escolastic, a adj : relatiu, -iva a l'escolastica.

escolastica nf : ensenhament filosofic o teologic de l'Edat mejana.

escolasticament : d'un biais esolastic.

escolatge nm, cf Ubaud Dicort : « assèchement, vidange, action de vider » (Palay)

escoleta nf, cf Ubaud Dicort : « petite école, école primaire » TdF

escolets (m. pl.) : darrièiras gotas que s'escolan.

escolhandrar 1 (abs. Dicort) (v. tr.) : copar los testiculs (v. escolhar) ;

escolhandrar 2 [escoiandrar (v. Ubaud Dicort e TdF)] (v. tr.) : espelhandrar.

escolhandrar (s') [escoiandrar (s’) (v. TdF)] v pron: s'espelhandrar ; se corrompre.

escolhar (v. tr.) (R. VI, 11 « ôter les testicules ») : desmasclar.

escoliasta nm, cf Ubaud Dicort : « t. littéraire, scoliaste » TdF

escolieiròt nm, cf Ubaud Dicort : « petit écolier » TdF

escolièr, -ièira n (v. Ubaud Dicort e R. VI, 15) : « écolier, ière ; personne novice ; maître d’école, en Languedoc » TdF

Faire un pas d’escolièr, faire un pas de clerc. (v. TdF)

escolina nf, cf Ubaud Dicort : « effondrilles, ripopée » (v. TdF)

escoliòsi nf, cf Ubaud Dicort : « (pathol.) scoliose » (Rapin)

escolopendra nf : mena d'insècte (milapatas) (Scolopendra) ; (plt.) : èrba de la rata (Scolopendrium officinale)

escolorir (v. tr.) : descolorar.

escolorir (s') : se descolorar.

escolt, -a ~ scout adj e n invar, cf Ubaud Dicort : « scout, -e » (Laus)

escoltisme ~ scoutisme nm, cf Ubaud Dicort : « scoutisme » (Laus)

escombejar (v. tr.) : frequentatiu de combar.

escomboirada : alarma ; espavent / englag.

escomboirar (v. tr.) : trebolar ; alarmar.

escomboirar (s') : se trebolar ; s'alarmar.

escomboire nm / escombor (abs. Dicort e TdF) : deflagracion.

escomborir (v. tr.) : comborir (far tròp bolir) ; alarmar ; espaventar / englajar.

escomborir (s') : s'alarmar ; s'espaventar / s'englajar.

escombralhas (f. pl.) (abs. Dicort) : clapissa ; plastràs ; escobilhas... (v. escombres)

escombrar (v. tr.) : netejar ; balajar ; « enlever les décombres » (Alibert).

escombres (m. pl.) : escobilhas / escombralhas ; clapissa ; plastràs.

« escombriar » : v. escombrar.

escombrièira : batèu e filat per la pèsca del peissum gròs.

escombrilhar v (v. Ubaud Dicort Errata web) : v. encombrar. (v. TdF jos ‘encoumbra’)

escombrilhar (s’) v pron : v. encombrar (s’). (v. TdF jos ‘encoumbra)

« escomençar » : v. començar.

escomenge ~ escumenge nm, cf Ubaud Dicort : v. escumenge.

escomenja ~ escumenja nf, cf Ubaud Dicort : v. escumenja.

escomenjable, -bla adj : v. escumenjable.

escomenjar ~ escumenjar v, cf Ubaud Dicort : v. escumenjar. « escomenjar » : v. escumenjar.

 escomenjat ~ escumenjat, -ada adj : v. escumenjat.

escomés, -esa adj, cf Ubaud Dicort : « gagé, parié, défié, provoqué, ée » TdF jos ‘escoumetre’

escomesa : desfís ; ataca ; (jòc d'argent que depend de la resulta d'una competicion, d'una estimacion, d'una convencion)

escometeire, -eira [~ -eiritz] n : atacaire, -a « gageur, parieur, euse » TdF.

escometre (v. tr. e intr.) : desfisar / provocar ; jogar que ; encanissar ; fisar quicòm a q.q. (v. TdF)

escometre (s') : s'azardar ; se desfisar un de l'autre ; s'atacar un a l'autre ; se metre en dever de far quicòm.

escomièira nf, cf Ubaud Dicort : v. escaumièira. (v. TdF ‘escóumiero’)

escomogut, -uda (< escomòure) part pass e adj, cf Ubaud Dicort : « ému, ue, soulevé, ée » TdF jos ‘escoumòure’

escomós (m.) : « bouchon des étoffes, v. borrilh », fials (fils) que despassan de las estòfas ; filha rabassòta e gautarudòta. (v. TdF)

escomossar (v. tr.) : engrunar de garbas de cerealum a las galinas, o (autres còps) per aver de gran de semença abans las batesons, abans d'aver batut (escós)

escomossum : gran que veniá d'una primièira bateson.

escomòure (v. tr.) : esmòure bravament ; escometre, « soulever une foule » TdF.

escompassar (v. tr.) : despassar q.q.

escompetar (v. tr.) : rescondre / amagar.

escompetar (s') : se rescondre / s'amagar.

escompissador : seringa de sambuc, de canavera... per getar d'aiga als autres (jòc de mainatges)

escompissar (v. tr.) : pissar sus quicòm o sus q.q.

Los cans escompissan en signe de proprietat.

escompissar (s') : se pissar dessús.

escomptable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « escomptable » (Rapin)

escomptar (v. tr.) : far un rebais (una remesa)

escompte : remesa / rebais.

« escomuniar » (l.p.) : v. excomunicar.

esconcagar v, cf Ubaud Dicort : v tr « embrener (trivial et grossier) » (Palay). (v. concagar)

esconcagar (s’) v pron : « faire dans ses chausses ; trembler de peur » (v. Palay)

esconçon : pèira de caire d'obertura de pòrta. (v. TdF ‘escounsoun’)

escondalha nf / escondedor nm : amagatal (airal per s'amagar)

escondatge nm, cf Ubaud Dicort : « cache, cachette, v. esconduda » (v. TdF)

escondedor nm : v. escondalha.

escondeire, -eira [~ -eiritz] : persona que s'amaga, que se rescond.

escondemocador nm, cf Ubaud Dicort : « (cache-mouchoir), jeu du furet ou cache-cache-mitoulas » TdF ‘escounde-moucadou’

escondeta (d’-) loc adv, cf Ubaud Dicort : « en cachette » TdF

escondilha : escondalha / escondedor / amagatal.

escondilhon nm, cf Ubaud Dicort : « petite cachette, recoin » TdF

escondir (v. tr.) : refusar de se confessar colpable, -a ; negar (dire de non / dire que non) ; amagar.

escondit nm, cf Ubaud Dicort : « pièce de vers dans laquelle un troubadour se défendait d’une accusation envers sa dame » (v. TdF)

escondon nm : recanton ; amagatal.

D'escondons : a l'amagat.

escondre (v. tr.) : amagar / rescondre.

escondre (s') : s'amagar / se rescondre.

esconduda : amagatal ; entrevista secreta d'amants.

 

 

 

 

escondut, -uda : amagat, -ada.

esconflar (s') : se desconflar / se desenflar.

esconilhar (v. tr.) (abs. Dicort  e TdF) : desbarrassar un airal dels conilhs (lapins)

esconilhar (s') v pron  (v. Ubaud Dicort e TdF) : s'amagar ; s'acoconar coma un conilh (lapin)

esconjur nm (v. R. III, 602 : ‘conjur’) : invocacion / suplicacion ; conjuracion (R. III, 602) / fachilha / encantament

esconjuracion nf (v. R. III, 603 ‘esconjurar’) : complòt ; concertacion secreta per capvirar l'òrdre d'un estat.

esconjurada : accion de conjurar, d'invocar, de suplicar.

esconjuradura (abs. Dicort e TdF) : *exorcisme (v. R. III, 242 ‘exorcista’).

esconjuraire, -aira [~ -airitz] adj e n, cf Ubaud Dicort : persona que fa d'invocacions.

esconjurament : accion d'esconjurar, de suplicar.

esconjurar (v. tr.) (R. III, 603) : invocar / suplicar

esconjurat 1, -ada adj : « conjuré, exorcisé, ée » TdF jos ‘escounjura’

esconjurat 2 nm (abs. TdF) : conjurat (membre secret d'una conjuracion)

esconjuratge nm, cf Ubaud Dicort : « action de conjurer, d’exorciser » TdF

escontre nm, cf Ubaud Dicort : « journée de travail que l’on se prête mutuellement, contre-échange » TdF ‘escontre’

escop 1 / escup nm (los 2, R. III, 155 - L. 163) : escopit / escupit.

escop 2 nm : pala cròia per agotar (voidar) l'aiga d'una embarcacion.

escop 3 nm (abs. Dicort) (de l'angl. scoop (sku:p)) : novèla sensacionala encara secreta, « scoop » (Per Noste). (v. scoop)

escòp : forcat de branca.

escòpa nf : (vièlh fusilh ?), cf Ubaud Dicort. (v. escopeta)

escopariá ~ escupariá nf, cf Ubaud Dicort : « crachotement » TdF ‘escuparié’

escopeire ~ escupeire, -eira (~ -eiritz) n, cf Ubaud Dicort : « cracheur, euse » TdF.

escopeta nf : arma portativa del canon envasat ; « ricochet, bond que fait une pierre lancée sur l’eau » TdF.

escopetada 1 : còp d'escopeta. (v. TdF ‘escoupetado 2’)

escopetada 2 nf, cf Ubaud Dicort : v. escopetal. (v. TdF jos ‘escoupetado 1’)

escopetal : còp sul copet ; emplastre.

escopetar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, frapper sur la nuque, couper le cou, décapiter ; donner des taloches, » (v. TdF)

escopetat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : (v. escopetar)

escopetièr : soldat armat d'una escopeta. (v. TdF)

escopida nf / escopit (v. escopit) : saliva o expectoracion. (v. escupida)

escopidor [ ~ escupidor] nm : recipient per reculhir los escopits.

escopiment ~ escupiment nm, cf Ubaud Dicort : « action de cracher, crachement, salivation, expectoration » TdF ‘escupiment’

escopina ~ escupina nf, cf Ubaud Dicort : v. escupina.

escopinejaire ~ escupinejaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : v. escupinejaire.

escopinejar ~ escupinejar v, cf Ubaud Dicort : v. escupinejar.

escopinha [veire escopina ~ escupina, cf Ubaud Dicort] nf : saliva.

escopir / escupir (v. tr.) : expellir de saliva o expectorar ; evacuar l'aiga (paret, gargolha...) ; vinar.

escopit [ ~ escupit, cf Ubaud Dicort] nm : saliva o expectoracion

Aquò val pas un escopit : aquò val pas res per res.

escopolamina nf, cf Ubaud Dicort : « (chim.) scopolamine » (Rapin)

escor (far -) (v. Alibert jos escórrer ; abs. Dicort) : se prene la larga (l.p.) / s'enanar.

escòr nm, cf Ubaud Dicort : « écoeurement. » TdF

Faire escòr : faire soulever le cœur.  TdF

escorar (v. tr.) : sostar / sosténer / ajudar.

« escorba » (escorba nf) : v. escrova.

escòrbi (m.) (Alibert) [veire escòrpi, cf Ubaud Dicort] : persona ronadissa / ronaira / romegaira ; femnassa / femnarassa / bruejàs (m.)

escorbut : malautiá amodada per la privacion de legums fresques e per l'abús de mangisca salada al fuòc.

escorbutic, -a adj e n : relatiu, -iva a l'escorbut ; malaut, -a de l'escorbut.

escòrça : rusca (çò que cobrís las plantas lenhosas)

escorçar (v. tr.) : desruscar (levar la rusca)

escorcha nf, cf Ubaud Dicort : « chemin le plus court, abrégé » TdF

escorchadàs nm, cf Ubaud Dicort : « ravine » TdF suppl

« escorchar » 1 : v. escorjar / escorgar (non preconizat Dicort).

escorchar 2 (L. 163) [ ~ escorchir, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : escorchir / acorchir.  (# escorjar)

escorchidura nf, cf Ubaud Dicort : « accourcissement » TdF

escorchièira nf, cf Ubaud Dicort : « chemin qui racourcit » TdF

escorchin nm, cf Ubaud Dicort : « fourrière, service ramassant les animaux errants » (Brun Glossari Oc-Fr)

escorchinar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, écourter, raccourcir d’une façon exagérée » (v. TdF)

escorchir (v. tr.) : acorchir, far pus cort. (t.a.) (v. escorchar 2)

escorchòla nf, cf Ubaud Dicort : « petit accourcissement, petit raccourci de chemin ; personne chiche » TdF

escorchon 1 nm, cf Ubaud Dicort : « petit raccourci, petit abrégé ; partie d’un tout, morceau coupé, fragment » TdF

escorchon 2 nm, cf Ubaud Dicort : « vipère, v. vipèra » (v. TdF ‘escourchoun 2’

escorchura nf (TdF ; abs. Dicort) : margassa escorgaira (Lanius collurio) (v. darnagàs)

escorcolh : recèrc / recèrca ; inspeccion ; perquisicion.

escorcolhar (v. tr.) : recercar / inspectar / requisicionar ; despolhar un animal e li curar lo ventre.

escorçonèra nf, cf Ubaud Dicort : v. escorsonèra

escorcossonar (v. tr.) : triar los gorgolhs de pels legums ; triar minimosament ; espelucar ; manjar de cagaraulons.

escordar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, oublier, v. oblidar » (v. TdF)

escordiu nm (plt.) : (Teucrium scordium)

escorfalit, -ida adj : adelit, -ida ; aganit, -ida ; defalhent, -a.

« escòrfi » 1 nm : v. escòrpi / escòrbi (non preconizat Dicort).

escòrfi 2, -a  adj, cf Ubaud Dicort : « méchant, mutin, sec, maigre, décharné » (Honnorat)

escorgador [veire escorjador] / escorjador nm : airal que los animals i son escorgats.

escorgadura [veire escorjadura] / escorjadura nf : accion d'escorgar ; escarraunhada.

escorgaire [veire escorjaire] / escorjaire, -aira [~ -airitz] n : persona que son trabalh es d’escorgar.