erotofobia : crenta patologica de la sexualitat.

erotografomania : tissa d'escriure, de dessenhar o de pénher quicòm d'erotic.

erotoman, -a adj e n : persona que patís d'erotomania.

erotomania : passion sexuala exacerbada / foliá sexuala.

èrp nm / èrpia nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : ròsse / carràs (aplech per aplanar la tèrra)

erpegador : ròsse / carràs.

erpegar (v. tr. e intr.) : rossegar. (v. TdF jos ‘erpia’)

erpejar v, cf Ubaud Dicort : v. erpegar. (v. TdF jos ‘erpia’)

erpès : afeccion inflamatòria de la pèl.

erpet nm, cf Ubaud Dicort : « herse [v. èrp] » (Carrasco)

erpetic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « herpétique » (Rapin)

erpetisme nm, cf Ubaud Dicort : « herpétisme » (Rapin)

erpetologia nf, cf Ubaud Dicort : « herpétologie » (Rapin)

èrpia nf : v. èrp.

erpiaire nm, -a : persona qu'erpia, que rossèga.

erpiar / erpegar (v. tr.) : rossegar (aplanar la tèrra)

erpiatge : accion de rossegar, d'aplanar la tèrra.

èrra 1 (f.) [ ~ èrre nm] : nom de la letra R.

èrra 2 nf, cf Ubaud Dicort : « erre, errement, train, allure, trace, voie (vieux) » (v. TdF erro’)

Tornem-nos ara a nòstra èrra. (v. TdF)

errament nm (R. III, 140) (abs. Dicort) : esgarament / fauta / pecat, « errement » (Rapin). (v. erraments)

erraments nm pl, cf Ubaud Dicort : « errements » (Laus)

errança : error / engan / engana.

errant, -a : que camina a l'aventura.

errar (v. intr.) : anar a l'azard, a l'aventura ; s'enganar.

errata (lat.) nm / nm pl, cf Ubaud Dicort : errors comesas dins l'impression d'un libre.

erratic, -a : que seguís pas un camin segur (t. a.)

erratum  (lat.) (abs. Dicort) : singular del latin errata v. çaisús (errata).

errièira : campat d'èrs. v. pus bas.

erronèament adv, cf Ubaud Dicort : « erronément » (v. erronèu)

erronèu, -èa : alunhat, -ada de çò verai, de çò just ; endecat, -ada d'error.

error nf : accion de s'alunhar de çò verai, de çò just ; concèpte, opinion non confòrmes a la vertat ; « crépuscule » TdF.

A l’error, entre chien et loup, au crépuscule. (v. TdF)

èrs (subs. m.) (plt.) : lentilha (Vicia ervilia)

èrsa : ondada (movement de la mar)

ersada nf, cf Ubaud Dicort : « vague » (Rapin)

« ersana » : v. açana.

ersatz nm, cf Ubaud Dicort : « ersatz » (Per Noste)

ersejar (v. intr.) : far d'èrsas / far d'ondadas.

èrtz (abs. Dicort) (masc., pl. : èrses) : unitat de frequéncia. v. Hertz. (v. hèrtz)

ertzian, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva a l'èrtz. (v. hertzian  )

Ondas ertzianas.

erubescent, -a adj, cf Ubaud Dicort : « érubescent, -e » (Per Noste)

erubescéncia nf, cf Ubaud Dicort : « érubescence » (Rapin)

erucifòrme, -ma adj, cf Ubaud Dicort : « éruciforme ». (v. eruga 1)

eructacion : accion o resulta d'eructar.

eructar (v. tr.) : far de ròts / rotar.

erudicion : resulta d'una vasta instruccion.

erudit, -a (subs. e adj.) : qu'a d'erudicion.

eruga 1 nf : larva vermifòrma del parpalhòl.

eruga 2 nf, cf Ubaud Dicort : « roquette, plante, v. roqueta plus usité » (v. TdF e L. 158)

eruginós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « érugineux, -euse » (Laus), « vert, verdâtre, couleur de vert-de-gris » (Honnorat)

erupcion : dejeccions de lava, de ròcs... d'un volcan ; aparicion de pustulas sus la pèl.

eruptiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « éruptif, -ive » (Laus)

ES- : prefix popular del latin ex (idèa de supression). v. tanben a EX-

ES- : prefix popular que denòta una accion o un càmbiament d'estat, e que se pòt muda en em-  v. esmerçar / emmerçar.

ES- : prefix popular que servís a far de doblets. v. esbolir.

-ÉS, -ESA : sufix, del lat. -ensis que vòl dire :

- que demòra a : Rodanés, -esa ; Tolonés, -esa...

- relatiu, -iva a : tarnés, -esa ; borgés, -esa ; cortés, -esa...

-ESA : sufix, del latin -ensis (idèa de qualitat)  v. fermesa – abilesa.

èsa (abs. Dicort) : casaca d'Arlatenca

(v. lèsa)

esarrièrs [veire en arrièr, cf Ubaud Dicort] (adv.) : en arrè / enrè ; de per darrièr.

esavant [veire en avant, cf Ubaud Dicort] (adv.) : en avant ; de per davant.

esavant [veire enavant, cf Ubaud Dicort] (subs. m.) : avança ; adreça.

esbadar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « s’ouvrir » (L. 158)

esbadalhar (v. tr.) : entredobrir / far badar.

esbadalhar (s') v pron : s'entredobrir / badar ; « se prendre à bâiller » TdF jos ‘esbadaia’.

esbadaular (v. tr.) : obrir d'a fons (completament) ; « faire bâiller, crevasser, v. abadalhar » (v. TdF jos ‘desbadaula’)

esbadaular (s') : s'obrir d'a fons.

esbaïment : accion o resulta d'esbaïr o de s'esbaïr.

esbaïr (v. tr.) : estabosir (estonar bravament) ; meravilhar.

esbaïr (s') : demorar estabosit, -ida (meravilhat, -ada)

esbalanç nm, cf Ubaud Dicort : « branle, balancement, mouvement que se donne un voltigeur de corde » TdF

Éstre en esbalanç, être en suspens. (v. TdF)

esbalançar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, ouvrir à deux battants, v. alandar » (v. TdF)

esbalançar (s') v pron : prene palada [e non pas prene d'élan (fr)], « se mettre en branle ; s’ouvrir à deux battants » TdF

esbalausida : enlusernament / esbleugiment. (v. embalausida)

esbalausidura : causa bravament estonanta. (v. embalausidura)

esbalausiment : esbalausida / esbleugiment. (v. embalausiment)

 

 

 

 

esbalausir (v. tr.) : enlusernar / esbleugir / estonar / meravilhar / estabosir. (v. embalausir)

esbalausir (s') : s'estonar / se meravilhar / s'estabosir.

esbalausissent, -a adj, cf Ubaud Dicort : « étonnant, étourdissant, éblouissant, ante » TdF

esbalordir v, cf Ubaud Dicort : v. abalordir. (v. TdF jos ‘abalourdi’)

esbandir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, chasser, expulser » TdF

esbandir (s’) v pron : « s’enfuir, se dissiper, déguerpir » TdF jos ‘esbandi’

esbarbadoira : supòrt per batre las garbas. (v. TdF)

esbarbalhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, crevasser ; détacher le brou des noix ; écarbouiller, mettre en pièces, en marmelade » (v. TdF)

esbarbar (v. tr.) : desbarbar (desrabar la barba) « ébarber, ôter les bavures » ; batre las garbas ; desbarbenar  v. desbarbenar. (v. TdF esbarba’)

esbarbar (s') v pron : se desrabar la barba « perdre sa barbe, ses bavures » TdF jos ‘esbarba’.

esbarbolar v, cf Ubaud Dicort : v. esbarbalhar. (v. TdF jos ‘esbarbaia’)

esbardosir (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « s’embourber » TdF suppl

esbarjable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « effroyable » TdF

esbarjar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rompre les mâchoires, casser la gueule » TdF

esbarjar (s’) v pron : se casser la mâchoire, se défigurer en tombant, se rompre le cou » TdF jos ‘esbarja’

esbarlugada nf, cf Ubaud Dicort : « éblouissement » TdF suppl

esbarlugar (v. tr.) : « donner la berlue, éblouir, v. embarlugar plus correct » (v. TdF) ;  estabosir.

esbarrancar (v. tr.) : copar / bresar.

esbarrar v, cf Ubaud Dicort : « v tr,  t. d’orfèvrerie, dégrossir, ôter le superflu à l’ouvrage qui sort du moule » TdF

esbat : movement folastre ; divertiment.

esbatement nm, cf Ubaud Dicort : « ébats, divertissement » (L. 158) (v. esbat)

esbatós, -osa : qu'aima los divertiments.

esbatre v, cf Ubaud Dicort : « v tr, battre, secouer (vieux), v. espolsar ; amuser, divertir, v. amusar » (v. TdF)

esbatre (s') : se bolegar (se donar de movement) ; se divertir.

esbatut, -uda part pas, cf Ubaud Dicort : (v. esbatre)

esbaucar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, égayer, divertir » (TdF)

esbaucar (s’) v pron : « se dissiper, s’égayer, se délasser » TdF jos ‘esbauca’

esbaudiment : accion o resulta d'esbaudir o de s'esbaudir.

esbaudir (v. tr.) : alegrar / regaudir ; desrevelhar (s.f.) ; divertir.

esbaudir (s') : s'alegrar / se regaudir ; se desrevelhar (s.f) ; se divertir.

esbefiar (v. tr.) : estonar bravament / estabosir.

esbegut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : v. embegut. (v. TdF esbegu’)

esbeleg (del gallés BEL : brilhar) : liuç / beleg.

esbelejar (v. intr.) : belejar / liuçar.

esbeluc nm, cf Ubaud Dicort : « éblouissement [v. esbelugar 2] » (Sèrras-Ess.)

esbelugar 1 (v. intr.) : far de belugas ;

esbelugar 2 (v. tr.) (Alibert) :  esbleugir.

esbercar (v. tr.) : oscar (far una òsca, far d'òscas)

Ai esbercada la dalha.

esbercar (s') : s'oscar.

Mon volam s'es esbercat sus un rocàs.

esberit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « éveillé, ée, dégourdi, ie, sémillant, fringant, ante, égrillard, gaillard, arde, espiègle » TdF esberi’

esberlar (v. tr.) : rompre ; bresar ; fendasclar ; esbercar.

esberlar (s') : se rompre ; se bresar ; se fendasclar ; s'esbercar.

esbèrt, -èrda adj : desrevelhat, -ada / despèrt, -a ; desgordit, -ida

esbeure v, cf Ubaud Dicort : v. embeure. (v. TdF jos ‘embeure’)

esbiçolar (s') : s'alimenar (se rotlar) dins l'èrba, dins la posca... a causa d'un brave prusitge.

Agacha consí lo can s'esbiçola pel prat !

esbigossar (v. tr.) : doblet de bigossar (trabalhar amb lo bigòs)

esbilhonar (v. tr.) : debitar un rol en bilhas.

esbinhaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui s’esquiche, au jeu de reversi » TdF

esbinhar (s’) v (v. Ubaud Dicort: « décamper, prendre la fuite ;  s’esquicher, au jeu de reversi, ne pas faire la levée » TdF esbigna (s’)

esbirre nm, cf Ubaud Dicort : « sbire » (v. Rapin)

esblancassar (v. intr.) : pallir / venir palle, -a / venir blanc, -a.

esbleugiment : accion o resulta d'esbleugir.

esbleugir (v. tr.) : ofuscar la vista amb una lutz tròp viva.

esbleugissent, -a : qu'ofusca la vista amb una lutz tròp viva.

esbòç [esbòs] (m.) : pus primièira forma d'una estatua, d'una pintura...  (v. escàpol)

esboçar [esbossar] (v. tr.) : far l'esbòç d'una estatua, d'una pintura... (v. escapolar)

esboconar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, couper en petits morceaux, morceler, v. abocinar » (v. TdF)

esbodelar / esbudelar (v. tr.) : estripar / esventrar / espançar. (v. esbudelar)

esbodelar / esbudelar (s') : s'esventrar / s'espançar.

esbodenament : avalancament (massa que se destaca del tròç e que cabussa)

esbodenar (v. tr.) : conflar quicòm al punt de o far espetar.

La pluèja esbodena la frucha, las parets.

esbodenar (s') : s'espetar d'èsser tròp ventrut, -uda ; s'entredobrir / badar / se fendilhar ; s'espetar ; s'avalancar.

esbodenat, -ada : t. a. çaisús.

esbofada nf, cf Ubaud Dicort : « action de pouffer de rire » TdF

esbofar v, cf Ubaud Dicort : « v intr e pron, pouffer » TdF

Esbofar de rire, pouffer de rire. (v. TdF)

esbolargar (v. tr.) : espaventar.

esboldrament nm : avalencament / esbodenament.

esboldrar (s') : se crebar e cabussar / s'avalancar.

esbolh 1 nm (Alibert) : esbodenament / avalencament.

esbolh 2 nm : « bouillonnement sans chaleur, v. bolh » (v. TdF jos ‘esboui’)

esbolhament 1 nm / esbolhadís (Alibert ; abs. Dicort) : esbodenament / avalencament.

esbolhament 2 nf : « ébullition, apparition de petits boutons sur tout le corps » (Alibert jos esbolhar 2)