|
||||
|
|
|
|
|
|
eqüatorial [ ~ equatorial], -a adj : relatiu, -iva a l'eqüator. equèstre, -tra : relatiu, -iva als cavals o als cavalièrs. eqüiangle [ ~ equiangle], -gla (adj. e subs.) : d'angles egals equid [ / equide (v. jos equids)] nm : mamifèr de la familha dels equids. eqüidistància [ ~ equidistància] nf : qualitat de çò equidistant. eqüidistant [ ~ equidistant], -a adj : a egala distància. equidna nm, cf Ubaud Dicort : « (zool.) échidné » (Laus , Per Noste) equids [ / equides, cf Ubaud Dicort] (m.pl.) : solipèdes (zèbres, ases, cavals) v. solipède. eqüilateral [ ~ equilateral], -a adj : figura geometrica de totes los costats egals. equilibrar (v. tr.) : metre en equilibri. equilibrar (s') : se balançar (demorar en equilibri) equilibrat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « équilibré, -e » (Laus) equilibratge nm, cf Ubaud Dicort : « équilibrage » (Per Noste) equilibri (m.) : estabilitat (f.) (R. III, 205). equilibrista (m. e f.) : persona que fa d'exercicis d'equilibri. equimolecular ~ eqüimolecular, -a adj : (quimia) « équimoléculaire » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 353) equimòsi (f.) : taca blavenca resulta d'una contusion. equimultiple ~ eqüimultiple, -pla adj e nm : (matematica) « équimuliple » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 81) equinòcci nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘equinòssi’) (R. IV, 319) : « (astr.) équinoxe » (Laus) equinoccial, -a adj (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘equinoussiau’) : « équinoxial, -e » (Laus) equinocòc nm, cf Ubaud Dicort : « (zool.) échinocoque » equinodèrm (equinodèrme [v. -DÈRME]) (m.) : animal de la familha dels equinodèrms. equinodèrms (equinodèrmes) (m. pl.) : animals marins radiats coma l'estela de mar, los eriçes de mar... equinòxi (m.) (abs. Dicort) : cadun dels dos moments de l'annada que lo jorn e la nuèch son egals sus tota la tèrra. (v. equinòcci) Equinòxi de prima. Equinòxi de tardor. equinoxial, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva a un equinòxi o als equinòxis. (v. equinoccial) equipa [nf (gallicisme) ~ equip nm (catalanisme), cf Ubaud Dicort] : còla (grop de personas organizat per un trabalh, per quicòm de determinat, e mai que mai per un espòrt collectiu) equipada : aventura ; escorreguda. equipaire, -aira [~ airitz] : persona qu'equipa (t. a.) equipament : accion o resulta d'equipar o de s'equipar per practicar una activitat ; ensemble de causas necessàrias per una equipada equipar (v. tr.) : provesir de çò necessari per una equipada, per practicar una activitat. equipar (s') : se provesir de çò necessari per una equipada, per practicar una activitat. equiparticion ~ eqüiparticion nf : (fisica) « équipartition » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 220) equipatge : ensemble de marins al servici d'una nau. equipatjat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « qui a un équipage, richement équipé, ée » TdF ‘equipaja’ equipè nm, cf Ubaud Dicort : « sorte de jeu de billes qui se joue avec trois fossettes » TdF equipièr, -ièira n, cf Ubaud Dicort : « équipier, -ère » (Laus) equipolléncia ~ eqüipolléncia nf : (matematica) « équipollence » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 81) equipollent [ ~ eqüipollent], -a adj (R. III, 137) : equivalent, -a. equipotencial ~ eqüipotencial, -a adj, cf Ubaud Dicort : « équipotentiel, -elle » (Laus) equipotent ~ eqüipotent adj m : (matematica) « équipotent » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 81) Ensembles equipotents, ensembles équipotents. (v. Ubaud) equitablament : d'un biais equitable. equitable, -bla : imparcial, -a. equitacion nf, cf Ubaud Dicort : « équitation » TdF equitat nf (R. III, 134) (abs. Dicort) : imparcialitat, « équité » (Rapin, Laus). equivaléncia : egalitat de valor. equivalent 1, -a adj (R. III, 137): de meteissa valor. equivalent 2 nm, cf Ubaud Dicort : « L’equivalent, l’équivalent » (v. TdF) equivaler (v. intr.) : èsser de meteissa valor o de meteissa significacion. equivòc, -a adj (R. V, 576) : que pòt èsser interpretat de dos biaisses ; calhòl, -a (moralament suspècte, -a) equivòca nf, cf Ubaud Dicort : « équivoque » (Rapin) equivocar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, équivoquer » TdF èr 1 ~ aire nm : (fluid gazós), cf Ubaud Dicort. « èr » : v. aire 1. èr 2 ~ aire nm : (aparéncia), cf Ubaud Dicort. « èr » : v. aire 2. èra : epòca determinada a partir de laquala comença una tièira d'annadas ; la tièira d'aquelas annadas ; epòca notabla a partir de laquala comença un novèl òrdre de causas. L'èra atomica. eradicacion (R. V, 31) : accion o resulta d'eradicar.
|
|
eradicar (v. tr.) : suprimir ; extirpar (R. III, 243). eradicatiu, -iva (abs. Dicort) : qu'a lo poder d'eradicar. eràisser (far -) [veire jos iràisser, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : irar / far metre en colèra. erald nm, cf Ubaud Dicort : v. eraud. eraldic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « héraldique » (Laus) eraldica nf, cf Ubaud Dicort : « héraldique » (Rapin) eraldista n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « héraldiste » (Rapin) eram nm : v. aram, cf Ubaud Dicort. erantaire nm : v. arantaire, cf Ubaud Dicort. erar v (v. Ubaud Dicort e TdF) : « v tr, vanner » (Vayssier). « erar » : v. airejar. Erar lo blat, vanner le blé. (Vayssier) Erasme : grand umanista crestian olandés que preconisava l'ententa entre catolics e reformats (1469-1536). Erau [Eraur] n pr m : (flum de Lengadòc) , cf Ubaud Dicort 2022 ; un dels trenta dos departaments occitans.v. p. 1053. eraud (v. Levy Suppl III, 115) [erald, cf Ubaud Dicort] nm : oficial que, a l'edat mejana, portava los messatges ; messatgièr. eraurés, -esa adj, cf Ubaud Dicort : « héraultais » (Rapin) èrba : planta que sa tija mòla e verda morís cada an. (Per tota la tièira de plantas çaijós, v. p. 20, 2°, b : Escrivèm sens jonhents e dessaparats.) èrba amara : tanarida (Tanacetum vulgare) èrba apeganta : arrapa mans (Parietaria) ; (Galium Aparine) ; (Rubea tinctorum) èrba batuda : èrba del vent (Phlomis herba venti) èrba bèc de grua : èrba de Robèrt (Geranium Robertianum) (v. bèc de grua) èrba blanca : brama fam (Clypeola) ; (Alyssum maritimum) ; (Senecio leucophyllus) èrba bruna : badassa (Alisma) èrba calelhada : (Hyoscyamus albus) èrba cavalina : pè polin (Tussilago farfara) èrba coa d'ironda : (Sagittaria sagittifolia) èrba coa de cat : (Lithospermum fruticosum) (Sideritis angustifolia) èrba coa de caval : (Equisetum Telmateya) (v. coa de caval) èrba coa de guèine (abs. Dicort) : (Seteria italica) ; (Verbascum Thapsus) (Bromus mollis) ; (Alopecurus geniculatus) (v. coa de guèine) èrba coa de moton : (Verbascum Thapsus) èrba coa de pòrc : (Echium vulgare) èrba coa de rat : (Phleum pratense) ; (Polygonum monspeliense) (v. coa de rat) èrba copièira : bèc de lèbre (Buplevrum rotundifolium) èrba cotonosa : (Filago arvensis) èrba crespada : (Vallisneria spiralis) èrba crosada : (Verbena officinalis) èrba curadents : fenolhàs (Senecio artemisiæfolius) èrba d'abelha : abelhana (Melissa officinalis) ; sàlvia boscassa (Teucrium scorodonia) ; reina de prat (Spiræra ulmaria) ; calha lach (Galium verum) èrba d'agacin : (Barba Jovis) èrba d'alh : porriòla (Sisymbrium alliaria) ; chamarràs (l.p.) (Teucrium scordium) èrba d'amor : (Briza media) èrba d'aur : (Helianthemum vulgare) èrba d'embonilh : èrba de monilh (Umbilicus pendulinus) èrba d'esclaire : clareta (Chelidonium majus) èrba d'escuret : èrba de fregar (Equisetum hiemale) èrba d'esperon : (Inula) èrba d'esquilhons : (Hyoscyamus albus) èrba d'estam : (Chara vulgaris) èrba d'esternudar : (Achillea ptarnica) èrba d'ubac : (Laureola) èrba de blanqueta : èrba blanca (Alyssum maritimum) èrba de boc : (Chenopodium botrys) ; (Psoralea bituminosa) èrba de brau : (Orobanche) èrba de buòu : (Rumex scutatus) èrba de camba de pol : (Portulaca oleracea) èrba de carbon : (Ajuga pyramidalis) èrba de catarri : eternala (Helichrysum stchas) èrba de cat fèr : (Teucrium marum) èrba de caval : centaurèa (Centaurea aspera) ; (C. nigra) ; (C. pectinata) èrba de cent malautiás : (Lysimachia nummularia) èrba de címecs : èrba d'amor (Briza minor) èrba de cinc còstas : (Plantago lanceolata) èrba de cinc fuèlhas : (Potentilla reptans) èrba de citron : citronèla (Melissa officinalis) èrba de cocut : petairòl (Digitalis purpurea) ; cocuta (Primula) èrba de cordon : (Antirrhinum asarina) èrba de cotèla : (Carex pallescens) èrba de desenfladura : (Digitalis purpurea) èrba de flors : granda consòuda (Symphytum officinale) èrba de garrolha : (Teucrium chamaedrys) èrba de gobelet : (Dipsacus silvestris) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|