engrunadís, -issa adj : de bon engrunar ; que s'engruna aisidament.

Una tèrra engrunadissa.

engrunaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona qu'engruna.

engrunament : accion o resulta d'engrunar o de s'engrunar.

engrunar (v. tr.) : desgrunar (destacar gran après gran) ; bresar ; demolir ; afrabar ; tanar / tustassar / tabassar.

Engrunar un rasim.

Engrunar lo capelet.

Vòls que t'engrune, paucval !

engrunar (s') : se destacar gran après gran ; se bresar.

engrunatge nm, cf Ubaud Dicort : (v. engrunar) ; « redevance en fèves » (L. 149)

engue : partida del còrs que cada cuèissa i se junta amb lo ventre.

enguefiar (v. tr.) : desbefiar (far venir difòrme)

enguent nm : substància medicamentosa d'aplicar sus la pèl.

Enguent de mèstre Arnaud, onguent miton mitaine. (v. Ubaud Dicort e TdF ; e v. Littré ‘miton 3’)

Venir a l’enguent, tomber dans le marasme, dépérir. (v. TdF suppl)

enguentaire nm, -a : persona que fa o que vend d'enguents ; embelinaire, -a ; enganaire, -a.

enguentar (v. tr.) : enduire amb un enguent ; embelinar ; enganar.

enguentièr nm, -ièira : persona que fa o que vend d'enguents.

enguerlhar [ ~ aguerlhar] (v. tr.) : far venir guèrlhe, -a (falsar, desformar)

enguerlhar [ ~ aguerlhar] (s') v pron : venir guèrlhe, -a (se falsar, se desformar)

« enguila » : v. anguila (los 2, R. II, 88)

enguimbar v (abs. Dicort) : doblet de guimbar.

enguindar (s') (abs. Dicort) : s'empebrinar (se metre en colèra)

engulhar (v. tr.) : enfilar una agulha ; engolar / engolir ; panar ; engarçar / enganar.

engulhar (s') : s'introduire endacòm, mai o mens a l'amagat.

engusa : engan / engana ; embelinament.

engusaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona qu'engana, qu'engarça q.q. mai.

engusar (v. tr.) : enganar / engarçar ; embelinar.

engusar (s') : s'enganar / s'engarçar / far un marrit afar.

enigma nf (R. III, 128) : quicòm d'escur e d'inexplicat.

enigmatic, -a : relatiu,-iva a una enigma ; que laissa pas devinar çò que se pensa.

Un discors enigmatic.

Una paraula enigmatica.

Un òme enigmatic.

Un afar enigmatic.

enigmaticament : d'un biais enigmatic.

Enimia : prenom.

enins (adv.e prep.) : en dedins ; prigondament. (v. TdF)

enins de (prep.) (abs. Dicort) : en dedins de « au-dedans de » (Sèrras-Ess.).

enintrar / endintrar v (v. Ubaud Dicort e TdF) : « v tr, rentrer, v. estremar » (v. TdF jos ‘enintra’)

enintrar / endintrar (s') : intrar / s'estremar ; se colcar (solelh, luna...) ; magrir / s'anequelir.

enintrat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « rentré, retiré, ée ; hâve » TdF jos ‘enintra’

A solelh enintrat : a solelh colc.

enirança nf, cf Ubaud Dicort : « répulsion, aversion » (Lexic M. Roqueta). (v. asirança)

enirar (v. tr.) : « repousser un aliment », aborrir / asirar (prene en aversion) (t. a.) (v. TdF)

enirar (s') : se prene en aversion.

enirat, -ada adj : « qui répugne ; dégoûté, ée » TdF jos ‘enira’, « furieux, en colère, irrité » (Lexic M. Roqueta)

enjaçament nm, cf Ubaud Dicort : « enchâssement » (Alibert)

enjaçar (v. tr.) : ensertar / ensertir / encastrar. (v. TdF jos ‘enchassa’)

enjaçar (s') : s'ensertar / s'ensertir / s'encastrar.

« enjalosir » : v. engelosir.

enjargaudir (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : (v. jargaud)

enjarra nf, cf Ubaud Dicort : « partie d’une enceinte de filets de pêche » (v. TdF)

enjarrar (v. tr.) : metre dins una jarra ; estremar ; servar.

enjarretar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, frapper au jarret, cingler un coup de fouet dans les jarrets » TdF

enjaulaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona qu'embelina, que sedusís.

enjaular (v. tr.) : embelinar / sedusir.

enjaunir v tr : « jaunir, rendre jaune, v. jaunir » (v. TdF)

enjaurar / enjaurir (v. tr.) : englasiar / englajar / espaventar. (v. TdF jos ‘enchaura’)

enjaurar / enjaurir (s') : s'englasiar / s'englajar / s'espaventar.

enjauravedèlas n, cf Ubaud Dicort : « (qui fait peur aux vaches [aux génisses]), alarmiste, v. esfraiaire » (v. TdF ‘enchauro-vedello’ e Azaïs ‘enjauro-budèlos’)

enjaure : englag / espavent.

enjaurir : v. enjaurar.

enjaurit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « affolé, -e » (Laus), « épouvanté, ée, éperdu, ue ; étourdi, ie, écervelé, ée » TdF jos ‘enchaura’

enjavinha nf : engan / engana.

enjavinhar (v. tr.) : enganar / engarçar.

enjòc : soma d'argent azardada al jòc ; çò azardat (t. a.)

L'enjòc ne valiá la pena.

enjocar (v. tr.) : jónher (metre al jo) (t. a.) ; quilhar / enauçar ; agençar ; mandar ; alestir / aparelhar (mar.)

Autres còps enjocavon vacas e buòus.

enjocar (s') : s'ajocar (se pausar o se quilhar sus un ajocador)

 

 

enjoiar (v. tr.) : regaudir / regaudinar (metre en jòia)

enjoiar (s') : se regaudir / se regaudinar.

enjoïr : « v intr, acheter des bagues de fiançailles » (Carrasco)

enjoïr (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « jouir » (Sèrras-Ess.) (v. enjoiar (s'))

enjolhaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : v. enjulhaire.

enjolhament nm : v. enjulhament.

« enjolhar » (enjolhar v) : v. enjulhar.

enjolivaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona qu'apolidís quicòm (t. a.) (v. TdF jos ‘enjouliaire’)

enjolivament : accion o resulta d'apolidir quicòm.

enjolivar (v. tr.) : apolidir (far venir polit) ; enjaular / sedusir.

enjolivar (s') : s'apolidir (venir polit) ; s'illusionar.

enjoncar (v. tr.) : cobrir de joncasses.

enjoncar (s') : s'enfangar dins de joncasses.

enjónher v, cf Ubaud Dicort : « v tr,  enjoindre, ordonner » TdF

enjós (adv. e nm) : en bas ; dins l'enbàs ; aval.

Virat de boca enjós, tourné la bouche contre terre. (v. TdF jos ‘en-jous’)

A l’enjós, au sud. (Lagarde)

enjovenir (v. intr.) : far semblar pus jove ; far tornar pus jove ; far tornar jove.

De portar pas pus la barba t'enjovenís fòrça.

enjovenir (s') : semblar pus jove ; se far pus jove ; tornar jove.

D'ont mai te fas vièlh, d'ont mai t'enjovenisses !

enjulhaire ~ enjolhaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui enjolive ou qui enjôle » TdF ‘enjouliaire’

enjulhament [ ~ enjolhament] nm : embriagament ; seduccion.

enjulhar [ ~ enjolhar] (v. tr.) : embriagar amb de juèlh v. juèlh, « faire manger de l’ivraie à un cheval indocile pour l’assoupir momentanément et le vendre plus facilement » ; embelinar / sedusir. (v. TdF)

enjulhar [ ~ enjolhar] (s') v pron : s'engordir, «s’engourdir avec de l’ivraie »  ; s'endormir ; se laissar sedusir. (v. TdF)

enjun, -a adj : dejun, -a (qu'a pas encara dejunat)

enjuponar v, cf Ubaud Dicort : (v. jupon)

enjuscas prep, cf Ubaud Dicort : « jusque » TdF

enlà adv e prep : v. enlai.

enlabrenament nm, cf Ubaud Dicort : (v. enlabrenar)

enlabrenar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, fasciner comme une salamandre, étourdir de paroles, endormir, ennuyer » TdF

enlaçament : accion o resulta d'enlaçar o de s'enlaçar.

enlaçar (v. tr.) : sarrar q.q. en l'enrodant dins los braces ; trenar (ligar doas causas una dins l'autra)

enlaçar (s') : se prene mutualament dins los braces.

enlai / enlà (adv. e prep.) : aval ; de delà ; pus luènh ; fa qualque temps.

Enlà luènh : tot aval.

D'ara enlà : a partir d'ara.

Te'n parlèri enlà, te'n sovenes pas ?

Fai-te enlà : tira-te d'aquí.

Se faire enlà, se reculer ; baisser, vieillir.

Enlà l’estiu, cet été passé ; pendant cet été. (v. TdF jos ‘en-la’)

enlaidiment : accion o resulta de venir laid, -a.

enlaidir (v. tr.) : far venir laid, -a.

enlaidir (s') : venir laid, -a.

enlairament : elevacion ; exaltacion (R. II, 60).

enlairar (v. tr.) : elevar / enauçar ; exaltar (R. II, 60).

enlairar (s') : s'elevar / s'enauçar ; s'exaltar.

en l'aire (adv.) : dins l'ennaut.

enlanar (v. tr.) : vestir de lana.

enlanar (s') : se vestir de lana.

enlanhar (v. tr.) : far soscar ; irritar ; irar / encolerir.

enlanhar (s') : soscar ; s'irritar / s'irar / s'encolerir.

enlapar (v. tr.) : enfangar.

enlapar (s') : s'enfangar.

enlardar (v. tr.) : lardissar / lardufar (enrodar de lescas de lard)

Enlardèrem lo pol abans l'enastar.

« enlastar » : v. enastar.

« enlastar » (s') : v. s'enastar.

enlastrar (v. tr.) : far espatar q.q. v. espatar.

enlastrar (s') : s'espatar (tombar tot estirat pel sol)

enlatinar (v. tr.) : claufir un tèxt o un discors de latin.

enlatinar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se bourrer de latin » TdF

enlaurar / enlaurieirar (v. tr.) : adornar amb de laurièrs, « couronner de lauriers ». (v. TdF jos ‘enlausiera’)

enlausar (v. tr.) : cobrir una teulada amb de lausa.

Los ostals de montanha son enlausats, pas teulissats.

enlavaci nm : lavada / ramada / pissada / pluèja / plujal ; delavaci.

enlaval (adv.) : aval.

enlençolar (v. tr.) : metre dins un lençòl.

enlenir (v. tr.) : far venir lene, -a / adocir.

enlenir (s') : venir doç / s'adocir (venir lene, -a)

enlertat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « exalté, -e » (Limousin)

enlesar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, couvrir d’alluvions, déposer du limon [v. les] » (Carrasco).

enlessar (v. tr.) (v. lèssa) : encrassar, « salir, crotter » TdF.

enlessar (s') : s'encrassar.

enlevament [enlèvament] nm : accion o resulta d'enlevar o de s'enlevar.