|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
escuritat nf / escuror nf : trumor / escurzor. escuron nm, cf Ubaud Dicort :
(v. escura 1) escuror nf : v. escuritat. escurós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « obscur, ure,
ténébreux, euse » TdF escursar ~ escurçar ? v, cf Ubaud Dicort : « v tr, retrousser,
trousser sa robe ou ses manches » TdF ‘escursa’ escursir (v. tr. arc.) : batre las garbas al flagèl ; revirar las garbas sul sòl per las batre de l'autra part. (# escurcir) escurzir (v. tr.) (R. VI, 16) [veire escuresir, cf Ubaud Dicort] : escuresir / escurcir. escurzir [veire escuresir] (s') v pron : s'escuresir / s'escurcir. escurzor nf (abs. Dicort) : escuritat / escuror. « escusa » (l.p.) e derivats : v. excusa. escuset, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« dissimulé, ée, traître » TdF escusson nm, cf Ubaud Dicort :
« écusson ; plaque à laquelle est adapté
le cierge des marguilliers ; t. de jardinage, v. emplastre ; t. de serrurier,
platine, v. miralhet » (v. TdF) escussonar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, écussonner ; greffer en
écusson » TdF escut : anciana arma defensiva ; monedas d'aur e d'argent. escutelària nf, cf Ubaud Dicort : « (bot.)
scutellaire » (Rapin) escutifòrme, -ma adj, cf Ubaud Dicort : « (zool., anat.)
scutiforme » (Per
Noste) « escutlar » (escutlar v) : v. escudelar. esderenar (abs. Dicort) (v. tr.) : doblet de se desrenar. « esdevenir » (arc.) (R. V, 494) : v. endevenir. esdracada : ramada (pissada) seguida d'una solelhada. esdracant, -a : que s'estorra, que seca. esdracar (v. tr.) : tornar eissugar « ressuyer » / far secar ; estorrar. Lo solelh esdraca la tèrra, le soleil essuie la terre. (v. TdF jos ‘eidraca’) esdracar (s') v pron : s'eissugar / s'estorrar (se
secar de son aiga), « se ressuyer au
soleil » TdF jos ‘eidraca’ esdracat, -ada adj : « ressuyé,
essoré, ée » TdF jos ‘eidraca’ esdracatge : accion e resulta de s'esdracar. esfaçable, -bla adj (v. Ubaud Dicort e TdF) : que pòt èsser esfaçat. esfaçadura : escafadura (accion d'efaçar) esfaçament : resulta de retirar o de se retirar d'endacòm. esfaçar (v. tr.) (R. III, 286 - L. 166) : far disparéisser per fregadís. esfaçar (s') : s'escafar. esfadorir (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « s’affadir » TdF jos ‘esfadouï’ esfalenar (v. tr.) : donar las polsas (far pèrdre l'alen) esfalenar (s') : aver las polsas (pèrdre l'alen) esfalhar (s') : s'aflaquir ; s'anequelir ; s'anientar. esfangassar (s') : s'afaissar coma de fanga. esfar (v. tr. e intr.) : vèrb passapertot quand un autre t'escapa. Te cal esfar (ajar) la topina de sus la laissa nauta. esfar (s') : vèrb passapertot coma esfar. Te cal pas esfar (esfatrimelar) ton vestit nòu. esfarfalhar (v. tr.) : espelofir lo pel / enrambolhar lo pel. esfarfalhar (s') : s'espelofir / se despenchenar. esfarfalhat, -ada : espelofit, -ida / despenchenat, -ada. esfarinar
(s’) v pron, cf Ubaud Dicort :
« se réduire en farine, en parlant des pommes de
terre ; s’enfariner ; se vautrer dans la poussière, en
parlant des poules » TdF jos ‘esfarnoura’ esfarlingar (v. tr.) : abenar lo vestit,
l'espelhandrar. esfarlingat, -ada : espelhandrat, -ada. esfasolit, -ida : abenat,-ada / crebat,-ada / arredut,
-uda. esfata (abs. Dicort) : desfata / bosiga (airal
desbosigat) / artiga / eissart / frachiva / frostís / rompuda /
varèit / garait. (v. desfata) esfataire [, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort]: persona qu'estripa, qu'esquiça, que desbosiga (t.a.) esfatar (v. tr.) : estripar / esquiçar / escoissendre / estraçar / desbosigar. esfatar (s') : s'espelhar / s'espelhandrar. esfatat 1, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « déchiré,
ée » TdF jos
‘esfata’ esfatat 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« loqueteux, homme en haillons » TdF jos ‘esfata’ esfatatge : accion d'estripar ; accion de desbosigar. esfatrimèla (abs. Dicort e TdF) : esfata. v. pus naut. esfatrimelar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘enfatrimela’) : espelhar / espelhandrar ; esfatar. esfatrimelar (s') : s'espelhar / s'espelhandrar. esfaular (v. tr.) : passir / marcir / blasir. « esfegar » : v. ofegar. esfeltrar (v. tr.) : bresar ; embrenicar ; tanar / tustassar / tabassar. ESFENO- : forma prefixada del grèc sphèn (cunh) esfenocefal, -a : que patís d'esfenocefalia. |
|
esfenocefalia : malformacion d'un crani en forma de cunh. esfenoïdal, -a : relatiu, -iva a l'esfenoïde. esfenoïde 1 (m.) : un dels òsses de la basa del crani. esfenoïde 2, -a adj (abs. Dicort) : en forma de cunh, « sphénoïde » (Rapin). esfenoïditi (f.) : inflamacion del sinus (lat.) esfenoïdal. ESFER- : forma prefixada del grèc sphaira (esfèra) esfèra nf : espaci limitat per un cercle que totes sos punts son eqüidistants (R. III, 210) de son centre. esfèra armillària nf, cf Ubaud Dicort : « sphère
armillaire » (v. armillari) esferar (v. tr. arc.) (R. III, 310) (abs. Dicort) : v. esferotjar. esferar (s') (arc.) (abs. Dicort) : v. s'esferotjar. esferic, -a : redond, -a (qu'a la forma d'una esfèra) esfericament : d'un biais esferic. esfericitat nf : estat de çò que revèrta una esfèra. esferlar (v. tr.) : esfrandalhar ; esquinçar ; far un esquinç, far un acròc ; estripar. esferoïdal, -a : qu'a la forma d'un esferoïde. esferoïde (m.) : còrs de forma que revèrta una esfèra. esferotjar (v. tr.) (v. TdF jos ‘esfarouja’) : embaurar (far paur a q.q. o a un animal ) esferotjar (s') : s'embaurar (prene paur) esfetjar / esfetgir (abs. Dicort) (v. tr.) : desrabar lo fetge ; esventrar. esfetjar (s') v pron / esfetgir (s') (abs. Dicort) : s'espalmonar a cridar ; se crebar a far un trabalh. esfeupar (v. tr.) : esfilargar / desfilargar. esfeupar (s') : s'esfilargar / se desfilargar. esfialar (non preconizat Dicort) : v. esfilar pus bas. esfialar (s') (non preconizat Dicort) : v. s'esfilar pus bas. ESFIGM- : forma prefixada del grèc sphygmòs (pols) esfigmic, -a : relatiu, -iva al pols. ESFIGMO- : forma prefixada del grèc sphygmòs (pols) esfigmograf : aparelh per enregistrar los batècs del pols o las variacions de pression arteriala. esfigmografia : enregistrament grafic del pols. esfigmograma nm : grafic del pols, obtengut amb un esfigmograf. esfigmomanomètre : aparelh per mesurar la tension arteriala. esfigurar (s') : s'imaginar. esfiladís nm / esfiladissa nf (abs. Dicort) : resulta de l'esfilargar « effilure, charpie » TdF ‘esfieladis’. esfilar / esfilargar
(abs. Dicort) (v. tr.) :
separar los fils d'una estòfa. (v. desfilargar) esfilar (s’) v pron / esfilargar (s') (abs. Dicort) : se desfilargar. esfinctèr [esfintèr nm (v. CLO § 7.3 e Ubaud Dicort Errata web)] : muscle circular que servís a mestrejar d'unas oberturas. esfinx [esfinge nf, cf Ubaud Dicort] : animal fabulós, amb cap e bust umans, alas e còrs de leon ; persona enigmatica. esfís nm, cf Ubaud Dicort :
« élancement douloureux » TdF esfiular (v. intr. e tr.) : fiular / siular / siblar.
esfiulet nm, cf Ubaud Dicort : v. fiulet (v. TdF jos ‘fiéulet’), son agut fach amb un siblet. esflorada : fendilha de teta. esfloraire, -aira [~ -airitz] adj e n : que sas flors
s'escampan (perisson) « dont les fleurs
sont sujettes à
couler » (v. TdF) Una esfloraira, une vigne ou un cep sujets à la coulure. (v. TdF) esflorar (v. tr.) : « effleurer » ; desflorar (despolhar una planta de sa flor) ; desburrar (lo lach) (v. TdF) ; despiuselar. esflorar (s') : pèrdre sa flor ; pèrdre sas flors (desflorir) esfloratge (abs. Dicort) : escampatge de la vinha o de las flors. esflorejar (v. tr.) : florejar / frelhar. v. frelhar. esflotar (v. tr.) : despenchenar (desrengar la flòta, la tufa) ; prendre aux cheveux » (v. TdF) esflotar (s') v pron : se despenchenar ; « se prendre aux cheveux » (Alibert). esflotinhar v, cf Ubaud Dicort :
v. esflotar. (v. TdF jos ‘esflouta’) esflotinhar (s') v pron (v. Ubaud Dicort e Alibert) : se carpinhar (se trapar pel pel / se tirar lo pel) esfogalhar (s') : s'acoconar. esfogassada nf, cf Ubaud Dicort :
« aplatissement ; affront, camouflet » TdF esfogassar (v. tr.) : espandir coma la pasta mòla d'una fogassa ; far de rama / far de brost (copar de brancas verdas e las espandir per avidar lo bestial per temps de secada que l'èrba fa manca) esfogassar (s') : s'espandir coma la pasta mòla d'una fogassa ; s'aplatir coma una bosa de vaca ; s'espatar ; s'espatarrar / s'espalaissar. S'esfogassar davant lo fuòc. esfogassat, -ada : espandit, -ida ; espatat, -ada. Nas esfogassat : nas aplatit. Pan esfogassat : pan mal levat. esfoirachins nm, cf Ubaud Dicort :
« (qui fait foirer les chiens) variété de
raisin blanc à gros grains »
TdF ‘esfouiro-chin’ esfoirada : esclat de foira (flux de caganha) |
|
|
|
|
|
|