|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
escolastic, a adj : relatiu, -iva a l'escolastica. escolastica nf : ensenhament filosofic o teologic de l'Edat mejana. escolasticament : d'un biais esolastic. escolatge nm, cf Ubaud Dicort :
« assèchement, vidange, action de vider » (Palay) escoleta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite école, école primaire » TdF escolets (m. pl.) : darrièiras gotas que s'escolan. escolhandrar 1 (abs. Dicort) (v. tr.) : copar los testiculs (v. escolhar) ; escolhandrar 2 [escoiandrar (v. Ubaud Dicort e TdF)] (v.
tr.) : espelhandrar. escolhandrar (s') [escoiandrar (s’) (v. TdF)] v pron: s'espelhandrar ; se corrompre. escolhar (v. tr.) (R. VI, 11 « ôter les testicules ») : desmasclar. escoliasta nm, cf Ubaud Dicort :
« t. littéraire, scoliaste » TdF escolieiròt nm, cf Ubaud Dicort : « petit écolier » TdF escolièr, -ièira n (v. Ubaud Dicort e R. VI, 15) :
« écolier, ière ; personne novice ; maître d’école,
en Languedoc » TdF Faire un
pas d’escolièr, faire un pas
de clerc. (v. TdF) escolina nf, cf Ubaud Dicort :
« effondrilles, ripopée » (v. TdF) escoliòsi nf, cf Ubaud Dicort : « (pathol.)
scoliose » (Rapin) escolopendra nf : mena d'insècte (milapatas) (Scolopendra) ; (plt.) : èrba de la rata (Scolopendrium officinale) escolorir (v. tr.) : descolorar. escolorir (s') : se descolorar. escolt, -a ~ scout adj e n invar, cf Ubaud Dicort : « scout,
-e » (Laus) escoltisme ~ scoutisme nm, cf Ubaud Dicort : « scoutisme » (Laus) escombejar (v. tr.) : frequentatiu de combar. escomboirada : alarma ; espavent / englag. escomboirar (v. tr.) : trebolar ; alarmar. escomboirar (s') : se trebolar ; s'alarmar. escomboire nm / escombor (abs. Dicort e TdF) : deflagracion. escomborir (v. tr.) : comborir (far tròp bolir) ; alarmar ; espaventar / englajar. escomborir (s') : s'alarmar ; s'espaventar / s'englajar. escombralhas (f. pl.)
(abs. Dicort) : clapissa ;
plastràs ; escobilhas... (v. escombres) escombrar (v. tr.) : netejar ; balajar ; « enlever les décombres » (Alibert). escombres (m. pl.) : escobilhas / escombralhas ; clapissa ; plastràs. « escombriar » : v. escombrar. escombrièira : batèu e filat per la pèsca del peissum gròs. escombrilhar v (v. Ubaud Dicort Errata web) : v. encombrar. (v. TdF jos
‘encoumbra’)
escombrilhar (s’) v
pron : v. encombrar (s’). (v. TdF jos ‘encoumbra) « escomençar » : v. començar. escomenge ~ escumenge nm,
cf Ubaud Dicort : v. escumenge. escomenja ~ escumenja nf, cf Ubaud Dicort : v. escumenja. escomenjable, -bla adj : v. escumenjable. escomenjar ~ escumenjar v, cf Ubaud Dicort : v. escumenjar. « escomenjar » : v. escumenjar. escomenjat ~
escumenjat, -ada adj : v. escumenjat. escomés, -esa adj, cf Ubaud Dicort : « gagé, parié,
défié, provoqué, ée » TdF jos ‘escoumetre’ escomesa : desfís ; ataca ; (jòc d'argent que depend de la resulta d'una competicion, d'una estimacion, d'una convencion) escometeire, -eira [~ -eiritz] n : atacaire, -a « gageur, parieur, euse » TdF. escometre (v. tr. e intr.) : desfisar / provocar ; jogar que ;
encanissar ; fisar quicòm a q.q. (v. TdF) escometre (s') : s'azardar ; se desfisar un de l'autre ; s'atacar un a l'autre ; se metre en dever de far quicòm. escomièira nf, cf Ubaud Dicort : v. escaumièira.
(v. TdF ‘escóumiero’) escomogut, -uda (< escomòure) part pass e adj, cf Ubaud Dicort :
« ému, ue, soulevé, ée » TdF jos ‘escoumòure’ escomós (m.) : « bouchon des étoffes, v. borrilh », fials (fils) que despassan de las estòfas ; filha rabassòta e gautarudòta. (v. TdF) escomossar (v. tr.) : engrunar de garbas de cerealum a las galinas, o (autres còps) per aver de gran de semença abans las batesons, abans d'aver batut (escós) escomossum : gran que veniá d'una primièira bateson. escomòure (v. tr.) : esmòure bravament ; escometre, « soulever une foule » TdF. escompassar (v. tr.) : despassar q.q. escompetar (v. tr.) : rescondre / amagar. escompetar (s') : se rescondre / s'amagar. escompissador : seringa de sambuc, de canavera... per getar d'aiga als autres (jòc de mainatges) escompissar (v. tr.) : pissar sus quicòm o sus q.q. Los cans escompissan en signe de proprietat. escompissar (s') : se pissar dessús. escomptable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « escomptable » (Rapin) escomptar (v. tr.) : far un rebais (una remesa) escompte : remesa / rebais. « escomuniar » (l.p.) : v. excomunicar. esconcagar v, cf Ubaud Dicort :
v tr « embrener
(trivial et grossier) » (Palay). (v. concagar) esconcagar (s’) v pron : « faire dans ses chausses ; trembler de
peur » (v. Palay) esconçon : pèira de caire d'obertura de pòrta. (v. TdF ‘escounsoun’) escondalha nf / escondedor nm : amagatal (airal per s'amagar) escondatge nm, cf Ubaud Dicort :
« cache, cachette, v. esconduda » (v. TdF) escondedor nm : v. escondalha. escondeire, -eira [~ -eiritz] : persona que s'amaga, que se rescond. escondemocador nm, cf Ubaud Dicort :
« (cache-mouchoir), jeu du furet ou
cache-cache-mitoulas » TdF ‘escounde-moucadou’ escondeta (d’-) loc adv, cf Ubaud Dicort : « en cachette » TdF escondilha : escondalha / escondedor / amagatal. escondilhon nm, cf Ubaud Dicort :
« petite cachette, recoin » TdF escondir (v. tr.) : refusar de se confessar colpable, -a ; negar
(dire de non / dire que non) ; amagar. escondit nm, cf Ubaud Dicort :
« pièce de vers dans laquelle un troubadour se
défendait d’une accusation envers sa dame » (v. TdF) escondon nm : recanton ; amagatal. D'escondons : a l'amagat. escondre (v. tr.) : amagar / rescondre. escondre (s') : s'amagar / se rescondre. esconduda : amagatal ; entrevista secreta d'amants. |
|
escondut, -uda : amagat, -ada. esconflar (s') : se desconflar / se desenflar. esconilhar (v. tr.) (abs. Dicort e TdF) : desbarrassar un airal dels conilhs (lapins) esconilhar (s') v pron (v. Ubaud Dicort e TdF) : s'amagar ; s'acoconar coma un conilh (lapin) esconjur nm (v. R. III, 602 : ‘conjur’) : invocacion / suplicacion ; conjuracion (R. III, 602) / fachilha / encantament esconjuracion nf (v. R. III, 603 ‘esconjurar’) : complòt ; concertacion secreta per capvirar l'òrdre d'un estat. esconjurada : accion de conjurar, d'invocar, de suplicar. esconjuradura (abs. Dicort e TdF) : *exorcisme (v. R. III, 242 ‘exorcista’). esconjuraire, -aira [~ -airitz] adj e n, cf Ubaud Dicort : persona que fa d'invocacions. esconjurament : accion d'esconjurar, de suplicar. esconjurar (v. tr.) (R. III, 603) : invocar / suplicar esconjurat 1, -ada adj :
« conjuré, exorcisé, ée » TdF jos ‘escounjura’ esconjurat 2 nm (abs. TdF) : conjurat (membre secret d'una conjuracion) esconjuratge nm, cf Ubaud Dicort :
« action de conjurer, d’exorciser » TdF escontre nm, cf Ubaud Dicort :
« journée de travail que l’on se prête
mutuellement, contre-échange » TdF ‘escontre’ escop 1 / escup nm (los 2, R. III, 155 - L. 163) : escopit /
escupit. escop 2 nm : pala cròia per agotar (voidar) l'aiga d'una embarcacion. escop 3 nm (abs. Dicort) (de l'angl. scoop
(sku:p)) : novèla sensacionala encara secreta, « scoop » (Per Noste). (v. scoop) escòp : forcat de branca. escòpa nf : (vièlh fusilh ?), cf Ubaud Dicort. (v. escopeta) escopariá ~ escupariá nf, cf Ubaud Dicort : « crachotement » TdF ‘escuparié’ escopeire ~ escupeire, -eira (~ -eiritz) n, cf Ubaud Dicort : « cracheur,
euse » TdF. escopeta nf : arma portativa del canon envasat ; « ricochet, bond que fait une pierre lancée sur l’eau » TdF. escopetada 1 : còp d'escopeta. (v. TdF ‘escoupetado 2’) escopetada 2 nf, cf Ubaud Dicort : v. escopetal. (v. TdF jos
‘escoupetado 1’) escopetal : còp sul copet ; emplastre. escopetar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, frapper sur la nuque, couper le
cou, décapiter ; donner des taloches, » (v. TdF) escopetat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
(v. escopetar) escopetièr : soldat armat d'una escopeta. (v. TdF) escopida nf /
escopit (v. escopit)
: saliva o expectoracion. (v. escupida) escopidor [ ~ escupidor] nm : recipient per reculhir
los escopits. escopiment ~ escupiment nm, cf Ubaud Dicort : « action de cracher,
crachement, salivation, expectoration » TdF ‘escupiment’ escopina ~ escupina nf, cf Ubaud Dicort : v. escupina. escopinejaire ~ escupinejaire, -aira (~
-airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : v. escupinejaire. escopinejar ~ escupinejar v, cf Ubaud Dicort : v. escupinejar. escopinha [veire escopina ~ escupina, cf Ubaud Dicort] nf : saliva. escopir / escupir (v. tr.) : expellir de saliva o expectorar ; evacuar l'aiga (paret, gargolha...) ; vinar. escopit [ ~ escupit, cf Ubaud Dicort] nm :
saliva o expectoracion Aquò val pas un escopit : aquò val pas res per res. escopolamina nf, cf Ubaud Dicort :
« (chim.) scopolamine » (Rapin) escor (far -) (v. Alibert jos escórrer ; abs. Dicort) : se prene la larga (l.p.) / s'enanar. escòr
nm, cf Ubaud Dicort :
« écoeurement. » TdF Faire
escòr : faire soulever le cœur. TdF escorar (v. tr.) : sostar / sosténer / ajudar. « escorba » (escorba nf) : v. escrova. escòrbi (m.)
(Alibert) [veire escòrpi, cf Ubaud
Dicort] : persona ronadissa / ronaira /
romegaira ; femnassa / femnarassa / bruejàs (m.) escorbut : malautiá amodada per la privacion de legums fresques e per l'abús de mangisca salada al fuòc. escorbutic, -a adj e n : relatiu, -iva a l'escorbut ; malaut, -a de l'escorbut. escòrça : rusca (çò que cobrís las plantas lenhosas) escorçar (v. tr.) : desruscar (levar la rusca) escorcha nf, cf Ubaud Dicort : « chemin
le plus court, abrégé » TdF escorchadàs nm, cf Ubaud Dicort :
« ravine » TdF suppl « escorchar » 1 : v. escorjar / escorgar (non preconizat Dicort). escorchar 2 (L. 163) [ ~ escorchir, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : escorchir / acorchir. (# escorjar) escorchidura nf, cf Ubaud Dicort :
« accourcissement » TdF escorchièira nf, cf Ubaud Dicort : « chemin qui
racourcit » TdF escorchin nm, cf Ubaud Dicort :
« fourrière, service ramassant les animaux
errants » (Brun Glossari
Oc-Fr) escorchinar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, écourter, raccourcir d’une
façon exagérée » (v. TdF) escorchir (v. tr.) : acorchir, far pus cort. (t.a.) (v. escorchar 2) escorchòla
nf, cf Ubaud Dicort : « petit
accourcissement, petit raccourci de chemin ; personne
chiche » TdF escorchon 1 nm, cf Ubaud Dicort :
« petit raccourci, petit abrégé ; partie
d’un tout, morceau coupé, fragment » TdF escorchon 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« vipère, v. vipèra » (v. TdF ‘escourchoun 2’ escorchura nf (TdF ;
abs. Dicort) : margassa
escorgaira (Lanius collurio) (v. darnagàs) escorcolh : recèrc / recèrca ; inspeccion ; perquisicion. escorcolhar (v. tr.) : recercar / inspectar / requisicionar ; despolhar un animal e li curar lo ventre. escorçonèra nf, cf Ubaud Dicort : v. escorsonèra escorcossonar (v. tr.) : triar los gorgolhs de pels legums ; triar minimosament ; espelucar ; manjar de cagaraulons. escordar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, oublier, v. oblidar » (v. TdF) escordiu nm (plt.) : (Teucrium scordium) escorfalit, -ida adj : adelit, -ida ; aganit, -ida ; defalhent, -a. « escòrfi » 1 nm : v. escòrpi / escòrbi (non preconizat Dicort). escòrfi 2, -a adj,
cf Ubaud Dicort :
« méchant, mutin, sec, maigre,
décharné » (Honnorat) escorgador [veire escorjador] / escorjador nm : airal que los animals i son escorgats. escorgadura [veire escorjadura] / escorjadura nf : accion d'escorgar ; escarraunhada. escorgaire [veire escorjaire] / escorjaire, -aira [~ -airitz] n : persona que son trabalh es d’escorgar. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|