|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
èrba dels agacins : (Heliotropium europum) ;
(Anthyllis barba Jovis) èrba dels amoroses : (Coronilla scorpioides) èrba dels bons
òmes blanca : (Salvia
Sclarea) èrba dels bons òmes blava : (Salvia pratensis) èrba dels canaris : (Senecio vulgaris) èrba dels cans : (Scrofularia canina) èrba dels escuts : (Lysimachia nummularia) èrba dels esternuts : (Achillea ptarnica) èrba dels granons : (Dulcamara) èrba dels passerats : tirassa (Polygonum aviculare) èrba dels paumons : (Marchantia polymorpha) èrba dels
pesolhs : (Colchicum
autumnale) ; (Pedicularis) ; (Delphinium Staphisagria) èrba dels
tinhoses : (Tussilago
petasites) èrba dels
tirons : (Utricularia
vulgaris) èrba dels
uèlhs : (Chelidonium
majus) èrba dels
vèrms :(Tanacetum
vulgare) ; (Valeriana dioica) èrba
doça : (Valeriana
officinalis) èrba enrabiada : (Plumbago europa) èrba
farinèla :
(Chenopodium album) èrba
fèrramuòl : (Farsetia clypeata) èrba
figuièira
: (Parietaria officinalis) èrba fina : (Clinopodium calamintha) ;
(C. vulgare) ; frigola (Thymus vulgaris) ; pebre
d'ase (Satureia hortensis) èrba forcadèla : blat de palun (Agrostis canina) èrba grassa : (Pinguicula vulgaris) èrba gravada : (Galium saccharatum) èrba grepa [grèpia (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘erbo-grepo’)]
nf : (Picridium vulgare) ; (Sonchus oleraceus) èrba grisa : (Filago) èrba ivernenca : (Teucrium champitys) èrba jauna : (Reseda Luteola) èrba laurina : (Daphne Gnidium) ; (D. laureola) èrba maurèla : (Dulcamara) ; (Statice salsuginea) ; (Parietaria diffusa) ; negreput (Solanum nigrum) èrba menuda : frigola (Thymus vulgaris) èrba meravilhosa : (Verbena officinalis) èrba mòla : (Bromus mollis) ; (Bromus tectorum) èrba molha : olca lanuda (Holcus lanatus) ; trauca
saca (Bromus tectorum) ; sauta robin (Hordeum murinum) èrba mosca : èrba-abelha (Ophrys muscifera) ; (Solanum nigrum) èrba ninarra (l.p.) : (Poa megastachia) èrba nosada : èrba dels passerats (Polygonum
aviculare) èrba peganta : (Galium aparine) èrba pelosa : (Veronica agrestis) ; (Stachys germanica) ; (Picridium
hieracium) èrba perlièira
: (Lithospermum); erniari
(Herniaria glabra) èrba pinèla : creisson fèr (Biscutella
lævigata) èrba ponchetada : (Hyoseris radiata) èrba pradenca : (Anthoxanthum odoratum) èrba prima : (Draba verna) èrba punaisa : pudenta (Erigeron odoratus) ; (Tanacetum vulgare) èrba romieva : tanarida (Tanecetum balsamita) ; (T. vulgare) èrba ronhièira
: luna campana (Inula
campana) èrba rossa : (Andryala) èrba rotlanta [rotlant (v. Ubaud Dicort e TdF ‘erbo-roulant’)] nf : panicaut (Eryngium
campestre) èrba ruca : faucilha (Coronilla scorpioides) ;
(Ornithopus) èrba salada : vineta (Rumex acetosa) èrba sangnosa [sagnosa (v. sagnar)] nf : tirassa (Polygonum aviculare) èrba sanguina : (Paronychia argentea) èrba santa : (Santolina) èrba sens cordura : (Sempervivum altissimum) èrba sens còstas : (Ophioglossum vulgatum) èrba sucrada : verbena (Verbena officinalis) èrba talhenca : (Carex muricata) ; (Carex pallescens) èrba terribla : (Globularia vulgaris) èrba tremblanta / èrba d'amor / tremblant (m.) : (Briza media) erbacèa nf, cf Ubaud Dicort :
« herbacée » (v. çai jos) erbacèu, -èa adj, cf Ubaud Dicort : « herbacé,
-e » (Laus) erbada nf, cf Ubaud Dicort :
« tourte aux herbes » TdF erbalha nf sing : èrba menuda. erbar (v. tr.) : metre a l'èrba ; pàisser d'èrba. erbarés nm, cf Ubaud Dicort :
« diverses sortes de mauvaises herbes, lieu où elle
abondent » TdF erbari nm, cf Ubaud Dicort :
« (bot.) herbier » (Laus) erbariá nf, cf Ubaud Dicort :
« marché aux herbes, v. plaça » (v. TdF ‘erbarié’) |
|
erbàs nm (TdF ; abs. Dicort) : mata d'èrba marrida ; gròssa mata d'èrba. erbassa : èrba marrida ; èrba verenosa ; èrba espessa ; (Verbascum Thapsus) erbassièira nf / erbassèra (Alibert ; abs. Dicort) :
cleda ; cabanat ; truna / fenial / escura. erbassièr nm, cf Ubaud Dicort :
v. erbatgièr 1. (v. TdF jos ‘erbagié’)
erbat nm : las èrbas en general. erbatge : l'èrba de pels prats. erbatgièr 1, -ièira n, cf Ubaud Dicort : « nm, berger qui
achète l’herbe d’un pacage et la fait paître
à son troupeau » TdF ‘erbagié’ erbatgièr 2, -ièira adj (abs. Dicort) : « herbager,
-ère »
(Laus) erbatgiu 1, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « plein d’herbages,
fourrageux, euse, dru, ue » TdF ‘erbagièu’ erbatgiu 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« herbage, pacage » TdF erbejar (v. tr.) : copar d'èrba ; bicar / sarclar ; metre al verd ; gardar lo bestial (lo far pàisser) erbeta nf : èrba corta e menuda ; bleda ; vineta ;
jolverd. (v. erbetas) erbeta de mar nf, cf Ubaud Dicort :
« bette maritime, plante, v. bleda de mar » (v. TdF) erbetas nf pl : finas èrbas. èrbi nm : (quimia)
« erbium » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 353) erbicida (m.) adj (dels genres)
e nm : substància quimica que tua las
èrbas. erbicòla (adj m. e f.) (abs. Dicort) : que viu dins las èrbas o sus las èrbas. erbièira nf, cf Ubaud Dicort : « herbière, vendeuse
d’herbes » TdF erbièr nm, cf Ubaud Dicort :
« herbier ; grenier à foin ; gésier,
second estomac de certains oiseaux ; rumen, panse des
ruminants » TdF erbilh : èrba menuda e espessa que cobrís la tèrra. erbilha nf, cf Ubaud Dicort :
« petite herbe en général, gazon,
herbage » TdF ‘erbiho’ erbilhon nm, cf Ubaud Dicort :
« brin d’herbe, gazon » TdF erbivòr, -a : que s'avida de plantas. erbolada nf, cf Ubaud Dicort :
« sorte de ragoût ou de flan » TdF erbolaire nm, cf Ubaud Dicort :
« traité sur les vertus des plantes » TdF erbolariá nf, cf Ubaud Dicort : v. erbariá. (v. TdF jos ‘erbarié’) erbolat : tanons (brotas de caulet a la prima) erbolha : pejoratiu per èrba. erbona nf, cf Ubaud Dicort :
« petite herbe, herbe courte » TdF erboralh nm / erboralha nf sing, cf Ubaud Dicort :
« les mauvaises herbes en généra, gazon » TdF jos ‘erbourai’ erboram nm sing, cf Ubaud Dicort :
« toutes sortes d’herbes, les plantes
herbacées » TdF erborilha nf : las èrbas en general « bonne herbe, herbe médicinale en général » TdF ‘erbouriho’. erborista (m. e f.) : persona que vend de plantas medicinalas. erboristariá nf, cf Ubaud Dicort : « herboristerie » (Sèrras-Ess.) erborizacion : accion o resulta d'erborizar. erborizaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort :
« celui, celle qui herborise ; flâneur, flagorneur,
enjôleur, v. manèfle » (v. TdF) erborizar (v. intr.) : culhir de plantas per las estudiar ; « baguenauder, flâner, perdre du temps » TdF. erborós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « où les plantes
abondent, où il croît beaucoup d’herbes » TdF erbós, -osa / erbut, -uda : plen d'èrba ; cobèrt d'èrba. erbòt nm, cf Ubaud Dicort :
« brin d’herbe, v. erbòta » (v. TdF suppl) erbòta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite herbe, v. erbeta » (v. TdF) erbum nm sing : las èrbas en general. erbut, -uda : erbós, -osa. Ercul [ ~ Erculès] n pr m : prenom ; constellacion entremièg lo Boièr e la Lira ; ercul nm, cf Ubaud Dicort :
òme d'una extraordinària fòrça fisica. Erculès
n
pr m, cf Ubaud Dicort : v. Ercul.
(v. TdF
jos ‘Ercule’) erculèu, -èa adj, cf Ubaud Dicort : « herculéen,
-enne » (Laus) ère nm, cf Ubaud Dicort :
« t. de pratique, hoir, héritier (vieux), v. eiretièr » (v. TdF) ereccion : accion o resulta d'erigir (quilhar) o de s'erigir. erectil, -a : susceptible, -a d'ereccion. erectilitat nf : qualitat de çò erectil. erector, -a adj (abs. Dicort) : qu'erigís (que far levar, que fa quilhar), « érecteur, -trice » (v. Per Noste) ereditari, -ària : relatiu, -iva a l'ereditat. ereditàriament adv, cf Ubaud Dicort :
« héréditairement » (Rapin) ereditat nf : transmission dels ascendents als descendents d'unas particularitats fisicas o psiquicas. eremitic, -a : relatiu, -iva a l'eremitisme. eremitisme : mòde de vida dels ermitas dins un airal desèrt. erenta (a tota -) loc adv, cf Ubaud Dicort :
« d’une manière effrénée, de toutes ses
forces » TdF jos
‘reinto -ERÈSI : forma sufixada del grèc hairesis (idèa de separacion) v. aferèsi - dierèsi - exerèsi. eresiarca nm, cf Ubaud Dicort :
« hérésiarque » TdF eretar (Alibert, Basic) (L. 157) [veire eiretar (v. Ubaud Dicort e TdF)] (v. tr.) : recebre bens o argent (o bens e argent) d'una persona defuntada. D’ela
avètz eiretat. (v. TdF) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|