|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
encontre 1 nm (= rescontre, v. Ubaud Dicort Errata web) : accion d'encontrar o de s'encontrar. A l'encontre un de l'autre, à la rencontre l’un de l’autre. encontre 2 (= contra,
contrari) :
veire encontra. (v.
Ubaud Dicort Errata web) encòp [encop (v. Ubaud Dicort e TdF)] nm : calhada del
matin. v. calhada. encòp (a l'-) (adv.) : al còp / ensemble. encoquelir (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : v. acoquelar
(s’). (v. TdF jos ‘acouquela)’ encorar (v. tr.) : encoratjar ; acometre ; donar de vam ; agusar
l'apetís. Cal encorar los dròlles a parlar occitan. Me soi encorat d'una anchòia. encorar (s') : s'encoratjar ; s'acometre ; se donar de vam ; aver
enveja de. Es pas plan encorat de se maridar. encoratjaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona qu'encoratja. encoratjament : accion d'encoratjar. encoratjant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « encourageant,
ante » TdF encoratjar (v. tr.) : encorar ; acometre ; donar de vam. encoratjar (s') : s'acometre ; se donar de vam. encòrda 1 nf (abs. Dicort) : bendatge d'una vaca per empachar un enversament de la maire (utèr) o de la vagina (v. encòrdas) ; encòrda 2 nf (Alibert ;
abs. Dicort) : còrda
garnida d'anquets per la pesca, « corde
(on pêche les anguilles dans l’Aude, de nuit, avec l’encòrda, corde de fond à deux ou trois
hameçons) » (Carrasco). encordar (v. tr.) : cordar (ligar amb una còrda, enrodar d'una còrda, cargar una còrda a un animal...) ; sarrar lo fen en còrdas ; envolopar una baudufa amb son cordilh. encordar (s') : se ligar amb una còrda ; se prene dins una còrda o dins las guidas. S'encordèron per far lo Mont Blanc. encòrdas nf plur, cf Ubaud Dicort p. 151 :
« cordes ou bandes dont on entoure une vache pour prévenir
le renversement ou la chute de la matrice ou du vagin, qui ont lieu
quelquefois à la suite d’un part laborieux ou d’un
avortement » (Vayssier
‘encouòrdos’) encordat : mena de tèla grossièira que se'n fa de tòrcas. encordelar (v. tr.) : enfilar sus un fil (t. a.) ; trenar ; metre en liassas (R. IV, 71). Encordelar de figas, de
campairòls... Encordelar lo fen, la palha... encordelat, -ada : t. a. çaisús. encornament (v. TdF) [encòrnament] nm : toat (conduit enterrat) encornar (v. tr.) : embanar (trucar amb las banas) ; encocudar / coguolar (far portar de banas a q.q. / li èsser infidèl, -a en maridatge) ; menar l'aiga amb un toat. Se faguèt encornar per son brau e ne moriguèt. encornetar (v. tr.) : metre dins un cornet o de cornets. encornilhar (v. tr.) : frequentatiu d'encornar. (v. TdF jos ‘encourna’) encornudar v, cf Ubaud Dicort :
(v. cornuda) encoronar (v. tr.) : coronar ; engarlendar (metre de garlandas) encorredor, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « qui encourra ; à
encourir » (L. 144) encorreguda : fugida ; incursion. encorregut, -uda (< encórrer) part pass e adj, cf Ubaud Dicort : « encouru, ue ; enfui,
ie » TdF jos
‘encourre’ encorrement nm, cf Ubaud Dicort :
« action d’encourir une peine ; saisie,
confiscation » (L. 144) encórrer / encorrir [veire encórrer, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : se metre dins lo cas d'aver a endurar quicòm : Encórrer la colèra de q.q. encorrida nf, cf Ubaud Dicort :
v. encorreguda. (v. TdF jos ‘encourregudo’) encorroçar (v. tr.) : metre en colèra. encorroçar (s') : se metre en colèra. encors : espandi de ribièira entre dos barratges. encortesir v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, devenir courtois » (L. 144) encortinament : accion d'enrodar de cortinas, de drap. encortinar (v. tr.) : enrodar de cortinas, enrodar de drap. encortinat, -ada : enrodat, -ada de cortinas o de drap. encossolar (v. tr.) : menar lo bestial dins un pastural. (v. delargar) encotir v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, tasser, durcir ; manger avidement » TdF encotissar (v. tr.) : enrambolhar (en parlant de pel, de fil, de crin) encotissar (s') : se nosar. encovenar (s') (cat.) : intrar al covent / se claure al convent. encra nf, cf Ubaud Dicort :
« encre, encre à
écriture, v. tencha » (v. TdF) encramponar [ ~ acramponar] (v. tr.) : cramponar (agafar amb un crampon) encramponar [ ~ acramponar] (s') v pron : s'arrapar / s'agripar. encranar 1 (v. tr.) : incrustar. encranar 2 (v. intr.) : escacalassar. encrancar (v. tr. e intr.) : agafar una paret amb un boton de ròda ; encalar (plantar una veitura o un batèu). encrancar (s') : s'acrocar a de romes, a d'aram crancut ; s'acrocar endacòm ; s'ajocar sus una branca... encrar (v. tr.) : encrumir / escurcir / far venir encre. encrar (s') : s'encrumir / s'escurcir / venir encre. encrassament nm, cf Ubaud Dicort :
« encrassement » (Rapin) encrassar / encrassir (v. tr.) : acraumir (far venir
crassós),
« empâter » (v. TdF jos
‘encrassa’) encrassar / encrassir (s') v pron, : s'acraumir (venir
crassós) ; « se
mésallier, s’encanailler » TdF jos
‘encrassa’ encraumar (v. tr.) : barbolhar / embochardir / enfarnissar. encravachar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, cravacher, frapper d’un coup de
cravache » TdF encravatar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, entourer d’une cravate, d’un
bandage » TdF encraumar (s') : s'embochardir / s'enfarnissar / se passir. |
|
encre, -cra : fosc, -a / escur, -a ; sorn, -a (R. V, 270) ; canin / freg ; pauc malleable (R. IV, 130). Blau encre : blau negrós. Fèrre encre : fèrre de mal trabalhar. Temps encre : temps escur ; temps canin. encreire (v. tr. e
intr.) : far creire « [usité seulement à
l’infinitif] accroire » (v. TdF). Li fan encreire çò que vòlon. Ne’n faire encreire, en faire accroire. De per encreire, pour rire, par jeu. (v. TdF) encreire (s') : se conflar (s.f.) ; èsser vanitós o
orgulhós. (v. creire se)) encréisser (s') : augmentar ; grandir. encremar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « devenir ardent,
s’attiser » (v. TdF) encremesinar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, rendre cramoisi, rougir » TdF encrena nf, cf Ubaud Dicort : « cran,
entaille ; épinglier » TdF encrenadura nf / encrena (v. encrena) : òsca
/ entalha ; merlet (entalha a cima de paret de castèl)
« crénelure » TdF encrenar (v. tr.) : « entailler » ;
merletar / dentelhar (far de merlets) (Laus). encrenar
(s’) v pron :
« (méc.)
s’engrener »
(Laus). (v. encrenatge) encrenat,
-ada adj, cf Ubaud Dicort : « crénelé,
denté, ée » TdF ‘encrena’ encrenatge nm : (fisica-tecnologia) « engrenage » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 218). (v. engranatge
2) encrenièr nm : pèça de la bobina d'un rodet de filar, « épinglier » TdF. encrepal (l.p.) (non preconizat Dicort) : semonsa. (v. increpal) encrepar (v. tr. l.p.) (R. III, 557) (non preconizat Dicort)
: emponhar ; corroçar / increpar. (v. increpar) encrepitar (v. tr.) : estropiar. encrescut, -uda (< encréisser) part pass e adj, cf Ubaud Dicort : « accru, ue » (v. encréisser
(s’)) encresòl adj (dels dos genres), cf Ubaud Dicort :
« incrédule » (Honnorat e L. 144) encressar (v. tr.) : trapar lo crès (lo ròc) en laurant. encrestadura : coronament d'una paret. encrestament nm, cf Ubaud Dicort : v. encrestatge. (v. TdF jos
‘encrestage’) encrestar (v. tr.) : encapaironar / coronar una paret. encrestatge : accion o resulta d'encrestar una paret. encrestir (s') : quilhar la cresta ; parlar de naut. encrestit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « qui a la crête droite,
orgueilleux, euse » TdF jos ‘encresti’ encricotar (v. tr.) : embolhar / enrambolhar / entrenosar. encricotar (s') : s'embolhar / s'enrambolhar / s'entrenosar encrièr nm, cf Ubaud Dicort :
« encrier, v. escritòri ; ustensile
d’imprimerie, v. tenchièr » (v. TdF) encriminar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, incriminer » TdF. (v. incriminar) encrivelhat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « un des noms qu’on
donnait aux Albigeois. Le mot catar, appellation que se donnaient
ces hérétiques, signifie ‘pur’. R. crivèl » (v. TdF) encrocadura : enregdesiment o paralisi d'una articulacion. encrocaire, -aira [~ -airitz] adj e n : qu'acròca ; qu'escròca. encrocament [encròcament] nm : accion o resulta de s'encrocar o d'escrocar. encrocar (v. tr. e intr.) : corbar en forma de cròc ; acrocar ; escrocar. encrocar (s') : s'anequelir ; se corbar ; s'acoconar ; venir infirm. encror nf : « teinte foncée, ton vigoureux », verd encre e sanitós. (v. TdF) encrosadura : crosadura (tèrme tecnic de teisseire) ; fenèstra en crosilhon. encrosar 1 (v. tr.) : crosar (metre en forma de crotz) ; encrosar (s') : se crosar ; s'entraversar dins quicòm ; encrosar 2 (v. tr.) : entraucar (metre dins un cròs trufas, bledas...) (t. a.) encrosar (s') : s'encavar / s'encaunar / s'entraucar. encroselar v : v. acroselar. encrosilhada nf, cf Ubaud Dicort :
« t. de danse, chassé croisé » TdF encrosilhadura : encavalcadura (tèrme tecnic de teisseire) encrosilhar (s') : s'embolhar / s'enrambolhar ; s'encavalcar (en parlant de dos fils un sus l'autre) encrosilhatge nm, cf Ubaud Dicort :
« enchevêtrement de fils, v. encavalcadura » (v. TdF) encrostada
~ crostada nf,
cf Ubaud Dicort : v. crostada. (v. TdF ‘encroustado’) encrostadura [ ~ encrostidura] nf : causa encrostada o incrustada. encrostament : accion o resulta d'encrostar o d'incrustar. encrostar / encrostir (v. tr.) : cobrir quicòm d'una crosta ; encrustar / encastar / inserir / escrincelar. encrostar / encrostir (s') : se cobrir de crosta ; s'encrustar / s'encastar / s'inserir. encrostat nm, cf Ubaud Dicort :
« ce qui fait croûte » TdF encrotaire nm, cf Ubaud Dicort :
« encaveur, v. enchaiaire » (v. TdF) encrotar (v. tr.) : encavar (metre en cava) ; enterrar. encrotar (s') : s'encavar / s'encaunar / se rescondre dins un trauc. encrumir [ ~ encrumar] (v. tr.) : escurcir (far venir escur) encrumir [ ~ encrumar] (s') v pron : s'escurcir (venir escur) encrustar [veire incrustar, cf Ubaud
Dicort] (v. tr. l.p.) : encastar / inserir / incrustar. encrustar [veire incrustar] (s') v pron (l.p.) : s'encastar / s'inserir / s'incrustar. encubertar / encobertar (v. tr.) : metre una cobèrta (t. a.) ; metre una envolopa de proteccion sus quicòm (t. a.) encubrecelar [encubricelar, cf Ubaud Dicort p. 151] (v. tr.) : metre lo coberton. encubrecelar [encubricelar] (s') v pron : se cobrir. encucar (v. tr.) : sarrar / amontetar. « encueissar » : v. encoissar (abs. Dicort) / encuissar. encuferlhar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort :
« faire une indigestion de raisins, en manger trop de
manière à en être incommodé » (Vayssier).
(v. encoferlhar (s') )
encuirar v : v encoirar. « encuirassar » (encuirassar v) : v. encoirassar. |
|
|
|
|
|
|