|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
espiga nf (es 'pia): ensemble de grans o de granas que forman la cima de las cambas de las graminèas ; cabelh de milh ; partida salhenta del còl del caval ; tufa de pels que butan al senscontra. Plomban, las espigas, que son plan conflas. (Derivats d’espiga : la l.p. escafa lo « g ») espiga fòla nf, cf Ubaud Dicort : « épi de plusieurs
espèces de brome » TdF jos ‘espigo’ espigada nf : las espigas en general ; ensemble d'espigas. espigaire, -aira [~ -airitz] n : glenaire, -a (persona qu'amassa d'espigas) espigal : espiga de froment, de milh... ; tufa de pels que butan a l’arrevèrs / al revèrs. Un espigal de pel es pas de bon penchenar. espigar (v. intr. e tr.) (es 'piar) : butar l'espiga / metre l'espiga ; glenar (amassar d'espigas) espigassa nf, cf Ubaud Dicort :
« gros épi, vilain épi » TdF espigatge nm, cf Ubaud Dicort :
« action d’épier, de former ses épis ;
temps où les blés épient » TdF espigòla nf, cf Ubaud Dicort : « glane, v. glena » (v. TdF) espigoladís nm : espigas glenadas (amassadas) espigoladissa nf, cf Ubaud Dicort :
v. espigoladís. (v. TdF jos ‘espigouladis’) espigolaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort :
« glaneur, euse » TdF espigolar / espigolhar [veire espigolar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : glenar (amassar d'espigas) espigoleta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite glane, petit épi » TdF espigolièr nm, cf Ubaud Dicort : « terrain couvert de lavande
spic, terrain inculte, v. badafièr » (v. TdF) espigolon nm, cf Ubaud Dicort :
« petit épi, épi maigre » TdF espigolum nm sing : espigas pichonas en general. espigon / espicon [veire espigon, cf Ubaud Dicort] nm : escalon d'escala ; barron de cadièira ; cancilhon (barron de ridèla) ; ajuston de timon d'araire ; cavilha de tina / de cuba ; pal / apièja / pila / estançon ; « petite ligne de pêche » TdF suppl. Cal metre un espigon a la paret que s'esbosena. espigonar / espiconar [veire espigonar] (v. tr.) : estançonar. espigossar / espigotar (v. tr.) : enlevar los espigòts ; netejar ; se manjar lo gran d'una espiga, « becqueter les épis, en manger le grain » ; desbarrassar o se desbarrassar dels pesolhs o de las nièiras. (v. TdF jos ‘espigouta’) espigòt nm, cf Ubaud Dicort :
« épi mal battu, où il reste quelques grains ;
rafle de l’épi de maïs, rachis de l’épi, des
graminées » TdF (v. espigòts) espigotar v, cf Ubaud Dicort :
v. espigossar. espigòts nm
pl (v. Couzinié) : espigas desgrunadas ; rafatum d'espigas
desgrunadas. espigueda : terren cobèrt d'espic (lavanda) espiguet : lavanda espic (Lavandula latifolia) espigueta : espiga pichona ; plt. : (Briza maxima) espigum nm sing (v. espium) : v. espigòts (v. Vayssier : espîum jos ‘espials’) « espilhar » : v. espelhar. espilhejar (abs. Dicort) (v. intr.) : frequentatiu d'espillar. (v. espillejar) espilla nf :
agulha (barreta de metal, d'òs, de fust... ponchuda a una cima e amb
un cap o un trauc a l'autra cima) ; dosilh (espillet) ; estarengla. (v. espillas) Espilla dobla. Espilla de linge. Espilla de pel. Espilla de
cabòça. Espilla de carbata. Jogar a crotz-espilla, poussette, jeu d’enfants. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘espilo’) Tapar l’espira amb l’espilla. (v. jos espira) espillal nm / espillada (abs. Dicort e TdF) : tanada / rosta / tabassada ; « épine » (Alibert ‘espillal’). espillar (v. intr. e tr.) : ponchar amb una espilla ; vinar coma lo sang après un còp d'espilla ; fixar amb una espilla ; trapar ; se far trapar (s.f.) Se faguèt espillar per la polícia. espillar (s') : s'apimpar ; se vestir de primièira. espillas nf pl, cf Ubaud Dicort : « pot de
vin, ce qu’on donne à titre de présent, de gratification
à la femme de celui avec qui on a fait un marché
considérable » (Couzinié) espillejar (v. intr.) : puntejar. espillèri nm : espilla pichona ; ensemble d'espillas ; « enchevêtrement » (Alibert). espillet nm, espilleta (v. espilleta)
: dosilh (cavilha de fust per tapar un trauc de barrica) ; « petit jet de vin » TdF ‘espilet’ espilleta nf, cf Ubaud Dicort :
« petit fausset de tonneau ; petit jet de liquide ;
petite épingle » TdF jos ‘espileto’ espillièr nm, espillièira (abs. Dicort e TdF) : pelòta per i plantar las espillas ; estug per espillas ; persona que fa d'espillas. espillon nm : « petit fausset de tonneau » ; espilla pichona ; espillet ; am / anquet. (v. TdF jos ‘espiloun) espillós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « piquant, -e ;
acéré, -e » (Sèrras-Ess.) espimponejar v, cf Ubaud Dicort :
v. espepidar. (v. TdF jos ‘espepidouna’) espin 1 / spin (< angl.) nm : (fisica)
« spin » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 289, n. 221) espin 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« cépage cultivé à Cahors » TdF jos ‘espin’ espin 3 nm (v. TdF jos ‘espin’ ; non preconizat Dicort), espina : v. espina espin blanc nm (abs. Dicort) : boisson blanc / albespin (Crataegus monogyna), « v. espina blanca, plus usité » TdF jos ‘espin’ espin negre nm (abs. Dicort) : boisson negre (Prunus spinosa),
« prunelier » TdF
jos ‘espin’ espina nf, espin [veire espina, cf Ubaud Dicort] : cadun dels apendixes ponchuts d'unas plantas ; boisson espinós ; aresta de peis ; rastèl de l'esquina ; dificultat ; causa perdurabla de dolor o de torment ; persona rebeluda. (v. TdF ‘espino’) espina amara nf, cf Ubaud Dicort :
« paliurus aculeatus (Lin.), arbrisseau, v. arnavés » (v. TdF ‘espino-amaro’) espina-bèc nm, cf Ubaud Dicort : « épinoche, poisson
d’eau douce ; homme maigre, criquet » (v. TdF ‘espino-bè’) espina blanca nf, cf Ubaud Dicort : v. espin blanc ;
« échinope ritro, plante » (v. TdF ‘espino-blanco’) espina bovina nf, cf Ubaud Dicort :
« arrête-bœuf épineux, plante, v. agavon » (v. TdF ‘espino-bouvino’) espina jauna nf, cf Ubaud Dicort :
« scolyme d’Espagne, plante » TdF ‘espino-jauno’ espina negra nf, cf Ubaud Dicort : v. espin negre. espina revirada nf, cf Ubaud Dicort : « variété de
châtaigne » TdF ‘espino-revirado’ espina vineta nf, cf Ubaud Dicort :
« épine-vinette, arbrisseau » TdF ‘espino-vineto’ espinaire, -aira [~ -airitz] adj e n : que poncha (espinós, -osa) espinal, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« (anat.) spinal, -e » (Laus) espinalh nm : airal espinós. espinant, -a adj : espinaire, -a / espinós, -osa (que poncha) espinar (v. tr.) : « garnir d’épines » (v. TdF) ; emboissonar. Espinar lo pas d'un tèrme (d'una randa) : l'emboissonar. espinar (s') v pron : « s’engager dans les épines, donner dans un piège ; se ponchar amb una espina ; « avaler une arête de poisson » (v. TdF jos ‘espina’). |
|
espinarc nm (plt. potatgièira) : (Spinacia oleracea) ; « personne acariâtre et méchante » (v. TdF ) espinarc bastard nm, cf Ubaud Dicort : « bon-henri, plante, v. sangari » TdF espinarc d’Auvèrnha nm, cf Ubaud Dicort : « mauve crépue, plante
dont on mange les pousses » TdF espinarc dels gròsses nm, cf Ubaud Dicort : « épinard de Hollande,
plante potagère » (v. TdF ‘espinarc-di-gros’) espinarc salvatge (plt.) : (Chenopodim Bonus-Henricus) (v. espinarc bastard) espinarguet : mena de peis (Gasterosteus aculeatus) espinàs : boisson ; airal espinós. espinassa nf : espina
gròssa (Paliurus spina-Christi) [v. arnavés
1] ;
« grosse épine, fâcheuse épine ; endroit plein
d’épines ; sorte de chardon qui sert aux consultations des
amoureux, comme en d’autres pays la marguerite » TdF espinassar (v. tr.) : enrodar d'espinas ; « piquer ». (v. TdF) espinassar (s') : se ponchar amb d'espinas. espinassièr, -ièira adj, cf Ubaud Dicort :
-- « (qui habite les halliers) n pr Espinassier, nom de
fam. lang. » TdF espinassièira nf, cf Ubaud Dicort : -- « n de lieu,
Lespinassière » TdF (v. espinàs) espinasson nm, cf Ubaud Dicort :
« petit hallier » TdF espinat : mata de boissons. espincaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort :
v. espinchaire. (v. TdF jos ‘espinchaire’) espinçaire, -aira [~ -airitz] n : persona qu'espinça las estòfas. espincar : doblet popular d'espinchar. espinçar (v. tr.) : desbarrassar una estòfa de sos defauts, « épinceter le drap » TdF ‘espinsa’. espincetas nf pl, cf Ubaud Dicort :
« pincettes, petites tenailles à mors ; ustensile du
foyer » (v. TdF jos
‘pinseto’) espinchada : còp d'uèlh de lèbre / còp d'uèlh rapid. espinchaire, -aira [~ -airitz] adj e n : espiaire, -a ; relucaire, -a. espinchament : accion d'espiar o de relucar. espinchar / espincar / espinchonar (v. tr.) : espiar ; agachar de coa d'uèlh ; relucar. (v. TdF jos ‘espincha’ e v. ‘espinchouna’) espinchon nm, cf Ubaud Dicort :
« lorgnerie, v. guinchada » (v. TdF) D'espinchon(s) : en fasent guinèla. espinchon (far -) : espiar / far guinèla. espinchonada : còp d'uèlh de lèbre / còp d'uèlh rapid. espinchonar v : v. espinchar. espinchonejar v, cf Ubaud Dicort : (v. espinchonar, espinchon (far -)) espinèla 1 nf, cf Ubaud Dicort : (bot.) « spinelle nf » (Laus) ; espinèla 2 nm :
(minéral.)
« spinelle nm » (Per Noste) espinet nm (TdF ; abs. Dicort) : diminutiu d'espin. espineta nf : « petite épine, petite
arête ; personne rusée, méchante ou
inquiète ; cheville servant à boucher le trou par lequel
on tire le vin d’un tonneau ; épinette, instrument de
musique » ; mena de campairòls (Clavaria
acroporphyrus) ; (Clavaria flava) ; (Clavaria aurea) ; « sorte de
pâtisserie » (v. TdF) « espinga » nf : v. espilla. espingada : saut ; escorreguda azardosa / aventura. espingaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que fa d'espingadas. espingala nf (TdF ;
abs. Dicort) : fronda (mena
d'arma blanca) ; mena d'ancian
fusil gròs e cort (v. espingòla 2). espingar (v. intr. e tr.) : sautar / sautejar / cambadejar / gingar / bingar ; petnar ; córrer. espinglon nm, cf Ubaud Dicort :
« petite épingle ; fausset de tonneau » TdF jos ‘espingoun’ espingòla 1 nf : espilla ; artalàs (Ulex europaeus espingòla 2 nf, cf Ubaud Dicort : « espingole, fusil
évasé » TdF espingolada nf, cf Ubaud Dicort :
« piqûre d’épingle, v. ponhedura » (v. TdF) espingolar (v. tr.) : ponchar ; apimpar / pimponejar. espingolar (s') : se ponchar ; se pimpar / se pimponejar (s'adornar / se vestir de dimenge, se vestir de primièira) espingolièr nm, espingolièira (abs. Dicort e TdF) : estug per espillas, « pelote à épingles » TdF ‘espingoulié’. espinguejar (v. tr. e intr.) : lancejar. Una plaga qu'amassa espingueja. espinguet : espingada v. pus naut. espinhut,
-uda adj : v. espinut. espinnàquer ~ spinnàker (< angl.) nm, cf Ubaud Dicort :
« spinnaker » espinòla : artalàs (Ulex europaeus) espinós, -osa : armat, -ada d'espinas (s.p. e s.f.) Persona espinosa. Question espinosa. espinoset, -a adj : puslèu espinós, -osa. espintadoira (abs. Dicort) : clavelon
capplanièr de burèu que s'espinta amb lo majòfre (det
gròs) per servar un papièr. (v. tacheta) espintar 1 (v. tr.) : enfonzar quicòm en general ; enfonzar una espilla, una punta, un cavilha... ; Espintar un clavèl a còps de martèl. espintar (s') : s'enfonzar (en parlant de quicòm de ponchut) espintar 2 (v. tr.) (v. Alibert) : desburrar lo lach. espinula nf, cf Ubaud Dicort :
« spinule » (Rapin) espinum nm sing, cf Ubaud Dicort :
(v. espina + -UM) espinut ,-uda / espinhut, -uda : espinós, -osa (s. p.) espion, -a n, cf Ubaud Dicort : persona que son mestièr es d'espionar ; maquina d'espionar. Naviri espion. Avion espion. Satellit espion. espionaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui,
celle qui espionne » TdF espionar (v. tr.) : espiar a l'amagat. espionatge : accion d'espionar ; organizacion secreta d'espions o d'espionas al servici d'un país. ESPIRA- : forma prefixada del latin spira (espira) espira 1 nf : partida elementala d'un enrotlament en espirala ; espira 2 nf : dosilh (cavilha
de fust redonda per tapar un trauc de barrica)
« évent, trou que l’on fait à un tonneau pour
lui donner de l’air ou pour goûter le vin ; pour fausset, v.
espilla » (v. TdF) Tapar l’espira amb l’espilla, boucher l’évent avec le fausset. (v. TdF) espiracion nf, cf Ubaud Dicort :
« suintement, v. trespir » TdF ‘espiracioun 2’ espiral 1, -a adj, cf Ubaud Dicort : « t. sc., spiral, ale » TdF jos ‘espirau 2’ Ressòrt
espiral, ressort spiral. (v. Ubaud Dicc. scient. p. 289) espiral 2 nm : respiral (obertura pichona per airejar un airal tampat o per i far lum) espirala nf : seguida de circomvolucions que s'encadenan. Las espiralas del fum. L'espirala de la violéncia. espiralat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « spiralé,
-e » (Per Noste) espiralifòrme, -ma / espiraloïde, -da (los 2, abs. Dicort) : en forma d'espirala. espiraloïdal, -a
(abs. Dicort) : en forma
d'espirala. (v. espiroïdal) espirant,
-a adj, cf Ubaud Dicort :
« spirant, -e » (Laus) Consonanta
espiranta, consonne spirante. (Rapin) espiranta nf, cf Ubaud Dicort :
« (fricative) spirante » (Rapin) (v.
çai sus) |
|
|
|
|
|
|