ensacaire, -aira [~ -airitz] : persona qu'ensaca quicòm.

ensacament : accion o resulta d'ensacar o de s'ensacar.

ensacar (v. tr.) : metre dins un sac ; saquejar un sac ; atassar dins un sac ; tanar / tustassar / tabassar ; enganar.

Ensacar de gran.

Ensacar de trufas...

ensacar (s') : intrar endacòm d'estrech ; far un marrit afar.

ensacatge : accion d'ensacar o de s'ensacar.

ensafranar (v. tr.) : « safraner » ; tintar amb de safran, « v. enjaunir ; salir » (v. TdF).

ensafranar (s') v pron : se barbolhar de safran ; « gagner la syphilis ; se griser » TdF jos ‘ensafrana’.

ensafrar (v. tr.) (v. safre 2) : passar la cot (pèira d'agusar) sul volam (faucilh)

ensag : assag / pròva / temptativa / experimentacion ; al rugbí, resulta de pausar lo balon darrièr lo limit de l' equipa advèrsa.

Marcar un ensag.

ensaginar v, cf Ubaud Dicort : v. ensaïnar.

ensagista n (dels dos genres), v. Ubaud Dicort Errata web (< ensajar) : (v. assagista)

ensagnar v, cf Ubaud Dicort : v. ensangnar.

ensagnir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, ensanglanter, tacher de sang » TdF jos ‘ensauni’

ensagnosir v, cf Ubaud Dicort : ensangnosir.

ensaïnar [veire ensaginar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : graissar amb de saïn (sagin / pana de pòrc)

ensaïnar [veire ensaginar] (s') v pron : metre de saïn (sagin) ; metre de ventre.

ensajar (v. tr.) : assajar / provar / temptar / experimentar (t. a.)

Ensajar de far quicòm.

Ensajar una maquina.

Ensajar un remèdi.

Ensajar un vestit.

ensalada : cruditats aprestadas amb de sal, d'òli, de vinagre ; situacion embolhada, enrambolhada.

Ensalada d'endévias, de lachugas, de tomatas.

ensaladassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse salade, mauvaise salade » TdF

ensaladeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite salade ; jeune laitue » TdF

ensaladièr 1 nm : panièr per brandir l'ensalada.

ensaladièr 2, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : persona qu'aima l'ensalada.

ensalvar / ensauvar [veire ensalvar, cf Ubaud Dicort] (s') v pron  : s'enfugir.

ensalvatgir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rendre sauvage » (Laus, L. 151)

ensalvatgir (s’) v pron : « devenir sauvage » (Laus, Palay)

ensanglantar (v. tr.) (R. V, 153) : v. ensangnar.

ensangnar [ensagnar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : ensangnosir (solhar amb de sang)

ensangnar [ensagnar] (s') – ensangnosir [ensagnosir] (s') v pron, cf Ubaud Dicort : se solhar amb de sang.

ensanhar (s') : s'entraucar / s'enfonzar dins una sanha.

ensaquejar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, secouer dans un sac ; ensacher, v. ensacar plus usité » (v. TdF)

ensardinar (v. tr.) : tustar q.q. a còps de lata e li far de macaduras coma de sardas.

ensarra : abraçada.

ensarrar (v. tr.) : enclaure (téner quicòm o q.q. tancat, claus)

ensarrar (s') : se nosar (en parlant dels intestins)

ensarriada nf : contengut de las ensàrrias ; « ravine double qui descend des deux côtés d’une colline, ravine creusée par les pluies d’orage, ce que charrie une ravine, eau torrentielle, éboulis causé par un torrent, gravier » (v. TdF).

ensarriadura nf, cf Ubaud Dicort : « absence d’esprit, distraction, quiproquo » (v. TdF)

ensarriar (v. tr.) : curar de correiras (robinas) bessonas « creuser des ravines, raviner, charrier ; glisser, parler hors de propos » TdF.

ensarriar (s') : se fòraviar ; passar país ; parlar mal a propaus.

ensàrrias nf pl : « espèce de besace, formée de deux grands cabas... », biaças de bèstias de bast. (v. TdF jos ‘ensàrri’)

ensarrion nm, cf Ubaud Dicort : « petit ensàrri v. ce mot [v. ensàrrias] ; natte d’emballage, v. cofa ; natte de sparterie où l’on s’essuie les pieds, v. estòri ; t. de marine, tourbillon de vent, v. revolum » (v. TdF)

ensatanat, -ada : endemoniat, -ada.

ensaular [veire ensablar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : cobrir de sabla, de sorra (liga)

ensaular [veire ensablar] (s') v pron : s'encigalar / s'embriagar / se bandar.

ensaulat [veire ensablat], -ada adj : t. a. çaisús, « ensablé, ée » TdF jos ‘ensabla’

ensaumada nf, cf Ubaud Dicort : « charge qu’on peut porter avec les saumetas » (v. Palay)

ensaumadaire nm : « celui qui charge », cargaire de vendémia. (v. TdF)

ensaumadar (v. tr.) : « charger une bête de somme », cargar la vendémia. (v. TdF)

ensaurit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « doré, jauni » (Lexic M. Roqueta). (v. saurit)

ensauvar (s') (non preconizat Dicort) : v. s'ensalvar.

ensebeliment : enterrament.

ensebelir (v. tr.) : sebelir / enterrar / rebondre.

ensebelit, -ida : sebelit, -ida / enterrat, -ada / rebondut, -uda.

ensedar (v. tr.) : metre una seda de pòrc a la cima del linhòl (tèrme de cordonariá)

ensedar (s') : trapar una indigestion de fuèlhas d'amorièr.

La mitat de las fedas se son ensedadas.

ensedat 1, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « ensoyé, ée » TdF jos ‘enseda’, « couvert de soie » (Azaïs)

ensedat 2 nm, cf Ubaud Dicort : (v. ensedat 1 e  un vestit de seda jos vestit 1)

ensedatge : accion e resulta d'ensedar o de s'ensedar.

ensedonaire nm, -a : caçaire al sedon (laç per trapar d'animals)

ensedonar (v. tr.) : trapar un animal al sedon (laç corredor)

ensegat (subs. m.) (Alibert ; abs. Dicort) : confitura d'arange seca. v. arange. (v. ensengat)

ensègre / enseguir (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : seguir / sègre (anar darrièr q.q.), « suivre de point en point, imiter », imitar ; acotir (córrer après q.q.) (v. TdF jos ‘ensegui’)

ensègre / enseguir (s') : resultar coma consequéncia.

Èra plan malaut : s'enseguèt que ne moriguèt.

enseguent prep, cf Ubaud Dicort : « suivant, conformément à » (Sèrras-Ess., v. TdF)

enseguir v : v. ensègre.

enseguit, -ida (< . ensègre / enseguir) part pass e adj (v. Ubaud Dicort) : « suivi ; imité ; poursuivi » (v. Alibert)

enselar (v. tr.) : metre en sèla ; « seller, v. selar » (v. TdF).

enselhar (v. tr.) : enregar ; selhonar v. selhonar.

enselièr : supòrt de fusta.

 

 

ensem [veire ensems, cf Ubaud Dicort] / ensems adv : ensemble v. çaijós (ensemble).

ensemblament adv, cf Ubaud Dicort : « simultanément ; ensemble (vieux) » TdF

ensemble 1 (adv.) : conjuntament (R. III, 599). (v. ensems)

ensemble 2 nm, cf Ubaud Dicort : « ensemble » TdF

Ensemble vuèg/void (matematica), ensemble vide. (v. Ubaud Dicc. scient. p. 80)

ensemenada : semenada (camp semenat)

ensemenar (v. tr.) : semenar (getar de semença dins un camp preparat)

ensems ~ ensemble adv, cf Ubaud Dicort : « ensemble, conjointement, simultanément, collectivement » TdF ‘ensèn’

« ensengar » : v. asegar.

ensengat nm, cf Ubaud Dicort : « confiture d’orange sèche » (v. TdF e Honnorat)

ensenha nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « enseigne, indice, v. insigne » ; inscripcion plan visibla sus un establiment, una oficina, una via... per la senhalar al public ; oficial de fregata après lo capitani. (v.  TdF ‘ensigno’) (v. Ensenhas)

A bona ensenha, en connaissance de cause. (v. Ubaud Dicort e TdF)

ensenhable, -bla : que pòt èsser ensenhat, -ada.

ensenhador 1, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « qui enseignera » (L. 151)

ensenhador 2 nm : entresenhas / indicas ; taula de libre. (v. TdF ‘ensignadou’)

ensenhaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que lo seu mestièr es d'ensenhar.

ensenhament : art d'ensenhar ; accion d'ensenhar.

ensenhant, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « enseignant, ante ; instructif, ive » TdF ‘ensignant’

ensenhar (v. tr.) : comunicar a q.q. de coneissenças ; indicar / mostrar.

ensenharèl, -a adj (Laus ; abs. Dicort) : significatiu, -iva.

Ensenhas (las -) : lo Rastèl / los Tres Reis / los Tres Bordons (constellacion) (v. TdF jos ‘ensigno’)

ensenhorir (v. tr.) (L. 152 ; abs. Dicort e TdF) : far qualqu'un senhor de quicòm.

ensenhorir (s') v pron (v. Ubaud Dicort e Alibert) : se far senhor de quicòm.

enserenar v, cf Ubaud Dicort (v. serena) : « v tr, charmer, enchanter » (Sèrras-Ess.)

enserenat, -ada adj : « charmé par la sirène [v. serena], enchanté, ée » TdF

enséria : enveja.

enseriós, -osa adj : envejós, -osa.

enserir (non preconizat Dicort) / inserir (v. tr.) : far qu'una causa siá contenguda dins una autra.

Enserir una nòta dins un tèxt.

enserpelar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, emballer dans la serpillière [v. serpelhièira] » (L. 152).

ensèrt nms / ensertidor (v. ensertidor) : empèut, « greffe, ente, pièce rapportée ; jeune arbre nouvellement greffé ou destiné à l’être » TdF.

ensertadura : airal que quicòm i s'empèuta.

ensertaire, -aira : empeutaire, -a.

ensertar / ensertir (v. ensertir) (v. tr.) : empeutar ; encanelar... (v. TdF ‘enserta’) ; encastar / encastrar (fixar quicòm dins quicòm mai) (t. a.) (v.  ensertir).

Ensertar un debàs : empeutar un debàs.

ensertatge : accion o resulta d'ensertar.

ensertidor nm, cf Ubaud Dicort : « greffe, en Languedoc, v. empèut » (v. TdF)

ensertir : « v tr, greffer ; reprendre des bas, ajouter une partie neuve, v. ensertar ; sertir, enchâsser, v. sertir » (v. TdF)

Ensertir un brilhant (pèira preciosa)

enservar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, moudre par éclusées » TdF

ensetar (v. tr.) : « commencer, entamer » (Palay) ; semenar un camp. (v. Alibert)

Ensetar la bugada, encuver la lessive. (v. TdF suppl)

ensibocar (v. tr.) : metre dins la boca.

ensidernar (s') : s'enchifrenar (se trapar una rèuma de cervèl)

ensidernat, -ada : enchifrenat, -ada.

« ensiègre » - « ensiègre » (s') : v. ensègre.

ensièr nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : airal / lòc / endrech.

ensifòrme, -ma adj, cf Ubaud Dicort : « ensiforme » (Laus)

ensilatge nm, cf Ubaud Dicort : « ensilage » (Laus)

ensirment nm : doblet d'eisserment (branca de cep de vinha)

ensirmentaire, -aira n : doblet d'eissermentaire, -a (persona qu'amassa d'eisserments per ne far de gavèls)

ensirmentar (v. tr.) : doblet d'eissermentar (amassar d'eisserments)

ensitjar (v. tr.) : englotir / afondrar.

ensobla nf, cf Ubaud Dicort : « ensouple, v. ensoble plus usité » (v. TdF)

ensoble nm / ensobla (v. ensobla) :  rodet (pèça d'un telièr). (t. tecn. de teisseire)

ensocador nm / ensocament 1 nm (v. Ubaud Dicort e Alibert)  : moton de campana ; barra plaçada sus las telièiras (ridèlas) d'un carri per enauçar la carga.

ensocament 2 nm : « pose du mouton d’une cloche » (v. TdF ‘ensoucamen’)

ensocar (v. tr.) : plaçar lo moton d'una campana ; metre la relha en tèrra / enfonzar la relha ; enregonar / selhonar.

ensocitar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se soucier, se mettre en peine » TdF

S’ensocita plus de res, il ne se soucie plus de rien. (v. TdF)

ensodar ~ sodar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, enfermer les pourceaux dans leur loge » TdF ‘ensouda’. (v. soda 1)

ensofrar (abs. Dicort) (v. tr.) : ensolprar. (v. ensolprar)

ensolar (v. tr. arc.) : repartir las garbas pel sòl per las batre al flagèl.

ensòlcament nm, cf Ubaud Dicort : « action de billonner un champ » TdF ‘ensóucamen 2’

ensolcar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, t. d’agriculture, billonner, diviser le terrain en billons ou en planches [v. sòlca] » TdF ‘ensóuca’

ensolcar (s’) v pron : « s’associer par groupes de deux moissonneurs et une lieuse, ce qui est nécessaire pour mener de front une sòlca, un billon [v. sòlca] » (v. TdF jos ‘ensóuca’)

ensolelhar (v. tr.) : expausar al solelh.

ensolelhar (s') : se torrolhar / s'expausar al solelh / se prene lo solelh ; se trapar un còp de solelh.

ensolprada : resulta de l'ensolprada (del sofratge)

ensolprar (v. tr.) : metre de solpre (sofre)

Ensolprar la vinha / ensofrar la vinha.

ensolpratge : sofratge (accion de metre de sofre / solpre)

ensonhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, entourer de soins, soigner, veiller » TdF