enrauquiment : enraufelament (resulta de s'enrauquir)

enrauquir (v. tr.) : enraucar / enrauquesir / far venir rauc / enraufelar. v. pus avant.

enrauquir (s') : s'enraufelar. v. pus avant.

enrausar (s') v pron (Laus ; abs. Dicort) : se cobrir de rausa (« tartre » fr. l.p.) (v. enrasar (s’))

enrauselar (v. tr.) : cobrir de rausa v. rausar 2 ; tintar de rosenc (« ròse » l.p.) (v. enroselar).

« enravalar » : v. enrebalar.

enravanhat, -ada : enraumassat, -ada. v. pus avant.

enrè (adv.) : enrèire.

Fai-te enrè : recuola !

enrebaladís nm, cf Ubaud Dicort : « ce qui est entraîné, emporté » TdF

enrebalar (v. tr. e intr.) : v. rebalar.

enrebat,-ada : esquichat, -ada / sarrat, -ada.

enrebelir (s') : se rebellar (R. II, 208).

enrebelit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « révolté ; redressé, hérissé, ée » TdF jos ‘enrebeli’

Pel enrebelit : pel rebelut / pel rebèl.

enrebinhar (v. tr.) : escarnir (contrafar)

enredar (v. tr.) : trapar amb un ret (filat / fialat)

« enreddenar » : v. enregdenar.

« enreddesir » : v. enregdesir.

« enreddir » : v. enregdir.

enredondar / enredondir (v. tr.) (los 2,  Ubaud Dicort e Alibert) : entravar un animal amb una redonda (anèla facha amb una verdola). (v. Vayssier ‘enredoundà’)

enredondiment : accion o resulta d'enredondir o de s'enredondir.

enredondir 1 : v. enredondar.

enredondir 2 (v. tr.) : far venir redond, -a (t. a.)

Lo corrent enredondís las pèiras.

Enredondir son esquipòt.

Enredondir sa proprietat.

enredondir (s') : venir redond, -a / venir bodenfle, -a.

« enredordar » : v. enredortar.

enredortar (v. tr.) : doblet de redortar.

enrega nf, cf Ubaud Dicort : « raie d’écoulement » TdF

enregada : rega primièira d'una laurada ; debuta d'un trabalh.

enregador 1 nm, cf Ubaud Dicort : « rayonneur, instrument pour tracer le premier sillon » TdF

enregador 2 (abs. Dicort), -ora : persona qu'enrega (t. a.)  (v. enregaire)

enregaire, -aira (~ -airitz) n, , cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui enraie, qui trace le premier sillon, qui sème des légumes en lignes » (v. TdF)

enregar (v. tr.) : començar una laurada o un trabalh ; plantar en linha.

enregatge : accion d'enregar, de començar (t. a.)

enregdenament nmt, cf Ubaud Dicort : « raidissement » (Sèrras-Ess.) (v. enregdiment)

enregdenar (v. tr.) : enregdir / enregdesir (far venir regde v. regde)

enregdenar (s') : s'enregdir / s'enregdesir.

enregdeniment / enregdesiment (los 2, abs. Dicort) : accion o resulta de venir regde. (v. enregdiment)

enregdesir (v. tr.) : far venir regde.

enregdesir (s') : venir regde.

enregdiment nm, cf Ubaud Dicort : « action de rendre ou de devenir raide » TdF ‘enredimen’

enregdir v  : v. enregdesir.

enregdir (s’) : v. enregdesir (s’).

enregimentar (v. tr.) : incorparar dins un regiment ; disciplinar.

Agèron lèu enregimentat aquel capudàs de Tòni.

enregistrador (abs. Dicort), -airitz : aparelh, maquina per enregistrar, « nm, (téléphone) répondeur » (Laus). (v. respondedor)

enregistraire, -aira [~ -airitz] adj e n, cf Ubaud Dicort : persona qu'enregistra, « nm, officier de l’état civil » TdF.

enregistrament : accion o resulta d'enregistrar.

enregistrar (v. tr.) (R. III, 465) : portar dins un registre.

enregistrar (s') : se far portar dins un registre.

enregolar (v. tr.) : far de regas.

Un auratge gròs enregola las semenadas.

enregonar [ ~ arregonar] (v. tr.) : selhonar (delimitar las bendas de tèrra abans de semenar)

enrèire [veire rèire (en -), cf Ubaud Dicort] (adv.) : enrè.

enrejolada nf, cf Ubaud Dicort : « en andains [v. rejòl] » (Alibert).  (v. andalhada)

enrelevar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, enlever, v. enlevar plus usité » (v. TdF)

enrelhadura (plt.) : èrba que còpa (Achillea millefolium) ; nafrada facha per la relha o per l'èrba que còpa.

enrelhar (v. tr.) : « mettre le soc, v. relhar » ; macar o nafrar amb la relha, « blesser un bœuf avec la pointe du soc, en labourant » (v. TdF‘enreia’).

enrelhar (s') : se macar o se nafrar amb la relha.

enrelhatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de blesser avec le soc » TdF ‘enreiage’

enremenar (v. tr.) : emmenar.

enrenar (v. tr.) (abs. Dicort) : plegar enrè.

enrenar (s') v pron (abs. Dicort) : se plegar enrè. (v. enretnar (s’))

enrengar [ ~ arrengar] (v. tr.) : alinhar ; crestar / sanar / desmasclar (l.p.)

Un pòrc enrengat (sanat / desmasclat)

« enressar » : v. enrestar.

enrestar (v. tr.) : far de rèstes d'alhs o de forcs de cebas ; los enrengar, los trenar ; enrengar (t. a.)

enrestatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de tresser des aulx » TdF

enrestoblar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, t. de moissonneur, distancer un compagnon en moissonnant, le laisser dans les chaumes » TdF

enretnar (s’) v pron : « se plier en arrière » (v. Alibert e Dicort). « enretnar » : v. enrenar (abs. Dicort).

enretornar (s) v pron, cf Ubaud Dicort : « s’en retourner, v. entornar (s’) plus usité » (v. TdF)

enrevenir (s') v pron : s'entornar, « revenir, v. envenir (s’) plus usité » (v. TdF).

enrevèrs (a l’-) loc adv, cf Ubaud Dicort : « à l’envers, de travers » (v. Vayssier  jos ‘rebèrs’)

enribanar (v. tr.) : adornar amb de ribans.

enribanar (s') : s'adornar amb de ribans.

enriblar (abs. Dicort) (v. tr.) : garnir amb un rible. (v. riblar)

Enric - Enriqueta - Ricon - Riquet - Riqueta : prenoms.

 

 

enridelar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, entourer de rideaux, v. encortinar » (v. TdF)

Enrieton (< Enrieta) n pr, cf Ubaud Dicort : « Henriette » (v. TdF)

enrigotar v : « v tr, friser les cheveux » (L. 151).

enrigotat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « qui a les cheveux frisés » (v. çai sus e rigotat)

enriquesiment nm, v. Ubaud Dicort Errata web : « enrichissement » (v.enriquesir e enriquiment)

enriquesir v, cf Ubaud Dicort (L. 151) : « v tr et pron., enrichir » (Sèrras-Ess., Brun Glossari Oc-Fr)

enriquidor, -a adj (abs. Dicort) : qu'enriquís ; que melhora, « enrichissant, -e » (Per Noste).

enriquiment : accion d'enriquir o de s'enriquir ; accion de melhorar o de se melhorar.

Enriquiment d'una persona, d'una lenga.

enriquir (v. tr.) (v. Alibert e L. 151) : far venir gròs (ric) ; adornar, melhorar.

enriquir (s') : venir gròs (ric) ; se melhorar.

enriquissent, -a adj : « enrichissant, -e » (v. Sèrras)

enrire (s') : se trufar.

Se cal pas enrire dels desbigossats.

enròcament nm, cf Ubaud Dicort : « empierrement » TdF

enrocar (v. tr.) : empeirar ; desrocar / lapidar (R. IV, 20).

enrocassir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, transformer en rocher, pétrifier » TdF

enrodalar (v. tr.) (abs. Dicort) : far de rodals sus un camin. (v. acarralir)

enrodalat, -ada (abs. Dicort) : plen, -a de rodals. (v. acarralit)

Camin enrodalat.

Dralha enrodalada.

enrodar (v. tr.) : encerclar ; « environner, arrondir » TdF ; sometre al suplici de la ròda.

enrodar (s') : se cobrir de nivols.

enrodat, -ada adj : « entouré d’un cercle, d’un halo ; roulé, ée » TdF jos ‘enrouda’

enrogesir v, cf Ubaud Dicort (L. 151) : « v tr e v pron, rougir » (Sèrras-Ess.)

enrogiment nm, cf Ubaud Dicort : « rougissement » (Sèrras)

enroginar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rougir, v. enrogir » (v. TdF)

enrogir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rendre rouge, rougir » TdF

enrogir (s’) v pron : « rougir, devenir rouge » TdF jos ‘enrougi’

enroïnar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « tomber en ruines, se couvrir de ruines » TdF

enrojada nf, cf Ubaud Dicort : « fée effrayante du Larzac » (Brun Glossari Oc-Fr)

enrojar (v. tr.) : vestir de roge ; tintar en roge.

enromegar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, garnir de ronces, couvrir de ronces » TdF

enromegar (s') v pron : s'embartassar / s'emboissonar (tombar o se prene dins las romes) ; « se déchirer aux ronces » TdF jos ‘enroumega’

enrondar (v. tr.) : enrodar / encerclar.

enrondar (s') : doblet de s'enrodar. v. pus naut.

enronhar (v. tr.) : donar la ronha (malautiá de la pèl)

enronhar (s') : se trapar la ronha.

enronzar (s') : s'enromegar v. pus naut.

enropar (v. tr.) : envolopar dins un mantèl.

enropar (s') : s'envolopar dins un mantèl.

De sentir lo freg, lo pastre s'enropèt mai.

enrosalar (s') : s'expausar al rosal (aigatge / rosada). (v. TdF)

enrosar / enroselar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, orner de roses, teindre en rose » (v. TdF jos ‘enrousa’)

enrosir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rendre rose » (Palay), « roser, rosir » (Per Noste)

enrossar (v. tr.) : vendre una ròssa ; « faire épouser à un jeune homme une personne fainéante ou qui a d’autres défauts graves » (Vayssier).

enrossar (s') v pron : crompar una ròssa ; « épouser une mauvaise femme » (v. TdF jos ‘enroussa’).

enrotar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, mettre en route, en train,en mouvement, en action » TdF (v. rota)

enrotar (s’) v pron : « se mettre en route, en train » TdF jos ‘enrouta’

enrotinar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « prendre une routine, apprendre, v. arotinar » (v. TdF)

enrotlador nm, cf Ubaud Dicort : « enrouleur » (Sèrras-Ess.) (v. enrotlar)

enròtlament nm, cf Ubaud Dicort : « enrôlement ; action de rouler ou d’entasser le foin » TdF ‘enroulamen’ ; « enroulement » (Laus)

enrotlar (v. tr.) : enrodar quicòm sus quicòm mai ; « enrôler [v. enròtlament] » (v. TdF ‘enroula’).

Enrotlar de fil (fial) sus una bobina.

enrotlar (s') : s'enrodar sus quicòm ; s'enrotlar sus se meteis ; « s’enrôler » TdF jos ‘enroula’.

La sèrp s'enrotlèt a l'entorn de ma camba.

Plan sovent, cans o cats s'enrotlan per dormir.

enrovilhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, enrouiller, rouiller » TdF jos ‘enrouveli’

enrovilhar (s’) v pron : « se rouiller » TdF jos ‘enrouveli’

enrufar (s') v pron (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « plisser les lèvres, rechigner, v. rufar ; se hérisser, comme les animaux en colère » ; s'empebrinar / se metre en colèra. (v. TdF)

enrufat, -ada adj (Alibert) : eriçat, -ada / espelofit, -ida.

enrufinhar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : v. enrufar (s'). (v. TdF jos ‘enrufa’)

enrugar (s') : patir d'una erupcion que las canilhas ne son la causa.

enruscar v, cf Ubaud Dicort : v. desruscar. (v. Vayssier)

ensa nf, cf Ubaud Dicort : « ganse d’un câble à laquelle les matelots et ouvriers s’attellent pour haler une barque » TdF suppl

Pòt pas tirar l’ensa, il n’a plus de force, il est essoufflé. (v. TdF e suppl)

ensabatat, -ada adj e n : escais dels Albigeses (catars) a causa de lors sabatas. (v. TdF)

ensablament : accion o resulta d'ensablar o de s'ensablar.

L'ensablament d'un deltà.

ensablar (v. tr.) : emplenar de sabla ; encalar una embarcacion dins la sabla ; tustassar amb un sac de sabla.

ensablar (s') : s'encalar dins la sabla (embarcacion, naviri)

ensabonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, enduire de savon, savonner » TdF

ensabrat, -ada : armat, -ada d'un sabre.

ensacada : saquejadís / secossa.

ensacador nm, cf Ubaud Dicort : « outil pour fouler la vendange ; garrot, v. ensacadoira ; entonnoir pour faire les boudins » (v. TdF)

ensacadoira nf / ensacador (v. ensacador) : arescle (cercle de boca de sac) « garrot pour ensacher la farine en la foulant dans le sac, v. tortoire » (v. TdF)

ensacadura : atassament del gran, d'una autra matèria, dins un sac ; afaissament de terren.