|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
enlevar (v. tr.) : levar / enauçar ; estrambordar ; raubar ;
emportar una joventa ; pudre (sentir pas a bon) Sent qu’enlèva, c’est une infection. (v. TdF) enlevar (s') v pron : « s’enlever » ; s'enfugir amb un jovent. (Alibert) « enlhandar » (enlhandar v) : v. alandar. « enlhausar » : v. enlausar. enliamada : contengut d'una liassa (ensemble de papièrs apariats) enliamadura : mesa en liassa. enliamaire, -aira
(Alibert ; abs. Dicort)
: persona que met en liassa. (v.
enliassaire) enliamar [ ~ liamar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : « lier avec un lien », enliassar (metre en liassa) ; « accoupler le menu linge » ; empaquetar. (TdF jos ‘liama’) enliassaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort :
« celui, celle qui met en liasse » TdF. enliassar v, cf Ubaud Dicort :
v. enliamar. (v. TdF jos ‘enliama’) enliassatge nm, cf Ubaud Dicort :
«action de mettre en liasse, de lier ensemble » TdF enlifrar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « s’engraisser,
s’empiffrer » TdF enligar [ ~ ligar]
(v. tr.) (del gallés LIGA
: depaus) : encrassar ; enfangar. (v. ligar 1) enligar (s') [ ~ ligar (se)] v pron : s'encrassar ; s'enfangar. enlimpar (v. tr.) : passir (solhar) amb de limon. enlimpar (s') : se passir (se solhar) amb de limon. enlinhament : alinhament. enlinhar (v. tr.) : enrenguetar / alinhar (metre en linha) enlinhar (s') : s'enrenguetar / s'alinhar (se metre en linha) enlins, -a adj, cf Ubaud Dicort :
(v. lins) enlisar 1 (v. tr.) : alisar (far venir lis, -a) « enlisar » 2 (s') (fr.) : v. s'ensorrar - s'ensablar. enlòc [veire enluòc, cf Ubaud Dicort] (adv.) : pas enlòc (pas dins cap de lòc) enlodar (v. tr.) (Alibert ; abs. Dicort) : afonzar dins de lòda (fanga) ; enfangar. enlodar (s') v pron (v. TdF) : s'afonzar dins de lòda (fanga) ; s'enfangar. enlordiment nm, cf Ubaud Dicort (v. enlordir 1) :
« étourdissement » TdF. enlordir 1 (v. tr.) : encapar / entestar / donar lo tornís / far rodar lo cap. (v. TdF) enlordir (s') : se trapar lo tornís (aver un rodament de cap) enlordir 2
v : (rendre lord
= brut), cf Ubaud Dicort, « enlaidir » (Brun Glossari Oc-Fr). (v. lord
2) enlugarnar (v. tr.) (v.
Ubaud Dicort e Alibert) : « éblouir » TdF, (metatèsi
d'enlugranar. v. çaijós [jos enlugrar]) enlugarnar (s') (abs. TdF) : metatèsi de s'enlugranar. v. çaijós (jos enlugrar (s’)). enlugrant, -a : embalausissent, -a / esbleugissent, -a ; fachinant, -a / pivelant, -a / falquetant, -a. enlugrar / enlugranar
(abs. Dicort) (v.
tr.) : « pocher
les yeux, aveugler, v. embornhar »
(v. TdF ‘enlugra’) ; embalausir / esbleugir
(ofuscar la vista amb una lutz tròp viva) (v. Alibert) ; fachinar. enlugrar (s') v pron / enlugranar (s') (abs. Dicort) : s'embalausir / s'esbleugir ; « prendre un violent rhume de cerveau » TdF jos ‘enlugra’. enluminacion nf (TdF ;
abs. Dicort) : ensemble de
lums d'una lutz fòrt viva. (v. illuminacion) enluminadura : art o resulta d'illustrar de libres. enluminaire,
-aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui illumine ;
enlumineur, euse » TdF enluminament : accion o resulta d'enluminar. (v. enluminar 2) enluminar 1 (v. tr.) : far lum (esclairar) d'una lutz fòrt viva (v. illuminar). enluminar (s') : s'esclairar d'una lutz fòrt viva. (v. illuminar (s’)) enluminar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, enluminer, colorier » TdF. (v. enluminadura) enlunar (v. tr.) : fachinar / pivelar /
falquetar / enlugrar. enlunetar (v. tr.) : cargar de lunetas a q.q. enlunetar (s') : se cargar de lunetas. enluòc adv : v. enlòc. enluòc mai loc adv, cf Ubaud Dicort : « nulle autre part » TdF jos ‘en-liò’), « nulle part ailleurs » (Rapin) enlusentir (v. tr.) : far venir quicòm lusent en lo fregant. enlusernada nf (abs. Dicort e TdF) : embalausida / esbleugiment, « (étonnement ou admiration ; aveuglement par la lumière) éblouissement » (Per Noste). enlusernament [enlusèrnament] nm : accion o resulta d'enlusernar. enlusernar (v. tr.) : enlugranar / enlugrar v. pus naut ; « éblouir, aveugler » (Alibert) ; « fasciner » (Lagarde). enlusernar (s') : s'enlugranar / s'enlugrar v. pus naut. enlusida nf : « ce qu’on fait en une fois » ; clartat, « clarté ambiante, illustration, v. clarum ». (v. TdF) enlusiment : accion o resulta d'enlusir. enlusir (v. tr.) : far lusir ; enduire una paret ; esclairar ; enfachinar / falquetar / pivelar / embelinar ; illustrar. enlusir (s') : venir lusent. enlustrar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, donner du lustre ; empoisser, engluer,
ironiquemen » TdF enlutrinar (v. tr.) : pudir / púder / pudre / empoisonar (s.f.) « enna » [ènna] nf : v. èdra e èuna, cf Ubaud Dicort. -ENNAL : forma sufixada del latin -ennalis. v. biennal. ennasicar (v. tr.) : enfleumar (donar una rèuma de
cervèl) ; « énaser,
couper le nez » (v.
Azaïs) ennasicar (s') : s'enfleumar (se trapar un reumàs de cervèl) « ennastar » : v. enastar. ennaut 1 [en naut, cf Ubaud Dicort] (adv. de lòc) : amont ; cap amont. ennaut 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« le haut, la partie supérieure, la montagne, le
nord » TdF ‘en-aut’ ennautar (v. tr.) : enauçar ; exaltar. |
|
ENNEA- : forma prefixada del grèc enneàs (ensemble de 9) enneada (f.) : ensemble de nòu causas o de nòu
personas. enneagòn (m.) : poligòn de nòu cimas o de nòu angles. enneagonal, -a : de nòu angles o de nòu fàcias lateralas. enneasillab (subs. m) : vèrs de nòu sillabas. « Lo cotèl
vòl de sang sus la mèla Quand sul front ai sentit l'escupit.» J. B. enneasillabic, -a : de nòu sillabas. enneblar (v. tr.) : cobrir de nèblas (tubas) o de nivolina. enneblar (s') : perir a causa de las nèblas. ennègament nm, cf Ubaud Dicort : « submersion » (Fettuciari) ennegar (v. tr.) : submergir (recobrir d'aigas) ; negar. ennegar (s') : se negar (èsser submergit, -ida) ennegrar (v. tr.) : vestir de negre. (v. TdF ‘ennegra 1’) ennegrar (s') v pron : se vestir de negre, « prendre le deuil » (v. TdF jos ‘ennegra 1’). ennegresir
v, cf Ubaud Dicort :
v. ennegrir. (v. TdF jos ‘ennegri’) ennegridor, -doira (abs. Dicort e TdF) : capable d'ennegrir ; qu'ennegrís, « noircisseur, -euse » (v. Per Noste). Un pairòl es ennegridor. Una ola es ennegridoira. ennegriment : accion o resulta d'ennegrir o de s'ennegrir. ennegrir (v. tr.) : far venir negre ; tintar de negre. (v. TdF ‘ennegri’) ennegrir (s') v pron : venir negre ; se tintar de negre. (v. TdF jos ‘ennegri’) enneïr (v. tr.) : endenhar / irritar / enverinar (plaga) enneïr (s') : s'endenhar / s'irritar / s'enverinar (plaga) « ennejar » : v. ennegar. enneòda (f.) (abs. Dicort) : lampa de nòu electròdes. ennevar v, cf Ubaud Dicort :
v tr, « enneiger »
(Palay, Basic) ennevar (s’) v pron : « s’enneiger, en parlant notamment du
temps » (Palay) ennevassar / enneussar [veire ennevassar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : recobrir amb de nèu. ennevassar / enneussar [veire ennevassar] (s') v pron : se cobrir de nèu. ennevat, -ada adj : « couvert de
neige ; blanc comme neige » TdF jos ‘ennevassa’. Montanhas ennevadas, montagnes couvertes de neige. (v. Palay) ennieirar (v. tr.) (abs. Dicort) : donar de nièiras. Aquel can ennièira l'ostal ; ne sèm totes ennieirats. ennieirar (s') : trapar de nièiras ; se cobrir de nièiras. « ennigolar » : v. ennivolar. ennitar (v. tr.) : passir (solhar) amb de sorra (liga) ennitar (s') : se passir (se solhar) amb de sorra. ennivolar [ ~ anivolar, cf Ubaud Dicort] / ennivolir (v. tr.) : cobrir de nivols. ennivolar (s') [ ~ anivolar (s’)] / ennivolir (s') v pron : se cobrir de nivols ; èsser prèst, -a a plorar. Perqué t'ennivolas aital per de menudalhas ? ennivolat, -ada adj :
v. anivolat. ennivolir v, cf Ubaud Dicort :
v. ennivolar. (v. Alibert) ennivolir (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : v. ennivolar (s’). (v. Alibert). ennobliment nm, cf Ubaud Dicort : « action
d’ennoblir » TdF ennoblir (v. tr.) : far venir nòble, -a. ennoblir (s') : venir nòble, -a. ennoviar (v. tr.) : vestir q.q. del vestit novial ; maridar. ennoviar (s') : se vestir del vestit novial ; se maridar. ennuechat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« obscurci, -e » (v. Brun Glossari Oc-Fr) Mon arma [=
anma] ennuechada. (v. Brun)
ENO- : forma prefixada del grèc òinòs (vin) v. pus bas : enofil - enofòb - enografia - enològ - enologia - enomètre, ... enòdi nm : languina ; defèci / tedi / desgost. enofil, -a adj : amic del vin, amiga del vin. enofòb, -a (abs. Dicort) : enemic del vin, enemiga del vin. enografia : descripcion de totas las menas de vin. enoirada : tustassada / tabassada. enoirar (v. tr.) : conflar coma un oire ; tustassar un anhèl d'enoirar per que se confle coma cal. enoirar (s') : se conflar coma un oire. enojar [ ~ enujar], cf Ubaud Dicort (v. tr.) (v. jos anugivol) : atediar. enojar (s’) [ ~ enujar (s’)] v pron : s'atediar. enoliar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, donner l’extrême-onction » (L. 150) enolic, -a : qu'a lo vin coma excipient ; t. tecn. de quimia. Remèdi enolic. Acids enolics. enolisme : forma de l'alcoolisme que ven de l'abús del vin. enològ, -a : especialista (m. e f.) d'enologia. enologia : sciéncia de la fabricacion e la conservacion dels vins. enologic, -a : relatiu, -iva a l'enologia. Estacion enologica. enombrar (v. tr.) : metre dins l'ombra ; metre a l'ombra. enombrar (s') : se metre dins l'ombra, se metre a l'ombra. enomètre : instrument que servís per l'enometria. enometria : determinacion de la tenor dels vins en alcoòl. enometric, -a : relatiu, -iva a l'enometria. enonciacion : accion o resulta d'enonciar. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|