet expressiu d'espotir. (v. TdF jos ‘espoutiha’)

espotilhar (s') : doblet expressiu de s'espotir.

espotiment : resulta d'espotir o de s'espotir.

espotir (v. tr.) : esquichar ; escroissir / escruissir ; escrapochinar ; englandar ; esclafar.

espotir (s') : s'escroissir ; s'escrapochinar ; s'esclafar.

espotissent, -a : que maca, qu'escroissís / qu'espotís.

espotit 1, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « écrasé, broyé, ruiné, ée » TdF jos ‘espouti’

espotit 2 nm, cf Ubaud Dicort : « meurtrissure ; tape, chiquenaude » (v. TdF jos ‘espoutido’)

espotnic (abs. Dicort) (del rus spoutnik) : satellit artificial rus.

espotrigar - s'espotrigar (non preconizats Dicort) : doblets d'espotir - s'espotir. (v. espotilhar)

« espoutir » : v. espotir.

« espoutrar » : v. espoldrar.

« espoutrinhar » : v. espotir.

 

 

esprandin nm (v. Alibert) : sopar (repais del ser)

esprandinar (v. intr. e subst. m) (v. Alibert) : sopar ; lo sopar.

« esprantinar » : v. çaisús.

esprelha [esprèlha] nf (plt.) : coa de rat (Equisetum pratense)

esprémer (abs. Dicort) : v. espremir.

espremeson nf, cf Ubaud Dicort : v. expremeson.

espremida nf, cf Ubaud Dicort : « expression, pression » TdF

Espremida de man, serrement de main. (v. TdF)

espremir / esprémer (abs. Dicort) (v. tr.) : quichar quicòm per ne far sortir lo chuc ; abodrir la tèrra ; embrenicar ; afinar lo lin o lo cambe. (# exprimir)

espremir (s’) v pron / esprémer (s') (abs. Dicort) : s'abodrir ; s'embrenicar ; assajar de primejar (de s'aplicar) « se comprimer, faire effort pour vomir » TdF ‘s’espremi’. (# exprimir (s’))

« esprès » e derivats : v. exprès.

esprimar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, ameublir la terre, émietter, v. aprimar ; espader le lin, sérancer le chanvre, v. espasar » (v. TdF)

esprimas nf pl (< esprimar) : « espade, séran, outil pour affiner le lin ou le chanvre, v. espasador » (v. TdF jos ‘esprimo’). « esprimas » : v. exprimas (abs. Dicort).

espringon (abs. Dicort) : esperenca / esperlenca (nos coladís per trapar d'aucelons). v. esperenc.

esprint (< angl.) nm, cf Ubaud Dicort : « sprint » (Rapin)

esprintar v, cf Ubaud Dicort : v intr, « sprinter » (Sèrras-Ess.)

esprintaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « sprinter » (Rapin), « sprinteur, -euse » (v. Per Noste)

espròc : estarengla ; estèla pichonèla ; ascla pichonèla.

esprocada : nafrada facha per un espròc.

espròva : eveniment penible per q.q. ; trabalh donat a un examèn per tala o tala matèria ; accion d'esprovar ; çò que servís per esprovar ; tèxt imprimit tal que sortís de la composicion e que l'autor o un corrector an de corregir abans de lo tornar a l'estampaire ; t. tecn. de fotografia.

esprovaire, -aira [~ airitz] n : persona que met a l'espròva.

esprovar (v. tr.) : sometre q.q. o quicòm a l'experiéncia per saber sa valor.

esprovar (s') : assajar / far un assag (temptativa)

espudir (v. tr.) : orrir / aborrir / asirar / enirar (prene en gripa) ; repugnar (R. IV, 669) (v. repugnar 1) ; reprovar ; repudiar.

espumós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « spumeux, -euse » (Laus) ;  « (pour un vin) mousseux » (Basic, Per Noste)

espumositat nf, cf Ubaud Dicort : « spumosité » (Per Noste)

espunta (non preconizat Dicort) : v. esponcha.

espuntar v (non preconizat Dicort) : v. esponchar.

espuracion nf, cf Ubaud Dicort : « épuration » (Sèrras-Ess., Basic)

espurar (v. tr.) : netejar / far venir blos.

espurar (s') : se netejar / venir blos.

espurat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « pur, ure, sans mélange » TdF jos ‘espura 2’

espurga nf, cf Ubaud Dicort : « nerprun, arbrisseau » TdF

espurgada nf, cf Ubaud Dicort : « éclaircie que l’on fait dans un bois trop épais, v. esclargida ; évacuation de bile, explosion de colère ou de pleurs » (v. TdF)

espurgaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui épure ; correcteur » TdF

espurgament nm, cf Ubaud Dicort : « purgation, épuration, nettoiement, v. netejatge » (v. TdF)

espurgar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, purger, épurer, purifier ; nettoyer, monder, cribler ; mondifier, déterger ; vider ; émonder un arbre » TdF. « espurgar » (R. IV, 672) e derivats : v. expurg-

espurgar (s’) v pron : « se purger, se nettoyer, se vider ; dire tout ce qu’on a sur le cœur » TdF jos ‘espurga’

espurgatòri nm, cf Ubaud Dicort : « purgatoire, v. purgatòri ; couvet, chaufferette » (v. TdF)

espurgum nm sing, cf Ubaud Dicort : « ce qui purge, fruits mal mûrs » TdF

esquadra nf : ensemble de naviris de guèrra comandats per un amiral.

esquadrilha : ensemble d'avions de guèrra.

esquadron : caduna de las partidas d'un regiment de cavalariá.

esquadronar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, t. d’art militaire, escadronner » TdF ‘escadrouna’

esqüal [ ~ esqual] nm : mena de verdon.

esquama ~ esqüama (sab.) nf, cf Ubaud Dicort : « squame » (Laus). (v. escama 2)

esquamifèr ~ esqüamifèr, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (biol.) squamifère » (Per Noste)  

esquamós ~ esqüamós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « (méd., bot.) squameux, -euse » (Laus)

esquamula ~ esqüamula nf, cf Ubaud Dicort : « (zool.) squamule » (Per Noste)

esquartairament nm, cf Ubaud Dicort : « écartèlement, sorte de supplice » TdF ‘escarteiramen’

esquartairar (v. tr.) : dividir en quatre quartièrs ; far de tròces.

esquartairar (s’) v pron : « se fendre en quatre, voler en éclats ; prendre un écart » (v. TdF jos ‘escarteira’)

esquartairat, -ada : dividit, -ida en 4 quartièrs ; atrocelat,-ada.

esquatrar (v. intr.) : partir dels quatre pès / s'enfugir.

esquelèt : ossamenta / carcassa de l'òme o d'un vertebrat.

esqueletic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « squelettique » (Rapin)

« esquelha » : v. esquilha.

esquèma nm : escapol / esbòç (linhas essencialas) (t. a.)

esquematic, -a : relatiu, iva a un esquèma.

esquematicament : d'un biais esquematic.

esquematisme nm, cf Ubaud Dicort : « schématisme » (Rapin)

esquematizacion nf, cf Ubaud Dicort : « schématisation » (Rapin)

esquematizar (v. tr.) : simplificar sistematicament.

esquèr [veire esquèrre, cf Ubaud Dicort], -èrra: ; maladrech, -a ; dificil, -a ; extravagant, -a ; estranh, -a ; de mal far ; de mal escalar ; que ven a revèrs.

esquerda nf, cf Ubaud Dicort : « écharde » (Carrasco). (v. estarengla)

esquerdar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « Me soi esquerdat, je me suis enfoncé une écharde » (Carrasco). (v. estarenglar (s’))

esquerilh : cavilha del pè.

esquerlar (v. tr.) : asclar / fendasclar / fendre.

esquèrlhe, -lha : polit, -ida (pres ironicament)

È ben ! Sèm esquèrlhes !

esquèrn ~ esquièrn nm  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « moquerie, médisance, raillerie, plaisanterie ; mépris, avanie, affront, blasphème » (Honnorat ‘esquern’). (v. escarni)