|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
empobolat, -ada adj
(v. empobolar) : infestat,
-ada. empochaire, -aira [~ -airitz] n : panaire, -a / laire, -a / lairon,-ona / raubaire, -a. empochar (v. tr.) : metre en pòcha. empoderat, -ada : poderós, -osa / potent, -a (qu'a de poder) empodrar ~
podrar v, cf Ubaud Dicort : v. podrar. empoilar (v. tr.) : enganar q.q. en li vendent una ròssa. empoilar (s') : s'enganar ; capitar pas ; tombar mal. empoisonaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona qu'empoisona (t. a.) empoisonament nm : t. a. del vèrb empoisonar. empoisonar (v. tr.) : donar de poison (t. a.) ; pudre ; corrompre ; enverinar ; infestar ; enfectar ; embestiar. Empoisonar las talpas. Sentís qu'empoisona. Soi empoisonat : soi bravament embestiat. empoisonar (s') : prene de poison ; se corrompre ; s'embestiar. empoisonatge : accion o resulta d'empoisonar. empolverar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort) : salpicar / saupicar ; podrar (t. a.) / metre de podra (R. IV, 593). empolveratge nm (v. empolverar) :
« poudrage » (Laus, Rapin) empolverinat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : (v. polverin) empomadar (v. tr.) : enduire de pomada ; blandir. empondre (v. tr.) (abs. Dicort) : enauçar, « ... en Béarn » (v. TdF). emponganada : estofament. emponganar (v. tr.) : embarrassar lo canèl de la respiracion. emponganar (s') : s'enganar lo canèl de la respiracion ; s'estofar. Aquel fum m'empongana ! emponganièira nf, cf Ubaud Dicort : « difficulté de
respirer, embarras, malaise » (v. TdF jos ‘empounganado’) emponha : ponha (fòrça de la man) S’es enriquit a la fièira d’emponha, il s’est enrichi
à la foire d’empoigne, en volant. (v. Ubaud Dicort e
TdF jos ‘empougno’) emponhada : resulta d'emponhar o de s'emponhar. emponhaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort :
« celui, celle qui empoigne » TdF emponhament : accion d'emponhar. emponhar (v. tr.) : sasir, agafar amb la man / agantar. emponhar (s') : s'agafar amb las mans. empont nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : airal enauçat al respècte del sòl o del ponde ; estatja ; enart. v. empondre (abs. Dicort). empontament nm, cf Ubaud Dicort :
« échafaudage »
(L. 140) empontatge : accion de metre un tonèl sus un tindon. empontilhar (v. tr.) : atindolar / entindonar / tindonar (metre un tonèl sus un tindon) empopinar (v. tr.) : ensordar / eissordar (far venir sord) ; alassar ; embestiar. empoponat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « coiffé d’un
bonnet » (Brun Glossari
Oc-Fr) emporcelar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, peupler de pourceaux » TdF ‘empoucela’ emporprar (v. TdF) [emporporar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : donar a quicòm la color de la porpra, « empourprer » (Laus). emporprar [emporporar] (s') v pron : prene la color de la porpra. emporprat (emporporat (los 2, v. TdF jos ‘empourpra’)), -ada adj : color de porpra. Cèl emporprat. Emporprat de vergonha. emporracar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, sentir le poireau sauvage, empuantir,
infecter » TdF emportable, -bla adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : insuportable, -a. emportadís, -issa adj : que se pòt emportar. emportaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona qu'empòrta quicòm. emportament [empòrtament] nm : accion d'emportar. empòrtapèça nm (v. Ubaud Dicort) :
« emporte-pièce » TdF ‘emporto-pèço’ emportar (v. tr.) : emmenar / demenar (prene amb se) ; « entraîner, arracher, obtenir,
vaincre » TdF La
colèra l’emportèt, il
se laissa emporter par la colère. (v. TdF) emportar (s') : se cargar una brava colèra. empòrtareputacion nm, cf Ubaud Dicort : « calomniateur » TdF ‘emporto-reputacioun’ emposcalhar / emposcar (v. tr.) (v. Alibert) : cobrir de posca. empossedir (s’) v pron, cf Ubaud Dicort :
(v. emparar (s’), apoderar
(s’)) empotegar (v. tr.) : cobrir d'emplastres. empotonejar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se baiser, en parlant des
pains qui se touchent au four et portent ensuite l’empreinte de ce
contact » (Vayssier jos
‘emboyà’) empotumat, -ada adj : qu'a de bravas pòtas ; morrut, -uda ; irat, -ada. (v. TdF) empr’aquí adv, cf Ubaud Dicort : « par là » (Sèrras) empre, -ra adj : qu'es pas apariat, -ada ; impar, -a. emprecairat, -ada adj (v. Ubaud Dicort, Alibert e TdF jos ‘emprecaria’) : ipotecat, -ada (R. III. 550) ; bravament endeutat, -ada ; bravament empetegat, -ada. emprecariar (v. tr.) : embarrassar ;
empetegar. emprecariar (s') : s'empetegar dins un marrit afar. empreisonar (non preconizat Dicort)
e derivats : v. empresonar. empreissament [emprèissament ~ emprèssament] nm, cf Ubaud Dicort : prèissa / cocha / ardor / afan / triga / afiscament ; servilitat. empreissar (s') [ ~ empressar (s')] v pron : s'afanar / se cochar / se coitar. « emprémer / empremir » (arc.) : v. emprimir (non preconizat Dicort) e imprimir, cf Ubaud Dicort. empremièr nm, cf Ubaud Dicort : « ce qui est en
avant, la partie antérieure, le principe » (TdF ‘en-premié’) empremièr (de l’-) loc adv, cf Ubaud Dicort : « dès le
principe, d’abord, au commencement » (Vayssier) emprench, -a adj, cf Ubaud Dicort : « empreint, einte » TdF jos ‘empregne’. (v. emprénher) emprendre [veire emprene, cf Ubaud Dicort] / emprene (v. tr.) : entreprene ; embrandar / embrasar ; metre una condicion a un mercat. emprendre[veire emprene] / emprene (s') v pron : s'embrandar / s'embrasar (t. a.) emprenhaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort :
« fécondant, ante, efficace contre la
stérilité » TdF emprenhament nm : fecondacion ; mal de nòu meses (l. p.), « grossesse » TdF |
|
emprenhar 1 (v. tr.) : fecondar (t. a.) (R. III, 298). emprenhar 2 (v. intr.) : tombar encinta / tombar gròssa (l.p.) emprénher v, cf Ubaud Dicort : « v tr,
empreindre » TdF emprensar v, cf Ubaud Dicort :
(v. emprenhar e prens) emprenta (R. IV, 623) : marca / impression / empression. emprés, -esa (t. a.) : p.p. de s'emprene. empresa nf, cf Ubaud Dicort (v.
L. 140) :
« entreprise, convention, v. entrepresa plus
usité » TdF empresar (v. intr.) [empresar (s’) v pron (v. Ubaud Dicort e TdF)] :
se far glòria de / s'enorgulhir. empresonament : accion o resulta d'empresonar. empresonar (v. tr.) : embarrar a la preson o endacòm mai. empresonat, -ada : embarrat,-ada a la preson o endacòm mai. empressadoras nf pl, cf Ubaud Dicort :
« empressement, v. emprèissament plus
usité » TdF empression nf (R. IV, 623) (abs. Dicort) :
impression ; emprenta. (v. impression) empresurar (v. tr.) : far calhar lo lach amb de presura. emprigondir (v. tr.) : curar (far venir pus prigond , pus plond) emprigondir (s') : venir pus prigond, -a / ... pus plond, -a. emprigondit, -ida : vengut, -uda pus prigond, -a. emprimas (f. plur.) : bargas (aplech per bresar
lo cambe) emprimeira (abs. Dicort) / imprimeira nf : maquina d'emprimir / d'emprimar. emprimeire, -eira (abs. Dicort) : persona qu'emprima / qu'imprima /
imprimeire, -a / estampaire, -a. (v. imprimeire) emprimir (v. tr.) (L. 140) (abs. Dicort) : estampar / imprimir. (v. imprimir) emprimit, -ida (abs. Dicort) : estampat, -ada / imprimit, -ida. (v. imprimit) emprincipiar (v. tr.) : començar / entamenar / amodar. emprincipiar (s') : s'amodar. emprumt-- : v. emprunt--. emprunar (s') : trapar la foira de manjar tròp de prunas. emprunt [emprumt, cf Ubaud Dicort] nm (R. III, 116 ‘emprumpt’) : manlèu d'argent o de quicòm mai. empruntador, -airitz [emprumtador, -doira adj, cf Ubaud Dicort] : relatiu, -iva a un emprunt ; que pòt èsser empruntat, -ada, « ...ou qu’on emprunte » TdF. empruntaire, -aira [emprumtaire, aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort] : persona qu'emprunta (t. a.) empruntar [emprumtar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : se far prestar ; tirar quicòm de quicòm mai ; logar : Ai empruntada una serviciala. La luna emprunta la seu lutz al solelh. empruntar [emprumtar] (s') v pron : se logar. empudegar / empudesinar (v. tr. e intr.) : enfectar ; pudre / sentir pas a bon. (v. TdF jos ‘empudessina’) empudentiment nm, cf Ubaud Dicort :
« empuantissement » (Laus)
, « puanteur, infection » (Palay) empudentir (v. tr.) : empestar / enfectar. empudentit, -ida : empestat, -ada / enfectat, -ada. empudesinar v : v empudegar. empudesir (abs. Dicort) (v. tr.) : empudentir, « infecter » (Laus). (v. empudentir). empunaisir (v. tr.) : empobolar / infestar de címecs ; sentir pas a bon, « empuantir, v. empudentir ». (v. TdF jos ‘empuneisi’) empunaisir (s') : s'empobolar (s'infestar) de címecs. empunaisit, -ida : t. a. çaisús, « infesté de punaises » (v. TdF jos ‘empuneisi’). empurador ~ empusador, -doira n, cf Ubaud Dicort : « attiseur,
instigateur, trice ; brouillon, onne, v. afiscador 2 » (v. TdF jos ‘empuradou’) empuraire 1 ~ empusaire, -aira (~
-airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « tisonneur, euse, celui, celle qui attise, qui excite, qui
aigrit, qui envenime » TdF
jos ‘empuraire
1’ empuraire 2 ~ empusaire nm, cf Ubaud Dicort : « tisonnier, outil de
forgeron, v. brasuquet, curafuòc » (v. TdF ‘empuraire 2’) empurament nm, cf Ubaud Dicort : « action
d’attiser, de pousser, excitation, v. incitacion, estigança » (v. TdF jos ‘empuramen’) empurar / empusar (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘empura’) (v. tr.) : avidar lo fuòc / tusonar ; acometre ; fomentar (R. III, 354) ; instigar (R. III, 560). empurar / empusar (s') v pron : s'escaufestrar, « s’attiser » (v. TdF jos ‘empura’). empuret nm, cf Ubaud Dicort :
« boute-feu, brouillon, v. empurador » (v. TdF) empusador, -doira n : instigador (R. III, 561), -airitz. (v. empurador) empusaire, -aira adj e n : tusonaire. (v. empuraire) empusament : instigacion. (v. empurament) empusar v : v. empurar. emul, -a : persona que cèrca a egalar o a despassar q.q. emulacion (R. III, 118) : rivalitat / competicion. emulador nm :
dispositiu per simular un autre ordenador, « émulateur » (v.
Ubaud Dict. scient. p. 153). emular (v. tr.) : simular un autre ordenador. emulator 1 nm, cf Ubaud Dicort :
« (inform.) émulateur » (Per
Noste). (v. emulador) emulator 2, -tritz n, cf Ubaud Dicort : « nm, t. littéraire, émulateur » (v. TdF) emulsion : liquid que conten en suspension de particulas microscopicas non misciblas d'un autre liquid ; t. tecn. de farmacia ; t. tecn. de fotografia. emulsionar (v. tr.) : cambiar en emulsion. emulsiu, -iva adj e nm : de la natura d'una emulsion. en 1 (prep) : « en, dans »
(v. TdF’’en 1’) en Occitània, en Arles, en tèrra,
en fèsta, en mai, en flor, en argent. en disent, en fasent, en
bramant... En cò : v. encò. en 2 / ne (adv. pron.) : « en, de, de
là, de cela, de lui, d’elle, d’eux » (v. TdF’’en 2’). (v. ne) Ne vòli, ne veni, garda-ne, pòrta-ne, Lo ne tiri. Vo'n
portarem. Anatz vo'n.... (v.
Alibert jos vos) Anatz-vos
en [v. Alibert jos en].
Balhatz-nos en. L’en
ai sortit. Las en sortirem. (Vernet Dict. gram. oc.
p. 168) En [en 3 particula onorifica, (v. Ubaud Dicort e Alibert jos en 3)] : sénher, « espèce de titre honorifique ou de signe de distinction usité autrefois dans le Midi, sieur, sire » (v. TdF ’en 3’). En Jòrdi, En Joan. [en + prenom]
En Lafont, En Barta. [en + nom] |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|