|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
escacièr 1 (R. III, 149), -ièira adj e n : « monté sur des échasses » TdF ‘escassié’, persona que camina amb d'escaças ; estropiat. escacièr 2 nm : aucèl nautcambat. (v. cambalong, cambarut) Becada, bernat pescaire, cigonha... son d'escacièrs. escaçolat, -ada : ratat, -ada (entamenat, -ada pels rats) ; bercat per accident (en parlant d'un formatge) escaçon : pichona quantitat. (v. escasson) escacs (m. pl.) : mena de jòc. Jòc
dels escacs, jeu des échecs. (v. TdF jos ‘esca 1’) escada nf, cf Ubaud Dicort :
« vermille, vers de terre enfilés ensemble pour servir
d’appât, v. arescada » (v. TdF ‘escado’) « escadajorns » : v. cadajorns. Vestit d’escadajorns < Vestit dels cadajorns (v. dicc. d'Alibèrt, p. 21, agglutinacion) : vestit de setmana. escadèrna : estarengla (festuc que s'engulha jos la pèl) escadra nf (non preconizat Dicort) : ensemble de naviris de guèrra jols òrdre d'un amiral. (v. esquadra) escadrilha nf (non preconizat Dicort) : unitat elementala de l'aviacion militara ; ensemble de naviris leugièrs. (v. esquadrilha) escadron nm (non preconizat Dicort) : unitat de cavalariá, de gendarmariá o de blindats. (v. esquadron) ESCAF- : forma prefixada del grèc skaphè (barca) v. escafandre - escafoïde, -a. escafa nf, cf Ubaud Dicort :
« insterstice, fissure, vide, trou, entre deux pièces de
bois ou deux planches superposées » TdF escafadal nm, cf Ubaud Dicort :
« pour chafaud, échafaud » TdF escafadura : accion d'escafar (d'esfaçar) ; esfaçadura. escafaire,
-aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui,
celle qui efface » TdF escafalar (v. tr. e intr.) : rompre ; asclar ; bresar ; espetar de rire. escafalar (s') : se rompre jol pes de la frucha ; s'espetar de rire. escafalh : accion de batre las espigas d'una garba ; gran engrunat per escafalh. escafalhar (v. tr.) : batre las espigas d'una garba ; espotir. escafament nm, cf Ubaud Dicort :
« effacement » (Fettuciari) ;
« rayement » (Laus) escafandre : aplech que permet de trabalhar e de respirar jos l'aiga. L'escafandre foguèt inventat a Espalion (Roergue) escafandrièr nm, -ièira : persona que s'es cargada un escafandre. escafanhada nf, cf Ubaud Dicort :
« peignée, rixe »
TdF ‘escafagnado’ escafanhadura nf, cf Ubaud Dicort :
« chose ébouriffante ; emportement » TdF escafanhar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, prendre aux cheveux, ébouriffer ;
battre, rosser ; écraser, écacher,
écarbouiller » TdF escafanhar (s’) v pron : « se prendre aux cheveux ; se gendarmer,
s’emporter » TdF jos
‘escafagna’ escafanilha : residú de cambe. escafar 1 (v. tr.) (v. TdF ‘escafa 1’) : esfaçar / far disparéisser ; raiar. escafar (s') : s'esfaçar. escafar 2 (v. tr.) (v. TdF ‘escafa 2’) : descoscolhar de mongetas, de peses... ; closcar d'amètlas, de noses... escafar (s') : se descoscolhar. escafarlit, -ida (abs. Dicort) : abenat, -ada. (v. escarfalit) Soi escafarlit : ne pòdi pas pus. escafarnèl : desòrdre (t.a.) ; polinada / espingada ; gorrinatge / gorrinitge. escafat, -ada : t. a. d'escafar. escaferlati nm, cf Ubaud Dicort :
« scaferlati, nom technique et administratif du tabac à
fumer » (v. TdF) escafi nm, cf Ubaud Dicort :
« ironie, feinte, semblant, raillerie » (v. TdF) Parlar d’escafi / per escafi, parler d’une
manière ironique, par dérision. (v.
TdF) escafiaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf
Ubaud Dicort : « celui, celle
qui contrefait, imitateur, trice » TdF escafiar
/ escaifar [veire escafiar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : escarnir / engaunhar / contrafar
; ofensar ; rebutar ; mespresar. escafiar / escaifar[veire escafiar] (s') v pron : se contrafar (t. a.) ; s'ofensar. escafinhar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, chiffonner, froisser, friper, bouchonner ;
meurtrir un fruit ; écacher, écraser ; contrefaire » TdF ‘escafigna’ escafinhon nm, cf Ubaud Dicort :
« soulier dont se servent les acrobates, chausson ; puanteur
des pieds, faguenas » TdF escafit 1 nm : merlussa seca e aplatida. escafit 2, -ida adj : estrech, -a ; prim, -a / linge, -ja /
esvèlt, -a ; magre, -a ; estringat, -ada. Rauba escafida. escafoïde 1, -da adj (abs. Dicort) : de la forma d'una barca. escafoïde 2 nm, cf Ubaud Dicort : « (anat.) scaphoïde »
(Per Noste) escafoirar (v. tr.) : enterrar ; amagar coma cal. escafolhar (v. tr.) : espotir quicòm de mòl, quicòm que fa de chuc. escafolhar (s') : s'espotir. escafolhat, -ada : espotit, -ida. escafolhum nm sing : espotidura. escafuèlh nm, cf Ubaud Dicort : « ramée, v. rama » (v. TdF) escag (R. III, 143) [veire escach, cf Ubaud Dicort] nm : escapolon (retalh d'estòfa) ; un cèrt nombre de ; quicòm de passa (de rèsta) Un brave escag : un grand nombre. escaganhar (s') : s'escagassar (s'esperforçar en van per cagar) ; s'esperforçar en van (t. a.) ; far mala fin. escagaraulum (abs. Dicort) :
escagaròls en general. (v. cagaraulum) escagaròl / escargòl [ ~ escaragòl] nm, cf Ubaud Dicort : molusc gasteropòd del clòsc en espirala ; « vis d’Archimède » (v. TdF jos ‘escaragòu’). escaragolaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : v. escagarotaire. escaragòt nm, cf Ubaud Dicort : v. escaragòl. (v. TdF jos ‘escagarol’) escagarotaire [ ~ escagarolaire], -aira n, cf Ubaud Dicort : persona qu'amassa e que vend d'escagaròls ; « mangeur d’escargots » TdF jos ‘escaragoulaire’. escagarotar (v. tr.) : amassar d'escagaròls. escagarotièira : recipient per metre d'escagaròls. escagarrar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort :
« crouler, se démolir » (Carrasco) escagassament : clòt / afaissament / depression de terren. |
|
escagassar (v. tr.) : afaissar ; espotir ; aplatir ; afrabar (t. a.) escagassar (s') : s'esperforçar per cagar ; s'esperforçar en general (t. a.) ; assajar de cantar coma lo gal (en parlant de la galina) ; s'acoconar ; s'afaissar ; s'aplatir ; s'espotir ; s'esbosenar. Los ostals vièlhs finisson que s'escagassan. « escaiernar » v : v. escaiuernhar (abs. Dicort). escaifar v (non preconizat Dicort) : v. escafiar. escairada nf, cf Ubaud Dicort :
v. escairejada. (v. TdF jos
‘esqueirejado’) escairaire, -aira n : persona que met quicòm a l'escaire, « qui trace des lignes en équerre » (v. TdF) ; persona que fa un plan en forma d'escac. escairar (v. tr.) : talhar o dispausar quicòm per que sos costats o sos caires sián a l'escaire. Escairar una fusta. escairard nm, cf Ubaud Dicort :
« pièce de bois équarrie, solive » TdF ‘esqueirard’ escairatge nm, cf Ubaud Dicort :
« (charpenterie) équarrissage » (Fettuciari) escaire 1 nm : instrument de dos costats perpendiculars en forma d'L (èla) o de T (té) per far d'angles dreches. Metre d’escaire, mettre d’équerre, disposer en équerre. (v. Ubaud Dicort e TdF) Fals escaire, fausse équerre. (v.
Ubaud Dicc. scient. p. 81) escaire 2 / escàser [veire escaire, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : arribar ; advenir. escaire (s') / escàser (s’) [veire escaire (s’)] v pron : se capitar ; s'endevenir. escairejada
nf, cf Ubaud Dicort :
« combat à coups de pierres, lapidation » TdF ‘esqueirejado’ escairejaire,
-aira n, cf Ubaud Dicort :
« nm, combattant à coups de pierres, enfant qui lance
bien les pierres, frondeur, v. acairaire » (v. TdF) escairejar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, poursuivre à coups de pierres, lapider, v. acairar »
(v. TdF
‘esqueireja’) escairejatge
nm, cf Ubaud Dicort :
(v. escairejar) escaire-onglet
nm, cf Ubaud Dicort :
« équerre à onglet » escairon nm : anglada
(pichon angle de tèrra), « petit
champ » (Alibert) escais nm /
escaisnom [escais--nom nm] : subrenom
/ fals nom (nom donat a q.q. d'après un defaut corporal, una tissa, un
vici, una qualitat, l'airal d'origina...) ; escapolon / escag (tròç de rèsta) ; retalh
d'estòfa [v. escach]. Cuèissacort es l'escais
d'un òme cambacort. Curaplat es l'escais d'un
brave manjaire. Fumamai es l'escais d'un brave
fumaire. Bonapasta es l'escais d'un
òme bravàs. Frejafont : sortit de Font Freja. Malivernat. Fug-la-fam. Malapadena... (cartulari
de Concas) escais (per -) loc adv, cf Ubaud Dicort :
« Las filhas de Tolosa
s’apèlan per escais Mondinas. » (v. TdF ‘escais’) escaisnomenar (abs. Dicort) (v. tr.) : donar un
escais. (v. escaisnommar) L'an escaisnomenat Ventregròs. v. p. 19. escaissa nf, cf Ubaud Dicort :
« morsure, meurtrissure, plaie » TdF escaissar 1 (v. tr.) : « rompre la mâchoire » ; esquinçar
/ estripar ; enlevar un tròç de quicòm ; desrabar
per traccion (v. TdF
jos ‘esqueissa
1’) ; rompre (en parlant d'una branca jol pes de la frucha) ;
escueissar / descueissar : (rompre las cuèissas ; desrabar una branca)
[v. escuissar] ; escaissar 2 (v. tr.) : donar un escais ; se trufar. Escaissar es un sinonim d'escaisnomenar. escaisson : escais / escaisnom. escaissut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « qui a un
sobriquet » TdF escaiuernar (v. tr.) (abs. Dicort ; p. 151 : v. escaluernar) : esbleugir / ofensar la vista (lutz tròp viva) ; pivelar / falquetar / fascinar. escal : clòsc de nose, d'amètla... ; envolopa de frucha ; còca d'uòu. escal de carreta (abs. Dicort) : carrelièch (caissa / endedins de carreta) escala : aplech de fust, de còrda, de metal... fach amb dos montants units per de travèrsas, e que servís a montar o a davalar d'endacòm ; classificacion ierarquiqua que servís de referéncia. escalabacon nm, cf Ubaud Dicort :
« petit grimpereau, en Languedoc, v. escalaperon » (v. TdF ‘escalo-bacoun’), « grimpereau
(Certhia familiaris) » (Alibert) escalabalcon n (v. TdF
jos ‘escalo-bacoun’ ; abs. Dicort) : v. jos escalabarris. escala balet (abs. Dicort
e TdF) :
aucèl escalaire (Certhia familiaris). (v. escalaperon) escala
barris [escalabarris nm, cf Ubaud Dicort]
/ escala balcon (v. escalabalcon) : « (qui grimpe aux remparts), celui qui
escalade un mur, grimpeur, v. escalaire » ; mena
d'aucèls (Certhia muraria) ; grisòla / claveta /
claupèire (clau de sant Pèire) ;
« myriapode, insecte, v. milapatas » (v. TdF ‘escalo-bàrri’). escalabernat nm, cf Ubaud Dicort :
« grimpereau familier, oiseau, v. escalaperon » (v. TdF ‘escalo-bernat’) escalabissar v, cf Ubaud Dicort :
v. escabissar. (v. TdF jos ‘escabissa’) escalabrar 1 (v. tr.) : arrapar endacòm ; escaladar. escalabrar (s') : s'arrapar endacòm coma o fa una cabra. escalabrar 2 v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, pourfendre, écharper ; harasser,
excéder » (v. TdF ‘escalabra 1’) escalabrat, -ada : cabrat, -ada. escalabrejar v, cf Ubaud Dicort :
« v int, grimper partout, grimper sur une hauteur
scabreuse » TdF escalabrinar (v. tr. e intr.) : arrapar ; escaladar. (v. TdF jos ‘escalabreja’) escalabrós, -osa : escarpat, -ada. Paret de montanha escalabrosa. escalada : accion o resulta d'escalar, d'escaladar. escaladar (v. tr.) : escalar / montar / pujar ; montar amb una escala, una còrda de noses... Escaladar una montanha. escaladís, -dissa : que pòt èsser escalat, -ada, escaladat, -ada. escaladoira nf :
mena d'aucèl (Certhia muraria), « grimpereau familier,
v. escalaperon » (v.
TdF) escalador : travolh / debanador, debanadoira per
la seda. escalafenièira
nm, cf Ubaud Dicort :
« (qui grimpe au fenil) gueux, mendiant, paillard
immonde ; valet d’écurie » TdF ‘escalo-feniero’ escalafenolh
nm, cf Ubaud Dicort :
« (qui grimpe au fenouil) petit grimpereau, oiseau, v. escalaperon » (v. TdF ‘escalo-fenoui’) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|