|
|
|||
|
|
|
|
|
|
eretatge (Alibert, Basic) (R. III, 527) [veire eiretatge (v. Ubaud Dicort e TdF)] nm : patrimòni. erètge, -tja adj e n : persona que sosten una eretgia. eretgia : doctrina contrària als dògmes de la Glèisa. eretgir (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « embrasser l’hérésie » (L. 157) eretic, -a adj e n : entacat, -ada d'eretgia (t. a.) ereticament adv, cf Ubaud Dicort : « hérétiquement » eretièr (Alibert, Basic) (R. VI, 246) [veire eiretièr (v. Ubaud Dicort e TdF)], -ièira n : persona que recep bens o argent (o bens e argent) d'una persona defuntada. ERG- : forma prefixada del grèc ergòn (òbra, trabalh) erg [èrg 1] nm : unitat de trabalh. erg [èrg 2] (duna) nm, cf Ubaud Dicort : vasta region de Saharà cobèrta de dunas. Grand Èrg Occidental. (Argeria) ergastoplasma (m.) : reticulum (lat.) endoplasmic granulós. ergastul nm, cf Ubaud Dicort : « ergastule » (Rapin) -ERGIA : forma sufixada del grèc ergòn (òbra, trabalh) v. energia - sinergia... ERGO- : forma prefixada del grèc ergòn (òbra, trabalh) ergogenèsi (f.) : ensemble dels factors qu'amòdan la creissença. ergograf : aparelh per estudiar lo trabalh muscular. ergografia : tecnica d'estudi del trabalh muscular. ergòl : nom generic de tota matèria quimica capabla d'intrar dins la composicion d'una mescla de propulsion. ergomètre : aparelh per mesurar lo trabalh muscular. ergometria : tecnica de mesura del trabalh muscular. ergonòm, -a n, cf Ubaud Dicort : « ergonome » (Rapin) ergonomia : ensemble dels estudis per organizar lo trabalh en fonccion de çò recercat e de las condicions d'adaptacion de l'òme a son trabalh. ergonomic, -a : relatiu, -iva a l'ergonomia. ergonomista (m. e f.) : especialista (m. e f.) d'ergonomia. ergosteròl (del fr. ergot ; v. ERGOT- ) : steròl que se tròba dins l'esperon del segal banut e dins la levadura de cervesa. ERGOT- : forma prefixada del francés ergoté (banut / cornut) ergòt nm, cf Ubaud Dicort : « discussion où l’on ergote » TdF ‘ergot 1’ ergotaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « ergoteur, euse » TdF’ ergotar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, ergoter » TdF ‘ergouta 1’ ergotamina : alacaloïd del segal banut. « ergotat, -ada » (fr.) : banut, -uda / cornut, -uda (caracteristica del segal atacat per un parasit sonat en latin Secale cornutum e que se manifèsta per un esperon que buta sus l'espiga). Blat « ergotat » (fr.) : blat banut / blat cornut (l.p.) ergoterapia : ensemble de trabalhs manuals simples per apasiar e ocupar los malauts mentals. ergotina : extrach liquid emostatic e vasoconstrictor del segal banut. ergotisme : intoxicacions amodadas per una utilizacion alimentària esperlongada del segal banut. Eric : prenom. eriç : mamifèr insectivòr (Erinaceus europaeus) eriç de mar : equinodèrm de la clòsca eriçada de puas. eriçada nf, cf Ubaud Dicort : « prise aux cheveux, secousse qu’on donne à quelqu’un en le prenant par les cheveux, peignée » TdF ‘eirissado’ eriçament nm, cf Ubaud Dicort : « hérissement » TdF ‘eirissamen’ eriçar (v. tr.) : quilhar lo pel coma las puas d'un eriç ; « mettre en colère, irriter » TdF ‘eirissa’. eriçar (s') v pron : se quilhar (pel) ; « se mettre en colère, s’animer, s’emporter » (v. TdF jos ‘eirissa’) eriçat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « hérissé, ébouriffé ; dressé, animé, ée » TdF jos ‘eirissa’ Es tot eriçat, il est en colère. (v. TdF) eriçon nm, cf Ubaud Dicort : « hérisson, animal, v. eriç ; enveloppe épineuse des châtaignes, v. pelós 1 ; ancienne machine de guerre » TdF ‘eirissoun’, « hérisson, poutre garnie de pointes de fer servant de barrière » (L. 157) erièr [veire airièr 1, cf Ubaud Dicort] nm : ventador (maquina de ventar lo cerealum) erigible, -bla : que se pòt erigir (que se pòt quilhar) erigir (v. tr.) : quilhar (t. a.) ; elevar / bastir. erigir (s') v pron : « s’ériger » (Rapin) S'erigir en arbitre, en jutge... erisipèla nf : inflamacion aguda de la pèl. eristic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « éristique » (Laus) erisipelatós, -osa : relatiu a una erisipèla. eritèma (m.) : congestion cutanèa rojosa. eritematós, -osa : relatiu, -iva a un eritèma ; que patís d'eritèma. ERITR- : forma prefixada del grèc erythròs (roge) eritrasma : dermatòsi (f.) dels dos engues amodada per una micòsi. eritremia : augmentacion patologica del nombre dels globilhons roges, del volum globular total, e iperplasia de la mesolha dels òsses. ERITRO- : forma prefixada del grèc erythròs (roge) eritroblast : cellula maire dels eritrocits. eritriblastòsi (f.) : preséncia patologica d'eritroblasts dins lo sang. eritrocianòsi (f.) : per temps freg, roge violet del tèrç inferior de las cambas de joventas mal regladas e portadas a patir d'engeladuras. eritrocit : globilhon roge. eritrocitòsi (f.) : augmentacion patologica del nombre de globilhons roges. eritrodermia : nom generic de mai d'una mena de dermatiti. eritrofagia : fagocitòsi (f.) dels globilhons roges.
|
|
eritrofobia : crenta patologica de venir roge. eritrogèn, -a : que fa venir la pèl roja. eritrolisi (f.) : emolisi (destruccion dels globilhons roges) eritropatia : malautiá dels globilhons roges. eritroplasia : taca roja permanenta sus la fava del penis (lat.) que pòt venir cancerosa. eritròsi (f.) : facilitat granda per venir roge de la cara ; afeccion dels que patisson d'eritremia. eritroxilon : mena de planta tropicala. eritruria : coloracion roja de las urinas. èrm 1 ~ èrme, -ma adj, cf Ubaud Dicort : « inculte ; solitaire, mélancolique » TdF Tèrra èrma, terre inculte. (v. TdF) èrm 2 [ ~ èrme] nm : desèrt ; landa / calm. Bèl Èrm (ermàs) : Nom de lòc que lo francés a mudat bèstiament en « Bel air » ermafrodita adj e n (m. e f.) : dels dos sèxes. ermafroditisme : preséncia dels dos sèxes dins una persona, un animal o una planta. ermàs : bèl èrm ; frau / acampestriment / bosiga / frachiva. ermassir (s') : se mudar en frachiva / s'acampestrir. (v. enermassir (s’)) ermasson nm, cf Ubaud Dicort : « petite friche » TdF èrme nm : v. èrm. ermeneutic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « herméneutique » (Rapin) ermeneutica nf : sciéncia de l'interpretacion dels tèxtes sacrats. Ermengarda : prenom. ermet nm, cf Ubaud Dicort : « petite lande » TdF ermetic, -a : que laissa pas passar l'aire ; clus / escur. ermeticament : d'un biais ermetic. ermetisme nm, cf Ubaud Dicort : « hermétisme » (Rapin) ermin, -a adj, cf Ubaud Dicort : « d’hermine » (L. 158) ermina nf : mamifèr carnassièr (Armenius mus) ermineta nf, cf Ubaud Dicort : « herminette, outil de charpentier, v. aisseta » (v. TdF jos ‘armineto’) erminièr nm, cf Ubaud Dicort : « marchand de peaux d’hermine » (L. 158) ermita n (m. e f.) : que viu dins un èrm (desèrt) (t. a.) ermital, -a adj, cf Ubaud Dicort : « d’ermite » (L. 158) ermitan, -a n, cf Ubaud Dicort : « nm, ermite » TdF ermitanatge nm, cf Ubaud Dicort : « ermitage » (L. 158) ermitatge / ermitòri nm : demòra d'ermita o d'ermitas. « ermòl » : v. armolh [armòlh]. ermon nm, cf Ubaud Dicort : v. ermet. (v. TdF jos ‘ermet’) ermós, -osa (abs. Dicort) : qu'a la natura d'un èrm. (v. èrm 1) ermitòri nm : v. ermitatge. ernès : mata de boissons. Ernèst - Ernestina : prenoms. èrnha : lagui / pensament / embestiament ; meissanta umor. Qué las as ? - Ai las èrnhas ! ernhar (v. tr.) : « chagriner, inquiéter » ; embestiar, « provoquer, quereller » TdF. ernhòla nf, cf Ubaud Dicort : « personne chagrine, v. renòsi » (v. TdF) ernhós,-osa / ernhut,-uda adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : laguiós / pensamentós,-osa. (# erniós) ernia : organ o tròç d'organ que sortís de sa cavitat. erniari 1, -ària adj, cf Ubaud Dicort : « adj m, herniaire » TdF Bendatge erniari, bandage herniaire. (v. TdF) erniari 2, -ària n, cf Ubaud Dicort : « nm, chirurgien qui traite les hernies » TdF erniòla nf, cf Ubaud Dicort : « herniole, plante, v. èrba de la gravèla » (v. TdF) erniós,-osa : relatiu, -iva a una ernia. (# ernhós) ernugo adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « charnaigre ; t. de mépris, personne hargneuse, homme ou femme de rien » TdF ERO- : forma prefixada del grèc eròs, eròtòs (amor) erogèn, -a : que pòt amodar un plaser sexual. eròi nm, eroïna nf : personatge principal (legenda, drama, roman...) eroïc, -a : que fa pròva d'eroïsme. eroïcament : d'un biais eroïc. eroïcomic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « héroïcomique » (Per Noste) eroïna 1 nf : v. eròi. eroïna 2 nf, cf Ubaud Dicort : « (chim.) héroïne » (Laus) eroïnonam, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « héroïnomane » (Per Noste) eroïsme : ensemble de qualitats que fan un eròi o una eroïna. Eròs [Èros, cf Ubaud Dicort] n pr m : dieu de l'amor dins la mitrologia grèga. eròs (èros) nm : ensemble de tendéncias sexualas. (t. tecn. de psicanalisi) erosion : depression amodada per fregament. erosiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « érosif, -ive » (Laus) EROT- : forma prefixada del grèc eròs, eròtòs (amor) erotic, -a adj : relatiu, -iva a l'amor sexual. Desirs erotics. erotica nf, cf Ubaud Dicort : « érotique » eroticament : d'un biais erotic. erotisme : passion sexuala exacerbada. Erotisme d'un roman. erotizacion nf, cf Ubaud Dicort : « érotisation » (Sèrras-Ess.) L'erotizacion de la publicitat. erotizar (v. tr.) : excitar los centres nervioses que ne dependon las sensacions eroticas ; balhar un caractèr erotic. erotizar (s') : venir erotic. La mòda s'erotiza de mai en mai. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||
|
|
|
|
|