|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
escalaire, -aira [~ -airitz] (subs. e adj.) : persona qu'escala, qu'escalada ; esquiu, -iva / escarpat, -ada. Un camin escalaire menava sul puèg. « escalamancha » nf : v. çaijós. escalamanha nf : escaleta granda de carri ; (per extension) : telièira / ridèla de carreta. « escalamassi » [escalamaci nm] : v. escaumaci. (v. Ubaud Dicort e Alibert) escalament
nm, cf Ubaud Dicort :
« escalade » (L. 159) escalametlièr nm , cf Ubaud Dicort :
« (qui grimpe sur les amandiers) valet, terme burlesque
usité au jeu de cartes » TdF ‘escalo-amelié’ « escalampar » : v. escarlimpar. « escalampetar » : v. escalapetar. escalanàs
nm, cf Ubaud Dicort :
« casse-cou, chemin rapide et raide, précipice » (v. TdF) escalancar
v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, précipiter, v. desbauçar » (v. TdF)’ escalancit, -ida : linge, -ja ; mingarèl, -a ; escanaulit, -ida. escalanha nf, cf Ubaud Dicort :
« écale d’amande » TdF escalant, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« grimpant, montant, ante » (v. TdF) escalaperon nm, cf Ubaud Dicort (v. peron
2) :
« (qui grimpe au tronc) petit grimpereau, certhia
familiaris » TdF ‘escalo-peroun’ escalapet : còp de tròn ; petairòla (plt.) (Digitalis
purpurea) I agèt alara un escalapet que nos faguèt estrementir. escalapetada : seguida de braves espets. escalapetal nm, cf Ubaud Dicort :
« coup de tonnerre » (Mouly Rajòls p. 173) escalapetar : (v. intr.) : far una seria de braves espets. Lo tròn escalapetava que vos englajava. escalar 1 (v. tr.) : montar a una escala ; montar un escalièr ; escaladar (t. a.) ; tanar (montar en grana) escalar (s') : s'esflorar (en parlant de la vinha) ; se marcir / se passir (en parlant de las plantas) escalar 2, -a adj e nm :
(matematica) « scalaire » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 125) escalàs nm, cf Ubaud Dicort :
« ridelle de charrette, v. escalamanha ;
étagères de magnanerie, châssis sur lequel on appuie les
claies ; rancher dont on se sert pour cueillir la feuille de
mûrier ; échalas de vigne ; herse ; espèce
de crosse » (v. TdF) escala sanha [escalasanha nm, cf Ubaud Dicort] : boscarida de palun (Sylvia aquatica) escalassa : escala granda. escalassar (v. tr.) : desquilhar / abatre. escalasson nm :
pal amb de travèrsas (escalons) que fa ofici d'escala ; « échalas de vigne, v. paligòt ; civière,
v. embalàs ; roidillon,
pente raide, montée, v. grimpet ». (v. TdF) escalassonar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, échalasser » TdF escalat, -ada adj : graduat, -ada (R. III, 489). escalatge : accion d'escalar o d'escaladar. « escalaurar » (escalaurar v) : v. escalabrar. escalcida nf, cf Ubaud Dicort :
(v. escalcir) escalcidor : soquet (bilhòt) per pausar l'ola de la sopa ; filha bocharda. escalcigar (v. tr.) : somsir (t. a.) ; somsir los pès de q.q. escalcir (v. tr.) : trempar la sopa ; servir la sopa ; deslargar a q.q. çò que te cacha ; deslargar a q.q. sas quatre vertats ; explicar plan coma cal : Escalciguèt la sopa sens esperar mai. Li ai escalcidas mas rasons, mas en van. « escaldufar » v : varianta fonetica doblet d'escaudar e v. escaudurar, cf Ubaud Dicort. escalejar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, grimper, gravir, remonter » TdF escalèn, -a adj : (matematica)
« scalène » (Ubaud Dicc. scient. p. 125) escaleta nf : escala pichona ;
telièira / ridèla de carreta ; rebombetas d'un ròc sus
l'aiga ;
« marelle, jeu d’enfants [v. escaletas] ; croquet, sorte de
gaufre plate et carrelée » (v. TdF ‘escaleto 1) ; planta : (Asplenium) (v. TdF ‘escaleto 2). Far escaleta a q.q. : l'ajudar a escaladar. Far d'escaletas : far rebombir un ròc sus l'aiga. escaletas nf pl :
capeletas / marèla (jòc de drolletas) escalf nm, cf Ubaud Dicort :
« (cat.),
exagération, vivacité, fougue » (Boucoiran) escalfacadièira
nf, cf Ubaud Dicort :
« femme qui fait tapisserie au bal, qui n’est pas
recherchée par les danseurs » TdF ‘escaufo-cadiero’ escalfada : accion o resulta d'escalfar ; bagarra
confusa. escalfador nm, cf Ubaud Dicort : « bouilloire, coquemar, vase
propre à faire chauffer de l’eau, v. calfador 1 ; t. de saline, jas, réservoir dans
lequel l’eau de mer passe de 18 à 25 degrés de
densité ;
bassinoire, v. escalfalièch ; tout ce qui
échauffe » (v. TdF ‘escaufadou’) escalfaira nf, cf Ubaud Dicort :
« bouilloire » (Laus). (v. escalfador) escalfaire nm : v. escaufador (v. TdF jos ‘escaufadou’) ; aplech electric per escalfar d'aiga. escalfalièch : monge (aplech d'autres còps per
escalfar un lièch) escalfament : accion o resulta d'escalfar o de s'escalfar
; constipacion. escalfant, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« échauffant, ante » TdF ‘escaufant’ escalfapança (abs. Dicort) : calfapança (pichon fogal
d'autres còps per calfar una cambra). (v. calfapança) escalfar / escaufar [veire escalfar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : comunicar de calor a quicòm o
a q .q. ; far venir caud ; comunicar zèl, ardor, estrambòrd. Escalfar las aurelhas a q.q. : li fregar las aurelhas. escalfar / escaufar [veire escalfar] (s') v pron : venir caud ; s'animar (t. a.) ; s'escaufestrar ; s'estrambordar. escalfason nf : escalfament. escalfat nm, cf Ubaud Dicort :
« odeur de relent » TdF ‘escaufat’,
« échauffé » (Rapin) escalfejar (v. tr.) : calfar pauc a pauc. escalfesit 1, -ida (adj.) (abs. Dicort) : doblet d'esclaufit 1. escalfesit 2 (subs. m.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : doblet d'esclaufit 2. escalfestrar / escaufestrar [veire escalfestrar, cf Ubaud Dicort] (s') v pron : s'excitar (R. II, 398) ; se corroçar (t. a.) escalfèstre / escaufèstre (veire escalfèstre) nm : alarma ; malaür ; desastre ; excitacion (R. II, 398). escalfeta : brasièira portativa (recipient per metre de brasa) La menina rança una escalfeta li fa besonh. |
|
escalfurada nf, cf Ubaud Dicort : « échauffourée,
v. escalfèstre plus usité » TdF ‘escaufurado’ escalfurar (v. tr.) : tornar far calfar
doçamenton, « rendre la chaleur
à quelqu’un ou à quelque chose qui l’a
perdue » (Couzinié). escalfurar (s') : se tornar calfar doçamenton. escalh nm, cf Ubaud Dicort :
« écaille, éclat de bois, bûche, v. escauma,
esclapa ; écale, brou, v. gruèlha,
pelhòl » (v. TdF jos ‘escai’) escalha : escata ; clòsc ; coirassa dels insèctes e dels crustacèus. escalhador : cotèl de panieiraire. escalhaire, -aira n : persona
qu'escalha (t. a çaijós),
« celui qui écaille, qui fend » TdF ‘escaiaire’ escalhar (v. tr.) : escatar un peis... ; closcar de noses... ; descoirassar un crustacèu ; « fêler, fendre, v. pernar » (v. TdF jos ‘escaia’). escalhatge nm / escalhadura (abs. Dicort) : accion o resulta d'escatar. escalhaussar v, cf Ubaud Dicort (v. calhau) : « v tr,
lapider, v. acairar » (v. TdF) « escalhempar » : v. escarlimpar. escalhòla nf, cf Ubaud Dicort : « talc, pierre qui se
détache en feuillets ; sélénite, pierre
spéculaire ; alpiste, graine à canari ;
millet » TdF ‘escaiolo’ escalhon : ustra pichona mal conformada. escalieiràs nm, cf Ubaud Dicort : « grande marche
d’escalier, gradin » TdF ‘escalieras’ escalieirat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « qui est taillé,
rangé en escalier » (v. Palay) escalieiret nm, cf Ubaud Dicort :
« petite marche d’escalier, v. lendal » (v. TdF ‘escalieret’) escalièr nm : « degré, marche d’un escalier, v. lòca » TdF ; ensemble de lòcas per montar o davalar d'una estatja a una autra dins un ostal. Montar los
escalièrs, monter
l’escalier. (v. TdF jos ‘escalié’ e Basic) « escalimpar » : v. escarlimpar. escalin nm, cf Ubaud Dicort :
« escalin, monnaie des Pays-Bas » TdF escalina nf, cf Ubaud Dicort :
« pente très raide, flanc raviné d’une
montagne » TdF escalinada nf, cf Ubaud Dicort :
« escalier, pente raide » (v. TdF) escalindrar (v. tr.) : escartairar (copar en quatre quartièrs) (t. a.) escaliòfa : cardon de la raiç (racina) comestibla : (Scolymus maculatus); (S. hispanicus); (S. grandiflorus) escalivar (v. tr.) : escaudar ; espaurugar / englajar. (v. Alibert) Cat escalivat, cat espaurugat. « escallar
» v : v. escaudar. escalm nm (v. Ubaud Dicort e
Alibert) : v.
escaume. escalofar (v. tr.) : descoscolhar (peses,
mongetas...) ; closcar (amètlas, noses...) escalofar (s') : s'entredobrir / badar ; sortir de las nivols (solelh) escalograma nm, cf Ubaud Dicort :
« scalogramme » (Rapin) escalon : travèrsa d'escala o d'escaleta. escalonament nm, cf Ubaud Dicort :
« échelonnement »
(Rapin) escalonar (v. tr.) : dispausar en forma d'escalons ; dispausar de distància en distància ; espaçar regularament dins un periòd de temps. Escalonar los pagaments d'un deute. escalòpa : lesca cosinada de carn blanca o de peis. escalopetar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, effleurer, frôler, toucher en
passant » TdF escalorar / escalorir (v. tr.) : escalfar. escalorar / escalorir (s') : s'escalfar. escalossa : bargas (aplech per bargar lo lin o lo
cambe) escalossar (v. tr.) : bargar (bresar lo lin o lo
cambe) escalòt nm / escalòta nf, cf Ubaud Dicort :
« échelle courte » TdF jos ‘escalot’ escalpar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, scalper » (Rapin) escalpèl : ganivet per dissecar ; ganivet de
cirurgian. escalpradura : accion o resulta d'escalprar. escalpraire, -aira : persona qu'escalpra. escalprar (v. tr.) : faiçonar
quicòm dins la pèira, lo metal o lo fust. Escalprar una estatua. escalpre : cisèl de menusièr, de fustièr, de rodièr, de tonelièr, de picapeirièr... escaluènha (plt.) : (Allium ascalonicum) escaluernar v, cf
Ubaud Dicort : « v tr et intr,
éblouir, donner la berlue, aveugler ; stupéfier » (v. TdF
jos ‘enluserna’ ; e v. Sauvages
‘escaliuergnà’) escalugant, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« éblouissant, aveuglant, ante » TdF escalugar (v. tr.) : ofensar la vista / esbleugir (lutz tròp viva) escalumada nf, cf Ubaud Dicort :
« vapeur qui s’élève au-dessus des terrains
humides, pendant les fortes chaleurs, v. nèbla » (v. TdF) escalussada nf : besal per las aigas (t. a.), « rigole d’écoulement ou de drainage » (Alibert) D'escalussada (loc. adv.) : de galís. escalustrada : blaime / semonsa ; lutz qu'esbleugís. escalustraire, -aira (-airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui,
celle qui offusque, qui éblouit, qui rembarre » TdF escalustrant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « éblouissant,
aveuglant, ante, v. esbleugissent » (v TdF) escalustrar (v. tr.) : ofensar la vista / enlusernar ; reprene / blaimar / semonsar ; desagradar a q.q. ; menaçar; espaventar ; rebutar. escalustrar (s') v pron (Alibert) : prene paur ; se rebutar. escalustre : paur / espaventalh ; escamandre v. pus bas. escalut, -uda adj, cf Ubaud Dicort :
« haut, -e sur tige » (Sèrras-Ess.) escama 1 nf (Alibert) : esfiladís /
buèlha (fials que penjan d'una estòfa) (#
esquama) escama 2 (pop.) nf : v. esquama. (v. Ubaud Dicort) escamacha [escamacho nm (v. Ubaud Dicort e Alibert)] : partida grossièira d'un cocon ; borra de seda. escamaisar : doblet de camaisar (barbolhar de negre) escamàisser (v. tr.) : far enrabiar (far metre en colèra) escamal, -a adj : « couvert
d’écailles, squammeux » (L. 159 e Honnorat) (v. escama 2) escamandràs (m.) : femna desvergonhada / femna desaviada ; arpalhandàs. escamandre (nm e adj m. (v. TdF)) : filha, femna ardimanda o espelhandrada ; vièlha tota descarnada ; arpalhand, -a (v. Azaïs). D'aquel escamandre de filha ! escamandron / escamandròt (m.) : drolleta afrontadeta. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|