|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
encledar (v. tr.) : enrodar de cledas ; empargar
lo bestial dins de cledas ; metre quicòm sus una cleda per o far secar
(t. a.) encledat, -ada : t. a. çaisús. enclin 1 (subs. m.) (TdF ; abs. Dicort) : enclinason de cap ; enclinason de naviri. enclin 2, -a adj : portat, -ada a far quicòm. Enclin a raubar. Enclina a plorar. enclinacion (R. II, 415) [veire inclinacion, cf Ubaud Dicort] nf :
tendéncia. enclinar [veire inclinar, cf Ubaud Dicort] (v.
tr. e tr. ind.) : desviar / desvirar quicòm d'una posicion verticala o
d'una direccion donada ; tendre / aver tendéncia a. Enclinar una botelha... Enclinar lo cap (t. a.) Enclinariái a creire qu'es un pauc trucaluna. enclinar [veire inclinar] (s') v pron : far una enclinason ; se resignar / cedir. enclinason [veire inclinason] nf : accion o resulta d'enclinar o de s'enclinar. encliquetar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, (méc.) encliqueter » (Laus) encliquetatge nm, cf Ubaud Dicort :
« encliquetage » (Laus) enclisi nf : union d'un enclitic amb lo mot precedent. enclitic, -a adj : mot o particula que se liga al mot precedent : Balha-me'n. Me'n balha. Vai-te'n... encloscar (s') : engolar de clòsques ; s'emplenar de clòsques / s'enclescar ; trapar una indigestion ; se constipar. enclotadura nf : embotidura. (v. enclotidura) enclotar 1 / enclotir 1 (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘enclouta 1’) : cotar un mòble garrèl ; aplanar. enclotar 2 / enclotir 2 (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘enclouta 2’) : far venir concau ; aprigondir ; enfonzar ; boçar ; embotir ; desformar. enclotar (s') / enclotir (s') v pron
(TdF) : venir concau ; se
desformar ; se deprimir (far una depression) enclotat 1, -ada / enclotit, -ida adj (v. enclotar 1) : « aplani, ie, mis d’aplomb » (v. TdF jos ‘enclouta 1’) enclotat 2, -ada / enclotit, -ida adj :
« enfoncé, enterré, ée dans un trou, dans un
vallon ; bossué, faussé,ée, concave » (v. TdF jos ‘enclouta 2’) Capèl enclotat, chapeau déformé.
(v. TdF) Bidon enclotit. enclotidura nf, cf Ubaud Dicort :
« dépression,
renfoncement ; bosse faite à un chapeau, à un objet de
métal ; action de bossuer » TdF jos
‘encloutaduro’ enclotir v : v. enclotar. enclotit, -ida v : v. enclotat. « encludir »
(arc. [L.
143]) : v. inclure. « enclure » (arc. [R. II, 411]) : v. inclure. enclusa : paret dins un riu, un canal... per auçar lo nivèl de l'aiga o per la desvirar cap a un molin... enclusada : contengut d'una enclusa (t. a.) enclusaire nm, -a : persona encargada d'una enclusa. enclusar (v. tr.) : barrar un riu, un canal... amb una enclusa ; far dintrar una barca entremièg doas enclusas ; mòlre per enclusadas. « enclusir » (arc. [L. 143)] : v. inclure. enclutge (m.) : blòc de fèrre de fabre per trabalhar los metals. Lo fabre fargava un gaben sus l'enclutge. Quand ploguèsse d'enclutges, vendriái ! encò prep ~ en cò loc prep, cf Ubaud Dicort :
« dans la maison, chez » (Vernet Dict. gram. oc. p.. 90). (v. cò) Jogava a
las cartas en cò sieu, ... chez lui. (v. Vernet) encò de ~ en cò de loc prep, cf Ubaud
Dicort : « dans la maison, chez » (Vernet Dict. gram. oc. p.. 90). Jogava a las
cartas en cò dels vesins, ... chez
les voisins. (v. Vernet). (v. cò) encobir (v. tr.) (R. II, 421 - L. 143) (abs. Dicort) : cobejar. encobit, -ida (abs. Dicort) : alupaire, -a / cobejaire, -a. encoblada nf, cf Ubaud Dicort :
« mot synonyme de tortilhon (tortis), selon
Honnorat » TdF encoblament nm, cf Ubaud Dicort : « action
de coupler, d’attacher » TdF encoblar (v. tr.) : acoplar (metre per cobles) ; apariar ; far de rèstes (trenas) d'alhs o de forcs (trenas) de cebas ; entravar de bestial ; maridar. encoblas (f. plur.) : entravas de pès pel bestial. encocaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort :
« empoisonneur, euse » TdF (v. encocar 2) encocar 1 (v. tr.) : far una òsca (entalha) ; far passar una bocla de fèr lo long d'una vèrga (mar.) ; encocar 2 (v. tr.) : embriagar
los peisses amb de còca del Levant (frucha) ; « empoisonner ; ennuyer ; porter
guignon » TdF ‘encouca 3’ encocar (s') v pron : s'embriagar / s'encigalar / se bandar. encocar 3 / encucar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘encouca 1’) : emmalholar ; inculcar ; quichar ; sarrar. encocar (s') v pron : se sarrar ; se quichar. encocardar (v. tr.) : flocar (ornar) d'una cocarda o d'un riban ; mandar un brave emplastre ; embriagar / bandar. encocardar (s') : s'espintar una cocarda sul vestit ; s'encigalar / s'embriagar / se bandar. encocariá nf, cf Ubaud Dicort : « empoisonnement par la
coque » TdF (v. encocar 2) encocolar (s') v pron : se metre lo cap dins las plumas (aucèl) ; s'entopinar (s'estropar lo cap plan coma cal) encoconar (v. tr.) : doblet de coconar ; emboemiar. encoconar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : v. encocolar
(s’). (v. TdF jos ‘encoucouna (s’)’ encocudar (v. tr.) : coguolar / embanar (èsser infidèl) (t.a.) encodar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, encoder » (Sèrras) encodatge nm, cf Ubaud Dicort :
« encodage » (v. çai sus) en cò de (prep.) : a cò de. (v. encò de) encodenir (s') : venir crassós, -a. encodenit, -ida : vengut crassós, venguda crassosa. « encodessir » (encodessir v) : v. encotissar. encofar v, cf Ubaud Dicort :
« mettre dans une cofa, remplir une manne » TdF encofelar (s') (abs. Dicort) / encoferlhar (s') v pron (los 2, TdF) : far una indigestion de rasims. encofinar (v. tr.) : metre dins un cofin ; acuolar dins un recanton. encofinar (s') : s'embarrar dins son ostal. |
|
encofrar (v. tr.) : metre dins un còfre ; empresonar. encogorlar / encogorlir (v. tr.) : vendre una coja per un melon ; enganar q.q. encogorlar / encogorlir (s') v pron : crompar un melon qu'es pas madur ; se maridar amb una femna marrida ; « boire à la gourde » ; beure coma una cogorla ; s'embriagar / se bandar (beure tròp de vin) ; se gastar (en parlant del temps) (v. TdF jos ‘encoucourda’) S'encogorlèt mai d'un còp dins la vida ! encoirar 1 (s') v pron : se cobrir de verdet ; prene lo gost del coire. encoirar 2 ~ encuirar v (v. Ubaud Dicort e L. 143) : « v tr, couvrir, garnir
de cuir » (v. Honnorat ‘encuira’) encoirassar [ ~ encuirassar] (v. tr.) : cargar una coirassa a qualqu'un. encoirassar [ ~ encuirassar] (s') v pron : se cargar una coirassa. encoissar (abs. Dicort) : v. encuissar. encoissar (s') (abs. Dicort) : v. s'encuissar. encoissinar (v. tr.) : garnir de coissins ; emborrar. encoissinar (s') : se coissinar (trapar de coissins per las mans) ; s'enrodar de coissins / se jaire demest de coissins. Ai agudas las mans encoissinadas pels margues. encolada nf, cf Ubaud Dicort :
« chevaux couplés par le cou ; accolade » TdF encolar 1 (v. tr.) : enduire de pega (còla) ; colar. encolar 2, cf Ubaud Dicort : « v tr,
coupler, attacher des chevaux les uns aux autres au moyen de leurs licous, v.
encoblar ; accoler, embrasser, prendre au cou, v. acolar »
(v. TdF
‘acoula 1’) encolardar [ ~ colardar] / encolassar (v. tr.) : cargar un colar a una bèstia o a q.q. encolardar [ ~ colardar] / encolassar (s') v pron : se cargar un colar ; se maridar . encolarinar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : cargar un colar o une colarina a... encolarinar (s') (abs. Alibert) : se cargar una colarina ; metre un brave baticòl ; metre un doble o triple barbòt. encolassar v : v. encolardar. encolat, -ada : enduch, -a de pega ; colat, -ada. encolerar v, cf Ubaud Dicort :
v. encolerir. (v. TdF jos ‘encouleri’) encolerir (v. tr.) : metre en colèra. encolerir (s') : se metre en colèra. encoletar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, colleter, prendre au collet, v. acoletar » (v. TdF ‘encouleta’) encolobrar
(s’) v pron, cf Ubaud Dicort :
« se dresser comme un serpent, se gendarmer,
s’impatienter » TdF encolorar [ ~ encolorir] (v. tr.) : colorar ; coloriar. encolorar [ ~ encolorir] (s') v pron : se colorar (prene de color) encolpament nm, cf Ubaud Dicort :
« accusation » (L. 143) encolpar v (pop.) , cf Ubaud Dicort : « v tr,
accuser » (L. 143). (v. inculpar) encomar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort :
« s’embrumer (se dit lorsque la brume envahit le vallon [v. coma 3]) » (Carrasco) encombir v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, assaillir, se jeter sur, accabler,
ennuyer, prendre à tic » TdF encombrament : acomolòfi de personas o de causas. encombrant, -a : d'un volum desmesurat. encombrar (v. tr.) : « heurter,
choquer » ; embarrassar per son volum desmesurat ; far
obstacle ; far acomolòfi v. acomolòfi. (v. TdF) encombrar (s') v pron : « s’obstruer, se heurter, chopper » ; s'embarrassar ; se far obstacle. (v. TdF) encombratge nm, cf Ubaud Dicort :
« encombre, encombrement » (Palay) encombre nm : embarràs ; obstacle ; empachament ; acomolòfi. encombrós, -osa : qu'embarrassa per sa massa desmesurada. encondormir (s’) v pron, cf Ubaud Dicort :
(v.
condormir (se) e enconsomir
(s’)) encongieirar / enconhieirar (v. tr.) : encombrar de nèu. encongieirar / enconhieirar (s') : s'acomolar dins un airal (nèu) enconhar (v. tr.) (TdF ; abs. Dicort) (L. 143) : acantonar. enconhar (s') v pron (TdF ; abs. Dicort) : s'acantonar. enconilhar (s') : èsser envasit pels lapins ; s'acoconar coma un conilh (lapin) Tot lo país s'enconilhèt dins l'afar de qualques ans. enconolhar (v. tr.) : garnir la conolha per poder filar. enconsomir v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, assoupir, endormir » TdF enconsomir (s') : s'aconsomir / s'assopir. enconsomit 1 nm : muscle (mena de molusc) de ribièira. (v. TdF) enconsomit 2, -ida adj : assopit, -ida. encontentar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, rendre content » TdF encontra
(pels 3 encontra
çai jos, v. Ubaud Dicort Errata web ; sens : contra,
contrari) encontra 1 prep : « contre,
vis-à-vis, vers, en comparaison » (R. II, 469) Encontra lo
primièr rai de solelh… « vis-à-vis le premier rayon du
soleil… » (R.) encontra 2 adv : « au
contraire » (L. 143) Anar encontra, s’opposer. (L.) Venir encontra, contrevenir. (L.) encontra 3 nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos
‘contro’) : « le
contraire, v. contrari »
(v. TdF) Faire
l’encontra, contrevenir. (L. 143) encontra
(a l’-) : loc adv :
« à l’encontre » TdF jos
‘encontre’ Va totjorn
a l’encontra, il va toujours
à l’encontre / il s’oppose. (v. TdF e
Couzinié ‘encountro’). encontra de (a l’-) : loc prep : « contre » (L.
143), « à
l’encontre de » S’exprimir a l’encontra de son fraire. (Levy Suppl. II p. 448) A l'encontra un de l'autre, à l’encontre
l’un de l’autre. encontrada : contrada / país / region. encontrar (v. Ubaud Dicort e Alibert) (v. tr.) :
trobar quicòm o q.q. en camin. (v. rencontrar, rescontrar) L'encontrèri que tornava de la caça. « Jhesus las a senpr'encontradas ». Passion de Clarmont (980), vèrs 414. encontrar (s') v pron (Alibert) : se
trobar / se rejónher. (v. rencontrar (se),
rescontrar
(se)) |
|
|
|
|
|
|