|
||||
|
|
|
|
|
|
encapriciar (v. tr.) : irar / irritar / entaïnar. encapriciar (s') : se metre en colèra ; s'entaïnar ; s'obstinar (R. IV, 356). encaptivar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, réduire en captivité » (L. 141) encapuchonar (v. tr.) : cargar un capuchon a q.q. encapuchonar (s') : se cargar un capuchon. encara (adv.) : un autre còp / un còp de mai. encara mai loc adv, cf Ubaud Dicort : « encore plus, de plus » TdF jos ‘encaro’ encara mai que : d'aitant mai que. encara que : e mai que. Encara que plòga, venèm. encara que mai : encara mai. Bramava encara que mai. encara un pauc (d’-) loc conj, cf Ubaud Dicort : « peu s’en est fallu que » TdF jos ‘encaro’ encaracion nf : discussion pinhastra ; « opiniâtreté » TdF. encaraire, -aira [~ -airitz] adj e n : contradictor, -tritz. encarar (v. tr.) : enfaciar (agachar q.q. dins los uèlhs) ; encapriçar q.q. ; engarar v. gara 3 (cara enfla) encarar (s') v pron : « s’opiniâtrer », s'obstinar (R. IV, 356). (v. TdF jos ‘encara’) encarat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « opiniâtré, obstiné ; rechigné, ée, bourru, ue ; bien ou mal facé, ée » TdF jos ‘encara’ Òme ben encarat, homme de bonne mine. (v. TdF) encarcasselar (s') : se metre de caval sus las espatlas de q.q. encarceracion (R. II, 333) : accion o resulta d'empresonar q.q. encarcerar (v. tr.) (R. II, 333) (preconizat Dicort) : empresonar. encarenar (v. tr.) : enduire de seu la carena d'un naviri. encaresir 1 / encarestir (v. tr.), cf Ubaud Dicort : far venir pus car, -a ; metre a l'enquant. v. enquant. encaresir / encarestir (s') v pron (abs. TdF e Alibert) : venir pus car, -a. (v. encaresir 2 ) encaresir 2 / encarestir (v. intr.) : « devenir plus cher » (v. TdF jos ‘encari’) encaresmar (s') [veire enquaresmar (s’)] v pron, cf Ubaud Dicort : intrar en caresma (R. V, 9). encarestir : doblet d'encarir. (v. encaresir) encarestir (s') : doblet de s'encarir. (v. encaresir 2) encareta (pas -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « (encareta employé seulement avec la négation pas) pas tout à fait encore, dans un moment » (Honnorat ; e v. TdF jos ‘encaro’) encargament : emplastre de veterinari. encargar (v. tr.) : cargar q.q. d'una mission encargar (s') : se cargar de quicòm. encaridor nm, cf Ubaud Dicort, -a : maidisent, -a (persona qu'encarís) encariment nm, cf Ubaud Dicort : « renchérissement » (Rapin) encarir (v. tr.) : far montar lo prètz d'una causa. encarir (s') : venir pus car, -a / s'alevar / augmentar. encarnacion nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : accion o resulta d'intrar dins la carn ; accion o resulta de prene una forma corporala ; accion o resulta de representar quicòm. v. incarnar e derivats (non preconizats Dicort). L'Encarnacion del Vèrb : ... de N.S. Jèsus. L'encarnacion d'una ongla. L'encarnacion del mal. encarnadin, -a adj, cf Ubaud Dicort : « incarnadin, ine, v. roginèl » (v. TdF) encarnament nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : encarnacion al sens figurat. v. çaisús (encarnacion). encarnar (v. tr. e intr.) : revestir una forma corporala (R. II, 342) ; intrar dins la carn ; pénher (pintar) color de carn. encarnat 1 (subs. m.) : color de carn. (v. TdF) Un cotilhon d'encarnat. encarnat 2, -ada (p.p. d'encarnar) : « incarné, ée ; couleur chair, incarnat » TdF jos ‘encarna’. Una ongla encarnada. encarnatiu, -iva adj (v. Ubaud Dicort) : « incarnatif, ive » TdF encarnilhar (s') : s'encrenilhar (en parlant d'un fil tròp tibat) ; s'enrambolhar (en parlant del pel) encarnissar (s') : prene la color de la carn. encaronhar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, puer la charogne, v. emporracar, pudir » (v. TdF) Put qu’encarònha, il pue comme une charogne. (v. TdF jos ‘encarougna’) encaronhar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « s’allier avec une femme de mauvaise vie » (v. TdF jos ‘encarougna’) encarosit, -ida : garnit,-ida ; plan rengat,-ada (en parlant del fuòc o de la lenha) encarrador nm, encarradoira (abs. Dicort) : trauc dins lo jo per metre la cavilha. encarrairar v : v encarrieirar encarrar (v. tr.) : metre un parelh o un caval a la carreta ; « mettre en chemin, en train, v. encarrairar » (v. TdF). encarrat, -ada adj : a la carreta, « attelé, ée ; qui est dans la voie, en train [v. encarrieirat] ; bien arrangé, en parlant du feu » TdF jos ‘encarra’. encarratge / encarrament (los 2, abs. Dicort e TdF) : accion de metre un parelh a la carreta ; lo parelh meteis. encarrelar 1 (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF) : estirar sul carrèl / tuar tot d'una. encarrelar (s') 2 v pron (v. Ubaud Dicort e Alibert) : desenregar / sortir de la rega (en parlant de la còrda d'una carrèla (polelha) ; s'enrambolhar. encarrieirar [ ~ encarrairar] (v. tr.) : endralhar / encaminar (metre en bon camin) encarrieirar [ ~ encarrairar] (s') v pron : s'encaminar (se metre en camin) encarrieirat [ ~ encarrairat], -ada adj : endralhat, -ada / en camin. encarronhar (v. intr.) (abs. Dicort) : pudir a carraunhada. (v. encaronhar) encarronhar (s') (abs. Dicort) : se maridar amb una carrònha (m. e f.) (v. encaronhar (s’)) encart nm, cf Ubaud Dicort : « encart » (Rapin) encartadar (v. tr.) : aguerlhar (falsar) lo talh d'una dalha. encartadat, -ada : falsat -ada / aguerlhat, -ada (dalha, talh...) encartament : arrendament / carta / acte ; títol ; diplòma (m.) encartar (v. tr.) : enregistrar ; estipular per escrich un arrendament ; « t. d’imprimerie encarter ; gommer, apprêter, cylindrer, donner de l’apprêt » TdF.
|
|
encartat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « inscrit, ite, rédigé, ée ; raide comme une carte à jouer » TdF jos ‘encarta’ Estòfa encartada, étoffe gommée. (v. TdF) encartelat, -ada (adj.) : passapaís (m. e f.) / barrutlaire, -a / rodaire, -a. encartonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, cartonner ; encarter » (Laus) encàs 1 [veire cas 1, cf Ubaud Dicort] nm : ocasion / azard. Per encàs : per azard. encàs 2 nm, cf Ubaud Dicort : « corde de puits » TdF encascavelar (v. tr.) : entintainar (estordir coma lo bruch de las sonalhas) ; ensordar q.q. per son babilh. encaselar (v. tr.) : montar lo bastit d'un panièr o d'una desca. encasernament [encasèrnament] nm : embarrament. encasernar (v. tr.) : embarrar qualqu'un endacòm. encasernar (s') : s'embarrar endacòm. encasquetat, -ada adj e n, cf Ubaud Dicort p. 553 : « casqué, -e » (Laus) encassidar (v. tr.) : envescar de cassida (pega de pels uèlhs) encassidar (s') : s'envescar de cassida. encassidat, -ada : envescat, -ada per la cassida. A los uèlhs totes encassidats. encastar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, parquer les agneaux, les séparer de leurs mères ; encastrer, enchâsser » TdF encastatge nm, cf Ubaud Dicort : « action d’encastrer ; opération d’émailleur qui consiste à enfermer les émaux (qu’on veut faire cuire) dans de grands vases de terre, pour les préserver des cendres et graviers que la violence du feu pourrait soulever » TdF encastelar (v. tr.) : embarrar dins un castèl ; « poser la première marque, au jeu de la marelle » ; fortificar un airal ; enauçar, quilhar coma un castèl. (v. TdF) encastelar (s') : s'embarrar dins un castèl ; s'enauçar ; se fortificar ; se quilhar coma un castèl. encastradura nf : accion o resulta d'encastrar quicòm « enchâssure » TdF. encastrament nm / encastratge (v. encastratge) : encastradura « encastrement » (Alibert). encastrar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : plan far aderir quicòm dins quicòm mai ; empargar los anhèls. Encastrar un brilhant. encastrar (s') : plan aderir a quicòm mai : Lo brilhant s'encastra dins la baga. encastratge nm, cf Ubaud Dicort : « encastrage » (Alibert) encastre nm : « rouet de charpente sur lequel on bâtit le mur d’un puits ou d’un bassin ; châssis qui entoure le gîte d’un moulin à farine ; cadre d’un ciel-de-lit auquel on adapte les tringles des rideaux ; empatement d’un grue, d’un beffroi ; vieux meuble encombrant » ; quadre / enquadrament ; clausura. (v. TdF) encatarinament (abs. Dicort e TdF) : accion o resulta de s'encatarinar. encatarinar (v. tr.) (abs. Dicort e TdF) : encigalar / embriagar. Lo tròp beure encatarina. encatarinar (s') v pron : s'encigalar / s'embriagar « boire un peu trop, en parlant des femmes » TdF. encatarinat, -ada (abs. Dicort e TdF) : encigalat, -ada / embriagat, -ada. encatarriar (s') : s'empebrinar (se metre en colèra) encatechirmar v, cf Ubaud Dicort : v tr, « catéchiser, endoctriner » (Brun Glossari Oc-Fr). (v. catequizar) encatir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, inquiéter, fâcher, impatienter, enrager » TdF encatir (s’) / encatunar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « s’inquiéter, se fâcher, s’impatienter, enrager ; se tromper, être dupe » TdF jos ‘encati’ encau : bèrle de canal / bòrd de canal. encauçanar (v. tr.) : encabestrar (cargar la cauçana (cabestre) a un animal) encauçar (abs. Dicort) (v. tr.) : metre de cauç a una tèrra. (v. encaucinar) encaucinar [ ~ caucinar] / encalcinar (abs. Dicort) (v. tr.) : doblets d'encauçar, « v tr, chauler, échauler, arroser le blé avec de l’eau de chaux pour le préserver du charbon ; couvrir de chaux » TdF ‘encaussina’. encaucinatge nm, cf Ubaud Dicort : « chaulage des grains » TdF « ençauclar » v : v. encerclar. encaunar (s') : s'encavar (se claure dins una cauna) ; s'embarrar endacòm. Lo conilh s'encaunèt. encausa : causa / ocasion. Barrat per encausa de mòrt. encaustic (m.) [encaustica nf, cf Ubaud Dicort] : substància a basa de cera amb de gasolina per far brilhar mòbles, parquets... o per aparar plastres e marbres. encausticar (v. tr.) : enduire d'encaustic. encausticatge nm, cf Ubaud Dicort : « encaustiquage » (Per Noste) encautar (v. tr.) : far assaber / notificar (R. IV, 332). ençaval adv, cf Ubaud Dicort : « ici-bas, dans le lieu bas où nous sommes » TdF jos ‘eiçavau’ encavalar (v. tr.) : metre de caval ; provesir d'un caval ; garnir (salhir, sautar, cobrir) una cavala ; « pratiquer une enchevauchure » ; enchiprar. (v. TdF) encavalar (s') : montar de caval ; se metre de caval sus quicòm ; se cavalejar ; s'enchiprar (se metre en colèra) Lo dròlle s'es encavalat sus la paret. encavalcadura nf : « enchevauchure, jonction par feuillure ou recouvrement » (v. TdF ‘encavaucaduro’) encavalcament nm / encavalcadura (v. encavalcadura) : « action de mettre à cheval », accion o resulta de s'encavalcar o d'encavalcar. (v. TdF ‘encavaucamen’) encavalcar (v. tr.) : metre quicòm de caval sus quicòm mai. encavalcar (s') : èsser de caval (en parlant de causas de caval una sus l'autra) encavalcat, -ada : de caval un sus l'autre , una sus l'autra. encavaletar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, mettre les gerbes en meule, accumuler » TdF encavar (v. tr.) : metre en cava ; metre dins un cròs ; aprigondir una causa ; curar ; sondar q.q. Encavar lo vin de l'annada. Encavar de vianda dins la tèrra. encavar (s') : davalar dins una cava ; s'entraucar dins una tuna ; s'amagar dins un trauc. La sèrp s'es encavada dins sa tuna encavatge nm, cf Ubaud Dicort : (v. encavar)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|