|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
encadenar (v. tr.) : estacar amb de cadenas. encadenar (s') : se succedir coma las anèlas d'una cadena ; s'estacar amb de cadenas. encadenassar [ / encadenejar (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘encadenassa’)] (v. tr.) : embarrar amb un cadenàs. encadenassejar (v. tr.) (abs. Dicort ; v. p 151) : doblet d'encadenassar. encadenejar v : v. encadenassar encadeneta : cadena per ligar las mans d'un presonièr. encadieirar (s') : se sèire sus una cadièira ; montar en cadièira (presicaire) « encadrar » v : v. enquadrar. encafornar (v. tr.) : claure dins una cavèrna (R. II, 366). encafornar (s') : se claure dins una caforna (cavèrna) encafornat, -ada : amagat, -ada dins una caforna. ençai adv : v. ençà. encaïnar (v. tr.) (abs. Dicort) : acometre un can (l'excitar (R. II, 398)), « v. encanhar plus usité » (v. TdF ‘encaïna’) encaïnar (s') (abs. Dicort) : se corroçar (se metre en colèra). (v. encanhar (s’)) encairada nf, cf Ubaud Dicort : « combat ou poursuite à coups de pierres ; lieu où l’on se rendait pour s’exercer à la fronde ou pour se battre à coups de pierres, comme font encore les enfants ; mauvais terrain rempli de pierres » (v. TdF jos ‘aqueirado’) encairar v, cf Ubaud Dicort : v. acairar. (v. TdF jos ‘aqueira’) encaire : planh ; recriminacion ; rambalhadís. encaissada nf, cf Ubaud Dicort : « ce qu’on encaisse en une fois, temps où l’on encaisse » TdF jos ‘enqueissado’ encaissaire, -aira n : persona qu'encaissa (t. a.) encaissament nm, cf Ubaud Dicort : « encaissement, action d’encaisser, enceinte de charpente ou de planches » TdF jos enqueissamen’ encaissar (v. tr.) : metre en caissa (t.a.) ; tròp manjar ; enfonzar. Encaissar d'argent. Encaissar un còp de pè. encaissar (s') : s'enfonzar. Lo camin s'encaissa entremièg de rocasses. encaitivir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rendre chétif, rendre méchant » TdF jos ‘encativi’ encalabrinar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se mettre en colère, se fâcher » TdF encaladar (v. tr.) : far una calada / pavar. encaladat 1 nm (v. TdF e Alibert) / encaladada (subs. f.) (los 2, abs. Dicort) : airal pavat. (v. caladat 1) encaladat 2, -ada (adj.) : caladat, -ada / pavat, -ada. encaladièr : aisina per far d'encalat (de peral) v. peral. encalar (v. tr.) : plantar (arrestar) amb una còta / cotar ; ensablar un naviri sul ribatge ; cotar lo motor d'un veïcul. encalar (s') : s'ensablar ; s'enfangar; se cotar / se plantar. encalastrar (v. tr.) : encastrar. v. encastrar. encalat 1 (subs.) : peral (formatge blanc, fresc, gras e mòl) encalat 2, -ada adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « échoué, engravé, embourbé ; démoli, ie, abattu, ue ; courbé par l’âge, cassé, ée » ; moquet, -a / atrapat, -ada. (v. TdF jos ‘encala’) encalatge nm : resulta (per un naviri) de s'ensablar ; « action de s’embourber, de s’arrêter » (v. TdF). encalcinar [veire encaucinar, cf Ubaud Dicort] / encaucinar (v. tr.) : metre de cauç. Encaucinar una tèrra de Segalar. encalelhar (v. tr.) : esclairar amb un calelh (lampa d'òli) encalelhar (s') : s'esclairar amb un calelh. v. calelh. encalivament nm, cf Ubaud Dicort : L’encalivament de miègjorn, l’accablement de chaleur de midi (Lexic M. Roqueta) encalorar / encalorir (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : escalfar, « réchauffer » (Alibert). encalorar / encalorir (s') v pron : s'escalfar ; « prendre de la chaleur, de la vigueur ; prendre chaud » TdF jos ‘encalouri’. encalorat, -ada / encalorit, -ida adj : « encalorat, pénétré par la chaleur » (Mouly Esping. 241), « chaud, échauffé » (Vayssier ‘encolourit’) encalossar (v. tr.) : plan apariar las palhas d'una gabèla. encalotar (v. tr.) : cargar una calòta a q.q. encalotar (s') : se cargar una calòta. encalrar (s') [veire encalorar (s’), cf Ubaud Dicort] : s'alucar ; plan cremar ; flambar. (v. Vayssier ‘encolrá (s’)’) encaluquir (abs. Dicort) (v. tr.) : far venir caluc. (v. enfalordir) Aquel canhàs m'encaluquís las fedas ! encaluquir (s') (abs. Dicort) : venir caluc. (v. enfalordir (s’)) encaluquit, -ida (abs. Dicort) : vengut caluc, venguda caluga. (v. enfalordit) encambada : grand pas. A encambadas : a grands passes. encambament : mordida d'un vèrs sus un autre. E lo teu còr, dins tas costèlas / rebombís... encambar (v. tr.) : traversar en passant una camba per dessús ; enforcar ; canelar / tanar (montar en grana) ; mordir sus quicòm ; usurpar (R. V, 454). Encambar un caval. Encambar un valat. Lo pont encamba lo riu. encambar (s') : s'escambarlar (se metre de cavalgons) encambonar : (v. tr.) : entravar las cambas de davant d'un animal bartassièr. encambrar (v. tr.) : claure dins una cambra. encambrar (s') : se claure dins una cambra. encamèlament nm, cf Ubaud Dicort : (v. encamelar) encamelar (v. tr.) : « mettre en meule »; amolonar / amontetar. (v. TdF) encamelar (s') : s'amolonar / s'amontetar. encaminar (v. tr.) : metre en rota / arotar (R. V, 116). encaminar (s') : se metre en rota / s'arotar (R. V, 116). encamisar (v. tr.) : cargar una camisa a q.q. encamisar (s') : se cargar una camisa. encamisat, -ada : en camisa. ençamondaut / ençamont adv, cf Ubaud Dicort : « sur cette hauteur-ci, dans le lieu élevé où nous sommes » TdF jos ‘eiçamount’
|
|
encampanar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, mettre sous cloche » (v. TdF) encampar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, étaler devant soi, près de soi » TdF encamusselar (v. tr.) : *pelotonar. (v. R. IV, 541 ‘pelota’), « mettre le fil en peloton » TdF encanalhar (v. tr.) : pervertir (R. V, 523). encanalhar (s') : se pervertir. encanar 1 (v. tr.) : escartar amb una cana (rosèl) las cambas de darrièr d'un moton o d'un anhèl despelats ; « garnir de cannes, de roseaux ; ramer des légumes » TdF suppl. encanar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, canner, mesurer à la canne ; empiler du bois » (Vayssier ‘encona’) ; « répéter ; exalter » (Alibert) ; « entonner (un chant) » (Brun Glossari Oc-Fr) encanar (s’) 3 v pron, cf Ubaud Dicort : « se griser » TdF ‘encana (s‘) encanatge nm, cf Ubaud Dicort : « mesurage à la canne » TdF encançonar v, cf Ubaud Dicort : (v. cançonar 2) encandelar (v. tr.) : enregar drech ; regar (laurar) drech. encanejar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se rétrécir, s’étrangler dans un passage étroit (la cana) » (Lexic M. Roqueta) encanelar (v. tr.) : ensertar en cantarèla. v. ensertar. Lo castanhièr s'empèuta pas, s'encanèla. encanhament nm, cf Ubaud Dicort : « irritation, acharnement ; excitation, provocation » TdF encanhar (v. tr.) : irar ; acometre ; encanissar ; excitar. encanhar (s') : s'irar ; s'acometre ; s'encanissar ; s'excitar. encanhat, -ada : t. a. çaisús. encanissar 1 (v. tr.) : encolerir (far metre en colèra) ; emmalir ; encapriçar ; obstinar (R. IV, 356) (v. TdF ‘encanissa 2’) ; encanissar (s') : s'encolerir ; s'encapriçar ; s'obstinar. encanissar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v intr, devenir méchant, rebours, indocile » (Vayssier jos 'enconissa') encanissar 3 v : « v tr, entrelacer comme une claie ; embrouiller » TdF ‘encanissa 1’ ; cobrir de canissa. encanissat, -ada : t. a. çaisús. « encant » 1 nm e derivats : v. enquant, cf Ubaud Dicort. encant 2 nm (Alibert ; abs. Dicort e TdF) : v. encantament. encantacion nf (R. II, 315) (abs. Dicort) : encant / encantament. (v. incantacion) encantada (subs. ) : fada (encantaira / embelinaira) encantador 1, -doira (adj.) (abs. Dicort) : embelinaire / enfachinaire, -a, « adj, enchanteur, -teresse, charmeur, euse, charmant, -e » (Laus). (v. encantaire) encantador 2 nm (v. Ubaud Dicort e TdF Suppl), -doira (subs.) : embelinaire / enfachinaire, -a, « nm, enchanteur, magicien ; prestidigitateur » (L. 141). (v. encantaire) encantaire, -aira [~ -airitz] adj e n : fachilhièr, -ièira / embelinaire, -a ; emmascaire, -a. (v. TdF ‘encantaire 2’) encantament nm (R. II, 315) / encant (abs. Dicort) : encantacion. encantar 1 (v. tr.) : embelinar / emmascar (getar un sòrt) ; pivelar / captivar / falquetar / fascinar. (# enquantar) encantar 2 v, cf Ubaud Dicort (v. cant 1) : « v tr, pencher, v. clinar » (v. TdF ‘encanta 3’) encantar (s') 3 v pron (abs. TdF e Alibert) : se metre a córrer ; s'enchiprar [v. s’encanhar]. S'encantar pels bòsques. S'encantar per un pas res. encantarèl, -a : polit polit / polida polida ; polit que jamai, polida que jamai. Votz encantarèla. encantariá nf, cf Ubaud Dicort : « enchantement » (L. 141) encantelar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, pencher » (L. 141). (v. encantar 2) encantonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, pousser en un coin, mettre en un coin, en réserve » TdF encap : talh de la dalha un còp picada ; mòla picada. encapada : còp de martèl de dalhaire o de picapeirièr. encapadoira nf, cf Ubaud Dicort : « outils pour rebattre la faux, aiguiserie de faucheur » TdF encapadura : marca de martèl picaire. encapaire : martèl picaire de dalhaire o de picapeirièr. encapaironar (v. tr.) : encapuchonar. encapaironar (s') : s'encapuchonar. encapaironat, -ada : encapuchonat, -ada. encapament nm, cf Ubaud Dicort : « action de rebattre la meule d’un moulin » (L. 141) encapar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, mettre la cape ou la chappe à quelqu’un » TdF ‘encapa 1’ encapar 2 (v. tr. e intr.) : concebre, comprene o començar quicòm ; capitar quicòm ; capitar consí quicòm ; encontrar ; aplantar / arrestar (en parlant d'un can de caça) ; encapar (s') : se metre dins lo cap ; s'encontrar. S'es encapat de far aquel trabalh. Fin finala se son encapats (encontrats) encapar 3 (v. tr. e intr.) : picar una dalha ; tornar picar una mòla (v. TdF ‘encapa 3’) ; tustar encaparraire / acaparraire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona qu'acaparra. encaparrament [ / acaparrament] nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘encaparramen’) : accion o resulta d'acaparrar. encaparrar [ / acaparrar] v (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘encaparra’) (v. tr.) : crompar e reténer tota la merça d'un mercat ; acaparrar. encapatge : accion o resulta de picar la dalha o la mòla. encapçar v, cf Ubaud Dicort : v tr « parer, embellir » (Brun Glossari Oc-Fr) encapelanar (v. tr.) : far venir prèire. encapelanar (s') : se far prèire / venir prèire. encapelar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, mettre un chapeau, couvrir le chef ; t. de marine, capeler, mettre les haubans à la tête des mâts » TdF’ encapetar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, encapuchonner » TdF encapitar (v. tr.) : capitar / menar a bona fin (t. a.) encapitelar (v. tr.) : cobrir d'un capitèl. encapitelat, -ada : cobèrt, -a d'un capitèl. encapotar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, couvrir d’une capote » TdF « encapriçar » v e derivats : v. encapriciar.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|