escacièr 1 (R. III, 149), -ièira adj e n  : « monté sur des échasses » TdF ‘escassié’, persona que camina amb d'escaças ; estropiat.

escacièr 2 nm : aucèl nautcambat. (v. cambalong, cambarut)

Becada, bernat pescaire, cigonha... son d'escacièrs.

escaçolat, -ada : ratat, -ada (entamenat, -ada pels rats) ; bercat per accident (en parlant d'un formatge)

escaçon : pichona quantitat. (v. escasson)

escacs (m. pl.) : mena de jòc.

Jòc dels escacs, jeu des échecs. (v. TdF jos ‘esca 1’)

escada nf, cf Ubaud Dicort : « vermille, vers de terre enfilés ensemble pour servir d’appât, v. arescada » (v. TdF ‘escado’)

« escadajorns » : v. cadajorns.

Vestit d’escadajorns < Vestit dels cadajorns (v. dicc. d'Alibèrt, p. 21, agglutinacion) : vestit de setmana.

escadèrna : estarengla (festuc que s'engulha jos la pèl)

escadra nf (non preconizat Dicort) : ensemble de naviris de guèrra jols òrdre d'un amiral. (v. esquadra)

escadrilha nf (non preconizat Dicort)  : unitat elementala de l'aviacion militara ; ensemble de naviris leugièrs. (v. esquadrilha)

escadron nm (non preconizat Dicort) : unitat de cavalariá, de gendarmariá o de blindats. (v. esquadron)

ESCAF- : forma prefixada del grèc skaphè (barca)  v. escafandre - escafoïde, -a.

escafa nf, cf Ubaud Dicort : « insterstice, fissure, vide, trou, entre deux pièces de bois ou deux planches superposées » TdF

escafadal nm, cf Ubaud Dicort : « pour chafaud, échafaud » TdF

escafadura : accion d'escafar (d'esfaçar) ; esfaçadura.

escafaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui efface » TdF

escafalar (v. tr. e intr.) : rompre ; asclar ; bresar ; espetar de rire.

escafalar (s') : se rompre jol pes de la frucha ; s'espetar de rire.

escafalh : accion de batre las espigas d'una garba ; gran engrunat per escafalh.

escafalhar (v. tr.) : batre las espigas d'una garba ; espotir.

escafament nm, cf Ubaud Dicort : « effacement » (Fettuciari) ; « rayement » (Laus)

escafandre : aplech que permet de trabalhar e de respirar jos l'aiga.

L'escafandre foguèt inventat a Espalion (Roergue)

escafandrièr nm, -ièira : persona que s'es cargada un escafandre.

escafanhada nf, cf Ubaud Dicort : « peignée, rixe » TdF ‘escafagnado’

escafanhadura nf, cf Ubaud Dicort : « chose ébouriffante ; emportement » TdF

escafanhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, prendre aux cheveux, ébouriffer ; battre, rosser ; écraser, écacher, écarbouiller » TdF

escafanhar (s’) v pron : « se prendre aux cheveux ; se gendarmer, s’emporter » TdF jos ‘escafagna’

escafanilha : residú de cambe.

escafar 1 (v. tr.) (v. TdF ‘escafa 1’) : esfaçar / far disparéisser ; raiar.

escafar (s') : s'esfaçar.

escafar 2 (v. tr.) (v. TdF ‘escafa 2’) : descoscolhar de mongetas, de peses... ; closcar d'amètlas, de noses...

escafar (s') : se descoscolhar.

escafarlit, -ida (abs. Dicort) : abenat, -ada. (v. escarfalit)

Soi escafarlit : ne pòdi pas pus.

escafarnèl : desòrdre (t.a.) ; polinada / espingada ; gorrinatge / gorrinitge.

escafat, -ada : t. a. d'escafar.

escaferlati nm, cf Ubaud Dicort : « scaferlati, nom technique et administratif du tabac à fumer » (v. TdF)

escafi nm, cf Ubaud Dicort : « ironie, feinte, semblant, raillerie » (v. TdF)

Parlar d’escafi / per escafi, parler d’une manière ironique, par dérision. (v. TdF)

escafiaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui contrefait, imitateur, trice » TdF

escafiar / escaifar [veire escafiar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : escarnir / engaunhar / contrafar ; ofensar ; rebutar ; mespresar.

escafiar / escaifar[veire escafiar] (s') v pron : se contrafar (t. a.) ; s'ofensar.

escafinhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, chiffonner, froisser, friper, bouchonner ; meurtrir un fruit ; écacher, écraser ; contrefaire » TdF ‘escafigna’

escafinhon nm, cf Ubaud Dicort : « soulier dont se servent les acrobates, chausson ; puanteur des pieds, faguenas » TdF

escafit 1 nm : merlussa seca e aplatida.

escafit 2, -ida adj : estrech, -a ; prim, -a / linge, -ja / esvèlt, -a ; magre, -a ; estringat, -ada.

Rauba escafida.

escafoïde 1, -da adj (abs. Dicort) : de la forma d'una barca.

escafoïde 2 nm, cf Ubaud Dicort : « (anat.) scaphoïde » (Per Noste)

escafoirar (v. tr.) : enterrar ; amagar coma cal.

escafolhar (v. tr.) : espotir quicòm de mòl, quicòm que fa de chuc.

escafolhar (s') : s'espotir.

escafolhat, -ada : espotit, -ida.

escafolhum nm sing : espotidura.

escafuèlh nm, cf Ubaud Dicort : « ramée, v. rama » (v. TdF)

escag (R. III, 143) [veire escach, cf Ubaud Dicort] nm : escapolon (retalh d'estòfa) ; un cèrt nombre de ; quicòm de passa (de rèsta)

Un brave escag : un grand nombre.

escaganhar (s') : s'escagassar (s'esperforçar en van per cagar) ; s'esperforçar en van (t. a.) ; far mala fin.

escagaraulum (abs. Dicort) : escagaròls en general. (v. cagaraulum)

escagaròl / escargòl [ ~ escaragòl] nm, cf Ubaud Dicort : molusc gasteropòd del clòsc en espirala ; « vis d’Archimède » (v. TdF jos ‘escaragòu’).

escaragolaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : v. escagarotaire.

escaragòt nm, cf Ubaud Dicort : v. escaragòl. (v. TdF jos ‘escagarol’)

escagarotaire [ ~ escagarolaire], -aira n, cf Ubaud Dicort : persona qu'amassa e que vend d'escagaròls ; « mangeur d’escargots » TdF jos ‘escaragoulaire’.

escagarotar (v. tr.) : amassar d'escagaròls.

escagarotièira : recipient per metre d'escagaròls.

escagarrar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « crouler, se démolir » (Carrasco)

escagassament : clòt / afaissament / depression de terren.

 

 

escagassar (v. tr.) : afaissar ; espotir ; aplatir ; afrabar (t. a.)

escagassar (s') : s'esperforçar per cagar ; s'esperforçar en general (t. a.) ; assajar de cantar coma lo gal (en parlant de la galina) ; s'acoconar ; s'afaissar ; s'aplatir ; s'espotir ; s'esbosenar.

Los ostals vièlhs finisson que s'escagassan.

« escaiernar » v : v. escaiuernhar  (abs. Dicort).

escaifar v (non preconizat Dicort) : v. escafiar.

escairada nf, cf Ubaud Dicort : v. escairejada. (v. TdF jos ‘esqueirejado’)

escairaire, -aira n : persona que met quicòm a l'escaire, « qui trace des lignes en équerre » (v. TdF) ; persona que fa un plan en forma d'escac.

escairar (v. tr.) : talhar o dispausar quicòm per que sos costats o sos caires sián a l'escaire.

Escairar una fusta.

escairard nm, cf Ubaud Dicort : « pièce de bois équarrie, solive » TdF ‘esqueirard’

escairatge nm, cf Ubaud Dicort : « (charpenterie) équarrissage » (Fettuciari)

escaire 1 nm : instrument de dos costats perpendiculars en forma d'L (èla) o de T (té) per far d'angles dreches.

Metre d’escaire, mettre d’équerre, disposer en équerre. (v. Ubaud Dicort e TdF)

Fals escaire, fausse équerre. (v. Ubaud Dicc. scient. p. 81)

escaire 2 / escàser [veire escaire, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : arribar ; advenir.

escaire (s') / escàser (s’) [veire escaire (s’)] v pron : se capitar ; s'endevenir.

escairejada nf, cf Ubaud Dicort : « combat à coups de pierres, lapidation » TdF ‘esqueirejado’

escairejaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « nm, combattant à coups de pierres, enfant qui lance bien les pierres, frondeur, v. acairaire » (v. TdF)

escairejar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, poursuivre à coups de pierres, lapider, v. acairar » (v. TdF ‘esqueireja’)

escairejatge nm, cf Ubaud Dicort : (v. escairejar)

escaire-onglet nm, cf Ubaud Dicort : « équerre à onglet »

escairon nm : anglada (pichon angle de tèrra), « petit champ » (Alibert)

escais nm / escaisnom [escais--nom nm] : subrenom / fals nom (nom donat a q.q. d'après un defaut corporal, una tissa, un vici, una qualitat, l'airal d'origina...) ; escapolon / escag (tròç de rèsta) ; retalh d'estòfa [v. escach].

Cuèissacort es l'escais d'un òme cambacort.

Curaplat es l'escais d'un brave manjaire.

Fumamai es l'escais d'un brave fumaire.

Bonapasta es l'escais d'un òme bravàs.

Frejafont : sortit de Font Freja.

Malivernat. Fug-la-fam. Malapadena... (cartulari de Concas)

escais (per -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « Las filhas de Tolosa s’apèlan per escais Mondinas. » (v. TdF ‘escais’)

escaisnomenar (abs. Dicort) (v. tr.) : donar un escais. (v. escaisnommar)

L'an escaisnomenat Ventregròs. v. p. 19.

escaissa nf, cf Ubaud Dicort : « morsure, meurtrissure, plaie » TdF

escaissar 1 (v. tr.) : « rompre la mâchoire » ; esquinçar / estripar ; enlevar un tròç de quicòm ; desrabar per traccion (v. TdF jos ‘esqueissa 1’) ; rompre (en parlant d'una branca jol pes de la frucha) ; escueissar / descueissar : (rompre las cuèissas ; desrabar una branca) [v. escuissar] ;

escaissar 2 (v. tr.) : donar un escais ; se trufar.

Escaissar es un sinonim d'escaisnomenar.

escaisson : escais / escaisnom.

escaissut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « qui a un sobriquet » TdF

escaiuernar (v. tr.) (abs. Dicort ; p. 151 : v. escaluernar) : esbleugir / ofensar la vista (lutz tròp viva) ; pivelar / falquetar / fascinar.

escal : clòsc de nose, d'amètla... ; envolopa de frucha ; còca d'uòu.

escal de carreta (abs. Dicort) : carrelièch (caissa / endedins de carreta)

escala : aplech de fust, de còrda, de metal... fach amb dos montants units per de travèrsas, e que servís a montar o a davalar d'endacòm ; classificacion ierarquiqua que servís de referéncia.

escalabacon nm, cf Ubaud Dicort : « petit grimpereau, en Languedoc, v. escalaperon » (v. TdF ‘escalo-bacoun’), « grimpereau (Certhia familiaris) » (Alibert)

escalabalcon n (v. TdF jos ‘escalo-bacoun’ ;  abs. Dicort) : v. jos escalabarris.

escala balet (abs. Dicort e TdF) : aucèl escalaire (Certhia familiaris). (v. escalaperon)

escala barris [escalabarris nm, cf Ubaud Dicort] / escala balcon  (v. escalabalcon) : « (qui grimpe aux remparts), celui qui escalade un mur, grimpeur, v. escalaire » ; mena d'aucèls (Certhia muraria) ; grisòla / claveta / claupèire (clau de sant Pèire) ; « myriapode, insecte, v. milapatas » (v. TdF ‘escalo-bàrri’).

escalabernat nm, cf Ubaud Dicort : « grimpereau familier, oiseau, v. escalaperon » (v. TdF ‘escalo-bernat’)

escalabissar v, cf Ubaud Dicort : v. escabissar. (v. TdF jos ‘escabissa’)

escalabrar 1 (v. tr.) : arrapar endacòm ; escaladar.

escalabrar (s') : s'arrapar endacòm coma o fa una cabra.

escalabrar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, pourfendre, écharper ; harasser, excéder » (v. TdF ‘escalabra 1’)

escalabrat, -ada : cabrat, -ada.

escalabrejar v, cf Ubaud Dicort : « v int, grimper partout, grimper sur une hauteur scabreuse » TdF

escalabrinar (v. tr. e intr.) : arrapar ; escaladar. (v. TdF jos ‘escalabreja’)

escalabrós, -osa : escarpat, -ada.

Paret de montanha escalabrosa.

escalada : accion o resulta d'escalar, d'escaladar.

escaladar (v. tr.) : escalar / montar / pujar ; montar amb una escala, una còrda de noses...

Escaladar una montanha.

escaladís, -dissa : que pòt èsser escalat, -ada, escaladat, -ada.

escaladoira nf : mena d'aucèl (Certhia muraria), « grimpereau familier, v. escalaperon » (v. TdF)

escalador : travolh / debanador, debanadoira per la seda.

escalafenièira nm, cf Ubaud Dicort : « (qui grimpe au fenil) gueux, mendiant, paillard immonde ; valet d’écurie » TdF ‘escalo-feniero’

escalafenolh nm, cf Ubaud Dicort : « (qui grimpe au fenouil) petit grimpereau, oiseau, v. escalaperon » (v. TdF ‘escalo-fenoui’)