|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
entortibilhar (v. tr.)
(non preconizat Dicort) : entornejar quicòm sus quicòm mai. (v. entortilhar) Entortibilhar q.q. (lo circomvenir / l'enganar) entortibilhar (s') (non preconizat Dicort) : s'entornejar / s'envedilhar / s'enrotlar. (v. entortilhar (s’)) entortibilhat, -ada (non preconizat Dicort) : entortilhat, -ada / enrotlat, -ada. (v. entortilhat) De bonbons entortibilhats dins de papieirons. Una responsa entortibilhada (enrambolhada) entortilhaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort :
« celui, celle qui entortille » TdF entortilhament nm, cf Ubaud Dicort :
« entortillement, embrouillement » TdF entortilhar (v. tr.) : entornejar, « entortiller,
v. envedilhar, envertolhar ;
fausser une clef, crochuer, v. entortir ;
embrouiller, embarrasser quelqu’un dans ses réponses ;
captiver, v. empanelar »
(v. TdF jos ‘entourtiha).. entortilhar (s') : s'envedilhar / s'enrotlar ; s'encigalar / s'embriagar / se pintar / se bandar. Las mongetas s'entortilhan a la rama. S'es entortilhat : s'es pintat. entortilhat, -ada adj :
« entortillé, tortillé, embarrassé,
ée ; diffus, use »
TdF jos
‘entoutiha’’ entortir (v. tr.) : giblar / corbar / *incurvar (v. R. II, 480). entortir (s') v pron : se desgetar / trabalhar / se
desformar / s'incurvar (en parlant del fustam, del fèr...) ; « se replier » TdF jos ‘entourti’ Me vau
entortir, je vais me coucher. (v. TdF) entortit, -ida : t. a. çaisús, « tortué, faussé ; couché, ée, endormi, ie » TdF jos ‘entourti’. « entortobilhar » e derivats (l.p.) : v. çaijós. entortovilhar v, cf Ubaud Dicort : v. entortilhar. (v. TdF jos ‘entourtiha’). « entortovilhar » e derivats : v. entortibilhar (non preconizat Dicort). entortovilhar (s’) v pron : v. entortilhar
(s’). (v. TdF jos ‘entourtiha’) entortovilhat, -ada adj : v. entortilhat. (v. TdF jos ‘entourtiha’) entosiasmant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « enthousiasmant,
-e » (Per Noste). entosiasmar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, enthousiasmer, v. enaurar, enflamar »
(v. TdF) entosiasmar (s’) v pron : « s’enthousiasmer » (v. TdF jos ‘entousiasma’) entosiasme nm, cf Ubaud Dicort :
« enthousiasme, v. afogament, estrambòrd » (v. TdF) entosiasta adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort :
« enthousiaste » TdF entotic, -a (abs. Dicort) : que se tròba dins l'aurelha o que i nais. entrabalar (v. intr. arc.) (abs. Dicort) : sautar / balar v. balar / dançar a l'entorn de q.q. o de quicòm. « entrabalhar » (R. II, 174 : ‘entrebalhar’ « bondir autour ») : v. çaisús. entrabilhar (v. tr.) : entravar ; entortibilhar ; enlaçar ;
enrambolhar. (v. entortilhar) « entrabolhar » : v. entravolhar. « entrabolhar » (s') : v. s'entravolhar. entrabucar (v. intr.) : trabucar (trucar amb lo pè contra quicòm) entrabús nm, cf Ubaud Dicort : « embarras, empêchement,
obstacle » TdF entrabusaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui,
celle qui empêche, qui gêne » TdF entrabusar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, empêcher, gêner »
TdF entrach 1 nm : tirant (còrda, cadena, barra de fust o de fèrre...) ; per estirar quicòm o per evitar la separacion de doas causas qu'an tendéncia a se separar. entrach 2, -a (p.p. d'entraire) : que se'n pòt tirar tot sol, -a. entrachairar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se fagoter, se mal
accoutrer » TdF ‘entracheira
(s’)’ entrachar (s') : se mainar / se trachar / s'avisar. entracte : interrupcion entre dos actes (teatre, television...) entrafegaire, -a (abs. Dicort) : patelon, -a / entremeteire, -a ; entrigaire, -a. entrafegar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : enrambolhar ; borramesclar ; « embrouiller ensemble des choses pointues » TdF ‘entrafiga’. entrafegar (s') v pron : s'embarrassar ; s'enrambolhar ; « s’embarrasser par des pointes » TdF jos ‘entrafiga’. entrafegat, -ada adj : embarrassat, -ada / enrambolhat, -ada ; « intrigant, ante » TdF jos ‘entrafiga’. entrafoirar [veire entrefoirar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : enrambolhar (metre en desòrdre) entrafoirar (s') [veire entrefoirar (s’)] : s'entremetre / s'entremesclar. Entraigas : vilòta de Roergue entre doas ribièiras (Occitània) entraïnadura nf, cf Ubaud Dicort : « arrangement, accoutrement,
v. atrencadura » (v. TdF jos ‘entrinaduro’) entraïnaira nf : joventa d'establiment de nuèch que son trabalh es d'atirar la practica e de la far beure. entraïnaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que s'ocupa d'entraïnar metodicament q.q., un caval, una equipa... (v. çai sus) Un brave entraïnaire fa
besonh a tota equipa. entraïnament : exercicis repetitius per aprene a far quicòm, per capitar quicòm. Sens entraïnament seràs lèu plantat ! entraïnar (v. tr.) : amodar / metre en traïn (s.f.) ; adornar ; endralhar / encaminar ; ajustar / agençar ; comandar los exercicis repetitius de q.q., d'una equipa. entraïnar (s') : s'amodar / s'animar ; s'esperforçar ; s'endralhar / s'encaminar ; s'adornar ; far d'exercicis repetitius per aprene a far quicòm, a capitar quicòm. Entraïna-te, si que non te'n tiraràs pas ! entraire (v. tr.) : tirar q. q. d'un marrit afar, d'una marrida situacion ; abalir (elevar un mainatge entrò que se'n pòsca tirar tot sol) ; embandir (far sortir d'endacòm) ; convenir. |
|
entraire (s') : se'n tirar tot sol ; se retirar / s'enanar. entralhas (f. pl.) : budèls / budelhada / ventralha / intestins. entram / entrams prep (Alibert, v. TdF jos ‘entram’) : entremièg doas causas. entramar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, commencer une conversation, v. ordir » (v. TdF) entrambla nf ~ entramble nm, cf Ubaud Dicort :
« entrave, embarras, obstacle » TdF jos ‘entramble’ entramblar v , cf
Ubaud Dicort : « v tr, entraver, v. entravar
plus usité » (v. TdF
jos
‘entramba’) entramble nm :
v. entrambla. « entrant » : v. intrant. en tranta (abs. Dicort) : dins l'indecision. (v. en trantas
jos tranta 3) entranugar (v. tr.) : laissar envasir un camp per la tranuga. entranugar (s') : èsser envasit per la tranuga (agram) « entrapachar » : v. entrepachar. entrapar / entrapelar (v. tr.) : far passar de fen per la trapa. entrapar / entrapelar (s') : tombar dins una trapa (t. a.) entraponar (s’) v pron (v. Ubaud Dicort) : « tomber dans une trappe, v. entrapar » (v. TdF) entràs 1 (adv.) : detràs / enrè. entràs 2 de (prep. : en seguida de / après. entrasfolir (abs. Dicort) :
doblet de tresfolir. (v. entrefolir) entraucar (v. tr.) : encrosar (metre dins un trauc) (t. a.) ; enfonzar / enfonsar ; engulhar. Venèm d'entraucar una vaca entreulada. entraucar (s') : s'amagar dins un trauc ; s'enfangar ; s'enfonzar / s'enfonsar ; s'engulhar. entraular (s') : s'enfugir. entrausida nf, cf Ubaud Dicort :
(v.
entrausir) entrausir (v. tr.) : ausir (entendre) per a pus près o per
azard ; sosentendre. (v.
entreausir) entrava : embarràs / obstacle / empachament (t. a.) ; tampa (tròç de fust per entravar una vaca) entravacadura : entrava / embarràs / obstacle / empachament. entravacaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona qu'entrava, qu'embarrassa (t. a.) entravacar (v. tr.) : entravar ; embarrassar ; esgarar ; enganar una sarralha. entravacós, -osa : de mal desenrambolhar. entravada : embarràs / obstacle / empachament. entravadís 1 nm : entrava / embarràs / obstacle / empachament ; mena de planta : vidalba (Clematis vitalba) entravadís 2, -issa adj : qu'entrava , qu'embarrassa. entravar (v. tr.) : far obstacle ; far trabucar ; desajudar. Sa drolleta l'entravava dins son trabalh. entravar (s') : trabucar (trucar del pè contra un obstacle) entravat, -ada : estropiat, -ada ; infirm, -a. (e non pas « andicapat » [angl.]) entraversadura : caprici ; mala umor ; embarràs / obstacle. entraversar (v. tr.) : contrariar ; contrar ; passar a travèrs. entraversar (s') : se metre en travèrs ; s'entravar los pès. entravolhar [ ~ travolhar] (v. tr.) : desenrotlar un escaut, una madaissa ; embolhar / enrambolhar ; borramesclar. entravolhar (s') [ ~ travolhar (se)] v pron : s'enrambolhar ; se borramesclar. ENTRE- : prefix de reciprocitat o prefix pronominal per formar tot un fum de mots. entre 1 (prep.) : demest (al mièg de) Entre cèl e
tèrra. Entre doas aigas. Entre miègjorn e una ora. Entre cap e còl, à la nuque. (v. Ubaud Dicort e TdF jos
‘cap’) Entre braces, à bras, entre les bras (v. TdF
jos ‘entre’) Entre pès, sous
les pieds, qui embarrasse, qu’on rencontre partout, mal arrangé. (v. Ubaud Dicort e TdF jos entre) Entre las mans. Parlar entre sas dents. Entre ieu : en ieu meteis. I n'aviá mai de cent entre mòrts e nafrats. entre 2 / entre que (v. entre que) (adv. o conj.) : tanlèu ; tanlèu que. Entre aver sopat : tanlèu sopar / entre qu'agèt sopat. Entre sortir : tanlèu sortir / entre que foguèt sortit. entre que loc conj, cf Ubaud Dicort :
« dès que, aussitôt que, tandis que » (Alibert) Entre que plourà,
dès qu’il pleuvra. (v. TdF jos ‘entre’) Entre qu’agèt sopat. (v. çai sus) Entre que foguèt sortit. (v. çai sus) entreacte nm, cf Ubaud Dicort :
v. entracte. entreaimar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : v. entraimar.
entreausir v, cf Ubaud Dicort :
v entrausir. entrebadal nm / entrebadalh (abs. Dicort) : obertura incomplèta d'una pòrta, d'una fenèstra. entrebadalhar (v. tr.) (abs. Dicort) : entrebadar. entrebadament nm, cf Ubaud Dicort :
« entrebâillement » (v. entrebadar e entrebadiu) entrebadar (v. tr.) : entredobrir. entrebadiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « entrebâillé,
ée » TdF ‘entre-badiéu’ entrebaisar (s') : se potonejar. entrebalhar (s') : se balhar quicòm un a l'autre. Se son entrebalhadas la mòrt. Se son entrebalhats un poton. entrebast : lo mitan del bast. entrebatre (s') : se batre un contra l'autre, los uns contra los autres. entrebaugir
v : v. entrebaujar |
|
|
|
|
|
|
|
|
|