encledar (v. tr.) : enrodar de cledas ; empargar lo bestial dins de cledas ; metre quicòm sus una cleda per o far secar (t. a.)

encledat, -ada : t. a. çaisús.

enclin 1 (subs. m.) (TdF ; abs. Dicort) : enclinason de cap ; enclinason de naviri.

enclin 2, -a adj : portat, -ada a far quicòm.

Enclin a raubar.

Enclina a plorar.

enclinacion (R. II, 415) [veire inclinacion, cf Ubaud Dicort] nf : tendéncia.

enclinar [veire inclinar, cf Ubaud Dicort] (v. tr. e tr. ind.) : desviar / desvirar quicòm d'una posicion verticala o d'una direccion donada ; tendre / aver tendéncia a.

Enclinar una botelha...

Enclinar lo cap (t. a.)

Enclinariái a creire qu'es un pauc trucaluna.

enclinar [veire inclinar] (s') v pron : far una enclinason ; se resignar / cedir.

enclinason [veire inclinason] nf : accion o resulta d'enclinar o de s'enclinar.

encliquetar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, (méc.) encliqueter » (Laus)

encliquetatge nm, cf Ubaud Dicort : « encliquetage » (Laus)

enclisi nf : union d'un enclitic amb lo mot precedent.

enclitic, -a adj : mot o particula que se liga al mot precedent : Balha-me'n. Me'n balha. Vai-te'n...

encloscar (s') : engolar de clòsques ; s'emplenar de clòsques / s'enclescar ; trapar una indigestion ; se constipar.

enclotadura nf :  embotidura. (v. enclotidura)

enclotar 1 / enclotir 1 (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘enclouta 1’) : cotar un mòble garrèl ; aplanar.

enclotar 2 / enclotir 2 (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘enclouta 2’) : far venir concau ; aprigondir ; enfonzar ; boçar ; embotir ; desformar.

enclotar (s') / enclotir (s') v pron (TdF) : venir concau ; se desformar ; se deprimir (far una depression)

enclotat 1, -ada / enclotit, -ida adj (v. enclotar 1) : « aplani, ie, mis d’aplomb » (v. TdF jos ‘enclouta 1’)

enclotat 2, -ada / enclotit, -ida adj : « enfoncé, enterré, ée dans un trou, dans un vallon ; bossué, faussé,ée, concave » (v. TdF jos ‘enclouta 2’)

Capèl enclotat, chapeau déformé. (v. TdF)

Bidon enclotit.

enclotidura nf, cf Ubaud Dicort : « dépression, renfoncement ; bosse faite à un chapeau, à un objet de métal ; action de bossuer » TdF jos ‘encloutaduro’

enclotir v : v. enclotar.

enclotit, -ida v : v. enclotat.

« encludir » (arc. [L. 143]) : v. inclure.

« enclure » (arc. [R. II, 411]) : v. inclure.

enclusa : paret dins un riu, un canal... per auçar lo nivèl de l'aiga o per la desvirar cap a un molin...

enclusada : contengut d'una enclusa (t. a.)

enclusaire nm, -a : persona encargada d'una enclusa.

enclusar (v. tr.) : barrar un riu, un canal... amb una enclusa ; far dintrar una barca entremièg doas enclusas ; mòlre per enclusadas.

« enclusir » (arc. [L. 143)] : v. inclure.

enclutge (m.) : blòc de fèrre de fabre per trabalhar los metals.

Lo fabre fargava un gaben sus l'enclutge.

Quand ploguèsse d'enclutges, vendriái !

encò prep ~ en cò loc prep, cf Ubaud Dicort : « dans la maison, chez » (Vernet Dict. gram. oc. p.. 90). (v. )

Jogava a las cartas en cò sieu, ... chez lui. (v. Vernet)

encò de ~ en cò de loc prep, cf Ubaud Dicort : « dans la maison, chez » (Vernet Dict. gram. oc. p.. 90).

Jogava a las cartas en cò dels vesins, ... chez les voisins. (v. Vernet).  (v. )

encobir (v. tr.) (R. II, 421 - L. 143) (abs. Dicort) : cobejar.

encobit, -ida (abs. Dicort) : alupaire, -a / cobejaire, -a.

encoblada nf, cf Ubaud Dicort : « mot synonyme de tortilhon (tortis), selon Honnorat » TdF

encoblament nm, cf Ubaud Dicort : « action de coupler, d’attacher » TdF

encoblar (v. tr.) : acoplar (metre per cobles) ; apariar ; far de rèstes (trenas) d'alhs o de forcs (trenas) de cebas ; entravar de bestial ; maridar.

encoblas (f. plur.) : entravas de pès pel bestial.

encocaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « empoisonneur, euse » TdF  (v. encocar 2)

encocar 1 (v. tr.) : far una òsca (entalha) ; far passar una bocla de fèr lo long d'una vèrga (mar.) ;

encocar 2 (v. tr.) : embriagar los peisses amb de còca del Levant (frucha) ; « empoisonner ; ennuyer ; porter guignon » TdF ‘encouca 3’

encocar (s') v pron : s'embriagar / s'encigalar / se bandar.

encocar 3 / encucar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘encouca 1’) : emmalholar ; inculcar ; quichar ; sarrar.

encocar (s') v pron : se sarrar ; se quichar.

encocardar (v. tr.) : flocar (ornar) d'una cocarda o d'un riban ; mandar un brave emplastre ; embriagar / bandar.

encocardar (s') : s'espintar una cocarda sul vestit ; s'encigalar / s'embriagar / se bandar.

encocariá nf, cf Ubaud Dicort : « empoisonnement par la coque » TdF  (v. encocar 2)

encocolar (s') v pron : se metre lo cap dins las plumas (aucèl) ; s'entopinar (s'estropar lo cap plan coma cal)

encoconar (v. tr.) : doblet de coconar ; emboemiar.

encoconar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : v. encocolar (s’). (v. TdF jos ‘encoucouna (s’)’

encocudar (v. tr.) : coguolar / embanar (èsser infidèl) (t.a.)

encodar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, encoder » (Sèrras)

encodatge nm, cf Ubaud Dicort : « encodage » (v. çai sus)

en cò de (prep.) : a cò de. (v. encò de)

encodenir (s') : venir crassós, -a.

encodenit, -ida : vengut crassós, venguda crassosa.

« encodessir » (encodessir v) : v. encotissar.

encofar v, cf Ubaud Dicort : « mettre dans une cofa, remplir une manne » TdF

encofelar (s') (abs. Dicort) / encoferlhar (s') v pron (los 2, TdF) : far una indigestion de rasims.

encofinar (v. tr.) : metre dins un cofin ; acuolar dins un recanton.

encofinar (s') : s'embarrar dins son ostal.

 

 

encofrar (v. tr.) : metre dins un còfre ; empresonar.

encogorlar / encogorlir (v. tr.) : vendre una coja per un melon ; enganar q.q.

encogorlar / encogorlir (s') v pron : crompar un melon qu'es pas madur ; se maridar amb una femna marrida ; « boire à la gourde » ; beure coma una cogorla ; s'embriagar / se bandar (beure tròp de vin) ; se gastar (en parlant del temps) (v. TdF jos ‘encoucourda’)

S'encogorlèt mai d'un còp dins la vida !

encoirar 1 (s') v pron : se cobrir de verdet ; prene lo gost del coire.

encoirar 2 ~ encuirar v (v. Ubaud Dicort e L. 143) : « v tr, couvrir, garnir de cuir » (v. Honnorat ‘encuira’)

encoirassar [ ~ encuirassar] (v. tr.) : cargar una coirassa a qualqu'un.

encoirassar [ ~ encuirassar] (s') v pron : se cargar una coirassa.

encoissar (abs. Dicort) : v. encuissar.

encoissar (s') (abs. Dicort) : v. s'encuissar.

encoissinar (v. tr.) : garnir de coissins ; emborrar.

encoissinar (s') : se coissinar (trapar de coissins per las mans) ; s'enrodar de coissins / se jaire demest de coissins.

Ai agudas las mans encoissinadas pels margues.

encolada nf, cf Ubaud Dicort : « chevaux couplés par le cou ; accolade » TdF

encolar 1 (v. tr.) : enduire de pega (còla) ; colar.

encolar 2, cf Ubaud Dicort : « v tr, coupler, attacher des chevaux les uns aux autres au moyen de leurs licous, v. encoblar ; accoler, embrasser, prendre au cou, v. acolar » (v. TdF ‘acoula 1’)

encolardar [ ~ colardar] / encolassar (v. tr.) : cargar un colar a una bèstia o a q.q.

encolardar [ ~ colardar] / encolassar (s') v pron : se cargar un colar ; se maridar .

encolarinar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : cargar un colar o une colarina a...

encolarinar (s') (abs. Alibert) : se cargar una colarina ; metre un brave baticòl ; metre un doble o triple barbòt.

encolassar v : v. encolardar.

encolat, -ada : enduch, -a de pega ; colat, -ada.

encolerar v, cf Ubaud Dicort : v. encolerir. (v. TdF jos ‘encouleri’)

encolerir (v. tr.) : metre en colèra.

encolerir (s') : se metre en colèra.

encoletar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, colleter, prendre au collet, v. acoletar » (v. TdF ‘encouleta’)

encolobrar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se dresser comme un serpent, se gendarmer, s’impatienter » TdF

encolorar [ ~ encolorir] (v. tr.) : colorar ; coloriar.

encolorar [ ~ encolorir] (s') v pron : se colorar (prene de color)

encolpament nm, cf Ubaud Dicort : « accusation » (L. 143)

encolpar v (pop.) , cf Ubaud Dicort : « v tr, accuser » (L. 143). (v. inculpar)

encomar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « s’embrumer (se dit lorsque la brume envahit le vallon [v. coma 3]) » (Carrasco)

encombir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, assaillir, se jeter sur, accabler, ennuyer, prendre à tic » TdF

encombrament : acomolòfi de personas o de causas.

encombrant, -a : d'un volum desmesurat.

encombrar (v. tr.) : « heurter, choquer » ; embarrassar per son volum desmesurat ; far obstacle ; far acomolòfi v. acomolòfi. (v. TdF)

encombrar (s') v pron : « s’obstruer, se heurter, chopper » ; s'embarrassar ; se far obstacle. (v. TdF)

encombratge nm, cf Ubaud Dicort : « encombre, encombrement » (Palay)

encombre nm : embarràs ; obstacle ; empachament ; acomolòfi.

encombrós, -osa : qu'embarrassa per sa massa desmesurada.

encondormir (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : (v. condormir (se) e enconsomir (s’))

encongieirar / enconhieirar (v. tr.) : encombrar de nèu.

encongieirar / enconhieirar (s') : s'acomolar dins un airal (nèu)

enconhar (v. tr.) (TdF ; abs. Dicort) (L. 143) : acantonar.

enconhar (s') v pron (TdF ; abs. Dicort) : s'acantonar.

enconilhar (s') : èsser envasit pels lapins ; s'acoconar coma un conilh (lapin)

Tot lo país s'enconilhèt dins l'afar de qualques ans.

enconolhar (v. tr.) : garnir la conolha per poder filar.

enconsomir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, assoupir, endormir » TdF

enconsomir (s') : s'aconsomir / s'assopir.

enconsomit 1 nm : muscle (mena de molusc) de ribièira. (v. TdF)

enconsomit 2, -ida adj : assopit, -ida.

encontentar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rendre content » TdF

encontra (pels 3 encontra çai jos, v. Ubaud Dicort Errata web ; sens : contra, contrari)

encontra 1 prep : « contre, vis-à-vis, vers, en comparaison » (R. II, 469)

Encontra lo primièr rai de solelh… « vis-à-vis le premier rayon du soleil… » (R.)

encontra 2 adv : « au contraire » (L. 143)

Anar encontra, s’opposer. (L.)

Venir encontra, contrevenir. (L.)

encontra 3 nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘contro’) : « le contraire, v. contrari » (v. TdF)

Faire l’encontra, contrevenir. (L. 143)

encontra (a l’-) : loc adv : « à l’encontre » TdF jos ‘encontre’

Va totjorn a l’encontra, il va toujours à l’encontre / il s’oppose. (v. TdF e Couzinié ‘encountro’).

encontra de (a l’-) : loc prep : « contre » (L. 143), « à l’encontre de »

S’exprimir a l’encontra de son fraire. (Levy Suppl. II p. 448)

A l'encontra un de l'autre, à l’encontre l’un de l’autre.

encontrada : contrada / país / region.

encontrar (v. Ubaud Dicort e Alibert) (v. tr.) : trobar quicòm o q.q. en camin. (v. rencontrar, rescontrar)

L'encontrèri que tornava de la caça.

« Jhesus las a senpr'encontradas ».

Passion de Clarmont (980), vèrs 414.

encontrar (s') v pron  (Alibert) : se trobar / se rejónher. (v. rencontrar (se), rescontrar (se))