èrba dels agacins : (Heliotropium europum) ; (Anthyllis barba Jovis)

èrba dels amoroses : (Coronilla scorpioides)

èrba dels bons òmes blanca : (Salvia Sclarea)

èrba dels bons òmes blava : (Salvia pratensis)

èrba dels canaris : (Senecio vulgaris)

èrba dels cans : (Scrofularia canina)

èrba dels escuts : (Lysimachia nummularia)

èrba dels esternuts : (Achillea ptarnica)

èrba dels granons : (Dulcamara)

èrba dels passerats : tirassa (Polygonum aviculare)

èrba dels paumons : (Marchantia polymorpha)

èrba dels pesolhs : (Colchicum autumnale) ; (Pedicularis) ; (Delphinium Staphisagria)

èrba dels tinhoses : (Tussilago petasites)

èrba dels tirons : (Utricularia vulgaris)

èrba dels uèlhs : (Chelidonium majus)

èrba dels vèrms :(Tanacetum vulgare) ; (Valeriana dioica)

èrba doça : (Valeriana officinalis)

èrba enrabiada : (Plumbago europa)

èrba farinèla : (Chenopodium album)

èrba fèrramuòl : (Farsetia clypeata)

èrba figuièira : (Parietaria officinalis)

èrba fina : (Clinopodium calamintha) ; (C. vulgare) ; frigola (Thymus vulgaris) ; pebre d'ase (Satureia hortensis)

èrba forcadèla : blat de palun (Agrostis canina)

èrba grassa : (Pinguicula vulgaris)

èrba gravada : (Galium saccharatum)

èrba grepa [grèpia (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘erbo-grepo’)] nf : (Picridium vulgare) ; (Sonchus oleraceus)

èrba grisa : (Filago)

èrba ivernenca : (Teucrium champitys)

èrba jauna : (Reseda Luteola)

èrba laurina : (Daphne Gnidium) ; (D. laureola)

èrba maurèla : (Dulcamara) ; (Statice salsuginea) ; (Parietaria diffusa) ; negreput (Solanum nigrum)

èrba menuda : frigola (Thymus vulgaris)

èrba meravilhosa : (Verbena officinalis)

èrba mòla : (Bromus mollis) ; (Bromus tectorum)

èrba molha : olca lanuda (Holcus lanatus) ; trauca saca (Bromus tectorum) ; sauta robin (Hordeum murinum)

èrba mosca : èrba-abelha (Ophrys muscifera) ; (Solanum nigrum)

èrba ninarra (l.p.) : (Poa megastachia)

èrba nosada : èrba dels passerats (Polygonum aviculare)

èrba peganta : (Galium aparine)

èrba pelosa : (Veronica agrestis) ; (Stachys germanica) ; (Picridium hieracium)

èrba perlièira : (Lithospermum); erniari (Herniaria glabra)

èrba pinèla : creisson fèr (Biscutella lævigata)

èrba ponchetada : (Hyoseris radiata)

èrba pradenca : (Anthoxanthum odoratum)

èrba prima : (Draba verna)

èrba punaisa : pudenta (Erigeron odoratus) ; (Tanacetum vulgare)

èrba romieva : tanarida (Tanecetum balsamita) ; (T. vulgare)

èrba ronhièira : luna campana (Inula campana)

èrba rossa : (Andryala)

èrba rotlanta [rotlant (v. Ubaud Dicort e TdF ‘erbo-roulant’)] nf : panicaut (Eryngium campestre)

èrba ruca : faucilha (Coronilla scorpioides) ; (Ornithopus)

èrba salada : vineta (Rumex acetosa)

èrba sangnosa [sagnosa (v. sagnar)] nf : tirassa (Polygonum aviculare)

èrba sanguina : (Paronychia argentea)

èrba santa : (Santolina)

èrba sens cordura : (Sempervivum altissimum)

èrba sens còstas : (Ophioglossum vulgatum)

èrba sucrada : verbena (Verbena officinalis)

èrba talhenca : (Carex muricata) ; (Carex pallescens)

èrba terribla : (Globularia vulgaris)

èrba tremblanta / èrba d'amor / tremblant (m.) : (Briza media)

erbacèa nf, cf Ubaud Dicort : « herbacée » (v. çai jos)

erbacèu, -èa adj, cf Ubaud Dicort : « herbacé, -e » (Laus)

erbada nf, cf Ubaud Dicort : « tourte aux herbes » TdF

erbalha nf sing : èrba menuda.

erbar (v. tr.) : metre a l'èrba ; pàisser d'èrba.

erbarés nm, cf Ubaud Dicort : « diverses sortes de mauvaises herbes, lieu où elle abondent » TdF

erbari nm, cf Ubaud Dicort : « (bot.) herbier » (Laus)

erbariá nf, cf Ubaud Dicort : « marché aux herbes, v. plaça » (v. TdF ‘erbarié’)

 

 

erbàs nm (TdF ;  abs. Dicort) : mata d'èrba marrida ; gròssa mata d'èrba.

erbassa : èrba marrida ; èrba verenosa ; èrba espessa ; (Verbascum Thapsus)

erbassièira nf / erbassèra (Alibert ; abs. Dicort) : cleda ; cabanat ; truna / fenial / escura.

erbassièr nm, cf Ubaud Dicort : v. erbatgièr 1. (v. TdF jos ‘erbagié’)

erbat nm : las èrbas en general.

erbatge : l'èrba de pels prats.

erbatgièr 1, -ièira n, cf Ubaud Dicort : « nm, berger qui achète l’herbe d’un pacage et la fait paître à son troupeau » TdF ‘erbagié’

erbatgièr 2, -ièira adj (abs. Dicort) : « herbager, -ère » (Laus)

erbatgiu 1, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « plein d’herbages, fourrageux, euse, dru, ue » TdF ‘erbagièu’

erbatgiu 2 nm, cf Ubaud Dicort : « herbage, pacage » TdF

erbejar (v. tr.) : copar d'èrba ; bicar / sarclar ; metre al verd ; gardar lo bestial (lo far pàisser)

erbeta nf : èrba corta e menuda ; bleda ; vineta ; jolverd. (v. erbetas)

erbeta de mar nf, cf Ubaud Dicort : « bette maritime, plante, v. bleda de mar » (v. TdF)

erbetas nf pl : finas èrbas.

èrbi nm : (quimia) « erbium » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 353)

erbicida (m.) adj (dels genres)  e nm : substància quimica que tua las èrbas.

erbicòla (adj m. e f.) (abs. Dicort) : que viu dins las èrbas o sus las èrbas.

erbièira nf, cf Ubaud Dicort : « herbière, vendeuse d’herbes » TdF

erbièr nm, cf Ubaud Dicort : « herbier ; grenier à foin ; gésier, second estomac de certains oiseaux ; rumen, panse des ruminants » TdF

erbilh : èrba menuda e espessa que cobrís la tèrra.

erbilha nf, cf Ubaud Dicort : « petite herbe en général, gazon, herbage » TdF ‘erbiho’

erbilhon nm, cf Ubaud Dicort : « brin d’herbe, gazon » TdF

erbivòr, -a : que s'avida de plantas.

erbolada nf, cf Ubaud Dicort : « sorte de ragoût ou de flan » TdF

erbolaire nm, cf Ubaud Dicort : « traité sur les vertus des plantes » TdF

erbolariá nf, cf Ubaud Dicort : v. erbariá. (v. TdF jos ‘erbarié’)

erbolat : tanons (brotas de caulet a la prima)

erbolha : pejoratiu per èrba.

erbona nf, cf Ubaud Dicort : « petite herbe, herbe courte » TdF

erboralh nm / erboralha nf sing, cf Ubaud Dicort : « les mauvaises herbes en généra, gazon » TdF jos ‘erbourai’

erboram nm sing, cf Ubaud Dicort : « toutes sortes d’herbes, les plantes herbacées » TdF

erborilha nf : las èrbas en general « bonne herbe, herbe médicinale en général » TdF ‘erbouriho’.

erborista (m. e f.) : persona que vend de plantas medicinalas.

erboristariá nf, cf Ubaud Dicort : « herboristerie » (Sèrras-Ess.)

erborizacion : accion o resulta d'erborizar.

erborizaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui herborise ; flâneur, flagorneur, enjôleur, v. manèfle » (v. TdF)

erborizar (v. intr.) : culhir de plantas per las estudiar ; « baguenauder, flâner, perdre du temps » TdF.

erborós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « où les plantes abondent, où il croît beaucoup d’herbes » TdF

erbós, -osa / erbut, -uda : plen d'èrba ; cobèrt d'èrba.

erbòt nm, cf Ubaud Dicort : « brin d’herbe, v. erbòta » (v. TdF suppl)

erbòta nf, cf Ubaud Dicort : « petite herbe, v. erbeta » (v. TdF)

erbum nm sing : las èrbas en general.

erbut, -uda : erbós, -osa.

Ercul [ ~ Erculès] n pr m : prenom ; constellacion entremièg lo Boièr e la Lira ;

ercul nm, cf Ubaud Dicort : òme d'una extraordinària fòrça fisica.

Erculès n pr m, cf Ubaud Dicort : v. Ercul. (v. TdF jos ‘Ercule’)

erculèu, -èa adj, cf Ubaud Dicort : « herculéen, -enne » (Laus)

ère nm, cf Ubaud Dicort : « t. de pratique, hoir, héritier (vieux), v. eiretièr » (v. TdF)

ereccion : accion o resulta d'erigir (quilhar) o de s'erigir.

erectil, -a : susceptible, -a d'ereccion.

erectilitat nf : qualitat de çò erectil.

erector, -a adj (abs. Dicort) : qu'erigís (que far levar, que fa quilhar), « érecteur, -trice » (v. Per Noste)

ereditari, -ària : relatiu, -iva a l'ereditat.

ereditàriament adv, cf Ubaud Dicort : « héréditairement » (Rapin)

ereditat nf : transmission dels ascendents als descendents d'unas particularitats fisicas o psiquicas.

eremitic, -a : relatiu, -iva a l'eremitisme.

eremitisme : mòde de vida dels ermitas dins un airal desèrt.

erenta (a tota -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « d’une manière effrénée, de toutes ses forces » TdF jos ‘reinto

-ERÈSI : forma sufixada del grèc hairesis (idèa de separacion) v. aferèsi - dierèsi - exerèsi.

eresiarca nm, cf Ubaud Dicort : « hérésiarque » TdF

eretar (Alibert, Basic) (L. 157) [veire eiretar (v. Ubaud Dicort e TdF)] (v. tr.) : recebre bens o argent (o bens e argent) d'una persona defuntada.

D’ela avètz eiretat. (v. TdF)