espiga nf  (es 'pia): ensemble de grans o de granas que forman la cima de las cambas de las graminèas ; cabelh de milh ; partida salhenta del còl del caval ; tufa de pels que butan al senscontra.

Plomban, las espigas, que son plan conflas.

(Derivats d’espiga : la l.p. escafa lo « g »)

espiga fòla nf, cf Ubaud Dicort : « épi de plusieurs espèces de brome » TdF jos ‘espigo’

espigada nf : las espigas en general ; ensemble d'espigas.

espigaire, -aira [~ -airitz] n : glenaire, -a (persona qu'amassa d'espigas)

espigal : espiga de froment, de milh... ; tufa de pels que butan a l’arrevèrs / al revèrs. 

Un espigal de pel es pas de bon penchenar.

espigar (v. intr. e tr.) (es 'piar) : butar l'espiga / metre l'espiga ; glenar (amassar d'espigas)

espigassa nf, cf Ubaud Dicort : « gros épi, vilain épi » TdF

espigatge nm, cf Ubaud Dicort : « action d’épier, de former ses épis ; temps où les blés épient » TdF

espigòla nf, cf Ubaud Dicort : « glane, v. glena » (v. TdF)

espigoladís nm : espigas glenadas (amassadas)

espigoladissa nf, cf Ubaud Dicort : v. espigoladís. (v. TdF jos ‘espigouladis’)

espigolaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « glaneur, euse » TdF

espigolar / espigolhar [veire espigolar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : glenar (amassar d'espigas)

espigoleta nf, cf Ubaud Dicort : « petite glane, petit épi » TdF

espigolièr nm, cf Ubaud Dicort : « terrain couvert de lavande spic, terrain inculte, v. badafièr » (v. TdF)

espigolon nm, cf Ubaud Dicort : « petit épi, épi maigre » TdF

espigolum nm sing : espigas pichonas en general.

espigon / espicon [veire espigon, cf Ubaud Dicort] nm : escalon d'escala ; barron de cadièira ; cancilhon (barron de ridèla) ; ajuston de timon d'araire ; cavilha de tina / de cuba ; pal / apièja / pila / estançon ; « petite ligne de pêche » TdF suppl.

Cal metre un espigon a la paret que s'esbosena.

espigonar / espiconar [veire espigonar] (v. tr.) : estançonar.

espigossar / espigotar (v. tr.) : enlevar los espigòts ; netejar ; se manjar lo gran d'una espiga, « becqueter les épis, en manger le grain »  ; desbarrassar o se desbarrassar dels pesolhs o de las nièiras. (v. TdF jos ‘espigouta’)

espigòt nm, cf Ubaud Dicort : « épi mal battu, où il reste quelques grains ; rafle de l’épi de maïs,  rachis de l’épi, des graminées » TdF (v. espigòts)

espigotar v, cf Ubaud Dicort : v. espigossar.

espigòts nm pl (v. Couzinié) : espigas desgrunadas ; rafatum d'espigas desgrunadas.

espigueda : terren cobèrt d'espic (lavanda)

espiguet : lavanda espic (Lavandula latifolia)

espigueta : espiga pichona ; plt. : (Briza maxima)

espigum nm sing (v. espium) : v. espigòts (v. Vayssier : espîum jos ‘espials’)

« espilhar » : v. espelhar.

espilhejar  (abs. Dicort) (v. intr.) : frequentatiu d'espillar. (v. espillejar)

espilla nf : agulha (barreta de metal, d'òs, de fust... ponchuda a una cima e amb un cap o un trauc a l'autra cima) ; dosilh (espillet) ; estarengla. (v. espillas)

Espilla dobla.

Espilla de linge.

Espilla de pel.

Espilla de cabòça.

Espilla de carbata.

Jogar a crotz-espilla, poussette, jeu d’enfants. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘espilo’)

Tapar l’espira amb l’espilla. (v. jos espira)

espillal nm / espillada (abs. Dicort e TdF) : tanada / rosta / tabassada ; « épine » (Alibert ‘espillal’).

espillar (v. intr. e tr.) : ponchar amb una espilla ; vinar coma lo sang après un còp d'espilla ; fixar amb una espilla ; trapar ; se far trapar (s.f.)

Se faguèt espillar per la polícia.

espillar (s') : s'apimpar ; se vestir de primièira.

espillas nf pl, cf Ubaud Dicort : « pot de vin, ce qu’on donne à titre de présent, de gratification à la femme de celui avec qui on a fait un marché considérable » (Couzinié)

espillejar (v. intr.) : puntejar.

espillèri nm : espilla pichona ; ensemble d'espillas ; « enchevêtrement » (Alibert).

espillet nm, espilleta (v. espilleta) : dosilh (cavilha de fust per tapar un trauc de barrica) ; « petit jet de vin » TdF ‘espilet’

espilleta nf, cf Ubaud Dicort : « petit fausset de tonneau ; petit jet de liquide ; petite épingle » TdF jos ‘espileto’

espillièr nm, espillièira (abs. Dicort  e TdF) : pelòta per i plantar las espillas ; estug per espillas ; persona que fa d'espillas.

espillon nm : « petit fausset de tonneau » ; espilla pichona ; espillet ; am / anquet. (v. TdF jos ‘espiloun)

espillós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « piquant, -e ; acéré, -e » (Sèrras-Ess.)

espimponejar v, cf Ubaud Dicort : v. espepidar. (v. TdF jos ‘espepidouna’)

espin 1 / spin (< angl.) nm : (fisica) « spin » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 289, n. 221)

espin 2 nm, cf Ubaud Dicort : « cépage cultivé à Cahors » TdF jos ‘espin’

espin 3 nm (v. TdF jos ‘espin’ ; non preconizat Dicort), espina : v. espina

espin blanc nm (abs. Dicort) : boisson blanc / albespin (Crataegus monogyna), « v. espina blanca, plus usité » TdF jos ‘espin’

espin negre nm (abs. Dicort)  : boisson negre (Prunus spinosa), « prunelier » TdF jos ‘espin’

espina nf, espin [veire espina, cf Ubaud Dicort] : cadun dels apendixes ponchuts d'unas plantas ; boisson espinós ; aresta de peis ; rastèl de l'esquina ; dificultat ; causa perdurabla de dolor o de torment ; persona rebeluda. (v. TdF ‘espino’)

espina amara nf, cf Ubaud Dicort : « paliurus aculeatus (Lin.), arbrisseau, v. arnavés » (v. TdF ‘espino-amaro’)

espina-bèc nm, cf Ubaud Dicort : « épinoche, poisson d’eau douce ; homme maigre, criquet » (v. TdF ‘espino-bè’)

espina blanca nf, cf Ubaud Dicort : v. espin blanc ; « échinope ritro, plante » (v. TdF ‘espino-blanco’)

espina bovina nf, cf Ubaud Dicort : « arrête-bœuf épineux, plante, v. agavon » (v. TdF ‘espino-bouvino’)

espina jauna nf, cf Ubaud Dicort : « scolyme d’Espagne, plante » TdF ‘espino-jauno’

espina negra nf, cf Ubaud Dicort : v. espin negre.

espina revirada nf, cf Ubaud Dicort : « variété de châtaigne » TdF ‘espino-revirado’

espina vineta nf, cf Ubaud Dicort : « épine-vinette, arbrisseau » TdF ‘espino-vineto’

espinaire, -aira [~ -airitz] adj e n : que poncha (espinós, -osa)

espinal, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (anat.) spinal, -e » (Laus)

espinalh nm : airal espinós.

espinant, -a adj : espinaire, -a / espinós, -osa (que poncha)

espinar (v. tr.) : « garnir d’épines » (v. TdF) ; emboissonar.

Espinar lo pas d'un tèrme (d'una randa) : l'emboissonar.

espinar (s') v pron : « s’engager dans les épines, donner dans un piège ; se ponchar amb una espina ; « avaler une arête de poisson » (v. TdF jos ‘espina’).

 

 

espinarc nm (plt. potatgièira) : (Spinacia oleracea) ; « personne acariâtre et méchante » (v. TdF )

espinarc bastard nm, cf Ubaud Dicort : « bon-henri, plante, v. sangari » TdF

espinarc d’Auvèrnha nm, cf Ubaud Dicort : « mauve crépue, plante dont on mange les pousses » TdF

espinarc dels gròsses nm, cf Ubaud Dicort : « épinard de Hollande, plante potagère » (v. TdF ‘espinarc-di-gros’)

espinarc salvatge (plt.) : (Chenopodim Bonus-Henricus) (v. espinarc bastard)

espinarguet : mena de peis (Gasterosteus aculeatus)

espinàs : boisson ; airal espinós.

espinassa nf : espina gròssa (Paliurus spina-Christi) [v. arnavés 1] ; « grosse épine, fâcheuse épine ; endroit plein d’épines ; sorte de chardon qui sert aux consultations des amoureux, comme en d’autres pays la marguerite » TdF

espinassar (v. tr.) : enrodar d'espinas ; « piquer ». (v. TdF)

espinassar (s') : se ponchar amb d'espinas.

espinassièr, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : -- « (qui habite les halliers) n pr Espinassier, nom de fam. lang. » TdF

espinassièira nf, cf Ubaud Dicort : -- « n de lieu, Lespinassière » TdF (v. espinàs)

espinasson nm, cf Ubaud Dicort : « petit hallier » TdF

espinat : mata de boissons.

espincaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : v. espinchaire. (v. TdF jos ‘espinchaire’)

espinçaire, -aira [~ -airitz] n : persona qu'espinça las estòfas.

espincar : doblet popular d'espinchar.

espinçar (v. tr.) : desbarrassar una estòfa de sos defauts, « épinceter le drap » TdF ‘espinsa’.

espincetas nf pl, cf Ubaud Dicort : « pincettes, petites tenailles à mors ; ustensile du foyer » (v. TdF jos ‘pinseto’)

espinchada : còp d'uèlh de lèbre / còp d'uèlh rapid.

espinchaire, -aira [~ -airitz] adj e n : espiaire, -a ; relucaire, -a.

espinchament : accion d'espiar o de relucar.

espinchar / espincar / espinchonar (v. tr.) : espiar ; agachar de coa d'uèlh ; relucar. (v. TdF jos ‘espincha’ e v. ‘espinchouna’)

espinchon nm, cf Ubaud Dicort : « lorgnerie, v. guinchada » (v. TdF)

D'espinchon(s) : en fasent guinèla.

espinchon (far -) : espiar / far guinèla.

espinchonada : còp d'uèlh de lèbre / còp d'uèlh rapid.

espinchonar : v. espinchar.

espinchonejar v, cf Ubaud Dicort : (v. espinchonar, espinchon (far -))

espinèla 1 nf, cf Ubaud Dicort : (bot.) « spinelle nf » (Laus) ;

espinèla 2 nm : (minéral.) « spinelle nm » (Per Noste)

espinet nm (TdF ; abs. Dicort) : diminutiu d'espin.

espineta nf : « petite épine, petite arête ; personne rusée, méchante ou inquiète ; cheville servant à boucher le trou par lequel on tire le vin d’un tonneau ; épinette, instrument de musique » ; mena de campairòls (Clavaria acroporphyrus) ; (Clavaria flava) ; (Clavaria aurea) ; « sorte de pâtisserie » (v. TdF)

« espinga » nf : v. espilla.

espingada : saut ; escorreguda azardosa / aventura.

espingaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que fa d'espingadas.

espingala nf (TdF ; abs. Dicort) : fronda (mena d'arma blanca) ; mena d'ancian fusil gròs e cort (v. espingòla 2).

espingar (v. intr. e tr.) : sautar / sautejar / cambadejar / gingar / bingar ; petnar ; córrer.

espinglon nm, cf Ubaud Dicort : « petite épingle ; fausset de tonneau » TdF jos ‘espingoun’

espingòla 1 nf : espilla ; artalàs (Ulex europaeus

espingòla 2 nf, cf Ubaud Dicort : « espingole, fusil évasé » TdF

espingolada nf, cf Ubaud Dicort : « piqûre d’épingle, v. ponhedura » (v. TdF)

espingolar (v. tr.) : ponchar ; apimpar / pimponejar.

espingolar (s') : se ponchar ; se pimpar / se pimponejar (s'adornar / se vestir de dimenge, se vestir de primièira)

espingolièr nm, espingolièira (abs. Dicort e TdF) : estug per espillas, « pelote à épingles » TdF ‘espingoulié’.

espinguejar (v. tr. e intr.) : lancejar.

Una plaga qu'amassa espingueja.

espinguet : espingada v. pus naut.

espinhut, -uda adj :  v. espinut.

espinnàquer ~ spinnàker (< angl.) nm, cf Ubaud Dicort : « spinnaker »

espinòla : artalàs (Ulex europaeus)

espinós, -osa : armat, -ada d'espinas (s.p. e s.f.)

Persona espinosa.

Question espinosa.

espinoset, -a adj : puslèu espinós, -osa.

espintadoira (abs. Dicort) : clavelon capplanièr de burèu que s'espinta amb lo majòfre (det gròs) per servar un papièr. (v. tacheta)

espintar 1 (v. tr.) : enfonzar quicòm en general ; enfonzar una espilla, una punta, un cavilha... ;

Espintar un clavèl a còps de martèl.

espintar (s') : s'enfonzar (en parlant de quicòm de ponchut)

espintar 2 (v. tr.) (v. Alibert) : desburrar lo lach.

espinula nf, cf Ubaud Dicort : « spinule » (Rapin)

espinum nm sing, cf Ubaud Dicort : (v. espina + -UM)

espinut ,-uda / espinhut, -uda : espinós, -osa (s. p.)

espion, -a n, cf Ubaud Dicort : persona que son mestièr es d'espionar ; maquina d'espionar.

Naviri espion.

Avion espion.

Satellit espion.

espionaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui espionne » TdF

espionar (v. tr.) : espiar a l'amagat.

espionatge : accion d'espionar ; organizacion secreta d'espions o d'espionas al servici d'un país.

ESPIRA- : forma prefixada del latin spira (espira)

espira 1 nf : partida elementala d'un enrotlament en espirala ;

espira 2 nf : dosilh (cavilha de fust redonda per tapar un trauc de barrica) « évent, trou que l’on fait à un tonneau pour lui donner de l’air ou pour goûter le vin ; pour fausset, v. espilla » (v. TdF)

Tapar l’espira amb l’espilla, boucher l’évent avec le fausset. (v. TdF)

espiracion nf, cf Ubaud Dicort : « suintement, v. trespir » TdF ‘espiracioun 2’

espiral 1, -a adj, cf Ubaud Dicort : « t. sc., spiral, ale » TdF jos ‘espirau 2’

Ressòrt espiral, ressort spiral. (v. Ubaud Dicc. scient. p. 289)

espiral 2 nm : respiral (obertura pichona per airejar un airal tampat o per i far lum)

espirala nf : seguida de circomvolucions que s'encadenan.

Las espiralas del fum.

L'espirala de la violéncia.

espiralat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « spiralé, -e » (Per Noste)

espiralifòrme, -ma / espiraloïde, -da (los 2, abs. Dicort) : en forma d'espirala.

espiraloïdal, -a (abs. Dicort) : en forma d'espirala. (v. espiroïdal)

espirant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « spirant, -e » (Laus)

Consonanta espiranta, consonne spirante. (Rapin)

espiranta nf, cf Ubaud Dicort : « (fricative) spirante » (Rapin) (v. çai sus)