|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
engrunadís, -issa adj : de bon engrunar ; que s'engruna aisidament. Una tèrra engrunadissa. engrunaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona qu'engruna. engrunament : accion o resulta d'engrunar o de s'engrunar. engrunar (v. tr.) : desgrunar (destacar gran après gran) ; bresar ; demolir ; afrabar ; tanar / tustassar / tabassar. Engrunar un rasim. Engrunar lo capelet. Vòls que t'engrune, paucval ! engrunar (s') : se destacar gran après gran ; se bresar. engrunatge nm, cf Ubaud Dicort :
(v. engrunar) ; « redevance en fèves » (L. 149) engue : partida del còrs que cada cuèissa i se junta amb lo ventre. enguefiar (v. tr.) : desbefiar (far venir difòrme) enguent nm : substància medicamentosa d'aplicar sus la pèl. Enguent de mèstre Arnaud, onguent miton mitaine. (v. Ubaud Dicort e TdF ; e v.
Littré ‘miton 3’) Venir a l’enguent, tomber dans le marasme, dépérir. (v. TdF suppl) enguentaire nm,
-a : persona que fa o que vend d'enguents ; embelinaire, -a ; enganaire,
-a. enguentar (v. tr.) : enduire amb un enguent ; embelinar ; enganar. enguentièr nm, -ièira : persona que fa o que vend d'enguents. enguerlhar [ ~ aguerlhar] (v. tr.) : far venir guèrlhe, -a (falsar, desformar) enguerlhar [ ~ aguerlhar] (s') v pron : venir guèrlhe, -a (se falsar, se desformar) « enguila » : v. anguila (los 2, R. II, 88) enguimbar v (abs. Dicort) : doblet de guimbar. enguindar (s') (abs. Dicort) : s'empebrinar (se metre en colèra) engulhar (v. tr.) : enfilar una agulha ; engolar / engolir ; panar ; engarçar / enganar. engulhar (s') : s'introduire endacòm, mai o mens a l'amagat. engusa : engan / engana ; embelinament. engusaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona qu'engana, qu'engarça q.q. mai. engusar (v. tr.) : enganar / engarçar ; embelinar. engusar (s') : s'enganar / s'engarçar / far un marrit afar. enigma nf (R. III, 128) : quicòm d'escur e d'inexplicat. enigmatic, -a : relatiu,-iva a una enigma ; que laissa pas devinar çò que se pensa. Un discors enigmatic. Una paraula enigmatica. Un òme enigmatic. Un afar enigmatic. enigmaticament : d'un biais enigmatic. Enimia : prenom. enins (adv.e prep.) : en dedins ; prigondament. (v. TdF) enins de (prep.) (abs. Dicort) : en dedins de « au-dedans de » (Sèrras-Ess.). enintrar / endintrar v (v. Ubaud Dicort e TdF) :
« v tr, rentrer, v. estremar » (v. TdF jos ‘enintra’) enintrar / endintrar (s') : intrar / s'estremar ; se colcar (solelh, luna...) ; magrir / s'anequelir. enintrat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « rentré,
retiré, ée ; hâve » TdF jos ‘enintra’ A solelh enintrat : a solelh colc. enirança nf, cf Ubaud Dicort : « répulsion,
aversion » (Lexic M. Roqueta). (v. asirança) enirar (v. tr.) : « repousser un aliment », aborrir / asirar (prene en aversion) (t. a.) (v. TdF) enirar (s') : se prene en aversion. enirat, -ada adj : « qui
répugne ; dégoûté, ée » TdF jos ‘enira’, « furieux, en colère,
irrité » (Lexic M. Roqueta) enjaçament nm, cf Ubaud Dicort :
« enchâssement » (Alibert) enjaçar (v. tr.) : ensertar / ensertir / encastrar. (v. TdF jos ‘enchassa’) enjaçar (s') : s'ensertar / s'ensertir / s'encastrar. « enjalosir » : v. engelosir. enjargaudir (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : (v. jargaud) enjarra nf, cf Ubaud Dicort :
« partie d’une enceinte de filets de
pêche » (v. TdF) enjarrar (v. tr.) : metre dins una jarra ; estremar ; servar. enjarretar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, frapper au
jarret, cingler un coup de fouet dans les jarrets » TdF enjaulaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona qu'embelina, que sedusís. enjaular (v. tr.) : embelinar / sedusir. enjaunir v tr : « jaunir,
rendre jaune, v. jaunir »
(v. TdF) enjaurar / enjaurir (v. tr.) : englasiar / englajar / espaventar. (v. TdF jos ‘enchaura’) enjaurar / enjaurir (s') : s'englasiar / s'englajar / s'espaventar. enjauravedèlas n, cf Ubaud Dicort : « (qui fait peur aux vaches
[aux génisses]), alarmiste, v. esfraiaire » (v. TdF ‘enchauro-vedello’ e Azaïs
‘enjauro-budèlos’) enjaure : englag / espavent. enjaurir v : v. enjaurar. enjaurit, -ida adj, cf Ubaud Dicort :
« affolé, -e » (Laus), « épouvanté, ée, éperdu,
ue ; étourdi, ie, écervelé, ée » TdF jos ‘enchaura’ enjavinha nf : engan / engana. enjavinhar (v. tr.) : enganar / engarçar. enjòc : soma d'argent azardada al jòc ; çò azardat (t. a.) L'enjòc ne valiá la pena. enjocar (v. tr.) : jónher (metre al jo) (t. a.) ; quilhar / enauçar ; agençar ; mandar ; alestir / aparelhar (mar.) Autres còps enjocavon vacas e buòus. enjocar (s') : s'ajocar (se pausar o se quilhar sus un ajocador) |
|
enjoiar (v. tr.) : regaudir / regaudinar (metre en jòia) enjoiar (s') : se regaudir / se regaudinar. enjoïr v : « v intr, acheter des
bagues de fiançailles » (Carrasco) enjoïr (s’) v pron,
cf Ubaud Dicort : « jouir » (Sèrras-Ess.) (v. enjoiar (s')) enjolhaire,
-aira n, cf Ubaud Dicort : v. enjulhaire. enjolhament
nm : v. enjulhament. « enjolhar » (enjolhar v) : v. enjulhar. enjolivaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona qu'apolidís quicòm (t. a.) (v. TdF jos ‘enjouliaire’) enjolivament : accion o resulta d'apolidir quicòm. enjolivar (v. tr.) : apolidir (far venir polit) ; enjaular / sedusir. enjolivar (s') : s'apolidir (venir polit) ; s'illusionar. enjoncar (v. tr.) : cobrir de joncasses. enjoncar (s') : s'enfangar dins de joncasses. enjónher v, cf Ubaud Dicort : « v tr, enjoindre, ordonner »
TdF enjós (adv. e nm) : en bas ; dins l'enbàs ; aval. Virat de
boca enjós, tourné la
bouche contre terre. (v. TdF jos ‘en-jous’) A l’enjós, au sud. (Lagarde) enjovenir (v. intr.) : far semblar pus jove ; far
tornar pus jove ; far tornar jove. De portar pas pus la barba t'enjovenís fòrça. enjovenir (s') : semblar pus jove ; se far pus jove ; tornar jove. D'ont mai te fas vièlh, d'ont mai t'enjovenisses ! enjulhaire ~ enjolhaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui enjolive ou qui
enjôle » TdF ‘enjouliaire’ enjulhament [ ~ enjolhament] nm : embriagament ; seduccion. enjulhar [ ~ enjolhar] (v. tr.) : embriagar amb de juèlh v. juèlh, « faire manger de l’ivraie à un cheval indocile pour l’assoupir momentanément et le vendre plus facilement » ; embelinar / sedusir. (v. TdF) enjulhar [ ~ enjolhar] (s') v pron : s'engordir, «s’engourdir avec de l’ivraie » ; s'endormir ; se laissar sedusir. (v. TdF) enjun, -a adj : dejun, -a (qu'a pas encara dejunat) enjuponar v, cf Ubaud Dicort :
(v.
jupon) enjuscas prep, cf Ubaud Dicort :
« jusque » TdF enlà adv e prep : v. enlai. enlabrenament nm, cf Ubaud Dicort :
(v. enlabrenar) enlabrenar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, fasciner comme une salamandre, étourdir de
paroles, endormir, ennuyer » TdF enlaçament : accion o resulta d'enlaçar o de s'enlaçar. enlaçar (v. tr.) : sarrar q.q. en l'enrodant dins los braces ; trenar (ligar doas causas una dins l'autra) enlaçar (s') : se prene mutualament dins los braces. enlai / enlà (adv. e prep.) : aval ; de delà ; pus luènh ; fa qualque temps. Enlà luènh : tot aval. D'ara enlà : a partir d'ara. Te'n parlèri enlà, te'n sovenes pas ? Fai-te enlà : tira-te d'aquí. Se faire
enlà, se reculer ; baisser,
vieillir. Enlà l’estiu, cet été
passé ; pendant cet été. (v. TdF jos ‘en-la’) enlaidiment : accion o resulta de venir laid, -a. enlaidir (v. tr.) : far venir laid, -a. enlaidir (s') : venir laid, -a. enlairament : elevacion ; exaltacion (R. II, 60). enlairar (v. tr.) : elevar / enauçar ; exaltar (R. II, 60). enlairar (s') : s'elevar / s'enauçar ; s'exaltar. en l'aire (adv.) : dins l'ennaut. enlanar (v. tr.) : vestir de lana. enlanar (s') : se vestir de lana. enlanhar (v. tr.) : far soscar ; irritar ; irar / encolerir. enlanhar (s') : soscar ; s'irritar / s'irar / s'encolerir. enlapar (v. tr.) : enfangar. enlapar (s') : s'enfangar. enlardar (v. tr.) : lardissar / lardufar (enrodar de lescas de lard) Enlardèrem lo pol abans l'enastar. « enlastar » : v. enastar. « enlastar » (s') : v. s'enastar. enlastrar (v. tr.) : far espatar q.q. v. espatar. enlastrar (s') : s'espatar (tombar tot estirat pel sol) enlatinar (v. tr.) : claufir un tèxt o un discors de latin. enlatinar
(s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se bourrer
de latin » TdF enlaurar / enlaurieirar (v. tr.) : adornar amb de laurièrs, « couronner de lauriers ». (v. TdF jos ‘enlausiera’) enlausar (v. tr.) : cobrir una teulada amb de lausa. Los ostals de montanha son enlausats, pas teulissats. enlavaci nm : lavada / ramada / pissada / pluèja / plujal ; delavaci. enlaval (adv.) : aval. enlençolar (v. tr.) : metre dins un lençòl. enlenir (v. tr.) : far venir lene, -a / adocir. enlenir (s') : venir doç / s'adocir (venir lene, -a) enlertat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « exalté,
-e » (Limousin) enlesar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, couvrir
d’alluvions, déposer du limon [v. les] »
(Carrasco). enlessar (v. tr.) (v. lèssa)
: encrassar, « salir,
crotter » TdF.
enlessar (s') : s'encrassar. enlevament [enlèvament] nm : accion o resulta d'enlevar o de s'enlevar. |
|
|
|
|
|
|