endosmomètre : instrument per mesurar l'endosmòsi.

endosmòsi (f.) : osmòsi intèrna.

endospèrma : teissut de resèrva qu'acompanha l'embrion endedins de la grana.

endotèli nm, cf Ubaud Dicort : v. endotelium

endotelial, -a : relatiu, -iva als endoteliums ; de l'estructura d'un endotelium.

endoteliti (f.) : inflamacion dels endoteliums.

endotelium (lat.) [endotèli, cf Ubaud Dicort] nm : membrana que tapissa la paret intèrna dels vaissèls e del còr.

endotèrm, -a : se ditz d'un animal que sa temperatura centrala es generada per un mecanisme intèrne.

endotermic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « endothermique » (Rapin)

endotoxina nf, cf Ubaud Dicort : « (biol.) endotoxine »

« endracar » : v. esdracar.

« endraiar » : v. endralhar.

endralhada [ ~ endraiada] nf : dralha (camin traçat) (v. dralha)

endralhar [ ~ endraiar] (v. tr.) : encaminar (metre en camin) (v. dralha)

endralhar [ ~ endraiar] (s') v pron : s'encaminar (se metre en camin)

« endralhièira » : v. anderrièiras.

endreç, -a : en estat / capable de ; prèst, -a.

Tot es endreç : tot es en estat.

endreça : direccion ; mejan / biais ; doctrina.

endrech / endreit [veire endrech, cf Ubaud Dicort] nm : lòc / localitat / airal / país ; costat drech d'una estòfa, d'un papièr, d'una ribièira...

A l’endrech de, à l’endroit, à l’encontre de.  (v. Ubaud Dicort e TdF ‘endré’)  

endrechet nm, cf Ubaud Dicort : « petit endroit » TdF

endrechièira nf : direccion, « indication du chemin qu’on doit suivre » ; camin dirècte, « v. drechièira plus usité ». (v. TdF)

endrechon nm, cf Ubaud Dicort : v. endrechet. (v. TdF jos ‘endrechet’)

endreia : bon camin ; règla de vida.

endreiçar / endreçar [veire endreiçar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : encaminar ; organizar ; dispausar ; instruire (t. a.)

Endreiçar un afar : menar un afar.

« endrinhar » : v. endenhar.

endrogar (v. tr.) : engordir lo peis amb de drògas ; enjulhar un caval viciós per lo vendre.

endrudir (v. tr.) : fertilizar, engraissar la tèrra ; far metre de panolha ; fortificar (donar de fòrças)

endrudit, -ida : drud, -a / fertil, -a.

enduch / enduit [veire enduch, cf Ubaud Dicort] nm : espandiment unifòrme d'una substància que recobrís quicòm.

« enduècha » (enduècha nf) –« enduèlh » (enduèlh nm, cf Ubaud Dicort) : anduèlh. v. iala.

enduire (v. tr.) (R. III, 84) : recobrir d'un enduit unifòrme.

Enduire de graissa o d'òli un mecanisme.

« endumiar » : v. vendemiar.

endura nf, cf Ubaud Dicort : « patience, remède d’empirique, v. paciéncia 1 ; abstinence exagérée en usage chez les hérétiques albigeois, v. abstinéncia » (v. TdF)

Mal d’endura, mal qui n’a de remède que la patience. (v. TdF)

Òli d’endura, grais d’endura, patience. (v. TdF)

endurança : accion d'endurar.

endurant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « endurant, ante » TdF

endurar 1 (v. tr.) : patir / sofrir / suportar.

Cal endurar amb constància los desavènis de la vida.

endurar (s') : se suportar ; se suportar un a l'autre.

Me pòdi pas endurar !

endurar 2 v, cf Ubaud Dicort (L. 145) : « v tr, endurcir » (Sèrras-Ess.)

endurar (s’) v pron (L. 145) : « s’endurcir » (Sèrras-Ess.)

endurciment [veire endurziment, cf Ubaud Dicort] nm : accion o resulta de durcir o de d'endurcir.

endurcir [veire endurzir] (v. tr.) : far venir dur.

La secada endurcís la tèrra.

endurcir [veire endurzir] (s') v pron : venir dur, -a ; venir resistent, -a.

Lo còr s'endurcís amb l'atge (R. III, 235).

enduresiment nm, cf Ubaud Dicort : « endurcissement » (Sèrras-Ess.)

enduresir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, endurcir ; rendurcir ; racornir » (Laus) ; « durcir » (Lagarde)

endurziment nm, cf Ubaud Dicort : « endurcissement » TdF jos ‘endursimen’

endurzir v (v. Ubaud Dicort e L. 145) : « v tr, endurcir » TdF jos ‘endursi’. « endurzir » e derivats (arc.) : v. endurcir (non preconizat Dicort)

« endusac » : v. andusac.

« endusir » : v. enduire.

« enebicion » : v. inibicion.

enebir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, inhiber, prohiber, défendre, v. defendre ; interdire, ébahir, v. necar » (v. TdF). « enebir » : v. inibir.

enebriadura : engordiment ; bandada. (v. TdF)

enebriament nm, cf Ubaud Dicort : « enivrement » (L. 146)

enebriant, -a : enjulhant,-a ; engordissent,-a.

enebriar (v. tr.) : enjulhar / engordir ; encigalar / bandar.

enebriar (s') : s'enjulhar ; s'encigalar / se bandar.

 

 

eneguetir 1 v, cf Ubaud Dicort : « v intr, endêver » TdF suppl

Far eneguetir, donner un grand dépit (Azaïs), faire endêver. (v. TdF ‘eneguèti)

eneguetir 2 (v. tr.) (abs. TdF) : entaïnar / far enrabiar / far endevar.

eneguetir (s') (abs. TdF) : s'entaïnar / s'enrabiar / s'endevar.

« enejar » e derivats : v. anujar e enujar, cf Ubaud Dicort.

enemic, -iga (subs. e adj.) : qu'a d'aversion contra q.q. ; persona qu'a d'aversion contra quicòm o q.q. ; opausat, -ada a.

Soi enemic de l'aiga dins lo vin.

enemigar (s') : se mancar amb q.q. ; se far d'enemics.

enemistat [veire inimistat, cf Ubaud Dicort] nf : sentiment d'ostilitat o d'aversion.

enerbar (v. tr.) : metre lo bestial a l'èrba ; metre sus l'èrba ; metre en èrba / englevassar un airal.

enerbar (s') : se cobrir d'èrba ; se metre a l'èrba (bestial)

energetic, -a : relatiu, -iva a l'energia ; que balha d'energia.

Lo sucre es un aliment bravament energetic.

energetica : sciéncia e tecnica de la produccion d'energia.

energia : poténcia (R. IV, 584) activa d'un organisme ; capacitat d'obrar o de produire un efècte ; vertut naturala e eficaça d'una causa. (v. energias)

Energia electrica, idraulica, nucleara.

Energia eoliana, cinetica, potenciala. (v. Ubaud Dicort)

L'energia d'un remèdi.

Energia morala.

energias netas nf pl : (fisica) « énergies propres » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 217)

energic, -a : qu'a d'energia.

Protestacion energica.

Mesuras energicas.

energicament : d'un biais energic.

energumèn nm, cf Ubaud Dicort, -a (del lat. de Glèisa) : endemoniat, -ada. (v. TdF)

eneriçat, -ada : eriçat, -ada / espelofit, -ida.

enermassir [ ~ ermassir] (s') v pron : se mudar en èrm. v. èrm.

enervacion : ablacion o seccion d'un nèrvi ; suplici de l'Edat mejana (cremacion d'unes nèrvis al fèrre roge)

enervament [enèrvament] nm : estat de q.q. d'enervat.

enervant, -a : que priva d'energia ; qu'agaça.

Calor enervanta.

Bruch enervant.

enervar (v. tr.) : privar de nèrvi, d'energia, de vam... ; agaçar ; sometre al suplici de l'enervacion.

Finisses que m'enèrvas amb tas questions.

enervar (s') : se despacientar.

S'enervar sus un problèma de mal resòlver.

enfachilhar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : enfachinar / emmascar / embelinar/ sedusir ; enganar.

I cresi pas, ieu, al vòstre enfachilhar.

enfachinaire, -aira [~ -airitz] adj e n : emmascaire, -a (persona que gèta de sòrts)

enfachinament : emmascament / embelinament.

enfachinar (v. tr. e intr.) : « infatuer » ; emmascar (getar un sòrt) ; « séduire ; tromper ; empester, puer, v. empudesinar » (v. TdF)

enfachinatge : accion o resulta d'enfachinar.

enfaciar (v. tr.) : agachar en fàcia / faciar (t. a.), « être vis-à-vis » TdF

enfaciar (s') v pron  : s'agachar en fàcia / se faciar, « se mettre en face ; devenir joli » TdF jos ‘enfacia’.

enfadada nf, cf Ubaud Dicort : « enchantement » (Brun Glossari Oc-Fr)

enfadesir (v. tr.) (R. III, 284 - L. 146) : far venir caluc, -uga ; far venir fòl [v. afolir] ; far venir fad, -a [v. afadir]. (v. TdF ‘jos ‘enfadi’)

enfadesir (s') v pron  : venir fòl ; far lo fòl ; « devenir niais ; s’acoquiner » (v. TdF ‘jos ‘enfadi’).

enfadesit, -ida : vengut fòl, venguda fòla ; falord, -a.

enfadiar (v. tr. ) (v. TdF jos ‘enfada’) : embelinar / encantar.

enfadir (v. tr.) : far venir fad, -a [v. afadir] ; far venir caluc, -uga.

enfadir (s') : venir caluc, -uga [v. enfadesir (s')] ; venir fad, -a.

enfadorlat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « infatué, -e » (v. Brun Glossari Oc-Fr)

enfafachar (v. tr.) : empapachar / emplir lo papach (l'estomac). (v. fafach)

enfafachar (s') : s'empapachar / s'emplenar lo papach ; s'embucar (manjar, manja que manjaràs)

enfafarnar (non preconizat Dicort) : v. enfanfarnar.

enfafarnar (s') (non preconizat Dicort) : v. s'enfanfarnar.

enfafiar (v. tr.) : emmascar / embelinar (getar un sòrt)

enfagotadura nf, cf Ubaud Dicort : « accoutrement ridicule » TdF

enfagotar (v. tr.) : embotelar / metre en gavèls (en botèls) ; vestir q.q. consí que siá.

enfagotar (s') : se vestir consí que siá / se mal vestir.

enfagotat, -ada : malabilhadàs, -assa.

enfagotatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de fagoter, d’accoutrer » TdF

enfaissadura : accion o resulta d'enfaissar o de s'enfaissar.

enfaissament : mesa en gavèls ; lenha en gavèls.

enfaissar (v. tr.) : enfagotar (metre en gavèls) ; mal vestir ; metre de calhada dins una faissèla. v. enfiscelar.

enfaissar (s') : se mal vestir.

enfaissatge : biais ridicul de se vestir.