eretatge (Alibert, Basic) (R. III, 527) [veire eiretatge, cf Ubaud Dicort] nm : patrimòni.

erètge, -tja adj e n : persona que sosten una eretgia.

eretgia : doctrina contrària als dògmes de la Glèisa.

eretgir (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « embrasser l’hérésie » (L. 157)

eretic, -a adj e n : entacat, -ada d'eretgia (t. a.)

ereticament adv, cf Ubaud Dicort : « hérétiquement »

eretièr (Alibert, Basic) (R. VI, 246) [veire eiretièr (v. Ubaud Dicort e TdF)], -ièira n : persona que recep bens o argent (o bens e argent) d'una persona defuntada.

ERG- : forma prefixada del grèc ergòn (òbra, trabalh)

erg [èrg 1] nm : unitat de trabalh.

erg [èrg 2] (duna) nm, cf Ubaud Dicort : vasta region de Saharà cobèrta de dunas.

Grand Èrg Occidental (Argeria)

ergastoplasma (m.) : reticulum (lat.) endoplasmic granulós.

ergastul nm, cf Ubaud Dicort : « ergastule » (Rapin)

-ERGIA : forma sufixada del grèc ergòn (òbra, trabalh) v. energia - sinergia...

ERGO- : forma prefixada del grèc ergòn (òbra, trabalh)

ergogenèsi (f.) : ensemble dels factors qu'amòdan la creissença.

ergograf : aparelh per estudiar lo trabalh muscular.

ergografia : tecnica d'estudi del trabalh muscular.

ergòl : nom generic de tota matèria quimica capabla d'intrar dins la composicion d'una mescla de propulsion.

ergomètre : aparelh per mesurar lo trabalh muscular.

ergometria : tecnica de mesura del trabalh muscular.

ergonòm, -a n, cf Ubaud Dicort : « ergonome » (Rapin)

ergonomia : ensemble dels estudis per organizar lo trabalh en fonccion de çò recercat e de las condicions d'adaptacion de l'òme a son trabalh.

ergonomic, -a : relatiu, -iva a l'ergonomia.

ergonomista (m. e f.) : especialista (m. e f.) d'ergonomia.

ergosteròl (del fr. ergot) : steròl que se tròba dins l'esperon del segal banut e dins la levadura de cervesa. (v. ERGOT- )

ERGOT- : forma prefixada del francés ergoté (banut / cornut)

ergòt nm, cf Ubaud Dicort : « discussion où l’on ergote » TdF ergot 1’

ergotaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « ergoteur, euse » TdF

ergotar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, ergoter » TdF ergouta 1’

ergotamina : alacaloïd del segal banut.

« ergotat, -ada » (fr.) : banut, -uda / cornut, -uda (caracteristica del segal atacat per un parasit sonat en latin Secale cornutum e que se manifèsta per un esperon que buta sus l'espiga).

Blat « ergotat » (fr.) : blat banut / blat cornut (l.p.)

ergoterapia : ensemble de trabalhs manuals simples per apasiar e ocupar los malauts mentals.

ergotina : extrach liquid emostatic e vasoconstrictor del segal banut.

ergotisme : intoxicacions amodadas per una utilizacion alimentària esperlongada del segal banut.

Eric : prenom.

eriç : mamifèr insectivòr (Erinaceus europaeus)

eriç de mar : equinodèrm de la clòsca eriçada de puas.

eriçada nf, cf Ubaud Dicort : « prise aux cheveux, secousse qu’on donne à quelqu’un en le prenant par les cheveux, peignée » TdF eirissado’

eriçament nm, cf Ubaud Dicort : « hérissement » TdF eirissamen’

eriçar (v. tr.) : quilhar lo pel coma las puas d'un eriç ; « mettre en colère, irriter » TdF eirissa’.

eriçar (s') v pron : se quilhar (pel) ; « se mettre en colère, s’animer, s’emporter » (v. TdF jos ‘eirissa’)

eriçat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « hérissé, ébouriffé ; dressé, animé, ée » TdF jos ‘eirissa’

Es tot eriçat, il est en colère. (v. TdF)

eriçon nm, cf Ubaud Dicort : « hérisson, animal, v. eriç ; enveloppe épineuse des châtaignes, v. pelós 1 ; ancienne machine de guerre » TdF eirissoun’, « hérisson, poutre garnie de pointes de fer servant de barrière » (L. 157)

erièr [veire airièr 1, cf Ubaud Dicort] nm : ventador (maquina de ventar lo cerealum)

erigible, -bla : que se pòt erigir (que se pòt quilhar)

erigir (v. tr.) : quilhar (t. a.) ; elevar / bastir.

erigir (s') v pron : « s’ériger » (Rapin)

S'erigir en arbitre, en jutge...

erisipèla nf : inflamacion aguda de la pèl.

eristic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « éristique » (Laus)

erisipelatós, -osa : relatiu a una erisipèla.

eritèma (m.) : congestion cutanèa rojosa.

eritematós, -osa : relatiu, -iva a un eritèma ; que patís d'eritèma.

ERITR- : forma prefixada del grèc erythròs (roge)

eritrasma : dermatòsi (f.) dels dos engues amodada per una micòsi.

eritremia : augmentacion patologica del nombre dels globilhons roges, del volum globular total, e iperplasia de la mesolha dels òsses.

ERITRO- : forma prefixada del grèc erythròs (roge)

eritroblast : cellula maire dels eritrocits.

eritriblastòsi (f.) : preséncia patologica d'eritroblasts dins lo sang.

eritrocianòsi (f.) : per temps freg, roge violet del tèrç inferior de las cambas de joventas mal regladas e portadas a patir d'engeladuras.

eritrocit : globilhon roge.

eritrocitòsi (f.) : augmentacion patologica del nombre de globilhons roges.

eritrodermia : nom generic de mai d'una mena de dermatiti.

 

 

eritrofagia : fagocitòsi (f.) dels globilhons roges.

eritrofobia : crenta patologica de venir roge.

eritrogèn, -a : que fa venir la pèl roja.

eritrolisi (f.) : emolisi (destruccion dels globilhons roges)

eritropatia : malautiá dels globilhons roges.

eritroplasia : taca roja permanenta sus la fava del penis (lat.) que pòt venir cancerosa.

eritròsi (f.) : facilitat granda per venir roge de la cara ; afeccion dels que patisson d'eritremia.

eritroxilon : mena de planta tropicala.

eritruria : coloracion roja de las urinas.

èrm 1 ~ èrme, -ma adj, cf Ubaud Dicort : « inculte ; solitaire, mélancolique » TdF

Tèrra èrma, terre inculte. (v. TdF)

èrm 2 [ ~ èrme] nm : desèrt ; landa / calm.

Bèl Èrm : (ermàs) Nom de lòc que lo francés a mudat bèstiament en « Bel air »

ermafrodita adj e n (m. e f.) : dels dos sèxes.

ermafroditisme : preséncia dels dos sèxes dins una persona, un animal o una planta.

ermàs : bèl èrm ; frau / acampestriment / bosiga / frachiva.

ermassir (s') : se mudar en frachiva / s'acampestrir. (v. enermassir (s’))

ermasson nm, cf Ubaud Dicort : « petite friche » TdF

èrme nm : v. èrm.

ermeneutic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « herméneutique » (Rapin)

ermeneutica nf : sciéncia de l'interpretacion dels tèxtes sacrats.

Ermengarda : prenom.

ermet nm, cf Ubaud Dicort : « petite lande » TdF

ermetic, -a : que laissa pas passar l'aire ; clus / escur.

ermeticament : d'un biais ermetic.

ermetisme nm, cf Ubaud Dicort : « hermétisme » (Rapin)

ermin, -a adj, cf Ubaud Dicort : « d’hermine » (L. 158)

ermina nf : mamifèr carnassièr (Armenius mus)

ermineta nf, cf Ubaud Dicort : « herminette, outil de charpentier, v. aisseta » (v. TdF jos ‘armineto’)

erminièr nm, cf Ubaud Dicort : « marchand de peaux d’hermine » (L. 158)

ermita n (m. e f.) : que viu dins un èrm (desèrt) (t. a.)

ermital, -a adj, cf Ubaud Dicort : « d’ermite » (L. 158)

ermitan, -a n, cf Ubaud Dicort : « nm, ermite » TdF

ermitanatge nm, cf Ubaud Dicort : « ermitage » (L. 158)

ermitatge / ermitòri nm : demòra d'ermita o d'ermitas.

« ermòl » : v. armolh [armòlh].

ermon nm, cf Ubaud Dicort : v. ermet. (v. TdF jos ‘ermet’)

ermós, -osa (abs. Dicort) : qu'a la natura d'un èrm. (v. èrm 1)

ermitòri nm : v. ermitatge.

ernès : mata de boissons.

Ernèst - Ernestina : prenoms.

èrnha : lagui / pensament / embestiament ; meissanta umor.

Qué las as ? - Ai las èrnhas !

ernhar (v. tr.) : « chagriner, inquiéter » ; embestiar, « provoquer, quereller » TdF.

ernhòla nf, cf Ubaud Dicort : « personne chagrine, v. renòsi » (v. TdF)

ernhós,-osa / ernhut,-uda adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : laguiós / pensamentós,-osa. (# erniós)

ernia : organ o tròç d'organ que sortís de sa cavitat.

erniari 1, -ària adj, cf Ubaud Dicort : « adj m, herniaire » TdF

Bendatge erniari, bandage herniaire. (v. TdF)

erniari 2, -ària n, cf Ubaud Dicort : « nm, chirurgien qui traite les hernies » TdF

erniòla nf, cf Ubaud Dicort : « herniole, plante, v. èrba de la gravèla » (v. TdF)

erniós,-osa : relatiu, -iva a una ernia. (# ernhós)

ernugo adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « charnaigre ; t. de mépris, personne hargneuse, homme ou femme de rien » TdF

ERO- : forma prefixada del grèc eròs, eròtòs (amor)

erogèn, -a : que pòt amodar un plaser sexual.

eròi nm, eroïna nf : personatge principal (legenda, drama, roman...)

eroïc, -a : que fa pròva d'eroïsme.

eroïcament : d'un biais eroïc.

eroïcomic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « héroïcomique » (Per Noste)

eroïna 1 nf : v. eròi.

eroïna 2 nf, cf Ubaud Dicort : « (chim.) héroïne » (Laus)

eroïnonam, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « héroïnomane » (Per Noste)

eroïsme : ensemble de qualitats que fan un eròi o una eroïna.

Eròs [Èros, cf Ubaud Dicort] n pr m : dieu de l'amor dins la mitrologia grèga.

eròs (èros) nm : ensemble de tendéncias sexualas. (t. tecn. de psicanalisi)

erosion : depression amodada per fregament.

erosiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « érosif, -ive » (Laus)

EROT- : forma prefixada del grèc eròs, eròtòs (amor)

erotic, -a adj : relatiu, -iva a l'amor sexual.

Desirs erotics.

erotica nf, cf Ubaud Dicort : « érotique »

eroticament : d'un biais erotic.

erotisme : passion sexuala exacerbada.

Erotisme d'un roman.

erotizacion nf : « érotisation » (Sèrras-Ess.)

L'erotizacion de la publicitat.

erotizar (v. tr.) : excitar los centres nervioses que ne dependon las sensacions eroticas ; balhar un caractèr erotic.

erotizar (s') : venir erotic.

La mòda s'erotiza de mai en mai.