|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
encavernar (v. tr.) : encafornar (metre dins una cavèrna) encavernar (s') : s'encafornar (se refugiar dins una cavèrna) encefal (m.) : massa centrala del sistèma nerviós de la clòsca. encefaliti (f.) : inflamacion de l'encefal. encefalografia nf, cf Ubaud Dicort :
« encéphalographie » (Per
Noste) encefalograma nm, cf Ubaud Dicort :
« encéphalogramme » (Per
Noste) encefalopatia nf, cf Ubaud Dicort :
« encéphalopathie » (Per
Noste) encefalopatia espongifòrma boïna : malautiá de la vaca caluga (de la vaca capborda, falorda) « encelclar » : v. encerclar. encench, -a adj, cf Ubaud Dicort (v. encénher) : « enceint,
einte » TdF jos
‘encegne’. (v. encencha 1) encencha 1 (adj. fem.) : encinta /
emprenhada / embarrassada. encencha 2 (subs. f.) : cercle ; clausura ; parets / muralhas ; linha de carga / linha d'aiga (mar.) ; linta (t. tecn. mar.) encenchar (v. tr.) : enrodar / encénher / centurar (R. II, 376). encendi nm (R. II, 378) : doblet d'incendi (fuòc grand que crèma d'ostals, de bòsques... encendiar (v. tr.) : metre lo fuòc a d'ostals, de bòsques... encendiari, -ària (adj. e subs.) : botafuòc (m. e f.) encendrar (v. tr.) : incinerar (los 2, R. VI, 322) encendre (v. tr.) : alucar / alumar. encendrosir (v. tr.) : cobrir de cendres. encénher (v. tr.) : « enceindre,
v. encenchar » ; emprenhar / embarrassar una
femna (l.p.), « engrosser (vieux), v. emprenhar » (v. TdF ‘encegne’)
encens (L. 142 - R. III, 125) : resina aromatica que l'òm fa cremar a la glèisa. encensada : accion d'encensar ; còp d'encensièr. encensaire, -aira (~ -airitz) adj e n :
« celui, celle qui encense, thuriféraire ; flatteur,
euse, adulateur, trice » TdF encensament : accion d'encensar. encensar (v. tr.) : mandar lo fum de l'encens a q.q. o a quicòm ; lausenjar q.q. excessivament. Encensar l'autar, la crotz,
l'ataüc d'un defuntat. Encensar los meritis de q.q. encensièr : mena de brasièira per encensar. encepaire nm, cf Ubaud Dicort, -a : persona que poda, que recura, que magenca. encepar (v. tr.) : magencar / rebondar / recurar / podar ; assucar. encerada nf, cf Ubaud Dicort :
« toile cirée, toile goudronnée,
prélart » TdF jos ‘encirado’ encerar [ ~ cerar] (v. tr.) :
enduire de cera ; cerar. Encerar un mòble. encerclament nm, cf Ubaud Dicort :
« encerclement » (Laus) encerclar (v. tr.) : tancar dins un cercle ; enrodar. encervelar (v. tr.) : copar lo cap / descervelar (s. f.) encés 1, -esa : p.p. d'encendre. « encés » 2 nm - « encesar » v : v. encens - encensar. « enceuclar » : v. encerclar. enchaiaire, -aira : persona qu'encava los vins dins un chai ; persona que beu golardament. enchaiar (v. tr.) : metre en cava ; encavar los vins ; beure golardament. v. chai. enchaiatge : accion de metre los vins en cava. enchaure (s’) v (v. Ubaud Dicort) :
« v impers et pron, se soucier » (v. TdF) Qué vos enchau ? Que vous importe ? (v. TdF) Se me n’enchaliá, si je m’en souciais. (v. TdF) enchautament nm, cf Ubaud Dicort :
« désintérêt » (Brun Glossari Oc-Fr) enchautar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se soucier, se préoccuper [v. enchaure (s’)] » (v. TdF) ; « se désintéresser » (Brun Glossari Oc-Fr). « enchautar (s') / se chautar » : v. « se chautar » (preconizat Dicort) e caler. Qual s’enchauta ? Qu’importe ! (v. Ubaud Dicort e TdF) enche nm : lengueta d'instrument de vent ; canèla / canòla / canelon ; garganta. Banhar l'enche : beure un còp. Tirar l'enche : se niflar la meca del nas. enchichinar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se griser,
s’enivrer » TdF enchichorlar (v. tr.) : encigalar / embriagar / bandar. enchichorlar (s') : s'encigalar / s'embriagar / se bandar. enchifronar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « s’enchifrener, v. enfleumar (s') » (v. TdF) enchinar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se lier à une femme
de mauvaise vie, v. encaronhar(s’) » (v. TdF) enchiprament : irritacion ; lagui / pensament. enchiprar (v. tr.) (v.
Ubaud Dicort e Alibert) :
irar / irritar / enfuscar / empebrinar. enchiprar (s') : s'irar / s'irritar / s'enfuscar / s'empebrinar ; venir renós, -osa ; tombar malaut, -a. enchiprat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« chagrin, ine, mécontent, ente » TdF |
|
enchipre nm : indisposicion ; malautiá. enchipronar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, fâcher, mécontenter, en
Rouergue » TdF (v. enchiprar) enchipronar (s’) v pron : « se fâcher, se plaindre »
(v. TdF jos ‘enchiprouna’) enchiprós, -osa : renós, -osa ; pensamentós, -osa ; malcontent, -a ; malautís, -issa ; fonhaire, -a. « enchosclar » e derivats : v. enchusclar. enchotar (s') : s'encigalar / s'embriagar / se bandar. enchotat, -ada : encigalat, -ada... enchuscla nf, cf Ubaud Dicort : « griserie » (Brun Glossari Oc-Fr) enchusclar (v. tr.) : embriagar lo peis amb de chuc d'eufòrbi. enchusclar (s') : s'encigalar / s'embriagar / se bandar. enchusclat, -ada : embriagat, -ada. -ÉNCIA : sufix, del latin -entia (idèa d'estat, de qualitat...) v. adolescéncia - benevoléncia - paciéncia. encibetant, -a : embestiant, -a. encibetar (v. tr.) : embestiar. enciclica nf : letra del Papa als evesques sus un punt de doctrina. enciclopedia [enciclopèdia] nf : libre o colleccion de libres que contenon tot çò que se sap sus una sciéncia, sus un art... enciclopedic, -a : qu'abraça tot çò que se sap sus una sciéncia, sus un art. enciclopedisme : tendéncia a acumular de coneissenças dins los domenis los pus divèrses. enciclopedista (m. e f.) : autor, -a d'una enciclopedia. encigalar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : embriagar / enchichorlar / bandar, « ... en style familier » TdF. L’aur
t’encigala. (v. TdF) encigalar (s') : s'embriagar / s'enchichorlar / se bandar. encigalat, -ada adj : embriagat, -ada. encimar / encimelar (v. tr.) : metre en cima. encimar / encimelar (s') : se metre en cima ; s'ajocar ; se pausar sus un cimèl. encimecar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, gifler, souffleter, v. emplastrar » (v. TdF suppl) encimelar v : v. encimar. encinta (adj.) (abs. Dicort) : emprenhada / embarrassada / encencha. (v. encencha 1) encisa : talhada / entalh / incision ; pas de montanha : « Per passar l'encisa te
revires pas, D'autan o de bisa pren lo vent sul nas »... J. B. encisar (v. tr.) : doblet d'incisar (far una incision (R. V, 166)) encisòri nm : doblet d'incisòri (ganivet per far d'incisions) encitar [veire incitar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : acometre / estimular / butar a. encitós (veire incitós), -osa adj : qu'acomet / qu'estimula / que buta a. enclancar (s') : s'enfangar ; se plantar dins un cròs. enclapar (abs. Dicort) (v. tr.) : doblet de
clapar (far de clapas), « v. aclapar » TdF ‘enclapa’ enclarir (v. tr.) : esclairir (far venir pus clar) enclastrar (v. tr.) : embarrar dins un clastre ; encastrar. enclastrar (s') : s'embarrar dins un clastre / se far monge, se far monja ; s'encastrar. enclaufir (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : (v. claufir (se)) enclaure (v. tr.) : embarrar / claure ; clausurar ; « enfermer dans un cercle magique », emmascar. (v. TdF) enclaure (s') : se claure / s'embarrar. enclaus 1, -a adj : embarrat, -ada. enclaus 2 nm : claus / parran... (terren clausurat al pè de l'ostal) enclausar (v. tr.) : clausurar ; enclaure / embarrar. enclausatge nm, cf Ubaud Dicort :
« enclavement ; terrain clos de murs ; action
d’enclore, d’ensorceler » TdF jos ‘enclaussage’ enclauseire, -eira [~ -eiritz] adj e n : persona que clausura ; ...
qu'embarra ; persona qu'emmasca (que gèta de sòrts) enclausir (v. tr.) : « enclore » ; enclaure dins un cercle magic / emmascar (getar un sòrt) (v. TdF) enclava : çò enclaus dins quicòm mai. Vatican es una enclava de Roma. enclavadura : nafradura d'un caval a causa d'un clavèl de ferrar que li tòca la carn ; empachament / obstacle. enclavament : accion o resulta d'enclavar ; territòri enclavat dins un autre ; empresonament. enclavar 1 (v. tr.) : espintar un clavèl de ferrar dins lo pè d'un caval ; gafar a bèl cais (en parlant d'un can) ; enclavar (s') : se trapar un clavèl ; s'enclavelar. enclavar 2 (v. tr.) : enclaure quicòm dins quicòm mai ; enclaure dins un cercle magic « ensorceler, v. enclaure » (v. TdF jos ‘enclava’). enclavat, -ada : enclaus, -a dins quicòm mai. enclavelar (v. tr.) : nafrar lo pè d'un caval amb un clavèl. enclavelar (s') : se trapar un clavèl (t. a.) enclavelat, -ada : que s'es trapat, -ada un clavèl. enclavièira : entalha que i s'espinta un cunh de fèr. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|