|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
espacejar (s') v pron : prene sos aises ; s'espandir ; s'espalhassar. (v. TdF jos ‘espaça’) espaci nm : espandi indefinit que o englòba tot ; porcion d'aquel espandi ; interval de temps o d'espandi. Laissava pas degun mordir sus son espaci vital. espacial, -a : relatiu, -iva a l'espaci. Recèrcas espacialas. Satellit espacial. espacialitat nf, cf Ubaud Dicort :
« spatialité » (Per Noste) espacializacion nf, cf Ubaud Dicort : « spatialisation » (Per
Noste) espaciar v : v. espaçar. espacionauta n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort :
« spationaute » (Rapin) espaciós, -osa : ample, -a / grand, -a. Ostal espaciós. Cambra espaciosa. espaciosament : d'un biais espaciós. espaciotemporal, -a adj, cf Ubaud Dicort : « spatio-temporel,
-elle » (Sèrras-Ess., v. Rapin) espada 1 nf :
espasa (arma blanca de la lama d'acièr) « …
en Gascogne, v. espasa »
; mena de planta : (Bromus maximus). (v. TdF) espada 2 (cast.) : torero (cast.) encargat de la mesa a mòrt del taure. espadacin nm, v. Ubaud Dicort Errata web :
« spadassin » TdF
‘espadassin’ espadaire nm, -a : persona que maneja una espasa ; tabassaire, -a / tanaire, -a. espadar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : tustar amb l'espasa ; tabassar / tanar. espadassa : mena de planta (Bromus maximus) ; campana gròssa / campanassa. espadelar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, étendre et
aplatir » TdF espadelar (s') v pron : s'espatar (tombar e s'aplatir coma de
pasta que moleja) « s’étendre
en s’aplatissant ; tomber à plat ventre » TdF ; Solièr que s’espadèla, soulier qui s’élargit, qui se dilate (TdF) espadelar 2 (s') v pron (v. Alibert) : se bresar la
noseta v. noseta 2. espadici nm, cf Ubaud Dicort :
« bot. spadice » (Rapin,
Laus) espadilha nf : as de picas a d'unes jòcs de cartas, « … au jeu de l’ombre » TdF ‘espadiho’. espadoït, -doïda adj (v. Ubaud Dicort) : « éventé, en
parlant du vin, v. esvanat »
(v. TdF suppl) espadon : espasa gròssa ; espasa de mar (mena de peis) espadonar (v. intr.) : tustar amb l'espadon. espadonar (s') : s'esperforçar. espadòt nm, cf Ubaud Dicort :
« épée courte ; iris des marais,
plante » TdF espaguetis [espaguètis ~ spaghetti, cf Ubaud Dicort] (m. pl.) (de l'it. spaghetti) : pastas alimentàrias de semola de blat dur, presentadas jos la forma de gimbletas longas e tèunhas. Los espaguetis son una mangisca tipicament italiana. espahi nm, cf Ubaud Dicort :
« spahi » (Laus). (v. espaïn) espaimable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « qui inspire l’effroi,
v. esfraiós » (v. TdF jos ‘espeimable’) espaimar (v. tr.) : far estavanir ; espaventar. espaimar (s') : s'estavanir ; s'espaventar. espaime nm / espasme (R. III, 166) nm : contraccion involontària ; estavaniment ; angoissa ; esglasi / espavent. (v. TdF jos ‘espaime’) espaïn nm, cf Ubaud Dicort :
« spahi, sorte de cavalier » TdF ‘espahin’. (v. espahi) espaissós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « incommode,
insupportable » (Brun Glossari
Oc-Fr) espalaficar (s') : s'enfonzar ; se getar ; tombar de naut. espalaissar (s’) (v. pron. (v. Ubaud Dicort e Alibert)) : se galaminar ; se pausar. espalancada : tanada / rosta / tabassada. espalancament : desbrancament ; amalugadura. espalancar (v. tr.) : desmembrar ; desbrancar ; metre a tròces ; dislocar (R. IV, 90) espatlas o ancas ; espandir ; rompre jol pes de la frucha ; amalugar (s. p. e s. f.) ; bresar ; afrabar ; demolir. espalancar (s') : s'estirar de tota sa longor ; plegar jol pes de la frucha ; se galaminar ; s'espalhassar o s'estirar voluptuosament (R. V, 568). Ongan, los nòstres pomièrs s'espalancan. espalancat, -ada : estirat, -ada d'esquinas, cambas escartadas ; estropiat, -ada. espalar (s') : se bolegar. espalargar (v. tr.) : escartar las cambas. espalargar (s') v pron : s'estirar / s'espalhassar. espalejar
1 v : v. espatlejar.
(v. Ubaud Dicort) espalejar 2 v, cf Ubaud Dicort :
« pour remuer à la pelle, v. palejar »
(v. TdF
jos
‘espaleja’) espalh : crivèl ; baruta. espalhadoira : baruta cilindrica / crivèl. espalhaire nm, -a : persona que crivèla o que barutèla. espalhar (v. tr. arc.) : rastelar la palha de pel gran quand se batiá al flagèl o al rotlèu ; crivelar ; barutelar. espalhassadàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : (v. espalhassat) espalhassar (s') v pron : s'espatar (tombar de tot son pes) ; s'estirar pel sòl ; s'estirar pel lièch braces e cambas escartats, « s’étendre » (Alibert). S'espalhassava cada ser dins son liechàs. espalhassat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « étendu,
ue » (v. espalhassar (s’)) espalhechar [espalhejar, cf Ubaud Dicort] (arc.) : doblet d'espalhar, « v intr et tr, remuer la paille, la retourner, lorsqu’on a battu les gerbes » TdF ‘espaieja’. espalhièira 1 [espatlièira, cf Ubaud Dicort] nf :
pèça d'armadura que cobrissiá las espatlas ; espatleta
de camisa o de rauba. (v. TdF jos
‘espaliero’) espalhièira 2 nf, cf Ubaud Dicort : « espalier. Etym. it. spalliera,
de spalla ‘appui’ [mais aussi ‘épaule’] » (v.
Alibert). (v. espatlièira) espalhon nm, cf Ubaud Dicort :
« bouchon de paille mis à une branche d’arbre pour
avertir que les fruits de l’arbre sont achetés ou que la
dépaissance du terrain est réservée ;
brandon » (Vayssier jos
‘espoillóu’) espalhonar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, réserver une terre ou des fruits en
attachant à un arbre un bouchon de paille » TdF ‘espaiouna’ |
|
espalichar (v. tr.) : chapotejar (copar menut menut) espalièr (abs. Dicort) : rengada
d'arbres fruchièrs o de vinha lo long d'una paret o d'un
trelhís. (v. espatlièr) espalinchar (v. tr. arc.) (abs. Dicort) : doblet d'espalhar. (v. espalhejar (v. TdF jos ‘espaieja’)) espalissar (v. tr.) : espandir sus de pals. espalma nf / espauma (abs. Dicort) (los 2, Alibert) :
pampe ; borron de passa ; rebrondum. (v. espaume 1) espalmada : còp amb la palma de la man ; tabassada. espalmar 1 / espaumar [veire espalmar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : enduire d'una pellicula de seu, de pega, de quitran... lo fons d'una barca, la carcassa d'una nau... (v. TdF jos ‘espauma’) espalmar 2 [ / espaumar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : desborronar (suprimir de borrons) espalme / espaume [veire espalme] nm : enduch de seu, de pega, de quitran... (v. TdF jos ‘espaume’) ; accion o resulta d'espalmar. espalmonar (s') v pron (Alibert) / espaumonar (s') (veire espalmonar (s’) [v. paumon]) : bramar (cridar) a s'espetar los paumons. espalussar (s') [ ~ palussar (se)] v pron , cf Ubaud Dicort : se fregar l'esquina contra quicòm per apasiar un prusiment ; « s’épouiller ; frayer avec quelqu’un ». (v. TdF) espampalhar (v. tr.) : frequentatiu d'espampar. espampanada : accion o resulta d'espampar ; gesticulacion ; espingada ; dança fòla ; espanholada / gasconada. espampanar / espampar / espampelar / espampolar (v. tr) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : copar lo pampe ; desborronar ; copar los rebrots. (v. TdF jos ‘despampa’) espampegar v, cf Ubaud Dicort :
v. espampanar. (v. TdF jos ‘espampana’) espampèl [ ~ espampe, cf Ubaud Dicort] nm : pampe (brancas de ceps, fulhum de plantas) espampelar (v. tr.) : espampar. espampolar v : v. espampanar espampolejar / espampalhar (v. tr.) : espampar. espan 1 nm / espanina nf : « vent d’Espagne, sud de l’Aude »,
vent del sud (Alibert) ; espan 2 nm : « t. de distillateur, curoir
pour nettoyer les alambics, à Grasse » TdF; curador
(aplech per curar) (t.a.). « espanairar » : v. espandairar. espançalhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, mettre en
lambeaux, v. enfatrimelar »
(v. TdF ‘espansaia’ espançar (v. tr.) : crebar la pança / esventrar. espançar (s') : se crebar lo ventre / s'esventrar. espandairar (v. tr.) : espandilhar. espandi / espandit nm : espaci ; « étendue, v. espandida » (v. TdF jos ‘espàndi’ e v. Alibert). espandida : espandi ; florison ; accion de florir o de fulhar. espandidoira : aurelha de mossa, de brabant, d'araire. espandidor : airal per espandir quicòm (t.a.) ; aplech per
espandir quicòm. Espandidor de fems. espandilhar (v. tr.) : esparpalhar ; desplegar ; espandir. espandiment nm : florida / florison / floriment « épanouissement, développement, expansion, extension, étalage » TdF. « L'espandiment dels castanhièrs » (J. B.) espandiós, -osa : espaciós, -a ; ample, -a. espandir / espandre (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : desplegar ; escampilhar, « divulguer, épanouir » (v. TdF). espandir / espandre (s') : florir ; fulhar ; se desplegar. espandístrama nf, cf Ubaud Dicort :
« nm, étale-trame
(de tisseur) »
(Carrasco) espandit nm (Alibert, Boucoiran) : v. espandi. espandolhar (v. tr.) : despeitrinar / despapachar espandolhar (s') : se despeitrinar / se despapachar. espandolhat, -ada : despeitrinat, -ada / despapachat, -ada. espandre (v. tr.) : espandir. (v. espandir) espandre (s') : s'espandir. « espandrolhar » (s’) : v. s'espandolhar. espangar (v. tr.) : somsir / caucar / pompir ; espotir. espangar (s') : s'espotir. espangassat (plt.) : trauca sac (Bromus sterilis) ; (B. arvensis) ; (B. squarrosus) ; (Ægilops cylindrica) (Æ. ovata) ; (Hordeum murinum) espangerlar (v. tr.) : despeitralhar (desvestir lo
pitral) espangerlar (s') : se despeitralhar (se descobrir lo pitral) S'es tota espangerlada, qu'aviá tròp caud. espangonar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « faire tous ses efforts pour
venir à bout de quelque chose » TdF Espanha : nom de país d'Euròpa del sud. espanhenc, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« originaire d’Espagne, relatif à
l’Espagne » (v. TdF) Rasim
espanhenc, espanin¸ variété
de raisin à grains très gros, noirs, ronds et durs, recouverts
d’une légère fleur et d’une saveur agréable.
(v. TdF) espanhòl, -a : (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Espanha ; sortit, -ida d'Espanha (nascut, -uda en Espanha) ; lenga castelhana. espanholada : gasconada, fanfaronada. espanholàs, -assa n, cf Ubaud Dicort : « vilain Espagnol,
méchante Espagnole » TdF espanholat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « arrangé à la
mode espagnole, accommodé à l’espagnole,
espagnolisé » TdF ‘espagnoula’ espanholet nm, cf Ubaud Dicort :
« petit Espagnol ; vanneau varié ;
bécasseau canut ; cincle, oiseaux des marais » (v. TdF) espanholeta : sarralha de la manada que vira per obrir o tampar las fenèstras. Metre una fenèstra a l'espanholeta. espanholisme nm, cf Ubaud Dicort :
« espagnolisme » (Laus, Basic) espanhòta nf, cf Ubaud Dicort : v. panhòta.
(v. TdF
jos
‘pagnoto’) espanin, -a adj, cf Ubaud Dicort :
v. espanhenc. (v. TdF ‘espanin’) espanina nf, cf Ubaud Dicort :
v. espan 1. |
|
|
|
|
|
|