encadenar (v. tr.) : estacar amb de cadenas.

encadenar (s') : se succedir coma las anèlas d'una cadena ; s'estacar amb de cadenas.

encadenassar [ / encadenejar (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘encadenassa’)] (v. tr.) : embarrar amb un cadenàs.

encadenassejar (v. tr.) (abs. Dicort ; v. p 151) : doblet d'encadenassar.

encadenejar : v. encadenassar

encadeneta : cadena per ligar las mans d'un presonièr.

encadieirar (s') : se sèire sus una cadièira ; montar en cadièira (presicaire)

« encadrar » : v. enquadrar.

encafornar (v. tr.) : claure dins una cavèrna (R. II, 366).

encafornar (s') : se claure dins una caforna (cavèrna)

encafornat, -ada : amagat, -ada dins una caforna.

ençai adv : v. ençà.

encaïnar (v. tr.) (abs. Dicort) : acometre un can (l'excitar (R. II, 398)), « v. encanhar plus usité » (v. TdF ‘encaïna’)

encaïnar (s') (abs. Dicort) : se corroçar (se metre en colèra),  (v. encanhar (s’))

encairada nf, cf Ubaud Dicort : « combat ou poursuite à coups de pierres ; lieu où l’on se rendait pour s’exercer à la fronde ou pour se battre à coups de pierres, comme font encore les enfants ; mauvais terrain rempli de pierres » (v. TdF jos ‘aqueirado’)

encairar v, cf Ubaud Dicort : v. acairar. (v. TdF jos ‘aqueira’)

encaire : planh ; recriminacion ; rambalhadís.

encaissada nf, cf Ubaud Dicort : « ce qu’on encaisse en une fois, temps où l’on encaisse » TdF jos ‘enqueissado’

encaissaire, -aira n : persona qu'encaissa (t. a.)

encaissament nm, cf Ubaud Dicort : « encaissement, action d’encaisser, enceinte de charpente ou de planches » TdF jos enqueissamen’

encaissar (v. tr.) : metre en caissa (t.a.) ; tròp manjar ; enfonzar.

Encaissar d'argent.

Encaissar un còp de pè.

encaissar (s') : s'enfonzar.

Lo camin s'encaissa entremièg de rocasses.

encaitivir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rendre chétif, rendre méchant » TdF jos ‘encativi’

encalabrinar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se mettre en colère, se fâcher » TdF

encaladar (v. tr.) : far una calada / pavar.

encaladat 1 nm (v. TdF e Alibert) / encaladada (subs.) (los 2, abs. Dicort) : airal pavat. (v. caladat 1)

encaladat 2, -ada (adj.) : caladat, -ada / pavat, -ada.

encaladièr : aisina per far d'encalat (de peral) v. peral.

encalar (v. tr.) : plantar (arrestar) amb una còta / cotar ; ensablar un naviri sul ribatge ; cotar lo motor d'un veïcul.

encalar (s') : s'ensablar ; s'enfangar; se cotar / se plantar.

encalastrar (v. tr.) : encastrar. v. encastrar.

encalat 1 (subs.) : peral (formatge blanc, fresc, gras e mòl)

encalat 2, -ada adj  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « échoué, engravé, embourbé ; démoli, ie, abattu, ue ; courbé par l’âge, cassé, ée » ; moquet, -a / atrapat, -ada. (v. TdF jos ‘encala’)

encalatge nm : resulta (per un naviri) de s'ensablar ; « action de s’embourber, de s’arrêter » (v. TdF).

encalcinar [veire encaucinar, cf Ubaud Dicort] / encaucinar (v. tr.) : metre de cauç.

Encaucinar una tèrra de Segalar.

encalelhar (v. tr.) : esclairar amb un calelh (lampa d'òli)

encalelhar (s') : s'esclairar amb un calelh. v. calelh.

encalivament nm, cf Ubaud Dicort : L’encalivament de miègjorn, l’accablement de chaleur de midi (Lexic M. Roqueta)

encalorar / encalorir (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : escalfar, « réchauffer » (Alibert).

encalorar / encalorir (s') v pron : s'escalfar ; « prendre de la chaleur, de la vigueur ; prendre chaud » TdF jos ‘encalouri’.

encalorat, -ada / encalorit, -ida adj : « encalorat, pénétré par la chaleur » (Mouly Esping. 241), « chaud, échauffé » (Vayssier ‘encolourit’)

encalossar (v. tr.) : plan apariar las palhas d'una gabèla.

encalotar (v. tr.) : cargar una calòta a q.q.

encalotar (s') : se cargar una calòta.

encalrar (s') [veire encalorar (s’), cf Ubaud Dicort] : s'alucar ; plan cremar ; flambar. (v. Vayssier ‘encolrá (s’)’)

encaluquir (abs. Dicort) (v. tr.) : far venir caluc. (v. enfalordir)

Aquel canhàs m'encaluquís las fedas !

encaluquir (s') (abs. Dicort) : venir caluc. (v. enfalordir (s’))

encaluquit, -ida (abs. Dicort) : vengut caluc, venguda caluga. (v. enfalordit)

encambada : grand pas.

A encambadas : a grands passes.

encambament : mordida d'un vèrs sus un autre.

E lo teu còr, dins tas costèlas / rebombís...

encambar (v. tr.) : traversar en passant una camba per dessús ; enforcar ; canelar / tanar (montar en grana) ; mordir sus quicòm ; usurpar (R. V, 454).

Encambar un caval.

Encambar un valat.

Lo pont encamba lo riu.

encambar (s') : s'escambarlar (se metre de cavalgons)

encambonar : (v. tr.) : entravar las cambas de davant d'un animal bartassièr.

encambrar (v. tr.) : claure dins una cambra.

encambrar (s') : se claure dins una cambra.

encamèlament nm, cf Ubaud Dicort : (v. encamelar)

encamelar (v. tr.) : « mettre en meule »; amolonar / amontetar. (v. TdF)

encamelar (s') : s'amolonar / s'amontetar.

encaminar (v. tr.) : metre en rota / arotar (R. V, 116).

encaminar (s') : se metre en rota / s'arotar (R. V, 116).

encamisar (v. tr.) : cargar una camisa a q.q.

encamisar (s') : se cargar una camisa.

encamisat, -ada : en camisa.

ençamondaut / ençamont adv, cf Ubaud Dicort : « sur cette hauteur-ci, dans le lieu élevé où nous sommes » TdF jos ‘eiçamount’

 

 

 

encampanar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, mettre sous cloche » (v. TdF)

encampar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, étaler devant soi, près de soi » TdF

encamusselar (v. tr.) : *pelotonar. (v. R. IV, 541 ‘pelota’), « mettre le fil en peloton » TdF

encanalhar (v. tr.) : pervertir (R. V, 523). 

encanalhar (s') : se pervertir.

encanar 1 (v. tr.) : escartar amb una cana (rosèl) las cambas de darrièr d'un moton o d'un anhèl despelats ; « garnir de cannes, de roseaux ; ramer des légumes » TdF suppl.

encanar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, canner, mesurer à la canne ; empiler du bois » (Vayssier ‘encona’) ; « répéter ; exalter » (Alibert) ; « entonner (un chant) » (Brun Glossari Oc-Fr)

encanar (s’) 3 v pron, cf Ubaud Dicort : « se griser » TdF ‘encana  (s‘)

encanatge nm, cf Ubaud Dicort : « mesurage à la canne » TdF

encançonar v, cf Ubaud Dicort : (v. cançonar 2)

encandelar (v. tr.) : enregar drech ; regar (laurar) drech.

encanejar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se rétrécir, s’étrangler dans un passage étroit (la cana) » (Lexic M. Roqueta)

encanelar (v. tr.) : ensertar en cantarèla. v. ensertar.

Lo castanhièr s'empèuta pas, s'encanèla.

encanhament nm, cf Ubaud Dicort : « irritation, acharnement ; excitation, provocation » TdF

encanhar (v. tr.) : irar ; acometre ; encanissar ; excitar.

encanhar (s') : s'irar ; s'acometre ; s'encanissar ; s'excitar.

encanhat, -ada : t. a. çaisús.

encanissar 1 (v. tr.) : encolerir (far metre en colèra) ; emmalir ; encapriçar ; obstinar (R. IV, 356) (v. TdF ‘encanissa 2’) ;

encanissar (s') : s'encolerir ; s'encapriçar ; s'obstinar.

encanissar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v intr, devenir méchant, rebours, indocile » (Vayssier)

encanissar 3 v : « v tr, entrelacer comme une claie ; embrouiller » TdF ‘encanissa 1’ ; cobrir de canissa.

encanissat, -ada : t. a. çaisús.

« encant » 1 e derivats : v. enquant.

encant 2 nm (Alibert ; abs. Dicort e TdF) : v. encantament.

encantacion nf (R. II, 315) (abs. Dicort) : encant / encantament. (v. incantacion)

encantada (subs. ) : fada (encantaira / embelinaira)

encantador 1, -doira (adj.) (abs. Dicort) : embelinaire / enfachinaire, -a, « adj, enchanteur, -teresse, charmeur, euse, charmant, -e » (Laus). (v. encantaire)

encantador 2 nm (v. Ubaud Dicort e TdF Suppl), -doira (subs.) : embelinaire / enfachinaire, -a, « nm,  enchanteur, magicien ; prestidigitateur » (L. 141). (v. encantaire)

encantaire, -aira [~ -airitz] adj e n : fachilhièr, -ièira / embelinaire, -a ; emmascaire, -a. (v. TdF ‘encantaire 2’)

encantament nm (R. II, 315) / encant  (abs. Dicort) : encantacion.

encantar 1 (v. tr.) : embelinar / emmascar (getar un sòrt) ; pivelar / captivar / falquetar / fascinar.

(# enquantar)

encantar 2 v, cf Ubaud Dicort (v. cant 1) : « v tr, pencher, v. clinar » (v. TdF ‘encanta 3’)

encantar (s') 3 v pron (abs. TdF e Alibert) : se metre a córrer ; s'enchiprar [v. s’encanhar].

S'encantar pels bòsques.

S'encantar per un pas res.

encantarèl, -a : polit polit / polida polida ; polit que jamai, polida que jamai.

Votz encantarèla.

encantariá nf, cf Ubaud Dicort : « enchantement » (L. 141)

encantelar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, pencher » (L. 141). (v. encantar 2)

encantonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, pousser en un coin, mettre en un coin, en réserve » TdF

encap : talh de la dalha un còp picada ; mòla picada.

encapada : còp de martèl de dalhaire o de picapeirièr.

encapadoira nf, cf Ubaud Dicort : « outils pour rebattre la faux, aiguiserie de faucheur » TdF

encapadura : marca de martèl picaire.

encapaire : martèl picaire de dalhaire o de picapeirièr.

encapaironar (v. tr.) : encapuchonar.

encapaironar (s') : s'encapuchonar.

encapaironat, -ada : encapuchonat, -ada.

encapament nm, cf Ubaud Dicort : « action de rebattre la meule d’un moulin » (L. 141)

encapar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, mettre la cape ou la chappe à quelqu’un » TdF ‘encapa 1’

encapar 2 (v. tr. e intr.) : concebre, comprene o començar quicòm ; capitar quicòm ; capitar consí quicòm ; encontrar ; aplantar / arrestar (en parlant d'un can de caça) ;

encapar (s') : se metre dins lo cap ; s'encontrar.

S'es encapat de far aquel trabalh.

Fin finala se son encapats (encontrats)

encapar 3 (v. tr. e intr.) : picar una dalha ; tornar picar una mòla (v. TdF ‘encapa 3’) ; tustar

encaparraire / acaparraire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona qu'acaparra.

encaparrament [ / acaparrament] nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘encaparramen’) : accion o resulta d'acaparrar.

encaparrar [ / acaparrar] v (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘encaparra’) (v. tr.) : crompar e reténer tota la merça d'un mercat ; acaparrar.

encapatge : accion o resulta de picar la dalha o la mòla.

encapçar v, cf Ubaud Dicort : v tr « parer, embellir » (Brun Glossari Oc-Fr)

encapelanar (v. tr.) : far venir prèire.

encapelanar (s') : se far prèire / venir prèire.

encapelar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, mettre un chapeau, couvrir le chef ; t. de marine, capeler, mettre les haubans à la tête des mâts » TdF

encapetar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, encapuchonner » TdF

encapitar (v. tr.) : capitar / menar a bona fin (t. a.)

encapitelar (v. tr.) : cobrir d'un capitèl.

encapitelat, -ada : cobèrt, -a d'un capitèl.

encapotar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, couvrir d’une capote » TdF

« encapriçar » e derivats : v. encapriciar.