envèrs 1, -a (adj.) : inversat, -ada (çò de dessús dejós)

La pagina envèrsa : l'esquina de la pagina.

envèrs 2 (subs. m.) : revèrs ; nòrd ; espandi de tèrra ; « sens inverse » TdF.

A l'envèrs de ieu, aima pas las tomatas.

envèrs 3  (prep.) : a l'esgard de ; en comparason de ; al revèrs de ; en lòc de. (v. Alibert)

Foguèt bon envèrs tot òme.

Envèrs d'un, ne vòli dos.

enversada : accion d'enversar (t. a.)

enversador : airal que quicòm i s'envèrsa ( i s'aboca) aisidament.

enversaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona qu'envèrsa (t. a.)

enversament [envèrsament] adv : inversament.

enversar (v. tr.) : inversar ; abocar ; far tombar ; capvirar ; invertir ; escampar ; desquilhar ; laurar ; despensar.

Ai enversada la sal.

La cordurièira envèrsa mon vestit.

París enversèt son rei e lo descapitèt.

enversar (s') : tombar ; s'abocar ; s'escampar ; s'invertir.

La carreta s'es enversada.

enversenc nm : nòrd.

envertegar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, tortiller, envelopper » TdF

envertolhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, envelopper en roulant, enrouler, entortiller, entourer » TdF

envertolhar (s’) v pron : s’enrouler, s’envelopper dans ses vêtements ou ses couvertures, s’emmitoufler » TdF

envesc : pega (s. f.) / còla.

envescador (Alibert), -doira adj : qu'empega / qu'encòla / que còla.

envescadura : viscositat (R. V, 526) ; embarràs.

envescaire, -aira adj e nm, cf Ubaud Dicort : persona qu'envesca los aucelons. (v. TdF)

envescament : accion o resulta d'envescar o de s'envescar.

envescant, -a : embelinaire,-a ; viscós,-a (R. V, 526).

envescar (v. tr.) : empegar / encolar ; (s.f.) embelinar / enjaular / encantar. (v. TdF jos ‘envisca’)

Envescar los aucelons.

Envescar q.q. : l'embelinar.

envescar (s') : s'empegar / s'encolar ; se laissar enjaular.

envescason nf, cf Ubaud Dicort : v. envescadura. (v. TdF jos ‘enviscaduro’)

envesinança nf, cf Ubaud Dicort : v. vesinança. (v. TdF jos ‘vesinanço’)

envesinar (v. tr.) : enrodar de vesins.

envesinar (s') : venir vesin de q.q.

envestida nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) (v. envestir 1). : encontre de doas causas que se trucan

envestidura nf (v. Ubaud Dicort e TdF ‘envestiduro’) : accion d'envestir q.q. ; talvera / lisièira.

envestiment nm (non preconizat Dicort) : accion o resulta d'investir una plaça fòrta. (v. investiment 1)

envestir 1 (v. tr.) : investir (metre solemnialament q. q. en possession d'una dignitat, d'una carga, d'un poder ; « heurter, choquer » TdF ;

envestir 2 (v. tr.) (abs. Dicort) : s'emparar d'una plaça fòrta. (v. investir 1)

envetar (v. tr.) : enlaçar / entortibilhar / entortilhar.

envetar (s') v pron (abs. TdF) : s'encigalar / se pintar / s'embriagar. (v. Alibert)

enviandar v, cf Ubaud Dicort : « v tr,.t. bas, percer dans les chairs, v. lardar » (v. TdF)

enviar (v. tr.) : mandar ; adralhar / endralhar / encaminar / arotar (R. V, 116) ; laissar / abandonar / escampar.

enviar (s') : s'endralhar / s'encaminar / s'arotar (R. V, 116).

envielhir (v. intr.) : s'envielhir (venir vièlh)

envigorar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : (v. vigorar)

envilesit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « avili, ie [< envilesir « avilir » (L. 157)] »

enviliment nm, cf Ubaud Dicort : « avilissement » TdF

envilir v, cf Ubaud Dicort  : « v tr, avilir, v. avilir » (v. TdF)

envilissent, -a adj, cf Ubaud Dicort : « avilissant, ante » TdF

envinadoira : gorda. (v. TdF)

envinagrar (v. tr.) : asagar de vinagre (metre de vinagre)

envinagrar (s') : se mudar en vinagre (vin) ; s'empebrinar (s.f.)

envinar / envinassar (v. tr.) : far embeure amb de vin ; tacar amb de vin ; far beure tròp de vin.

envinar / envinassar (s') : se beure tròp de vin.

envinassada : bandada (resulta d'aver tròp begut de vin)

envinassar - s'envinassar : augm. d'envinar - de s'envinar.

envinassat 1 (subs.) : cap-vinós (mena d'agaric)

envinassat 2 / envinat, -ada adj : pintat / bandat / embriagat, -ada, « aviné, enviné, ée, imbibé ou taché de vin ; qui sent le vin ; qui peut boire beaucoup, sans être incommodé » (v. TdF jos ‘envina’).

envioletar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, orner de violettes ; rendre violet » (v. TdF)

enviolonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, mettre au violon, emprisonner, v. engabiar » (v. TdF)

envirolar (v. tr.) : enrotlat / entortilhar / entortibilhar ; metre una viròla (t. a.)

envirolar (s') : s'enroltlar / s'entortilhar / s'entortibilhar.

environ 1 (adv.) : apr'aquí ; a quicòm prèp ; un pauc mai un pauc mens ; entre pauc e mens.

environ 2 nm, cf Ubaud Dicort : « environ ; alentour ; lieux circonvoisins » (Alibert) (v. environs)

A l’environ, alentour, aux environs. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘enviroun)

environament nm, cf Ubaud Dicort : « action d’environner, entourage, alentours » TdF

environant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « environnant, ante, circonvoisin, ine » TdF

environar (v. tr.) : enrodar ; entornejar.

environar (s') : s'enrotlar / s'entortilhar / s'entortibilhar.

environatge nm, cf Ubaud Dicort : v. environament. (v. TdF jos ‘envirounamen’)

 

 

environs (los -) : lo vesinatge.

Als quatre environs : dins totas las direccions.

enviroutar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rouler, plier en rouleau, tordre ; entourer, cerner » TdF

« envís » : v. envesc.

envisar (s’) v pron (v. Ubaud Dicort) : « s’enfoncer en tournoyant » (Brun Glossari Oc-Fr)

envisatjable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « envisageable » (Sèrras-Ess.)

envisatjar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, envisager ; examiner, regarder au visage » TdF

« enviscar » : v. envescar.

envit nm (R. II, 472 - L. 157) : convit / invitacion.

envitacion nf, cf Ubaud Dicort : « invitation, v. convidacion » (v. TdF)

envitaire, -aira : convidaire, -a (persona que convida / qu'envita)

envitar (v. tr.) : convidar.

envitar (s') : se presentar sens èsser estat convidat.

envitrioliar (v. tr.) : preparar la semença amb de vitriòl.

envitrioliat, -ada :

Froment envitrioliat.

envòia nf, cf Ubaud Dicort : « envoi, v. mandadís » TdF

envolada nf, cf Ubaud Dicort : « envolée » (Fettuciari) ; « (avion) décollage » (Limousin)

envolamar (v. tr.) : copar amb lo volam (fauç / faucilh)

envolar (s') : s'enauçar dins l'aire (aucèl, avion...)

La posca s'envòla dins lo vent.

Totes mos espers se son envolats.

envolop (m.) : çò qu'envolopa (t. a.) ; paquet grossièr.

envolopa : çò qu'envolopa una letra.

Metre una letra jos envolopa.

envolopament : accion o resulta d'envolopar.

envolopar (v. tr.) : estropar ; enclaure dins una envolopa (t. a.)

envolopar (s') : s'emmantelar.

envoltar / envòlver / envolzar  (los 3, abs. Dicort) (v. tr.) : envoltejar / enrodar. (v. envoutar)

envolum nm, cf Ubaud Dicort : « volume » (Brun Glossari Oc-Fr) (v. embalum e volum)

envòlver (v. tr.) (R. V 570) (abs. Dicort) : v. çaisús (envoltar).

envolzar / envolzenar (los 2, abs. Dicort) (v. tr.) : doblets d'envoltar.

envoutar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, entourer, ceindre, cerner, v. cénher, environar » (v. TdF). envoutar (v. tr.): doblet de voutar

enzengar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : arrengar / agençar.

enzim (m.) [ ~ enzima nf] (v. Ubaud Dicc. scient. p. 352, n.125) : substància organica capabla de modificar una autra substància ; ferment soluble.

enzimatic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « enzymatique » (v. enzima)

enzimic, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva a un enzim. (v. enzimatic)

enzimologia : estudi dels enzims.

enzimopatia : malautiá que ven de la manca d'un enzim.

EO- : forma prefixada del grèc eòs (alba / auròra)

eocèn, -a (adj. e subs. m.) , cf Ubaud Dicort : del periòd primièr de l'èra terciària ; periòd primièr de l'èra terciària.

eocenic, -a adj : relatiu, -iva a l'eocèn. (v. eocèn)

eogèn, -a (adj. e subs.) (abs. Dicort) : de la debuta del terciari ; debuta del terciari. (v. eocèn)

eolian, -a adj : amodat, -ada pel vent.

Motor eolian.

Erosion eoliana.

Arpa eoliana.

eoliana nf : aparelh per convertir l'energia amodada pel vent.

eolit nm, cf Ubaud Dicort : « éolithe » (Per Noste)

eosina nf : (quimia) « éosine » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 353)

eosinofil, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort : « (biol.) éosinophile » (v. eosina)

eosinofilia nf, cf Ubaud Dicort : « éosinophilie » (v. çai sus)

èp ! : interjeccion per atirar l'atencion.

epacta nf (abs. Dicort) : nombre de jorns de la luna lo primièr de genièr (lo jorn de la luna tornal estant notat 0...), « épacte » (Rapin)

epacta annala : nombre de jorns de l'annada solara que passan l'annada lunara qu'es pas que de 12 lunas de 29 jorns 12 oras 44 minutas a quicòm prèp.

epacta mesadièira : nombre de jorns del mes del calendièr que passan lo mes lunar de 29 jorns 12 oras 44.

epactal, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva a l'epacta.

EPAT- : forma prefixada del grèc hepar (fetge)

epatalgia : dolor del fetge.

epatectomia : reseccion d'una partida del fetge.

epatic, -a : relatiu al fetge.

Artèria epatica.

Colicas epaticas.

epatica nf, cf Ubaud Dicort : « hépatique, plante » (v. TdF)

EPATICO- : forma prefixada del grèc hepatikòs (relatiu al fetge)

epaticostomia : brancament del canal epatic a la pèl.

epaticotomia : incision del canal epatic.

epatisme nm, cf Ubaud Dicort : « hépatisme » (v. epatic)

epatita nf, cf Ubaud Dicort : pèira preciosa de la color del fetge.

epatiti (f.) : inflamacion del fetge.

EPATO- : forma prefixada del grèc hepar (fetge)

epatobiliar, -a : relatiu, -iva al fetge e als conduits biliars.

epatocèla (-cèle nf, v. idrocèle) : ernia del fetge.

epatogèn, -a : amodat, -ada pel fetge.

epatografia : ràdio del fetge.

epatològ, -a : especialista (m. e f.) d'epatologia.

epatologia : estudi de l'anatomia, de la fisiologia e de la patologia del fetge.

epatomegalia : augmentacion del volum del fetge.

epatonefriti (f.) : lesions simultanèas del fetge e dels rens.

epatoscopia : examèn del fetge amb un endoscòpi.

epatotomia : incision del fetge.