entortibilhar (v. tr.) (non preconizat Dicort) : entornejar quicòm sus quicòm mai. (v. entortilhar)

Entortibilhar q.q. (lo circomvenir / l'enganar)

entortibilhar (s') (non preconizat Dicort) : s'entornejar / s'envedilhar / s'enrotlar. (v. entortilhar (s’))

entortibilhat, -ada (non preconizat Dicort) : entortilhat, -ada / enrotlat, -ada. (v. entortilhat)

De bonbons entortibilhats dins de papieirons.

Una responsa entortibilhada (enrambolhada)

entortilhaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui entortille » TdF

entortilhament nm, cf Ubaud Dicort : « entortillement, embrouillement » TdF

entortilhar (v. tr.) : entornejar, « entortiller, v. envedilhar, envertolhar ; fausser une clef, crochuer, v. entortir ; embrouiller, embarrasser quelqu’un dans ses réponses ; captiver, v. empanelar » (v. TdF jos ‘entourtiha)..

entortilhar (s') : s'envedilhar / s'enrotlar ; s'encigalar / s'embriagar / se pintar / se bandar.

Las mongetas s'entortilhan a la rama.

S'es entortilhat : s'es pintat.

entortilhat, -ada adj : « entortillé, tortillé, embarrassé, ée ; diffus, use » TdF jos ‘entoutiha’’

entortir (v. tr.) : giblar / corbar / *incurvar (v. R. II, 480).

entortir (s') v pron : se desgetar / trabalhar / se desformar / s'incurvar (en parlant del fustam, del fèr...) ; « se replier » TdF jos ‘entourti’

Me vau entortir, je vais me coucher. (v. TdF)

entortit, -ida : t. a. çaisús, « tortué, faussé ; couché, ée, endormi, ie » TdF jos ‘entourti’.

« entortobilhar » e derivats (l.p.) : v. çaijós.

entortovilhar v, cf Ubaud Dicort : v. entortilhar. (v. TdF jos ‘entourtiha’). « entortovilhar » e derivats : v. entortibilhar (non preconizat Dicort).

entortovilhar (s’) v pron : v. entortilhar (s’). (v. TdF jos ‘entourtiha’)

entortovilhat, -ada adj : v. entortilhat. (v. TdF jos ‘entourtiha’)

entosiasmant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « enthousiasmant, -e » (Per Noste).

entosiasmar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, enthousiasmer, v. enaurar, enflamar » (v. TdF)

entosiasmar (s’) v pron : « s’enthousiasmer » (v. TdF jos ‘entousiasma’)

entosiasme nm, cf Ubaud Dicort : « enthousiasme, v. afogament, estrambòrd » (v. TdF)

entosiasta adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « enthousiaste » TdF

entotic, -a (abs. Dicort) : que se tròba dins l'aurelha o que i nais.

entrabalar (v. intr. arc.) (abs. Dicort) : sautar / balar v. balar / dançar a l'entorn de q.q. o de quicòm.

« entrabalhar » (R. II, 174 : ‘entrebalhar’ « bondir autour ») : v. çaisús.

entrabilhar (v. tr.) : entravar ; entortibilhar ; enlaçar ; enrambolhar. (v. entortilhar)

« entrabolhar » : v. entravolhar.

« entrabolhar » (s') : v. s'entravolhar.

entrabucar (v. intr.) : trabucar (trucar amb lo pè contra quicòm)

entrabús nm, cf Ubaud Dicort : « embarras, empêchement, obstacle » TdF

entrabusaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui empêche, qui gêne » TdF

entrabusar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, empêcher, gêner » TdF

entrach 1 nm : tirant (còrda, cadena, barra de fust o de fèrre...) ; per estirar quicòm o per evitar la separacion de doas causas qu'an tendéncia a se separar.

entrach 2, -a (p.p. d'entraire) : que se'n pòt tirar tot sol, -a.

entrachairar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se fagoter, se mal accoutrer » TdF ‘entracheira (s’)’

entrachar (s') : se mainar / se trachar / s'avisar.

entracte : interrupcion entre dos actes (teatre, television...)

entrafegaire, -a (abs. Dicort) : patelon, -a / entremeteire, -a ; entrigaire, -a.

entrafegar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : enrambolhar ; borramesclar ; « embrouiller ensemble des choses pointues » TdF ‘entrafiga’.

entrafegar (s') v pron : s'embarrassar ; s'enrambolhar ; « s’embarrasser par des pointes » TdF jos ‘entrafiga’.

entrafegat, -ada adj : embarrassat, -ada / enrambolhat, -ada ; « intrigant, ante » TdF jos ‘entrafiga’.

entrafoirar [veire entrefoirar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : enrambolhar (metre en desòrdre)

entrafoirar (s') [veire entrefoirar (s’)] : s'entremetre / s'entremesclar.

Entraigas : vilòta de Roergue entre doas ribièiras (Occitània)

entraïnadura nf, cf Ubaud Dicort : « arrangement, accoutrement, v. atrencadura » (v. TdF jos ‘entrinaduro’)

entraïnaira nf : joventa d'establiment de nuèch que son trabalh es d'atirar la practica e de la far beure.

entraïnaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que s'ocupa d'entraïnar metodicament q.q., un caval, una equipa... (v. çai sus)

Un brave entraïnaire fa besonh a tota equipa.

entraïnament : exercicis repetitius per aprene a far quicòm, per capitar quicòm.

Sens entraïnament seràs lèu plantat !

entraïnar (v. tr.) : amodar / metre en traïn (s.f.) ; adornar ; endralhar / encaminar ; ajustar / agençar ; comandar los exercicis repetitius de q.q., d'una equipa.

entraïnar (s') : s'amodar / s'animar ; s'esperforçar ; s'endralhar / s'encaminar ; s'adornar ; far d'exercicis repetitius per aprene a far quicòm, a capitar quicòm.

Entraïna-te, si que non te'n tiraràs pas !

entraire (v. tr.) : tirar q. q. d'un marrit afar, d'una marrida situacion ; abalir (elevar un mainatge entrò que se'n pòsca tirar tot sol) ; embandir (far sortir d'endacòm) ; convenir.

 

 

entraire (s') : se'n tirar tot sol ; se retirar / s'enanar.

entralhas (f. pl.) : budèls / budelhada / ventralha / intestins.

entram / entrams prep  (Alibert, v. TdF jos ‘entram’)  : entremièg doas causas.

entramar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, commencer une conversation, v. ordir » (v. TdF)

entrambla nf ~ entramble nm, cf Ubaud Dicort : « entrave, embarras, obstacle » TdF jos ‘entramble’

entramblar v , cf Ubaud Dicort : « v tr, entraver, v. entravar plus usité » (v. TdF jos ‘entramba’)

entramble nm : v. entrambla.

« entrant » : v. intrant.

en tranta (abs. Dicort) : dins l'indecision. (v. en trantas jos tranta 3)

entranugar (v. tr.) : laissar envasir un camp per la tranuga.

entranugar (s') : èsser envasit per la tranuga (agram)

« entrapachar » : v. entrepachar.

entrapar / entrapelar (v. tr.) : far passar de fen per la trapa.

entrapar / entrapelar (s') : tombar dins una trapa (t. a.)

entraponar (s’) v pron (v. Ubaud Dicort) : « tomber dans une trappe, v. entrapar » (v. TdF)

entràs 1 (adv.) : detràs / enrè.

entràs 2 de (prep. : en seguida de / après.

entrasfolir (abs. Dicort) : doblet de tresfolir. (v. entrefolir)

entraucar (v. tr.) : encrosar (metre dins un trauc) (t. a.) ; enfonzar / enfonsar ; engulhar.

Venèm d'entraucar una vaca entreulada.

entraucar (s') : s'amagar dins un trauc ; s'enfangar ; s'enfonzar / s'enfonsar ; s'engulhar.

entraular (s') : s'enfugir.

entrausida nf, cf Ubaud Dicort : (v. entrausir)

entrausir (v. tr.) : ausir (entendre) per a pus près o per azard ; sosentendre. (v. entreausir)

entrava : embarràs / obstacle / empachament (t. a.) ; tampa (tròç de fust per entravar una vaca)

entravacadura : entrava / embarràs / obstacle / empachament.

entravacaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona qu'entrava, qu'embarrassa (t. a.)

entravacar (v. tr.) : entravar ; embarrassar ; esgarar ; enganar una sarralha.

entravacós, -osa : de mal desenrambolhar.

entravada : embarràs / obstacle / empachament.

entravadís 1 nm : entrava / embarràs / obstacle / empachament ; mena de planta : vidalba (Clematis vitalba)

entravadís 2, -issa adj : qu'entrava , qu'embarrassa.

entravar (v. tr.) : far obstacle ; far trabucar ; desajudar.

Sa drolleta l'entravava dins son trabalh.

entravar (s') : trabucar (trucar del pè contra un obstacle)

entravat, -ada : estropiat, -ada ; infirm, -a.  (e non pas « andicapat » [angl.])

entraversadura : caprici ; mala umor ; embarràs / obstacle.

entraversar (v. tr.) : contrariar ; contrar ; passar a travèrs.

entraversar (s') : se metre en travèrs ; s'entravar los pès.

entravolhar [ ~ travolhar] (v. tr.) : desenrotlar un escaut, una madaissa ; embolhar / enrambolhar ; borramesclar.

entravolhar (s') [ ~ travolhar (se)] v pron : s'enrambolhar ; se borramesclar.

ENTRE- : prefix de reciprocitat o prefix pronominal per formar tot un fum de mots.

entre 1 (prep.) : demest (al mièg de)

Entre cèl e tèrra.

Entre doas aigas.

Entre miègjorn e una ora.

Entre cap e còl, à la nuque. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘cap’)

Entre braces, à bras, entre les bras  (v. TdF jos ‘entre’)

Entre pès, sous les pieds, qui embarrasse, qu’on rencontre partout, mal arrangé. (v. Ubaud Dicort e TdF jos entre)

Entre las mans.

Parlar entre sas dents.

Entre ieu : en ieu meteis.

I n'aviá mai de cent entre mòrts e nafrats.

entre 2 / entre que (v. entre que) (adv. o conj.) : tanlèu ; tanlèu que.

Entre aver sopat : tanlèu sopar / entre qu'agèt sopat.

Entre sortir : tanlèu sortir / entre que foguèt sortit.

entre que loc conj, cf Ubaud Dicort : « dès que, aussitôt que, tandis que » (Alibert)

Entre que plourà, dès qu’il pleuvra. (v. TdF jos ‘entre’)

Entre qu’agèt sopat. (v. çai sus)

Entre que foguèt sortit. (v. çai sus)

entreacte nm, cf Ubaud Dicort : v. entracte.

entreaimar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : v. entraimar.

entreausir v, cf Ubaud Dicort : v entrausir.

entrebadal nm / entrebadalh (abs. Dicort) : obertura incomplèta d'una pòrta, d'una fenèstra.

entrebadalhar (v. tr.) (abs. Dicort) : entrebadar.

entrebadament nm, cf Ubaud Dicort : « entrebâillement » (v. entrebadar e entrebadiu)

entrebadar (v. tr.) : entredobrir.

entrebadiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « entrebâillé, ée » TdF ‘entre-badiéu’

entrebaisar (s') : se potonejar.

entrebalhar (s') : se balhar quicòm un a l'autre.

Se son entrebalhadas la mòrt.

Se son entrebalhats un poton.

entrebast : lo mitan del bast.

entrebatre (s') : se batre un contra l'autre, los uns contra los autres.

entrebaugir : v. entrebaujar