|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
ensacaire, -aira [~ -airitz] : persona qu'ensaca quicòm. ensacament : accion o resulta d'ensacar o de s'ensacar. ensacar (v. tr.) : metre dins un sac ; saquejar un sac ; atassar dins un sac ; tanar / tustassar / tabassar ; enganar. Ensacar de gran. Ensacar de trufas... ensacar (s') : intrar endacòm d'estrech ; far un marrit afar. ensacatge : accion d'ensacar o de s'ensacar. ensafranar (v. tr.) : « safraner » ; tintar amb de safran, « v. enjaunir ; salir » (v. TdF). ensafranar (s') v pron : se barbolhar de safran ; « gagner la syphilis ; se griser » TdF jos ‘ensafrana’. ensafrar (v. tr.) (v. safre 2) : passar la cot (pèira d'agusar) sul volam (faucilh) ensag : assag / pròva / temptativa / experimentacion ; al rugbí, resulta de pausar lo balon darrièr lo limit de l' equipa advèrsa. Marcar un ensag. ensaginar v, cf Ubaud Dicort :
v. ensaïnar. ensagista n (dels dos genres), v. Ubaud Dicort
Errata web (< ensajar) : (v. assagista) ensagnar v, cf Ubaud Dicort :
v. ensangnar. ensagnir v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, ensanglanter, tacher de sang » TdF jos ‘ensauni’ ensagnosir
v, cf Ubaud Dicort : ensangnosir. ensaïnar [veire ensaginar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : graissar amb de saïn (sagin / pana de pòrc) ensaïnar [veire ensaginar] (s') v pron : metre de saïn (sagin) ; metre de ventre. ensajar (v. tr.) : assajar / provar / temptar / experimentar (t. a.) Ensajar de far quicòm. Ensajar una maquina. Ensajar un remèdi. Ensajar un vestit. ensalada : cruditats aprestadas amb de sal, d'òli, de vinagre ; situacion embolhada, enrambolhada. Ensalada d'endévias, de lachugas, de tomatas. ensaladassa nf, cf Ubaud Dicort :
« grosse salade, mauvaise salade » TdF ensaladeta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite salade ; jeune laitue » TdF ensaladièr 1 nm : panièr per brandir l'ensalada. ensaladièr 2, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : persona qu'aima l'ensalada. ensalvar / ensauvar [veire ensalvar, cf Ubaud Dicort] (s') v pron : s'enfugir. ensalvatgir
v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, rendre sauvage » (Laus, L. 151) ensalvatgir
(s’) v pron : « devenir
sauvage » (Laus,
Palay) ensanglantar (v. tr.) (R. V, 153) : v. ensangnar. ensangnar [ensagnar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : ensangnosir (solhar amb de sang) ensangnar [ensagnar] (s') – ensangnosir [ensagnosir] (s') v pron, cf Ubaud Dicort : se solhar amb de sang. ensanhar (s') : s'entraucar / s'enfonzar dins una sanha. ensaquejar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, secouer dans un sac ; ensacher, v. ensacar plus
usité » (v. TdF) ensardinar (v. tr.) : tustar q.q. a còps de lata e li far de macaduras coma de sardas. ensarra : abraçada. ensarrar (v. tr.) : enclaure (téner quicòm o q.q. tancat, claus) ensarrar (s') : se nosar (en parlant dels intestins) ensarriada nf : contengut de las ensàrrias ; « ravine double qui descend des deux côtés d’une colline, ravine creusée par les pluies d’orage, ce que charrie une ravine, eau torrentielle, éboulis causé par un torrent, gravier » (v. TdF). ensarriadura nf, cf Ubaud Dicort :
« absence d’esprit, distraction, quiproquo » (v. TdF) ensarriar (v. tr.) : curar de correiras (robinas) bessonas « creuser des ravines, raviner, charrier ; glisser, parler hors de propos » TdF. ensarriar (s') : se fòraviar ; passar país ; parlar mal a propaus. ensàrrias nf pl : « espèce de besace, formée de deux grands cabas... », biaças de bèstias de bast. (v. TdF jos ‘ensàrri’) ensarrion nm, cf Ubaud Dicort :
« petit ensàrri v. ce mot [v. ensàrrias] ; natte
d’emballage, v. cofa ; natte de sparterie où
l’on s’essuie les pieds, v. estòri ; t. de marine,
tourbillon de vent, v. revolum » (v. TdF) ensatanat, -ada : endemoniat, -ada. ensaular [veire ensablar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : cobrir de sabla, de sorra (liga) ensaular [veire ensablar] (s') v pron : s'encigalar / s'embriagar / se bandar. ensaulat [veire ensablat], -ada adj : t. a.
çaisús, « ensablé,
ée » TdF jos ‘ensabla’ ensaumada nf, cf Ubaud Dicort :
« charge qu’on peut porter avec les saumetas » (v.
Palay) ensaumadaire nm : « celui qui charge », cargaire de vendémia. (v. TdF) ensaumadar (v. tr.) : « charger une bête de somme », cargar la vendémia. (v. TdF) ensaurit, -ida adj, cf Ubaud Dicort :
« doré, jauni » (Lexic M.
Roqueta). (v. saurit) ensauvar (s') (non preconizat Dicort) : v. s'ensalvar. ensebeliment : enterrament. ensebelir (v. tr.) : sebelir / enterrar / rebondre. ensebelit, -ida : sebelit, -ida / enterrat, -ada / rebondut, -uda. ensedar (v. tr.) : metre una seda de pòrc a la cima del linhòl (tèrme de cordonariá) ensedar (s') : trapar una indigestion de fuèlhas d'amorièr. La mitat de las fedas se son ensedadas. ensedat 1, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« ensoyé, ée » TdF jos ‘enseda’, « couvert de soie » (Azaïs) ensedat 2 nm, cf Ubaud Dicort :
(v. ensedat
1 e un vestit de seda jos
vestit 1) ensedatge : accion e resulta d'ensedar o de s'ensedar. ensedonaire nm, -a : caçaire al sedon (laç per trapar d'animals) ensedonar (v. tr.) : trapar un animal al sedon (laç corredor) ensegat (subs. m.) (Alibert ; abs. Dicort) : confitura d'arange
seca. v. arange. (v. ensengat) ensègre / enseguir (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : seguir / sègre (anar darrièr q.q.), « suivre de point en point, imiter », imitar ; acotir (córrer après q.q.) (v. TdF jos ‘ensegui’) ensègre / enseguir (s') : resultar coma consequéncia. Èra plan malaut : s'enseguèt que ne moriguèt. enseguent prep, cf Ubaud Dicort :
« suivant, conformément à » (Sèrras-Ess., v. TdF) enseguir v : v. ensègre. enseguit, -ida (< . ensègre
/ enseguir) part pass e adj (v. Ubaud Dicort) : « suivi ;
imité ; poursuivi » (v. Alibert) enselar (v. tr.) : metre en sèla ; « seller, v. selar » (v. TdF). enselhar (v. tr.) : enregar ; selhonar v. selhonar. enselièr : supòrt de fusta. |
|
ensem [veire ensems, cf Ubaud Dicort] / ensems adv : ensemble v. çaijós (ensemble). ensemblament
adv, cf Ubaud Dicort :
« simultanément ; ensemble (vieux) » TdF’ ensemble 1 (adv.) : conjuntament (R. III, 599). (v. ensems) ensemble 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« ensemble » TdF Ensemble
vuèg/void (matematica), ensemble
vide. (v. Ubaud Dicc. scient. p. 80) ensemenada : semenada (camp semenat) ensemenar (v. tr.) : semenar (getar de semença dins un camp preparat) ensems ~
ensemble adv,
cf Ubaud Dicort : « ensemble, conjointement,
simultanément, collectivement » TdF ‘ensèn’ « ensengar » : v. asegar. ensengat nm, cf Ubaud Dicort :
« confiture d’orange sèche » (v. TdF
e Honnorat) ensenha nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « enseigne,
indice, v. insigne » ;
inscripcion plan visibla sus un establiment, una oficina, una via...
per la senhalar al public ; oficial de fregata après lo capitani. (v. TdF ‘ensigno’) (v. Ensenhas) A bona ensenha, en connaissance de cause. (v. Ubaud Dicort e TdF) ensenhable, -bla : que pòt èsser ensenhat, -ada. ensenhador 1, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « qui enseignera » (L. 151) ensenhador 2 nm : entresenhas / indicas ; taula de libre. (v. TdF ‘ensignadou’) ensenhaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que lo seu mestièr es d'ensenhar. ensenhament : art d'ensenhar ; accion d'ensenhar. ensenhant, -a adj e n, cf Ubaud Dicort :
« enseignant, ante ; instructif, ive » TdF ‘ensignant’ ensenhar (v. tr.) : comunicar a q.q. de coneissenças ; indicar / mostrar. ensenharèl, -a adj (Laus ; abs. Dicort) : significatiu, -iva. Ensenhas (las -) : lo Rastèl / los Tres Reis / los Tres Bordons (constellacion) (v. TdF jos ‘ensigno’) ensenhorir (v. tr.) (L. 152 ; abs. Dicort e TdF) : far qualqu'un senhor de quicòm. ensenhorir (s') v pron (v. Ubaud Dicort e Alibert) : se far senhor de quicòm. enserenar v, cf Ubaud Dicort (v. serena) : « v tr,
charmer, enchanter » (Sèrras-Ess.) enserenat, -ada adj :
« charmé par la sirène [v. serena], enchanté, ée » TdF enséria : enveja. enseriós, -osa adj : envejós, -osa. enserir (non preconizat Dicort) / inserir (v. tr.) : far qu'una causa siá contenguda dins una autra. Enserir una nòta dins un tèxt. enserpelar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, emballer dans la serpillière [v. serpelhièira] » (L. 152). ensèrt nms / ensertidor (v. ensertidor) : empèut, « greffe, ente, pièce rapportée ; jeune arbre nouvellement greffé ou destiné à l’être » TdF. ensertadura : airal que quicòm i s'empèuta. ensertaire, -aira : empeutaire, -a. ensertar / ensertir (v. ensertir) (v. tr.) : empeutar ; encanelar... (v. TdF ‘enserta’) ; encastar / encastrar (fixar quicòm dins quicòm mai) (t. a.) (v. ensertir). Ensertar un debàs : empeutar un debàs. ensertatge : accion o resulta d'ensertar. ensertidor nm, cf Ubaud Dicort : « greffe, en
Languedoc, v. empèut »
(v. TdF) ensertir v : « v tr, greffer ; reprendre des
bas, ajouter une partie neuve, v. ensertar ;
sertir, enchâsser, v. sertir »
(v. TdF) Ensertir un brilhant (pèira preciosa) enservar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, moudre par éclusées » TdF ensetar (v. tr.) : « commencer, entamer » (Palay) ;
semenar un camp. (v.
Alibert) Ensetar la bugada, encuver la lessive. (v. TdF suppl) ensibocar (v. tr.) : metre dins la boca. ensidernar (s') : s'enchifrenar (se trapar una rèuma de cervèl) ensidernat, -ada : enchifrenat, -ada. « ensiègre » - « ensiègre » (s') : v. ensègre. ensièr nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : airal / lòc / endrech. ensifòrme, -ma adj, cf Ubaud Dicort : « ensiforme » (Laus) ensilatge nm, cf Ubaud Dicort :
« ensilage » (Laus) ensirment nm : doblet d'eisserment (branca de cep de vinha) ensirmentaire, -aira n : doblet d'eissermentaire, -a (persona qu'amassa d'eisserments per ne far de gavèls) ensirmentar (v. tr.) : doblet d'eissermentar (amassar d'eisserments) ensitjar (v. tr.) : englotir / afondrar. ensobla nf, cf Ubaud Dicort : « ensouple, v. ensoble plus usité »
(v. TdF) ensoble nm / ensobla (v. ensobla) : rodet (pèça d'un
telièr). (t. tecn. de teisseire) ensocador nm / ensocament 1 nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : moton de campana ; barra
plaçada sus las telièiras (ridèlas) d'un carri per
enauçar la carga. ensocament 2 nm : « pose du mouton
d’une cloche » (v. TdF ‘ensoucamen’) ensocar (v. tr.) : plaçar lo moton d'una campana ; metre la relha en tèrra / enfonzar la relha ; enregonar / selhonar. ensocitar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se soucier, se mettre en
peine » TdF S’ensocita
plus de res, il ne se soucie plus de
rien. (v. TdF) ensodar ~ sodar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, enfermer les
pourceaux dans leur loge » TdF ‘ensouda’. (v. soda 1) ensofrar (abs. Dicort) (v. tr.) :
ensolprar. (v. ensolprar) ensolar (v. tr. arc.) : repartir las garbas pel sòl per las batre al flagèl. ensòlcament nm, cf Ubaud Dicort : « action de billonner un
champ » TdF ‘ensóucamen
2’ ensolcar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, t. d’agriculture, billonner, diviser
le terrain en billons ou en planches [v. sòlca] » TdF ‘ensóuca’ ensolcar (s’) v pron : « s’associer par groupes de deux moissonneurs et une
lieuse, ce qui est nécessaire pour mener de front une sòlca, un billon [v. sòlca] » (v. TdF jos ‘ensóuca’) ensolelhar (v. tr.) : expausar al solelh. ensolelhar (s') : se torrolhar / s'expausar al solelh / se prene lo solelh ; se trapar un còp de solelh. ensolprada : resulta de l'ensolprada (del sofratge) ensolprar (v. tr.) : metre de solpre (sofre) Ensolprar la vinha / ensofrar la vinha. ensolpratge : sofratge (accion de metre de sofre / solpre) ensonhar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, entourer de soins, soigner, veiller » TdF |
|
|
|
|
|
|