|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
enrauquiment : enraufelament (resulta de s'enrauquir) enrauquir (v. tr.) : enraucar / enrauquesir / far venir rauc / enraufelar. v. pus avant. enrauquir (s') : s'enraufelar. v. pus avant. enrausar (s') v pron (Laus ; abs. Dicort)
: se cobrir de rausa (« tartre » fr. l.p.) (v. enrasar
(s’)) enrauselar (v. tr.) : cobrir de rausa v. rausar 2 ;
tintar de rosenc (« ròse » l.p.) (v. enroselar).
« enravalar » : v. enrebalar. enravanhat, -ada : enraumassat, -ada. v. pus avant. enrè (adv.) : enrèire. Fai-te enrè : recuola ! enrebaladís nm, cf Ubaud Dicort : « ce qui est
entraîné, emporté » TdF enrebalar (v. tr. e intr.) : v. rebalar. enrebat,-ada : esquichat, -ada / sarrat, -ada. enrebelir (s') : se rebellar (R. II, 208). enrebelit, -ida adj, cf Ubaud Dicort :
« révolté ; redressé,
hérissé, ée »
TdF jos ‘enrebeli’ Pel enrebelit : pel rebelut / pel rebèl. enrebinhar (v. tr.) : escarnir (contrafar) enredar (v. tr.) : trapar amb un ret (filat / fialat) « enreddenar » : v. enregdenar. « enreddesir » : v. enregdesir. « enreddir » : v. enregdir. enredondar / enredondir (v. tr.) (los 2, Ubaud Dicort e Alibert) : entravar un animal amb una redonda (anèla facha amb una verdola). (v. Vayssier ‘enredoundà’) enredondiment : accion o resulta d'enredondir o de s'enredondir. enredondir 1 v : v. enredondar. enredondir 2 (v. tr.) : far venir redond, -a (t. a.) Lo corrent enredondís las pèiras. Enredondir son
esquipòt. Enredondir sa proprietat. enredondir (s') : venir redond, -a / venir bodenfle, -a. « enredordar » : v. enredortar. enredortar (v. tr.) : doblet de redortar. enrega nf, cf Ubaud Dicort :
« raie d’écoulement » TdF enregada : rega primièira d'una laurada ; debuta d'un trabalh. enregador 1 nm, cf Ubaud Dicort :
« rayonneur, instrument pour tracer le premier sillon »
TdF enregador 2 (abs. Dicort),
-ora : persona qu'enrega (t. a.)
(v. enregaire) enregaire, -aira (~ -airitz) n, , cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui enraie, qui
trace le premier sillon, qui sème des légumes en
lignes » (v. TdF) enregar (v. tr.) : començar una laurada o un trabalh ; plantar en linha. enregatge : accion d'enregar, de començar (t. a.) enregdenament nmt, cf Ubaud Dicort :
« raidissement » (Sèrras-Ess.) (v. enregdiment) enregdenar (v. tr.) :
enregdir / enregdesir (far venir regde v. regde) enregdenar (s') : s'enregdir / s'enregdesir. enregdeniment / enregdesiment (los 2, abs. Dicort)
: accion o resulta de venir regde. (v. enregdiment) enregdesir (v. tr.) : far venir regde. enregdesir (s') : venir regde. enregdiment nm, cf Ubaud Dicort :
« action de rendre ou de devenir raide » TdF ‘enredimen’ enregdir v : v. enregdesir. enregdir (s’) : v. enregdesir (s’). enregimentar (v. tr.) : incorparar dins un regiment ; disciplinar. Agèron lèu enregimentat aquel capudàs de Tòni. enregistrador (abs. Dicort), -airitz : aparelh, maquina per enregistrar, « nm, (téléphone)
répondeur »
(Laus). (v. respondedor) enregistraire, -aira [~ -airitz] adj e n, cf Ubaud Dicort : persona qu'enregistra, « nm, officier de l’état civil » TdF. enregistrament : accion o resulta d'enregistrar. enregistrar (v. tr.) (R. III, 465) : portar dins un registre. enregistrar (s') : se far portar dins un registre. enregolar (v. tr.) : far de regas. Un auratge gròs enregola las semenadas. enregonar [ ~ arregonar] (v. tr.) : selhonar (delimitar las bendas de tèrra abans de semenar) enrèire [veire rèire (en -), cf Ubaud Dicort] (adv.) : enrè. enrejolada nf, cf Ubaud Dicort :
« en andains [v. rejòl] » (Alibert). (v. andalhada) enrelevar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, enlever, v. enlevar plus
usité » (v. TdF) enrelhadura (plt.) : èrba que còpa (Achillea millefolium) ; nafrada facha per la relha o per l'èrba que còpa. enrelhar (v. tr.) : « mettre le soc, v. relhar » ; macar o nafrar amb la relha, « blesser un bœuf avec la pointe du soc, en labourant » (v. TdF‘enreia’). enrelhar (s') : se macar o se nafrar amb la relha. enrelhatge nm, cf Ubaud Dicort :
« action de blesser avec le soc » TdF ‘enreiage’ enremenar (v. tr.) : emmenar. enrenar (v. tr.) (abs. Dicort) : plegar enrè. enrenar (s') v pron (abs. Dicort) : se plegar enrè. (v. enretnar (s’)) enrengar [ ~ arrengar] (v. tr.) : alinhar ; crestar / sanar / desmasclar (l.p.) Un pòrc enrengat (sanat / desmasclat) « enressar » : v. enrestar. enrestar (v. tr.) : far de rèstes d'alhs o de forcs de cebas ; los enrengar, los trenar ; enrengar (t. a.) enrestatge nm, cf Ubaud Dicort :
« action de tresser des aulx » TdF enrestoblar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, t. de
moissonneur, distancer un
compagnon en moissonnant, le laisser dans les chaumes » TdF enretnar (s’) v
pron :
« se plier en arrière » (v. Alibert e Dicort). « enretnar
» :
v. enrenar (abs. Dicort). enretornar (s) v pron, cf Ubaud Dicort :
« s’en retourner, v. entornar (s’) plus
usité » (v. TdF) enrevenir (s') v pron : s'entornar, « revenir, v. envenir (s’) plus usité » (v. TdF). enrevèrs (a l’-) loc adv, cf Ubaud Dicort : « à l’envers, de
travers » (v. Vayssier jos ‘rebèrs’) enribanar (v. tr.) : adornar amb de ribans. enribanar (s') : s'adornar amb de ribans. enriblar (abs. Dicort) (v. tr.) :
garnir amb un rible. (v. riblar) Enric - Enriqueta - Ricon - Riquet - Riqueta : prenoms. |
|
enridelar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, entourer de rideaux, v. encortinar »
(v. TdF) Enrieton (< Enrieta) n pr, cf Ubaud Dicort :
« Henriette » (v. TdF) enrigotar v : « v tr,
friser les cheveux » (L. 151). enrigotat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « qui a les cheveux
frisés » (v. çai sus e rigotat) enriquesiment nm, v. Ubaud Dicort Errata web :
« enrichissement » (v.enriquesir e enriquiment) enriquesir v, cf Ubaud Dicort (L. 151) : « v tr et pron., enrichir »
(Sèrras-Ess., Brun Glossari Oc-Fr) enriquidor, -a adj (abs. Dicort) : qu'enriquís ; que melhora, « enrichissant, -e » (Per Noste). enriquiment : accion d'enriquir o de s'enriquir ; accion de melhorar o de se melhorar. Enriquiment d'una persona, d'una lenga. enriquir (v. tr.) (v. Alibert e L. 151) : far venir gròs (ric) ; adornar, melhorar. enriquir (s') : venir gròs (ric) ; se melhorar. enriquissent, -a adj : « enrichissant, -e » (v. Sèrras) enrire (s') : se trufar. Se cal pas enrire dels desbigossats. enròcament nm, cf Ubaud Dicort : « empierrement » TdF enrocar (v. tr.) : empeirar ; desrocar / lapidar (R. IV, 20). enrocassir v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, transformer en rocher,
pétrifier » TdF
enrodalar (v. tr.) (abs. Dicort) : far de rodals sus un
camin. (v. acarralir) enrodalat, -ada (abs. Dicort) : plen, -a de rodals. (v. acarralit) Camin enrodalat. Dralha enrodalada. enrodar (v. tr.) : encerclar ; « environner, arrondir » TdF ; sometre al suplici de la ròda. enrodar (s') : se cobrir de nivols. enrodat, -ada adj : « entouré
d’un cercle, d’un halo ; roulé,
ée » TdF jos
‘enrouda’ enrogesir v, cf Ubaud Dicort
(L. 151) : « v tr e v pron, rougir » (Sèrras-Ess.) enrogiment nm, cf Ubaud Dicort :
« rougissement » (Sèrras) enroginar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, rougir, v. enrogir » (v. TdF) enrogir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rendre rouge,
rougir » TdF enrogir (s’) v pron : « rougir, devenir rouge » TdF jos ‘enrougi’ enroïnar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « tomber en ruines, se couvrir
de ruines » TdF enrojada nf, cf Ubaud Dicort :
« fée effrayante du Larzac » (Brun Glossari Oc-Fr) enrojar (v. tr.) : vestir de roge ; tintar en roge. enromegar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, garnir de ronces, couvrir de ronces » TdF enromegar (s') v pron : s'embartassar / s'emboissonar (tombar
o se prene dins las romes) ; « se
déchirer aux ronces » TdF
jos
‘enroumega’ enrondar (v. tr.) : enrodar / encerclar. enrondar (s') : doblet de s'enrodar. v. pus naut. enronhar (v. tr.) : donar la ronha (malautiá de la pèl) enronhar (s') : se trapar la ronha. enronzar (s') : s'enromegar v. pus naut. enropar (v. tr.) : envolopar dins un mantèl. enropar (s') : s'envolopar dins un mantèl. De sentir lo freg, lo pastre s'enropèt mai. enrosalar (s') : s'expausar al rosal (aigatge / rosada). (v. TdF) enrosar / enroselar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, orner de roses,
teindre en rose » (v. TdF jos ‘enrousa’) enrosir v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, rendre rose » (Palay), « roser,
rosir » (Per
Noste) enrossar (v. tr.) : vendre una ròssa ; « faire épouser à un jeune homme une personne fainéante ou qui a d’autres défauts graves » (Vayssier). enrossar (s') v pron : crompar una ròssa ; « épouser une mauvaise femme » (v. TdF jos ‘enroussa’). enrotar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, mettre en route, en train,en mouvement, en
action » TdF (v. rota) enrotar (s’) v pron : « se mettre en route, en train » TdF jos ‘enrouta’ enrotinar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « prendre une routine,
apprendre, v. arotinar » (v. TdF) enrotlador nm, cf Ubaud Dicort :
« enrouleur » (Sèrras-Ess.) (v. enrotlar) enròtlament nm, cf Ubaud Dicort : « enrôlement ;
action de rouler ou d’entasser le foin » TdF ‘enroulamen’ ; « enroulement » (Laus) enrotlar (v. tr.) : enrodar quicòm sus quicòm mai ; « enrôler [v. enròtlament] » (v. TdF ‘enroula’). Enrotlar de fil (fial) sus una bobina. enrotlar (s') : s'enrodar sus quicòm ; s'enrotlar sus se meteis ; « s’enrôler » TdF jos ‘enroula’. La sèrp s'enrotlèt a l'entorn de ma camba. Plan sovent, cans o cats s'enrotlan per dormir. enrovilhar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, enrouiller, rouiller » TdF jos ‘enrouveli’ enrovilhar (s’) v pron : « se rouiller »
TdF jos ‘enrouveli’ enrufar (s') v pron (v. Ubaud Dicort e
Alibert) : « plisser les
lèvres, rechigner, v. rufar ;
se hérisser, comme les animaux en colère » ; s'empebrinar
/ se metre en colèra. (v. TdF) enrufat, -ada adj (Alibert) : eriçat, -ada / espelofit, -ida. enrufinhar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : v. enrufar
(s'). (v. TdF jos ‘enrufa’) enrugar (s') : patir d'una erupcion que las canilhas ne son la causa. enruscar v, cf Ubaud Dicort :
v. desruscar. (v. Vayssier) ensa nf, cf Ubaud Dicort :
« ganse d’un câble à laquelle les matelots et
ouvriers s’attellent pour haler une barque » TdF suppl Pòt
pas tirar l’ensa, il n’a plus
de force, il est essoufflé. (v. TdF
e suppl) ensabatat, -ada adj e n : escais dels Albigeses (catars) a causa de lors sabatas. (v. TdF) ensablament : accion o resulta d'ensablar o de s'ensablar. L'ensablament d'un deltà. ensablar (v. tr.) : emplenar de sabla ; encalar una embarcacion dins la sabla ; tustassar amb un sac de sabla. ensablar (s') : s'encalar dins la sabla (embarcacion, naviri) ensabonar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, enduire de savon, savonner » TdF ensabrat, -ada : armat, -ada d'un sabre. ensacada : saquejadís / secossa. ensacador nm, cf Ubaud Dicort :
« outil pour fouler la vendange ; garrot, v. ensacadoira ; entonnoir pour faire les boudins » (v.
TdF) ensacadoira nf / ensacador (v. ensacador) :
arescle (cercle de boca de sac) « garrot
pour ensacher la farine en la foulant dans le sac, v. tortoire » (v. TdF) ensacadura : atassament del gran, d'una autra matèria, dins un sac ; afaissament de terren. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|