|
|
|||
|
|
|
|
|
|
|
|
||
|
eslanç : lanc ; vam ; estrambòrd ; palada. eslançada nf, cf Ubaud Dicort : « escousse, élan pour sauter » TdF eslançar (v. tr.) (L. 168) : getar / lançar. eslançar (s') : prene palada. eslandrar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, déchirer, mettre en pièces, v. esfatar » (v. TdF) eslandrar (s’) v pron : « se déchirer, tomber en loques » (v. TdF jos ‘eslandra’) eslandre nm, cf Ubaud Dicort : « déchirure, accroc » TdF eslandrit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « effilé, efflanqué, ée, très maigre » TdF eslangoirar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « s’étendre, se coucher de tout son long » TdF eslargament nm, cf Ubaud Dicort (v. eslargar) : « élargissement, mise en liberté, v. alargament » (v. TdF ‘eslargiment’) eslargar (v. tr.) : alargar (far pus larg) (v. TdF) ; deslargar lo bestial (v. Alibert). eslargar (s') v pron : « s’élargir » ; venir largassièr, - ièira / generós, - osa. (v. TdF jos ‘eslarga’) eslatadura nf, cf Ubaud Dicort : « action de s’étendre en tombant » TdF eslatar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, étendre de tout son long » TdF eslatar (s’) v pron : « s’étendre » TdF jos ‘eslata’ eslau, -ava (adj. e subs.) : persona d'una de las raças indoeuropèas (Russes, Poloneses, Bulgars...) eslavofil, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « slavophile » (Rapin) eslavon 1, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « slavon, -onne » (Laus). (v. esclavon) eslavon 2 nm, cf Ubaud Dicort : « slavon [langue] » (Rapin) Eslavònia nf sing, cf Ubaud Dicort : « Slavonie » eslengar (v. tr.) : copar la lenga. eslhauç : liuç / beleg / dalfin / esparn (rai de lutz d'auratge) eslhauçada nf, cf Ubaud Dicort : (v. eslhauçar e esluciada) eslhauçar (v. intr.) : liuçar / belejar / esparnir / dalfinar. eslip (l.p.) (de l'angl. slip) : vestit de dejós fòrt reduch per cobrir las partidas pus intimas d'una persona. esliuç [veire liuç, cf Ubaud Dicort] nm : liuç / beleg / dalfin / esparn. eslogan (< angl.) nm, cf Ubaud Dicort : « slogan » (Rapin) eslonhaire 1 ~ eslunhaire, -aira (~ -airitz) adj, cf Ubaud Dicort : « qui éloigne » TdF eslonhaire 2 ~ eslunhaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : v. eslunhaire. eslonhament ~ eslunhament nm, cf Ubaud Dicort : v. eslunhament. eslonhar / eslunhar : doblets d'alonhar e d'alunhar. eslonhar / eslunhar (s') : doblets de s'alonhar e de s'alunhar. eslovac, -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a un pòble eslau d'Eslovaquia ; persona d'un pòble eslau d'Eslovaquia. Eslovaquia n pr f, cf Ubaud Dicort : « Slovaquie » (v. çai sus) esloven [eslovèn, cf Ubaud Dicort], -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a un pòble eslau d'Eslovenia ; persona d'un pòble eslau d'Eslovenia. Eslovènia n pr f, cf Ubaud Dicort : « Slovénie » (Rapin) esluc : gisclada de lutz a travèrs las nivols. eslucar (v. tr.) : ofensar la vista (lutz tròp viva) eslucarnhar (v. tr.) : eslucar v. çaisús. esluci nm / esluciada nf : liuç / beleg ; gisclada de lutz. esluciaire, -aira [~ -airitz] adj e n : que gèta de liuces / que gèta de beleges. esluciar (v. intr.) : liuçar / belejar ; esclairar. esluciar (s') : s'esclairar (en parlant del temps) ; s'irritar ; s'embaurar (prene paur) ; s'eclipsar. eslugar (v. tr.) : esclairir / esclarcir. eslunhaire 1, -aira (~ -airitz) adj, cf Ubaud Dicort : v. eslonhaire 1. eslunhaire 2, -aira n : persona qu'alunha quicòm o q.q. (v. eslonhaire 2) eslunhament [ ~ eslonhament] nm : accion o resulta d'alunhar o de s'alunhar. eslunhar [ ~ eslonhar] (v. tr.) : alunhar (metre pus luènh , far anar pus luènh) eslunhar [ ~ eslonhar] (s') v pron : anar pus luènh. esmagencar (abs. Dicort) (v. tr.) : doblet de magencar. (v. maiencar) esmai : escaufèstre / trebolèri / tresvirament. esmaiar (s') : èsser preocupat, trebolat, esmogut ; s'escaufestrar ; se far de meissant sang. esmarjament nm, cf Ubaud Dicort : « t. d’administration, émargement » TdF esmarjar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, émarger, écrire ou signer en marge » TdF esmarrador : airal que l'òm i se fòravia, que l'òm i se pèrd. esmarrar (v. tr.) : fòraviar / descaminar / estraviar. esmarrar (s') : se fòraviar / se descaminar / se pèrdre. esmarratge : estraviatge. esmaut / esmalt [veire esmaut] nm : vernís opac, transparent o colorat aplicat per fusion a un metal, a la porcelana... per lor balhar un lustre inalterable ; vernís blanc de las dents. esmautadura nf, cf Ubaud Dicort : « émaillure » (Rapin) esmautaire, -aira n : persona qu'esmauta. esmautar / esmaltar [veire esmautar] (v. tr.) : recobrir quicòm d'esmaut. esmautariá : accion o resulta d'esmautar. esmenda (veire emenda) nf (los 2, R. IV, 192) : paga per reparar un mancament a la lei. Calguèt que paguèsse una esmenda de 200 €. esmendable (veire emendable), -bla adj : que pòt èsser melhorat, -ada o corregit, -ida. esmendaire (veire emendaire), -aira n : persona o causa que melhora, que corregís. esmendament (veire emendament) nm : accion o resulta d'esmendar o de s'esmendar. esmendança (veire emendança) nf : esmendament. esmendar [veire emendar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : melhorar ; corregir ; reparar ; condemnar a una esmenda ; bonificar la tèrra ; indemnizar. esmendar [veire emendar] (s') v pron : se melhorar ; se corregir.
|
|
esmendièr (veire emendièr) nm : fems per bonificar (melhorar) la tèrra. esmeradura nf : afinatge, « polissure » TdF. esmeraire, -aira (abs. Dicort) : persona qu'esmèra, qu'afina, qu'expurga. esmerar (v. tr.) : afinar ; esporgar / expurgar (s.f.) ; polir ; netejar ; definir. esmerar (s') : s'afinar ; s'espurgar ; se polir ; se netejar. esmerauda nf : pèira preciosa d'un polit verd (silicat d'alumini e de berilli) esmeravilhar / esmeravelhar (abs. Dicort): doblets de meravelhar / meravilhar. (v. meravilhar) esmeravilhar (s') / esmeravelhar (s’) (abs. Dicort) v pron : doblets de se meravelhar / se meravilhar. esmerçar (v. tr.) : doblet de merçar. esmerilh : ròca plan dura que sa polvera es utilizada coma abrasiu. esmerilhar (v. tr.) (abs. Dicort) : abrasar (polir) amb de tèla (tela) d'esmerilh. (v. esmerar) esmerilhon : mena de falcon pichon (Falco columbarius) esmoguda : emocion. esmogut, -uda adj : p.p. d'esmòure o de s'esmòure, « ému, mû, ue, remué, surexcité, ée » TdF jos ‘esmòure’. esmolesa : temps umid e caud que fa fondre la nèu. esmolhas [veire asmòlhas, cf Ubaud Dicort] (f. pl.) : molhas / tenalhas. esmolinar (v. tr.) : far vedelar (esbosenar) e mudar en posca pauc a pauc. esmolinar (s') : vedelar (s'esbosenar) e se mudar en posca pauc a pauc. esmolir (v. tr.) : far venir mòl ; far venir sople, obesissent, docil. esmolir (s') : venir mòl ; venir sople, obesissent, docil. esmonedar (v. tr.) : escambiar un bilhet per aver de moneda. esmoquing (< angl.) nm, cf Ubaud Dicort : « smoking » (Rapin) esmorent 1, -a adj, cf Ubaud Dicort : « mourant, ante, v. morent » (v. TdF) esmorent 2 (en -) loc adv : « en diminuant insensiblement » (v. TdF jos ‘esmouri’) esmoriment nm, cf Ubaud Dicort : (v. esmorir) esmorir v, cf Ubaud Dicort : « v intr et pron, mourir, finir, se terminer insensiblement » TdF esmoscada nf, cf Ubaud Dicort : « fâcherie, vivacité, mouvement de colère ou d’impatience » TdF esmoscaire nm, cf Ubaud Dicort : « émouchoir » TdF esmoscar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, émoucher, chasser les mouches » TdF esmoscar (s’) v pron : « chasser les mouches que l’on a sur soi ; prendre feu, se fâcher, s’impatienter, se mettre en colère, s’emporter contre quelqu’un » TdF jos ‘esmousca’ esmossar / esmotar 1 (v. tr.) : desbanar ; desponchar ; asimar ; capescodre una garba per la polalha. (v. TdF jos ‘esmouta 1’) esmotar 2 (v. tr.) : escarrassar / esturrassar (bresar las motas) esmòure (v. tr.) : tocar / pertocar / trebolar ; bolegar. esmòure (s') : èsser tocat, pertocat, trebolat ; se bolegar. esmovent, -a : que tòca, que pertòca, que trebola. esmudir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rendre muet, v. amudir » (v. TdF) esmuscladís nm, cf Ubaud Dicort : « éboulement » TdF esmusclar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, épauler, rompre l’épaule ; ébouler » TdF esnac (< angl.) nm, cf Ubaud Dicort : « snack-bar » (Laus, Basic) esnieirar (v. tr.) : desbarrassar de sas nièiras. esnieirar (s') : se desbarrassar de sas nièiras. Los monins s'esnièiran un a l'autre. esnieirat, -ada : desbarrassat, -ada de sas nièiras. esnòb adj e n, cf Ubaud Dicort : « snob » (Laus, Basic). « esnòb » (angl.) : cambafin, -a (dins un sens pejoratiu) esnobisme nm, cf Ubaud Dicort : « snobisme » (Rapin, Basic). « esnobisme » (fr.) : v. fiforlada. esnogalhar v, cf Ubaud Dicort : v. desnogalhar. (v. TdF jos ‘desnougaia’) esnosilhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, casser les noix, v. desnogalhar » (v. TdF ‘einousiha’) ESO- : forma prefixada del grèc esò (dins ; dedins) ESOFAG- : forma prefixada del grèc esòfag (esofag) esofag : gargamèla. esofagectomia : ablacion de l'esofag. esofagic, -a : relatiu, -iva a l'esofag. esofagiti (f.) : inflamacion de l'esofag. ESOFAGO- : forma prefixada del grèc esòfag (esofag) esofagomalacia : digestion de la paret esofagica pel suc (R. V, 284) gastric. esofagoplastia : operacion per remplaçar una partida de l'esofag. esofagoscòpi (m.) : fibroscòpi per explorar l'esofag. esofagoscopia : exploracion de l'esofag amb un esofagoscòpi. esofagotomia : incision de l'esofag. esoforia : trebolament (perturbacion) de la vision binoculara. esoteric, -a : relatiu, -iva a l'esoterisme ; fosc / escur (de fòrt mal comprene) Poesia esoterica. Lengatge esoteric. esoterisme : mena de filosofia reservada a qualques adèptes ; çò esoteric. espabolhat,-ada adj (TdF ; abs. Dicort) : laganhós,-osa / cassidós,-osa (qu'a los uèlhs plens de cassida) espaç nm, cf Ubaud Dicort : « passe-temps, promenade, plaisir, v. espaçament » (v. TdF ‘espas’) espaçada nf, cf Ubaud Dicort : « allée de ceps de vigne » TdF espaçadoira nf, cf Ubaud Dicort : « épanchoir, brèche que l’on fait à un canal » TdF espaçament nm : espaci entre doas causas o doas personas ; « promenade, passe-temps, ébat » TdF. espaçar [ ~ espaciar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) (del lat. spatiari) : metre un espaci entre q. q. e q. q. mai o entre quicòm e quicòm mai ; escartar / alunhar ; « promener, récréer, dissiper ; épancher, répandre, conduire l’eau ». (v. TdF jos ‘espaça’) espaçar [ ~ espaciar] (s') v pron (De confondre pas amb esparsar (s’) e espassar (s’)) : s'escartar / s'alunhar ; s'espandir ; se passejar. (v. TdF jos ‘espaça’) |
|
|
|
|
||
|
|
|
|
|