enterinar (v. tr.) : ratificar (R. V, 46).

enteriti (f.) : inflamacion del budèl prim.

enternar (s') v pron : s'afonzar. (v. TdF jos ‘interna’) (# internar)

ENTERO- : forma prefixada del grèc enteròn (intestin)

enteroastenomòsi (f.) : operacion per far comunicar doas ansas intestinalas.

enterobacteria : bacteria del tub digestiu.

enterobiasi (f.) : infestacion intestinala pels oxiurs.

enterocòc nm, cf Ubaud Dicort : « entérocoque » (Per Noste)

enterocoliti (f.) : inflamacion de l'intestin prim.

enteroctomia : reseccion d'una partida dels intestins.

enterozoari (m.) : parasit dels intestins.

entèrracans nm, cf Ubaud Dicort : « partisan des enterrements civils » TdF jos ‘enterro-chin’

enterrada : procession d'enterrament.

enterrador nm, cf Ubaud Dicort : « fossoyeur » (L. 153)

enterraire nm, -ra : clotaire, -a / tombassièr, -ièira.

enterrament [entèrrament] nm (L. 153 « crépi »)  : sepultura.

entèrramòrts nm, cf Ubaud Dicort : « fossoyeur » (v. TdF ‘enterro-mort’)

enterrar (v. tr.) : sebelir / rebondre (metre en tèrra) (t. a.)

enterrar (s') : s'enfonzar en tèrra.

enterrosir (v. tr.) : passir (solhar) amb de tèrra.

enterrosir (s') : se passir (se solhar) amb de tèrra.

entesic : endec / endecum / endequitge (raquitisme)

entesicar (v. tr.) : far venir endecós, -osa (raquitic, -a)

entesicar (s') : venir endecós, -osa.

entesir v, cf Ubaud Dicort : v. entesicar. (v. Vayssier jos ‘entesí)

entessa nf e adj f (v. Ubaud Dicort) : « brebis à laquelle le lait ne vient que d’un pis » (v. TdF ‘entesso’)

Femna entessa, femme qui n’a qu’un mamelon. (v. TdF)

entestament [entèstament] nm : testarditge / obstinacion (R. V, 339).

Son entestament lo perdrà.

entestar (v. tr.) : far rodar lo cap ; far dòlre lo cap

entestar (s') : se trapar un mal de cap ; s'obstinar.

entestardir (v. tr.) : obstinar (R. IV, 356), « rendre têtu ». TdF

entestardir (s') : s'obstinar.

entestesiment : estat de çò entestesit.

entestesir (s') : venir dur coma un tèst de terralha ; s'arrascassir / s'engarrussir / s'engamassir.

entestesit, -ida adj : t. a. çaisús, « rabougri, ie, avorté, ée » TdF jos ‘entestesi’ ; « qui a la tête lourde » (Mouly Mas esping. p. 242) .

entestinal, -a adj (R. III, 569) (abs. Dicort) : relatiu, -iva als intestins. (v. intestinal)

entestudir (s') v pron (Fettuciari ; abs. Dicort) : s'entestardir / s'obstinar.

entetinat, -ada adj : qu'a de bravas tetas (tetinas)

enteular (v. tr.) : corbar en fòrma de teule.

entieirada : tièira / renga / rengada.

entièirament adv : completament.

entieirar (v. tr.) : metre en tièiras, en rengas, en filas.

entieirar (s') : s'enrenguetar (se metre en tièira)

entièr 1, -ièira adj : que se ten del tròç ; ni copat, ni bresat, ni atalhonat ; qu'es pas estat desmasclat / non castrat.

entièr 2, -ièira adj : pinhastre, -a / obstinat, -ada (R. V, 339).

Es tròp entièr dins sas idèas.

entièr 3 nm, cf Ubaud Dicort : (matematica) « entier » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 80)  ;  « lande, terre inculte, v. ermàs » (v. TdF suppl)

« entilha » : v. lentilha.

entim [intim, cf Ubaud Dicort], -a adj : qu'a un caractèr d'intimitat.

entimonar 1 (v. tr.) : metre una lata (timon) ; « faire un instrument aratoire » TdF ‘entimouna 1’.  (v. Vayssier)

entimonar (s') v pron : s'apiejar v. apiejar (s'), « se jeter entre le timon et son compagnon, en parlant d’un bœuf attelé » (v. TdF jos ‘entimouna 1’ e Vayssier) ;

entimonar (s') [entimonar 2 v intr (v. TdF ‘entimouna 2’ e Azaïs): s'encigalar / s'embriagar / se bandar.

As una brica entimonat, tu as un peu bu. (v. Ubaud Dicort e TdF)

entinar (v. tr. e intr.) : metre lo vin dins la tina ; metre lo linge dins lo bugador.

entindar (v. tr.) : « atinter, parer »  arrengar / dispausar / agençar / organizar (v. TdF jos ‘atinda’) ; tindonar (metre las barricas sul tind)

entindat, -ada adj : v. atindat. (v. TdF jos ‘atinda’)

entindonar (v. tr.) : « enchanteler, engerber des barriques, mettre des muids sur le chantier, du bois en pile ; préparer, disposer une affaire » TdF ; entindar v. çai sus (entindar).

entinelar (v. tr.) : metre dins una tina.

entinelatge nm, cf Ubaud Dicort : « encuvage » TdF

 

 

 

 

 

 

entintainar (v. tr.) : ensordar ; encigalar de paraulas ; obsedir ; entraïnar.

entintainat, -ada : t. a. çaisús, « assourdi, ie, obsédé, entraîné, ée » (v. TdF jos ‘entinteina’).

entipar (v. tr.) : escometre ; agaçar ; encolerir.

entiponar (v. tr.) : embucar / empafar (far tròp manjar)

entiponar (s') : s'embucar / s'empafar.

entirar (v. tr.) : far penjar la balança d'un costat ; entraïnar.

entissar v, cf Ubaud Dicort : v. atissar. (v. TdF jos ‘atissa’)

entissar (s') : s'encanissar a far quicòm ; se despieitar ; se poder pas suportar un a l'autre.

entitat nf (R. III, 195) : çò que fa l'esséncia d'un èsser ; organisme / institucion.

entitolar [(pop), intitular (sab) , cf Ubaud Dicort] (v. tr.) (los 2, R. VI, 327) : donar un títol / intitular

ENTO- : forma prefixada del grèc entòs (dins) v. entopic - entotic.

entoissat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : v. desentoissat. (v. TdF jos ‘desentouissa’)

entolhament : agençament.

entolhar (v. tr.) : arrengar / agençar / metre en òrdre ; ajustar ; vestir ; adornar ; organizar ; enfilar lo cabestran (mar.)

entolhar (s') : s'arrengar / s'organizar.

entolhat, -ada adj : t. a. çaisús, « arrangé, ajusté, rédigé, ée » (v. TdF jos ‘entouia’).

entolòm [entolòma nm, cf Ubaud Dicort: mena d'agaric : (Entoloma cetratum) ; (E. nitidum) (E. nidorosum) ; (E. sinuatum)

ENTOMO- : forma prefixada del grèc entòmòn (insècte)

entomocoria nf, cf Ubaud Dicort : « (bot.) entomochorie »

entomofag, -a : que s'avida d'insèctes.

entomofil, -a : que sa pollinizacion se fa pels insèctes.

entomofilia : mòde de pollinizacion pels insèctes.

entomologia : sciéncia qu'estúdia los insèctes.

entomologic, -a : relatiu, -iva a l'entomologia.

Descripcion entomologica.

entomologista n (m. e f.) : especialista (m. e f.) d'entomologia.

entonacion [ / intonacion] nf : accion o biais d'entonar 1 ; melodia de la paraula.

entonador : embut (aisina per entonar un liquid)

entonaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui entonne un chant » TdF

entonar 1 (v. tr.) : començar de cantar ; donar lo ton.

Entonar la Marselhesa.

Es lo Justin qu'entona.

entonar 2 (v. tr.) : metre dins un tonèl ; beure bravament.

Entonar la vendémia.

entonèla nf, cf Ubaud Dicort : « t. de verrier, ouverture ou embouchure du four qui reçoit le bois » TdF

entonelar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, mettre dans un tonneau » TdF

entopinar (v. tr.) : metre en topin o en topina ; « emmitoufler, calfeutrer » (v. TdF).

Entopinar lo grais.

entopinar (s') : s'embeguinar (s'envolopar lo cap) ;  s'envolopar dins sos vestits ; s'enclaure.

entopinat, -ada : t. a. çaisús.

entoptic, -a : caracteristica de las sensacions luminosas amodadas pel quiti uèlh.

entòrca nf : tesa de fust d'avet o de pin. (v. entòrcha)

entorcar (v. tr.) : entortilhar / entortibilhar.

entòrcer (v. tr.) : dispausar la vinha en espalièira.

entòrcha / entòrca nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : baston de pin enrodat de cera, de rosina (resina) o de seu e que crèma bravament ; mena de plt. : èrba de Nòstra Dòna (Verbascum phlomoides)

entorclar (v. tr.) : entortilhar / entortibilhar ; trenar (t. a.) ; trenar lo pel (far de natas) ; trenar lo milh...

entorn (subs.) : çò qu'enròda de prèp quicòm o q.q.

O digas pas a ton entorn.

A l'entorn (loc. adv.) : un can rodava a l'entorn.

A l'entorn de (loc. prep.) : a l'entorn de Nadal.

entornar (v. tr.) : tornar portar ; tornar menar ; tornar prene :

Qui t'a menat que t'entorne !

entornar (s') : tornar partir. M'entorni, qu'es ora.

entornejar / entorondar (v. tr.) : enrodar.

entorrar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, enfermer dans une tour » (L. 153)

entòrs, -a : p.p. d'entòrcer.

entòrsa (abs. Dicort) / estòrsa nf : estrefalida.

Me soi facha una entòrsa al pè drech.

(s.f.) Far una entòrsa a la vertat.

entòrta nf : quatre ciris « ...réunis... », engarlendats, per Nòstra Dòna del quinze d'agost. (v. TdF)

entortelar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, réunir en tortèl (v. ce mot) plusieurs prunes pelées et privées de noyau ; aplatir comme un galette » TdF