|
||||
|
|
|
|
|
|
èrba dels agacins : (Heliotropium europum) ; (Anthyllis barba Jovis) èrba dels amoroses : (Coronilla scorpioides) èrba dels bons òmes blanca : (Salvia Sclarea) èrba dels bons òmes blava : (Salvia pratensis) èrba dels canaris : (Senecio vulgaris) èrba dels cans : (Scrofularia canina) èrba dels escuts : (Lysimachia nummularia) èrba dels esternuts : (Achillea ptarnica) èrba dels granons : (Dulcamara) èrba dels passerats : tirassa (Polygonum aviculare) èrba dels paumons : (Marchantia polymorpha) èrba dels pesolhs : (Colchicum autumnale) ; (Pedicularis) ; (Delphinium Staphisagria) èrba dels tinhoses : (Tussilago petasites) èrba dels tirons : (Utricularia vulgaris) èrba dels uèlhs : (Chelidonium majus) èrba dels vèrms :(Tanacetum vulgare) ; (Valeriana dioica) èrba doça : (Valeriana officinalis) èrba enrabiada : (Plumbago europa) èrba farinèla : (Chenopodium album) èrba fèrramuòl : (Farsetia clypeata) èrba figuièira : (Parietaria officinalis) èrba fina : (Clinopodium calamintha) ; (C. vulgare) ; frigola (Thymus vulgaris) ; pebre d'ase (Satureia hortensis) èrba forcadèla : blat de palun (Agrostis canina) èrba grassa : (Pinguicula vulgaris) èrba gravada : (Galium saccharatum) èrba grepa [grèpia (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘erbo-grepo’)] nf : (Picridium vulgare) ; (Sonchus oleraceus) èrba grisa : (Filago) èrba ivernenca : (Teucrium champitys) èrba jauna : (Reseda Luteola) èrba laurina : (Daphne Gnidium) ; (D. laureola) èrba maurèla : (Dulcamara) ; (Statice salsuginea) ; (Parietaria diffusa) ; negreput (Solanum nigrum) èrba menuda : frigola (Thymus vulgaris) èrba meravilhosa : (Verbena officinalis) èrba mòla : (Bromus mollis) ; (Bromus tectorum) èrba molha : olca lanuda (Holcus lanatus) ; trauca saca (Bromus tectorum) ; sauta robin (Hordeum murinum) èrba mosca : èrba-abelha (Ophrys muscifera) ; (Solanum nigrum) èrba ninarra (l.p.) : (Poa megastachia) èrba nosada : èrba dels passerats (Polygonum aviculare) èrba peganta : (Galium aparine) èrba pelosa : (Veronica agrestis) ; (Stachys germanica) ; (Picridium hieracium) èrba perlièira : (Lithospermum); erniari (Herniaria glabra) èrba pinèla : creisson fèr (Biscutella lævigata) èrba ponchetada : (Hyoseris radiata) èrba pradenca : (Anthoxanthum odoratum) èrba prima : (Draba verna) èrba punaisa : pudenta (Erigeron odoratus) ; (Tanacetum vulgare) èrba romieva : tanarida (Tanecetum balsamita) ; (T. vulgare) èrba ronhièira : luna campana (Inula campana) èrba rossa : (Andryala) èrba rotlanta [rotlant (v. Ubaud Dicort e TdF ‘erbo-roulant’)] nf : panicaut (Eryngium campestre) èrba ruca : faucilha (Coronilla scorpioides) ; (Ornithopus) èrba salada : vineta (Rumex acetosa) èrba sangnosa [sagnosa (v. sagnar)] nf : tirassa (Polygonum aviculare) èrba sanguina : (Paronychia argentea) èrba santa : (Santolina) èrba sens cordura : (Sempervivum altissimum) èrba sens còstas : (Ophioglossum vulgatum) èrba sucrada : verbena (Verbena officinalis) èrba talhenca : (Carex muricata) ; (Carex pallescens) èrba terribla : (Globularia vulgaris) èrba tremblanta / èrba d'amor / tremblant (m.) : (Briza media) erbacèa nf, cf Ubaud Dicort : « herbacée » (v. çai jos) erbacèu, -èa adj, cf Ubaud Dicort : « herbacé, -e » (Laus) erbada nf, cf Ubaud Dicort : « tourte aux herbes » TdF erbalha nf sing : èrba menuda. erbar (v. tr.) : metre a l'èrba ; pàisser d'èrba. erbarés nm, cf Ubaud Dicort : « diverses sortes de mauvaises herbes, lieu où elle abondent » TdF erbari nm, cf Ubaud Dicort : « (bot.) herbier » (Laus) erbariá nf, cf Ubaud Dicort : « marché aux herbes, v. plaça » (v. TdF ‘erbarié’) erbàs nm (TdF ; abs. Dicort) : mata d'èrba marrida ; gròssa mata d'èrba. |
|
erbassa : èrba marrida ; èrba verenosa ; èrba espessa ; (Verbascum Thapsus) erbassièira nf / erbassèra (Alibert ; abs. Dicort) : cleda ; cabanat ; truna / fenial / escura. erbassièr nm, cf Ubaud Dicort : v. erbatgièr 1. (v. TdF jos ‘erbagié’) erbat nm : las èrbas en general. erbatge : l'èrba de pels prats. erbatgièr 1, -ièira n, cf Ubaud Dicort : « nm, berger qui achète l’herbe d’un pacage et la fait paître à son troupeau » TdF ‘erbagié’ erbatgièr 2, -ièira adj (abs. Dicort) : « herbager, -ère » (Laus) erbatgiu 1, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « plein d’herbages, fourrageux, euse, dru, ue » TdF ‘erbagièu’ erbatgiu 2 nm, cf Ubaud Dicort : « herbage, pacage » TdF erbejar (v. tr.) : copar d'èrba ; bicar / sarclar ; metre al verd ; gardar lo bestial (lo far pàisser) erbeta nf : èrba corta e menuda ; bleda ; vineta ; jolverd. (v. erbetas) erbeta de mar nf, cf Ubaud Dicort : « bette maritime, plante, v. bleda de mar » (v. TdF) erbetas nf pl : finas èrbas. èrbi nm : (quimia) « erbium » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 353) erbicida (m.) adj (dels genres) e nm : substància quimica que tua las èrbas. erbicòla (adj m. e f.) (abs. Dicort) : que viu dins las èrbas o sus las èrbas. erbièira nf, cf Ubaud Dicort : « herbière, vendeuse d’herbes » TdF erbièr nm, cf Ubaud Dicort : « herbier ; grenier à foin ; gésier, second estomac de certains oiseaux ; rumen, panse des ruminants » TdF erbilh : èrba menuda e espessa que cobrís la tèrra. erbilha nf, cf Ubaud Dicort : « petite herbe en général, gazon, herbage » TdF ‘erbiho’ erbilhon nm, cf Ubaud Dicort : « brin d’herbe, gazon » TdF erbivòr, -a : que s'avida de plantas. erbolada nf, cf Ubaud Dicort : « sorte de ragoût ou de flan » TdF erbolaire nm, cf Ubaud Dicort : « traité sur les vertus des plantes » TdF erbolariá nf, cf Ubaud Dicort : v. erbariá. (v. TdF jos ‘erbarié’) erbolat : tanons (brotas de caulet a la prima) erbolha : pejoratiu per èrba. erbona nf, cf Ubaud Dicort : « petite herbe, herbe courte » TdF erboralh nm / erboralha nf sing, cf Ubaud Dicort : « les mauvaises herbes en général, gazon » TdF jos ‘erbourai’ erboram nm sing, cf Ubaud Dicort : « toutes sortes d’herbes, les plantes herbacées » TdF erborilha nf : las èrbas en general « bonne herbe, herbe médicinale en général » TdF ‘erbouriho’. erborista (m. e f.) : persona que vend de plantas medicinalas. erboristariá nf, cf Ubaud Dicort : « herboristerie » (Sèrras-Ess.) erborizacion : accion o resulta d'erborizar. erborizaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui herborise ; flâneur, flagorneur, enjôleur, v. manèfle » (v. TdF) erborizar (v. intr.) : culhir de plantas per las estudiar ; « baguenauder, flâner, perdre du temps » TdF. erborós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « où les plantes abondent, où il croît beaucoup d’herbes » TdF erbós, -osa / erbut, -uda : plen d'èrba ; cobèrt d'èrba. erbòt nm, cf Ubaud Dicort : « brin d’herbe, v. erbòta » (v. TdF suppl) erbòta nf, cf Ubaud Dicort : « petite herbe, v. erbeta » (v. TdF) erbum nm sing : las èrbas en general. erbut, -uda : erbós, -osa. Ercul [ ~ Erculès] n pr m : prenom ; constellacion entremièg lo Boièr e la Lira ; ercul nm, cf Ubaud Dicort : òme d'una extraordinària fòrça fisica. Erculès n pr m, cf Ubaud Dicort : v. Ercul. (v. TdF jos ‘Ercule’) erculèu, -èa adj, cf Ubaud Dicort : « herculéen, -enne » (Laus) ère nm, cf Ubaud Dicort : « t. de pratique, hoir, héritier (vieux), v. eiretièr » (v. TdF) ereccion : accion o resulta d'erigir (quilhar) o de s'erigir. erectil, -a : susceptible, -a d'ereccion. erectilitat nf : qualitat de çò erectil. erector, -a adj (abs. Dicort) : qu'erigís (que far levar, que fa quilhar), « érecteur, -trice » (v. Per Noste) ereditari, -ària : relatiu, -iva a l'ereditat. ereditàriament adv, cf Ubaud Dicort : « héréditairement » (Rapin) ereditat nf : transmission dels ascendents als descendents d'unas particularitats fisicas o psiquicas. eremitic, -a : relatiu, -iva a l'eremitisme. eremitisme : mòde de vida dels ermitas dins un airal desèrt. erenta (a tota -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « d’une manière effrénée, de toutes ses forces » TdF jos ‘reinto -ERÈSI : forma sufixada del grèc hairesis (idèa de separacion) v. aferèsi - dierèsi - exerèsi. eresiarca nm, cf Ubaud Dicort : « hérésiarque » TdF eretar (Alibert, Basic) (L. 157) [veire eiretar (v. Ubaud Dicort e TdF)] (v. tr.) : recebre bens o argent (o bens e argent) d'una persona defuntada. D’ela avètz eiretat. (v. TdF) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|