espacejar (s') v pron : prene sos aises ; s'espandir ; s'espalhassar. (v. TdF jos ‘espaça’)

espaci nm : espandi indefinit que o englòba tot ; porcion d'aquel espandi ; interval de temps o d'espandi.

Laissava pas degun mordir sus son espaci vital.

espacial, -a : relatiu, -iva a l'espaci.

Recèrcas espacialas.

Satellit espacial.

espacialitat nf, cf Ubaud Dicort : « spatialité » (Per Noste)

espacializacion nf, cf Ubaud Dicort : « spatialisation » (Per Noste)

espaciar : v. espaçar.

espacionauta n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « spationaute » (Rapin)

espaciós, -osa : ample, -a / grand, -a.

Ostal espaciós.

Cambra espaciosa.

espaciosament : d'un biais espaciós.

espaciotemporal, -a adj, cf Ubaud Dicort : « spatio-temporel, -elle » (Sèrras-Ess., v. Rapin)

espada 1 nf : espasa (arma blanca de la lama d'acièr) « … en Gascogne, v. espasa » ; mena de planta : (Bromus maximus). (v. TdF)

espada 2 (cast.) : torero (cast.) encargat de la mesa a mòrt del taure.

espadacin nm, v. Ubaud Dicort Errata web : « spadassin » TdF ‘espadassin’

espadaire nm, -a : persona que maneja una espasa ; tabassaire, -a / tanaire, -a.

espadar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : tustar amb l'espasa ; tabassar / tanar.

espadassa : mena de planta (Bromus maximus) ; campana gròssa / campanassa.

espadelar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, étendre et aplatir » TdF

espadelar (s') v pron : s'espatar (tombar e s'aplatir coma de pasta que moleja) « s’étendre en s’aplatissant ; tomber à plat ventre » TdF ;

Solièr que s’espadèla, soulier qui s’élargit, qui se dilate (TdF)

espadelar 2 (s') v pron (v. Alibert) : se bresar la noseta v. noseta 2.

espadici nm, cf Ubaud Dicort : « bot.  spadice » (Rapin, Laus)

espadilha nf : as de picas a d'unes jòcs de cartas, « … au jeu de l’ombre » TdF ‘espadiho’.

espadoït, -doïda adj (v. Ubaud Dicort) : « éventé, en parlant du vin, v. esvanat » (v. TdF suppl)

espadon : espasa gròssa ; espasa de mar (mena de peis)

espadonar (v. intr.) : tustar amb l'espadon.

espadonar (s') : s'esperforçar.

espadòt nm, cf Ubaud Dicort : « épée courte ; iris des marais, plante » TdF

espaguetis [espaguètis ~ spaghetti, cf Ubaud Dicort] (m. pl.) (de l'it. spaghetti) : pastas alimentàrias de semola de blat dur, presentadas jos la forma de gimbletas longas e tèunhas.

Los espaguetis son una mangisca tipicament italiana.

espahi nm, cf Ubaud Dicort : « spahi » (Laus). (v.  espaïn)

espaimable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « qui inspire l’effroi, v. esfraiós » (v. TdF jos ‘espeimable’)

espaimar (v. tr.) : far estavanir ; espaventar.

espaimar (s') : s'estavanir ; s'espaventar.

espaime nm / espasme (R. III, 166) nm : contraccion involontària ; estavaniment ; angoissa ; esglasi / espavent. (v. TdF jos ‘espaime’)

espaïn nm, cf Ubaud Dicort : « spahi, sorte de cavalier » TdF ‘espahin’. (v.  espahi)

espaissós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « incommode, insupportable » (Brun Glossari Oc-Fr)

espalaficar (s') : s'enfonzar ; se getar ; tombar de naut.

espalaissar (s’) (v. pron. (v. Ubaud Dicort e Alibert)) : se galaminar ; se pausar.

espalancada : tanada / rosta / tabassada.

espalancament : desbrancament ; amalugadura.

espalancar (v. tr.) : desmembrar ; desbrancar ; metre a tròces ; dislocar (R. IV, 90) espatlas o ancas ; espandir ; rompre jol pes de la frucha ; amalugar (s. p. e s. f.) ; bresar ; afrabar ; demolir.

espalancar (s') : s'estirar de tota sa longor ; plegar jol pes de la frucha ; se galaminar ; s'espalhassar o s'estirar voluptuosament (R. V, 568).

Ongan, los nòstres pomièrs s'espalancan.

espalancat, -ada : estirat, -ada d'esquinas, cambas escartadas ; estropiat, -ada.

espalar (s') : se bolegar.

espalargar (v. tr.) : escartar las cambas.

espalargar (s') v pron : s'estirar / s'espalhassar.

espalejar 1 v : v. espatlejar. (v. Ubaud Dicort)

espalejar 2 v, cf Ubaud Dicort : « pour remuer à la pelle, v. palejar » (v. TdF jos ‘espaleja’)

espalh : crivèl ; baruta.

espalhadoira : baruta cilindrica / crivèl.

espalhaire nm, -a : persona que crivèla o que barutèla.

espalhar (v. tr. arc.) : rastelar la palha de pel gran quand se batiá al flagèl o al rotlèu ; crivelar ; barutelar.

espalhassadàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : (v. espalhassat)

espalhassar (s') v pron : s'espatar (tombar de tot son pes) ; s'estirar pel sòl ; s'estirar pel lièch braces e cambas escartats, « s’étendre » (Alibert).

S'espalhassava cada ser dins son liechàs.

espalhassat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « étendu, ue » (v. espalhassar (s’))

espalhechar [espalhejar, cf Ubaud Dicort] (arc.) : doblet d'espalhar, « v intr et tr, remuer la paille, la retourner, lorsqu’on a battu les gerbes » TdF ‘espaieja’.

espalhièira 1 [espatlièira, cf Ubaud Dicort] nf : pèça d'armadura que cobrissiá las espatlas ; espatleta de camisa o de rauba. (v. TdF jos ‘espaliero’)

espalhièira 2 nf, cf Ubaud Dicort : « espalier. Etym. it. spalliera, de spalla ‘appui’ [mais aussi ‘épaule’] » (v. Alibert). (v. espatlièira)

espalhon nm, cf Ubaud Dicort : « bouchon de paille mis à une branche d’arbre pour avertir que les fruits de l’arbre sont achetés ou que la dépaissance du terrain est réservée ; brandon » (Vayssier jos ‘espoillóu’)

espalhonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, réserver une terre ou des fruits en attachant à un arbre un bouchon de paille » TdF ‘espaiouna’

 

 

espalichar (v. tr.) : chapotejar (copar menut menut)

espalièr (abs. Dicort) : rengada d'arbres fruchièrs o de vinha lo long d'una paret o d'un trelhís. (v. espatlièr)

espalinchar (v. tr. arc.) (abs. Dicort) : doblet d'espalhar. (v. espalhejar (v. TdF jos ‘espaieja’))

espalissar (v. tr.) : espandir sus de pals.

espalma nf / espauma (abs. Dicort) (los 2, Alibert) : pampe ; borron de passa ; rebrondum. (v. espaume 1)

espalmada : còp amb la palma de la man ; tabassada.

espalmar 1 / espaumar [veire espalmar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : enduire d'una pellicula de seu, de pega, de quitran... lo fons d'una barca, la carcassa d'una nau... (v. TdF jos ‘espauma’)

espalmar 2 [ / espaumar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : desborronar (suprimir de borrons)

espalme / espaume [veire espalme] nm : enduch de seu, de pega, de quitran... (v. TdF jos ‘espaume’) ; accion o resulta d'espalmar.

espalmonar (s') v pron (Alibert) / espaumonar (s') (veire espalmonar (s’) [v. paumon]) : bramar (cridar) a s'espetar los paumons.

espalussar (s') [ ~ palussar (se)] v pron , cf Ubaud Dicort : se fregar l'esquina contra quicòm per apasiar un prusiment ; « s’épouiller ; frayer avec quelqu’un ». (v. TdF)

espampalhar (v. tr.) : frequentatiu d'espampar.

espampanada : accion o resulta d'espampar ; gesticulacion ; espingada ; dança fòla ; espanholada / gasconada.

espampanar / espampar / espampelar / espampolar (v. tr) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : copar lo pampe ; desborronar ; copar los rebrots. (v. TdF jos ‘despampa’)

espampegar v, cf Ubaud Dicort : v. espampanar. (v. TdF jos ‘espampana’)

espampèl [ ~ espampe, cf Ubaud Dicort] nm : pampe (brancas de ceps, fulhum de plantas)

espampelar (v. tr.) : espampar.

espampolar : v. espampanar

espampolejar / espampalhar (v. tr.) : espampar.

espan 1 nm  / espanina nf : « vent d’Espagne, sud de l’Aude », vent del sud (Alibert) ;

espan 2 nm : « t. de distillateur, curoir pour nettoyer les alambics, à Grasse » TdF; curador (aplech per curar) (t.a.).

« espanairar » : v. espandairar.

espançalhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, mettre en lambeaux, v. enfatrimelar » (v. TdF ‘espansaia’

espançar (v. tr.) : crebar la pança / esventrar.

espançar (s') : se crebar lo ventre / s'esventrar.

espandairar (v. tr.) : espandilhar.

espandi / espandit nm : espaci ; « étendue, v. espandida » (v. TdF jos ‘espàndi’ e v. Alibert).

espandida : espandi ; florison ; accion de florir o de fulhar.

espandidoira : aurelha de mossa, de brabant, d'araire.

espandidor : airal per espandir quicòm (t.a.) ; aplech per espandir quicòm.

Espandidor de fems.

espandilhar (v. tr.) : esparpalhar ; desplegar ; espandir.

espandiment nm : florida / florison / floriment « épanouissement, développement, expansion, extension, étalage » TdF.

« L'espandiment dels castanhièrs » (J. B.)

espandiós, -osa : espaciós, -a ; ample, -a.

espandir / espandre (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : desplegar ; escampilhar, « divulguer, épanouir » (v. TdF).

espandir / espandre (s') : florir ; fulhar ; se desplegar.

espandístrama nf, cf Ubaud Dicort : « nm, étale-trame (de tisseur) » (Carrasco)

espandit nm (Alibert, Boucoiran) : v. espandi.

espandolhar (v. tr.) : despeitrinar / despapachar

espandolhar (s') : se despeitrinar / se despapachar.

espandolhat, -ada : despeitrinat, -ada / despapachat, -ada.

espandre (v. tr.) : espandir. (v. espandir)

espandre (s') : s'espandir.

« espandrolhar » (s’) : v. s'espandolhar.

espangar (v. tr.) : somsir / caucar / pompir ; espotir.

espangar (s') : s'espotir.

espangassat (plt.) : trauca sac (Bromus sterilis) ; (B. arvensis) ; (B. squarrosus) ; (Ægilops cylindrica) (Æ. ovata) ; (Hordeum murinum)

espangerlar (v. tr.) : despeitralhar (desvestir lo pitral)

espangerlar (s') : se despeitralhar (se descobrir lo pitral)

S'es tota espangerlada, qu'aviá tròp caud.

espangonar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « faire tous ses efforts pour venir à bout de quelque chose » TdF

Espanha : nom de país d'Euròpa del sud.

espanhenc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « originaire d’Espagne, relatif à l’Espagne » (v. TdF)

Rasim espanhenc, espanin¸ variété de raisin à grains très gros, noirs, ronds et durs, recouverts d’une légère fleur et d’une saveur agréable. (v. TdF)

espanhòl, -a : (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Espanha ; sortit, -ida d'Espanha (nascut, -uda en Espanha) ; lenga castelhana.

espanholada : gasconada, fanfaronada.

espanholàs, -assa n, cf Ubaud Dicort : « vilain Espagnol, méchante Espagnole » TdF

espanholat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « arrangé à la mode espagnole, accommodé à l’espagnole, espagnolisé » TdF ‘espagnoula’

espanholet nm, cf Ubaud Dicort : « petit Espagnol ; vanneau varié ; bécasseau canut ; cincle, oiseaux des marais » (v. TdF)

espanholeta : sarralha de la manada que vira per obrir o tampar las fenèstras.

Metre una fenèstra a l'espanholeta.

espanholisme nm, cf Ubaud Dicort : « espagnolisme » (Laus, Basic)

espanhòta nf, cf Ubaud Dicort : v. panhòta. (v. TdF jos ‘pagnoto’)

espanin, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. espanhenc. (v. TdF ‘espanin’)

espanina nf, cf Ubaud Dicort : v. espan 1.