entrena nf : intriga.

entrenaire, -aira [~ -airitz] n : persona que trena, que trama (t. a.) (# entraïnaire)

entrenàisser (v. intr.) : trauquejar (començar de nàisser)

Quand lo blat entrenais, lo semenaire s'entreritz.

entrenar (v. tr.) (Alibert) : trenar ; tramar (t. a.) ; téisser.

entrenascut, -uda part pass e adj, cf Ubaud Dicort : (v. entrenàisser)

entrenc, -a adj : de bon trabalhar (tèrra, camp...)

entrencar (v. tr.) : doblet de trencar.

entrenec [entrenèc] nm : desaire / malaise ; retard / delai.

entrenecat, -ada : estropiat,-ada ; malautís,-issa ; endecat,-ada.

entrenegar (s') v pron : mancar a (occ.) se negar / se negar a mièg « ..., en parlant d’un semis inondé » TdF.

entrenegat, -ada adj, cf Ubaud Dicort (v. entrenegar (s')) : « noyé par ci, par là » TdF jos ‘entre-nega’

entrenós : interval entremièg dos noses.

entrenosar (v. tr.) : far de noses un sus l'autre ; entrelaçar.

entrenosar (s') : s'entortibilhar.

entrepachadet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « diminutif de entrepachat, un peu entrepris, ise » (v. TdF jos ‘entrepacha’)

entrepachaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona qu'embarrassa, que desajuda.

entrepachament : accion d'entravar, de desajudar.

entrepachar (v. tr.) : embarrassar ; entravar ; desajudar ; enrambolhar ; intrigar.

entrepachar (s') : s'embarrassar un a l'autre ; s'entravar ; se desajudar ; s'enrambolhar.

entrepachat, -ada adj : t. a. del vèrb entrepachar transitiu, « entravé, embrouillé, embarrassé, ée, entrepris, ise » TdF jos ‘entrepacha’.

entrepachós, -osa : qu'embarrassa ; que desajuda.

entrepan nm (v. Ubaud Dicort e Basic) (cat.) : lesca-dobla (v. p. 20, 1°, c), « sandwich » (Laus) .

entreparaular v, cf Ubaud Dicort : « v intr (ou pron ?), s’entreparler » (L. 155)

entreparlaire, -aira [~ -airitz] adj e n : interlocutor, -tritz.

entrepartir (v. tr.) : compartir / separar (R. V, 172).

entrepartir (s') : se compartir / se separar.

entrepàs 1 nm, cf Ubaud Dicort : « entrepas, allure du cheval entre le pas et l’amble » TdF

entrepàs 2 nm : « (chambre étanche) sas » (Rapin, Basic)

entrepaus : airal (endrech / lòc) per entrepausar quicòm.

entrepausador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « à interposer » (L. 155)

entrepausaire, -aira [~ -airitz] n : persona qu'entrepausa quicòm ; responsable, -a d'entrepaus.

entrepausar (v. tr.) : metre per un temps quicòm en lòc segur ; « poser en attendant ; interposer » TdF.

entrepautar (v. tr.) : sasir vigorosament.

Sens mai d'alonguis, los gendarmas l'entrepautèron.

entrepensat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « perplexe. Syn entreprés » (Laus)

entreponch, -a adj : entrelardat, -ada, « piqué, ée » (v. TdF jos ‘entre-pougne’).

entrepónher (v. tr.) : entrelardar.

entrepont : airal (endrech) entre dos ponts (mar.)

entrepositari nm, cf Ubaud Dicort : « entrepositaire » TdF. « entrepositari » (fr.) v. entrepausaire.

entreprene / entreprendre [veire entreprene, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : començar quicòm d'azardós, quicòm de consequent ; s'engatjar a far quicòm ; atacar q.q.

entreprene / entreprendre [veire entreprene] (s') v pron : s'interrompre / se copar / s'entrecopar en parlant ; s'atacar.

entrepreneire, -eira [~ -eiritz] n : persona qu'entrepren un prètzfach.

entreprenent, -a adj : persona ausarda, ardida, audaciosa.

entreprés, -esa adj : embarrassat, -ada ; començat, -ada.

entrepresa : çò entreprés ; societat comerciala per realizar de prètzfaches, de negòcis, d'operacions de tota mena.

Entrepresa perilhosa.

Entrepresa d'amorós.

Es una entrepresa que ven de far quincanèla.

entrerelhar (v. tr.) : laurar superficialament una lusèrna per la deserbar.

entrerire (s') : se regaudir secretament.

Lo semenaire s'entreritz. (v. jos entrenàisser)

entresarmas nf pl : faudèl / diafragma de buòu, de moton, de vedèl, de cèrvi... / teleta de l'estomac (l.p.) (v. TdF)

entresarrar (v. tr.) : tampar a mièg.

entresec, -a : mièg sec, mièja seca.

Al jorn de uèi, le fen s'embala pas qu'entresec.

entresecament : accion de secar a mièg.

entresecar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, sécher intérieurement, v. tressecar ; sécher à demi, v. esdracar » (v. TdF)

entresecar (s') v pron : secar a mièg « se dessécher, s’exténuer » TdF jos ‘entre-seca’.

entreselhar (v. tr.) : ranselhar (semenar inegalament)

entresemenar (v. tr.) : semenar quicòm mai dins un primièr semenat.

S'entresemena de trefuèlh per un froment.

entresenha : indica / nòta / senhal / marca / indicacion / informacion. (v. Entresenhas)

entresenhar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e L. 154) : indicar (R. III, 558), « donner les indices de quelque chose, désigner par des marques » TdF ‘entre-signa’ ; informar, « renseigner » [v. Alibert entressenhar]. [Basic : entre-senhar]

Lo blanquitge de son pel e sa mostacha bruna entresenhavan de respècte. (v. TdF)

entresenhar (s') : s'informar.

Entresenhas n pr f pl, cf Ubaud Dicort : « la Ceinture d’Orion, constellation » TdF jos ‘entre-signe’. (v. Ensenhas)

entresentiment nm : « ressentiment »,  sensacion de dolor, « léger renouvellement d’une douleur » TdF.

entresentir (s') : sentir una secossa ; se fendihar.

entre-sièis nm, cf Ubaud Dicort : v. tres-sièis. (v. TdF jos ‘entre-sièis’)

entresignar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, indiquer » [Sèrras-Ess. : entre-signar]) [v. entresenhar. (v. TdF l’etimologia d’‘entre-signa’)]

entresòl nm, cf Ubaud Dicort : « entresol, v. mièg-solièr » (v. TdF)

entresomar (s') (abs. Dicort) : doblet de s'entresomir. (v. entresonar (s’))

entresomir (s') v pron (v. Ubaud Dicort e Alibert) : s'aconsomir / s'entredormir.

 

 

 

entresonar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « commencer à sommeiller, s’assoupir. R. sòm » (v. TdF, Azaïs...)

entresospir nm, cf Ubaud Dicort : « soupir entrecoupé, v. sanglot » (v. TdF), « sanglot » (Honnorat)

entrestant adv, cf Ubaud Dicort : « pendant ce temps ; cependant » (Alibert)

entresusar (abs. Dicort e TdF) (v. int.) : susar leugièirament.

entresusar (s') (abs. Dicort e TdF) : trapar una susada leugièira.

entretalhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, découper, entailler, taillader » (v. TdF ‘entre-taia’)

entretant 1 / entretemps / entrestant (v. entrestant) (adv.) : d'aquel temps.

entretant de loc prep, cf Ubaud Dicort : « en attendant de » (v. çai jos)

entretant 2 que / entretemps que   (conj.) : « puisque ; pendant que ; en attendant que » (v. TdF ‘entre-tant’) ; mentre que.

entretela nf, cf Ubaud Dicort : « t. de tailleur, entretoile » TdF

entretemps 1 adv : v. entretant 1.

entretemps 2 que (conj.) (Alibert) : mentre que.

entreten nm, cf Ubaud Dicort : « entretien, conversation » (Laus) ; « entretien (du matériel) » (Rapin)

entreteneire, -eira : persona qu'entreten quicòm o q.q. (t. a.)

entretenement : accion d'entreténer.

entretenença nf : conservacion ; mantenença ; « dépense d’habillement, de linge, de nourriture » ; convèrsa ; entrevista. (v. TdF ‘entre-tenènço’)

entretenéncia nf (Alibert ; abs. Dicort) : convèrsa / conversacion ; parladissa. (v. entretenença)

entreténer / entretenir [veire entreténer, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : manténer / mantenir ; servar en bon estat ; avidar ; parlar a q.q.

entreténer / entretenir [veire entreténer] (s’) v pron : conversar.

entretengut, -uda (< entreténer) part pass e adj, cf Ubaud Dicort : « entretenu, ue » TdF jos ‘entre-teni’

entretirar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se tirer réciproquement, se tirailler, se houspiller » TdF ‘entre-tira (s’)’

entretriar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, cueillir les fruits les plus mûrs ; moissonner par ci, par là » TdF

entretròt nm, cf Ubaud Dicort : « petit trot, v. tracanet » TdF

entretuar (s') : se tuar un a l'autre o los uns los autres.

entretustar (s') : se tustar un a l'autre ; se trucar.

entreuèlhs nm, cf Ubaud Dicort : « espace qui sépare les yeux » TdF

entreulada nf : « météorisation, indigestion de trèfle » (Per Noste). (v. entreular (s’) e entreflada)

entreular (s') v pron (v. Ubaud Dicort e TdF) : se conflar d'entrefuèlh. (v. treule 1)

entreval nm, cf Ubaud Dicort : « intervalle, v. entredós ; entrevous, entre-deux des solives d’un plancher, v. travada » (v. TdF ‘entre-vau’)

entrevar (s') : s'enquerir ; enquestar ; s'ocupar de.

entrèvas nf pl, cf Ubaud Dicort : « questions, information » TdF

entre vedilh [entrevedilh] nm (plt.) : vidalba (Clematis flammula)

entreveire / entrevéser [veire entreveire, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : véser a mièg ; pressentir.

entreveire / entrevéser [veire entreveire] (s') v pron : se véser a mièg ; se pressentir ; se véser un a l'autre o los uns los autres

entrevenir v, cf Ubaud Dicort : « v intr, intervenir » (L. 155 e TdF jos ‘interveni’)

entrevic : fresa (replec del peritòni visceral) ; budèl gròs.

entre vige [entrevige] nm (plt.) : vidalba (Clematis flammula)

entrevista : reunion concertada per parlar de quicòm.

entrevistaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « nm, interviewer » (Laus)

entrevistar (v. tr.) : pausar de questions a q.q. a propaus de sa vida, de son òbra, de sos projèctes.

entrevistar (s') : se concertar.

« entrevolhar » : v. entravolhar.

entrianglar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, couvrir de fanes de souchet [v. triangle], amender un terrain avec une jonchée de plantes de ce genre ; atteler au moyen d’un triangle » TdF

entricar (arc.) : v. entrigar 2.

entrigar 1 (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « s’intriguer, s’industrier, v. ingeniar (s’) » (v. TdF jos ‘entriga’)

entrigar 2 (far d’intrigas) (non preconizat Dicort) / entricar (abs. Dicort) (arc.) : v. intrigar.

entrigós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « industrieux, euse » TdF. (v. intrigós)

entrionar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, mettre dans le bercail, v. encastar » (v. TdF)

entripar (v. tr.) : metre la carn de salsissa, de bodin o de salsissòt dins las tripas netejadas per las maselièiras.

entristar / entristir / entristesir (v. tr.) : far venir trist, -a.

entristar / entristir / entristesir (s') : venir trist, -a.

entrò / entrò a (prep.) : fins a / d'aquí a.

Entrò la mar, jusqu’à la mer. (v. TdF)

Entrò a Tolosa.

Entrò a Albi. v. p. 21 [ : oralament, entrò as Albi].

entrò que (conj.) : fins al moment que.

Espèra-me entrò qu'arribe.

entrocar (v. tr.) : engulhar ; ennastar ; trenar ; enlissar ; enrestar ; entorcar ; entrelaçar.

« entroduire / entroduir / entrodusir » : v. introduire.

entrompar (v. tr.) : encanelar (ensertar en trompeta, en canèla)

Lo castanhièr s'entrompa, s'encanèla.

entronar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, puer comme la foudre, infecter, v. emporracar » (v. TdF)

entronhar (s') : se cargar la mina negra ; far lo morre.

entronir (v. tr.) : far venir auratjós ; entrumir.

entronir (s') : venir auratjós ; s'entrumir.

Sovent, al mes d'agost, lo temps s'entronís.

entronizacion nf (non preconizat Dicort): accion o resulta d'entronizar o de s'intronizar. (v. intronizacion)

entronizar (v. tr.) (non preconizat Dicort) : elevar a la cadièira pontificala, al sèti episcopal ; installar solemnialament (t. a.) (v. intronizar)

entropia nf, cf Ubaud Dicort : « (phys) entropie » (Laus)

entruandar : v. atruandar. (v. TdF jos ‘atruanda’)

entruandir v, cf Ubaud Dicort : « v intr (ou pron ?), vivre comme un truand, un gueux » (L. 155)

entrumar / entrumir (v. tr.) : escurcir ; ennivolir. (v. atrumar)

entrumar / entrumir (s') : s'escurcir ; s'ennivolir.

entrumida : escuriment / escurciment.