espirar 1 (v. intr.) : alenar (respirar) ; vinar (prene l'aire e pèrdre de son contengut en parlant d'una fustalha) (v. TdF ‘espira 1’)

« espirar 2 » (morir) (v. TdF ‘espira 2’) : v. expirar.

espirautar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « v tr, monter » (Carrasco)

espirifèr nm, cf Ubaud Dicort : « (zool.) spirifère » (Per Noste)

espiril nm, cf Ubaud Dicort : « (microbiol.) spirille » (Per Noste)

espirillòsi nf, cf Ubaud Dicort : « (méd.) spirillose » (Per Noste)

espiritisme : cresença en la possibilitat d'intrar en comunicacion amb l'esperit dels defuntats ; cresença en la manifestacion dels defuntats en general.

espiritista n (m. e f.) : persona que fa d'espiritisme.

espiritual, -a : relatiu, -iva a l'esperit ; qu'es pas material, -a.

Responsa espitituala.

Persona espirituala.

Bens espirituals.

Vida espirituala.

espiritualament : d'un biais espiritual ; en esperit / en pensada.

Respond un pauc totjorn espiritualament.

Comunicar espiritualament.

espiritualisme : doctrina opausada al materialisme e qu'estima l'esperit coma la realitat primièira.

espiritualista adj e n (m. e f.) : relatiu, -iva a l'espiritualisme ; persona que profèssa l'espiritualisme.

espiritualitat nf : estat de çò espiritual ; qualitat de çò espiritual ; tot çò que concernís la vida espirituala.

L'espiritualitat de l'arma (anma) (R. II, 89 - L. 22 - 28)

espiritualizacion : accion d'espiritualizar.

espiritualizar (v. tr.) : balhar a quicòm una caracteristica espirituala.

Espiritualizar sos sentiments.

espirituós (abs. Dicort) (adj. e subs.) : plen, -a d'esperit ; alcoolizat, -ada ; alcoòl. (v. esperitós)

Una persona espirituosa.

Una bevenda espirituosa.

ESPIRO- : forma prefixada del latin spira (espira)

espirocercòsi (f.) : malautiá parasitària dels cans.

espirograf : aparelh d'enregistrar los movements respiratòris.

espiroïdal, -a adj, cf Ubaud Dicort : en forma d'espiroïde.

espiroïde (m.) : còrs que revèrta una espirala.

espiromètre : aparelh per mesurar lo volum d'aire dels paumons.

espirometria : mesura del volum d'aire dels paumons.

espiron nm (v. espira 2)  : obertura pichona per donar d'aire a una fustalha.

espironet nm, cf Ubaud Dicort : « très petit évent » TdF

espisar (v. tr.) : caucar / pompir / somsir / espotir.

espisolar (s') : s'esquivar (R. III, 192).

espissar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, épisser, faire des épissures, v. emplombar plus usité » (v. TdF)

espital  (l.p. per ospital) (espital nm (v. Ubaud Dicort e Basic)) : establiment public per de malauts.

espitalet (espitalet) nm  : ospital pichon.

espitalièr (l.p. per ospitalièr) (espitalièr), -ièira adj e n, cf Ubaud Dicort (l.p.) : director, tritz d'un ospital ; persona que trabalha o que demòra dins un ospital ; relatiu, -iva a l'ospital ; persona graciosa, aimabla, que fa bon acuèlh.

espitalitat (Basic) / ospitalitat nf (los 2, v. Ubaud Dicort) : « hospitalité, v. retirada » (v. TdF jos espitalita’)

espitalizacion (l.p. per ospitalizacion) (espitalizacion nf, cf Ubaud Dicort) : accion d'ospitalizar o de se far ospitalizar.

espitalizar (l.p. per ospitalizar) (espitalizar (v. Ubaud Dicort e Basic)) (v. tr.) : far dintrar dins un ospital ; aculhir dins un ospital.

(Per tota la tièira çaisús, la lenga literària utiliza leumens ospital e sos derivats.

espitlòri (m.) : pal que i èra ligada una persona condemnada a la vergonha publica ; « désordre » (Alibert).

A l'espitlòri (loc. adv.) : en desòrdre, a l'abandon.

espiugar (v. tr.) : desnieirar (desbarrassar de las nièiras) ; pelar (trufets) ; triar / netejar (legums)

espiugar (s') : se desbarrassar de sas nièiras.

espiular (v. tr.) : descavar / metre cuf (metre a sec al jòc)

espïum nm sing : v. espigum, cf Ubaud Dicort

« espiusar » (espiusar v) : v. espiugar.

esplafar (s') : s'aplatussar (tombar de tota sa longor)

esplajar v, cf Ubaud Dicort : v. emplajar. (v. TdF jos ‘emplaja’)

esplanada : vasta porcion de terren aplanat.

esplanadeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite esplanade » TdF

esplanar (v. tr.) : aplanar (far venir un terren planièr)

esplanàs : espandida plana.

« esplandir » v : v. espandir.

esplanissa : plana.

esplanissòl nm : « lieu où l’on épand, étendoir, v. espandidor ; lambeau de culture, morceau de fourrage, v. ròdol, tròç » ; puèg planièr, « v. planastèl » (v. TdF jos ‘esplanissòu’).

esplatussal : revira-Marion / brave carpan ; brave emplastre.

esplatussar (v. tr.) : far tombar a plat ; far tombar de tota sa longor ; aplatir.

esplatussar (s') : tombar a plat ; tombar de tota sa longor.

 

 

esplech nm, cf Ubaud Dicort : « instrument, outil d’exploitation, v. aplech ; exploit, acte de justice, v. citacion... ; action de guerre, v. proesa ; réalisation, v. acompliment ; profit, v. profièch » (v. TdF ‘esplé’) ; « pendard, vaurien » (v. Vayssier ‘espléch’). esplech e derivats : doblets d'explech e derivats (absents Dicort)

esplecha nf, cf Ubaud Dicort : « exploitation ; produit d’une exploitation, revenu, récolte ; moyen d’exploitation, outillage, v. otís ; droit d’usage dans une forêt, droit d’y faire du bois, d’y chasser, pêcher, etc., v. forestatge ; ancienne redevance seigneuriale ; mesure servant à vendre le vin au détail, v. escandalh » (v. TdF ‘esplecho’)

esplechable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : v. explechable.

esplechaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « exploiteur, -euse » (Sèrras-Ess.)

esplechament nm, cf Ubaud Dicort : « outil, ustensile ; droit d’usage » (L. 172)

esplechar v (v. Ubaud Dicort e L. 172) : v. explechar.

espleit nm : v. esplech (v. Ubaud Dicort)

espleita nf : v. esplecha (v. Ubaud Dicort)

espleitable, -bla adj : v. esplechable. (v. Ubaud Dicort)

espleitaire, -aira : v. esplechaire (v. Ubaud Dicort)

espleitar : v. esplechar (v. Ubaud Dicort)

ESPLEN- : forma prefixada del grèc splen (mèlsa)

esplena : listèl (esteleta per manténer una fractura (R. III, 386))

esplenalgia : dolor de la mèlsa.

esplendent, -a adj, cf Ubaud Dicort : « resplendissant, ante » TdF jos ‘esplendissènt’

esplendid, -a : magnific (R. IV, 119).

esplendidament : d'un biais esplendid.

esplendir v, cf Ubaud Dicort : v intr « resplendir, v. resplendir » (v. TdF)

esplendor nf : magnificéncia (R. IV, 119).

esplenectomia : ablacion de la mèlsa.

esplenic, -a : relatiu, -iva a la mèlsa.

Artèria esplenica.

Glandola esplenica.

espleniti (f.) : inflamacion de la mèlsa.

ESPLENO- : forma prefixada del grèc splen (mèlsa)

esplenogèn, -a : amodat, -ada per la mèlsa.

esplenografia : radiografia de la mèlsa.

esplenoïde, -da : que revèrta la mèlsa.

esplenomegalia : augmentacion del volum de la mèlsa.

esplenopatia : nom generic de las afeccions de la mèlsa.

« esplicar » e derivats : v. explicar (v. Ubaud Dicort).

« esplin » nm  (de spleen, angl. de defugir) : v. languina.

esplombar (v. intr.) : « n’être pas d’aplomb, surplomber » (v. TdF) ;  aver lo fusil qu'escarta (s. f.)

esplomissadòt nm, cf Ubaud Dicort : (v. esplomissat)

esplomissal : tanada / rosta / tabassada ; cufada / curlida.

esplomissar (v. tr.) : desrabar las plumas pichonas.

esplomissat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « déplumé, déguenillé, ée, qui a fait au jeu une perte considérable » TdF jos ‘esplumassa’

« esplorar 1 » v  e derivats : v. explorar.

esplorar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, mettre en pleurs, désoler » TdF ‘esploura 2’

esplorat, -ada : en plors.

esplumassada ~ plumassada nf, cf Ubaud Dicort : v. jos esplumassal.

esplumassaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que pluma (s.p. e s. f.)

esplumassal (abs. Dicort) / esplumassada nf : tanada / rosta / tabassada ; curlida / cufada (pèrdia totala dins un jòc). (v. esplomissal)

esplumassar (v. tr.) / esplumissar (abs. Dicort) : plumar un volatil ; descavar (metre cuf , metre a sec al jòc) ; desrabar lo pel.

esplumassar (s') v pron / esplumissar  (s') (abs. Dicort) : se desrabar lo pel ; se desrabar las plumas ; pèrdre lo pel ; pèrdre las plumas.

espocharrar (s') : s'esbosenar / vedelar / cagar (s.f.)

espochigar (v. tr.) : espotir / esclafar.

espochigar (s') : s'espotir / s'esclafar.

espodassaire, -aira : persona qu'espodassa t. a. çaijós.

espodassar (v. tr.) : podar la vinha puslèu long, per fin que pòrte mai de frucha ; magencar a còps de pigasson (un arbre) ; esclapar una fusta ; sabracar.

espodassatge : accion de podar long.

« espodièr » : v. mesplièr.

« espodrar » 1 (s’) : v. espoldrar (s’).

espodrar 2 (v. tr.) : enlevar la podra ; espolsar (enlevar la posca) ; empolverar ; escampilhar.

espofada nf : çò que se gèta per la boca ; « action de pouffer de rire, éclat de rire, rire étouffé » TdF.

espofar (v. tr. e intr.) : espofir / espofidar / espofinar : laissar gisclar un rire tròp bèl brieu comprimit.

espofar (s') : s'espofinar de rire ; respirar amb dificultat.

espofe nm, cf Ubaud Dicort : « accident qui produit des effets étonnants, v. espectacle » (v. TdF)

espofegar (v. intr.) : tossir e escopir amb dificultat.

espofidada / espofinada (los 2, abs. Dicort e TdF) / espofit nm : gisclada de rire comprimit tròp bèl brieu.

espofidal nm : v. espofit.