|
||||
|
|
|
|
|
|
escient nm : coneissença ; saber ; discerniment ; « opinion » (Alibert). A mon escient : a ma coneissença ; a mon vejaire. escientament : en plena coneissença. escilhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, frire des œufs, les cuire au plat ou à la poêle » (v. TdF ‘eiciha’) escilhat, -ada part e adj : « décillé, ée ; qui n’a plus de cils » (v. TdF jos ‘eiciha’) Uòus escilhats, œufs frits à l’huile ou à la vinaigrette, dont le jaune apparaît au milieu du blanc comme un œil décillé, c’est-à-dire bien ouvert, par opposition à uòus embornhats, œufs pochés, recouverts de leur blanc. (v. TdF) Flor escilhada, fleur effeuillée. (v. TdF) escinge, -nja adj, cf Ubaud Dicort : « délivré, privé, ée, dépourvu, ue, exempt » TdF jos ‘eicigne’ escinjar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, délivrer, dégager, dépêtrer, débarrasser, dégarnir ; dépourvoir, dépeupler, priver ; nettoyer, purger » TdF jos ‘eicigna’ esclabissar (TdF jos ‘escabissa’ ; non preconizat Dicort) (v. tr.) : bresar ; afrabar ; tabassar / tustassar / tanar. (v. escabissar) esclaca nf : « aspersion, v. esposcada » ; tech / chic. (v. TdF) Una esclaca de vin : un pauc de vin. esclacon nm, cf Ubaud Dicort : (v. jos esclaca) escladenidura nf, cf Ubaud Dicort : « partie disjointe » TdF escladenir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, disjoindre les ais, en parlant de la sécheresse » TdF escladenir (s’) v pron : « se disjoindre, en parlant des douves d’une futaille, des planches d’une barque » TdF jos ‘escladeni’ esclafada : accion o resulta d'esclafar o de s'esclafar. esclafaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona qu'esclafa o que s'esclafa. esclafalhar (v. tr.) (abs. Dicort) : bresar e escampilhar. esclafalhar (s') v pron (v. Ubaud Dicort e Alibert) : se bresar e s'escampilhar. esclafamèrdas (l. p.) (e non pas « godassas » o « godilhòts ») esclafar (v. tr. e intr.) : espotir ; aplatir ; regisclar. esclafar (s') : s'espotir ; s'espetar / se crebar (t. a.) Tombèt un uòu que s'esclafèt. S'esclafar de rire. esclafi (m.) : espet / espetal ; brava ramada / plujal. Un esclafi de tròn. Un esclafi de rire. esclafidor nm (TdF ; abs. Dicort) : canonièira de sambuc / bombarda de sambuc [v. esclatidor] ; martelièira (obertura d'enclusa). (v. esclaufidor) esclafiment : espet / espetal / esclat. esclafir (v. tr.) : espetar ; espetar de rire ; obrir una martelièira ; articular (prononciar clar) ; decelar (dire çò que l'òm sap), « v. escudelar » (v. TdF) esclafir (s') : s'espetar. esclairada : claranda / clarièira ; accion d'esclairir los manhans a proporcion que grossisson ; clartat ; lusida ; menuda lenha seca per alucar lo fuòc. esclairaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui éclaire, éclaireur, euse » TdF ‘escleiraire’ esclairant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « éclairant, -e » (Laus) esclairar (v. tr.) : far lum ; enlusir ; illuminar (R. IV, 105) ; assabentar / informar. esclairar (s') : se far lum ; s'enlusir ; s'illuminar ; s'informar. esclairatge : accion d'esclairar o de s'esclairar. esclairatgista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « éclairagiste » (Sèrras-Ess.) esclaire nm : lusor ; clartat. A l'esclaire de la luna. esclairida [veire esclarida] nf : claranda / clarièira ; esparsada per temps de pluèja. esclairir [veire esclarir, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : far venir mens espés ; desembolhar. Esclairir un plançon. Esclairir una question. esclairir [veire esclarir] (s') v pron : venir pus clar / se levar (temps) ; s'esparsar. esclairòl : esclairida / esparsada v. esparsada. ; lacuna ; lusida ; rai de lutz ; rai de lum. esclairon : lusida ; clartat. « esclamar » v e derivats : v. exclamar. esclamatar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, vociférer après quelqu’un » TdF esclames nm pl, cf Ubaud Dicort : « exclamations » TdF esclampochar (v. tr.) : esclafar (espotir un còrs mòl) esclancir (v. tr.) : rompre ; copar ; bresar. esclancir (s') : se fendilhar ; se rompre ; se copar ; se bresar. esclancon nm, cf Ubaud Dicort : « traquenard, engin de chasse » TdF esclandre nm, cf Ubaud Dicort : « scandale, esclandre, accident qui fait de l’éclat et de la honte, malheur, désastre ; peson, romaine, v. escandalh » TdF jos ‘escande’ esclantida : resclantida ; restontida ; resson. esclantir (v. intr.) : resclantir ; restontir ; ressonar. esclap : esclat de fust. esclapa nf : esclat de fust o de pèira ; ascla / estèla ; banda / tropelada / volada ; « taille », corpuléncia (R. II, 495) (v. TdF) esclapabòsc nm, cf Ubaud Dicort : « fendeur de bois » TdF ‘esclapo-bos’ esclapada : çò fendasclat o bresat. esclapador nm, -a : « celui qui a l’habitude de briser, le mistral, v. manjafanga » (v. TdF), persona qu'esclapa (t. a. del vèrb esclapar) esclapafanga nm, cf Ubaud Dicort : « personne qui marche dans la boue » TdF ‘esclapo-fango’ esclapairar ~ esclapieirar v, cf Ubaud Dicort : v. esclapieirar. esclapaire nm,-a : asclaire, -a ; « charpentier, v. fustièr » ; mena de bernat pescaire (Ardea virida), « crabièr vert, blongios de Suisse (ardea minuta), oiseaux ainsi nommés à cause de leur cri qui imite le « ha ! ha ! » des fendeurs de bois » TdF esclapaire verd nm, cf Ubaud Dicort : « crabier vert » (v. jos esclapaire) esclapar (v. tr. e intr.) : bresar en esclats ; asclar (far d'estèlas) ; rompre ; tanar (tustassar) esclapar (s') : se fendilhar ; se fendasclar ; s'asclar ; se rompre ; se bresar en esclats ; s'espetar. esclapàs : tròç espetat ; ascla ; brava estèla. esclapatge : accion o resulta d'esclapar o de s'esclapar.
|
|
esclapet : esclatidor, -oira (canonièira / bombarda de sambuc) esclapeta : esclapa pichonèla ; varicèla. esclapetar (v. intr.) : frequentatiu d'espetar ; espetar. esclapieirar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, enlever d’un champ les pierres amenées par les torrents ou les avalanches, épierrer » TdF ‘esclapeira’ esclapissar (v. tr. e intr.) : doblet d'esclapar. v. pus naut. esclapon nm : esclapa pichonèla. (v. esclapons) esclaponar (v. tr.) : far d'esclapons. esclapons (m. pl.) : esteletas / capusilhas. esclaquejar (v. intr.) : glopejar / tombar glop per glop. esclaqueta nf, cf Ubaud Dicort : (v. esclaca) esclarcida [veire esclarzida, cf Ubaud Dicort] nf : esparçada (temporada de pausa per temps destorbat) esclarcidura [veire esclarzidura] nf : çò esclarcit. esclarciment [veire esclarziment] nm : esclariment (accion o resulta d'esclarcir o de s'esclarcir.) esclarcir [veire esclarzir] / esclarzir (v. tr.) : far venir pus clar (t. a.) esclarcir (s') [veire esclarzir (s’)] / esclarzir (s') v pron : venir pus clar (t. a.) esclargir v : v. esclarzir, cf Ubaud Dicort. « esclargir » : v. çaisús. esclarida nf : accion o resulta de venir pus clar ; esparsada ; « endroit clair dans un bois » TdF jos ‘esclargido’. esclariment : esclarciment (accion o resulta d'esclarir o de s'esclarir) esclarir (v. tr.) : esclairar ; far venir pus clar. esclarir (s') v pron : « se rendre clair », s'esclairar (temps) (v. TdF jos ‘esclari’) esclarzida nf, cf Ubaud Dicort : v. esclarcida. esclarzidura nf, cf Ubaud Dicort : v. esclarcidura. esclarziment nm, cf Ubaud Dicort : v. esclarciment. esclarzir v, cf Ubaud Dicort : v. esclarcir. esclat : accion d'esclatar ; lutz viva. Un esclat de vòmit. L'esclat del solelh. esclata : geladura ; fendilha ; fendascla. esclatada nf, cf Ubaud Dicort : « ce qui éclate en une fois ; gerçure, engelure ulcérée, v. esclata » (v. TdF) esclatament : accion o resulta d'esclatar o de s'esclatar. esclatant, -a adj : « éclatant, ante, v. cascalhant, resplendent, treslusent » (v. TdF) Una lutz esclatanta : lutz fòrt viva. Un son esclatant : son que restontís esclatar (v. intr.) : s'espetar ; se deslargar. esclatidor nm / esclatidoira (abs. Dicort) : canonièira (bombarda) de sambuc. esclatidura : dolor d'una plaga que vina de poire. esclatir (v. intr.) : vinar de poire en amodant una granda dolor. esclau 1 nm : pesada (traça de pè) esclau 2, -ava adj e n : persona somesa a una dominacion tirannica, a un poder tirannic (t. a.) (per las doas ènas de tirannic, v. jos tirannia.) ; persona qu'es pas liura (t.a.) esclaufidor nm, cf Ubaud Dicort : v. esclafidor. (v. TdF jos ‘esclafidou’) esclaufir v, cf Ubaud Dicort : v. esclafir. (v. TdF jos ‘esclafi’) esclaufir (s') : se mudar en sentor d'airal non airejat. esclaufit 1, -ida adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : espotit,-ida ; embarrat,-ada ; anequelit,-ida. esclaufit 2 (subs. m.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : sentor a claufit / sentor a embarrat. Sentor a esclaufit : sentor a de çò servat o embarrat despuèi tròp bèl brieu. esclaure (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF) : far una exclusion (R. II, 411). esclausura : enclusa ; clausura. esclavar (v. tr.) : clavar / embarrar ; far venir esclau, -va. esclavar (s') : s'encadenar ; venir esclau, -ava. esclavatge : condicion d'esclau, -ava. « esclaveta » (esclaveta nf) : v. claveta 2. « esclaviège » (esclaviège nm) : v. ariège. esclavina nf, cf Ubaud Dicort : « sarrau, vêtement grossier (vieux) » TdF esclavisme nm, cf Ubaud Dicort : « esclavagisme » (Rapin) esclavista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « esclavagiste » (Rapin) esclavitat nf / esclavitud nf : condicion d'esclau, -ava. Esclavon, -a n : « Esclavon, onne, Slave, nom de peuple » TdF esclavon, -a adj, cf Ubaud Dicort : « slave » (Sèrras-Ess.) ESCLER- : forma prefixada del grèc skleròs (dur) escleranta (plt.) : (Scleranthus annuus) ; (S. perennis) esclerectasia : ernia de l'esclerotica. esclerectomia : reseccion de l'esclerotica. escleredèma / esclerèma : edema dur. escleremia : esclerodermia acompanhada d'edema. esclerenquima : teissut lenhós. Esclerenquima dels clòsques de frucha. escleriti (f.) : inflamacion de l'esclerotica. ESCLERO- : forma prefixada del grèc skleròs (dur) esclerodèrma (m.) : mena de bolets. esclerodermia : dermatòsi de la pèl, dels muscles, de las articulacions... escleroproteïna nf, cf Ubaud Dicort : « (biol.) scléroprotéine » esclerós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « (pathol.) scléreux, -euse » (Laus, Rapin) esclerosar (v. tr.) : amodar una escleròsi. esclerosar (s') : s'endorzir / venir dur / se durcir. escleròsi nf : endorziment d'un organ. Escleròsi pulmonara. Escleròsi arteriala. esclerotica nf, cf Ubaud Dicort : « t. d’anatomie, sclérotique » TdF esclerotiti (f.) : escleriti (inflamacion de l'esclerotica) esclet [esclèt], -a adj (v. Ubaud Dicort e TdF) : blos, -a ; clar, -a. Una votz escleta. esclinchar (v. tr.) : clinar / enclinar (R. II, 415). |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|