enlevar (v. tr.) : levar / enauçar ; estrambordar ; raubar ; emportar una joventa ; pudre (sentir pas a bon)

Sent qu’enlèva, c’est une infection. (v. TdF)

enlevar (s') v pron : « s’enlever » ; s'enfugir amb un jovent. (Alibert)

« enlhandar » (enlhandar v) : v. alandar.

« enlhausar » : v. enlausar.

enliamada : contengut d'una liassa (ensemble de papièrs apariats)

enliamadura : mesa en liassa.

enliamaire, -aira (Alibert ; abs. Dicort) : persona que met en liassa. (v. enliassaire)

enliamar [ ~ liamar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : « lier avec un lien », enliassar (metre en liassa) ; « accoupler le menu linge » ; empaquetar. (TdF jos ‘liama’)

enliassaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui met en liasse » TdF.

enliassar v, cf Ubaud Dicort : v. enliamar. (v. TdF jos ‘enliama’)

enliassatge nm, cf Ubaud Dicort : «action de mettre en liasse, de lier ensemble » TdF

enlifrar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « s’engraisser, s’empiffrer » TdF

enligar [ ~ ligar] (v. tr.) (del gallés LIGA : depaus) : encrassar ; enfangar. (v. ligar 1)

enligar (s') [ ~ ligar (se)] v pron : s'encrassar ; s'enfangar.

enlimpar (v. tr.) : passir (solhar) amb de limon.

enlimpar (s') : se passir (se solhar) amb de limon.

enlinhament : alinhament.

enlinhar (v. tr.) : enrenguetar / alinhar (metre en linha)

enlinhar (s') : s'enrenguetar / s'alinhar (se metre en linha)

enlins, -a adj, cf Ubaud Dicort : (v. lins)

enlisar 1 (v. tr.) : alisar (far venir lis, -a)

« enlisar » 2 (s') (fr.) : v. s'ensorrar - s'ensablar.

enlòc [veire enluòc, cf Ubaud Dicort] (adv.) : pas enlòc (pas dins cap de lòc)

enlodar (v. tr.) (Alibert ; abs. Dicort) : afonzar dins de lòda (fanga) ; enfangar.

enlodar (s') v pron (v. TdF) : s'afonzar dins de lòda  (fanga) ; s'enfangar.

enlordiment nm, cf Ubaud Dicort (v. enlordir 1) : « étourdissement » TdF.

enlordir 1 (v. tr.) : encapar / entestar / donar lo tornís / far rodar lo cap. (v. TdF)

enlordir (s') : se trapar lo tornís (aver un rodament de cap)

enlordir 2 : (rendre lord = brut), cf Ubaud Dicort, « enlaidir » (Brun Glossari Oc-Fr). (v. lord 2)

enlugarnar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « éblouir » TdF, (metatèsi d'enlugranar. v. çaijós [jos enlugrar])

enlugarnar (s') (abs. TdF) : metatèsi de s'enlugranar. v. çaijós (jos enlugrar (s’)).

enlugrant, -a : embalausissent, -a / esbleugissent, -a ; fachinant, -a / pivelant, -a / falquetant, -a.

enlugrar / enlugranar (abs. Dicort) (v. tr.) : « pocher les yeux, aveugler, v. embornhar » (v. TdF ‘enlugra’) ; embalausir / esbleugir (ofuscar la vista amb una lutz tròp viva) (v. Alibert) ; fachinar.

enlugrar (s') v pron / enlugranar (s') (abs. Dicort) : s'embalausir / s'esbleugir ; « prendre un violent rhume de cerveau » TdF jos ‘enlugra’.

enluminacion nf (TdF ; abs. Dicort) : ensemble de lums d'una lutz fòrt viva. (v. illuminacion)

enluminadura : art o resulta d'illustrar de libres.

enluminaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui illumine ; enlumineur, euse » TdF

enluminament : accion o resulta d'enluminar. (v. enluminar 2)

enluminar 1 (v. tr.) : far lum (esclairar) d'una lutz fòrt viva (v. illuminar).

enluminar (s') : s'esclairar d'una lutz fòrt viva. (v. illuminar (s’))

enluminar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, enluminer, colorier » TdF. (v. enluminadura)

enlunar (v. tr.) : fachinar / pivelar / falquetar / enlugrar.

enlunetar (v. tr.) : cargar de lunetas a q.q.

enlunetar (s') : se cargar de lunetas.

enluòc adv : v. enlòc.

enluòc mai loc adv, cf Ubaud Dicort : « nulle autre part » TdF jos ‘en-liò’), « nulle part ailleurs » (Rapin)

enlusentir (v. tr.) : far venir quicòm lusent en lo fregant.

enlusernada nf (abs. Dicort e TdF) : embalausida / esbleugiment, « (étonnement ou admiration ; aveuglement par la lumière) éblouissement » (Per Noste).

enlusernament [enlusèrnament] nm : accion o resulta d'enlusernar.

enlusernar (v. tr.) : enlugranar / enlugrar v. pus naut ; « éblouir, aveugler » (Alibert) ; « fasciner » (Lagarde).

enlusernar (s') : s'enlugranar / s'enlugrar v. pus naut.

enlusida nf : « ce qu’on fait en une fois » ; clartat, « clarté ambiante, illustration, v. clarum ». (v. TdF)

enlusiment : accion o resulta d'enlusir.

enlusir (v. tr.) : far lusir ; enduire una paret ; esclairar ; enfachinar / falquetar / pivelar / embelinar ; illustrar.

enlusir (s') : venir lusent.

enlustrar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, donner du lustre ; empoisser, engluer, ironiquemen » TdF

enlutrinar (v. tr.) : pudir / púder / pudre / empoisonar (s.f.)

« enna » [ènna] nf : v. èdra e èuna, cf Ubaud Dicort.

-ENNAL : forma sufixada del latin -ennalis. v. biennal.

ennasicar (v. tr.) : enfleumar (donar una rèuma de cervèl) ; « énaser, couper le nez » (v. Azaïs)

ennasicar (s') : s'enfleumar (se trapar un reumàs de cervèl)

« ennastar » : v. enastar.

ennaut 1 [en naut, cf Ubaud Dicort] (adv. de lòc) : amont ; cap amont.

ennaut 2 nm, cf Ubaud Dicort : « le haut, la partie supérieure, la montagne, le nord » TdF ‘en-aut’

ennautar (v. tr.) : enauçar ; exaltar.

 

 

ENNEA- : forma prefixada del grèc enneàs (ensemble de 9)

enneada (f.) : ensemble de nòu causas o de nòu personas.

enneagòn (m.) : poligòn de nòu cimas o de nòu angles.

enneagonal, -a : de nòu angles o de nòu fàcias lateralas.

enneasillab (subs. m) : vèrs de nòu sillabas.

« Lo cotèl vòl de sang sus la mèla

Quand sul front ai sentit l'escupit.» J. B.

enneasillabic, -a : de nòu sillabas.

enneblar (v. tr.) : cobrir de nèblas (tubas) o de nivolina.

enneblar (s') : perir a causa de las nèblas.

ennègament nm, cf Ubaud Dicort : « submersion » (Fettuciari)

ennegar (v. tr.) : submergir (recobrir d'aigas) ; negar.

ennegar (s') : se negar (èsser submergit, -ida)

ennegrar (v. tr.) : vestir de negre. (v. TdF ‘ennegra 1’)

ennegrar (s') v pron : se vestir de negre, « prendre le deuil » (v. TdF jos ‘ennegra 1’).

ennegresir v, cf Ubaud Dicort : v. ennegrir. (v. TdF jos ‘ennegri’)

ennegridor, -doira (abs. Dicort e TdF) : capable d'ennegrir ; qu'ennegrís, « noircisseur, -euse » (v. Per Noste).

Un pairòl es ennegridor.

Una ola es ennegridoira.

ennegriment : accion o resulta d'ennegrir o de s'ennegrir.

ennegrir (v. tr.) : far venir negre ; tintar de negre. (v. TdF ‘ennegri’)

ennegrir (s') v pron  : venir negre ; se tintar de negre. (v. TdF jos ‘ennegri’)

enneïr (v. tr.) : endenhar / irritar / enverinar (plaga)

enneïr (s') : s'endenhar / s'irritar / s'enverinar (plaga)

« ennejar » : v. ennegar.

enneòda (f.) (abs. Dicort) : lampa de nòu electròdes.

ennevar v, cf Ubaud Dicort : v tr, « enneiger » (Palay, Basic)

ennevar (s’) v pron : « s’enneiger, en parlant notamment du temps » (Palay)

ennevassar / enneussar [veire ennevassar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : recobrir amb de nèu.

ennevassar / enneussar [veire ennevassar] (s') v pron  : se cobrir de nèu.

ennevat, -ada adj : « couvert de neige ; blanc comme neige » TdF jos ‘ennevassa’.

Montanhas ennevadas, montagnes couvertes de neige. (v. Palay)

ennieirar (v. tr.) (abs. Dicort) : donar de nièiras.

Aquel can ennièira l'ostal ; ne sèm totes ennieirats.

ennieirar (s') : trapar de nièiras ; se cobrir de nièiras.

« ennigolar » : v. ennivolar.

ennitar (v. tr.) : passir (solhar) amb de sorra (liga)

ennitar (s') : se passir (se solhar) amb de sorra.

ennivolar [ ~ anivolar, cf Ubaud Dicort] / ennivolir  (v. tr.) : cobrir de nivols.

ennivolar (s') [ ~ anivolar (s’)] / ennivolir (s') v pron : se cobrir de nivols ; èsser prèst, -a a plorar.

Perqué t'ennivolas aital per de menudalhas ?

ennivolat, -ada adj : v. anivolat.

ennivolir v, cf Ubaud Dicort : v. ennivolar. (v. Alibert)

ennivolir (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : v. ennivolar (s’). (v. Alibert).

ennobliment nm, cf Ubaud Dicort : « action d’ennoblir » TdF

ennoblir (v. tr.) : far venir nòble, -a.

ennoblir (s') : venir nòble, -a.

ennoviar (v. tr.) : vestir q.q. del vestit novial ; maridar.

ennoviar (s') : se vestir del vestit novial ; se maridar.

ennuechat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « obscurci, -e » (v. Brun Glossari Oc-Fr)

Mon arma [= anma] ennuechada. (v. Brun) 

ENO- : forma prefixada del grèc òinòs (vin) v. pus bas : enofil - enofòb - enografia - enològ - enologia - enomètre, ...

enòdi nm : languina ; defèci / tedi / desgost.

enofil, -a adj : amic del vin, amiga del vin.

enofòb, -a (abs. Dicort) : enemic del vin, enemiga del vin.

enografia : descripcion de totas las menas de vin.

enoirada : tustassada / tabassada.

enoirar (v. tr.) : conflar coma un oire ; tustassar un anhèl d'enoirar per que se confle coma cal.

enoirar (s') : se conflar coma un oire.

enojar [ ~ enujar], cf Ubaud Dicort  (v. tr.) (v. jos anugivol) : atediar.

enojar (s’) [ ~ enujar (s’)] v pron : s'atediar.

enoliar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, donner l’extrême-onction » (L. 150)

enolic, -a : qu'a lo vin coma excipient ; t. tecn. de quimia.

Remèdi enolic.

Acids enolics.

enolisme : forma de l'alcoolisme que ven de l'abús del vin.

enològ, -a : especialista (m. e f.) d'enologia.

enologia : sciéncia de la fabricacion e la conservacion dels vins.

enologic, -a : relatiu, -iva a l'enologia.

Estacion enologica.

enombrar (v. tr.) : metre dins l'ombra ; metre a l'ombra.

enombrar (s') : se metre dins l'ombra, se metre a l'ombra.

enomètre : instrument que servís per l'enometria.

enometria : determinacion de la tenor dels vins en alcoòl.

enometric, -a : relatiu, -iva a l'enometria.

enonciacion : accion o resulta d'enonciar.