eqüatorial [ ~ equatorial], -a adj : relatiu, -iva a l'eqüator.

equèstre, -tra : relatiu, -iva als cavals o als cavalièrs.

eqüiangle [ ~ equiangle], -gla (adj. e subs.) : d'angles egals

equid [ / equide (v. jos equids)] nm : mamifèr de la familha dels equids.

eqüidistància [ ~ equidistància] nf : qualitat de çò equidistant.

eqüidistant [ ~ equidistant], -a adj : a egala distància.

equidna nm, cf Ubaud Dicort : « (zool.) échidné » (Laus , Per Noste)

equids [ / equides, cf Ubaud Dicort] (m.pl.) : solipèdes (zèbres, ases, cavals) v. solipède.

eqüilateral [ ~ equilateral], -a adj : figura geometrica de totes los costats egals.

equilibrar (v. tr.) : metre en equilibri.

equilibrar (s') : se balançar (demorar en equilibri)

equilibrat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « équilibré, -e » (Laus)

equilibratge nm, cf Ubaud Dicort : « équilibrage » (Per Noste)

equilibri (m.) : estabilitat (f.) (R. III, 205).

equilibrista (m. e f.) : persona que fa d'exercicis d'equilibri.

equimolecular ~ eqüimolecular, -a adj : (quimia) « équimoléculaire » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 353)

equimòsi (f.) : taca blavenca resulta d'una contusion.

equimultiple ~ eqüimultiple, -pla adj e nm : (matematica) « équimuliple » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 81)

equinòcci nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘equinòssi’) (R. IV, 319) : « (astr.) équinoxe » (Laus)

equinoccial, -a adj (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘equinoussiau’) : « équinoxial, -e » (Laus)

equinocòc nm, cf Ubaud Dicort : « (zool.) échinocoque »

equinodèrm (equinodèrme [v. -DÈRME]) (m.) : animal de la familha dels equinodèrms.

equinodèrms (equinodèrmes) (m. pl.) : animals marins radiats coma l'estela de mar, los eriçes de mar...

equinòxi (m.) (abs. Dicort) : cadun dels dos moments de l'annada que lo jorn e la nuèch son egals sus tota la tèrra. (v. equinòcci)

Equinòxi de prima.

Equinòxi de tardor.

equinoxial, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva a un equinòxi o als equinòxis. (v. equinoccial)

equipa [nf (gallicisme) ~ equip nm (catalanisme), cf Ubaud Dicort] : còla (grop de personas organizat per un trabalh, per quicòm de determinat, e mai que mai per un espòrt collectiu)

equipada : aventura ; escorreguda.

equipaire, -aira [~ airitz] : persona qu'equipa (t. a.)

equipament : accion o resulta d'equipar o de s'equipar per practicar una activitat ; ensemble de causas necessàrias per una equipada

equipar (v. tr.) : provesir de çò necessari per una equipada, per practicar una activitat.

equipar (s') : se provesir de çò necessari per una equipada, per practicar una activitat.

equiparticion ~ eqüiparticion nf : (fisica) « équipartition » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 220)

equipatge : ensemble de marins al servici d'una nau.

equipatjat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « qui a un équipage, richement équipé, ée » TdF ‘equipaja’

equipè nm, cf Ubaud Dicort : « sorte de jeu de billes qui se joue avec trois fossettes » TdF

equipièr, -ièira n, cf Ubaud Dicort : « équipier, -ère » (Laus)

equipolléncia ~ eqüipolléncia nf : (matematica) « équipollence » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 81)

equipollent [ ~ eqüipollent], -a adj (R. III, 137) : equivalent, -a.

equipotencial ~ eqüipotencial, -a adj, cf Ubaud Dicort : « équipotentiel, -elle » (Laus)

equipotent ~ eqüipotent adj m : (matematica) « équipotent » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 81)

Ensembles equipotents, ensembles équipotents. (v. Ubaud)

equitablament : d'un biais equitable.

equitable, -bla : imparcial, -a.

equitacion nf, cf Ubaud Dicort : « équitation » TdF

equitat nf (R. III, 134) (abs. Dicort) : imparcialitat, « équité » (Rapin, Laus).

equivaléncia : egalitat de valor.

equivalent 1, -a adj (R. III, 137): de meteissa valor.

equivalent 2 nm, cf Ubaud Dicort : « L’equivalent, l’équivalent » (v. TdF)

equivaler (v. intr.) : èsser de meteissa valor o de meteissa  significacion.

equivòc, -a adj (R. V, 576) : que pòt èsser interpretat de dos biaisses ; calhòl, -a (moralament suspècte, -a)

equivòca nf, cf Ubaud Dicort : « équivoque » (Rapin)

equivocar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, équivoquer » TdF

èr 1 ~ aire nm : (fluid gazós), cf Ubaud Dicort.  « èr » : v. aire 1.

èr 2 ~ aire nm : (aparéncia), cf Ubaud Dicort.  « èr » : v. aire 2.

èra : epòca determinada a partir de laquala comença una tièira d'annadas ; la tièira d'aquelas annadas ; epòca notabla a partir de laquala comença un novèl òrdre de causas.

L'èra atomica.

eradicacion (R. V, 31) : accion o resulta d'eradicar.

eradicar (v. tr.) : suprimir ; extirpar (R. III, 243).

eradicatiu, -iva (abs. Dicort) : qu'a lo poder d'eradicar.

 

 

eràisser (far -) [veire jos iràisser, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) :  irar / far metre en colèra.

erald nm, cf Ubaud Dicort : v. eraud.

eraldic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « héraldique » (Laus)

eraldica nf, cf Ubaud Dicort : « héraldique » (Rapin)

eraldista n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « héraldiste » (Rapin)

eram nm : v. aram, cf Ubaud Dicort.

erantaire nm : v. arantaire, cf Ubaud Dicort.

erar v (v. Ubaud Dicort e TdF) : « v tr, vanner » (Vayssier). « erar » : v. airejar.

Erar lo blat, vanner le blé. (Vayssier)

Erasme : grand umanista crestian olandés que preconisava l'ententa entre catolics e reformats (1469-1536).

Erau [ ~ Eraur] n pr m : (flum de Lengadòc) , cf Ubaud Dicort ; un dels trenta dos departaments occitans.v. p. 1053.

eraud (v. Levy Suppl III, 115) [erald, cf Ubaud Dicort] nm : oficial que, a l'edat mejana, portava los messatges ; messatgièr.

eraurés, -esa adj, cf Ubaud Dicort : « héraultais » (Rapin). (v. jos Erau)

èrba : planta que sa tija mòla e verda morís cada an.

(Per tota la tièira de plantas çaijós, v. p. 20, 2°, b : Escrivèm sens jonhents e dessaparats.)

èrba amara : tanarida (Tanacetum vulgare)

èrba apeganta : arrapa mans (Parietaria) ; (Galium Aparine) ; (Rubea tinctorum)

èrba batuda : èrba del vent (Phlomis herba venti)

èrba bèc de grua : èrba de Robèrt (Geranium Robertianum) (v. bèc de grua)

èrba blanca : brama fam (Clypeola) ; (Alyssum maritimum) ; (Senecio leucophyllus)

èrba bruna : badassa (Alisma)

èrba calelhada : (Hyoscyamus albus)

èrba cavalina : pè polin (Tussilago farfara)

èrba coa d'ironda  : (Sagittaria sagittifolia)

èrba coa de cat : (Lithospermum fruticosum) (Sideritis angustifolia)

èrba coa de caval : (Equisetum Telmateya) (v. coa de caval)

èrba coa de guèine (abs. Dicort) : (Seteria italica) ; (Verbascum Thapsus) (Bromus mollis) ; (Alopecurus geniculatus) (v. coa de guèine)

èrba coa de moton : (Verbascum Thapsus)

èrba coa de pòrc : (Echium vulgare)

èrba coa de rat : (Phleum pratense) ; (Polygonum monspeliense) (v. coa de rat)

èrba copièira : bèc de lèbre (Buplevrum rotundifolium)

èrba cotonosa : (Filago arvensis)

èrba crespada : (Vallisneria spiralis)

èrba crosada : (Verbena officinalis)

èrba curadents : fenolhàs (Senecio artemisiæfolius)

èrba d'abelha : abelhana (Melissa officinalis) ; sàlvia boscassa (Teucrium scorodonia) ; reina de prat (Spiræra ulmaria) ; calha lach (Galium verum)

èrba d'agacin : (Barba Jovis)

èrba d'alh : porriòla (Sisymbrium alliaria) ; chamarràs (l.p.) (Teucrium scordium)

èrba d'amor : (Briza media)

èrba d'aur : (Helianthemum vulgare)

èrba d'embonilh : èrba de monilh (Umbilicus pendulinus)

èrba d'esclaire : clareta (Chelidonium majus)

èrba d'escuret : èrba de fregar (Equisetum hiemale)

èrba d'esperon : (Inula)

èrba d'esquilhons : (Hyoscyamus albus)

èrba d'estam : (Chara vulgaris)

èrba d'esternudar : (Achillea ptarnica)

èrba d'ubac : (Laureola)

èrba de blanqueta : èrba blanca (Alyssum maritimum)

èrba de boc : (Chenopodium botrys) ; (Psoralea bituminosa)

èrba de brau : (Orobanche)

èrba de buòu : (Rumex scutatus)

èrba de camba de pol : (Portulaca oleracea)

èrba de carbon : (Ajuga pyramidalis)

èrba de catarri : eternala (Helichrysum stchas)

èrba de cat fèr : (Teucrium marum)

èrba de caval : centaurèa (Centaurea aspera) ; (C. nigra) ; (C. pectinata)

èrba de cent malautiás : (Lysimachia nummularia)

èrba de címecs : èrba d'amor (Briza minor)

èrba de cinc còstas : (Plantago lanceolata)

èrba de cinc fuèlhas : (Potentilla reptans)

èrba de citron : citronèla (Melissa officinalis)

èrba de cocut : petairòl (Digitalis purpurea) ; cocuta (Primula)

èrba de cordon : (Antirrhinum asarina)

èrba de cotèla : (Carex pallescens)

èrba de desenfladura : (Digitalis purpurea)

èrba de flors : granda consòuda (Symphytum officinale)

èrba de garrolha : (Teucrium chamaedrys)

èrba de gobelet : (Dipsacus silvestris)