espermatic, -a : relatiu, -iva a l'espèrma.

Liquid espermatic.

Insufisença espermatica.

espermaticida (abs. Dicort) (adj. e subs.) : que tua los espermatozoïdes. (v. espermicida)

ESPERMATO- : forma prefixada del grèc sperma (espèrma)

espermatoblast : cellula sexuala primordiala del testicul.

espermatocèla (-cèle nf, v. idrocèle) : dilatacion per acomolacion d'espèrma dins lo testicul e l'epididim.

espermatocit : cellula geminala masculina.

espermatogenèsi (f.) : formacion dels espermatozoïdes.

espermatorrèa : emission involontària d'espèrma.

espermatozoïde : gamet mascle de l'òme e dels autres animals, amodat per un flagèl.

espermaturia : preséncia d'espermatozoïdes dins las urinas.

espermicida adj (dels dos genres) e nm, cf Ubaud Dicort : « spermicide » (Rapin)

esperon : arpa posteriora d'una pata de gal o d'una pata de darrièr d'un can ; bèc de naviri ; ancola de ròca ; clau de pont ; poncha de maçonariá ; cebencon ; pata d'auca dels uèlhs ; tot çò que revèrta un esperon ; mena de plantas : (Cenchrus capitatus) ; (Lampsana communis)

esperonada : còp d'esperon.

esperonaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui éperonne » TdF

esperonar (v. tr.) : balhar un còp d'esperon.

esperonat, -ada : qu'a d'esperons.

Lo meu can es esperonat doble, pas lo teu.

esperonejar (v. tr. e intr.) : quitar pas d'esperonar ; arpatejar ; reguitnar.

esperonet nm, cf Ubaud Dicort : « petit éperon » TdF

esperonièr nm, cf Ubaud Dicort : « éperonnier » TdF

esperpelugar v, cf Ubaud Dicort : v. esparpelugar. (v. TdF jos ‘esperpeluga’)

espèrra nf : esperfòrç convulsiu, « mouvement que l’on fait en se débattant, effort, résistance, v. esfòrç, esperfòrç, estrepa » (v. TdF). (# espèra)

Far las espèrras : se convulsionar abans morir.

esperrecadura : estrif / estripal.

esperrecar (v. tr.) : estrifar / estripar / esquinçar.

esperrecar (s') : s'estrifar / s'estripar / s'esquinçar.

espersar (v. tr.) : arpentar ; expertesar.

« espèrt » e derivats : v. ex-

espertaire, -aira adj e n : persona que desrevelha las autras.

espertament [espèrtament] nm : accion o resulta de desrevelhar o de se desrevelhar.

espertar (v. tr. ) : desrevelhar.

espertar (s') : se desrevelhar.

espertinaire, -aira adj, cf Ubaud Dicort : « qui goûte ; qui aime goûter pour se distraire » (Alibert)

« espertinar » e derivats : v. vespertinar.

espés 1, -essa adj : lo contrari de tèunhe o de prim ; consistent, -a ; corporent, -a ; mauruc, -uga ; tocant, -a ; gorgossut, -uda.

Mesfisa-te, que la teu ombra es pas espessa !

Son pas espesses los amics dins la petega.

Òme de la lenga espessa : ... que bretoneja ; ... qu'a tròp begut.

Venir espes : s'engraissar.

espés 2 nm, cf Ubaud Dicort : « L’espés, l’épais, l’épaisseur » TdF jos ‘espés 1’

espés 3 adv, cf Ubaud Dicort : « épais, d’une manière serrée, près à près » TdF ‘espés 2’

Semenar espés.

Parlar espés : parlar coma q.q. qu'a tròp begut. (v. jos espés 1)

espeselh ~ peselh nm, cf Ubaud Dicort : v. peselh.

espeselhada : pesèl / pesèu / pesic (fials / fils qu'estacan l'estòfa al telièr del teisseire e que i demòran un còp l'estòfa enlevada) ; cima de la trama.

espesicar (v. tr.) : gratar amb las arpas.

espesicar (s') : se gratar ; se fatigar.

« espesiclar » / « s'espesiclar » : v. çaisús.

espesida : penchenada ; peltirada.

espesilhada nf : v. pesilhada 2.

espesilhar v, cf Ubaud Dicort : « v impers, grêler » (Sèrras-Ess.)

espesir (v. tr) : desembolhar / desenrambolhar / penchenar ; plumar ; examinar ; relatar.

espesir (s') : se penchenar ; se peltirar.

espèsis ~ pèsis nm pl, cf Ubaud Dicort : v. peselh ~ espeselh  (v. Vayssier jos ‘espesél)

espesolhada : accion de desbarrassar o de se... dels pesolhs ; tanada / rosta / tabassada.

espesolhador : abric que los mendicants i s'espesolhan.

espesolhaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona qu'espesolha o que s'espesolha.

espesolhar [ ~ despesolhar] (v. tr.) : despesolhar (suprimir los pesolhs) ; corregir.

espesolhar (s') [ ~ despesolhar (se)] v pron : se desbarrassar de sos pesolhs ; se corregir.

espesotar (v. tr.) : copar o bresar lo pè de quicòm.

espessa (arc.) nf, cf Ubaud Dicort : « épaisseur » (L. 171). (v. espessor)

 

« espessar » (espessar v) : v. çaisús (espesotar).

espessàs, - assa : gròs e gras, gròssa e grassa.

espessesiment nm : v. espessiment.

espessesir : v. espessir.

espesset, -a adj, cf Ubaud Dicort : « un peu épais, aisse » TdF

espessidor, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « épaississant, -e » (Laus)

espessiment / espessesiment : accion o resulta d'espessir o de s'espessir.

espessir / espessesir (v. tr. e intr.) : far venir pus espés.

espessir / espessesir (s') : venir pus espés.

espessor nf : dimension tresena d'un solid (las autras doas essent la longor e la largor) ; estat de çò espés ; (s.f.) caracteristica de çò prigond, total.

L'espessor d'un fuèlh de papièr.

L'espessor d'un bòsc.

L'espessor de la nuèch.

« espessugar » [espeçugar, veire pecigar, cf Ubaud Dicort] e derivats : v especigar (abs. Dicort).

espet : explosion ; espetard ; escalapet de tròn ; còp de foet ; beluga ; proesa.

espetada nf, cf Ubaud Dicort : (v. espetar)

La grand espetada, (plaisant) le big-bang. (v. Per Noste)

espetadura / espetidura : esclat ; explosion ; fendilha ; fendascla ; entalha.

espetairal [espetairòl, cf Ubaud Dicort p. 152] nm (plt.) : petairòla (Digitalis purpurea)

espetar / espetir (v. espetir) (v. tr. e intr.) : crebar quicòm ; far explosion ; « poindre ». (v. TdF ‘espeta’) ; espelir.

Espetar un sac, crever un sac. (v. TdF)

Al fuòc, las castanhas espetan.

Espetar de rire.

L’auba espeta, l’aube point. (v. TdF)

espetar (s') : se crebar ; s'escrebassar ; se crebar de beure o de manjar.

Al freg d'unes arbres s'espetan.

S'espetar de trabalh.

espetard : explosiu pichonèl / mina.

espetardar (v. tr.) : minar ; far petar de minas / d'espetards.

espetarrada : detonacion ; seguida d'espets.

espetarrar (v. intr.) (abs. Dicort) : s'espetar a grand bruch. (v. espetarrar (s’))

espetarrar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « crever avec éclat, se crevasser » TdF

espetidura nf : v. espetadura.

espetir : « v intr et tr, crever, germer, v. crebar, grelhar ; entamer une châtaigne, la piquer ou la mordre, avant de la mettre au feu, pour empêcher qu’elle n’éclate » TdF ‘espeti’. espetir v : v. espetar ;

espetnicador nm, cf Ubaud Dicort : -- « ...dor, -dora adj, qui piétine, qui gratte avec les pieds, en Guyenne » TdF ‘espennicadou’

espetnicar (v. tr. e intr.) : petnejar / petnicar / petnotejar / petniquejar / trepejar ; cambarelejar ; gratar amb las arpas (can, galinas, aucèls...) ; arpatejar.

espetoirar (v. tr.) : caçar / percaçar / butar.

espetorida : petarada ; caprici ; badinada.

espetorir (v. intr.) : espetar / far explosion ; petar a dich de forçar per petnar.

espetorolhar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « S’espetourlia, v pron, s’ébattre, rire, sauter, danser » (v. TdF jos ‘espetouri’)

espeulha nf : galon (veta argentada o daurada) ; veta pel pel. (v. TdF jos ‘péulho’)

espeulha sèrp nf (Alibert : espeulhasèrp ; abs. Dicort) : domaisèla / pica sèrp (Libellula) (v. TdF ‘espèulho-sèrp’)

espèut nm, espèuta nf (plt.) : froment rustic (Triticum spelta)

espeutièira : camp d'espèut.

espevinhar (abs. Dicort) : plorinejar ; se lanhar ; se desolar. (v. espevinhar (s’))

espevinhar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « pleurnicher ; se plaindre ; se désoler » (Alibert ; Vayssier)

espevinhós, -osa : plorinejaire, -a / ernhós, -osa.

espia (m. e f. [?,  cf Ubaud Dicort]) (L. 171 nf) : espion, -a. (v. espion)

espiable, -bla (abs. Dicort) : que pòt èsser espiat, -ada a l'amagat, « qu’on peut examiner » (Alibert). (v. espiador)

espiador, -doira adj : que pòt èsser agachat, -ada a l'amagat.

espiament : accion d'espiar, d'espionar.

espiar (v. tr.) : agachar quicòm o q. q. a l'amagat (espionar)

espic (plt) : lavanda (Lavandula officinalis)

espicassar (v. tr.) : achiquetar / apecilhar (copar menut menut)

espichoar (v. intr.) : intrigar / maquinar quicòm / complotar.

espicifèr, -a / espiciflòr, -a (los 2, abs. Dicort) : que sas flors son dispausadas en espiga.

espicifòrme, -ma : en forma d'espiga.

espicilegi nm (abs. Dicort) : « spicilège » (Per Noste) ; recuèlh d'actes, de pèças, d'observacions...

espicon (non preconizat Dicort) : estançon (pal de sosten). v. espigon.

espiconar (non preconizat Dicort) : estançonar. v. espigonar.

espieut : lança corta ; pal aponchat per servir d'arma.

« espifidar » : v. espepidar.