escamar (v. tr.) : desfilargar / desfialargar. (v. escama 1)

escamarrar (s') : caminar pèdescauç.

escamat nm  : escalhadura.

escamatge nm : escalhas.

escambada nf, cf Ubaud Dicort : « coup par les jambes ; enjambée » TdF

escambaissar (v. tr.) : escartar las cambas ; encambar.

escambaissar (s') : se metre de caval.

escambalar [veire escambarlar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : doblet d'encambar.

escambalar [veire escambarlar] (s') v pron : doblet de s'encambar.

escambar (v. tr.) : privar de cambas ; rompre las cambas ; entravar ; arrestar.

escambarlada : encambada ; escarbicada ; parlar tròp liure.

escambarlar (v. tr.) : escartar las cambas, encambar ; « mettre à califourchon ». (v. TdF ‘escambarla’)

escambarlar (s') v pron : « écarquiller les jambes » ; se metre d'escambarlons, d'escambarletas. (v. TdF jos ‘escambarla’)

escambarlat 1 nm, cf Ubaud Dicort : « crapaud, v. grapaud ; zeste de noix, v. mejana » (v. TdF)

escambarlat 2, -ada adj : d'escambarlons, d'escambarletas ; ni cabra ni boc / ni figa ni rasim, « qui ménage la chèvre et le chou, en politique et en religion ». (v. TdF jos ‘encambarla’)

Morala escambarlada : morala laxista.

escambarleta nf, cf Ubaud Dicort : « croc-en-jambe » TdF

escambarleta (d’-) [escambarletas (d’-)] loc adv, cf Ubaud Dicort : acavalat, -ada / a cavalin.

escambarlons (d’-) loc adv, cf Ubaud Dicort : acavalat, -ada / a cavalin.

escambatar (v. tr.) : rompre las cambas.

escambatar (s') : s'avodar a Nòstra Dòna de las cambas / s'enfugir al brutle / gratar camin (l.p.)

escambatat, -ada : estropiat, -ada de las cambas.

escambi (m.) : tròca ; desligada de laurada.

escambi (en -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « en échange » (Laus)

escambi (liure -) nm : v. liure escambi.

escambiable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « échangeable » (Laus)

escambiador 1 nm, cf Ubaud Dicort : « (embranchement d’autoroute)  échangeur » (Rapin e Basic)  ; « celui qui échange » (L. 159)

escambiador 2, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « échangeable » (Sèrras-Ess.). (v. cambiadís)

escambiadura nf : tròca ; maridatge d'un fraire e d'una sòrre amb la sòrre e lo fraire d'una autra familha ; « égarement, fourvoiement, méprise. » (v. TdF)

escambiament nm, cf Ubaud Dicort : « échange » (L. 159)

escambiar (v. tr.) : trocar ; fòraviar / descaminar.

escambiar (s') : se fòraviar / se descaminar ; se pèrdre.

escambilhada : encambada.

escambilhar (v. tr.) : encambar.

escambilhar (s') : escartar las cambas per plaser / s'estirar las cambas.

escambitornat, -ada adj e n : cambitòrt, -a / garrèl, -a.

escambut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « haut enjambé, ée, à haute tige » (v. TdF)

escamita nf, cf Ubaud Dicort : « escamette, scamite, toile de coton du Levant dont le tissu est lâche » TdF

escamiton nm, cf Ubaud Dicort : « petite toile d’escamette » TdF

escamonèa nf (R. III, 145) (plt.) :  (Cynanchum monspeliacum)

escamossar v : v. escamussar. (v. TdF jos ‘escamoussa’)

escamòta nf, cf Ubaud Dicort : « muscade d’escamoteur » TdF

escamotaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « escamoteur, euse » TdF

escamotar 1 (v. tr.) : ; far disparéisser per un torn de passa-passa / escamotejar ;.

escamotar 2 (v. tr.) : engrunar de garbas amb un baston ; far tombar çò cremat d'un tuson.

escamotatge nm, cf Ubaud Dicort : « escamotage » TdF

escamp : ample (interval / espaci) ; interval entremièg doas rengas de socas.

Prene l'escamp : montar dins l'espaci (v. Alibert) ; « gagner le large, prendre la clef des champs » (v. TdF).

escampa : mescapatòri / escapador / defugiment / subterfugi ; escart ; bordescada / emportament ; saut per costat.

Far d'escampa : far de sauts ; s'emportar.

escampadinnar nm : mena de rome (Rubus caesius) (v. TdF)

escampadoira nf : aurelha de mossa o de brabant ; prodigalitat (R. IV, 653).

escampador 1, -oira (adj.) : prodig, -a / degalhaire, -a.

escampador 2 (subs. m.) : airal que l'aiga i s'escampa ; « décombres, dépotoir, décharge » (Lexic M. Roqueta).

escampadura nf / escampament nm : efusion (R. III, 358).

escampaiga nm, cf Ubaud Dicort : « décharge de ventre, v. esfoirada » (v. TdF ‘escampo-aigo’)

escampaire, -aira [~ -airitz] adj e n : degalhaire, -a / prodig, -a.

escampament nm : v. escampadura.

escampar 1 (v. tr.) : voidar / vojar ; getar ; degalhar. (v. TdF ‘escampa’)

Escampar d’aiga, répandre de l’eau ; épancher de l’eau, uriner. (v. TdF)

escampar (s') : se vojar / se voidar ; s'enganar / s'engarçar.

escampar 2 (v. intr.) : vinar / sordre.

escamparoquetas nm, cf Ubaud Dicort : (v. lançaroquetas)

escampat, -ada adj : « épars, arse ; jeté, ée » ; gastat, -ada ; voidat, -ada (v. TdF jos ‘escampa’) ; prodig, -a (Alibert).

escampatge nm : esfloratge (flors o vinha) « action de répandre, coulage, perte d’une liqueur, déchet » (v. TdF)

escampativa nf : fugida al brutle (a l'escampeta) (v. TdF)

escampatòri, -a (abs. Dicort e TdF) : doblet d'escampat, -ada (degalhaire, -a)

escampèstre nm  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : espet ; campissada / coquinièira.

escampet (a l’-) (loc. adv.) : a la volada.

escampeta nf : fugida ; evasion.

A l'escampeta : al brutle.

escampi nm, cf Ubaud Dicort : « clef des champs, fuite, v. escamp ; échappatoire, v. escampa ; subterfuge » (v. TdF)

escampilh : espandiment.

escampilhada : espargiment ; divulgada ; degalhadís.

escampilhaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona qu'escampilha.

escampilhar (v. tr.) : dispergir / dispersar ; degalhar / despensar ; esventar / enventar / divulgar (R. V, 566).

escampilhar (s') : se dispergir / se dispersar ; se divulgar.

 

 

escampilheta nf, cf Ubaud Dicort : « traînée de choses répandues » TdF

escampilheta (a l’-) loc adv, cf Ubaud Dicort : « à la volée » TdF jos ‘escampiheto’

escampissada : campissada / coquinièira.

escamusar ~ descamusar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rendre camus, ôter les parties proéminentes » (v. TdF ‘escamusa’)

escamussar [ ~ escamossar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : acabar de filar lo cambe d'una conolha ; « terminer, v. acabar » (v. TdF jos ‘escamoussa’).

escamusson nm, cf Ubaud Dicort : « commencement d’un peloton, noyau, v. començon » (v. TdF ‘escamoussoun’ ; e v. escamussar)

escanacabras nm, cf Ubaud Dicort : « (où l’on égorge les chèvres) nom de lieu » (v. TdF ‘escano-crabo’)

escanacat [escanacats ~ escanagats nm, cf Ubaud Dicort] : usurièr, -ièira (R. V, 454).

escanacòl nm, cf Ubaud Dicort : « nœud coulant, lacet pour prendre les oiseaux » (v. TdF ‘escano-còu’)

escanador nm / escanadoira nf : estranglador, -oira / còpagòrja ; « auberge isolée, où l’on fait surpayer ; flache, endroit faible d’une pièce de bois » (TdF jos ‘escanadou’).

Aquel airal es un escanador (airal perilhós)

escanagats nm : v. escanacats.

escanaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona qu'escana / estampaire, -a.

escana pols (abs. Dicort) (escanapols nm [Alibert]) (plt.) : blavet (Centaurea cyanus)

escanar (v. tr.) : estrangolar / estranglar (t. a.) (# escannarizar)

Lo governament nos escana de talhas !

escanar (s') : s'estrangolar / s'estranglar ; se tuar de trabalh.

Escanat de trabalh.

escanas (a las -) (loc. adv.) : èsser a cap de camin (s.f.)

Soi a las escanas : ne pòdi pas mai ; soi cuf.

escanaulir (s') (abs. Dicort e TdF) : venir magrostin / venir plan magre. (v. çai jos)

escanaulit, -ida adj (v. Ubaud Dicort e TdF) : magrostin / magre que magre.

escanavièlhas nm, cf Ubaud Dicort : « (qui étrangle les vieilles) fruit âpre, poire d’étranguillon » TdF ‘escano-vièio’

escancelar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, canceller, biffer, radier, résilier un contrat ou un bail ; terminer, finir ; fermer avec une grille » TdF jos ‘cancela’

escandal / escande nm : accion qu'ofensa la morala publica.

escandalejar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, scandaliser » (L. 159). (v. escandalizar)

escandalh nm (R. III, 145) [ ~ escandilh nm, cf Ubaud Dicort]: mesura anciana ; unitat de valor (peses e mesuras) ; mena de balança ; mesura de capacitat per la cauç e per l'òli ; sonda (mar.)

escandalhaire, -aira n : verificator, -tritz de peses e de mesuras.

escandalhar (v. tr.) : verificar una mesura ; mesurar ; sondar.

escandalhatge : verificacion de peses e de mesuras.

escandalhet nm, cf Ubaud Dicort : « peson, petite balance » TdF ‘escandaiet’

escandalhièr, -ièira n : « mesureur public, mesureur de vin ; celui, celle qui vend du vin à pot et à pinte », mercant, -da que mesura amb l'escandalh (v. TdF ‘escandalié’) ;  mena de balança pichona [v. escandalhet].

escandalhon nm : mena de mesura pichona. (v. TdF jos ‘escandaiet’)

escandalizar (v. tr.) : ofensar la morala publica. (v. escandalejar)

escandalizar (s') : s'ofensar, s'indignar de quicòm d'escandalós.

escandalós, -osa : qu'ofensa lo sentit moral, la consciéncia.

escandalosament : d'un biais escandalós.

escande nm : v. escandal.

escandi nm, cf Ubaud Dicort : còrs quimic simple (Scandium) (v. scandium)

escandilh nm, cf Ubaud Dicort : v. escandalh.

escandilhada : enlusida (traucada de lutz) ; solelhada (traucada de solelh) ; illuminacion.

escandilhar 1 [ ~ escandalhar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : escandalhar. v. pus naut.

escandilhar 2 (v. intr.) : lusir bravament ; illuminar.

escandilhon nm : barganèla / barganilha (rafatum de cambe)

escandinau, -ava (adj. e subs) : relatiu, -iva a Escandinàvia ; sortit, -ida d'Escandinàvia.

escandir (v. tr.) : calfar a la flama d'un fuòc clar ; rescalfar ; clarificar / far venir cande / blanquir.

escandir (s') : s'escalfar ; se clarificar / blanquir.

escandòla : postarèla utilizada coma lausa o coma teule.

escandòli nm, cf Ubaud Dicort : « nom générique de toutes les petites mesures pour les liquides, pour l’huile en particulier, v. escandalh » (v. TdF)

escanelar (v. tr.) : pernar (asclar / fendasclar) quicòm (t. a.)

escanelar (s’) v pron : « se pourfendre » (Lexic M. Roqueta)

escanh : travolh / debanador / debanadoira.

escanha nf : madaissa / escauta ; « dévidoir » (L. 160). (v. escanhas)

escanhada : contengut d'una madaissa.

escanhaire : debanador a man.

escanhar (v. tr.) : « mettre le fil du fuseau sur le travouil, travouiller » ; metre lo fil en madaissa. (v. TdF)

escanhas nf pl : (instrument per debanar lo fil), cf Ubaud Dicort. (v. escanhaire)

escanheta nf, cf Ubaud Dicort : « petit écheveau, écheveau de soie à coudre » TdF

escanhon nm, cf Ubaud Dicort : « petit écheveau » TdF

escanifrar (abs. Dicort) (v. tr.) : far venir canifre / emmalir. (v. encanissar 1)

escanifrar (s') (abs. Dicort) : venir canifre / s'emmalir. (v. encanissar (s’))

escanissar (abs. Dicort) (v. tr.) : espelofir / eriçar. (v. çai jos)

escanissar (s') (abs. Dicort) : s'espelofir / s'eriçar.

escanissat, -ada adj (v. Ubaud Dicort e TdF) : espelofit / eriçat.

« escanjar » : v. escambiar.

escànner (< angl.) nm, cf Ubaud Dicort [Basic : escanèr] : « scanner » (Sèrras-Ess.) (v. scàner)

escannerizacion nf, cf Ubaud Dicort : « scannérisation » (v. escannerizar)

escannerizador  ~ escànner  nm, cf Ubaud Dicort : v. escànner.

escannerizar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, scannériser » / « v tr, scanner (une image, un son) » (Per Noste) /

escansat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « crevé de fatigue, épuisé » (Lexic M. Roqueta). (v. cansat)

escansion nf, cf Ubaud Dicort : « scansion » (Sèrras-Ess.) (v. scansion)

escansonament nm : alargament d'una obertura, « ébrasement » TdF.

escansonar (v. tr.) : alargar una obertura, « ébraser une ouverture » (Alibert).

escansonar (s') (abs. TdF) : s'alargar.

escantabernat nm, cf Ubaud Dicort : « bandit, scélérat, mauvais sujet, v. sacamand » (v. TdF ‘escanto-bernat’)

escantar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, stupéfier, épouvanter » TdF