espofidar / espofinar v, cf Ubaud Dicort  : « v intr, pouffer, être épouffé, faire des efforts pour respirer, v. espofar ; tousser avec bruit, v. tossir ; éternuer, en parlant des brebis, v. esternudar » (v. TdF jos ‘espoufida’)

Espofidar de rire, pouffer de rire. (v. TdF)

De véser aquel espectacle espofinèt de rire.

espofidar (s’) / espofinar (s’) v pron (los 2, abs. TdF) : espetar de rire en espofidons ; respirar amb dificultat ; esternudar. (v. espofidar / espofinar)

espofidons (d’-) loc adv : en espofinant.

espofinar v intr (v. Azaïs) : v. espofidar ; « pouffer de rire » (Mouly Esping. p.  243)

espofir (v. tr. e intr.) : doblet d'espofar ; tossir fòrt.

espofit nm / espofidal nm / espofinal (abs. Dicort) : gisclal de rire mal reprimit.

« espogar » : v. espiugar.

espoilador, -a adj, cf Ubaud Dicort : « écloppé, obéré, ée, v. escrancat » (v. TdF)

espoilar (v. tr. e intr.) : amalugar / arrenar / abenar.

espoilar (s') : s'esperforçar en van, se crebar. (v. TdF jos ‘espouila’)

espoilat, -ada adj : abenat, -ada / crebat, -ada (s. f.) ; « déguenillé » (Alibert)

espòla nf, cf Ubaud Dicort : « t. de tisserand, espole, fil de la trame d’une étoffe ; bobine que le tissserand met dans la navette, espolin » TdF

espolador nm (t. tecn.) : aplech de teisseire, « petit rouet qui sert à faire les volues ; guindre, petit métier dont on se sert pour doubler les soies ou les réduire en volues » TdF

espolaire nm, cf Ubaud Dicort : v. espolador. (v. TdF jos ‘espouladou’)

espolar (v. intr.) : tèrme tecnic de teisseire, « faire des volues » TdF.

espoldrar : « v tr et intr, avorter, mettre bas avant terme, en parlant des ânesses et des cavales, v. avortar ; crever, éventrer, déchirer un sac trop plein ou un vêtement trop étroit, v. crebar ; s’ébouler, v. esbodelar (s’) » (v. TdF jos ‘espóutra’)

espoldrar (s') v pron  : avortar (v. TdF jos ‘espóutra’) ; s'esventrar ; s'avalencar ; se crebar (s. p.)

espolet : fus per far de dentèla.

espoliacion : accion o resulta d'espoliar q.q. de çò seu.

espoliador, -a  (abs. Dicort) : persona qu'espolia q.q. de çò seu. (v. espoliaire)

espoliaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « spoliateur, -trice ». (Sèrras-Ess., v. Rapin)

espoliar (v. tr.) (R. IV, 479) : despossedir q.q. de çò seu.

espoliator, -tritz adj e : « spoliateur, -trice » (v. Per Noste). (v. espoliaire)

« espolièr » : v. mespolièr.

espolin nm, cf Ubaud Dicort : « t. de tisserand, espolin » TdF (v. espòla)

espolsada : accion d'espolsar o de s'espolsar ; tanada / rosta / tabassada.

espolsador : aplech que servís per espolsar ; panièr per brandir l'ensalada.

espolsadura : resulta d'espolsar o de s'espolsar.

espolsaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona qu'espolsa, que brandís quicòm per l'espolsar.

espolsar 1 (v. tr.) : desalenar / amodar las polsas / far guelsar / far cleussar (l.p.)

espolsar (s') : se desalenar / trapar las polsas / guelsar.

espolsar 2 (v. tr.) : enlevar la posca amb un espolsador ; brandir quicòm per ne far tombar la posca o çò que i se tròba empegat ; tustar / tustassar ; brandir.

espolsar (s') v pron : se brandir al sortir de l'aiga, « se secouer » TdF suppl ‘espóussa’.

Me n’espolsi, je m’en lave les mains. (v. TdF)

espolsatge : accion d'espolsar o de s'espolsar.

espolsejar (v. tr.) : brandir quicòm ençà enlà.

espolseta : escobilh / escobeta ; pincèl.

espolsetar (v. tr.) : escobetar ; netejar ; espolsar.

espolsieirar (v. tr.) : espolsar (enlevar la posca)

« espolson » (espolson nm) : v. aspersor.

espolsum nm, cf Ubaud Dicort : « ce qui est secoué, aspersion » TdF suppl ‘espóussun’

« espoltir » : v. espotir.

« espoltrar » : v. espoldrar.

espomp nm, cf Ubaud Dicort : « spongiosité, porosité » TdF suppl

espompar / espompir (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : bufar ; conflar ; embofir / far venir bodenfle,-a ; far venir gròs (ric) ; benaürar.

espompar / espompir (s') v pron (v. TdF jos ‘espoumpa’) : se conflar / s'encreire ; s'embeure (t.a.) ; s'embofir / venir bodenfle,-a ; se galaminar ; se carrar.

De pan trempat dins un liquid s'espompís.

espomparlar (s') v pron (v. Alibert) : s'espompar / s'espompir. v. s'espompar.

S'espomparlèt dins sa cadièira grand. v. nòta de grand.

espompat, -ada / espompit, -ida adj : t. a. çaisús (espompar), « gonflé, renflé, ée, dodu, ue, bouffant, ante, bouffi, ie ; t. injurieux » TdF jos ‘espoumpa’.

Man espompida : man bodenfla.

Pan espompit : pan plan levat.

espompidura : accion de se conflar, de s'embeure (t. a.)

espompiment : orgulh.

espompinhar (s') : s'espomparlar v. çaisús. (v. TdF jos ‘espoumpa’)

espompir - s'espompir : v. espompar - s'espompar

espompissar (s') v pron (v. Alibert) : s'espomparlar. v. çaisús.

espompit, -ida adj : espompat, -ada t. a. d'espompar. (v. espompat)

esponch 1 (subs. m.) : congestion pulmonara / mal de costat (v. Alibert) ; « L’esponch, le piquant des liqueurs qui commencent à s’aigrir » (v. TdF jos ‘espoun’) ;

esponch 2, -a (adj.) : aspre,-a ; agralós,-osa ; acid,-a. (v. TdF ‘espoun’). (v. jos esponcha)

esponcha / esponta (veire esponcha) (adj. f. e subs. f.) (v. Alibert) : levada / conflada (pasta) ; dolor que lanceja (abscès, mal de costat) ; gèt de lach ; sensacion de lanç que fa lo lach quand va sortir del sen.

Pasta esponcha, pâte levée. (v. TdF jos ‘espougne’)

 

 

esponchada nf / espuntada (veire esponchada) : besonh de far tetar (Alibert) ; lach d'una tetada, « lait qui sort à la fois de la mamelle pleine, jet de lait ; brouissure, dommage causé par la gelée aux bourgeons, aux fleurs et aux fruits » TdF

esponchar [ ~ desponchar] / espontar / espuntar [los 2, veire esponchar, cf Ubaud Dicort] (v. intr. e tr.) : ponchar ; lançar / fissar (abscès, mal de costat...) ; levar (pasta) ; trabalhar la pasta amb lo ponh.

esponchar / espontar / espuntar (s') v pron (los 3, abs.TdF) : se far una estòrsa. (v. espónher (s’))

esponcheta nf, cf Ubaud Dicort : « petit jet de lait » TdF

esponda : bòrd del lièch del costat de la vanèla (passatge estrech entre lo lièch e la paret)

espondaïc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « spondaïque » (Rapin) (v. çai jos)

espondèu nm, cf Ubaud Dicort : « t. de prosodie, spondée » TdF

espondièira : vanèla (v. çaisús (esponda)) ; bòrd de terren ; talús.

Amb una espondièira lo lièch se fa pus aisidament.

ESPONDIL- : forma prefixada del latin spondylus (vertèbra)

espondil nm, cf Ubaud Dicort : « (anat.) spondyle » (Laus)

espondilalgia : dolor vertebrala.

espondilartriti (f.) : inflamacion raumatismala de las vertèbras.

espondilartròsi nf, cf Ubaud Dicort : « (méd.) spondylarthrose »

espondilhar (v. tr.) : estacar lo fil al fus.

espondiliti (f.) : inflamacion d'una vertèbra o mai.

espondilodisciti (f.) : inflamacion d'una vertèbra e dels disques invertebrals vesins.

espondilolisi (f.) : malformacion de l'arc vertebral.

espondilolistèsi (f.) : desplaçament en avant del còrs d'una vertèbra.

espondiloptòsi (f.) : varietat pus grèva d'espondilolistèsi.

espondre (v. tr.) : expausar / explicar.

espondre (s') : se dilatar.

espóner (s’) (abs. Dicort) / espónger (s’) [veire espónher (s’), cf Ubaud Dicort] : se far una estòrsa.

esponga : esquelèt intèrn, bravament porós e elastic, d'unes animals marins ; tot aplech que revèrta una esponga ; mena de toat per evacuar las aigas estadissas.

espongar (v. tr.) : absorbir un liquid amb una esponga ; netejar amb una esponga.

Passar l'esponga : perdonar.

espongassa : esponga gròssa.

espongicultura nf, cf Ubaud Dicort : « spongiculture »

espongifòrme, -ma : en forma d'esponga.

espongiós, -osa adj, cf Ubaud Dicort (R. III, 187) : « spongieux, -euse » (Sèrras-Ess., Basic). espongiós : v. espongós (abs. Dicort)

espongiositat nf, cf Ubaud Dicort : « spongiosité » (Rapin)

espongós  (abs. Dicort) : qu'a las qualitats d'una esponga. (v. espongiós)

espongueta nf, cf Ubaud Dicort : « petite éponge » TdF

espónher / espónger [veire espónher, cf Ubaud Dicort] (v. intr. e tr.) : fissar ; lançar (abscès o punt de costat) ; se conflar (pasta) ; fermentar ; tustassar la pasta amb los ponhs ; « fouler la pâte avec les talons ». (v. TdF ‘espougne’)

espónher (s’) v pron : « se fouler le pied ou la main » TdF jos ‘espougne’.

esponit, -ida : gastat (en marrit estat)

esponja (abs. Dicort) : v. esponga.

esponsòr (<angl.) nm, cf Ubaud Dicort : « sponsor » (Rapin)

esponsorizacion nf, cf Ubaud Dicort : « sponsorisation » (v. çai jos)

esponsorizar v, cf Ubaud Dicort : v tr. « sponsoriser » (Rapin, Basic)

espontanèament : d'un biais espontanèu.

espontaneïtat nf : qualitat de çò espontanèu.

espontanèu, -èa : que ven d'un impuls interior sens intervencion extèrna.

espontar (non preconizat Dicort) : v. esponchar.

esponton nm : mena de pica (arma blanca) (v. TdF)

espontonada : còp de pica.

ESPOR- : forma prefixada del grèc spòra (semença) ; forma prefixada del grèc sporadikòs (escampilhat)

espòra (f.) : corpuscul reproductor d'unes vegetals.

esporada nf, cf Ubaud Dicort : « (astron. anc.) sporade »

esporadic, -a : discontinú, -ua / escampilhat, -ada ; rar, -a.

esporadicament : d'un biais esporadic.

esporangi (m.) : receptacle d'espòras.

esporangifèr, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (bot.) sporangifère » (v. çai sus)

esporc nm, cf Ubaud Dicort : « lieu exposé à tous les vents, en Guienne » (v. TdF) (v. esporgar)

esporcar v, cf Ubaud Dicort : v tr. « salir » .(Lexic M. Roqueta)

esporg (Alibert ; abs. Dicort) : airal a totes los vents. (v. esporc)

esporgada nf, cf Ubaud Dicort : « temps pendant lequel on crible, on nettoie ou dépouille le maïs » TdF suppl. « esporgada » : v. exporgada (abs. Dicort).

« esporgadís, -issa » adj (abs. Dicort e TdF) (v. esporgar) : v. exporgadís (abs. Dicort).

« esporgador » nm (abs. Dicort e TdF) (v. esporgar) : v. exporgador (abs. Dicort).

esporgar v, cf Ubaud Dicort : « vanner ; cribler ; émonder ; nettoyer ; épurer » (Alibert) (v. TdF jos ‘espurga’). « esporgar » : v. exporgar (abs. Dicort).

esporgas nf pl, cf Ubaud Dicort : « criblures » (Alibert). « esporgas »  : v. exporgas (abs. Dicort).

esporifèr, -a : que pòrta las espòras o los esporangis.

esporiu, -iva / esporivol, -a adj / esporívol adj (dels dos genres) (v. –ÍVOL) : blos, -a ; de flor / de primièira borra.

espòrla nf : « droit de relief, d’investissement », ancian drech senhoral ; paga d'expèrt ; eissarpa per braç nafrat. (v. TdF)