escient nm  : coneissença ; saber ; discerniment ; « opinion » (Alibert).

A mon escient : a ma coneissença ; a mon vejaire.

escientament : en plena coneissença.

escilhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, frire des œufs, les cuire au plat ou à la poêle » (v. TdF ‘eiciha’)

escilhat, -ada part e adj : « décillé, ée ; qui n’a plus de cils » (v. TdF jos ‘eiciha’)

Uòus escilhats, œufs frits à l’huile ou à la vinaigrette, dont le jaune apparaît au milieu du blanc comme un œil décillé, c’est-à-dire bien ouvert, par opposition à uòus embornhats, œufs pochés, recouverts de leur blanc. (v. TdF)

Flor escilhada, fleur effeuillée. (v. TdF)

escinge, -nja adj, cf Ubaud Dicort : « délivré, privé, ée, dépourvu, ue, exempt » TdF jos ‘eicigne’

escinjar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, délivrer, dégager, dépêtrer, débarrasser, dégarnir ; dépourvoir, dépeupler, priver ; nettoyer, purger » TdF jos ‘eicigna’

esclabissar (TdF jos ‘escabissa’ ; non preconizat Dicort) (v. tr.) : bresar ; afrabar ; tabassar / tustassar / tanar. (v. escabissar)

esclaca nf : « aspersion, v. esposcada » ; tech / chic. (v. TdF)

Una esclaca de vin : un pauc de vin.

esclacon nm, cf Ubaud Dicort : (v. jos esclaca)

escladenidura nf, cf Ubaud Dicort : « partie disjointe » TdF

escladenir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, disjoindre les ais, en parlant de la sécheresse » TdF

escladenir (s’) v pron : « se disjoindre, en parlant des douves d’une futaille, des planches d’une barque » TdF jos ‘escladeni’

esclafada : accion o resulta d'esclafar o de s'esclafar.

esclafaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona qu'esclafa o que s'esclafa.

esclafalhar (v. tr.) (abs. Dicort) : bresar e escampilhar.

esclafalhar (s') v pron (v. Ubaud Dicort e Alibert) : se bresar e s'escampilhar.

esclafamèrdas (l. p.) (e non pas « godassas » o «  godilhòts »)

esclafar (v. tr. e intr.) : espotir ; aplatir ; regisclar.

esclafar (s') : s'espotir ; s'espetar / se crebar (t. a.)

Tombèt un uòu que s'esclafèt.

S'esclafar de rire.

esclafi (m.) : espet / espetal ; brava ramada / plujal.

Un esclafi de tròn.

Un esclafi de rire.

esclafidor nm (TdF ; abs. Dicort) : canonièira de sambuc / bombarda de sambuc [v. esclatidor] ; martelièira (obertura d'enclusa). (v. esclaufidor)

esclafiment : espet / espetal / esclat.

esclafir (v. tr.) : espetar ; espetar de rire ; obrir una martelièira ; articular (prononciar clar) ; decelar (dire çò que l'òm sap), « v. escudelar » (v. TdF)

esclafir (s') : s'espetar.

esclairada : claranda / clarièira ; accion d'esclairir los manhans a proporcion que grossisson ; clartat ; lusida ; menuda lenha seca per alucar lo fuòc.

esclairaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui éclaire, éclaireur, euse » TdF ‘escleiraire’

esclairant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « éclairant, -e » (Laus)

esclairar (v. tr.) : far lum ; enlusir ; illuminar (R. IV, 105) ; assabentar / informar.

esclairar (s') : se far lum ; s'enlusir ; s'illuminar ; s'informar.

esclairatge : accion d'esclairar o de s'esclairar.

esclairatgista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « éclairagiste » (Sèrras-Ess.)

esclaire nm : lusor ; clartat.

A l'esclaire de la luna.

esclairida [veire esclarida] nf : claranda / clarièira ; esparsada per temps de pluèja.

esclairir [veire esclarir, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : far venir mens espés ; desembolhar.

Esclairir un plançon.

Esclairir una question.

esclairir [veire esclarir] (s') v pron : venir pus clar / se levar (temps) ; s'esparsar.

esclairòl : esclairida / esparsada v. esparsada. ; lacuna ; lusida ; rai de lutz ; rai de lum.

esclairon : lusida ; clartat.

« esclamar » e derivats : v. exclamar.

esclamatar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, vociférer après quelqu’un » TdF

esclames nm pl, cf Ubaud Dicort : « exclamations » TdF

esclampochar (v. tr.) : esclafar (espotir un còrs mòl)

esclancir (v. tr.) : rompre ; copar ; bresar.

esclancir (s') : se fendilhar ; se rompre ; se copar ; se bresar.

esclancon nm, cf Ubaud Dicort : « traquenard, engin de chasse » TdF

esclandre nm, cf Ubaud Dicort : « scandale, esclandre, accident qui fait de l’éclat et de la honte, malheur, désastre ; peson, romaine, v. escandalh » TdF jos ‘escande’

esclantida : resclantida ; restontida ; resson.

esclantir (v. intr.) : resclantir ; restontir ; ressonar.

esclap : esclat de fust.

esclapa nf : esclat de fust o de pèira ; ascla / estèla ; banda / tropelada / volada ; « taille », corpuléncia (R. II, 495) (v. TdF)

esclapabòsc nm, cf Ubaud Dicort : « fendeur de bois » TdF ‘esclapo-bos’

esclapada : çò fendasclat o bresat.

esclapador nm, -a : « celui qui a l’habitude de briser, le mistral, v. manjafanga » (v. TdF),  persona qu'esclapa (t. a. del vèrb esclapar)

esclapafanga nm, cf Ubaud Dicort : « personne qui marche dans la boue » TdF ‘esclapo-fango’

esclapairar ~ esclapieirar v, cf Ubaud Dicort : v. esclapieirar.

esclapaire nm,-a : asclaire, -a ; « charpentier, v. fustièr » ; mena de bernat pescaire (Ardea virida), « crabièr vert, blongios de Suisse (ardea minuta), oiseaux ainsi nommés à cause de leur cri qui imite le « ha ! ha ! » des fendeurs de bois » TdF

esclapaire verd nm, cf Ubaud Dicort : « crabier vert » (v. jos esclapaire)

esclapar (v. tr. e intr.) : bresar en esclats ; asclar (far d'estèlas) ; rompre ; tanar (tustassar)

esclapar (s') : se fendilhar ; se fendasclar ; s'asclar ; se rompre ; se bresar en esclats ; s'espetar.

esclapàs : tròç espetat ; ascla ; brava estèla.

esclapatge : accion o resulta d'esclapar o de s'esclapar.

esclapet : esclatidor, -oira (canonièira / bombarda de sambuc)

 

 

 

esclapeta : esclapa pichonèla ; varicèla.

esclapetar (v. intr.) : frequentatiu d'espetar ; espetar.

esclapieirar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, enlever d’un champ les pierres amenées par les torrents ou les avalanches, épierrer » TdF ‘esclapeira’

esclapissar (v. tr. e intr.) : doblet d'esclapar. v. pus naut.

esclapon nm : esclapa pichonèla. (v. esclapons)

esclaponar (v. tr.) : far d'esclapons.

esclapons (m. pl.) : esteletas / capusilhas.

esclaquejar (v. intr.) : glopejar / tombar glop per glop.

esclaqueta nf, cf Ubaud Dicort : (v. esclaca)

esclarcida [veire esclarzida, cf Ubaud Dicort] nf : esparçada (temporada de pausa per temps destorbat)

esclarcidura [veire esclarzidura] nf : çò esclarcit.

esclarciment [veire esclarziment] nm : esclariment (accion o resulta d'esclarcir o de s'...)

esclarcir [veire esclarzir] / esclarzir (v. tr.) : far venir pus clar (t. a.)

esclarcir (s') [veire esclarzir (s’)] / esclarzir (s') v pron  : venir pus clar (t. a.)

esclargir : v. esclarzir, cf Ubaud Dicort. « esclargir » : v. çaisús.

esclarida nf : accion o resulta de venir pus clar ; esparsada ; « endroit clair dans un bois » TdF jos ‘esclargido’.

esclariment : esclarciment (accion o resulta d'esclarir o de s'esclarir)

esclarir (v. tr.) : esclairar ; far venir pus clar.

esclarir (s') v pron : « se rendre clair », s'esclairar (temps) (v. TdF jos ‘esclari’)

esclarzida nf, cf Ubaud Dicort : v. esclarcida.

esclarzidura nf, cf Ubaud Dicort : v. esclarcidura.

esclarziment nm, cf Ubaud Dicort : v. esclarciment.

esclarzir v, cf Ubaud Dicort : v. esclarcir.

esclat : accion d'esclatar ; lutz viva.

Un esclat de vòmit.

L'esclat del solelh.

esclata : geladura ; fendilha ; fendascla.

esclatada nf, cf Ubaud Dicort : « ce qui éclate en une fois ; gerçure, engelure ulcérée, v. esclata » (v. TdF)

esclatament : accion o resulta d'esclatar o de s'esclatar.

esclatant, -a adj : « éclatant, ante, v. cascalhant, resplendent, treslusent » (v. TdF)

Una lutz esclatanta : lutz fòrt viva.

Un son esclatant : son que restontís

esclatar (v. intr.) : s'espetar ; se deslargar.

esclatidor nm / esclatidoira (abs. Dicort) : canonièira (bombarda) de sambuc.

esclatidura : dolor d'una plaga que vina de poire.

esclatir (v. intr.) : vinar de poire en amodant una granda dolor.

esclau 1 nm : pesada (traça de pè)

esclau 2, -ava adj e n : persona somesa a una dominacion tirannica, a un poder tirannic (t. a.) (per las doas ènas de tirannic, v. jos tirannia.) ; persona qu'es pas liura (t.a.)

esclaufidor nm, cf Ubaud Dicort : v. esclafidor. (v. TdF jos ‘esclafidou’)

esclaufir v, cf Ubaud Dicort : v. esclafir. (v. TdF jos ‘esclafi’)

esclaufir (s') : se mudar en sentor d'airal non airejat.

esclaufit 1, -ida adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : espotit,-ida ; embarrat,-ada ; anequelit,-ida.

esclaufit 2 (subs. m.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : sentor a claufit / sentor a embarrat.

Sentor a esclaufit : sentor a de çò servat o embarrat despuèi tròp bèl brieu.

esclaure (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF) : far una exclusion (R. II, 411).

esclausura : enclusa ; clausura.

esclavar (v. tr.) : clavar / embarrar ; far venir esclau, -va.

esclavar (s') : s'encadenar ; venir esclau, -ava.

esclavatge : condicion d'esclau, -ava.

« esclaveta » (esclaveta nf) : v. claveta 2.

« esclaviège » (esclaviège nm) : v. ariège.

esclavina nf, cf Ubaud Dicort : « sarrau, vêtement grossier (vieux) » TdF

esclavisme nm, cf Ubaud Dicort : « esclavagisme » (Rapin)

esclavista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « esclavagiste » (Rapin)

esclavitat nf / esclavitud nf : condicion d'esclau, -ava.

Esclavon, -a n : « Esclavon, onne, Slave, nom de peuple » TdF

esclavon, -a adj, cf Ubaud Dicort : « slave » (Sèrras-Ess.)

ESCLER- : forma prefixada del grèc skleròs (dur)

escleranta (plt.) : (Scleranthus annuus) ; (S. perennis)

esclerectasia : ernia de l'esclerotica.

esclerectomia : reseccion de l'esclerotica.

escleredèma / esclerèma : edema dur.

escleremia : esclerodermia acompanhada d'edema.

esclerenquima : teissut lenhós.

Esclerenquima dels clòsques de frucha.

escleriti (f.) : inflamacion de l'esclerotica.

ESCLERO- : forma prefixada del grèc skleròs (dur)

esclerodèrma (m.) : mena de bolets.

esclerodermia : dermatòsi de la pèl, dels muscles, de las articulacions...

escleroproteïna nf, cf Ubaud Dicort : « (biol.) scléroprotéine »

esclerós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « (pathol.) scléreux, -euse » (Laus, Rapin)

esclerosar (v. tr.) : amodar una escleròsi.

esclerosar (s') : s'endorzir / venir dur / se durcir.

escleròsi nf : endorziment d'un organ.

Escleròsi pulmonara.

Escleròsi arteriala.

esclerotica nf, cf Ubaud Dicort : « t. d’anatomie, sclérotique » TdF

esclerotiti (f.) : escleriti (inflamacion de l'esclerotica)

esclet [esclèt], -a adj (v. Ubaud Dicort e TdF) : blos, -a ; clar, -a.

Una votz escleta.

esclinchar (v. tr.) : clinar / enclinar (R. II, 415).