|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
« espanir » 1 v : v. espandir. espanir 2 (v. tr.) : destetar (metre un nenon a manjar de pan) espanir (s') : se metre a manjar de pan. « espanjarlar » / « espanjarnar » : v. espangerlar. « espanjarlar » (s') / « espanjarnar » (s') : v. s'espangerlar. espanolhar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, éplucher l’épi de
maïs » TdF ‘espanouia’ espansar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, crever la panse, éventrer, ouvrir ;
diminuer le ventre, efflanquer » TdF espansar (s’) v pron : « se crever, s’éventrer, v. crebar (se) » (v. TdF jos ‘espansa’) espansilhar [veire espandilhar, cf Ubaud Dicort] (s') v pron : s'escampilhar / s'espargir / se dispersar. Las nivols se son un pauc espansilhadas. espant : esglasi / esglai / espavent. espantable, -bla : espaventable, -a. espantador, -doira adj (Alibert ; abs. Dicort) : espaventable,-a. espantalh (abs. Dicort) : doblet d'espavental. espantaloirar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, laisser des hardes en désordre » TdF espantament : englasi / espavent. espantant,-a : esglasiant, -a / espaventable, -a. espantar (v. tr.) : espaventar ; englasiar. espantar (s') : s'espaventar / s'esglasiar. espantegada nf, cf Ubaud Dicort :
« éparpillement, dispersion » (Calvino) espantegar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, répandre, épandre, v. espandir » (v. TdF) espantelar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, ébrancher, séparer une branche du
tronc » TdF « espantolhar - s'espantolhar » v : v. espandolhar - s'espandolhar. espantós, -osa : espaventable, -a / esglasiant, -a. espar : mena de peis de mar (Sargus annularis) esparabissar v, cf Ubaud Dicort :
v. parabissar. (v. TdF jos ‘parabissa’) esparadrap : benda estrecha de teissut adesiu, o autra matèria adesiva, per aparar una plaga, una nafradura. esparalhon nm, cf Ubaud Dicort :
v. esparlin. (v. TdF jos
‘esparlin’) esparbelha : mena de campairòl (de botarèl) « esparcet » (esparcet nm) : v. esparset (non preconizat Dicort). esparcet bastard nm :
v. esparset bastard. esparcet d’Espanha nm :
v. esparset d’Espanha. esparcet jaune nm, cf Ubaud Dicort :
« hippocrepis en ombelle » TdF ‘esparset-jaune’ esparcet salvatge nm, cf Ubaud Dicort :
« gesse des prés, lathyrus (Lin.),
plante » TdF ‘esparset-sòuvage’ esparceta nf, cf Ubaud Dicort :
« éparcette, sainfoin, v. esparcet ;
luzerne » (v. TdF ‘esparseto’) esparcir v, cf Ubaud Dicort : v. espargir. (v. Laus). « esparcir » : v. esparsir. esparçonièr ~ parçonièr, -ièira adj e n, cf Ubaud Dicort :
v. parçonièr. espardelha nf, cf Ubaud Dicort : « soulier de sparte, chaussure à semelle de corde, en usage dans les Pyrénées » TdF jos ‘espardiho’. « espardelha / espardanha / espardenha » : v. çaijós (espardilha). espardelhaire, -aira n, cf Ubaud Dicort :
(v. espardilhièr) espardelhièr nm, cf Ubaud Dicort :
« (fabricant de souliers de sparte) Espardellier, nom de famille
roussillonnais » TdF jos ‘espardilhié’ espardilha [veire espardelha, cf Ubaud Dicort] nf : calçadura de tèla (tela) amb sòla de còrda. espardilhièr, -ièira (abs. Dicort) : persona que fa o vend d'espardilhas. (v. espardelhièr) esparèla nf, cf Ubaud Dicort :
« picride épervière, plante » TdF’ « esparga » nf : v. espargue. esparganèu nm, cf Ubaud Dicort : « jonc fleuri, plante
aquatique » TdF espargassa nf, cf Ubaud Dicort :
« asperge sauvage, plante » (v. TdF) (v. espargue
salvatge) espargiment nm : escampilhada / dispersion (R. III, 165), « action de répandre, et spécialement des plantes paludéennes sur les terres, pour les amender » TdF. espargir (v. tr.) : escampilhar / dispersar ; « distribuer, partager » TdF. espargir (s') v pron : s'escampilhar / se dispersar ; « se distribuer » TdF jos ‘espargi’. espargit, -ida adj, cf Ubaud Dicort :
« répandu, ue ; épars, arse » TdF jos ‘espargi’ espàrgol nm, espargola 1 nf (e non pas « asperge » (fr.)) : (Asparragus officinalis), « asperge » (Alibert) espargola 2 (plt.) : (Parietaria officinalis) espargola salvatja (abs. Dicort, v. p. 152 ) : (Orobanche) ; (Asparagus acutifolius) (v. espargue salvatge) espargolièira nf, cf Ubaud Dicort : v. esparguièira. espargue / espàrgol nm, cf Ubaud Dicort : v. espàrgol. espargue amar nm, cf Ubaud Dicort :
« asperge amère, plante » (v. TdF jos ‘espargo-amaro’) espargue salvatge nm, cf Ubaud Dicort : « asperge sauvage ;
orobanche vulgaire, plante » (v. TdF jos ‘espargo-fèro’) esparguièira / espargolièira nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : plantacion d'espargues ; « plan d’asperge » TdF. esparlanguetas (d’-) loc adv, cf Ubaud Dicort : « à califourchon, v. escambarlons
(d’) » (v. TdF suppl) esparlin nm (TdF ;
abs. Dicort) : peis
de mar (Sparus annularis) ; (S. haffara) (v. esparalhon) « esparmar - s'esparmar » v : v. espaimar - s'espaimar. esparn nm / esparnida nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : liuç / beleg. esparnal nm / esparnèl (abs. Dicort) : paur / espaventalh (aplech per fa paur als aucèls pilhaires) ; galapian. esparnha nf : v. esparnhe. esparnhaire, -aira [~ -airitz] adj e n : estalviaire, -a (persona que o despensa pas tot) ; recipient que i se sèrva l'òli de fregir. esparnhant, -a adj e n : persona qu'esparnha. esparnhar (v. tr. e intr.) : estalviar (despensar pas tot son argent) esparnhar (s') : se sostar (se despensar pas tròp) esparnhe nm / esparnha [veire
esparnhe, cf Ubaud Dicort] / esparnhi (abs. Dicort) : estalvi (argent estalviat
/ esparnhat) ; disc de veire o de metal (per gardar una candèla de
rajar de cera) ; « binet, petit
ustensile pour faire brûler la chandelle jusqu’au
bout » (v. TdF ‘espargno’ e v. Alibert) esparnhet nm, cf Ubaud Dicort :
« binet [v. esparnhe] » (Alibert) esparnhon nm, cf Ubaud Dicort :
« bobèche » TdF esparnhós, -osa adj : que despensa pas mal a propaus ; « économique » TdF. Aquò’s
gaire esparnhós, cela n’est pas
économique. (v. TdF) esparnida nf : v. esparn. esparnir (v. intr. ) : belejar / liuçar. esparpalh nm : dispersion (R. III, 165) ; « personne évaporée, tête folle ; argémone, coquelicot, plante, v. rosèla 1 » (v. TdF jos ‘esparpai’) esparpalhament nm, cf Ubaud Dicort :
« éparpillement »
(Laus) esparpalhar (v. tr.) : espandir ; escampilhar / dispersar ; « dessiller les yeux, v. esparpelar » (v. TdF jos ‘esparpaia’) esparpalhar (s') v pron : s'espandir ; s'escampilhar / se dispersar ; prene fòrça plaça ; alandar los braçes e bracejar ; « ouvrir les paupières, s’éveiller ; se lever, apparaître, en parlant du soleil » TdF jos ‘esparpaia. |
|
esparpalhejar (v. tr.) : frequentatiu d'esparpalhar, « éparpiller un peu partout » TdF. esparpalhejar (s') v pron : se desrevelhar (s.f.) ; espelir
(s.f.) « commencer à s’éveiller,
à s’épanouir » (v. TdF jos
‘esparpaieja’) esparpelar (v. tr.) (Alibert ; abs. Dicor) : despertar /
desrevelhar ; obrir los uèlhs a q.q. esparpelar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se
frotter les paupières pour les ouvrir, dessiller les yeux ; se
fatiguer la vue » TdF esparpelugar (v. tr.) : obrir los uèlhs a q.q. (s.f.) (v. TdF) esparra : travèrsa d'escala ; escalon ; travèrsa ; pal. esparrabingar (v. tr.) (abs. Dicort e TdF) : engarrelar (far venir garrèl) esparrabingar (s') (abs. Dicort e TdF) : s'engarrelar (venir garrèl) esparrabingat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
garrèl, -a [v. gòi] (v. TdF) ;
desbigossat, -ada. esparrabissament nm, cf Ubaud Dicort : « éparpillement ;
effondrement »
(Carrasco) esparrabissar (v. tr.) : resquilhar / lisar sus las patas (animals) resquilhar / lisar suls pès e sus las mans (personas) (v. çai jos) ; far tombar ; borrolar / trebolar ; demolir (v. Alibert). esparrabissar (s') v pron : « glisser des deux pieds à la fois ; ou de deux pieds à la fois et dans un sens opposé. Se dit surtout des animaux » (Vayssier) ; tombar ; se trebolar ; se demolir (v. TdF jos ‘parabissa’). esparabissat, -ada adj : demolit, -ida, « renversé, ée, sens dessus dessous » (v. TdF jos ‘parabissa’). esparracada
nf, cf Ubaud Dicort :
« chute [v. esparracar (s’)] ;
rossée »
(Sèrras-Ess.) esparracadòt,
-a adj, cf Ubaud Dicort :
(v. esparracat) esparracar / esparricar [veire esparracar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : « répandre, verser » ; escampilhar / dispersar. (v. TdF jos ‘esparrica’) esparracar / esparricar [veire esparracar] (s') v pron : « se répandre, se disperser, décamper, s’en aller ; aller de çà, de là » TdF jos ‘esparrica’ ; escartar las cambas e se baissar ; limpar e tombar braces e cambas escartats (v. Alibert) ; cagar. Me cal anar esparracar, que pòdi pas mai esperar. esparracat, -ada adj :
« répandu, étendu, ue, disséminé,
ée, épars, arse, égaré, ée » TdF jos ‘esparrica’ ; « jambes écartées » (Laus) ;
« éreinté, déhanché » (Couzinié) esparrada : limpada / escarlimpada ; esquipada ; entrepresa
azardosa e malurosa ; espingada ; descarga d'artilhariá. (v. TdF)
esparradoira : aurelha de mossa, de brabant o d'araire. esparrador nm, cf Ubaud Dicort :
« mouton ou bélier qui conduit un troupeau ; sonnaille
d’un bélier conducteur » TdF esparrafanhat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « affairé, ée,
turbulent, ente » TdF esparraire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona portada a limpar ; persona portada a parlar o a agir mal a propaus. «esparrancar - s'esparrancar » : v. esparracar - s'esparracar. esparrantus nm : bracejadas e petnadas (gesticulacions de las mans e dels pès) (v. Vayssier ‘esporrontus’) esparrar (v. intr.) : limpar : far un contrapàs (cavals) ; parlar mal a propaus ; agir mal a propaus. esparràs / esparrat nm :
madièr / postassa (pòst espessassa) ; « personne très forte de
corps » TdF jos ‘esparras’ « esparrecar - s'esparrecar » : v. esperrecar - s'esperrecar. esparrèla : barra de gàbia. « esparricar - s'esparricar » : v. esparracar - s'esparracar. esparrolhar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, épandre désordonnément,
disperser » TdF jos
‘esparouia’ esparron : escalon / travèrsa d'escala ; pal de corondat. esparronar (v. tr.) : metre una barra per tancar una pòrta ; metre una travèrsa ; metre un escalon ; metre una tija de fèrre ; metre un palonièr. espars nm / esparsa nf : mena de rasim negre. esparsada (abs. Dicort) : momenton de pausa per temps destorbat. esparsar (abs. TdF e Alibert) / esparsir (v. TdF ‘esparsi’) (v. tr.) : escampilhar / dispersar. esparsar / esparsir (s') v pron (v. Ubaud Dicort e Alibert) (del lat. spargere) (De confondre pas amb s'espaçar.) : s'escampilhar / se dispersar. La pluèja s'es esparsada (plòu pas tant) esparset [veire esparcet, cf Ubaud Dicort] nm (plt.) : confla palhièr (l.p.) (Hedysarum onobrychis) esparset [veire esparcet] bastard nm (plt.) : (Astragalus
monspessulanus) esparset [veire esparcet] d'Espanha nm : (Hedysarum coronarium) esparsièira nf, cf Ubaud Dicort : « rigole, petit canal
d’irrigation ; œsophage, gosier » (v. TdF jos ‘espaciero’) esparsièr nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : canal de molin, « épanchoir, ouverture par laquelle l’eau s’échappe d’un canal d’arrosage ou arrive sur la roue d’un moulin ; évier de cuisine ; le gosier, en style burlesque » TdF ‘espacié’. esparsinar (v. tr.) : espandir ; escampilhar / dispersar. esparsinar (s') : s'espandir ; s'escampilhar / se dispersar. esparsir - s'esparsir : v. esparsar – esparsar (s') esparson [veire asperson, cf Ubaud Dicort] nm : aspersor (instrument per aspergir amb d'aiga benesida) esparsonar [veire aspersonar] (v. tr.) : espargir d'aiga benesida amb un esparson. esparsum nm : en veirariá, rafatum de veire. espart 1 nm (plt.) : (Stipa tenacissima) espart
2 (a l’-) loc adv [veire despart (a -), cf Ubaud Dicort] : « à
part » (Alibert) espart (en -) (loc.
adv.) (TdF ; abs. Dicort)
: a part. (v. despart (a -)) espartaire nm, cf Ubaud Dicort, -a / espartièr, -ièira (abs. Dicort ; los 2, TdF jos ‘espartié’) : persona que fa o que vend de causas en espart 1. espartar (abs. Dicort, TdF e Alibert) (v. tr.) : cobrir d'espart trenat. espartariá : botiga o trabalh d'espartaire, -a. espartega nf : pèrga
(pal long e estrech) (t. a.) (v. partega) espartegar (v. tr.) [v. intr. (v. TdF)] : amodar una nau amb la pèrga ; ramar. espartinar 1 (v. tr.) (Alibert ; abs. Dicort) : copar / far las
parts. (v. espartir) espartinar 2
v : veire vespertinar, cf
Ubaud Dicort. espartir (v. tr.) : desapartir / divisar / separar ; distribuir. espartit nm : partença ; adieu. esparton nm : brin d'espart. esparussar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : v. espalussar
(s’). (v.
TdF jos ‘espalussa’) esparvairar [ ~ esparvieirar] (v. tr.) : espandir un revestiment amb l'esparvièr ; fretar un revestiment amb un linge banhat mentre que seca ; escampilhar. esparvairat
nm, cf Ubaud Dicort :
« épervier, sorte de filet pour prendre les
oiseaux » TdF jos
‘esparveirat’ esparvairatge [ ~ esparvieiratge] nm : « enduit d’un mur », revestiment o alisatge d'una paret. (v. TdF ‘esparveirage’) esparvairenc ( ~ esparvieirenc), -a adj : relatiu, -iva a un esparvièr. esparvairon [ ~ esparvieiron] nm : esparvièr pichon. esparvièira
nf, cf Ubaud Dicort :
« épervier, filet pour la chasse, v. esparvairat » (v. TdF) esparvieirar
v : v. esparvairar. esparvieiratge nm : v. esparvairatge. esparvieirenc,
-a adj : v. esparvairenc. esparvieiron
nm : v. esparvairon. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|