|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
escamar (v. tr.) : desfilargar / desfialargar. (v. escama 1) escamarrar (s') : caminar pèdescauç. escamat nm : escalhadura. escamatge nm : escalhas. escambada nf, cf Ubaud Dicort :
« coup par les jambes ; enjambée » TdF escambaissar (v. tr.) : escartar las cambas ; encambar. escambaissar (s') : se metre de caval. escambalar [veire escambarlar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : doblet d'encambar. escambalar [veire escambarlar] (s') v pron : doblet de s'encambar. escambar (v. tr.) : privar de cambas ; rompre las cambas ; entravar ; arrestar. escambarlada : encambada ; escarbicada ; parlar tròp liure. escambarlar (v. tr.) : escartar las cambas, encambar ; « mettre à califourchon ». (v. TdF ‘escambarla’) escambarlar (s') v pron : « écarquiller les jambes » ; se metre d'escambarlons, d'escambarletas. (v. TdF jos ‘escambarla’) escambarlat 1 nm, cf Ubaud Dicort :
« crapaud, v. grapaud ; zeste de noix, v. mejana » (v. TdF) escambarlat 2, -ada adj : d'escambarlons, d'escambarletas ; ni cabra ni boc / ni figa ni rasim, « qui ménage la chèvre et le chou, en politique et en religion ». (v. TdF jos ‘encambarla’) Morala escambarlada : morala laxista. escambarleta nf, cf Ubaud Dicort :
« croc-en-jambe » TdF
escambarleta (d’-) [escambarletas (d’-)] loc adv, cf Ubaud Dicort : acavalat, -ada / a cavalin. escambarlons (d’-) loc adv, cf Ubaud Dicort : acavalat, -ada / a cavalin. escambatar (v. tr.) : rompre las cambas. escambatar (s') : s'avodar a Nòstra Dòna de las cambas / s'enfugir al brutle / gratar camin (l.p.) escambatat, -ada : estropiat, -ada de las cambas. escambi (m.) : tròca ; desligada de laurada. escambi (en -) loc adv, cf Ubaud Dicort :
« en
échange » (Laus) escambi (liure -) nm :
v. liure escambi. escambiable, -bla adj, cf Ubaud Dicort :
« échangeable » (Laus) escambiador 1 nm, cf Ubaud Dicort :
« (embranchement d’autoroute) échangeur » (Rapin e Basic) ;
« celui qui échange » (L. 159) escambiador 2, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « échangeable » (Sèrras-Ess.). (v. cambiadís) escambiadura nf :
tròca ; maridatge d'un fraire e d'una sòrre amb la sòrre
e lo fraire d'una autra familha ; « égarement,
fourvoiement, méprise. » (v. TdF) escambiament nm, cf Ubaud Dicort :
« échange » (L.
159) escambiar (v. tr.) : trocar ; fòraviar / descaminar. escambiar (s') : se fòraviar / se descaminar ; se pèrdre. escambilhada : encambada. escambilhar (v. tr.) : encambar. escambilhar (s') : escartar las cambas per plaser / s'estirar las cambas. escambitornat, -ada adj e n : cambitòrt, -a / garrèl, -a. escambut, -uda adj, cf Ubaud Dicort :
« haut enjambé, ée, à haute tige » (v. TdF) escamita nf, cf Ubaud Dicort :
« escamette, scamite, toile de coton du Levant dont le tissu est
lâche » TdF escamiton nm, cf Ubaud Dicort :
« petite toile d’escamette » TdF’ escamonèa nf (R. III, 145) (plt.) : (Cynanchum monspeliacum) escamossar v : v. escamussar. (v. TdF jos ‘escamoussa’) escamòta nf, cf Ubaud Dicort :
« muscade d’escamoteur » TdF’ escamotaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « escamoteur,
euse » TdF escamotar 1 (v. tr.) : ; far disparéisser per un torn de passa-passa / escamotejar ;. escamotar 2 (v. tr.) : engrunar de
garbas amb un baston ; far tombar çò cremat d'un tuson. escamotatge nm, cf Ubaud Dicort :
« escamotage » TdF escamp : ample (interval / espaci) ; interval entremièg doas rengas de socas. Prene l'escamp : montar dins l'espaci (v. Alibert) ; « gagner le large, prendre la clef des champs » (v. TdF). escampa : mescapatòri / escapador / defugiment / subterfugi ; escart ; bordescada / emportament ; saut per costat. Far d'escampa : far de sauts ; s'emportar. escampadinnar nm : mena de rome (Rubus caesius) (v. TdF) escampadoira nf : aurelha de mossa o de brabant ; prodigalitat (R. IV, 653). escampador 1, -oira (adj.) : prodig, -a / degalhaire, -a. escampador 2 (subs. m.) : airal que l'aiga i s'escampa ; « décombres, dépotoir, décharge » (Lexic M. Roqueta). escampadura nf / escampament nm : efusion (R. III, 358). escampaiga nm, cf Ubaud Dicort :
« décharge de ventre, v. esfoirada » (v. TdF ‘escampo-aigo’) escampaire, -aira [~ -airitz] adj e n : degalhaire, -a / prodig, -a. escampament nm : v. escampadura. escampar 1 (v. tr.) : voidar /
vojar ; getar ; degalhar. (v. TdF ‘escampa’) Escampar d’aiga, répandre de l’eau ; épancher de
l’eau, uriner. (v. TdF) escampar (s') : se vojar / se voidar ; s'enganar / s'engarçar. escampar 2 (v. intr.) : vinar / sordre. escamparoquetas nm, cf Ubaud Dicort :
(v.
lançaroquetas) escampat, -ada adj : « épars, arse ; jeté, ée » ; gastat, -ada ; voidat, -ada (v. TdF jos ‘escampa’) ; prodig, -a (Alibert). escampatge nm :
esfloratge (flors o vinha) « action de
répandre, coulage, perte d’une liqueur,
déchet » (v. TdF) escampativa nf : fugida al brutle (a l'escampeta) (v. TdF) escampatòri, -a (abs. Dicort e TdF) : doblet d'escampat, -ada (degalhaire, -a) escampèstre nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : espet ; campissada / coquinièira. escampet (a l’-) (loc. adv.) : a la volada. escampeta nf : fugida ; evasion. A l'escampeta : al brutle. escampi nm, cf Ubaud Dicort :
« clef des champs, fuite, v. escamp ;
échappatoire, v. escampa ; subterfuge » (v. TdF) escampilh : espandiment. escampilhada : espargiment ; divulgada ; degalhadís. escampilhaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona qu'escampilha. escampilhar (v. tr.) : dispergir / dispersar ; degalhar / despensar ; esventar / enventar / divulgar (R. V, 566). escampilhar (s') : se dispergir / se dispersar ; se divulgar. |
|
escampilheta nf, cf Ubaud Dicort :
« traînée de choses répandues » TdF escampilheta (a l’-) loc adv, cf Ubaud Dicort : « à la
volée » TdF jos ‘escampiheto’ escampissada : campissada / coquinièira. escamusar ~ descamusar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rendre camus,
ôter les parties proéminentes » (v. TdF ‘escamusa’) escamussar [ ~ escamossar, cf Ubaud Dicort] (v.
tr.) : acabar de filar lo cambe d'una conolha ; « terminer, v. acabar » (v. TdF jos ‘escamoussa’). escamusson nm, cf Ubaud Dicort :
« commencement d’un peloton, noyau, v. començon » (v. TdF ‘escamoussoun’ ;
e v. escamussar) escanacabras nm, cf Ubaud Dicort :
« (où l’on égorge les chèvres)
nom de lieu » (v. TdF ‘escano-crabo’) escanacat [escanacats ~ escanagats nm, cf Ubaud Dicort] : usurièr, -ièira (R. V, 454). escanacòl nm, cf Ubaud Dicort : « nœud coulant, lacet
pour prendre les oiseaux » (v. TdF ‘escano-còu’) escanador nm / escanadoira nf : estranglador, -oira / còpagòrja ; « auberge isolée, où l’on fait surpayer ; flache, endroit faible d’une pièce de bois » (TdF jos ‘escanadou’). Aquel airal es un escanador (airal perilhós) escanagats nm : v. escanacats. escanaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona qu'escana / estampaire, -a. escana pols (abs. Dicort) (escanapols nm [Alibert]) (plt.) : blavet (Centaurea cyanus) escanar (v. tr.) : estrangolar / estranglar (t. a.) (# escannarizar) Lo governament nos escana de talhas ! escanar (s') : s'estrangolar / s'estranglar ; se tuar de trabalh. Escanat de trabalh. escanas (a las -) (loc. adv.) : èsser a cap de camin (s.f.) Soi a las escanas : ne pòdi pas mai ; soi cuf. escanaulir (s') (abs. Dicort e TdF) : venir magrostin / venir plan magre. (v. çai jos) escanaulit, -ida adj (v. Ubaud Dicort e TdF) : magrostin / magre que magre. escanavièlhas nm, cf Ubaud Dicort : « (qui étrangle les
vieilles) fruit âpre, poire
d’étranguillon » TdF ‘escano-vièio’ escancelar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, canceller, biffer, radier, résilier un
contrat ou un bail ; terminer, finir ; fermer avec une
grille » TdF jos
‘cancela’ escandal / escande nm : accion qu'ofensa la morala publica. escandalejar
v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, scandaliser » (L. 159). (v. escandalizar) escandalh nm (R. III, 145) [ ~ escandilh nm, cf Ubaud Dicort]: mesura anciana ; unitat de valor (peses e mesuras) ; mena de balança ; mesura de capacitat per la cauç e per l'òli ; sonda (mar.) escandalhaire, -aira n : verificator, -tritz de peses e de mesuras. escandalhar (v. tr.) : verificar una mesura ; mesurar ; sondar. escandalhatge : verificacion de peses e de mesuras. escandalhet
nm, cf Ubaud Dicort :
« peson, petite balance » TdF ‘escandaiet’ escandalhièr, -ièira n : « mesureur public, mesureur de vin ; celui, celle qui vend du vin à pot et à pinte », mercant, -da que mesura amb l'escandalh (v. TdF ‘escandalié’) ; mena de balança pichona [v. escandalhet]. escandalhon nm : mena de mesura
pichona. (v. TdF jos ‘escandaiet’) escandalizar (v. tr.) : ofensar la morala publica. (v. escandalejar) escandalizar (s') : s'ofensar, s'indignar de quicòm d'escandalós. escandalós, -osa : qu'ofensa lo sentit moral, la consciéncia. escandalosament : d'un biais escandalós. escande nm : v. escandal. escandi nm, cf Ubaud Dicort : còrs quimic simple (Scandium) (v. scandium) escandilh nm, cf Ubaud Dicort :
v. escandalh. escandilhada : enlusida (traucada de lutz) ; solelhada (traucada de solelh) ; illuminacion. escandilhar 1 [ ~ escandalhar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : escandalhar. v. pus naut. escandilhar 2 (v. intr.) : lusir bravament ; illuminar. escandilhon nm : barganèla / barganilha (rafatum de cambe) escandinau, -ava (adj. e subs) : relatiu, -iva a Escandinàvia ; sortit, -ida d'Escandinàvia. escandir (v. tr.) : calfar a la flama d'un fuòc clar ; rescalfar ; clarificar / far venir cande / blanquir. escandir (s') : s'escalfar ; se clarificar / blanquir. escandòla : postarèla utilizada coma lausa o coma teule. escandòli nm, cf Ubaud Dicort :
« nom générique de toutes les petites mesures pour
les liquides, pour l’huile en particulier, v. escandalh » (v. TdF) escanelar (v. tr.) : pernar (asclar / fendasclar)
quicòm (t. a.) escanelar
(s’) v pron :
« se pourfendre » (Lexic M. Roqueta) escanh : travolh / debanador / debanadoira. escanha nf : madaissa / escauta ;
« dévidoir » (L. 160). (v. escanhas) escanhada : contengut d'una madaissa. escanhaire : debanador a man. escanhar (v. tr.) : « mettre le fil du fuseau sur le travouil, travouiller » ; metre lo fil en madaissa. (v. TdF) escanhas nf pl : (instrument per debanar lo
fil), cf Ubaud Dicort. (v. escanhaire) escanheta nf, cf Ubaud Dicort :
« petit écheveau, écheveau de soie à
coudre » TdF escanhon nm, cf Ubaud Dicort :
« petit écheveau » TdF escanifrar (abs. Dicort) (v. tr.) : far venir
canifre / emmalir. (v. encanissar 1) escanifrar (s') (abs. Dicort) : venir canifre / s'emmalir. (v. encanissar (s’)) escanissar (abs. Dicort) (v. tr.) : espelofir / eriçar. (v. çai jos) escanissar (s') (abs. Dicort) : s'espelofir / s'eriçar. escanissat, -ada adj (v. Ubaud Dicort e TdF) : espelofit / eriçat. « escanjar » : v. escambiar. escànner (< angl.) nm,
cf Ubaud Dicort [Basic : escanèr] : « scanner » (Sèrras-Ess.) (v. scàner) escannerizacion nf, cf Ubaud Dicort :
« scannérisation » (v. escannerizar) escannerizador ~ escànner
nm,
cf Ubaud Dicort : v. escànner. escannerizar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, scannériser »
/ « v tr, scanner (une image, un son) » (Per Noste) / escansat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« crevé de fatigue, épuisé » (Lexic M. Roqueta). (v. cansat) escansion nf, cf Ubaud Dicort : « scansion » (Sèrras-Ess.) (v. scansion) escansonament nm : alargament d'una obertura, « ébrasement » TdF. escansonar (v. tr.) : alargar una obertura, « ébraser une ouverture » (Alibert). escansonar (s') (abs. TdF) : s'alargar. escantabernat
nm, cf Ubaud Dicort :
« bandit, scélérat, mauvais sujet, v. sacamand » (v. TdF ‘escanto-bernat’) escantar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, stupéfier, épouvanter » TdF |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|