|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
envèrs 1, -a (adj.) : inversat, -ada (çò de dessús dejós) La pagina envèrsa : l'esquina de la pagina. envèrs 2 (subs. m.) : revèrs ; nòrd ; espandi de tèrra ; « sens inverse » TdF. A l'envèrs de ieu, aima pas las tomatas. envèrs 3 (prep.) : a l'esgard de ; en comparason de ; al revèrs de ; en lòc de. (v. Alibert) Foguèt bon envèrs tot òme. Envèrs d'un, ne vòli dos. enversada : accion d'enversar (t. a.) enversador : airal que quicòm i s'envèrsa ( i s'aboca) aisidament. enversaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona qu'envèrsa (t. a.) enversament [envèrsament] adv : inversament. enversar (v. tr.) : inversar ; abocar ; far tombar ; capvirar ; invertir ; escampar ; desquilhar ; laurar ; despensar. Ai enversada la sal. La cordurièira envèrsa mon vestit. París enversèt son rei e lo descapitèt. enversar (s') : tombar ; s'abocar ; s'escampar ; s'invertir. La carreta s'es enversada. enversenc nm : nòrd. envertegar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, tortiller, envelopper » TdF envertolhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, envelopper en roulant, enrouler, entortiller, entourer » TdF envertolhar (s’) v pron : s’enrouler, s’envelopper dans ses vêtements ou ses couvertures, s’emmitoufler » TdF envesc : pega (s. f.) / còla. envescador (Alibert), -doira adj : qu'empega / qu'encòla / que còla. envescadura : viscositat (R. V, 526) ; embarràs. envescaire, -aira adj e nm, cf Ubaud Dicort : persona qu'envesca los aucelons. (v. TdF) envescament : accion o resulta d'envescar o de s'envescar. envescant, -a : embelinaire,-a ; viscós,-a (R. V, 526). envescar (v. tr.) : empegar / encolar ; (s.f.) embelinar / enjaular / encantar. (v. TdF jos ‘envisca’) Envescar los aucelons. Envescar q.q. : l'embelinar. envescar (s') : s'empegar / s'encolar ; se laissar enjaular. envescason nf, cf Ubaud Dicort : v. envescadura. (v. TdF jos ‘enviscaduro’) envesinança nf, cf Ubaud Dicort : v. vesinança. (v. TdF jos ‘vesinanço’) envesinar (v. tr.) : enrodar de vesins. envesinar (s') : venir vesin de q.q. envestida nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) (v. envestir 1) : encontre de doas causas que se trucan envestidura nf (v. Ubaud Dicort e TdF ‘envestiduro’) : accion d'envestir q.q. ; talvera / lisièira. envestiment nm (non preconizat Dicort) : accion o resulta d'investir una plaça fòrta. (v. investiment 1) envestir 1 (v. tr.) : investir (metre solemnialament q. q. en possession d'una dignitat, d'una carga, d'un poder ; « heurter, choquer » TdF ; envestir 2 (v. tr.) (abs. Dicort) : s'emparar d'una plaça fòrta. (v. investir 1) envetar (v. tr.) : enlaçar / entortibilhar / entortilhar. envetar (s') v pron (abs. TdF) : s'encigalar / se pintar / s'embriagar. (v. Alibert) enviandar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, t. bas, percer dans les chairs, v. lardar » (v. TdF) enviar (v. tr.) : mandar ; adralhar / endralhar / encaminar / arotar (R. V, 116) ; laissar / abandonar / escampar. enviar (s') : s'endralhar / s'encaminar / s'arotar (R. V, 116). envielhir (v. intr.) : s'envielhir (venir vièlh) envigorar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : (v. vigorar) envilesit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « avili, ie [< envilesir « avilir » (L. 157)] » enviliment nm, cf Ubaud Dicort : « avilissement » TdF envilir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, avilir, v. avilir » (v. TdF) envilissent, -a adj, cf Ubaud Dicort : « avilissant, ante » TdF envinadoira : gorda. (v. TdF) envinagrar (v. tr.) : asagar de vinagre (metre de vinagre) envinagrar (s') : se mudar en vinagre (vin) ; s'empebrinar (s.f.) envinar / envinassar (v. tr.) : far embeure amb de vin ; tacar amb de vin ; far beure tròp de vin. envinar / envinassar (s') : se beure tròp de vin. envinassada : bandada (resulta d'aver tròp begut de vin) envinassar - s'envinassar : augm. d'envinar - de s'envinar. envinassat 1 (subs.) : cap-vinós (mena d'agaric) envinassat 2 / envinat, -ada adj : pintat / bandat / embriagat, -ada, « aviné, enviné, ée, imbibé ou taché de vin ; qui sent le vin ; qui peut boire beaucoup, sans être incommodé » (v. TdF jos ‘envina’). envioletar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, orner de violettes ; rendre violet » (v. TdF) enviolonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, mettre au violon, emprisonner, v. engabiar » (v. TdF) envirolar (v. tr.) : enrotlat / entortilhar / entortibilhar ; metre una viròla (t. a.) envirolar (s') : s'enroltlar / s'entortilhar / s'entortibilhar. environ 1 (adv.) : apr'aquí ; a quicòm prèp ; un pauc mai un pauc mens ; entre pauc e mens. environ 2 nm, cf Ubaud Dicort : « environ ; alentour ; lieux circonvoisins » (Alibert) (v. environs) A l’environ, alentour, aux environs. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘enviroun) environament nm, cf Ubaud Dicort : « action d’environner, entourage, alentours » TdF environant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « environnant, ante, circonvoisin, ine » TdF environar (v. tr.) : enrodar ; entornejar. environar (s') : s'enrotlar / s'entortilhar / s'entortibilhar. environatge nm, cf Ubaud Dicort : v. environament. (v. TdF jos ‘envirounamen’) environs (los -) : lo vesinatge. Als quatre environs : dins totas las direccions.
|
|
enviroutar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rouler, plier en rouleau, tordre ; entourer, cerner » TdF « envís » : v. envesc. envisar (s’) v pron (v. Ubaud Dicort) : « s’enfoncer en tournoyant » (Brun Glossari Oc-Fr) envisatjable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « envisageable » (Sèrras-Ess.) envisatjar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, envisager ; examiner, regarder au visage » TdF « enviscar » v : v. envescar. envit nm (R. II, 472 - L. 157) : convit / invitacion. envitacion nf, cf Ubaud Dicort : « invitation, v. convidacion » (v. TdF) envitaire, -aira : convidaire, -a (persona que convida / qu'envita) envitar (v. tr.) : convidar. envitar (s') : se presentar sens èsser estat convidat. envitrioliar (v. tr.) : preparar la semença amb de vitriòl. envitrioliat, -ada : Froment envitrioliat. envòia nf, cf Ubaud Dicort : « envoi, v. mandadís » TdF envolada nf, cf Ubaud Dicort : « envolée » (Fettuciari) ; « (avion) décollage » (Limousin) envolamar (v. tr.) : copar amb lo volam (fauç / faucilh) envolar (s') : s'enauçar dins l'aire (aucèl, avion...) La posca s'envòla dins lo vent. Totes mos espers se son envolats. envolop (m.) : çò qu'envolopa (t. a.) ; paquet grossièr. envolopa : çò qu'envolopa una letra. Metre una letra jos envolopa. envolopament : accion o resulta d'envolopar. envolopar (v. tr.) : estropar ; enclaure dins una envolopa (t. a.) envolopar (s') : s'emmantelar. envoltar / envòlver / envolzar (los 3, abs. Dicort) (v. tr.) : envoltejar / enrodar. (v. envoutar) envolum nm, cf Ubaud Dicort : « volume » (Brun Glossari Oc-Fr) (v. embalum e volum) envòlver (v. tr.) (R. V 570) (abs. Dicort) : v. çaisús (envoltar). envolzar / envolzenar (los 2, abs. Dicort) (v. tr.) : doblets d'envoltar. envoutar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, entourer, ceindre, cerner, v. cénher, environar » (v. TdF). envoutar (v. tr.): doblet de voutar enzengar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : arrengar / agençar. enzim (m.) [ ~ enzima nf] (v. Ubaud Dicc. scient. p. 352, n.125) : substància organica capabla de modificar una autra substància ; ferment soluble. enzimatic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « enzymatique » (v. enzima) enzimic, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva a un enzim. (v. enzimatic) enzimologia : estudi dels enzims. enzimopatia : malautiá que ven de la manca d'un enzim. EO- : forma prefixada del grèc eòs (alba / auròra) eocèn, -a (adj. e subs. m.) , cf Ubaud Dicort : del periòd primièr de l'èra terciària ; periòd primièr de l'èra terciària. eocenic, -a adj : relatiu, -iva a l'eocèn. (v. eocèn) eogèn, -a (adj. e subs.) (abs. Dicort) : de la debuta del terciari ; debuta del terciari. (v. eocèn) eolian, -a adj : amodat, -ada pel vent. Motor eolian. Erosion eoliana. Arpa eoliana. eoliana nf : aparelh per convertir l'energia amodada pel vent. eolit nm, cf Ubaud Dicort : « éolithe » (Per Noste) eosina nf : (quimia) « éosine » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 353) eosinofil, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort : « (biol.) éosinophile » (v. eosina) eosinofilia nf, cf Ubaud Dicort : « éosinophilie » (v. çai sus) èp ! : interjeccion per atirar l'atencion. epacta nf, cf Ubaud Dicort 2022 : nombre de jorns de la luna lo primièr de genièr (lo jorn de la luna tornal estant notat 0...), « épacte » (Rapin) epacta annala : nombre de jorns de l'annada solara que passan l'annada lunara qu'es pas que de 12 lunas de 29 jorns 12 oras 44 minutas a quicòm prèp. epacta mesadièira : nombre de jorns del mes del calendièr que passan lo mes lunar de 29 jorns 12 oras 44. epactal, -a : relatiu, -iva a l'epacta. EPAT- : forma prefixada del grèc hepar (fetge) epatalgia : dolor del fetge. epatectomia : reseccion d'una partida del fetge. epatic, -a : relatiu al fetge. Artèria epatica. Colicas epaticas. epatica nf, cf Ubaud Dicort : « hépatique, plante » (v. TdF) EPATICO- : forma prefixada del grèc hepatikòs (relatiu al fetge) epaticostomia : brancament del canal epatic a la pèl. epaticotomia : incision del canal epatic. epatisme nm, cf Ubaud Dicort : « hépatisme » (v. epatic) epatita nf, cf Ubaud Dicort : pèira preciosa de la color del fetge. epatiti (f.) : inflamacion del fetge. EPATO- : forma prefixada del grèc hepar (fetge) epatobiliar, -a : relatiu, -iva al fetge e als conduits biliars. epatocèla (-cèle nf, v. idrocèle) : ernia del fetge. epatogèn, -a : amodat, -ada pel fetge. epatografia : ràdio del fetge. epatològ, -a : especialista (m. e f.) d'epatologia. epatologia : estudi de l'anatomia, de la fisiologia e de la patologia del fetge. epatomegalia : augmentacion del volum del fetge. epatonefriti (f.) : lesions simultanèas del fetge e dels rens. epatoscopia : examèn del fetge amb un endoscòpi. epatotomia : incision del fetge. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|