|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
entrena nf : intriga. entrenaire, -aira [~ -airitz] n : persona que trena, que
trama (t. a.) (#
entraïnaire) entrenàisser (v. intr.) : trauquejar (començar de nàisser) Quand lo blat entrenais, lo semenaire s'entreritz. entrenar (v. tr.) (Alibert) : trenar ; tramar (t. a.) ; téisser. entrenascut, -uda part pass e adj, cf Ubaud Dicort :
(v. entrenàisser) entrenc, -a adj : de bon trabalhar (tèrra, camp...) entrencar (v. tr.) : doblet de trencar. entrenec [entrenèc] nm : desaire / malaise ; retard / delai. entrenecat, -ada : estropiat,-ada ; malautís,-issa ; endecat,-ada. entrenegar (s') v pron : mancar a (occ.) se negar / se negar a mièg « ..., en parlant d’un semis inondé » TdF. entrenegat, -ada adj, cf Ubaud Dicort (v. entrenegar (s')) :
« noyé par ci, par là » TdF jos ‘entre-nega’ entrenós : interval entremièg dos noses. entrenosar (v. tr.) : far de noses un sus l'autre ; entrelaçar. entrenosar (s') : s'entortibilhar. entrepachadet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « diminutif de entrepachat,
un peu entrepris, ise » (v. TdF jos ‘entrepacha’) entrepachaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona qu'embarrassa, que desajuda. entrepachament : accion d'entravar, de desajudar. entrepachar (v. tr.) : embarrassar ; entravar ; desajudar ; enrambolhar ; intrigar. entrepachar (s') : s'embarrassar un a l'autre ; s'entravar ; se desajudar ; s'enrambolhar. entrepachat, -ada adj : t. a. del vèrb entrepachar transitiu, « entravé, embrouillé, embarrassé, ée, entrepris, ise » TdF jos ‘entrepacha’. entrepachós, -osa : qu'embarrassa ; que desajuda. entrepan nm (v. Ubaud Dicort e Basic) (cat.) : lesca-dobla (v. p. 20, 1°, c), « sandwich » (Laus) . entreparaular v, cf Ubaud Dicort :
« v intr (ou pron ?),
s’entreparler » (L. 155) entreparlaire, -aira [~ -airitz] adj e n : interlocutor, -tritz. entrepartir (v. tr.) : compartir / separar (R. V, 172). entrepartir (s') : se compartir / se separar. entrepàs 1 nm, cf Ubaud Dicort : « entrepas, allure du cheval
entre le pas et l’amble » TdF entrepàs 2 nm :
« (chambre étanche) sas » (Rapin, Basic) entrepaus : airal (endrech / lòc) per entrepausar quicòm. entrepausador,
-doira adj, cf Ubaud Dicort :
« à interposer »
(L. 155) entrepausaire, -aira [~ -airitz] n : persona qu'entrepausa quicòm ; responsable, -a d'entrepaus. entrepausar (v. tr.) : metre per un temps quicòm en lòc segur ; « poser en attendant ; interposer » TdF. entrepautar (v. tr.) : sasir vigorosament. Sens mai d'alonguis, los gendarmas l'entrepautèron. entrepensat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « perplexe. Syn entreprés » (Laus) entreponch, -a adj : entrelardat, -ada, « piqué, ée » (v. TdF jos ‘entre-pougne’). entrepónher (v. tr.) : entrelardar. entrepont : airal (endrech) entre dos ponts (mar.) entrepositari nm, cf Ubaud Dicort : « entrepositaire » TdF. « entrepositari » (fr.) v. entrepausaire. entreprene / entreprendre [veire entreprene, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : començar quicòm d'azardós, quicòm de consequent ; s'engatjar a far quicòm ; atacar q.q. entreprene / entreprendre [veire entreprene] (s') v pron : s'interrompre / se copar / s'entrecopar en parlant ; s'atacar. entrepreneire, -eira [~ -eiritz] n : persona qu'entrepren un prètzfach. entreprenent, -a adj : persona ausarda, ardida, audaciosa. entreprés, -esa adj : embarrassat, -ada ; començat, -ada. entrepresa : çò entreprés ; societat comerciala per realizar de prètzfaches, de negòcis, d'operacions de tota mena. Entrepresa perilhosa. Entrepresa d'amorós. Es una entrepresa que ven de far quincanèla. entrerelhar (v. tr.) : laurar superficialament una lusèrna per la deserbar. entrerire (s') : se regaudir secretament. Lo semenaire s'entreritz. (v. jos
entrenàisser) entresarmas nf pl : faudèl / diafragma de buòu, de moton, de vedèl, de cèrvi... / teleta de l'estomac (l.p.) (v. TdF) entresarrar (v. tr.) : tampar a mièg. entresec, -a : mièg sec, mièja seca. Al jorn de uèi, le fen s'embala pas qu'entresec. entresecament : accion de secar a mièg. entresecar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, sécher intérieurement, v. tressecar ;
sécher à demi, v. esdracar » (v. TdF) entresecar (s') v pron : secar a mièg « se dessécher, s’exténuer » TdF jos ‘entre-seca’. entreselhar (v. tr.) : ranselhar (semenar inegalament) entresemenar (v. tr.) : semenar quicòm mai dins un primièr semenat. S'entresemena de trefuèlh per un froment. entresenha : indica / nòta / senhal / marca / indicacion /
informacion. (v. Entresenhas) entresenhar (v. tr.) (v.
Ubaud Dicort e L. 154) :
indicar (R. III, 558), « donner les indices de quelque chose, désigner
par des marques » TdF ‘entre-signa’ ;
informar, « renseigner » [v. Alibert entressenhar]. [Basic : entre-senhar] Lo blanquitge de son pel e sa mostacha bruna entresenhavan de
respècte. (v. TdF) entresenhar (s') : s'informar. Entresenhas n pr f pl, cf Ubaud Dicort :
« la Ceinture d’Orion, constellation » TdF jos ‘entre-signe’. (v. Ensenhas) entresentiment nm : « ressentiment », sensacion de dolor, « léger renouvellement d’une douleur » TdF. entresentir (s') : sentir una secossa ; se fendihar. entre-sièis nm, cf Ubaud Dicort : v. tres-sièis.
(v. TdF
jos
‘entre-sièis’) entresignar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, indiquer » [Sèrras-Ess. : entre-signar]) [v. entresenhar.
(v. TdF l’etimologia
d’‘entre-signa’)] entresòl nm, cf Ubaud Dicort : « entresol, v. mièg-solièr » (v. TdF) entresomar (s') (abs. Dicort) : doblet de
s'entresomir. (v. entresonar (s’)) entresomir (s') v pron (v. Ubaud Dicort e Alibert) : s'aconsomir / s'entredormir. |
|
entresonar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « commencer à
sommeiller, s’assoupir. R. sòm » (v. TdF, Azaïs...) entresospir nm, cf Ubaud Dicort :
« soupir entrecoupé, v. sanglot » (v. TdF),
« sanglot » (Honnorat) entrestant adv, cf Ubaud Dicort : « pendant ce
temps ; cependant » (Alibert) entresusar (abs. Dicort e TdF) (v. int.) : susar leugièirament. entresusar (s') (abs. Dicort e TdF) : trapar una susada leugièira. entretalhar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, découper, entailler, taillader » (v. TdF ‘entre-taia’) entretant 1 / entretemps / entrestant (v. entrestant) (adv.) : d'aquel temps. entretant de loc prep, cf Ubaud Dicort :
« en attendant de » (v. çai jos) entretant 2 que / entretemps que (conj.) : « puisque ; pendant que ; en attendant que » (v. TdF ‘entre-tant’) ; mentre que. entretela nf, cf Ubaud Dicort :
« t. de tailleur, entretoile » TdF entretemps 1 adv : v. entretant 1. entretemps 2 que (conj.) (Alibert) : mentre que. entreten nm, cf Ubaud Dicort :
« entretien, conversation » (Laus) ; « entretien (du
matériel) » (Rapin) entreteneire, -eira : persona qu'entreten quicòm o q.q. (t. a.) entretenement : accion d'entreténer. entretenença nf : conservacion ; mantenença ; « dépense d’habillement, de linge, de nourriture » ; convèrsa ; entrevista. (v. TdF ‘entre-tenènço’) entretenéncia nf (Alibert ; abs. Dicort) :
convèrsa / conversacion ; parladissa. (v. entretenença) entreténer / entretenir [veire entreténer, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : manténer / mantenir ; servar en bon estat ; avidar ; parlar a q.q. entreténer / entretenir [veire entreténer] (s’) v pron : conversar. entretengut, -uda (< entreténer) part pass e adj, cf Ubaud Dicort : « entretenu,
ue » TdF jos
‘entre-teni’ entretirar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se tirer
réciproquement, se tirailler, se houspiller » TdF ‘entre-tira (s’)’ entretriar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, cueillir les fruits les plus mûrs ;
moissonner par ci, par là »
TdF entretròt nm, cf Ubaud Dicort : « petit trot, v. tracanet » TdF entretuar (s') : se tuar un a l'autre o los uns los autres. entretustar (s') : se tustar un a l'autre ; se trucar. entreuèlhs nm, cf Ubaud Dicort : « espace qui sépare les
yeux » TdF entreulada nf :
« météorisation, indigestion de
trèfle »
(Per Noste). (v. entreular (s’)
e entreflada) entreular (s') v pron (v. Ubaud Dicort e TdF) : se conflar
d'entrefuèlh. (v. treule
1) entreval nm, cf Ubaud Dicort :
« intervalle, v. entredós ; entrevous,
entre-deux des solives d’un plancher, v. travada » (v. TdF ‘entre-vau’) entrevar (s') : s'enquerir ; enquestar ; s'ocupar de. entrèvas nf pl, cf Ubaud Dicort : « questions,
information » TdF entre vedilh [entrevedilh] nm (plt.) : vidalba (Clematis flammula) entreveire / entrevéser [veire entreveire, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : véser a mièg ; pressentir. entreveire / entrevéser [veire entreveire] (s') v pron : se véser a mièg ; se pressentir ; se véser un a l'autre o los uns los autres entrevenir v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, intervenir » (L. 155 e TdF jos ‘interveni’) entrevic : fresa (replec del peritòni visceral) ; budèl gròs. entre vige [entrevige] nm (plt.) : vidalba (Clematis flammula) entrevista : reunion concertada per parlar de quicòm. entrevistaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « nm,
interviewer » (Laus) entrevistar (v. tr.) : pausar de questions a q.q. a propaus de sa vida, de son òbra, de sos projèctes. entrevistar (s') : se concertar. « entrevolhar » : v. entravolhar. entrianglar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, couvrir de
fanes de souchet [v. triangle], amender un terrain avec une
jonchée de plantes de ce genre ; atteler au moyen d’un triangle » TdF entricar (arc.) : v. entrigar 2. entrigar 1
(s’) v pron,
cf Ubaud Dicort :
« s’intriguer, s’industrier, v. ingeniar (s’) » (v. TdF jos ‘entriga’) entrigar 2 (far d’intrigas) (non preconizat Dicort) / entricar (abs. Dicort) (arc.) : v. intrigar. entrigós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « industrieux,
euse » TdF. (v. intrigós) entrionar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, mettre dans le bercail, v. encastar » (v. TdF) entripar (v. tr.) : metre la carn de salsissa, de bodin o de salsissòt dins las tripas netejadas per las maselièiras. entristar / entristir / entristesir (v. tr.) : far venir trist, -a. entristar / entristir / entristesir (s') : venir trist, -a. entrò / entrò a (prep.) : fins a / d'aquí a. Entrò
la mar,
jusqu’à la mer. (v. TdF) Entrò a Tolosa. Entrò a Albi. v. p.
21
[ : oralament, entrò as Albi]. entrò que (conj.) : fins al moment que. Espèra-me entrò qu'arribe. entrocar (v. tr.) : engulhar ; ennastar ; trenar ; enlissar ; enrestar ; entorcar ; entrelaçar. « entroduire / entroduir / entrodusir » : v. introduire. entrompar (v. tr.) : encanelar (ensertar en trompeta, en canèla) Lo castanhièr s'entrompa, s'encanèla. entronar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr et tr, puer comme la foudre, infecter, v. emporracar » (v. TdF) entronhar (s') : se cargar la mina negra ; far lo morre. entronir (v. tr.) : far venir auratjós ; entrumir. entronir (s') : venir auratjós ; s'entrumir. Sovent, al mes d'agost, lo temps s'entronís. entronizacion nf (non preconizat Dicort): accion o resulta d'entronizar o de s'intronizar. (v. intronizacion) entronizar (v. tr.) (non preconizat Dicort) : elevar a la cadièira pontificala, al
sèti episcopal ; installar solemnialament (t. a.) (v. intronizar) entropia nf, cf Ubaud Dicort :
« (phys) entropie » (Laus) entruandar v : v. atruandar. (v. TdF jos ‘atruanda’) entruandir v, cf Ubaud Dicort :
« v intr (ou pron ?), vivre comme un truand, un
gueux » (L. 155) entrumar / entrumir (v. tr.) : escurcir ; ennivolir. (v. atrumar) entrumar / entrumir (s') : s'escurcir ; s'ennivolir. entrumida : escuriment / escurciment. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|