escalaire, -aira [~ -airitz] (subs. e adj.) : persona qu'escala, qu'escalada ; esquiu, -iva / escarpat, -ada.

Un camin escalaire menava sul puèg.

« escalamancha » nf : v. çaijós.

escalamanha nf : escaleta granda de carri ; (per extension) : telièira / ridèla de carreta.

« escalamassi » [escalamaci nm] : v. escaumaci. (v. Ubaud Dicort e Alibert)

escalament nm, cf Ubaud Dicort : « escalade » (L. 159)

escalametlièr nm , cf Ubaud Dicort : « (qui grimpe sur les amandiers) valet, terme burlesque usité au jeu de cartes » TdF ‘escalo-amelié’

« escalampar » : v. escarlimpar.

« escalampetar » : v. escalapetar.

escalanàs nm, cf Ubaud Dicort : « casse-cou, chemin rapide et raide, précipice » (v. TdF)

escalancar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, précipiter, v. desbauçar » (v. TdF)

escalancit, -ida : linge, -ja ; mingarèl, -a ; escanaulit, -ida.

escalanha nf, cf Ubaud Dicort : « écale d’amande » TdF

escalant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « grimpant, montant, ante » (v. TdF)

escalaperon nm, cf Ubaud Dicort (v. peron 2) : « (qui grimpe au tronc) petit grimpereau, certhia familiaris » TdF ‘escalo-peroun’

escalapet : còp de tròn ; petairòla (plt.) (Digitalis purpurea)

I agèt alara un escalapet que nos faguèt estrementir.

escalapetada : seguida de braves espets.

escalapetal nm, cf Ubaud Dicort : « coup de tonnerre » (Mouly Rajòls p. 173)

escalapetar : (v. intr.) : far una seria de braves espets.

Lo tròn escalapetava que vos englajava.

escalar 1 (v. tr.) : montar a una escala ; montar un escalièr ; escaladar (t. a.) ; tanar (montar en grana)

escalar (s') : s'esflorar (en parlant de la vinha) ; se marcir / se passir (en parlant de las plantas)

escalar 2, -a adj e nm : (matematica) « scalaire » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 125)

escalàs nm, cf Ubaud Dicort : « ridelle de charrette, v. escalamanha ; étagères de magnanerie, châssis sur lequel on appuie les claies ; rancher dont on se sert pour cueillir la feuille de mûrier ; échalas de vigne ; herse ; espèce de crosse » (v. TdF)

escala sanha [escalasanha nm, cf Ubaud Dicort] : boscarida de palun (Sylvia aquatica)

escalassa : escala granda.

escalassar (v. tr.) : desquilhar / abatre.

escalasson nm : pal amb de travèrsas (escalons) que fa ofici d'escala ; « échalas de vigne, v. paligòt ; civière, v. embalàs ; roidillon, pente raide, montée, v. grimpet ». (v. TdF)

escalassonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, échalasser » TdF

escalat, -ada adj : graduat, -ada (R. III, 489).

escalatge : accion d'escalar o d'escaladar.

« escalaurar » (escalaurar v) : v. escalabrar.

escalcida nf, cf Ubaud Dicort : (v. escalcir)

escalcidor : soquet (bilhòt) per pausar l'ola de la sopa ; filha bocharda.

escalcigar (v. tr.) : somsir (t. a.) ; somsir los pès de q.q.

escalcir (v. tr.) : trempar la sopa ; servir la sopa ; deslargar a q.q. çò que te cacha ; deslargar a q.q. sas quatre vertats ; explicar plan coma cal :

Escalciguèt la sopa sens esperar mai.

Li ai escalcidas mas rasons, mas en van.

« escaldufar » v : varianta fonetica doblet d'escaudar e v. escaudurar, cf Ubaud Dicort.

escalejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, grimper, gravir, remonter » TdF

escalèn, -a adj : (matematica) « scalène » (Ubaud Dicc. scient. p. 125)

escaleta nf : escala pichona ; telièira / ridèla de carreta ; rebombetas d'un ròc sus l'aiga ; « marelle, jeu d’enfants [v. escaletas] ; croquet, sorte de gaufre plate et carrelée » (v. TdF ‘escaleto 1) ; planta : (Asplenium) (v. TdF ‘escaleto 2).

Far escaleta a q.q. : l'ajudar a escaladar.

Far d'escaletas : far rebombir un ròc sus l'aiga.

escaletas nf pl : capeletas / marèla (jòc de drolletas)

escalf nm, cf Ubaud Dicort : « (cat.), exagération, vivacité, fougue » (Boucoiran)

escalfacadièira nf, cf Ubaud Dicort : « femme qui fait tapisserie au bal, qui n’est pas recherchée par les danseurs » TdF ‘escaufo-cadiero’

escalfada : accion o resulta d'escalfar ; bagarra confusa.

escalfador nm, cf Ubaud Dicort : « bouilloire, coquemar, vase propre à faire chauffer de l’eau, v. calfador 1 ; t. de saline, jas, réservoir dans lequel l’eau de mer passe de 18 à 25 degrés de densité ; bassinoire, v. escalfalièch ; tout ce qui échauffe » (v. TdF ‘escaufadou’)

escalfaira nf, cf Ubaud Dicort : « bouilloire » (Laus). (v. escalfador)

escalfaire nm : v. escaufador (v. TdF jos ‘escaufadou’) ; aplech electric per escalfar d'aiga.

escalfalièch : monge (aplech d'autres còps per escalfar un lièch)

escalfament : accion o resulta d'escalfar o de s'escalfar ; constipacion.

escalfant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « échauffant, ante » TdF ‘escaufant’

escalfapança (abs. Dicort) : calfapança (pichon fogal d'autres còps per calfar una cambra). (v. calfapança)

escalfar / escaufar [veire escalfar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : comunicar de calor a quicòm o a q .q. ; far venir caud ; comunicar zèl, ardor, estrambòrd.

Escalfar las aurelhas a q.q. : li fregar las aurelhas.

escalfar / escaufar [veire escalfar] (s') v pron : venir caud ; s'animar (t. a.) ; s'escaufestrar ; s'estrambordar.

escalfason nf : escalfament.

escalfat nm, cf Ubaud Dicort : « odeur de relent » TdF ‘escaufat’, « échauffé » (Rapin)

escalfejar (v. tr.) : calfar pauc a pauc.

escalfesit 1, -ida (adj.) (abs. Dicort) : doblet d'esclaufit 1.

escalfesit 2 (subs. m.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : doblet d'esclaufit 2.

escalfestrar / escaufestrar [veire escalfestrar, cf Ubaud Dicort] (s') v pron : s'excitar (R. II, 398) ; se corroçar (t. a.)

escalfèstre / escaufèstre (veire escalfèstre) nm : alarma ; malaür ; desastre ; excitacion (R. II, 398).

escalfeta : brasièira portativa (recipient per metre de brasa)

La menina rança una escalfeta li fa besonh.

 

 

escalfurada nf, cf Ubaud Dicort : « échauffourée, v. escalfèstre plus usité » TdF ‘escaufurado’

escalfurar (v. tr.) : tornar far calfar doçamenton, « rendre la chaleur à quelqu’un ou à quelque chose qui l’a perdue » (Couzinié).

escalfurar (s') : se tornar calfar doçamenton.

escalh nm, cf Ubaud Dicort : « écaille, éclat de bois, bûche, v. escauma, esclapa ; écale, brou, v. gruèlha, pelhòl » (v. TdF jos ‘escai’)

escalha : escata ; clòsc ; coirassa dels insèctes e dels crustacèus.

escalhador : cotèl de panieiraire.

escalhaire, -aira n : persona qu'escalha (t. a çaijós), « celui qui écaille, qui fend » TdF ‘escaiaire’

escalhar (v. tr.) : escatar un peis... ; closcar de noses... ; descoirassar un crustacèu ; « fêler, fendre, v. pernar » (v. TdF jos ‘escaia’).

escalhatge nm / escalhadura (abs. Dicort) : accion o resulta d'escatar.

escalhaussar v, cf Ubaud Dicort (v. calhau) : « v tr, lapider, v. acairar » (v. TdF)

« escalhempar » : v. escarlimpar.

escalhòla nf, cf Ubaud Dicort : « talc, pierre qui se détache en feuillets ; sélénite, pierre spéculaire ; alpiste, graine à canari ; millet » TdF ‘escaiolo’

escalhon : ustra pichona mal conformada.

escalieiràs nm, cf Ubaud Dicort : « grande marche d’escalier, gradin » TdF ‘escalieras’

escalieirat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « qui est taillé, rangé en escalier » (v. Palay)

escalieiret nm, cf Ubaud Dicort : « petite marche d’escalier, v. lendal » (v. TdF ‘escalieret’)

escalièr nm : « degré, marche d’un escalier, v. lòca » TdF ; ensemble de lòcas per montar o davalar d'una estatja a una autra dins un ostal.

Montar los escalièrs, monter l’escalier. (v. TdF jos ‘escalié’ e Basic)

« escalimpar » : v. escarlimpar.

escalin nm, cf Ubaud Dicort : « escalin, monnaie des Pays-Bas » TdF

escalina nf, cf Ubaud Dicort : « pente très raide, flanc raviné d’une montagne » TdF

escalinada nf, cf Ubaud Dicort : « escalier, pente raide » (v. TdF)

escalindrar (v. tr.) : escartairar (copar en quatre quartièrs) (t. a.)

escaliòfa : cardon de la raiç (racina) comestibla : (Scolymus maculatus); (S. hispanicus); (S. grandiflorus)

escalivar (v. tr.) : escaudar ; espaurugar / englajar. (v. Alibert)

Cat escalivat, cat espaurugat.

« escallar » v : v. escaudar.

escalm nm  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : v. escaume.

escalofar (v. tr.) : descoscolhar (peses, mongetas...) ; closcar (amètlas, noses...)

escalofar (s') : s'entredobrir / badar ; sortir de las nivols (solelh)

escalograma nm, cf Ubaud Dicort : « scalogramme » (Rapin)

escalon : travèrsa d'escala o d'escaleta.

escalonament nm, cf Ubaud Dicort : « échelonnement » (Rapin)

escalonar (v. tr.) : dispausar en forma d'escalons ; dispausar de distància en distància ; espaçar regularament dins un periòd de temps.

Escalonar los pagaments d'un deute.

escalòpa : lesca cosinada de carn blanca o de peis.

escalopetar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, effleurer, frôler, toucher en passant » TdF

escalorar / escalorir (v. tr.) : escalfar.

escalorar / escalorir (s') : s'escalfar.

escalossa : bargas (aplech per bargar lo lin o lo cambe)

escalossar (v. tr.) : bargar (bresar lo lin o lo cambe)

escalòt nm / escalòta nf, cf Ubaud Dicort : « échelle courte » TdF jos ‘escalot’

escalpar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, scalper » (Rapin)

escalpèl : ganivet per dissecar ; ganivet de cirurgian.

escalpradura : accion o resulta d'escalprar.

escalpraire, -aira : persona qu'escalpra.

escalprar (v. tr.) : faiçonar quicòm dins la pèira, lo metal o lo fust.

Escalprar una estatua.

escalpre : cisèl de menusièr, de fustièr, de rodièr, de tonelièr, de picapeirièr...

escaluènha (plt.) : (Allium ascalonicum)

escaluernar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, éblouir, donner la berlue, aveugler ; stupéfier » (v. TdF jos ‘enluserna’ ; e v. Sauvages ‘escaliuergnà’)

escalugant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « éblouissant, aveuglant, ante » TdF

escalugar (v. tr.) : ofensar la vista / esbleugir (lutz tròp viva)

escalumada nf, cf Ubaud Dicort : « vapeur qui s’élève au-dessus des terrains humides, pendant les fortes chaleurs, v. nèbla » (v. TdF)

escalussada nf : besal per las aigas (t. a.), « rigole d’écoulement ou de drainage » (Alibert)

D'escalussada (loc. adv.) : de galís.

escalustrada : blaime / semonsa ; lutz qu'esbleugís.

escalustraire, -aira (-airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui offusque, qui éblouit, qui rembarre » TdF

escalustrant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « éblouissant, aveuglant, ante, v. esbleugissent » (v  TdF)

escalustrar (v. tr.) : ofensar la vista / enlusernar ; reprene / blaimar / semonsar ; desagradar a q.q. ; menaçar; espaventar ; rebutar.

escalustrar (s') v pron (Alibert) : prene paur ; se rebutar.

escalustre : paur / espaventalh ; escamandre v. pus bas.

escalut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « haut, -e sur tige » (Sèrras-Ess.)

escama 1 nf (Alibert) : esfiladís / buèlha (fials que penjan d'una estòfa) (# esquama)

escama 2 (pop.) nf : v. esquama. (v. Ubaud Dicort)

escamacha [escamacho nm (v. Ubaud Dicort e Alibert)] : partida grossièira d'un cocon ; borra de seda.

escamaisar : doblet de camaisar (barbolhar de negre)

escamàisser (v. tr.) : far enrabiar (far metre en colèra)

escamal, -a adj : « couvert d’écailles, squammeux » (L. 159 e Honnorat) (v. escama 2)

escamandràs (m.) : femna desvergonhada / femna desaviada ; arpalhandàs.

escamandre (nm e adj m. (v. TdF)) : filha, femna ardimanda o espelhandrada ; vièlha tota descarnada ; arpalhand, -a (v. Azaïs).

D'aquel escamandre de filha !

escamandron / escamandròt (m.) : drolleta afrontadeta.