encavernar (v. tr.) : encafornar (metre dins una cavèrna)

encavernar (s') : s'encafornar (se refugiar dins una cavèrna)

encefal (m.) : massa centrala del sistèma nerviós de la clòsca.

encefaliti (f.) : inflamacion de l'encefal.

encefalografia nf, cf Ubaud Dicort : « encéphalographie » (Per Noste)

encefalograma nm, cf Ubaud Dicort : « encéphalogramme » (Per Noste)

encefalopatia nf, cf Ubaud Dicort : « encéphalopathie » (Per Noste)

encefalopatia espongifòrma boïna : malautiá de la vaca caluga (de la vaca capborda, falorda)

« encelclar » : v. encerclar.

encench, -a adj, cf Ubaud Dicort (v. encénher) : « enceint, einte » TdF jos ‘encegne’. (v. encencha 1)

encencha 1 (adj. fem.) : encinta / emprenhada / embarrassada.

encencha 2 (subs. f.) : cercle ; clausura ; parets / muralhas ; linha de carga / linha d'aiga (mar.) ; linta (t. tecn. mar.)

encenchar (v. tr.) : enrodar / encénher / centurar (R. II, 376).

encendi nm (R. II, 378) : doblet d'incendi (fuòc grand que crèma d'ostals, de bòsques...

encendiar (v. tr.) : metre lo fuòc a d'ostals, de bòsques...

encendiari, -ària (adj. e subs.) : botafuòc (m. e f.)

encendrar (v. tr.) : incinerar (los 2, R. VI, 322)

encendre (v. tr.) : alucar / alumar.

encendrosir (v. tr.) : cobrir de cendres.

encénher (v. tr.) : « enceindre, v. encenchar » ; emprenhar / embarrassar una femna (l.p.), « engrosser (vieux), v. emprenhar » (v. TdF ‘encegne’)

encens (L. 142 - R. III, 125) : resina aromatica que l'òm fa cremar a la glèisa.

encensada : accion d'encensar ; còp d'encensièr.

encensaire, -aira (~ -airitz) adj e : « celui, celle qui encense, thuriféraire ; flatteur, euse, adulateur, trice » TdF

encensament : accion d'encensar.

encensar (v. tr.) : mandar lo fum de l'encens a q.q. o a quicòm ; lausenjar q.q. excessivament.

Encensar l'autar, la crotz, l'ataüc d'un defuntat.

Encensar los meritis de q.q.

encensièr : mena de brasièira per encensar.

encepaire nm, cf Ubaud Dicort, -a : persona que poda, que recura, que magenca.

encepar (v. tr.) : magencar / rebondar / recurar / podar ; assucar.

encerada nf, cf Ubaud Dicort : « toile cirée, toile goudronnée, prélart » TdF jos ‘encirado’

encerar [ ~ cerar] (v. tr.) : enduire de cera ; cerar.

Encerar un mòble.

encerclament nm, cf Ubaud Dicort : « encerclement » (Laus)

encerclar (v. tr.) : tancar dins un cercle ; enrodar.

encervelar (v. tr.) : copar lo cap / descervelar (s. f.)

encés 1, -esa : p.p. d'encendre.

« encés » 2 nm - « encesar » v : v. encens - encensar.

« enceuclar » : v. encerclar.

enchaiaire, -aira : persona qu'encava los vins dins un chai ; persona que beu golardament.

enchaiar (v. tr.) : metre en cava ; encavar los vins ; beure golardament. v. chai.

enchaiatge : accion de metre los vins en cava.

enchaure (s’) v (v. Ubaud Dicort) : « v impers et pron, se soucier » (v. TdF)

Qué vos enchau ? Que vous importe ? (v. TdF)

Se me n’enchaliá, si je m’en souciais. (v. TdF)

enchautament nm, cf Ubaud Dicort : « désintérêt » (Brun Glossari Oc-Fr)

enchautar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se soucier, se préoccuper [v. enchaure (s’)] » (v. TdF; « se désintéresser » (Brun Glossari Oc-Fr). « enchautar (s') / se chautar » : v. « se chautar » (preconizat Dicort) e caler.

Qual s’enchauta ? Qu’importe ! (v. Ubaud Dicort e TdF)

enche nm : lengueta d'instrument de vent ; canèla / canòla / canelon ; garganta.

Banhar l'enche : beure un còp.

Tirar l'enche : se niflar la meca del nas.

enchichinar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se griser, s’enivrer » TdF

enchichorlar (v. tr.) : encigalar / embriagar / bandar.

enchichorlar (s') : s'encigalar / s'embriagar / se bandar.

enchifronar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « s’enchifrener, v. enfleumar (s') » (v. TdF)

enchinar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se lier à une femme de mauvaise vie, v. encaronhar(s’) » (v. TdF)

enchiprament : irritacion ; lagui / pensament.

enchiprar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : irar / irritar / enfuscar / empebrinar.

enchiprar (s') : s'irar / s'irritar / s'enfuscar / s'empebrinar ; venir renós, -osa ; tombar malaut, -a.

enchiprat,  -ada adj, cf Ubaud Dicort : « chagrin, ine, mécontent, ente » TdF

 

 

enchipre nm : indisposicion ; malautiá.

enchipronar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, fâcher, mécontenter, en Rouergue » TdF (v. enchiprar)

enchipronar (s’) v pron : « se fâcher, se plaindre » (v. TdF jos ‘enchiprouna’)

enchiprós, -osa : renós, -osa ; pensamentós, -osa ; malcontent, -a ; malautís, -issa ; fonhaire, -a.

« enchosclar » e derivats : v. enchusclar.

enchotar (s') : s'encigalar / s'embriagar / se bandar.

enchotat, -ada : encigalat, -ada...

enchuscla nf, cf Ubaud Dicort : « griserie » (Brun Glossari Oc-Fr)

enchusclar (v. tr.) : embriagar lo peis amb de chuc d'eufòrbi.

enchusclar (s') : s'encigalar / s'embriagar / se bandar.

enchusclat, -ada : embriagat, -ada.

-ÉNCIA : sufix, del latin -entia (idèa d'estat, de qualitat...) v. adolescéncia - benevoléncia - paciéncia.

encibetant, -a : embestiant, -a.

encibetar (v. tr.) : embestiar.

enciclica nf : letra del Papa als evesques sus un punt de doctrina.

enciclopedia [enciclopèdia] nf : libre o colleccion de libres que contenon tot çò que se sap sus una sciéncia, sus un art...

enciclopedic, -a : qu'abraça tot çò que se sap sus una sciéncia, sus un art.

enciclopedisme : tendéncia a acumular de coneissenças dins los domenis los pus divèrses.

enciclopedista (m. e f.) : autor, -a d'una enciclopedia.

encigalar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : embriagar / enchichorlar / bandar, « ... en style familier » TdF.

L’aur t’encigala. (v. TdF)

encigalar (s') : s'embriagar / s'enchichorlar / se bandar.

encigalat, -ada adj : embriagat, -ada.

encimar / encimelar (v. tr.) : metre en cima.

encimar / encimelar (s') : se metre en cima ; s'ajocar ; se pausar sus un cimèl.

encimecar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, gifler, souffleter, v. emplastrar » (v. TdF suppl)

encimelar : v. encimar.

encinta (adj.) (abs. Dicort) : emprenhada / embarrassada / encencha. (v. encencha 1)

encisa : talhada / entalh / incision ; pas de montanha :

« Per passar l'encisa te revires pas,

D'autan o de bisa pren lo vent sul nas »... J. B.

encisar (v. tr.) : doblet d'incisar (far una incision (R. V, 166))

encisòri nm  : doblet d'incisòri (ganivet per far d'incisions)

encitar [veire incitar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : acometre / estimular / butar a.

encitós (veire incitós), -osa adj : qu'acomet / qu'estimula / que buta a.

enclancar (s') : s'enfangar ; se plantar dins un cròs.

enclapar (abs. Dicort) (v. tr.) : doblet de clapar (far de clapas), « v. aclapar » TdF ‘enclapa’

enclarir (v. tr.) : esclairir (far venir pus clar)

enclastrar (v. tr.) : embarrar dins un clastre ; encastrar.

enclastrar (s') : s'embarrar dins un clastre / se far monge, se far monja ; s'encastrar.

enclaufir (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : (v. claufir (se))

enclaure (v. tr.) : embarrar / claure ; clausurar ; « enfermer dans un cercle magique », emmascar. (v. TdF)

enclaure (s') : se claure / s'embarrar.

enclaus 1, -a adj : embarrat, -ada.

enclaus 2 nm : claus / parran... (terren clausurat al pè de l'ostal)

enclausar (v. tr.) : clausurar ; enclaure / embarrar.

enclausatge nm, cf Ubaud Dicort : « enclavement ; terrain clos de murs ; action d’enclore, d’ensorceler » TdF jos ‘enclaussage’

enclauseire, -eira [~ -eiritz] adj e n : persona que clausura ; ... qu'embarra ; persona qu'emmasca (que gèta de sòrts)

enclausir (v. tr.) : « enclore » ; enclaure dins un cercle magic / emmascar (getar un sòrt) (v. TdF)

enclava : çò enclaus dins quicòm mai.

Vatican es una enclava de Roma.

enclavadura : nafradura d'un caval a causa d'un clavèl de ferrar que li tòca la carn ; empachament / obstacle.

enclavament : accion o resulta d'enclavar ; territòri enclavat dins un autre ; empresonament.

enclavar 1 (v. tr.) : espintar un clavèl de ferrar dins lo pè d'un caval ; gafar a bèl cais (en parlant d'un can) ;

enclavar (s') : se trapar un clavèl ; s'enclavelar.

enclavar 2 (v. tr.) : enclaure quicòm dins quicòm mai ; enclaure dins un cercle magic « ensorceler, v. enclaure » (v. TdF jos ‘enclava’).

enclavat, -ada : enclaus, -a dins quicòm mai.

enclavelar (v. tr.) : nafrar lo pè d'un caval amb un clavèl.

enclavelar (s') : se trapar un clavèl (t. a.)

enclavelat, -ada : que s'es trapat, -ada un clavèl.

enclavièira : entalha que i s'espinta un cunh de fèr.