« espanir » 1 v : v. espandir.

espanir 2 (v. tr.) : destetar (metre un nenon a manjar de pan)

espanir (s') : se metre a manjar de pan.

« espanjarlar » / « espanjarnar » : v. espangerlar.

« espanjarlar » (s') / « espanjarnar » (s') : v. s'espangerlar.

espanolhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, éplucher l’épi de maïs » TdF ‘espanouia’

espansar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, crever la panse, éventrer, ouvrir ; diminuer le ventre, efflanquer » TdF

espansar (s’) v pron : « se crever, s’éventrer, v. crebar (se) » (v. TdF jos ‘espansa’)

espansilhar [veire espandilhar, cf Ubaud Dicort] (s') v pron : s'escampilhar / s'espargir / se dispersar.

Las nivols se son un pauc espansilhadas.

espant : esglasi / esglai / espavent.

espantable, -bla : espaventable, -a.

espantador, -doira adj (Alibert ; abs. Dicort) : espaventable,-a.

espantalh (abs. Dicort) : doblet d'espavental.

espantaloirar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, laisser des hardes en désordre » TdF

espantament : englasi / espavent.

espantant,-a : esglasiant, -a / espaventable, -a.

espantar (v. tr.) : espaventar ; englasiar.

espantar (s') : s'espaventar / s'esglasiar.

espantegada nf, cf Ubaud Dicort : « éparpillement, dispersion » (Calvino)

espantegar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, répandre, épandre, v. espandir » (v. TdF)

espantelar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, ébrancher, séparer une branche du tronc » TdF

« espantolhar - s'espantolhar » v : v. espandolhar - s'espandolhar.

espantós, -osa : espaventable, -a / esglasiant, -a.

espar : mena de peis de mar (Sargus annularis)

esparabissar v, cf Ubaud Dicort : v. parabissar. (v. TdF jos ‘parabissa’)

esparadrap : benda estrecha de teissut adesiu, o autra matèria adesiva, per aparar una plaga, una nafradura.

esparalhon nm, cf Ubaud Dicort : v. esparlin. (v. TdF jos ‘esparlin’)

esparbelha : mena de campairòl (de botarèl)

« esparcet » (esparcet nm) : v. esparset (non preconizat Dicort).

esparcet bastard nm : v. esparset bastard.

esparcet d’Espanha nm : v. esparset d’Espanha.

esparcet jaune nm, cf Ubaud Dicort : « hippocrepis en ombelle » TdF ‘esparset-jaune’

esparcet salvatge nm, cf Ubaud Dicort : « gesse des prés, lathyrus (Lin.), plante » TdF ‘esparset-sòuvage’

esparceta nf, cf Ubaud Dicort : « éparcette, sainfoin, v. esparcet ; luzerne » (v. TdF ‘esparseto’)

esparcir v, cf Ubaud Dicort : v. espargir. (v. Laus). « esparcir » : v. esparsir.

esparçonièr ~ parçonièr, -ièira adj e n, cf Ubaud Dicort : v. parçonièr.

espardelha nf, cf Ubaud Dicort : « soulier de sparte, chaussure à semelle de corde, en usage dans les Pyrénées » TdF jos ‘espardiho’. « espardelha  / espardanha / espardenha » : v. çaijós (espardilha).

espardelhaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : (v. espardilhièr)

espardelhièr nm, cf Ubaud Dicort : « (fabricant de souliers de sparte) Espardellier, nom de famille roussillonnais » TdF jos ‘espardilhié’

espardilha [veire espardelha, cf Ubaud Dicort] nf : calçadura de tèla (tela) amb sòla de còrda.

espardilhièr, -ièira (abs. Dicort) : persona que fa o vend d'espardilhas. (v. espardelhièr)

esparèla nf, cf Ubaud Dicort : « picride épervière, plante » TdF

« esparga » nf : v. espargue.

esparganèu nm, cf Ubaud Dicort : « jonc fleuri, plante aquatique » TdF

espargassa nf, cf Ubaud Dicort : « asperge sauvage, plante » (v. TdF) (v. espargue salvatge)

espargiment nm : escampilhada / dispersion (R. III, 165), « action de répandre, et spécialement des plantes paludéennes sur les terres, pour les amender » TdF.

espargir (v. tr.) : escampilhar / dispersar ; « distribuer, partager » TdF.

espargir (s') v pron : s'escampilhar / se dispersar ; « se distribuer » TdF jos ‘espargi’.

espargit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « répandu, ue ; épars, arse » TdF jos ‘espargi’

espàrgol nm, espargola 1 nf  (e non pas « asperge » (fr.)) : (Asparragus officinalis), « asperge » (Alibert)

espargola 2 (plt.) : (Parietaria officinalis)

espargola salvatja (abs. Dicort, v. p. 152 ) : (Orobanche) ; (Asparagus acutifolius) (v. espargue salvatge)

espargolièira nf, cf Ubaud Dicort : v. esparguièira.

espargue / espàrgol nm, cf Ubaud Dicort : v. espàrgol.

espargue amar nm, cf Ubaud Dicort : « asperge amère, plante » (v. TdF jos ‘espargo-amaro’)

espargue salvatge nm, cf Ubaud Dicort : « asperge sauvage ; orobanche vulgaire, plante » (v. TdF jos ‘espargo-fèro’)

esparguièira / espargolièira nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : plantacion d'espargues ; « plan d’asperge » TdF.

esparlanguetas (d’-) loc adv, cf Ubaud Dicort : « à califourchon, v. escambarlons (d’) » (v. TdF suppl)

esparlin nm (TdF ; abs. Dicort) : peis de mar (Sparus annularis) ; (S. haffara) (v. esparalhon)

« esparmar - s'esparmar » v : v. espaimar - s'espaimar.

esparn nm / esparnida nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : liuç / beleg.

esparnal nm / esparnèl (abs. Dicort) : paur / espaventalh (aplech per fa paur als aucèls pilhaires) ; galapian.

esparnha nf : v. esparnhe.

esparnhaire, -aira [~ -airitz] adj e n : estalviaire, -a (persona que o despensa pas tot) ; recipient que i se sèrva l'òli de fregir.

esparnhant, -a adj e n : persona qu'esparnha.

esparnhar (v. tr. e intr.) : estalviar (despensar pas tot son argent)

esparnhar (s') : se sostar (se despensar pas tròp)

esparnhe nm / esparnha [veire esparnhe, cf Ubaud Dicort] / esparnhi (abs. Dicort) : estalvi (argent estalviat / esparnhat) ; disc de veire o de metal (per gardar una candèla de rajar de cera) ; « binet, petit ustensile pour faire brûler la chandelle jusqu’au bout » (v. TdF ‘espargno’ e v. Alibert) 

esparnhet nm, cf Ubaud Dicort : « binet [v. esparnhe] » (Alibert)

esparnhon nm, cf Ubaud Dicort : « bobèche » TdF

esparnhós, -osa adj : que despensa pas mal a propaus ; « économique » TdF.

Aquò’s gaire esparnhós, cela n’est pas économique. (v. TdF)

esparnida nf : v. esparn.

esparnir (v. intr. ) : belejar / liuçar.

esparpalh nm : dispersion (R. III, 165) ; « personne évaporée, tête folle ; argémone, coquelicot, plante, v. rosèla 1 » (v. TdF jos ‘esparpai’)

esparpalhament nm, cf Ubaud Dicort : « éparpillement » (Laus)

esparpalhar (v. tr.) : espandir ; escampilhar / dispersar ; « dessiller les yeux, v. esparpelar » (v. TdF jos ‘esparpaia’)

esparpalhar (s') v pron : s'espandir ; s'escampilhar / se dispersar ; prene fòrça plaça ; alandar los braçes e bracejar ; « ouvrir les paupières, s’éveiller ; se lever, apparaître, en parlant du soleil » TdF jos ‘esparpaia.

 

 

esparpalhejar (v. tr.) : frequentatiu d'esparpalhar, « éparpiller un peu partout » TdF.

esparpalhejar (s') v pron : se desrevelhar (s.f.) ; espelir (s.f.) « commencer à s’éveiller, à s’épanouir » (v. TdF jos ‘esparpaieja’)

esparpelar (v. tr.) (Alibert ; abs. Dicor) : despertar / desrevelhar ; obrir los uèlhs a q.q.

 esparpelar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se frotter les paupières pour les ouvrir, dessiller les yeux ; se fatiguer la vue » TdF

esparpelugar (v. tr.) : obrir los uèlhs a q.q. (s.f.) (v. TdF)

esparra : travèrsa d'escala ; escalon ; travèrsa ; pal.

esparrabingar (v. tr.) (abs. Dicort e TdF) : engarrelar (far venir garrèl)

esparrabingar (s') (abs. Dicort e TdF) : s'engarrelar (venir garrèl)

esparrabingat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : garrèl, -a [v. gòi] (v. TdF) ; desbigossat, -ada.

esparrabissament nm, cf Ubaud Dicort : « éparpillement ; effondrement » (Carrasco)

esparrabissar (v. tr.) : resquilhar / lisar sus las patas (animals) resquilhar / lisar suls pès e sus las mans (personas) (v. çai jos) ; far tombar ; borrolar / trebolar ; demolir (v. Alibert).

esparrabissar (s') v pron : « glisser des deux pieds à la fois ; ou de deux pieds à la fois et dans un sens opposé. Se dit surtout des animaux » (Vayssier) ; tombar ; se trebolar ; se demolir (v. TdF jos ‘parabissa’).

esparabissat, -ada adj : demolit, -ida, « renversé, ée, sens dessus dessous » (v. TdF jos ‘parabissa’).

esparracada nf, cf Ubaud Dicort : « chute [v. esparracar (s’)] ; rossée » (Sèrras-Ess.)

esparracadòt, -a adj, cf Ubaud Dicort : (v. esparracat)

esparracar / esparricar [veire esparracar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : « répandre, verser » ;  escampilhar / dispersar. (v. TdF jos ‘esparrica’)

esparracar / esparricar [veire esparracar] (s') v pron : « se répandre, se disperser, décamper, s’en aller ; aller de çà, de là » TdF jos ‘esparrica’ ; escartar las cambas e se baissar ; limpar e tombar braces e cambas escartats (v. Alibert) ; cagar.

Me cal anar esparracar, que pòdi pas mai esperar.

esparracat, -ada adj : « répandu, étendu, ue, disséminé, ée, épars, arse, égaré, ée » TdF jos ‘esparrica’ ; « jambes écartées » (Laus) ; « éreinté, déhanché » (Couzinié)

esparrada : limpada / escarlimpada ; esquipada ; entrepresa azardosa e malurosa ; espingada ; descarga d'artilhariá. (v. TdF)

esparradoira : aurelha de mossa, de brabant o d'araire.

esparrador nm, cf Ubaud Dicort : « mouton ou bélier qui conduit un troupeau ; sonnaille d’un bélier conducteur » TdF

esparrafanhat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « affairé, ée, turbulent, ente » TdF

esparraire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona portada a limpar ; persona portada a parlar o a agir mal a propaus.

«esparrancar - s'esparrancar » : v. esparracar - s'esparracar.

esparrantus nm : bracejadas e petnadas (gesticulacions de las mans e dels pès) (v. Vayssier ‘esporrontus’)

esparrar (v. intr.) : limpar : far un contrapàs (cavals) ; parlar mal a propaus ; agir mal a propaus.

esparràs / esparrat nm : madièr / postassa (pòst espessassa) ; « personne très forte de corps » TdF jos ‘esparras’

« esparrecar - s'esparrecar » : v. esperrecar - s'esperrecar.

esparrèla : barra de gàbia.

« esparricar - s'esparricar » : v. esparracar - s'esparracar.

esparrolhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, épandre désordonnément, disperser » TdF jos ‘esparouia’

esparron : escalon / travèrsa d'escala ; pal de corondat.

esparronar (v. tr.) : metre una barra per tancar una pòrta ; metre una travèrsa ; metre un escalon ; metre una tija de fèrre ; metre un palonièr.

espars nm / esparsa nf : mena de rasim negre.

esparsada (abs. Dicort) : momenton de pausa per temps destorbat.

esparsar (abs. TdF e Alibert) / esparsir (v. TdF ‘esparsi’) (v. tr.) : escampilhar / dispersar.

esparsar / esparsir (s') v pron (v. Ubaud Dicort e Alibert) (del lat. spargere) (De confondre pas amb s'espaçar.) : s'escampilhar / se dispersar.

La pluèja s'es esparsada (plòu pas tant)

esparset [veire esparcet, cf Ubaud Dicort] nm (plt.) : confla palhièr (l.p.) (Hedysarum onobrychis)

esparset [veire esparcet] bastard nm (plt.) : (Astragalus monspessulanus)

esparset [veire esparcet] d'Espanha nm : (Hedysarum coronarium)

esparsièira nf, cf Ubaud Dicort : « rigole, petit canal d’irrigation ; œsophage, gosier » (v. TdF jos ‘espaciero’)

esparsièr nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : canal de molin, « épanchoir, ouverture par laquelle l’eau s’échappe d’un canal d’arrosage ou arrive sur la roue d’un moulin ; évier de cuisine ; le gosier, en style burlesque » TdF ‘espacié’.

esparsinar (v. tr.) : espandir ; escampilhar / dispersar.

esparsinar (s') : s'espandir ; s'escampilhar / se dispersar.

esparsir - s'esparsir : v. esparsar – esparsar (s')

esparson [veire asperson, cf Ubaud Dicort] nm : aspersor (instrument per aspergir amb d'aiga benesida)

esparsonar [veire aspersonar] (v. tr.) : espargir d'aiga benesida amb un esparson.

esparsum nm : en veirariá, rafatum de veire.

espart 1 nm (plt.) : (Stipa tenacissima)

espart 2 (a l’-) loc adv [veire despart (a -), cf Ubaud Dicort] : « à part » (Alibert)

espart (en -) (loc. adv.) (TdF ; abs. Dicort) : a part. (v. despart (a -))

espartaire nm, cf Ubaud Dicort, -a / espartièr, -ièira (abs. Dicort ; los 2, TdF jos ‘espartié’) : persona que fa o que vend de causas en espart 1.

espartar (abs. Dicort, TdF e Alibert) (v. tr.) : cobrir d'espart trenat.

espartariá : botiga o trabalh d'espartaire, -a.

espartega nf : pèrga (pal long e estrech) (t. a.) (v. partega)

espartegar (v. tr.) [v. intr. (v. TdF)] : amodar una nau amb la pèrga ; ramar.

espartinar 1 (v. tr.) (Alibert ; abs. Dicort) : copar / far las parts. (v. espartir)

espartinar 2 v : veire vespertinar, cf Ubaud Dicort.

espartir (v. tr.) : desapartir / divisar / separar ; distribuir.

espartit nm : partença ; adieu.

esparton nm : brin d'espart.

esparussar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : v. espalussar (s’). (v. TdF jos ‘espalussa’)

esparvairar [ ~ esparvieirar] (v. tr.) : espandir un revestiment amb l'esparvièr ; fretar un revestiment amb un linge banhat mentre que seca ; escampilhar.

esparvairat nm, cf Ubaud Dicort : « épervier, sorte de filet pour prendre les oiseaux » TdF jos ‘esparveirat’

esparvairatge [ ~ esparvieiratge] nm : « enduit d’un mur », revestiment o alisatge d'una paret. (v. TdF ‘esparveirage’)

esparvairenc ( ~ esparvieirenc), -a adj : relatiu, -iva a un esparvièr.

esparvairon [ ~ esparvieiron] nm : esparvièr pichon.

esparvièira nf, cf Ubaud Dicort : « épervier, filet pour la chasse, v. esparvairat » (v. TdF)

esparvieirar : v. esparvairar.

esparvieiratge nm : v. esparvairatge.

esparvieirenc, -a adj : v. esparvairenc.

esparvieiron nm : v. esparvairon.