endévia (plt.) : escaròla / barraqueta (Cichorium intybus)

endevieta : (Polyporus frondosus) ; (Polyporus intybaceus)

endevinaire, -aira n : devin, -a ; « guérisseur » (Carrasco).

endevinalh nm, cf Ubaud Dicort : « énigme » (Carrasco)

endevinalha nf : « devinette » (Rapin), « énigme ; poésie composée de jeux de mots, usitée chez les Troubadours » (v. TdF jos ‘devinaio’)

endevinar (v. tr.) : devinar.

endiablar (v. tr.) : endemoniar ; encolerir.

endiablar (s') : s'endemoniar ; s'encolerir.

« endiala » e derivats : v. anguila.

endiamantar (v. tr.) : adornar amb de diamants (R. II, 24)

endiamantar (s') : s'adornar amb de diamants.

endiana nf (non preconizat Dicort) : tèla (tela) de coton imprimida. (v. indiana)

« endica » nf (l.p.) (TdF) (non preconizat Dicort) : indicacion (R. III, 558), « recette, méthode, système, secret, moyen, procédé » (Bessou Brès p. 164). (v. indica)

« endicar » (v. tr. l.p.) (TdF) (non preconizat Dicort) : indicar (R. III, 558). (v. indicar)

endich, -a : (p.p. de endire) : taxat, -ada / impausat, -ada.

endigament nm, cf Ubaud Dicort : « endiguement, v. levada » (v. TdF)

endigar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, endiguer, v. restancar » (v. TdF)

endignar [veire indignar, cf Ubaud Dicort] e derivats : doblets d'indignar e d'endenhar.

endilh nm / endilhada nf / endilhet (v. endilhet) : bram del caval.

endilhar (v. intr.) : far entendre una endilhada.

endilhet nm, cf Ubaud Dicort : « petit hennissement » TdF ‘endihet’

« endilhòc » : v. enlòc (non preconizat Dicort).

« endimengar » - « endimergar » : v. endimenjar.

endimenjar (v. tr.) : vestir q.q. de dimenge.

endimenjar (s') : se vestir de dimenge.

endinalhar [endinnalhar, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : dejunar.

endins (adv.) : endedins.

endins de (prep.) : en dedins de.

endinsut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « profond, -e » (v. Carrasco)

endintrar (v. tr.) : far intrar per fòrça.

endintrar (s') : se claure ; se recauquilhar. (v. enintrar (s’))

endire (v. tr.) : impausar / taxar / assignar.

endisciplinar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, donner la discipline, des coups de discipline » TdF

endita de (Alibert ; non preconizat Dicort) (prep.) : al dire de.

« endiuèlh » : v. anduèlh.

ENDO- : forma prefixada del grèc endòn (dins)

endoamnioscopia : examèn visual del fètus in utero (lat.)

endoar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, combuger des futailles, imbiber d’eau un tonneau, v. embugar plus usité » (v. TdF)

endoarteriti (f.) : inflamacion de la tunica intèrna de la paret arteriala.

endoat, -ada adj (v. endoar) : « combugé, ée, abreuvé, ée, imbibé » (v. Honnorat jos ‘embugat’ e TdF). (v. embugat)

endoçainar (v. tr.) : adocir / far venir pus doç.

endoçainar (s') : venir pus doç / s'adocir.

endocardi (m.) : membrana que tapissa las cavitats del còr.

endocarditi (f.) : inflamacion de l'endocardi.

endocarp (m.) : partida pus interiora de la frucha.

endocervical, -a : dins lo canal cervical uterin.

endocerviti (f.) : inflamacion de la mucosa del canal cervical uterin. ;

endocistiti (f.) : inflamacion de la mucosa de la botariga.

endocolpiti (f.) : inflamacion de la mucosa vaginala.

endocranian, -a adj, cf Ubaud Dicort : « endocrânien, -enne » (Per Noste)

endocrin, -a : relatiu, -iva a las secrecions intèrnas de las glandolas.

Glandolas endocrinas.

endocrinian, -a adj, cf Ubaud Dicort : « endocrinien, -enne » (Per Noste)

endocrinològ, -a : especialista (m. e f.) d'endocrinologia.

endocrinologia : estudi de las glandolas endocrinas.

endocrinopatia : malautiás de las glandolas endocrinas.

endoctrinament : accion o resulta d'endoctrinar.

endoctrinar (v. tr.) : ensenhar ; impausar una doctrina.

endodèrma nm : sisa pus prigonda de la rusca dins la raiç.

endodermic, -a : relatiu, -iva a l'endodèrma.

endodont (m.) pulpa dentària.

endodontia : art dentari que concernís las malautiás de la pulpa dentària e de las cavitats dentàrias

endodontiti (f.) : inflamacion de la pulpa dentària.

endoenzim : enzim qu'a son activitat dins la cellula.

endofit, -a (adj. e subs.) : que viu dins un vegetal.

endoflebiti (f.) : inflamacion de la tunica intèrna de las venas.

endogam, -a (adj. e subs.) : que practica l'endogamia.

 

 

 

endogamia : obligacion de se maridar dins sa pròpria tribú.

endogamic, -a : relatiu, -iva a l'endogamia.

endogat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « disjoint, ointe, en parlant des futailles [v. endoat] ; endolori, ie, v. endolilhat » (v. TdF suppl)

endogèn, -a : que pren naissença dins una estructura, una societat, un organisme ; qu'augmenta per l'endefòra ; que ven de l'endedins de la Tèrra.

Una ròca endogèna.

endolar (v. tr.) : metre en dòl.

endolar (s') : se vestir de dòl.

endolentiment nm, cf Ubaud Dicort : « courbature ; endolorissement » (Laus)

endolentir (v. tr.) : far venir dolent, -a ; endolorir, « rendre douloureux, plus sensible que de coutume » (Honnorat).

endolentir (s') : venir dolent, -a ; s'endolorir.

endolesir / endolir (v. tr) (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘endoulenti’) : endolentir. v. çaisús.

endolesir / endolir (s') v pron : s'endolentir. v. çaisús.

« endolible » (endolible nm) : v. deluvi / diluvi (abs. Dicort).

endolilhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, meurtrir, rosser » TdF suppl

endolilhat, ada adj : « meurtri, endolori, ie » TdF suppl

endolimfa : liquid endedins dels canals de l'aurelha.

endolir (v. tr.) : endolentir. v. pus avant.

endolir (s') : s'endolentir. v. pus avant.

endolomar (v. tr.) : macar ; tustassar / tanar / tabassar.

endolòmi (m.) : tristum / lanha / lagui / lai / pensament.

endolorir [ ~ endolorar] (v. tr.) : endolentir. v. pus naut.

endolorir [ ~ endolorar] (s') v pron : s'endolentir. v. pus naut.

endòlva nf : v. endèrva.

endomaiselencar (s') : t. a. çaijós (endomaiselir (s’).

endomaiselir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, habiller en demoiselle ; rendre demoiseau, v. adomaiselir » (v. TdF ‘endamiseli’)

endomaiselir (s') : revertar una domaisèla ; se vestir de domaisèla ; se mudar en domaisèla.

« endomatjar » e derivats (fr.) : v. endamatjar.

endometgir (v. tr.) : adocir, melhorar la tèrra ; aprivadar.

endometgir (s') : se melhorar ; s'aprivadar.

S'endometgís a proporcion que lo temps passa.

endometgit, -ida : t. a. çaisús.

endometri nm, cf Ubaud Dicort : « (anat.) endomètre »

endometriti nf, cf Ubaud Dicort : « (méd.) endométrite »

endomòrf, -a : que sa composicion es estada modificada.

Ròcas endomòrfas.

endomorfina nf, cf Ubaud Dicort : « (biochim.) endomorphine » / « endorphine » (v. Sèrras-Ess.)

endomorfisme : diferéncia de composicion dins una ròca endogèna (v. pus naut) ; (t. tecn. de psicologia)

endoparasit : parasit que viu dins lo còrs de q.q.

Lo vèrm solitari es un endoparasit.

endorgar (v. tr.) : vojar dins una dorga.

endorguet : romanet / ovièira (Amanita caesarea)

endòrma nf, cf Ubaud Dicort : « narcotique, philtre endormant » TdF

endormeire, -eira [~ -eiritz] adj e n : qu'endormís ; masc, -a / fachilhièr, -ièira.

endorment, -a : (adj.) : qu'endormís.

Una votz endormenta.

Un vent endorment.

endormiassa nf, cf Ubaud Dicort : « stramoine, plante narcotique » TdF

endormida nf : jaç (airal per dormir) (v. TdF) ; temporada de sòm.

endormidoira (plt.) : darbossièira (Datura stramonium) ; èrba del mal de dents (Hyoscyamus) ; potinga (dròga) qu'endormís. (v. TdF)

endormidor : sordet (becassina sorda) (Limnocryptes gallinula)

endormir (v. tr.) : aconsomir (far tombar dins lo sòm) engordir ; encocar ; embaborinar / embelinar ; emmascar (getar un sòrt)

endormir (s') : s'aconsomir ; s'engordir (t. a.)

endormit, -ida adj e n, cf Ubaud Dicort : « endormi, engourdi, ie » TdF jos ‘endourmi’

endormitòri (m.) : potinga (dròga) per endormir.

endorsada : tanada / tabassada / rosta.

endorsaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona qu'assumís la responsabilitat de.

endorsament [endòrsament] nm : accion d'assumir la responsabilitat de.

endorsar (v. tr.) : tustar sus las esquinas ; tanar / tabassar ; assumir la responsabilitat de.

endòrt nm : brota de garric que servís de liga ; « moissine, brin de sarment auquel des gappes sont encore attachées » TdF. (v. andòt

endòrta : brota de vim que servís de liga ; vit (eisserment) culhit amb lo rasim.

« endorzir » v e derivats (arc.) : v. endurcir (non preconizat Dicort).

endoscòpi (m.) : aparelh per esclairar l'endedins d'un organ o d'una cavitat del còrs uman.

endoscopia : examèn de l'endedins dels organs del còrs.

endosilhar (v. tr.) : ajustar d'aiga dins la barrica per compensar lo vin tirat. (v. TdF)