|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
espirar 1 (v. intr.) : alenar (respirar) ; vinar (prene l'aire e pèrdre de son contengut en parlant d'una fustalha) (v. TdF ‘espira 1’) « espirar 2 » (morir) (v. TdF ‘espira 2’) : v. expirar. espirautar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort :
« v tr, monter »
(Carrasco) espirifèr nm, cf Ubaud Dicort : « (zool.)
spirifère » (Per Noste) espiril nm, cf Ubaud Dicort :
« (microbiol.) spirille » (Per
Noste) espirillòsi nf, cf Ubaud Dicort : « (méd.)
spirillose » (Per Noste) espiritisme : cresença en la possibilitat d'intrar en comunicacion amb l'esperit dels defuntats ; cresença en la manifestacion dels defuntats en general. espiritista n (m. e f.) : persona que fa d'espiritisme. espiritual, -a : relatiu, -iva a l'esperit ; qu'es pas material, -a. Responsa espitituala. Persona espirituala. Bens espirituals. Vida espirituala. espiritualament : d'un biais espiritual ; en esperit / en pensada. Respond un pauc totjorn espiritualament. Comunicar espiritualament. espiritualisme : doctrina opausada al materialisme e qu'estima l'esperit coma la realitat primièira. espiritualista adj e n (m. e f.) : relatiu, -iva a l'espiritualisme ; persona que profèssa l'espiritualisme. espiritualitat nf : estat de çò espiritual ; qualitat de çò espiritual ; tot çò que concernís la vida espirituala. L'espiritualitat de l'arma (anma) (R. II, 89 - L. 22 - 28) espiritualizacion : accion d'espiritualizar. espiritualizar (v. tr.) : balhar a quicòm una caracteristica espirituala. Espiritualizar sos sentiments. espirituós (abs. Dicort) (adj. e subs.) : plen,
-a d'esperit ; alcoolizat, -ada ; alcoòl. (v.
esperitós) Una persona espirituosa. Una bevenda espirituosa. ESPIRO- : forma prefixada del latin spira (espira) espirocercòsi (f.) : malautiá parasitària dels cans. espirograf : aparelh d'enregistrar los movements respiratòris. espiroïdal, -a adj, cf Ubaud Dicort : en forma d'espiroïde. espiroïde (m.) : còrs que revèrta una espirala. espiromètre : aparelh per mesurar lo volum d'aire dels paumons. espirometria : mesura del volum d'aire dels paumons. espiron nm (v. espira 2) : obertura pichona per donar d'aire a una fustalha. espironet nm, cf Ubaud Dicort :
« très petit évent » TdF espisar (v. tr.) : caucar / pompir / somsir / espotir. espisolar (s') : s'esquivar (R. III, 192). espissar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr et intr, épisser, faire des
épissures, v. emplombar plus usité » (v. TdF) espital (l.p. per ospital) (espital nm (v. Ubaud Dicort e Basic)) : establiment public per de malauts. espitalet (espitalet) nm : ospital pichon. espitalièr (l.p. per ospitalièr) (espitalièr), -ièira adj e n, cf Ubaud Dicort (l.p.) : director, tritz d'un ospital ; persona que trabalha o que demòra dins un ospital ; relatiu, -iva a l'ospital ; persona graciosa, aimabla, que fa bon acuèlh. espitalitat
(Basic) / ospitalitat nf (los 2, v. Ubaud Dicort) :
« hospitalité, v. retirada » (v. TdF jos espitalita’) espitalizacion (l.p. per ospitalizacion) (espitalizacion nf, cf Ubaud Dicort) : accion d'ospitalizar o de se far ospitalizar. espitalizar (l.p. per ospitalizar) (espitalizar (v. Ubaud Dicort e Basic)) (v. tr.) : far dintrar dins un ospital ; aculhir dins un ospital. (Per tota la tièira çaisús, la lenga literària utiliza leumens ospital e sos derivats. espitlòri (m.) : pal que i èra ligada una persona condemnada a la vergonha publica ; « désordre » (Alibert). A l'espitlòri (loc. adv.) : en desòrdre, a l'abandon. espiugar (v. tr.) : desnieirar (desbarrassar de las nièiras) ; pelar (trufets) ; triar / netejar (legums) espiugar (s') : se desbarrassar de sas nièiras. espiular (v. tr.) : descavar / metre cuf (metre a sec al jòc) espïum
nm sing : v. espigum, cf
Ubaud Dicort « espiusar » (espiusar v) : v. espiugar. esplafar (s') : s'aplatussar (tombar de tota sa longor) esplajar v, cf Ubaud Dicort :
v. emplajar. (v. TdF jos ‘emplaja’) esplanada : vasta porcion de terren aplanat. esplanadeta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite esplanade » TdF esplanar (v. tr.) : aplanar (far venir un terren planièr) esplanàs : espandida plana. « esplandir » v : v. espandir. esplanissa : plana. esplanissòl nm : « lieu où l’on épand, étendoir, v. espandidor ; lambeau de culture, morceau de fourrage, v. ròdol, tròç » ; puèg planièr, « v. planastèl » (v. TdF jos ‘esplanissòu’). esplatussal : revira-Marion / brave carpan ;
brave emplastre. esplatussar (v. tr.) : far tombar a plat ; far tombar de tota sa longor ; aplatir. esplatussar (s') : tombar a plat ; tombar de tota sa longor. |
|
esplech nm, cf Ubaud Dicort :
« instrument, outil d’exploitation, v. aplech ;
exploit, acte de justice, v. citacion... ; action de guerre, v. proesa ;
réalisation, v. acompliment ; profit, v. profièch » (v. TdF ‘esplé’) ; « pendard,
vaurien » (v.
Vayssier ‘espléch’). esplech e derivats : doblets d'explech e
derivats (absents Dicort) esplecha nf, cf Ubaud Dicort :
« exploitation ; produit d’une exploitation, revenu,
récolte ; moyen d’exploitation, outillage, v. otís ;
droit d’usage dans une forêt, droit d’y faire du bois,
d’y chasser, pêcher, etc., v. forestatge ; ancienne
redevance seigneuriale ; mesure servant à vendre le vin au
détail, v. escandalh » (v. TdF ‘esplecho’) esplechable, -bla adj,
cf Ubaud Dicort : v. explechable. esplechaire, -aira n, cf Ubaud Dicort :
« exploiteur, -euse » (Sèrras-Ess.) esplechament nm, cf Ubaud Dicort :
« outil, ustensile ; droit d’usage » (L. 172) esplechar v (v. Ubaud Dicort e L. 172) : v. explechar. espleit
nm : v. esplech (v.
Ubaud Dicort) espleita
nf : v. esplecha (v.
Ubaud Dicort) espleitable,
-bla adj : v. esplechable. (v.
Ubaud Dicort) espleitaire,
-aira n : v. esplechaire (v.
Ubaud Dicort) espleitar
v : v. esplechar (v. Ubaud Dicort) ESPLEN- : forma prefixada del grèc splen
(mèlsa) esplena : listèl (esteleta per manténer una fractura (R. III, 386)) esplenalgia : dolor de la mèlsa. esplendent, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« resplendissant, ante »
TdF jos ‘esplendissènt’ esplendid, -a : magnific (R. IV, 119). esplendidament : d'un biais esplendid. esplendir v, cf Ubaud Dicort :
v intr « resplendir, v. resplendir » (v. TdF) esplendor nf : magnificéncia (R. IV, 119). esplenectomia : ablacion de la mèlsa. esplenic, -a : relatiu, -iva a la mèlsa. Artèria esplenica. Glandola esplenica. espleniti (f.) : inflamacion de la mèlsa. ESPLENO- : forma prefixada del grèc splen (mèlsa) esplenogèn, -a : amodat, -ada per la mèlsa. esplenografia : radiografia de la mèlsa. esplenoïde, -da : que revèrta la mèlsa. esplenomegalia : augmentacion del volum de la mèlsa. esplenopatia : nom generic de las afeccions de la mèlsa. « esplicar » e derivats : v. explicar (v. Ubaud Dicort). « esplin » nm (de spleen, angl. de defugir) : v. languina. esplombar (v. intr.) : « n’être pas d’aplomb, surplomber » (v. TdF) ; aver lo fusil qu'escarta (s. f.) esplomissadòt nm, cf Ubaud Dicort : (v. esplomissat) esplomissal : tanada / rosta / tabassada ; cufada / curlida. esplomissar (v. tr.) : desrabar las plumas pichonas. esplomissat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « déplumé,
déguenillé, ée, qui a fait au jeu une perte
considérable » TdF jos ‘esplumassa’ « esplorar 1 » v e derivats : v. explorar. esplorar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr,
mettre en pleurs, désoler » TdF ‘esploura
2’ esplorat, -ada : en plors. esplumassada ~ plumassada nf, cf Ubaud Dicort : v. jos esplumassal. esplumassaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que pluma (s.p. e s. f.) esplumassal (abs. Dicort) / esplumassada nf : tanada / rosta / tabassada ; curlida / cufada (pèrdia totala dins un jòc). (v. esplomissal) esplumassar (v. tr.) / esplumissar (abs. Dicort)
: plumar un volatil ; descavar (metre cuf , metre a sec al jòc) ;
desrabar lo pel. esplumassar (s') v pron / esplumissar (s') (abs. Dicort) : se desrabar lo pel ; se desrabar las plumas ; pèrdre lo pel ; pèrdre las plumas. espocharrar (s') : s'esbosenar / vedelar / cagar (s.f.) espochigar (v. tr.) : espotir / esclafar. espochigar (s') : s'espotir / s'esclafar. espodassaire, -aira : persona qu'espodassa t. a. çaijós. espodassar (v. tr.) : podar la vinha puslèu long, per fin que pòrte mai de frucha ; magencar a còps de pigasson (un arbre) ; esclapar una fusta ; sabracar. espodassatge : accion de podar long. « espodièr » : v. mesplièr. « espodrar » 1 (s’) : v. espoldrar (s’). espodrar 2 (v. tr.) : enlevar la podra ; espolsar (enlevar la posca) ; empolverar ; escampilhar. espofada nf : çò que se gèta per la boca ; « action de pouffer de rire, éclat de rire, rire étouffé » TdF. espofar (v. tr. e intr.) : espofir / espofidar / espofinar : laissar gisclar un rire tròp bèl brieu comprimit. espofar (s') : s'espofinar de rire ; respirar amb dificultat. espofe nm, cf Ubaud Dicort :
« accident qui produit des effets étonnants, v. espectacle » (v. TdF) espofegar (v. intr.) : tossir e escopir amb dificultat. espofidada / espofinada
(los 2, abs. Dicort e TdF) / espofit nm : gisclada de rire comprimit tròp
bèl brieu. espofidal nm : v. espofit. |
|
|
|
|
|
|