ensordaire, aira [~ -airitz] adj e n / ensordant, -a (v. ensordant) : « celui, celle qui assourdit » TdF ‘ensourdaire’ ; qu'ensorda / qu'eissorda [v. ensordant].

ensordament nm, cf Ubaud Dicort : « action d’assourdir ; ruilée d’un toit, v. sarrada » (v. TdF)

ensordant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « assourdissant, ante » TdF

ensordar [ / ensordir (v. TdF)] (v. tr. e intr.) : eissordar (far venir sord) ; embestiar ; ligar amb de mortièr la teulada contra la paret.

ensordar / ensordir (s') : venir sordanha (venir sord)

ensornir (v. tr.) : atrumar / ennivolir (far venir sorn / far venir nívol (nivolós) ; s'ennegresir ; s'entristesir.

Quand lo temps s'ensornís, m'ensornissi tanben.

ensornir (s') : s'atrumir / s'ennivolir (venir sorn / nivolós)

ensorrar (v. tr.) : ensablar (enfonzar dins la sabla o la sorra) ; enfangar.

Barca ensorrada.

Carri ensorrat.

ensorrar (s') : s'ensablar ; s'enfangar.

ensortiment : assortiment.

ensortir (v. tr.) : provesir un comèrci de tota mena d'articles ; abalir (elevar coma cal / instruire coma cal)

ensortir (s') v pron : « sortir » ; se'n sortir / se tirar d'afar. (v. TdF jos ‘ensourti’)

ensortit, -ida adj : « assorti, ie ; achevé, complété, élevé, ée » (v. TdF jos ‘ensourti’)

ensotanar (s') : se cargar la sotana.

ensotisar v, cf Ubaud Dicort : (v. sotisar)

ensovenir (s') v pron  : « se ressouvenir » ; se remembrar. (v. TdF)

Me n’ensoven, il m’en ressouvient. (v. TdF)  

ensubre (subst. m.) : demai / çò de passa (çò en mai)

ensucada nf, cf Ubaud Dicort : « coup sur la tête, coup assommant » TdF

ensucador nm, cf Ubaud Dicort : « assommoir, gros bâton » TdF

ensucament nm, cf Ubaud Dicort : « action d’assommer » TdF

ensucant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « assommant, accablant, ante » TdF

ensucar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, assommer, frapper sur la tête, rompre la tête, accabler » (v. TdF). (v. assucar)

ensucar (s’) v pron : « se rompre la tête ; tomber sur la tête, se cogner la tête » TdF jos ‘ensuca’.  (v. assucar (s’))

ensucat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « assommé, accablé, ée ; idiot, ote » TdF jos ‘ensuca’

ensucatge nm, cf Ubaud Dicort : (v. ensucar)

ensucrar (v. tr.) : sucrar (metre de sucre)

ensucrar (s') : se ganhar d'argent mal a propaus.

ensujar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, couvrir de suie » TdF

ensuperbir (v. tr.) : far venir orgulhós, -osa. (v. TdF)

ensuperbir (s') : venir orgulhós, -osa.

ensús 1 (adv.) : ennaut ;

ensús 2 (subs. m.) : l'ennaut ; la montanha.

ent (adv. e prep.) : puslèu / abans.

Ent es ben…, mais bien plutôt c’est… (v. TdF)

enta nf, cf Ubaud Dicort : « moment » (v. TdF)

enta de (a l’-) , cf Ubaud Dicort : « au moment de » (Alibert)

entà (prep.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : entrò / entrò a / fins / fins a ; devèrs ; a cò de.

Entà Albi : entrò a Albi / fins a Albi. v. entrò a, p. 21.

Entà a deman : entrò a deman / fins a deman.

Entà a las nòu oras : devèrs las nòu oras.

Me cal anar entà lo fabre (a cò del fabre)

entabladura nf, cf Ubaud Dicort : « entablure » (Laus)

entacar (v. tr.) (R. V, 294) (Fettuciari ; abs. Dicort) : tacar (far una taca) (t. a.) ; tacar l'onor, la reputacion.

entacolar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, mettre le verrou, le tourniquet ; arrêter avec une cheville [v. tacola] ; retenir une demoiselle pour la danse » TdF

entacolar (s’) v pron : « s’enfermer au verrou,v. embarrar » (v. TdF jos ‘entacoula’)

« entacòn » : v. endacòm.

entaïnar (v. tr.) : empebrinar / enfuscar (far metre en colèra) ; tafurar (portar pensament / preocupar)

entaïnar (s') : s'empebrinar (se metre en colèra) ; se tafurar / se preocupar.

entaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « nm, greffeur » TdF

« entalarinar / entatarinar / entautarinar » : v. entelaranhar. (Alibert)

entalentament nm, cf Ubaud Dicort : « penchant, disposition » (L. 152)

entalentar (v. tr.) : donar talent (apetís) ; donar enveja (v. TdF) ; « désirer » (L. 152).

entalentar (s') : aver talent ; aver enveja.

entalentat, -ada adj : « désireux, euse, disposé, ée » (v. TdF jos ‘entalenta’)

entalentós, -osa adj (R. V, 297) (abs. Dicort) : desirós, -osa [v. entalentat] ; « vif, ardent » (L. 152).

entalh nm / entalha nf : incision (R. V, 166) ; copadura / talhadura ; gravadura.

entalhament : òsca (entalh / entalha)

entalhar (v. tr.) : * incisar (v. entalh) ; encastrar ; gravar.

entalhar (s') : se far un entalh.

entalossar (v. tr.) : encambonar (estacar una bilha de fust al còl d'un animal per li entravar las patas de davant) ; embarrassar ; arrestar.

entalossar (s') : s'empedegar / s'empetegar.

entalpia nf : (fisica) « enthalpie » (v. Ubaud Dicc. scient. p.218 )

entalufar (v. tr.) : umir (embugar / embeure de banhadura)

entamenada : debuta / començament.

entamenadura : escarraunhada (nafrada benigna)

entamenaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona qu'entamena quicòm.

entamenar (v. tr.) : copar (talhar) lo primièr tròç de quicòm ; començar / atacar (t. a.)

entamenar (s') : s'escarraunhar (se nafrar leugièirament)

entamenon nm : lo pus primièr tròç de pan d'una torta.

entampar (v. tr.) : enclaure.

Plega de la carn lo pes que m'entampa.     J.B.

entancar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, enfoncer, planter dans, v. tancar plus usité » (v. TdF)

entancha nf, cf Ubaud Dicort : « mouillette, v. lesca » (v. TdF)

entanchar (v. intr. e tr.) : avançar de far son trabalh ; coitar / enantir (activar) / despachar) ; acabar (finir)

entanchar (s') : èsser sul punt de s'acabar (de se finir)

S'entancha de plòure : acaba de plòure.

La fèsta s'entancha : la fèsta s'acaba / se va acabar .

entanche nm : afan / coita / prèissa / prèssa.

 

 

 

entanche (d'-) : entanchívol, -ivola.

Un trabalh d’entanche, un travail expéditif.

Far d’entanche, se dépêcher. (v. TdF)

entanchiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « qui va vite, expéditif, ive » TdF

Trabalh entanchiu, besogne qui se fait rapidement. (v. TdF)

entanchívol adj m e f (v. –ÍVOL) / entanchivol, -a adj : despachatiu, -iva / rapid, -a..

entant adv, cf Ubaud Dicort : « en même temps, en attendant, cependant, toutefois, néanmoins, v. enterin, pasmens » (v. TdF)

entant-lèu (adv.) [entant lèu / d’entant lèu loc adv, cf Ubaud Dicort] : ja / gaireben. (v. TdF jos ‘entant-lèu’)

Entant-lèu me negavi : gaireben me negavi.

entant ni quand [entant ni enquant, cf Ubaud Dicort] (adv.) : de cap de manièira (R. VI, 355). (v. TdF jos ‘en-tant-ni-quant’)

Entant ni quand te vòli pas !

entanta (adv.) : sus aquelas entremièjas / sus aquò.

entanterin adv, cf Ubaud Dicort : « en attendant, pendant ce temps-là, cependant, v. enterin plus correct » (v. TdF)

entantinar (v. tr.) : embestiar / molestar (R. IV, 247).

entapissar (v. tr.) : cobrir de tapisses ; adornar.

entar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, enter, greffer en fente, v. empeutar » (v. TdF)

Entar un debàs, remonter un bas, en refaire la partie usée. (v. TdF jos ‘enta’)

entarabastejar (v. tr.) (v. TdF ‘entarabasteja’) : entaïnar ; molestar (R. IV, 247). (v. tarabastejar)

entarada : faissa de camp ; cana / cança / cance / capvirada / contornièira / frontada / gàvia / linjoira / lisièira / orièira / tièira / vidat / talvera / talvèra (bòrd de camp que se pòt pas laurar normalament dins lo sens de la longor)

Far las entaradas : las laurar dins lo sens de la largor.

entarbanar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, enchifrener, assommer de bruit » (Carrasco)

entartufat, -ada adj e n, cf Ubaud Dicort : « hypocrite » TdF

entartugar (v. tr.) : embestiar / entaïnar / molestar ; encigalar / embriagar / bandar.

entartugar (s') : s'encigalar / s'embriagar / se bandar.

entascar (v. tr.) : metre dins la biaça ; acampar / amassar ; beure.

entascar (s') : s'encigalar / s'embriagar / se bandar.

entasselar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, mettre un emplâtre, donner un soufflet » TdF

« entatarinar » : v. entelaranhar.

entaulament : arquitrau, frisa e cornissa d'un edifici.

entaular (v. tr.) : provesir de taulas un airal o un ostal ; metre q.q. a taula ; metre quicòm sus la taula ; metre un aplech en estat (t. a.) ; aprestar una faissa.

entaular (s') : se metre a taula.

entavanar (v. tr.) : embestiar / entaïnar / molestar.

entavelar (v. tr.) : amontetar garbas, lenha... (v. atavelar)

entebesir (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « s’attiédir » (L.152)

« entec - entecar » : v. endec - endecar.

entelar (v. tr.) : garnir amb de tèla ; doblar amb de tèla ; ennivolir / neblar / trebolar / far venir fosc.

La cataracta entèla los uèlhs.

entelar (s') : s'ennivolir / se neblar / se trebolar / venir fosc.

entelaranhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, couvrir de toiles d’araignées » (Sèrras-Ess.)

entelaranhar (s’) (v. jos entalarinar) v pron : « s’embarrasser dans des toiles d’araignées ; se couvrir de toiles d’araignées, de nuages légers, en parlant du ciel » TdF ‘entalarina (s’)’

entelatge : accion o resulta d'entelar o de s'entelar.

enteletar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, entoiler un drap, le mettre sous toile » TdF

« entemenar » : v. entamenar.

entendable, -bla adj (v. TdF) : comprehendable (R. IV, 630).

entendedor 1 nm (v. Ubaud Dicort) / entendeire, -eira n (abs. Dicort) : « celui, celle qui entend, qui comprend », que compren plan, « entendeur ; amant, dans le langage des Troubadours [v. L. 152] » (v. TdF jos ‘entendedou’)

entendedor 2, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « intelligible, facile à comprendre » (L. 152 ‘entendedor 2’)

entendeire, -eira (~ eiritz) n (TdF jos ‘entendedou’, Alibert ; abs. Dicort) : v. entendedor 1.

entendement : intelligéncia (facultat d'entendre / de comprene) ; ensemble de las facultats intellectualas.

Aquò despassa mon entendament.

entendença nf, cf Ubaud Dicort : « intelligence, entendement ; explication ; signification, sens, avis, opinion ; intention, désir ; affection ; requête d’amour » (L. 153)

entendre (v. tr.) (L. 153) : ausir ; comprene ; « prétendre » (v. TdF).

Ai entenduda la messa grand : ai ausida...

Per entendre dire : per ausir dire.

S'entendi plan... : se compreni plan...

entendre (s') v pron : èsser capable de ; « s’entendre, se concerter, sympathiser » (v. TdF jos ‘entendre’).

I s'entend pas brica per dalhar.

entenduda nf : ententa ; collusion ; complòt. (v. entendut 3)

entendut 1 (ausit), -uda (< entendre) adj : « entendu, ue » TdF jos ‘entèndre’

Ben entendut que, bien entendu que. (v. Ubaud Dicort e TdF)

entendut 2, -uda adj : capable, -a ; intelligent, -a, « expert, erte » TdF jos ‘entèndre’.

entendut 3 nm, cf Ubaud Dicort : « chose entendue ou concertée, entente, collusion, complot » TdF jos ‘entendudo’

entenebrar (v. tr.) : cobrir de tenèbras ; ennegrir.

entenebrar (s') : s'ennegrit ; se cobrir de tenèbras.

entenebrat, -ada adj : « qui est dans les ténèbres » (v. TdF jos ‘entenebra’)

entenebrit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « Èsser entenebrit, être déprimé, cafarder » (v. Per Noste ‘cafarder’)

« entenecar » : v. endecar.

entenèrc, -rga adj : qu'es pas intelligent, -a.

ententa nf, cf Ubaud Dicort : « intention, idée, projet, v. intencion ; entente, v. entenduda » (v. TdF)

ENTER- : forma prefixada del grèc enteròn (intestin)

enteralgia : dolor intestinala.

entèrc : embarràs ; obstacle ; rambalh.

-ENTÈRI : forma sufixada del grèc enteròn (intestin) v. mesentèri.

enteriga nf, cf Ubaud Dicort : « agacement des dents ou d’un tranchant quelconque, v. dentariga ; rancune, dépit, jalousie, v. despièch » (v. TdF ‘enterigo’). « enteriga » (agaçament de las dents) : doblet abusiu de dentariga.

enterigar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, agacer les dents » TdF. « enterigar » (v. tr.) : doblet abusiu de dentarigar (abs. Dicort).

enterigar (s’) v pron : « s’agacer les dents » TdF

enterin adv, cf Ubaud Dicort : « en attendant, pendant ce temps-là, cependant » TdF

enterinament nm, cf Ubaud Dicort : « entérinement » TdF