|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
ensordaire, aira [~ -airitz] adj e n / ensordant, -a (v. ensordant) : « celui, celle qui assourdit » TdF ‘ensourdaire’ ; qu'ensorda / qu'eissorda [v. ensordant]. ensordament nm, cf Ubaud Dicort :
« action d’assourdir ; ruilée d’un toit,
v. sarrada » (v. TdF) ensordant, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« assourdissant,
ante » TdF ensordar [ / ensordir (v. TdF)] (v. tr. e intr.) : eissordar (far venir
sord) ; embestiar ; ligar amb de mortièr la teulada contra la paret. ensordar / ensordir (s') : venir sordanha (venir sord) ensornir (v. tr.) : atrumar / ennivolir (far venir sorn / far venir nívol (nivolós) ; s'ennegresir ; s'entristesir. Quand lo temps s'ensornís, m'ensornissi tanben. ensornir (s') : s'atrumir / s'ennivolir (venir sorn / nivolós) ensorrar (v. tr.) : ensablar (enfonzar dins la sabla o la sorra) ; enfangar. Barca ensorrada. Carri ensorrat. ensorrar (s') : s'ensablar ; s'enfangar. ensortiment : assortiment. ensortir (v. tr.) : provesir un comèrci de tota mena d'articles ; abalir (elevar coma cal / instruire coma cal) ensortir (s') v pron : « sortir » ; se'n sortir / se tirar d'afar. (v. TdF jos ‘ensourti’) ensortit, -ida adj : « assorti,
ie ; achevé, complété, élevé,
ée » (v. TdF jos ‘ensourti’) ensotanar (s') : se cargar la sotana. ensotisar v, cf Ubaud Dicort :
(v. sotisar) ensovenir (s') v pron : « se
ressouvenir » ; se remembrar.
(v. TdF) Me
n’ensoven, il m’en
ressouvient. (v. TdF) ensubre (subst. m.) : demai / çò de passa (çò en mai) ensucada nf, cf Ubaud Dicort :
« coup sur la tête, coup assommant » TdF ensucador nm, cf Ubaud Dicort :
« assommoir, gros bâton » TdF ensucament nm, cf Ubaud Dicort :
« action d’assommer » TdF ensucant, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« assommant, accablant, ante » TdF ensucar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, assommer, frapper sur la tête, rompre la
tête, accabler » (v. TdF). (v. assucar) ensucar (s’) v pron : « se rompre la tête ; tomber sur la tête,
se cogner la tête » TdF jos ‘ensuca’. (v. assucar (s’)) ensucat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« assommé, accablé, ée ; idiot,
ote » TdF jos
‘ensuca’ ensucatge nm, cf Ubaud Dicort :
(v. ensucar) ensucrar (v. tr.) : sucrar (metre de sucre) ensucrar (s') : se ganhar d'argent mal a propaus. ensujar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, couvrir de suie » TdF ensuperbir (v. tr.) : far venir orgulhós, -osa. (v. TdF) ensuperbir (s') : venir orgulhós, -osa. ensús 1 (adv.) : ennaut ; ensús 2 (subs. m.) : l'ennaut ; la montanha. ent (adv. e prep.) : puslèu / abans. Ent es ben…, mais bien plutôt
c’est… (v. TdF) enta nf, cf Ubaud Dicort :
« moment » (v. TdF) enta de (a l’-) , cf Ubaud Dicort :
« au moment de » (Alibert) entà (prep.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : entrò / entrò a / fins / fins a ; devèrs ; a cò de. Entà Albi : entrò a Albi / fins a Albi. v. entrò a, p. 21. Entà a deman : entrò a deman / fins a deman. Entà a las nòu oras : devèrs las nòu oras. Me cal anar entà lo fabre (a cò del fabre) entabladura nf, cf Ubaud Dicort :
« entablure » (Laus) entacar (v. tr.) (R. V, 294) (Fettuciari ; abs. Dicort) : tacar (far una taca) (t. a.) ; tacar l'onor, la reputacion. entacolar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, mettre le verrou, le tourniquet ;
arrêter avec une cheville [v. tacola] ; retenir une demoiselle pour la
danse » TdF entacolar (s’) v pron : « s’enfermer au verrou,v. embarrar » (v. TdF jos ‘entacoula’) « entacòn » : v. endacòm. entaïnar (v. tr.) : empebrinar / enfuscar (far metre en colèra) ; tafurar (portar pensament / preocupar) entaïnar (s') : s'empebrinar (se metre en colèra) ; se tafurar / se preocupar. entaire, -aira n, cf Ubaud Dicort :
« nm, greffeur »
TdF « entalarinar / entatarinar / entautarinar » : v. entelaranhar. (Alibert) entalentament nm, cf Ubaud Dicort :
« penchant, disposition » (L. 152) entalentar (v. tr.) : donar talent (apetís) ; donar enveja (v. TdF) ; « désirer » (L. 152). entalentar (s') : aver talent ; aver enveja. entalentat, -ada adj :
« désireux, euse, disposé, ée » (v. TdF jos ‘entalenta’) entalentós, -osa adj (R. V, 297) (abs. Dicort) : desirós, -osa
[v. entalentat] ; « vif, ardent » (L. 152). entalh nm / entalha nf : incision (R. V, 166) ; copadura / talhadura ; gravadura. entalhament : òsca (entalh / entalha) entalhar (v. tr.) : * incisar (v. entalh) ; encastrar ; gravar. entalhar (s') : se far un entalh. entalossar (v. tr.) : encambonar (estacar una bilha de fust al còl d'un animal per li entravar las patas de davant) ; embarrassar ; arrestar. entalossar (s') : s'empedegar / s'empetegar. entalpia nf : (fisica)
« enthalpie » (v. Ubaud Dicc. scient.
p.218 ) entalufar (v. tr.) : umir (embugar / embeure de banhadura) entamenada : debuta / començament. entamenadura : escarraunhada (nafrada benigna) entamenaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona qu'entamena quicòm. entamenar (v. tr.) : copar (talhar) lo primièr tròç de quicòm ; començar / atacar (t. a.) entamenar (s') : s'escarraunhar (se nafrar leugièirament) entamenon nm : lo pus primièr tròç de pan d'una torta. entampar (v. tr.) : enclaure. Plega de la carn lo pes que m'entampa. J.B. entancar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, enfoncer, planter dans, v. tancar plus
usité » (v. TdF) entancha nf, cf Ubaud Dicort :
« mouillette, v. lesca » (v. TdF) entanchar (v. intr. e tr.) : avançar de far son trabalh ; coitar / enantir (activar) / despachar) ; acabar (finir) entanchar (s') : èsser sul punt de s'acabar (de se finir) S'entancha de plòure : acaba de plòure. La fèsta s'entancha : la fèsta s'acaba / se va acabar . entanche nm : afan / coita / prèissa / prèssa. |
|
entanche (d'-) : entanchívol, -ivola. Un trabalh d’entanche, un travail expéditif. Far
d’entanche,
se dépêcher. (v. TdF) entanchiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « qui va vite,
expéditif, ive » TdF Trabalh entanchiu, besogne qui se fait rapidement. (v. TdF) entanchívol adj m e f (v. –ÍVOL) / entanchivol, -a adj : despachatiu, -iva / rapid, -a.. entant adv, cf Ubaud Dicort :
« en même temps, en attendant, cependant, toutefois,
néanmoins, v. enterin, pasmens » (v. TdF) entant-lèu (adv.) [entant lèu / d’entant lèu loc adv, cf Ubaud Dicort] : ja / gaireben. (v. TdF jos ‘entant-lèu’) Entant-lèu me negavi : gaireben me negavi. entant ni quand [entant ni enquant, cf Ubaud Dicort] (adv.) : de cap de manièira (R. VI, 355). (v. TdF jos ‘en-tant-ni-quant’) Entant ni quand te vòli pas ! entanta (adv.) : sus aquelas entremièjas / sus aquò. entanterin adv, cf Ubaud Dicort :
« en attendant, pendant ce temps-là, cependant, v. enterin
plus correct » (v. TdF) entantinar (v. tr.) : embestiar / molestar (R. IV, 247). entapissar (v. tr.) : cobrir de tapisses ; adornar. entar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, enter, greffer en fente, v. empeutar »
(v. TdF) Entar un debàs, remonter un bas, en refaire la partie usée. (v. TdF jos ‘enta’) entarabastejar (v. tr.) (v. TdF ‘entarabasteja’) : entaïnar ; molestar (R. IV, 247). (v. tarabastejar) entarada : faissa de camp ; cana / cança / cance / capvirada / contornièira / frontada / gàvia / linjoira / lisièira / orièira / tièira / vidat / talvera / talvèra (bòrd de camp que se pòt pas laurar normalament dins lo sens de la longor) Far las entaradas : las laurar dins lo sens de la largor. entarbanar v, cf Ubaud Dicort : « v tr,
enchifrener, assommer de bruit »
(Carrasco) entartufat, -ada adj e n, cf Ubaud Dicort :
« hypocrite » TdF entartugar (v. tr.) : embestiar / entaïnar / molestar ; encigalar / embriagar / bandar. entartugar (s') : s'encigalar / s'embriagar / se bandar. entascar (v. tr.) : metre dins la biaça ; acampar / amassar ; beure. entascar (s') : s'encigalar / s'embriagar / se bandar. entasselar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, mettre un emplâtre, donner un
soufflet » TdF « entatarinar » : v. entelaranhar. entaulament : arquitrau, frisa e cornissa d'un edifici. entaular (v. tr.) : provesir de taulas un airal o un ostal ; metre q.q. a taula ; metre quicòm sus la taula ; metre un aplech en estat (t. a.) ; aprestar una faissa. entaular (s') : se metre a taula. entavanar (v. tr.) : embestiar / entaïnar /
molestar. entavelar (v. tr.) : amontetar garbas, lenha... (v. atavelar) entebesir (s’) v pron, cf Ubaud Dicort :
« s’attiédir » (L.152) « entec - entecar » : v. endec - endecar. entelar (v. tr.) : garnir amb de tèla ; doblar amb de tèla ; ennivolir / neblar / trebolar / far venir fosc. La cataracta entèla los uèlhs. entelar (s') : s'ennivolir / se neblar / se trebolar / venir fosc. entelaranhar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, couvrir de toiles d’araignées »
(Sèrras-Ess.) entelaranhar (s’) (v. jos entalarinar) v pron :
« s’embarrasser dans des toiles
d’araignées ; se couvrir de toiles
d’araignées, de nuages légers, en parlant du
ciel » TdF ‘entalarina
(s’)’ entelatge : accion o resulta d'entelar o de s'entelar. enteletar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, entoiler un drap, le mettre sous toile » TdF « entemenar » : v. entamenar. entendable, -bla adj (v. TdF) : comprehendable (R. IV, 630). entendedor 1 nm (v. Ubaud Dicort) / entendeire, -eira n (abs. Dicort) : « celui,
celle qui entend, qui comprend », que compren plan, « entendeur ;
amant, dans le langage des Troubadours [v. L. 152] » (v. TdF
jos ‘entendedou’) entendedor 2, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « intelligible, facile
à comprendre » (L. 152
‘entendedor 2’) entendeire, -eira (~ eiritz) n (TdF jos ‘entendedou’, Alibert ; abs. Dicort) : v. entendedor 1. entendement : intelligéncia (facultat d'entendre / de comprene) ; ensemble de las facultats intellectualas. Aquò despassa mon entendament. entendença nf, cf Ubaud Dicort : « intelligence,
entendement ; explication ; signification, sens, avis,
opinion ; intention, désir ; affection ; requête
d’amour » (L. 153) entendre (v. tr.) (L. 153) : ausir ; comprene ; « prétendre » (v. TdF). Ai entenduda la messa grand : ai ausida... Per entendre dire : per ausir dire. S'entendi plan... : se compreni plan... entendre (s') v pron : èsser capable de ; « s’entendre, se concerter, sympathiser » (v. TdF jos ‘entendre’). I s'entend pas brica per dalhar. entenduda nf : ententa ;
collusion ; complòt. (v. entendut
3) entendut 1 (ausit), -uda (< entendre) adj : « entendu,
ue » TdF jos
‘entèndre’ Ben entendut que, bien entendu que. (v.
Ubaud Dicort e TdF) entendut 2, -uda adj : capable, -a ; intelligent, -a, « expert, erte » TdF jos ‘entèndre’. entendut 3 nm, cf Ubaud Dicort :
« chose entendue ou concertée, entente, collusion,
complot » TdF jos
‘entendudo’ entenebrar (v. tr.) : cobrir de tenèbras ; ennegrir. entenebrar (s') : s'ennegrit ; se cobrir de tenèbras. entenebrat, -ada adj :
« qui est dans les ténèbres » (v. TdF jos ‘entenebra’) entenebrit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « Èsser entenebrit,
être déprimé, cafarder » (v. Per Noste ‘cafarder’) « entenecar » : v. endecar. entenèrc, -rga adj : qu'es pas intelligent, -a. ententa nf, cf Ubaud Dicort :
« intention, idée, projet, v. intencion ;
entente, v. entenduda » (v.
TdF) ENTER- : forma prefixada del grèc enteròn (intestin) enteralgia : dolor intestinala. entèrc : embarràs ; obstacle ; rambalh. -ENTÈRI : forma sufixada del grèc enteròn (intestin) v. mesentèri. enteriga nf, cf Ubaud Dicort : « agacement des dents ou d’un tranchant quelconque, v. dentariga ; rancune, dépit, jalousie, v. despièch » (v. TdF ‘enterigo’). « enteriga » (agaçament de las dents) : doblet abusiu de dentariga. enterigar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, agacer les dents » TdF. « enterigar » (v. tr.) : doblet abusiu de dentarigar (abs. Dicort). enterigar
(s’) v pron :
« s’agacer les dents » TdF enterin adv, cf Ubaud Dicort :
« en attendant, pendant ce temps-là, cependant » TdF enterinament
nm, cf Ubaud Dicort :
« entérinement »
TdF |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|