|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
endévia (plt.) : escaròla / barraqueta (Cichorium
intybus) endevieta : (Polyporus frondosus) ; (Polyporus
intybaceus) endevinaire, -aira n : devin, -a ; « guérisseur » (Carrasco). endevinalh nm, cf Ubaud Dicort :
« énigme » (Carrasco) endevinalha nf :
« devinette » (Rapin), « énigme ;
poésie composée de jeux de mots, usitée chez les
Troubadours » (v. TdF jos ‘devinaio’) endevinar (v. tr.) : devinar. endiablar (v. tr.) : endemoniar ; encolerir. endiablar (s') : s'endemoniar ; s'encolerir. « endiala » e derivats : v. anguila. endiamantar (v. tr.) : adornar amb de diamants (R. II, 24) endiamantar (s') : s'adornar amb de diamants. endiana nf (non preconizat Dicort) : tèla (tela) de coton imprimida. (v. indiana) « endica » nf (l.p.) (TdF)
(non preconizat Dicort) : indicacion (R.
III, 558), « recette,
méthode, système, secret, moyen,
procédé » (Bessou Brès p.
164). (v. indica) « endicar » (v. tr. l.p.) (TdF) (non preconizat Dicort) : indicar (R. III, 558). (v. indicar) endich, -a : (p.p. de endire) : taxat, -ada / impausat, -ada. endigament nm, cf Ubaud Dicort :
« endiguement, v. levada » (v. TdF) endigar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, endiguer, v. restancar »
(v. TdF) endignar [veire indignar, cf Ubaud Dicort] e derivats : doblets d'indignar e d'endenhar. endilh nm / endilhada nf / endilhet (v. endilhet) : bram del caval. endilhar (v. intr.) : far entendre una endilhada. endilhet nm, cf Ubaud Dicort : « petit
hennissement » TdF ‘endihet’ « endilhòc » : v. enlòc (non preconizat Dicort). « endimengar » - « endimergar » : v. endimenjar. endimenjar (v. tr.) : vestir q.q. de dimenge. endimenjar (s') : se vestir de dimenge. endinalhar [endinnalhar, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : dejunar. endins (adv.) : endedins. endins de (prep.) : en dedins de. endinsut,
-uda adj, cf Ubaud Dicort :
« profond, -e » (v. Carrasco) endintrar (v. tr.) : far intrar per
fòrça. endintrar (s') : se claure ; se recauquilhar. (v. enintrar (s’)) endire (v. tr.) : impausar / taxar / assignar. endisciplinar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, donner la discipline, des coups de
discipline » TdF endita de (Alibert ; non preconizat Dicort) (prep.) : al dire de. «
endiuèlh » : v. anduèlh. ENDO- : forma prefixada del grèc
endòn (dins) endoamnioscopia : examèn visual del fètus
in utero (lat.) endoar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, combuger des futailles, imbiber d’eau un
tonneau, v. embugar plus usité » (v. TdF) endoarteriti (f.) : inflamacion de la tunica intèrna de la paret arteriala. endoat, -ada adj (v. endoar) : « combugé, ée,
abreuvé, ée, imbibé » (v. Honnorat jos ‘embugat’ e
TdF). (v. embugat) endoçainar (v. tr.) : adocir / far venir pus doç. endoçainar (s') : venir pus doç / s'adocir. endocardi (m.) : membrana que tapissa las cavitats del còr. endocarditi (f.) : inflamacion de l'endocardi. endocarp (m.) : partida pus interiora de la frucha. endocervical, -a : dins lo canal cervical uterin. endocerviti (f.) : inflamacion de la mucosa del canal cervical uterin. ; endocistiti (f.) : inflamacion de la mucosa de la botariga. endocolpiti (f.) : inflamacion de la mucosa vaginala. endocranian, -a adj, cf Ubaud Dicort : « endocrânien,
-enne » (Per Noste) endocrin, -a : relatiu, -iva a las secrecions intèrnas de las glandolas. Glandolas endocrinas. endocrinian, -a adj, cf Ubaud Dicort : « endocrinien,
-enne » (Per Noste) endocrinològ, -a : especialista (m. e f.) d'endocrinologia. endocrinologia : estudi de las glandolas endocrinas. endocrinopatia : malautiás de las glandolas endocrinas. endoctrinament : accion o resulta d'endoctrinar. endoctrinar (v. tr.) : ensenhar ; impausar una doctrina. endodèrma nm : sisa pus prigonda de la rusca dins la raiç. endodermic, -a : relatiu, -iva a l'endodèrma. endodont (m.) pulpa dentària. endodontia : art dentari que concernís las malautiás de la pulpa dentària e de las cavitats dentàrias endodontiti (f.) : inflamacion de la pulpa dentària. endoenzim : enzim qu'a son activitat dins la cellula. endofit, -a (adj. e subs.) : que viu dins un vegetal. endoflebiti (f.) : inflamacion de la tunica intèrna de las venas. endogam, -a (adj. e subs.) : que practica l'endogamia. |
|
endogamia : obligacion de se maridar dins sa pròpria tribú. endogamic, -a : relatiu, -iva a l'endogamia. endogat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« disjoint, ointe, en parlant des futailles [v. endoat] ; endolori, ie, v. endolilhat » (v. TdF suppl) endogèn, -a : que pren naissença dins una estructura,
una societat, un organisme ; qu'augmenta per l'endefòra ; que ven de
l'endedins de la Tèrra. Una ròca endogèna. endolar (v. tr.) : metre en dòl. endolar (s') : se vestir de dòl. endolentiment nm, cf Ubaud Dicort :
« courbature ; endolorissement » (Laus) endolentir (v. tr.) : far venir dolent, -a ; endolorir, « rendre douloureux, plus sensible que de coutume » (Honnorat). endolentir (s') : venir dolent, -a ; s'endolorir. endolesir / endolir (v. tr) (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘endoulenti’) : endolentir. v. çaisús. endolesir / endolir (s') v pron : s'endolentir. v. çaisús. « endolible » (endolible nm) : v. deluvi / diluvi (abs. Dicort). endolilhar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, meurtrir, rosser » TdF suppl endolilhat, ada adj :
« meurtri, endolori, ie » TdF suppl endolimfa : liquid endedins dels canals de l'aurelha. endolir (v. tr.) : endolentir. v. pus avant. endolir (s') : s'endolentir. v. pus avant. endolomar (v. tr.) : macar ; tustassar / tanar / tabassar. endolòmi (m.) : tristum / lanha / lagui / lai / pensament. endolorir [ ~ endolorar] (v. tr.) : endolentir. v. pus naut. endolorir [ ~ endolorar] (s') v pron : s'endolentir. v. pus naut. endòlva nf : v. endèrva. endomaiselencar (s') : t. a. çaijós (endomaiselir (s’). endomaiselir v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, habiller en demoiselle ; rendre
demoiseau, v. adomaiselir » (v. TdF ‘endamiseli’) endomaiselir (s') : revertar una domaisèla ; se vestir de domaisèla ; se mudar en domaisèla. « endomatjar » e derivats (fr.) : v. endamatjar. endometgir (v. tr.) : adocir, melhorar la tèrra ; aprivadar. endometgir (s') : se melhorar ; s'aprivadar. S'endometgís a proporcion que lo temps passa. endometgit, -ida : t. a. çaisús. endometri nm, cf Ubaud Dicort :
« (anat.) endomètre » endometriti nf, cf Ubaud Dicort :
« (méd.) endométrite » endomòrf, -a : que sa composicion es estada modificada. Ròcas endomòrfas. endomorfina nf, cf Ubaud Dicort :
« (biochim.) endomorphine » / « endorphine » (v. Sèrras-Ess.) endomorfisme : diferéncia de composicion dins una ròca endogèna (v. pus naut) ; (t. tecn. de psicologia) endoparasit : parasit que viu dins lo còrs de q.q. Lo vèrm solitari es un endoparasit. endorgar (v. tr.) : vojar dins una dorga. endorguet : romanet / ovièira (Amanita caesarea) endòrma nf, cf Ubaud Dicort :
« narcotique, philtre endormant » TdF endormeire, -eira [~ -eiritz] adj e n : qu'endormís ; masc, -a / fachilhièr, -ièira. endorment, -a : (adj.) : qu'endormís. Una votz endormenta. Un vent endorment. endormiassa nf, cf Ubaud Dicort :
« stramoine, plante narcotique » TdF endormida nf : jaç (airal per dormir) (v. TdF) ; temporada de sòm. endormidoira (plt.) : darbossièira (Datura stramonium) ; èrba del mal de dents (Hyoscyamus) ; potinga (dròga) qu'endormís. (v. TdF) endormidor : sordet (becassina sorda) (Limnocryptes gallinula) endormir (v. tr.) : aconsomir (far tombar dins lo sòm) engordir ; encocar ; embaborinar / embelinar ; emmascar (getar un sòrt) endormir (s') : s'aconsomir ; s'engordir (t. a.) endormit, -ida adj e n, cf Ubaud Dicort :
« endormi, engourdi, ie » TdF jos ‘endourmi’ endormitòri (m.) : potinga (dròga) per
endormir. endorsada : tanada / tabassada / rosta. endorsaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona qu'assumís la responsabilitat de. endorsament [endòrsament] nm : accion d'assumir la responsabilitat de. endorsar (v. tr.) : tustar sus las esquinas ; tanar / tabassar ; assumir la responsabilitat de. endòrt nm : brota de
garric que servís de liga ;
« moissine, brin de sarment auquel des gappes sont encore
attachées » TdF. (v. andòt) endòrta : brota de vim que servís de liga ; vit (eisserment) culhit amb lo rasim. « endorzir » v e derivats (arc.)
: v. endurcir (non
preconizat Dicort). endoscòpi (m.) : aparelh per esclairar l'endedins d'un organ o d'una cavitat del còrs uman. endoscopia : examèn de l'endedins dels organs del còrs. endosilhar (v. tr.) : ajustar d'aiga dins la barrica per compensar lo vin tirat. (v. TdF) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|