escuritat nf / escuror nf : trumor / escurzor.

escuron nm, cf Ubaud Dicort : (v. escura 1)

escuror nf : v. escuritat.

escurós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « obscur, ure, ténébreux, euse » TdF

escursar ~ escurçar ? v, cf Ubaud Dicort : « v tr, retrousser, trousser sa robe ou ses manches » TdF ‘escursa’

escursir (v. tr. arc.) : batre las garbas al flagèl ; revirar las garbas sul sòl per las batre de l'autra part. (# escurcir)

escurzir (v. tr.) (R. VI, 16) [veire escuresir, cf Ubaud Dicort] : escuresir / escurcir.

escurzir [veire escuresir] (s') v pron : s'escuresir / s'escurcir.

escurzor nf (abs. Dicort) : escuritat / escuror.

« escusa » (l.p.) e derivats : v. excusa.

escuset, -a adj, cf Ubaud Dicort : « dissimulé, ée, traître » TdF

escusson nm, cf Ubaud Dicort : « écusson ; plaque à laquelle est adapté le cierge des marguilliers ; t. de jardinage, v. emplastre ; t. de serrurier, platine, v. miralhet » (v. TdF)

escussonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, écussonner ; greffer en écusson » TdF

escut : anciana arma defensiva ; monedas d'aur e d'argent.

escutelària nf, cf Ubaud Dicort : « (bot.) scutellaire » (Rapin)

escutifòrme, -ma adj, cf Ubaud Dicort : « (zool., anat.) scutiforme » (Per Noste)

« escutlar » (escutlar v) : v. escudelar.

esderenar (abs. Dicort) (v. tr.) : doblet de se desrenar.

« esdevenir » (arc.) (R. V, 494) : v. endevenir.

esdracada : ramada (pissada) seguida d'una solelhada.

esdracant, -a : que s'estorra, que seca.

esdracar (v. tr.) : tornar eissugar « ressuyer » / far secar ; estorrar.

Lo solelh esdraca la tèrra, le soleil essuie la terre. (v. TdF jos ‘eidraca’)

esdracar (s') v pron : s'eissugar / s'estorrar (se secar de son aiga), « se ressuyer au soleil » TdF jos ‘eidraca’

esdracat, -ada adj : « ressuyé, essoré, ée » TdF jos ‘eidraca’

esdracatge : accion e resulta de s'esdracar.

esfaçable, -bla adj (v. Ubaud Dicort e TdF) : que pòt èsser esfaçat.

esfaçadura : escafadura (accion d'efaçar)

esfaçament : resulta de retirar o de se retirar d'endacòm.

esfaçar (v. tr.) (R. III, 286 - L. 166) : far disparéisser per fregadís.

esfaçar (s') : s'escafar.

esfadorir (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « s’affadir » TdF jos ‘esfadouï’

esfalenar (v. tr.) : donar las polsas (far pèrdre l'alen)

esfalenar (s') : aver las polsas (pèrdre l'alen)

esfalhar (s') : s'aflaquir ; s'anequelir ; s'anientar.

esfangassar (s') : s'afaissar coma de fanga.

esfar (v. tr. e intr.) : vèrb passapertot quand un autre t'escapa.

Te cal esfar (ajar) la topina de sus la laissa nauta.

esfar (s') : vèrb passapertot coma esfar.

Te cal pas esfar (esfatrimelar) ton vestit nòu.

esfarfalhar (v. tr.) : espelofir lo pel / enrambolhar lo pel.

esfarfalhar (s') : s'espelofir / se despenchenar.

esfarfalhat, -ada : espelofit, -ida / despenchenat, -ada.

esfarinar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se réduire en farine, en parlant des pommes de terre ; s’enfariner ; se vautrer dans la poussière, en parlant des poules » TdF jos ‘esfarnoura’

esfarlingar (v. tr.) : abenar lo vestit, l'espelhandrar.

esfarlingat, -ada : espelhandrat, -ada.

esfasolit, -ida : abenat,-ada / crebat,-ada / arredut, -uda.

esfata (abs. Dicort) : desfata / bosiga (airal desbosigat) / artiga / eissart / frachiva / frostís / rompuda / varèit / garait. (v. desfata)

esfataire [, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort]: persona qu'estripa, qu'esquiça, que desbosiga (t.a.)

esfatar (v. tr.) : estripar / esquiçar / escoissendre / estraçar / desbosigar.

esfatar (s') : s'espelhar / s'espelhandrar.

esfatat 1, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « déchiré, ée » TdF jos ‘esfata’

esfatat 2 nm, cf Ubaud Dicort : « loqueteux, homme en haillons » TdF jos ‘esfata’

esfatatge : accion d'estripar ; accion de desbosigar.

esfatrimèla (abs. Dicort e TdF) : esfata. v. pus naut.

esfatrimelar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘enfatrimela’) : espelhar / espelhandrar ; esfatar.

esfatrimelar (s') : s'espelhar / s'espelhandrar.

esfaular (v. tr.) : passir / marcir / blasir.

« esfegar » : v. ofegar.

esfeltrar (v. tr.) : bresar ; embrenicar ; tanar / tustassar / tabassar.

ESFENO- : forma prefixada del grèc sphèn (cunh)

esfenocefal, -a : que patís d'esfenocefalia.

 

esfenocefalia : malformacion d'un crani en forma de cunh.

esfenoïdal, -a : relatiu, -iva a l'esfenoïde.

esfenoïde 1 (m.) : un dels òsses de la basa del crani.

esfenoïde 2, -a adj (abs. Dicort)  : en forma de cunh, « sphénoïde » (Rapin).

esfenoïditi (f.) : inflamacion del sinus (lat.) esfenoïdal.

ESFER- : forma prefixada del grèc sphaira (esfèra)

esfèra nf : espaci limitat per un cercle que totes sos punts son eqüidistants (R. III, 210) de son centre.

esfèra armillària nf, cf Ubaud Dicort : « sphère armillaire » (v. armillari)

esferar (v. tr. arc.) (R. III, 310) (abs. Dicort) : v. esferotjar.

esferar (s') (arc.) (abs. Dicort) : v. s'esferotjar.

esferic, -a : redond, -a (qu'a la forma d'una esfèra)

esfericament : d'un biais esferic.

esfericitat nf : estat de çò que revèrta una esfèra.

esferlar (v. tr.) : esfrandalhar ; esquinçar ; far un esquinç, far un acròc ; estripar.

esferoïdal, -a : qu'a la forma d'un esferoïde.

esferoïde (m.) : còrs de forma que revèrta una esfèra.

esferotjar  (v. tr.) (v. TdF jos ‘esfarouja’) : embaurar (far paur a q.q. o a un animal )

esferotjar (s') : s'embaurar (prene paur)

esfetjar / esfetgir (abs. Dicort) (v. tr.) : desrabar lo fetge ; esventrar.

esfetjar (s') v pron / esfetgir (s') (abs. Dicort)  : s'espalmonar a cridar ; se crebar a far un trabalh.

esfeupar (v. tr.) : esfilargar / desfilargar.

esfeupar (s') : s'esfilargar / se desfilargar.

esfialar (non preconizat Dicort) : v. esfilar pus bas.

esfialar (s') (non preconizat Dicort) : v. s'esfilar pus bas.

ESFIGM- : forma prefixada del grèc sphygmòs (pols)

esfigmic, -a : relatiu, -iva al pols.

ESFIGMO- : forma prefixada del grèc sphygmòs (pols)

esfigmograf : aparelh per enregistrar los batècs del pols o las variacions de pression arteriala.

esfigmografia : enregistrament grafic del pols.

esfigmograma nm : grafic del pols, obtengut amb un esfigmograf.

esfigmomanomètre : aparelh per mesurar la tension arteriala.

esfigurar (s') : s'imaginar.

esfiladís nm / esfiladissa nf (abs. Dicort) : resulta de l'esfilargar « effilure, charpie » TdF ‘esfieladis’.

esfilar / esfilargar (abs. Dicort) (v. tr.) : separar los fils d'una estòfa. (v. desfilargar)

esfilar (s’) v pron / esfilargar (s') (abs. Dicort) : se desfilargar.

esfinctèr [esfintèr nm (v. CLO § 7.3 e Ubaud Dicort Errata web)] : muscle circular que servís a mestrejar d'unas oberturas.

esfinx [esfinge nf, cf Ubaud Dicort] : animal fabulós, amb cap e bust umans, alas e còrs de leon ; persona enigmatica.

esfís nm, cf Ubaud Dicort : « élancement douloureux » TdF

esfiular (v. intr. e tr.) : fiular / siular / siblar.

esfiulet nm, cf Ubaud Dicort : v. fiulet  (v. TdF jos ‘fiéulet’), son agut fach amb un siblet.

esflorada : fendilha de teta.

esfloraire, -aira [~ -airitz] adj e n : que sas flors s'escampan (perisson) « dont les fleurs sont sujettes  à couler » (v. TdF)

Una esfloraira, une vigne ou un cep sujets à la coulure. (v. TdF)

esflorar (v. tr.) : « effleurer » ; desflorar (despolhar una planta de sa flor) ; desburrar (lo lach) (v. TdF) ; despiuselar.

esflorar (s') : pèrdre sa flor ; pèrdre sas flors (desflorir)

esfloratge (abs. Dicort) : escampatge de la vinha o de las flors.

esflorejar (v. tr.) : florejar / frelhar. v. frelhar.

esflotar (v. tr.) : despenchenar (desrengar la flòta, la tufa) ; prendre aux cheveux » (v. TdF)

esflotar (s') v pron : se despenchenar ; « se prendre aux cheveux » (Alibert).

esflotinhar v, cf Ubaud Dicort : v. esflotar. (v. TdF jos ‘esflouta’)

esflotinhar (s') v pron  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : se carpinhar (se trapar pel pel / se tirar lo pel)

esfogalhar (s') : s'acoconar.

esfogassada nf, cf Ubaud Dicort : « aplatissement ; affront, camouflet » TdF

esfogassar (v. tr.) : espandir coma la pasta mòla d'una fogassa ; far de rama / far de brost (copar de brancas verdas e las espandir per avidar lo bestial per temps de secada que l'èrba fa manca)

esfogassar (s') : s'espandir coma la pasta mòla d'una fogassa ; s'aplatir coma una bosa de vaca ; s'espatar ; s'espatarrar / s'espalaissar.

S'esfogassar davant lo fuòc.

esfogassat, -ada : espandit, -ida ; espatat, -ada.

Nas esfogassat : nas aplatit.

Pan esfogassat : pan mal levat.

esfoirachins nm, cf Ubaud Dicort : « (qui fait foirer les chiens) variété de raisin blanc à gros grains » TdF ‘esfouiro-chin’

esfoirada : esclat de foira (flux de caganha)