encontre 1 nm (= rescontre, v. Ubaud Dicort Errata web) :  accion d'encontrar o de s'encontrar.

A l'encontre un de l'autre, à la rencontre l’un de l’autre.

encontre 2 (= contra, contrari) : veire encontra. (v. Ubaud Dicort Errata web)

encòp [encop (v. Ubaud Dicort e TdF)] nm : calhada del matin. v. calhada.

encòp (a l'-) (adv.) : al còp / ensemble.

encoquelir (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : v. acoquelar (s’). (v. TdF jos ‘acouquela)

encorar (v. tr.) : encoratjar ; acometre ; donar de vam ; agusar l'apetís.

Cal encorar los dròlles a parlar occitan.

Me soi encorat d'una anchòia.

encorar (s') : s'encoratjar ; s'acometre ; se donar de vam ; aver enveja de.

Es pas plan encorat de se maridar.

encoratjaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona qu'encoratja.

encoratjament : accion d'encoratjar.

encoratjant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « encourageant, ante » TdF

encoratjar (v. tr.) : encorar ; acometre ; donar de vam.

encoratjar (s') : s'acometre ; se donar de vam.

encòrda 1 nf (abs. Dicort) : bendatge d'una vaca per empachar un enversament de la maire (utèr) o de la vagina (v. encòrdas) ;

encòrda 2 nf (Alibert ; abs. Dicort) : còrda garnida d'anquets per la pesca, « corde (on pêche les anguilles dans l’Aude, de nuit, avec l’encòrda, corde de fond à deux ou trois hameçons) » (Carrasco).

encordar (v. tr.) : cordar (ligar amb una còrda, enrodar d'una còrda, cargar una còrda a un animal...) ; sarrar lo fen en còrdas ; envolopar una baudufa amb son cordilh.

encordar (s') : se ligar amb una còrda ; se prene dins una còrda o dins las guidas.

S'encordèron per far lo Mont Blanc.

encòrdas nf plur, cf Ubaud Dicort p. 151 : « cordes ou bandes dont on entoure une vache pour prévenir le renversement ou la chute de la matrice ou du vagin, qui ont lieu quelquefois à la suite d’un part laborieux ou d’un avortement » (Vayssier ‘encouòrdos’)

encordat : mena de tèla grossièira que se'n fa de tòrcas.

encordelar (v. tr.) : enfilar sus un fil (t. a.) ; trenar ; metre en liassas (R. IV, 71).

Encordelar de figas, de campairòls...

Encordelar lo fen, la palha...

encordelat, -ada : t. a. çaisús.

encornament (v. TdF) [encòrnament] nm : toat (conduit enterrat)

encornar (v. tr.) : embanar (trucar amb las banas) ; encocudar / coguolar (far portar de banas a q.q. / li èsser infidèl, -a en maridatge) ; menar l'aiga amb un toat.

Se faguèt encornar per son brau e ne moriguèt.

encornetar (v. tr.) : metre dins un cornet o de cornets.

encornilhar (v. tr.) : frequentatiu d'encornar. (v. TdF jos ‘encourna’)

encornudar v, cf Ubaud Dicort : (v. cornuda)

encoronar (v. tr.) : coronar ; engarlendar (metre de garlandas)

encorredor, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « qui encourra ; à encourir » (L. 144)

encorreguda : fugida ; incursion.

encorregut, -uda (<  encórrer) part pass e adj, cf Ubaud Dicort : « encouru, ue ; enfui, ie » TdF jos ‘encourre’

encorrement nm, cf Ubaud Dicort : « action d’encourir une peine ; saisie, confiscation » (L. 144)

encórrer / encorrir [veire encórrer, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : se metre dins lo cas d'aver a endurar quicòm :

Encórrer la colèra de q.q.

encorrida nf, cf Ubaud Dicort : v. encorreguda. (v. TdF jos ‘encourregudo’)

encorroçar (v. tr.) : metre en colèra.

encorroçar (s') : se metre en colèra.

encors : espandi de ribièira entre dos barratges.

encortesir v, cf Ubaud Dicort : « v intr, devenir courtois » (L. 144)

encortinament : accion d'enrodar de cortinas, de drap.

encortinar (v. tr.) : enrodar de cortinas, enrodar de drap.

encortinat, -ada : enrodat, -ada de cortinas o de drap.

encossolar (v. tr.) : menar lo bestial dins un pastural. (v. delargar)

encotir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, tasser, durcir ; manger avidement » TdF

encotissar (v. tr.) : enrambolhar (en parlant de pel, de fil, de crin)

encotissar (s') : se nosar.

encovenar (s') (cat.) : intrar al covent / se claure al convent.

encra nf, cf Ubaud Dicort : « encre, encre à  écriture, v. tencha » (v. TdF)

encramponar [ ~ acramponar] (v. tr.) : cramponar (agafar amb un crampon)

encramponar [ ~ acramponar] (s') v pron : s'arrapar / s'agripar.

encranar 1 (v. tr.) : incrustar.

encranar 2 (v. intr.) : escacalassar.

encrancar (v. tr. e intr.) : agafar una paret amb un boton de ròda ; encalar (plantar una veitura o un batèu).

encrancar (s') : s'acrocar a de romes, a d'aram crancut ; s'acrocar endacòm ; s'ajocar sus una branca...

encrar (v. tr.) : encrumir / escurcir / far venir encre.

encrar (s') : s'encrumir / s'escurcir / venir encre.

encrassament nm, cf Ubaud Dicort : « encrassement » (Rapin)

encrassar / encrassir (v. tr.) : acraumir (far venir crassós), « empâter » (v. TdF jos ‘encrassa’)

encrassar / encrassir (s') v pron,   : s'acraumir (venir crassós) ; « se mésallier, s’encanailler » TdF jos ‘encrassa’

encraumar (v. tr.) : barbolhar / embochardir / enfarnissar.

encravachar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, cravacher, frapper d’un coup de cravache » TdF

encravatar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, entourer d’une cravate, d’un bandage » TdF

encraumar (s') : s'embochardir / s'enfarnissar / se passir.

 

 

encre, -cra : fosc, -a / escur, -a ; sorn, -a (R. V, 270) ; canin / freg ; pauc malleable (R. IV, 130).

Blau encre : blau negrós.

Fèrre encre : fèrre de mal trabalhar.

Temps encre : temps escur ; temps canin.

encreire (v. tr. e intr.) : far creire « [usité seulement à l’infinitif] accroire » (v. TdF).

Li fan encreire çò que vòlon.

Ne’n faire encreire, en faire accroire.

De per encreire, pour rire, par jeu. (v. TdF)

encreire (s') : se conflar (s.f.) ; èsser vanitós o orgulhós. (v. creire se))

encréisser (s') : augmentar ; grandir.

encremar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « devenir ardent, s’attiser » (v. TdF)

encremesinar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rendre cramoisi, rougir » TdF

encrena nf, cf Ubaud Dicort : « cran, entaille ; épinglier » TdF

encrenadura nf / encrena (v. encrena) : òsca / entalha ; merlet (entalha a cima de paret de castèl) « crénelure » TdF

encrenar (v. tr.) : « entailler » ; merletar / dentelhar (far de merlets) (Laus).

encrenar (s’) v pron : « (méc.) s’engrener » (Laus). (v. encrenatge)

encrenat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « crénelé, denté, ée » TdF ‘encrena’

encrenatge nm : (fisica-tecnologia) « engrenage » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 218). (v. engranatge 2)

encrenièr nm : pèça de la bobina d'un rodet de filar, « épinglier » TdF.

encrepal (l.p.) (non preconizat Dicort) : semonsa. (v. increpal)

encrepar (v. tr. l.p.) (R. III, 557) (non preconizat Dicort) : emponhar ; corroçar / increpar. (v. increpar)

encrepitar (v. tr.) : estropiar.

encrescut, -uda (<  encréisser) part pass e adj, cf Ubaud Dicort : « accru, ue » (v. encréisser (s’))

encresòl adj (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « incrédule » (Honnorat e L. 144)

encressar (v. tr.) : trapar lo crès (lo ròc) en laurant.

encrestadura : coronament d'una paret.

encrestament nm, cf Ubaud Dicort :    v. encrestatge. (v. TdF jos ‘encrestage’)

encrestar (v. tr.) : encapaironar / coronar una paret.

encrestatge : accion o resulta d'encrestar una paret.

encrestir (s') : quilhar la cresta ; parlar de naut.

encrestit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « qui a la crête droite, orgueilleux, euse » TdF jos ‘encresti’

encricotar (v. tr.) : embolhar / enrambolhar / entrenosar.

encricotar (s') : s'embolhar / s'enrambolhar / s'entrenosar

encrièr nm, cf Ubaud Dicort : « encrier, v. escritòri ; ustensile d’imprimerie, v. tenchièr » (v. TdF)

encriminar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, incriminer » TdF. (v. incriminar)

encrivelhat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « un des noms qu’on donnait aux Albigeois. Le mot catar, appellation que se donnaient ces hérétiques, signifie ‘pur’. R. crivèl » (v. TdF)

encrocadura : enregdesiment o paralisi d'una articulacion.

encrocaire, -aira [~ -airitz] adj e n : qu'acròca ; qu'escròca.

encrocament [encròcament] nm : accion o resulta de s'encrocar o d'escrocar.

encrocar (v. tr. e intr.) : corbar en forma de cròc ; acrocar ; escrocar.

encrocar (s') : s'anequelir ; se corbar ; s'acoconar ; venir infirm.

encror nf  : « teinte foncée, ton vigoureux », verd encre e sanitós. (v. TdF)

encrosadura : crosadura (tèrme tecnic de teisseire) ; fenèstra en crosilhon.

encrosar 1 (v. tr.) : crosar (metre en forma de crotz) ;

encrosar (s') : se crosar ; s'entraversar dins quicòm ;

encrosar 2 (v. tr.) :  entraucar (metre dins un cròs trufas, bledas...) (t. a.)

encrosar (s') : s'encavar / s'encaunar / s'entraucar.

encroselar : v. acroselar.

encrosilhada nf, cf Ubaud Dicort : « t. de danse, chassé croisé » TdF

encrosilhadura : encavalcadura (tèrme tecnic de teisseire)

encrosilhar (s') : s'embolhar / s'enrambolhar ; s'encavalcar (en parlant de dos fils un sus l'autre)

encrosilhatge nm, cf Ubaud Dicort : « enchevêtrement de fils, v. encavalcadura » (v. TdF)

encrostada ~ crostada nf, cf Ubaud Dicort : v. crostada. (v. TdF ‘encroustado’)

encrostadura [ ~ encrostidura] nf : causa encrostada o incrustada.

encrostament : accion o resulta d'encrostar o d'incrustar.

encrostar / encrostir (v. tr.) : cobrir quicòm d'una crosta ; encrustar / encastar / inserir / escrincelar.

encrostar / encrostir (s') : se cobrir de crosta ; s'encrustar / s'encastar / s'inserir.

encrostat nm, cf Ubaud Dicort : « ce qui fait croûte » TdF

encrotaire nm, cf Ubaud Dicort : « encaveur, v. enchaiaire » (v. TdF)

encrotar (v. tr.) : encavar (metre en cava) ; enterrar.

encrotar (s') : s'encavar / s'encaunar / se rescondre dins un trauc.

encrumir [ ~ encrumar] (v. tr.) : escurcir (far venir escur)

encrumir [ ~ encrumar] (s') v pron : s'escurcir (venir escur)

encrustar [veire incrustar, cf Ubaud Dicort] (v. tr. l.p.) : encastar / inserir / incrustar.

encrustar [veire incrustar] (s') v pron (l.p.) : s'encastar / s'inserir / s'incrustar.

encubertar / encobertar (v. tr.) : metre una cobèrta (t. a.) ; metre una envolopa de proteccion sus quicòm (t. a.)

encubrecelar [encubricelar, cf Ubaud Dicort p. 151] (v. tr.) : metre lo coberton.

encubrecelar [encubricelar] (s') v pron : se cobrir.

encucar (v. tr.) : sarrar / amontetar.

« encueissar » : v. encoissar (abs. Dicort) / encuissar.

encuferlhar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « faire une indigestion de raisins, en manger trop de manière à en être incommodé » (Vayssier). (v. encoferlhar (s') )

encuirar v : v encoirar.

« encuirassar » (encuirassar v) : v. encoirassar.