empobolat, -ada adj  (v. empobolar) : infestat, -ada.

empochaire, -aira [~ -airitz] n : panaire, -a / laire, -a / lairon,-ona / raubaire, -a.

empochar (v. tr.) : metre en pòcha.

empoderat, -ada : poderós, -osa / potent, -a (qu'a de poder)

empodrar ~ podrar v, cf Ubaud Dicort : v. podrar.

empoilar (v. tr.) : enganar q.q. en li vendent una ròssa.

empoilar (s') : s'enganar ; capitar pas ; tombar mal.

empoisonaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona qu'empoisona (t. a.)

empoisonament nm : t. a. del vèrb empoisonar.

empoisonar (v. tr.) : donar de poison (t. a.) ; pudre ; corrompre ; enverinar ; infestar ; enfectar ; embestiar.

Empoisonar las talpas.

Sentís qu'empoisona.

Soi empoisonat : soi bravament embestiat.

empoisonar (s') : prene de poison ; se corrompre ; s'embestiar.

empoisonatge : accion o resulta d'empoisonar.

empolverar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort) : salpicar / saupicar ; podrar (t. a.) / metre de podra (R. IV, 593).

empolveratge nm (v. empolverar) : « poudrage » (Laus, Rapin)

empolverinat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : (v. polverin)

empomadar (v. tr.) : enduire de pomada ; blandir.

empondre (v. tr.) (abs. Dicort) : enauçar, « ... en Béarn » (v. TdF).

emponganada : estofament.

emponganar (v. tr.) : embarrassar lo canèl de la respiracion.

emponganar (s') : s'enganar lo canèl de la respiracion ; s'estofar.

Aquel fum m'empongana !

emponganièira nf, cf Ubaud Dicort : « difficulté de respirer, embarras, malaise » (v. TdF jos ‘empounganado’)

emponha : ponha (fòrça de la man)

S’es enriquit a la fièira d’emponha, il s’est enrichi à la foire d’empoigne, en volant. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘empougno’)

emponhada : resulta d'emponhar o de s'emponhar.

emponhaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui empoigne » TdF

emponhament : accion d'emponhar.

emponhar (v. tr.) : sasir, agafar amb la man / agantar.

emponhar (s') : s'agafar amb las mans.

empont nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : airal enauçat al respècte del sòl o del ponde ; estatja ; enart. v. empondre (abs. Dicort).

empontament nm, cf Ubaud Dicort : « échafaudage » (L. 140)

empontatge : accion de metre un tonèl sus un tindon.

empontilhar (v. tr.) : atindolar / entindonar / tindonar (metre un tonèl sus un tindon)

empopinar (v. tr.) : ensordar / eissordar (far venir sord) ; alassar ; embestiar.

empoponat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « coiffé d’un bonnet » (Brun Glossari Oc-Fr)

emporcelar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, peupler de pourceaux » TdF ‘empoucela’

emporprar (v. TdF) [emporporar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : donar a quicòm la color de la porpra, « empourprer » (Laus).

emporprar [emporporar] (s') v pron : prene la color de la porpra.

emporprat (emporporat (los 2, v. TdF jos ‘empourpra’)), -ada adj : color de porpra.

Cèl emporprat.

Emporprat de vergonha.

emporracar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, sentir le poireau sauvage, empuantir, infecter » TdF

emportable, -bla adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : insuportable, -a.

emportadís, -issa adj : que se pòt emportar.

emportaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona qu'empòrta quicòm.

emportament [empòrtament] nm : accion d'emportar.

empòrtapèça nm (v. Ubaud Dicort) : « emporte-pièce » TdF ‘emporto-pèço’

emportar (v. tr.) : emmenar / demenar (prene amb se) ; « entraîner, arracher, obtenir, vaincre » TdF

La colèra l’emportèt, il se laissa emporter par la colère. (v. TdF)

emportar (s') : se cargar una brava colèra.

empòrtareputacion nm, cf Ubaud Dicort : « calomniateur » TdF ‘emporto-reputacioun’

emposcalhar / emposcar (v. tr.) (v. Alibert) : cobrir de posca.

empossedir (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : (v. emparar (s’), apoderar (s’))

empotegar (v. tr.) : cobrir d'emplastres.

empotonejar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se baiser, en parlant des pains qui se touchent au four et portent ensuite l’empreinte de ce contact » (Vayssier jos ‘emboyà’)

empotumat, -ada adj : qu'a de bravas pòtas ; morrut, -uda ; irat, -ada. (v. TdF)

empr’aquí adv, cf Ubaud Dicort : « par là » (Sèrras)

empre, -ra adj : qu'es pas apariat, -ada ; impar, -a.

emprecairat, -ada adj (v. Ubaud Dicort, Alibert e TdF jos ‘emprecaria’) : ipotecat, -ada (R. III. 550) ; bravament endeutat, -ada ; bravament empetegat, -ada.

emprecariar (v. tr.) : embarrassar ; empetegar.

emprecariar (s') : s'empetegar dins un marrit afar.

empreisonar (non preconizat Dicort) e derivats : v. empresonar.

empreissament [emprèissament ~ emprèssament] nm, cf Ubaud Dicort : prèissa / cocha / ardor / afan / triga / afiscament ; servilitat.

empreissar (s') [ ~ empressar (s')] v pron : s'afanar / se cochar / se coitar.

« emprémer / empremir » (arc.) : v. emprimir (non preconizat Dicort) e imprimir, cf Ubaud Dicort.

empremièr nm, cf Ubaud Dicort : « ce qui est en avant, la partie antérieure, le principe » (TdF ‘en-premié’)

empremièr (de l’-) loc adv, cf Ubaud Dicort : « dès le principe, d’abord, au commencement » (Vayssier)

emprench, -a adj, cf Ubaud Dicort : « empreint, einte » TdF jos ‘empregne’. (v. emprénher)

emprendre [veire emprene, cf Ubaud Dicort] / emprene (v. tr.) : entreprene ; embrandar / embrasar ; metre una condicion a un mercat.

emprendre[veire emprene] / emprene (s') v pron : s'embrandar / s'embrasar (t. a.)

emprenhaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « fécondant, ante, efficace contre la stérilité » TdF

emprenhament nm : fecondacion ; mal de nòu meses (l. p.), « grossesse » TdF

 

 

 

emprenhar 1 (v. tr.) : fecondar (t. a.) (R. III, 298).

emprenhar 2 (v. intr.) : tombar encinta / tombar gròssa (l.p.)

emprénher v, cf Ubaud Dicort : « v tr, empreindre » TdF

emprensar v, cf Ubaud Dicort : (v. emprenhar e prens)

emprenta (R. IV, 623) : marca / impression / empression.

emprés, -esa (t. a.) : p.p. de s'emprene.

empresa nf, cf Ubaud Dicort (v. L. 140) : « entreprise, convention, v. entrepresa plus usité » TdF

empresar (v. intr.) [empresar (s’) v pron (v. Ubaud Dicort e TdF)] : se far glòria de / s'enorgulhir.

empresonament : accion o resulta d'empresonar.

empresonar (v. tr.) : embarrar a la preson o endacòm mai.

empresonat, -ada : embarrat,-ada a la preson o endacòm mai.

empressadoras nf pl, cf Ubaud Dicort : « empressement, v. emprèissament plus usité » TdF

empression nf (R. IV, 623) (abs. Dicort) : impression ; emprenta. (v. impression)

empresurar (v. tr.) : far calhar lo lach amb de presura.

emprigondir (v. tr.) : curar (far venir pus prigond , pus plond)

emprigondir (s') : venir pus prigond, -a / ... pus plond, -a.

emprigondit, -ida : vengut, -uda pus prigond, -a.

emprimas (f. plur.) : bargas (aplech per bresar lo cambe)

emprimeira (abs. Dicort) / imprimeira nf : maquina d'emprimir / d'emprimar.

emprimeire, -eira (abs. Dicort)  : persona qu'emprima / qu'imprima / imprimeire, -a / estampaire, -a. (v. imprimeire)

emprimir (v. tr.) (L. 140) (abs. Dicort) : estampar / imprimir. (v. imprimir)

emprimit, -ida (abs. Dicort) : estampat, -ada / imprimit, -ida. (v. imprimit)

emprincipiar (v. tr.) : començar / entamenar / amodar.

emprincipiar (s') : s'amodar.

emprumt-- : v. emprunt--.

emprunar (s') : trapar la foira de manjar tròp de prunas.

emprunt [emprumt, cf Ubaud Dicort] nm (R. III, 116 ‘emprumpt’) : manlèu d'argent o de quicòm mai.

empruntador, -airitz [emprumtador, -doira adj, cf Ubaud Dicort] : relatiu, -iva a un emprunt ; que pòt èsser empruntat, -ada, « ...ou qu’on emprunte » TdF.

empruntaire, -aira [emprumtaire, aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort] : persona qu'emprunta (t. a.)

empruntar [emprumtar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : se far prestar ; tirar quicòm de quicòm mai ; logar :

Ai empruntada una serviciala.

La luna emprunta la seu lutz al solelh.

empruntar [emprumtar] (s') v pron : se logar.

empudegar / empudesinar (v. tr. e intr.) : enfectar ; pudre / sentir pas a bon. (v. TdF jos ‘empudessina’)

empudentiment nm, cf Ubaud Dicort : « empuantissement » (Laus) , « puanteur, infection » (Palay)

empudentir (v. tr.) : empestar / enfectar.

empudentit, -ida : empestat, -ada / enfectat, -ada.

empudesinar : v empudegar.

empudesir (abs. Dicort) (v. tr.) : empudentir, « infecter » (Laus). (v. empudentir).

empunaisir (v. tr.) : empobolar / infestar de címecs ; sentir pas a bon, « empuantir, v. empudentir ». (v. TdF jos ‘empuneisi’)

empunaisir (s') : s'empobolar (s'infestar) de címecs.

empunaisit, -ida : t. a. çaisús, « infesté de punaises » (v. TdF jos ‘empuneisi’).

empurador ~ empusador, -doira n, cf Ubaud Dicort : « attiseur, instigateur, trice ; brouillon, onne, v. afiscador 2 » (v. TdF jos ‘empuradou’)

empuraire 1 ~ empusaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « tisonneur, euse, celui, celle qui attise, qui excite, qui aigrit, qui envenime » TdF jos ‘empuraire 1’

empuraire 2  ~ empusaire nm, cf Ubaud Dicort : « tisonnier, outil de forgeron, v. brasuquet, curafuòc » (v. TdF ‘empuraire 2’)

empurament nm, cf Ubaud Dicort : « action d’attiser, de pousser, excitation, v. incitacion, estigança » (v. TdF jos ‘empuramen’)

empurar / empusar  (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘empura’) (v. tr.) : avidar lo fuòc / tusonar ; acometre ; fomentar (R. III, 354) ; instigar (R. III, 560).

empurar / empusar (s') v pron : s'escaufestrar, « s’attiser » (v. TdF jos ‘empura’).

empuret nm, cf Ubaud Dicort : « boute-feu, brouillon, v. empurador » (v. TdF)

empusador, -doira n : instigador (R. III, 561), -airitz. (v. empurador)

empusaire, -aira adj e n : tusonaire. (v. empuraire)

empusament : instigacion. (v. empurament)

empusar v : v. empurar.

emul, -a : persona que cèrca a egalar o a despassar q.q.

emulacion (R. III, 118) : rivalitat / competicion.

emulador nm : dispositiu per simular un autre ordenador, « émulateur » (v. Ubaud Dict. scient. p. 153).

emular (v. tr.) : simular un autre ordenador.

emulator 1 nm, cf Ubaud Dicort : « (inform.) émulateur » (Per Noste). (v. emulador)

emulator 2, -tritz n, cf Ubaud Dicort : « nm, t. littéraire, émulateur » (v. TdF)

emulsion : liquid que conten en suspension de particulas microscopicas non misciblas d'un autre liquid ; t. tecn. de farmacia ; t. tecn. de fotografia.

emulsionar (v. tr.) : cambiar en emulsion.

emulsiu, -iva adj e nm : de la natura d'una emulsion.

en 1 (prep) : « en, dans » (v. TdF’’en 1’)

en Occitània, en Arles, en tèrra, en fèsta, en mai, en flor, en argent.

en disent, en fasent, en bramant...

En cò : v. encò.

en 2 / ne (adv. pron.) : « en, de, de là, de cela, de lui, d’elle, d’eux » (v. TdF’’en 2’). (v. ne)

Ne vòli, ne veni, garda-ne, pòrta-ne,

Lo ne tiri. Vo'n portarem. Anatz vo'n.... (v. Alibert jos vos)

Anatz-vos en [v. Alibert jos en]. Balhatz-nos en.

L’en ai sortit. Las en sortirem.

(Vernet Dict. gram. oc. p. 168)

En [en 3 particula onorifica, (v. Ubaud Dicort e Alibert jos en 3)] : sénher, « espèce de titre honorifique ou de signe de distinction usité autrefois dans le Midi, sieur, sire » (v. TdF ’en 3’).

En Jòrdi, En Joan. [en + prenom]

En Lafont, En Barta. [en + nom]