|
|
|
|
|
|
erotofobia : crenta patologica de la sexualitat. erotografomania : tissa d'escriure, de dessenhar o de pénher quicòm d'erotic. erotoman, -a adj e n : persona que patís d'erotomania. erotomania : passion sexuala exacerbada / foliá sexuala. èrp nm / èrpia nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : ròsse / carràs (aplech per aplanar la tèrra) erpegador : ròsse / carràs. erpegar (v. tr. e intr.) : rossegar. (v. TdF jos ‘erpia’) erpejar v, cf Ubaud Dicort : v. erpegar. (v. TdF jos ‘erpia’) erpès : afeccion inflamatòria de la pèl. erpet nm, cf Ubaud Dicort : « herse [v. èrp] » (Carrasco) erpetic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « herpétique » (Rapin) erpetisme nm, cf Ubaud Dicort : « herpétisme » (Rapin) erpetologia nf, cf Ubaud Dicort : « herpétologie » (Rapin) èrpia nf : v. èrp. erpiaire nm, -a : persona qu'erpia, que rossèga. erpiar / erpegar (v. tr.) : rossegar (aplanar la tèrra) erpiatge : accion de rossegar, d'aplanar la tèrra. èrra 1 (f.) [ ~ èrre nm] : nom de la letra R. èrra 2 nf, cf Ubaud Dicort : « erre, errement, train, allure, trace, voie (vieux) » (v. TdF ‘erro’) Tornem-nos ara a nòstra èrra. (v. TdF) errament nm (R. III, 140) (abs. Dicort) : esgarament / fauta / pecat, « errement » (Rapin). (v. erraments) erraments nm pl, cf Ubaud Dicort : « errements » (Laus) errança : error / engan / engana. errant, -a : que camina a l'aventura. errar (v. intr.) : anar a l'azard, a l'aventura ; s'enganar. errata (lat.) nm / nm pl, cf Ubaud Dicort : errors comesas dins l'impression d'un libre. erratic, -a : que seguís pas un camin segur (t. a.) erratum (lat.) (abs. Dicort) : singular del latin errata v. çaisús (errata). errièira : campat d'èrs. v. pus bas. erronèament adv, cf Ubaud Dicort : « erronément » (v. erronèu) erronèu, -èa : alunhat, -ada de çò verai, de çò just ; endecat, -ada d'error. error nf : accion de s'alunhar de çò verai, de çò just ; concèpte, opinion non confòrmes a la vertat ; « crépuscule » TdF. A l’error, entre chien et loup, au crépuscule. (v. TdF) èrs (subs. m.) (plt.) : lentilha (Vicia ervilia) èrsa : ondada (movement de la mar) ersada nf, cf Ubaud Dicort : « vague » (Rapin) « ersana » : v. açana. ersatz nm, cf Ubaud Dicort : « ersatz » (Per Noste) ersejar (v. intr.) : far d'èrsas / far d'ondadas. èrtz (abs. Dicort) (masc., pl. : èrses) : unitat de frequéncia. v. Hertz. (v. hèrtz) ertzian, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva a l'èrtz. (v. hertzian ) Ondas ertzianas. erubescent, -a adj, cf Ubaud Dicort : « érubescent, -e » (Per Noste) erubescéncia nf, cf Ubaud Dicort : « érubescence » (Rapin) erucifòrme, -ma adj, cf Ubaud Dicort : « éruciforme ». (v. eruga 1) eructacion : accion o resulta d'eructar. eructar (v. tr.) : far de ròts / rotar. erudicion : resulta d'una vasta instruccion. erudit, -a (subs. e adj.) : qu'a d'erudicion. eruga 1 nf : larva vermifòrma del parpalhòl. eruga 2 nf, cf Ubaud Dicort : « roquette, plante, v. roqueta plus usité » (v. TdF e L. 158) eruginós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « érugineux, -euse » (Laus), « vert, verdâtre, couleur de vert-de-gris » (Honnorat) erupcion : dejeccions de lava, de ròcs... d'un volcan ; aparicion de pustulas sus la pèl. eruptiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « éruptif, -ive » (Laus) ES- : prefix popular del latin ex (idèa de supression). v. tanben a EX- ES- : prefix popular que denòta una accion o un càmbiament d'estat, e que se pòt muda en em- v. esmerçar / emmerçar. ES- : prefix popular que servís a far de doblets. v. esbolir. -ÉS, -ESA : sufix, del lat. -ensis que vòl dire : - que demòra a : Rodanés, -esa ; Tolonés, -esa... - relatiu, -iva a : tarnés, -esa ; borgés, -esa ; cortés, -esa... -ESA : sufix, del latin -ensis (idèa de qualitat) v. fermesa – abilesa. èsa (abs. Dicort) : casaca d'Arlatenca (v. lèsa) esarrièrs [veire en arrièr, cf Ubaud Dicort] (adv.) : en arrè / enrè ; de per darrièr. esavant [veire en avant, cf Ubaud Dicort] (adv.) : en avant ; de per davant. esavant [veire enavant, cf Ubaud Dicort] (subs. m.) : avança ; adreça. esbadar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « s’ouvrir » (L. 158) esbadalhar (v. tr.) : entredobrir / far badar. esbadalhar (s') v pron : s'entredobrir / badar ; « se prendre à bâiller » TdF jos ‘esbadaia’. esbadaular (v. tr.) : obrir d'a fons (completament) ; « faire bâiller, crevasser, v. abadalhar » (v. TdF jos ‘desbadaula’) esbadaular (s') : s'obrir d'a fons. esbaïment : accion o resulta d'esbaïr o de s'esbaïr. esbaïr (v. tr.) : estabosir (estonar bravament) ; meravilhar. esbaïr (s') : demorar estabosit, -ida (meravilhat, -ada) esbalanç nm, cf Ubaud Dicort : « branle, balancement, mouvement que se donne un voltigeur de corde » TdF Éstre en esbalanç, être en suspens. (v. TdF) esbalançar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, ouvrir à deux battants, v. alandar » (v. TdF) esbalançar (s') v pron : prene palada [e non pas prene d'élan (fr)], « se mettre en branle ; s’ouvrir à deux battants » TdF esbalausida : enlusernament / esbleugiment. (v. embalausida) esbalausidura : causa bravament estonanta. (v. embalausidura) esbalausiment : esbalausida / esbleugiment. (v. embalausiment)
|
|
esbalausir (v. tr.) : enlusernar / esbleugir / estonar / meravilhar / estabosir. (v. embalausir) esbalausir (s') : s'estonar / se meravilhar / s'estabosir. esbalausissent, -a adj, cf Ubaud Dicort : « étonnant, étourdissant, éblouissant, ante » TdF esbalordir v, cf Ubaud Dicort : v. abalordir. (v. TdF jos ‘abalourdi’) esbandir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, chasser, expulser » TdF esbandir (s’) v pron : « s’enfuir, se dissiper, déguerpir » TdF jos ‘esbandi’ esbarbadoira : supòrt per batre las garbas. (v. TdF) esbarbalhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, crevasser ; détacher le brou des noix ; écarbouiller, mettre en pièces, en marmelade » (v. TdF) esbarbar (v. tr.) : desbarbar (desrabar la barba) « ébarber, ôter les bavures » ; batre las garbas ; desbarbenar v. desbarbenar. (v. TdF ‘esbarba’) esbarbar (s') v pron : se desrabar la barba « perdre sa barbe, ses bavures » TdF jos ‘esbarba’. esbarbolar v, cf Ubaud Dicort : v. esbarbalhar. (v. TdF jos ‘esbarbaia’) esbardosir (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « s’embourber » TdF suppl esbarjable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « effroyable » TdF esbarjar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rompre les mâchoires, casser la gueule » TdF esbarjar (s’) v pron : se casser la mâchoire, se défigurer en tombant, se rompre le cou » TdF jos ‘esbarja’ esbarlugada nf, cf Ubaud Dicort : « éblouissement » TdF suppl esbarlugar (v. tr.) : « donner la berlue, éblouir, v. embarlugar plus correct » (v. TdF) ; estabosir. esbarrancar (v. tr.) : copar / bresar. esbarrar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, t. d’orfèvrerie, dégrossir, ôter le superflu à l’ouvrage qui sort du moule » TdF esbat : movement folastre ; divertiment. esbatement nm, cf Ubaud Dicort : « ébats, divertissement » (L. 158) (v. esbat) esbatós, -osa : qu'aima los divertiments. esbatre v, cf Ubaud Dicort : « v tr, battre, secouer (vieux), v. espolsar ; amuser, divertir, v. amusar » (v. TdF) esbatre (s') : se bolegar (se donar de movement) ; se divertir. esbatut, -uda part pas, cf Ubaud Dicort : (v. esbatre) esbaucar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, égayer, divertir » (TdF) esbaucar (s’) v pron : « se dissiper, s’égayer, se délasser » TdF jos ‘esbauca’ esbaudiment : accion o resulta d'esbaudir o de s'esbaudir. esbaudir (v. tr.) : alegrar / regaudir ; desrevelhar (s.f.) ; divertir. esbaudir (s') : s'alegrar / se regaudir ; se desrevelhar (s.f) ; se divertir. esbefiar (v. tr.) : estonar bravament / estabosir. esbegut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : v. embegut. (v. TdF ‘esbegu’) esbeleg (del gallés BEL : brilhar) : liuç / beleg. esbelejar (v. intr.) : belejar / liuçar. esbeluc nm, cf Ubaud Dicort : « éblouissement [v. esbelugar 2] » (Sèrras-Ess.) esbelugar 1 (v. intr.) : far de belugas ; esbelugar 2 (v. tr.) (Alibert) : esbleugir. esbercar (v. tr.) : oscar (far una òsca, far d'òscas) Ai esbercada la dalha. esbercar (s') : s'oscar. Mon volam s'es esbercat sus un rocàs. esberit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « éveillé, ée, dégourdi, ie, sémillant, fringant, ante, égrillard, gaillard, arde, espiègle » TdF ‘esberi’ esberlar (v. tr.) : rompre ; bresar ; fendasclar ; esbercar. esberlar (s') : se rompre ; se bresar ; se fendasclar ; s'esbercar. esbèrt, -èrda adj : desrevelhat, -ada / despèrt, -a ; desgordit, -ida esbeure v, cf Ubaud Dicort : v. embeure. (v. TdF jos ‘embeure’) esbiçolar (s') : s'alimenar (se rotlar) dins l'èrba, dins la posca... a causa d'un brave prusitge. Agacha consí lo can s'esbiçola pel prat ! esbigossar (v. tr.) : doblet de bigossar (trabalhar amb lo bigòs) esbilhonar (v. tr.) : debitar un rol en bilhas. esbinhaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui s’esquiche, au jeu de reversi » TdF esbinhar (s’) v (v. Ubaud Dicort) : « décamper, prendre la fuite ; s’esquicher, au jeu de reversi, ne pas faire la levée » TdF ‘esbigna (s’) esbirre nm, cf Ubaud Dicort : « sbire » (v. Rapin) esblancassar (v. intr.) : pallir / venir palle, -a / venir blanc, -a. esbleugiment : accion o resulta d'esbleugir. esbleugir (v. tr.) : ofuscar la vista amb una lutz tròp viva. esbleugissent, -a : qu'ofusca la vista amb una lutz tròp viva. esbòç [esbòs] (m.) : pus primièira forma d'una estatua, d'una pintura... (v. escàpol) esboçar [esbossar] (v. tr.) : far l'esbòç d'una estatua, d'una pintura... (v. escapolar) esboconar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, couper en petits morceaux, morceler, v. abocinar » (v. TdF) esbodelar / esbudelar (v. tr.) : estripar / esventrar / espançar. (v. esbudelar) esbodelar / esbudelar (s') : s'esventrar / s'espançar. esbodenament : avalancament (massa que se destaca del tròç e que cabussa) esbodenar (v. tr.) : conflar quicòm al punt de o far espetar. La pluèja esbodena la frucha, las parets. esbodenar (s') : s'espetar d'èsser tròp ventrut, -uda ; s'entredobrir / badar / se fendilhar ; s'espetar ; s'avalancar. esbodenat, -ada : t. a. çaisús. esbofada nf, cf Ubaud Dicort : « action de pouffer de rire » TdF esbofar v, cf Ubaud Dicort : « v intr e pron, pouffer » TdF Esbofar de rire, pouffer de rire. (v. TdF) esbolargar (v. tr.) : espaventar. esboldrament nm : avalencament / esbodenament. esboldrar (s') : se crebar e cabussar / s'avalancar. esbolh 1 nm (Alibert) : esbodenament / avalencament. esbolh 2 nm : « bouillonnement sans chaleur, v. bolh » (v. TdF jos ‘esboui’) esbolhament 1 nm / esbolhadís (Alibert ; abs. Dicort) : esbodenament / avalencament. esbolhament 2 nf : « ébullition, apparition de petits boutons sur tout le corps » (Alibert jos esbolhar 2) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|