|
|
|||
|
|
|
|
|
|
enterinar (v. tr.) : ratificar (R. V, 46). enteriti (f.) : inflamacion del budèl prim. enternar (s') v pron : s'afonzar. (v. TdF jos ‘interna’) (# internar) ENTERO- : forma prefixada del grèc enteròn (intestin) enteroastenomòsi (f.) : operacion per far comunicar doas ansas intestinalas. enterobacteria : bacteria del tub digestiu. enterobiasi (f.) : infestacion intestinala pels oxiurs. enterocòc nm, cf Ubaud Dicort : « entérocoque » (Per Noste) enterocoliti (f.) : inflamacion de l'intestin prim. enteroctomia : reseccion d'una partida dels intestins. enterozoari (m.) : parasit dels intestins. entèrracans nm, cf Ubaud Dicort : « partisan des enterrements civils » TdF jos ‘enterro-chin’ enterrada : procession d'enterrament. enterrador nm, cf Ubaud Dicort : « fossoyeur » (L. 153) enterraire nm, -ra : clotaire, -a / tombassièr, -ièira. enterrament [entèrrament] nm (L. 153 « crépi ») : sepultura. entèrramòrts nm, cf Ubaud Dicort : « fossoyeur » (v. TdF ‘enterro-mort’) enterrar (v. tr.) : sebelir / rebondre (metre en tèrra) (t. a.) enterrar (s') : s'enfonzar en tèrra. enterrosir (v. tr.) : passir (solhar) amb de tèrra. enterrosir (s') : se passir (se solhar) amb de tèrra. entesic : endec / endecum / endequitge (raquitisme) entesicar (v. tr.) : far venir endecós, -osa (raquitic, -a) entesicar (s') : venir endecós, -osa. entesir v, cf Ubaud Dicort : v. entesicar. (v. Vayssier jos ‘entesí) entessa nf e adj f (v. Ubaud Dicort) : « brebis à laquelle le lait ne vient que d’un pis » (v. TdF ‘entesso’) Femna entessa, femme qui n’a qu’un mamelon. (v. TdF) entestament [entèstament] nm : testarditge / obstinacion (R. V, 339). Son entestament lo perdrà. entestar (v. tr.) : far rodar lo cap ; far dòlre lo cap entestar (s') : se trapar un mal de cap ; s'obstinar. entestardir (v. tr.) : obstinar (R. IV, 356), « rendre têtu ». TdF entestardir (s') : s'obstinar. entestesiment : estat de çò entestesit. entestesir (s') : venir dur coma un tèst de terralha ; s'arrascassir / s'engarrussir / s'engamassir. entestesit, -ida adj : t. a. çaisús, « rabougri, ie, avorté, ée » TdF jos ‘entestesi’ ; « qui a la tête lourde » (Mouly Mas esping. p. 242) . entestinal, -a adj (R. III, 569) (abs. Dicort) : relatiu, -iva als intestins. (v. intestinal) entestudir (s') v pron , cf Ubaud Dicort 2023 : s'entestardir / s'obstinar. entetinat, -ada adj : qu'a de bravas tetas (tetinas) enteular (v. tr.) : corbar en fòrma de teule. entieirada : tièira / renga / rengada. entièirament adv : completament. entieirar (v. tr.) : metre en tièiras, en rengas, en filas. entieirar (s') : s'enrenguetar (se metre en tièira) entièr 1, -ièira adj : que se ten del tròç ; ni copat, ni bresat, ni atalhonat ; qu'es pas estat desmasclat / non castrat. entièr 2, -ièira adj : pinhastre, -a / obstinat, -ada (R. V, 339). Es tròp entièr dins sas idèas. entièr 3 nm, cf Ubaud Dicort : (matematica) « entier » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 80) ; « lande, terre inculte, v. ermàs » (v. TdF suppl) « entilha » : v. lentilha. entim [intim, cf Ubaud Dicort], -a adj : qu'a un caractèr d'intimitat. entimonar 1 (v. tr.) : metre una lata (timon) ; « faire un instrument aratoire » TdF ‘entimouna 1’. (v. Vayssier) entimonar (s') v pron : s'apiejar v. apiejar (s'), « se jeter entre le timon et son compagnon, en parlant d’un bœuf attelé » (v. TdF jos ‘entimouna 1’ e Vayssier) ; entimonar (s') [entimonar 2 v intr (v. Ubaud Dicort, TdF ‘entimouna 2’ e Azaïs)] : s'encigalar / s'embriagar / se bandar. As una brica entimonat, tu as un peu bu. (v. Ubaud Dicort e TdF) entinar (v. tr. e intr.) : metre lo vin dins la tina ; metre lo linge dins lo bugador. entindar (v. tr.) : « atinter, parer » arrengar / dispausar / agençar / organizar (v. TdF jos ‘atinda’) ; tindonar (metre las barricas sul tind) entindat, -ada adj : v. atindat. (v. TdF jos ‘atinda’) entindonar (v. tr.) : « enchanteler, engerber des barriques, mettre des muids sur le chantier, du bois en pile ; préparer, disposer une affaire » TdF ; entindar v. çai sus (entindar). entinelar (v. tr.) : metre dins una tina. entinelatge nm, cf Ubaud Dicort : « encuvage » TdF
|
|
|
|
|
|
entintainar (v. tr.) : ensordar ; encigalar de paraulas ; obsedir ; entraïnar. entintainat, -ada : t. a. çaisús, « assourdi, ie, obsédé, entraîné, ée » (v. TdF jos ‘entinteina’). entipar (v. tr.) : escometre ; agaçar ; encolerir. entiponar (v. tr.) : embucar / empafar (far tròp manjar) entiponar (s') : s'embucar / s'empafar. entirar (v. tr.) : far penjar la balança d'un costat ; entraïnar. entissar v, cf Ubaud Dicort : v. atissar. (v. TdF jos ‘atissa’) entissar (s') : s'encanissar a far quicòm ; se despieitar ; se poder pas suportar un a l'autre. entitat nf (R. III, 195) : çò que fa l'esséncia d'un èsser ; organisme / institucion. entitolar [(pop), intitular (sab) , cf Ubaud Dicort] (v. tr.) (los 2, R. VI, 327) : donar un títol / intitular ENTO- : forma prefixada del grèc entòs (dins) v. entopic - entotic. entoissat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : v. desentoissat. (v. TdF jos ‘desentouissa’) entolhament : agençament. entolhar (v. tr.) : arrengar / agençar / metre en òrdre ; ajustar ; vestir ; adornar ; organizar ; enfilar lo cabestran (mar.) entolhar (s') : s'arrengar / s'organizar. entolhat, -ada adj : t. a. çaisús, « arrangé, ajusté, rédigé, ée » (v. TdF jos ‘entouia’). entolòm [entolòma nm, cf Ubaud Dicort] : mena d'agaric : (Entoloma cetratum) ; (E. nitidum) (E. nidorosum) ; (E. sinuatum) ENTOMO- : forma prefixada del grèc entòmòn (insècte) entomocoria nf, cf Ubaud Dicort : « (bot.) entomochorie » entomofag, -a : que s'avida d'insèctes. entomofil, -a : que sa pollinizacion se fa pels insèctes. entomofilia : mòde de pollinizacion pels insèctes. entomologia : sciéncia qu'estúdia los insèctes. entomologic, -a : relatiu, -iva a l'entomologia. Descripcion entomologica. entomologista n (m. e f.) : especialista (m. e f.) d'entomologia. entonacion [ / intonacion] nf : accion o biais d'entonar 1 ; melodia de la paraula. entonador : embut (aisina per entonar un liquid) entonaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui entonne un chant » TdF entonar 1 (v. tr.) : començar de cantar ; donar lo ton. Entonar la Marselhesa. Es lo Justin qu'entona. entonar 2 (v. tr.) : metre dins un tonèl ; beure bravament. Entonar la vendémia. entonèla nf, cf Ubaud Dicort : « t. de verrier, ouverture ou embouchure du four qui reçoit le bois » TdF entonelar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, mettre dans un tonneau » TdF entopinar (v. tr.) : metre en topin o en topina ; « emmitoufler, calfeutrer » (v. TdF). Entopinar lo grais. entopinar (s') : s'embeguinar (s'envolopar lo cap) ; s'envolopar dins sos vestits ; s'enclaure. entopinat, -ada : t. a. çaisús. entoptic, -a : caracteristica de las sensacions luminosas amodadas pel quiti uèlh. entòrca nf : tesa de fust d'avet o de pin. (v. jos entòrcha) entorcar (v. tr.) : entortilhar / entortibilhar. entòrcer (v. tr.) : dispausar la vinha en espalièira. entòrcha / entòrca nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : baston de pin enrodat de cera, de rosina (resina) o de seu e que crèma bravament ; mena de plt. : èrba de Nòstra Dòna (Verbascum phlomoides) entorclar (v. tr.) : entortilhar / entortibilhar ; trenar (t. a.) ; trenar lo pel (far de natas) ; trenar lo milh... entorn (subs.) : çò qu'enròda de prèp quicòm o q.q. O digas pas a ton entorn. A l'entorn (loc. adv.) : un can rodava a l'entorn. A l'entorn de (loc. prep.) : a l'entorn de Nadal. entornar (v. tr.) : tornar portar ; tornar menar ; tornar prene : Qui t'a menat que t'entorne ! entornar (s') : tornar partir. M'entorni, qu'es ora. entornejar / entorondar (v. tr.) : enrodar. entorrar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, enfermer dans une tour » (L. 153) entòrs, -a : p.p. d'entòrcer. entòrsa (abs. Dicort) / estòrsa nf : estrefalida. Me soi facha una entòrsa al pè drech. (s.f.) Far una entòrsa a la vertat. entòrta nf : quatre ciris « ...réunis... », engarlendats, per Nòstra Dòna del quinze d'agost. (v. TdF) entortelar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, réunir en tortèl (v. ce mot) plusieurs prunes pelées et privées de noyau ; aplatir comme un galette » TdF |
|
|
|
|
|
|
|