|
||||
|
|
|
|
|
|
escantiment : accion o resulta d'escantir o de s'escantir. escantir (v. tr.) : atudar ; amortir ; apasiar ; escafar ; usar. escantir (s') : s'amortir ; s'atudar ; s'apasiar ; s'escafar ; s'usar. escap, -a adj : liure, -a ; san e salve, sana e salva. escapa nf, cf Ubaud Dicort : v. escàpol. (v. TdF jos ‘escapo’) escapada : escorreguda ; evasion ; espingada, « frasque, fredaine; t. de graveur, échappade » TdF. escapadalh nm, cf Ubaud Dicort : « monnoyère, nummulaire, plante qui échappe à la faux » TdF ‘escapo-dai’ escapadas (d’-) loc adv, cf Ubaud Dicort : « à la dérobée, par échappée » TdF jos ‘escapado’ escapadís nm : fugida. escapador 1 nm : subterfugi ; escampadoira. escapador 2, -doira adj : prèst, -a a s'escapar, a fòranisar. (v. TdF) escapadura : escapada d'un tropèl dins de vianda. escapaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui s’échappe » TdF ; « (psychol) fugueur, -euse » (Per Noste) escapament : fugida / evasion. escapamontada nf, cf Ubaud Dicort : « mouvement de passion extrême, accès de violente colère, emportement » TdF escapamonte nm, cf Ubaud Dicort : « homme emporté, sacripant » (v. TdF) escapar (v. tr.) : fugir / delargar ; resistir al freg de l'ivèrn. Los aucelons an escapat : an delargat. escapar (s') : se'n tirar ; se fugir / s'ensalvar. escapatòria [escapatòri nm (v. Ubaud Dicort e TdF)] : subterfugi. escapçar (v. tr.) : magencar / descapitar ; metre en òrdre ; copar (al jòc de cartas) escapçar (s') : s'adornar / se vestir coma cal. « escapèl » : v. escalpèl. escapfuèlh : rama / brost (magencada de brancas verdas) escapiaire, -aira : persona que fa de rama, que fa de brost. escapiament : accion o resulta d'escapiar. escapiar (v. tr.) : far de rama / far de brost. escapit : còca de milh. escapitar (v. tr.) : descapitar. escapitat, -ada : descapitat, -ada. escaplevar v, cf Ubaud Dicort 2022 : « v tr, basculer [v. caplevar] » (Laus) En laurant escaplevava totjorn las bòrnas. (v. jos bòrna) escaplevar (s') v pron : « v intr, basculer » (v. Laus) escapocho nm, cf Ubaud Dicort : « sacripant, chenapan, scélérat » TdF escapol [escàpol nm (v. Ubaud Dicort e Vayssier ‘escàpou’] : esbòç, « ébauche » (Fettuciari) ; tròç de menusar ; soquet per menusar ; tija d'ancora (mar.) (v. TdF jos ‘escapo’) escapolaire, -aira : persona qu'escapola ; fustièr, -ièira. escapolar (v. tr.) : menusar / escalprar / desgrossir « ... à la cognée » TdF ‘escapoula 1’ ; descapitar (v. Alibert). escapolon nm : rondilh d'escalprar, de menusar, de desgrossir ; copon d'estòfa ; retalh d'estòfa ; escag en general ; porcion. Un escapolon representatiu de tot un ensemble. Un escapolon de renda : un copon de renda. escapolonar (v. tr.) : frequentatiu d'escapolar (menusar) ; « mettre en pièces », escampilhar (v. TdF). escapolonar (s') : s'escampilhar per escages, per porcions. escapotir (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se disperser, s’esquiver de ci de là » TdF ESCAPUL- : forma prefixada del latin scapula (espatla) escapular 1, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (anat.) scapulaire » (Laus) escapular 2 nm, cf Ubaud Dicort : « scapulaire » (Laus). (v. escapulari 2) escapulari 1 adj (abs. Dicort) : relatiu, -iva a l'espatla o a la platèla (v. escapular 1) ; escapulari 2 (vestit religiós) nm, cf Ubaud Dicort : « scapulaire » (Alibert) ; practica devòta d'unes òrdres religioses. escaquièr nm / escac (v. escac) : taulièr quadrilhat en seissanta quatre carrats per jogar als escacs o a las damas. escar (v. tr.) : metre quicòm a un am (anquet) per trapar un peis, metre una esca a un am, a un cròc... escara nf : crassa de pel cap. (v. Ubaud Dicort e TdF ‘escaro’) ; « (pathol.) escarre [v. scara] » (Laus e Rapin). (# escarra) escarabida nf (v. Ubaud Dicort Errata web) : « chervis » (Doujat, Honnorat, Azaïs). (v. escaravida) escarabilha nf, cf Ubaud Dicort : « mérule chanterelle, espèce d’agaric » (v. TdF) escarabilhat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : v. escarrabilhat. (v. jos escarabilhar) escarabilhadet, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. escarrabilhadet. (v. jos escarabilhar) escarabilhar v, cf Ubaud Dicort : v. escarrabilhar. (v. Alibert jos escarrabilhar) escarabissa nf (non preconizat Dicort) (l.p.) : crustacèu de riu. v. escrabida (non preconizat Dicort). (v. escaravissa) escarabissaire, -aira (l.p.) (abs. Dicort) : pescaire, -a o vendeire, -a d'escarabissas (l.p.). v. escrabidaire (non preconizat Dicort). (v. escaravissaire) escarabissar v, cf Ubaud Dicort : « pêcher les écrevisses » (Palay ‘escarabichà 2’). (v. escaravissar) escarabissonda : caribomba ; candeleta ; cabiròla / cabriòla. escarabolhós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « échevelé, embrouillé, ée, v. embolhós ; scabreux, croustilleux, euse, v. catilhós » (v. TdF) escarada : còla / banda (ensemble de personas o d'animals) escarafir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rider, froncer, v. fronzir, rafir » (v. TdF jos ‘escarrafi’) escarafir (s') (E non pas far la « grimaça » (fr.)) : se rafir las pòtas / rugar las pòtas / virar la gaunha. escaragòl ~ escargòl ~ escagaròl nm, cf Ubaud Dicort : v. escagaròl. escaragolon nm, cf Ubaud Dicort : « petit escargot ; pot tout petit » TdF escaralh : balaja de bruga o d'albespin. escaralhar (v. tr.) : enlevar lo caralh (cagafèrre) de la farga ; balajar / netejar ; escartar ; escampilhar ; espandir. Escaralhar las cambas : las escartar. Escaralhar lo fuòc : espandir la brasa. Escaralhar las garbas : las espandir. escaralhar (s') : s'escampilhar ; s'espandir ; s'agrandir. escaralhatge : espandiment. escaralhet nm, cf Ubaud Dicort : « menu bois qu’on trouve épars, feuilles mortes ou bûchettes dont on se sert pour allumer le feu, v. buscalhada » (v. TdF ‘escaraiet’) escaramiaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui contrefait, moqueur, euse, v. engaunhaire » (v. TdF)’ escaramiar (v. tr.) (v. TdF) : engaunhar / escarnir / contrafar / escafiar. escaramiar (s') : s'enfronhar / far las ussas (l.p.)
|
|
escaramòl nm : encastre de mòla, « rouet de charpente qui entoure le gîte d’un moulin » TdF. escaramossa nf, cf Ubaud Dicort : « escarmouche » (Alibert). (v. escarmussa) escaramossada nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « batterie, rixe, v. batèsta ; rebuffade, v. remochinada » (v. TdF ‘escaramouchado’) escaramossaire nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « escarmoucheur, celui qui va à l’escarmouche » TdF ‘escaramouchaire’ escaramossar v (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « v intr et tr, escarmoucher ; houspiller, battre, rembarrer, réprimander, v. remochinar » (v. TdF ‘escaramoucha’) escaramosset adj m, cf Ubaud Dicort : « épithète burlesque qu’on trouve dans le récitatif populaire suivant : Aviái un fraire qu’èra escaramosset : per eiretatge el m’a laissat un siblet. (v. TdF jos ‘escaramouchet’) escaramussa (abs. Dicort) e derivats : v. escarmussa (abs. Dicort) (los 2, L. 160) (v. escaramossa). escaranchar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se déchirer en glissant sur une pente raboteuse » TdF escarapet nm e derivats : v. escalapet. (v. Ubaud Dicort) escaràs [veire escalàs cf Ubaud Dicort] nm : airal de la manhanariá que i s'abalisson los manhans. escarasson : mena de formatge cevenòl. (v. TdF) escarassut / escarrassut ?, -uda adj : (en penda), cf Ubaud Dicort. escaravat : coleoptèr que se noirís de mèrda boïna o cavalina ; autras menas de coleoptèrs o d'ortoptèrs. escaravat cornut nm, cf Ubaud Dicort : « orycte nasicorne, insecte » TdF escaravat de cosina (abs. Dicort e TdF) : fornairon / panatièira. (v. çai jos) escaravat de forn nm, cf Ubaud Dicort : fornairon / panatièira. escaravat merdassièr nm, cf Ubaud Dicort : « scarabée stercoraire » TdF escaravat pudent nm, cf Ubaud Dicort : autra mena d'escaravat, « blaps » TdF. escaravic nm (plt.) : « panais » (Pastinaca sativa) ; « chervis » (Sium sisarum) (Alibert) escaravida nf, cf Ubaud Dicort : v. escaravic. (v. Alibert) escaravila [escaravilha nf (v. Ubaud Dicort p. 151 e TdF ‘escarabiho’)] (plt.) : (Sium sisarum) ; (Cantharelus cibarius) ; (Agaricus infundibuliformis) escaravissa nf, cf Ubaud Dicort : « écrevisse » (Lagarde, Basic) escaravissaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : v. escarabissaire. escaravissar v (v. escaravissa) : v. escarabissar. escarbairar (v. tr.) : furgar ; cercar. escarbalhar (v. tr.) : fendasclar / entredobrir (arbres, frucha...) escarbalhar (s') : se fendasclar / s'entredobrir. escarbar (v. tr.) : gratar. « escarbassar » / « escarabassar » v : v. escrebassar. escarbatar (v. tr.) : bresar las carbas / bresar las quèrbas. escarbatat, -ada : sens quèrbas / sens carbas. « escarbica » : v. escrabida / escarabissa (los 2, non preconizats Dicort). (v. escaravissa, cf Ubaud Dicort) escarbicada : escart / espingada / escarlimpada / farlanda / lunada / extravagança / * frasca v. frasca. L'escarbicada de Fevrièr : (conte de Besson) escarbilha nf, cf Ubaud Dicort : « morceau de houille qui a échappé à une combustion complète » TdF. « escarbilha » (fr.) : v. carbonilha. escarboncle nm, cf Ubaud Dicort : v. carboncle. (v. TdF jos ‘carbouncle’) « escarbolhar » v : v. escabolhar. escarbotar (v. tr.) : tusonar (remenar la brasa) escarcabalhar (v. tr.) (abs. Dicort) : espotir. escarcabalhar (s') (abs. Dicort) : s'espotir. escarcabalhat, -ada adj (v. Ubaud Dicort e TdF) : espotit, -ida. escarcal : escopit. escarcalàs nm / escarcàs (abs. Dicort ; los 2, TdF jos escarcai 2) : brave escopit. escarcalh nm, cf Ubaud Dicort : « éclat de rire, gros rire » TdF ‘escarcai 1’ escarcalhada nf : grand espetal de rire ; « écarquillement » (Alibert). escarcalhadura (abs. Dicort) : accion o resulta d'escarcalhar o de s'escarcalhar. escarcalhar (v. tr. e intr.) : espalargar las cambas ; regassar los uèlhs ; espetar de rire ; crebassar. escarcalhar (s') : s'espalargar / s'escambarlar ; se regassar ; s'espetar de rire ; se crebassar ; s'espandir. escarcalhet nm, cf Ubaud Dicort : « menu bois qui sert à allumer le feu, v. escaralhet » (v. TdF ) escarcanar (s') : s'escaganhar ; se desgargalholar. escarcanelar (s') : s'esperforçar / se crebar. escarcassat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « cassé par l’âge ou les infirmités » TdF escarcèla nf (De confondre pas amb escarsèla.) : esquelèt (v.Alibert), « v. mòrt-peleta ; personne maigre ; mauvaise monture, haridelle » (v. TdF jos ‘escarsello’). escarcèla (a l'-) (locucion adverbiala) (abs. TdF) : sus l'esquina. (v. jos escarsèla) Portar quicòm a l'escarcèla. escarcèla (en -) (locucion adverbiala) (abs. TdF) : en bandolièira. (v. jos escarsèla) Portar lo fusil en escarcèla. escarceladura (v. Ubaud Dicort e Alibert) : crosament de dos cables. escarcelar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : crosar dos cables (mar.), « ... appartenant à deux vaisseaux différents et les attacher pour que le frottement ne leur nuise » (v. TdF) escarchadura : acròc ; esquiçadura. escarchar (v. tr.) : esquiçar ; espelhandrar. escarchòfa nf (plt.) : (Cinara scolymus) escardassal : tustassada / tanada / rosta / tabassada. escardassar / escardussar [veire escardassar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : cardar grossièirament ; estrelhar (t. a.) : penchenar ; batre / tanar. escardassar / escardussar[veire escardassar] (s') v pron : se penchenar ; se batre ; se peltirar ; se castanhar ; se desrevelhar (s. f.) escardassat / escardussat[veire escardassat], -ada adj : penchenat, -ada ; net, -a / cande, -a ; desrevelhat, -ada / abelit, -ida. escardèl / escardilh nm : còca de milh engrunada. escardenc, -a : roge, -ja / escarlatin, -a. escardilh nm : v. escardèl. escarena ~ escavena nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « lycoris escavena, espèce d’annélide dont on se sert comme appât » TdF jos ‘escareno’ escarfalit, -ida : aganit / adelit / afamat ; abenat / crebat. escargòl [ ~ escagaròl ~ escaragòl] nm : v. escagaròl. « escaribol » (barb.) : nos corrivol v. corrivol e escorrivol, cf Ubaud Dicort. « escarièr - escarrièr » : v. esquerrièr. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|