escorgal [veire escorjal] / escorjal nm : escorjadura ; escarraunhada.

escorgar [veire escorjar, cf Ubaud Dicort] / escorjar (v. tr.) (los 2, R. II, 528 e Alibert) : levar la pèl d'un animal ; escarraunhar ; ensarriar / ravinar una tèrra ; mal parlar de q.q. ; far tròp pagar

Escorgar una lenga : la mal parlar.

escorgar [veire escorjar] / escorjar (s') v pron  : s'escarraunhar.

escorgasèla (a l'-) loc adv (v. Ubaud Dicort e Alibert) : d'escambarlons.

escorgat [veire escorjat], -ada adj : t. a. çaisús (escorgar).

escòria nf, cf Ubaud Dicort : « scorie » (Rapin)

escorjadís, -issa adj, cf Ubaud Dicort : « à écorcher » (L. 163)

escorjador nm, cf Ubaud Dicort : v. escorgador.

escorjadura nf, cf Ubaud Dicort : v. escorgadura.

escorjaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : v. escorgaire.

escorjal nm, cf Ubaud Dicort : v. escorgal.

escorjar v e derivats, cf Ubaud Dicort : v. escorgar e derivats.

escorjat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : v. escorgat.

escòrna (f.) : escarni ; afront ; insoléncia.

escornar 1 (v. tr.) :  encornar (donar de còps de bana) « écorner, entamer son avoir » TdF ‘escourna 1’ ; descantonar (afrabar un canton ; copar un canton) ;

Escornar son ben : l'entamenar.

M'a tornat lo libre, mas tot escornat !

escornar 2 (v. tr.) : far escòrna / insolentar. 

escorniflada : brave repais a gratis.

escorniflaire, -aira [~ -airitz] n : parasit, -a ; arpalhand, -a.

escorniflar (v. tr. e intr.) :anar de castèl en castèl per i se far convidar (arc.) ; « escroquer, filouter » ; viure en parasit ; metre son nas aquí ont cal pas. (v. TdF)

Nos es vengut escorniflar. (v. TdF)

escorniflatge nm, cf Ubaud Dicort : « action d’écornifler ; curiosité indiscrète » TdF

escornilhon nm, cf Ubaud Dicort : « chicot, petite branche sèche » TdF

escorniolar (v. tr.) : escanar.

escorniolat, -ada : qu'a un long còl descarnat ; sens carbata ; despeitrinat, -ada.

escornissar (v. tr.) : donar de còps de bana.

escorpelut, -uda : corbat, -ada / encrocat, -ada (persona)

escorpena : nom de peisses (Scorpaena scrofa) ; (S. massiliensis)

escòrpi ~ escorpiu nm, cf Ubaud Dicort : « scorpion [v. jos escorpion] ; grand scolopendre ; ancienne machine de guerre ; homme contrefait, méchant » (Alibert) ; « cormoran, oiseau, v. còrb marin ; vieille poule qui n’est bonne qu’à gratter, v. galinassa ; femme acariâtre, personne méchante, décharnée, rachitique, v. escamandre ; enfant ou fruit malingre, avorton ; démon, espiègle » (v. TdF ‘escòrpi’)

escorpion nm (R. III, 155 e Basic) [escorpiu ~ escòrpi nm (v. Ubaud Dicort, Alibert e Basic)] : mena d'animal (Buthus occitanus ; signe del zodiac ; constellacion) ; planta : (Xanthium macrocarpum).

escorpion [escorpiu ~ escòrpi] banarut nm : cura pera (mena d'insècte)

escorpion [escorpiu ~ escòrpi] roge nm : (Scorpio occitanus)

escorpionàs [escorpiulàs nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘escourpiounas’)] : escorpion gròs (verenós)

escorpionet [escorpiulet nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘escourpiounet’)] : escorpion pichon (non verenós)

escorpitar (v. tr.) : desrenar / abenar / amalugar / crebar. (v. corpit)

escorpiu nm : v. escòrpi e jos escorpion..

escorpiulàs nm : v. escorpionàs.

escorpiulet nm : v. escorpionet.

escorre [escorra nf, cf Ubaud Dicort] : besal ; canal (f.) / canòla / canalòt ; corrent d'aiga ; corrent entremièg dos bancs de sabla ; rotlèu (t. a.) (v. TdF ‘escourro’)

escorredor nm : « couloir, ruelle » TdF ; v. corredor 2.

escorredura : çò que s'escapa ; çò que se destiba ; çò que se voida ; escorrilha (sediment)

Una escorredura de brocatge : malha qu'a sautat.

Una escorredura de cordura : cordura destibada.

escorreguda : brava tirada de camin ; escorsa ; excursion.

A l'escorreguda : al brutle / a cambas-ajudatz-me.

escorregut, -uda (< escórrer) part pass e adj, cf Ubaud Dicort : « échappé, écoulé, lâché, ée ; qui est devenu rare » TdF ‘jos ‘escourre’’

escorrejada : cordura de pèl o de rusca levada del tròç.

escorrejar (v. tr.) : desfilargar los peses verds o las mongetas ; escorgar ; esquiçar.

Lo tròn m'a escorrejat aquel fau.

escorrejar (s') : se far una brava escorjadura.

escorrement nm / escorrença nf : flux ; foira / caganha / diarrèia.

escorrençar (s') : foirar (anar del ventre, aver la correnta)

escorrent, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « courant, fuyant, ante, rapide, v. corrent » (v. TdF)

escórrer / escorrir (v. intr. e tr.) : fugir ; escapar ; destibar ; deslargar / voidar ; « lâcher, se détendre, se découdre ; t. de marine, être emporté par le vent, en parlant d’un navire » ; tarir / agotar. (v. TdF jos ‘escourre’)

escórrer / escorrir (s') v pron : se destibar ; se descordurar ; èsser emportat pel vent (v. çai sus) « s’échapper, couler, glisser ; tomber, en parlant des mailles qui s’échappent d’un tricot » TdF jos ‘escourre’

escorribanda : escapada.

escorrida nf, cf Ubaud Dicort : v. escorreguda. (v. TdF jos ‘escourregudo’)

escorrilhas nf pl : fonzilhas / fonzalhas / sorra...

escorrir : v. escórrer ; « boire jusqu’à la dernière goutte, v. estorrir » (v. TdF ‘escourri’)

escorrit, -ida adj : « échappé, écoulé, lâché, ée ; qui est devenu rare » TdF jos ‘escourre’ ; escanaulit, -ida (magre, -a coma un pic) (v. TdF jos ‘escourri’)

escorriu : canal que torna menar a la ribièira l'aiga del molin.

escorrívol 1 (adj m. e f.) (v. –ÍVOL) / escorrivol, -a adj: coladís, -issa.

Nos escorrívol : nos coladís / nos corredor. ( v. Alibert)

escorrívol 2 nm, cf Ubaud Dicort : « nœud coulant » (v. TdF ‘escourribou’ e Azaïs suppl)

escorsa nf : « escousse, élan, v. escossa » (v. TdF) ; escorreguda ; escapada.

A l'escorsa : al brutle.

Tot d’una escorsa, de ce pas. (Brun Glossari Oc-Fr)

escorsar (v. tr.) : acotir / perseguir / perçaçar..

escorsièira [escorsièiras nf pl, cf Ubaud Dicort] : cingle / corsièira (camin de ronda) ; carrièira lo long d'un barri ; muralha de vila que i se pòt circular. (v. TdF)

escorsonèra [escorçonèra] nf : planta sonada salsefic negre.(Scorzonera hispanica)

escòrt, -a adj, cf Ubaud Dicort : « agile, adroit et léger dans ses mouvements » TdF

escòrta nf, cf Ubaud Dicort : « escorte » TdF

escortada : cortègi.

escortaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona qu'acompanha quicòm o q.q.

escortar 1 (v. tr.) : acompanhar

escortar 2 (v. tr.) (R. II, 496) : far pus cort, « pour ‘écourter’, v. escorchar » (v. TdF ‘escourta’).

escortegadís nm, cf Ubaud Dicort : « endroit écorché, action d’écorcher » (v. TdF)

escortegador nm, cf Ubaud Dicort : « lieu où l’on écorche, écorcherie, voierie ; hôtellerie où l’on fait surpayer » (v. TdF)

 

 

escortegadura nf, cf Ubaud Dicort : « écorchure » (v. TdF)

escortegaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « écorcheur, euse ; marchand ou hôtelier qui fait surpayer » (v. TdF)

escortegar (v. tr.) (R. II, 529) : escorgar.

escortin nm, cf Ubaud Dicort : « cabas de sparterie dans lequel on pressure la pâte des olives, étendelle ou étreinte » TdF

escortinar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, remplir les cabas, y mettre la pâte des olives pour en exprimer l’huile » TdF  ‘escourtina 1’

escortinar 2 (v. tr.) : escortar (far pus cort) ; copar ras ; tondre. (v. escorchinar) (v. TdF jos « encourtina’)

escós, -ossa : p.p. d'escodre (batre) (v. escodut)

escosença nf, cf Ubaud Dicort : « cuisson, douleur que l’on sent d’un mal qui cuit » TdF

escosent, -a : qu'amòda una sensacion de cremadura.

escosentor nf : sensacion de cremadura. (v. TdF jos ‘escousènço’)

escòser (non preconizat Dicort) : escòire. v. escòire.

escoseson nf, cf Ubaud Dicort : v. escosença. (v. TdF jos ‘escousènço’)

escosinar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, cuire, picoter, faire mal, v. còire, escòire, dòlre » (v. TdF)

escoson nf / escosor nf, cf Ubaud Dicort : v. escosença. (v. TdF jos ‘escousènço’)

« escospar » v : v. esposcar.

escossa nf, cf Ubaud Dicort : « escousse, mouvement, élan pour mieux sauter ; traite de chemin » (v. TdF)

escossadura : podilhas / rebrondilhas / escuralhas...

escossar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, battre le blé avec un fléau ; secouer, bâtonner » TdF

escossejaire nm, cf Ubaud Dicort : « batteur en grange » TdF

escossejar : v. escossar. (v. TdF jos ‘escoussa’)

escossoira : maquina de batre lo cerealum ; airal de la fenhal que i se batiá, autres còps.

escossoiraire nm, cf Ubaud Dicort : « batteur de blé » TdF

escossoirar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, battre le blé avec le fléau, bâtonner, rosser » TdF

escossoiratge nm, cf Ubaud Dicort : « action de battre le blé » TdF

escosson nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) (arc.) : flagèl. (v. TdF jos ‘escoussou’)

escossonaire nm, -aira (arc.) : persona que batiá al flagèl.

escossonar (v. tr. arc.) : batre lo cerealum al flagèl, « bâtonner, rosser ». (v. TdF jos ‘escoussouira’)

escossor nm (L. 164) : escossoira v. pus naut « fléau à battre le blé, v. flagèl ; batteur en grange, v. escodeire ». (v. TdF jos ‘escoussou’) ; « batteur de blé » (Alibert).

escossum nm, cf Ubaud Dicort : « vermoulure, poudre de bois dont on saupoudre les chairs des enfants qui se coupent (que s’escòson [v. escòire] ) » (v. TdF)

escossura nf, cf Ubaud Dicort : « excoriation, écorchure ; échancrure faite à l’oreille d’un agneau en guise de marque, stigmate, marque indélébile » TdF ‘escoussuro 1’

escossurar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, t. de berger, échancrer avec les dents l’oreille des agneaux qu’on veut garder pour l’entretien du troupeau, afin de les reconnaître » TdF

escostarrar (v. tr.) : rompre las còstas / desrenar un caval (s.f.)

escot nm, cf Ubaud Dicort : « action d’écouter, guet » TdF

Èstre a l’escot, être aux écoutes. (v. TdF)

escòt 1 nm : escotisson / cotisacion (R. V, 27) ; paga per participar a quicòm ; repais que cadun i paga sa part ;

escòt 2 nm : eisserment acorchat pel podar (v. TdF ‘escot 1’) ;

escòt 3 nm : estòfa de lana. (v. TdF ‘escot 3’)

escota 1 nf (v. Ubaud Dicort e Alibert [mas v. TdF ‘escoto’]) : cable per manobrar las velas ;

escota 2 nf : accion d'escotar, « lieu où l’on peut écouter, v. agacha » (v. TdF).

escòta : verdola de castanhièr per cerclar la futalha ; lata per batre lo cambe abans de lo penchenar.

escotada : escota / audicion ; periòd de silenci.

escotador 1 nm, cf Ubaud Dicort : « écouteur » (Laus, Basc) ; « espion » (R. III, 156). (v. escotadors)

escotador 2, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « qui est à écouter, qui mérite d’être écouté » (Palay ‘escoutadé’)

escotadors nm pl : « écouteurs ; walkman » (Sèrras-Ess.)

escotaire, -aira [~ -airitz] : persona qu'escota.

escotar (v. tr.) : far atencion a çò que ditz q.q. ; aplicar o tibar l'aurelha per ausir quicòm ; ausir ; obesir.

Escotar sos parents.

Escotar lo pitral d'un malaut.

Escotar pas (v. tr.) : obesir pas.

escotar (s') : far fòrça tròp atencion a se, a sa santat ; èsser pausat, savi, avisat.

escotelaire, -aira [~ -airitz] : persona que balha un còp o de còps de cotèl ; sagnaire / maselaire.

escotelar (v. tr.) : balhar un còp o de còps de cotèl ; sangnar / maselar.

escotelatge : accion de balhar un còp o de còps de cotèl.

escotèr nm (< angl.) , cf Ubaud Dicort : « scooter » (Laus)

escotet nm, cf Ubaud Dicort : « écouteur aux portes, curieux, espion » TdF suppl

escotiar (v. tr.) : descoetar (copar la coa) ; acorchar quicòm.

escoticha nf, cf Ubaud Dicort : « (anc. danse écossaise) scottish » (v. Coupier)

escotida : cerealum que se batiá al flagèl dins una joncha (s .f.) ; rosta / tanada / tabassada.

escotiflar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, gifler, souffleter ; payer, compter de l’argent » TdF

escotilha nf : caduna de las oberturas d'un pont de naviri, « écoutille, espèce de trappe » (v. TdF ‘escoutiho’).

escotilhaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « écosseur, euse ; ménager, économe » TdF ‘escoutihaire’

escotilhar (v. tr.) : descoscolhar peses, favas o mongetas ; far disparéisser quicòm o q.q. ; « mettre de côté, économiser » TdF.

escotilhon 1 nm : escotilha pichona ; obertura sus la scèna d'un teatre per far aparéisser quicòm o q. q. ;

escotilhon 2 nm :  eisserment pichonèl ; buscalha.

escotiment : accion de sonhar ; accion d'aprestar (cosina)

escotir 1 (v. tr.) : far espelir ; elevar / abalir ; requinquilhar ; sonhar fins a garison ; desembolhar / desenrambolhar [v. descotir] (v. TdF ‘escouti 2’) ;

escotir (s') (abs. TdF) : se desembolhar / se desenrambolhar (v. Alibert) ; se requinquilhar ;

escotir 2 (v. tr.) : batre lo cerealum al flagèl (escodre) (v. TdF ‘escouti 1’) ; saquejar (v. secotir, secodre).

escotir (s') (abs. TdF e Alibert) : se saquejar / se bolegar. (v. secotir (se), secodre (se))

escotisme 1 nm : doctrina filosofica de Duns Scotus ;

escotisme 2 nm (abs. Dicort) :  movement fondat per Baden Powell en 1909 per balhar als joves de qualitats moralas e esportivas. (v. escoltisme ~ scoutisme)

escotissada (abs. Dicort) : accion o resulta d'escotissar (de desencotissar)

escotissar (v. tr.) : desembolhar / desenrambolhar.

escotissat, -ada adj : desenrambolhat, -ada, « échevelé, ée » ; plan penchenat, -ada « mal peigné, ée » (v. TdF jos ‘escoutissa’).

escotisson nm : repais campèstre que cadun i paga sa part ; « cotisation » TdF.

escotista (abs. Dicort) (m. e f.) : jovent o joventa que fan d'escotisme. (v. escolt ~ scout)